Análisis de la Guerra Civil Española (1936-1939)

Y 30 flashcards y 20 preguntas más en el documento.

Texto del documento

La Guerra Civil (1936-1939) S U M A R I La Guerra Civil fou el fet més important i tràgic de la història d'Espanya i de Catalunya al segle XX. Es van concentrar molts dels problemes que la societat espanyola arrossegava des del segle XIX. La insurrecció militar del 18 de juliol del 1936 va ser el resultat de l'oposició dels sectors conservadors espanyols a la democratització política i al reformisme social de la Segona República. La Guerra Civil també va ser el resultat de les tensions sorgides a Europa: difícil conjuntura econòmica de la dècada del 1930 com el creixement del feixisme a Itàlia i del nazisme a Alemanya.

Els militars que es van revoltar contra la República havien planejat un cop ràpid i efectiu, però no la possibilitat de provocar una llarga guerra civil. Les autoritats i els partits republicans tampoc no havien comptat amb aquest fet. FRACÀS DE LA INSURRECCIÓ MILITAR DIVISIÓ DEL PAÍS GUERRA Ajuts Exteriors Dimensió internacional Gran enfrontament entre el feixisme i la democràcia. 1. Les Causes LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA ,1936-1939. Causes remotes Causes pròximes 3. La Internacionalitzaci ó del conflicte Què és? Els dos bàndols Les primeres 48 hores. 2. Alguns aspectes importants 4. Fases militars de la guerra. 5. Zona republicana 7. Epíleg 6.

Zona Nacional Comitè de No-intervenció c)Tercera fase. Nov37-juny 38 Arribada al mediterrani b)La segona fase. Abril 37 - oct37 Ocupació del nord a)Primers mesos. Juliol 36-març 37 La lluita per Madrid. La revolució social Milícies populars Les col·lectivitzacions Anticlericalisme Repressió contra burgesos i classes benestants. Els fets de maig del 37 Enfrontament i divisió entre forces republicanes. Govern de Negrín Centralització política i militar Exèrcit Popular Programa dels Tretze Punts. Un balanç Exili, pobresa i mort. Cap a la dictadura del general Franco, el franquisme. La dèbil revolució liberal, la mentalitat de l'exèrcit i l'endarreriment ideològic i econòmic.

L'equilibri d'incapacitats i els motius internacionals (simpaties cap als règims feixistes). Conflicte bèl·lic causat per un cop d'estat des de la dreta i l'exèrcit contra el govern del Front Popular d'esquerres elegit democràticament el febrer d'aquell mateix any, i que va donar lloc a una guerra sagnant. d) Quarta fase. Jul 38-febrer 39 Ocupació de Catalunya e) Abril 39 Final de la Guerra. CRONOLOGIA CONTEXT CONTEXT 1. L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL Les causes Causes remotes Causes pròximes La dèbil revolució liberal. La mentalitat de l'exèrcit. L'endarreriment ideològic i econòmic. L'equilibri d'incapacitats (cap grup polític fou hegemònic).

Els motius internacionals (simpaties cap als règims feixistes). Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament el febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d'àmplies conseqüències. 1. L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL 1.1. Del cop d'Estat a la Guerra Civil El 17 de juliol de 1936, el coronel Yagüe, cap de la Legió, a Melilla, s'aixeca en armes contra la República. La insurrecció: ALZAMIENTO NACIONAL, s'estén ràpidament a la resta del protectorat marroquí.

Entre el 18 i 19 de juliol la majoria de les guarnicions militars s'uneixen, també sectors civils falangistes i carlins (requetès). Des del Marroc, el general Franco es dirigí cap a la Península al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica. En dos dies s'havien fet forts a Pamplona, Sevilla, Castella la Vella i una part d'Aragó. El 19 de juliol , Casares Quiroga va ser substituït com a cap de govern per JOSÉ GIRAL. 1. Decideix: -Dissoldre l'exèrcit i lliurar les armes a les milícies dels sindicats i dels partits del FRONT POPULAR (republicans, socialistes i comunistes). 2. Una part de l'exèrcit es va mantenir fidel al govern. 1. L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL La insurrecció...

Malgrat que s'havia suposat ràpida , la divisió de l'exèrcit i de les forces d'ordre públic, l'acció del govern i la resistència popular, van evidenciar que el cop no havia triomfat. El país va quedar dividit en DOS BÀNDOLS. VA TRIOMFAR: Espanya interior, Galícia, Andalusia. A les zones agràries amb predomini dels grans propietaris o de petits propietaris molt conservadors. Sevilla. Saragossa. VA FRACASSAR: Zones industrials del País Basc. Catalunya. Madrid. València. Astúries. Santander. Part de Castella, Extremadura i Andalusia. 1.2. El fracàs de la insurrecció a Catalunya. A CATALUNYA l'encarregat de dirigir el COP MILITAR va ser els GENERAL GODED. Tenien un suport civil escàs. 1.

L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL Els militars van confiar que la majoria de l'exèrcit hi participaria i que la Guàrdia Civil els seguiria. Aquesta actitud de prepotència, es convertí en negligència i facilità l'eficàcia de l'acció de govern de la Generalitat. La victòria es va viure com un gran TRIOMF POPULAR. Va dirigir les forces policials contra els rebels. El 18 i 19 de juliol, GRAN MOBILITZACIÓ AL CARRER de partits i sindicats d'esquerra. Goded va rendir-se i les forces insurrectes van abandonar la lluita. 1. L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL 1.3. La consolidació dels bàndols. ELS INSURRECTES, dirigits per militars.

Tenien el suport de les classes altes i dels sectors més conservadors: MONÀRQUICS DE DRETES ESGLÉSIA FALANGISTES TRADICIONALISTES CLASSES ALTES: burgesia i terratinents MILITARS Els militar volien imposar una dictadura militar. Els monàrquics i la CEDA volien també la posterior tornada de la monarquia alfonsina. Els falangistes pretenien imposar un règim feixista a la italiana. Els carlins volien la instauració de la monarquia tradicionalista. Alguns militars implicats: Franco (Canàries), Queipo de Llano (Sevilla), el General Mola (Navarra), Goded (Catalunya), el General Sanjurjo. Tenien també el suport del feixisme italià i el nazisme alemany.

Es definien com a "nacionals" (per la seva defensa de la unitat d'Espanya) i catòlics. JUAN ANTONIO MORALES: "Los Nacionales" Ministerio de Propaganda, 1937 Caricatura dels rebels i dels seus suports internacionals . Es contrasta el terme "los Nacionales", utilitzat pels rebels durant la guerra , amb diferents figures que mostren els seus suports estrangers. El vaixell es diu "Junta de Burgos", seu del govern militar rebel, i el seu nom inclou també la paraula Lisboa, referència al recolzament rebut per Franco del govern autoritari portuguès.

En el vaixell viatgen un oficial de l'exèrcit amb l'emblema del feixisme italià, el capitalista amb el sac de diners i l'esvàstica nazi a la solapa de la jaqueta, un cardenal i dos "moros" i un corb o àguila (emblema fet servir per Franco). El pal és una forca amb el rètol "Arriba España" i un mapa d'Espanya penjat. 1. L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL 1.3. La consolidació dels bàndols. ELS LLEIALS A LA REPÚBLICA. Formats per classes populars: Anomenats com a "rojos". També tenien el suport de les classes mitjanes i de sectors de la burgesia il·lustrada, d'intel·lectuals i artistes. Tots defensaven la LEGITIMITAT REPUBLICANA i el conjunt de reformes. OBRERS I EMPLEATS URBANS. PETITA BURGESIA.

PAGESIA SENSE TERRA. Afiliats o simpatitzants de les organitzacions SOCIALISTES, COMUNISTES i ANARCOSINDICALISTES. INTEL·LECTUALS. F. Garcia Lorca (1898-1936) E. Hemingway visiten el front republicà. Per tant, la Guerra Civil, va ser un ENFRONTAMENT ARMAT ENTRE AQUESTS DOS SECTORS. 1. L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL 1. L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL 1.4. La internacionalització de la Guerra Civil. Des del primer moment va tenir una gran REPERCUSSIÓ INTERNACIONAL. L'esclat de la guerra va ser vist com una confrontació entre: La GUERRA D'ESPANYA, va ser un esdeveniment que va apassionar i dividir els governants, els mitjans de comunicació, l'opinió pública i els intel·lectuals.

RÈGIMS FEIXISTES en expansió (Alemanya/Itàlia). FORCES DEMOCRÀTIQUES (socialistes/comunistes) Els governs feixistes (Itàlia i Alemanya) El règim filofeixista portuguès d'Oliveira Salazar El catolicisme tradicional i el papat Simpatia envers els rebels. L'opinió democràtica i progressista mundial. Els partits obrers d'arreu del món . A favor de la República. La URSS va donar el seu suport. Les democràcies europees com França i Gran Bretanya. Posició més ambigua per por a l'extensió del conflicte. 1. L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL 1.5. L'ajuda exterior. La República demanà suport militar a França, però Gran Bretanya li va dir de que si ho feia no l'ajudaria davant l'amenaça de Hitler.

POLÍTICA DE CONTENCIÓ davant Alemanya. França impulsà la creació d'un COMITÉ DE NO-INTERVENCIÓ (agost de 1936). Amb seu a Londres i format per 27 països. La República no va tenir dret a adquirir armes per a defensar-se. Els dos bàndols van rebre ajuda de l'exterior. INSURRECTES: 1.Tramesa d'armes alemanyes i italianes (avions, tancs, artilleria, fusells, municions). 2.La LEGIÓ CÒNDOR va fer servir Espanya com a camp de proves. Es va cobrar la seva ajuda en minerals i altres productes necessaris per Alemanya durant la 2a Guerra Mundial. 3.Itàlia va enviar el CORPO TRUPPE VOLONTARIE i també armament. 4. També contingents de voluntaris portuguesos, irlandesos i d'altres nacionalitats. 1.

L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL REPÚBLICA 1.Va comprar armaments i productes energètics allà on va poder. 2.El govern de Largo Caballero va decidir enviar a la Unión Soviètica les reserves d'or del Banc d'Espanya per pagar les armes. 3.A través del PARTIT COMUNISTA (PCE) el comissaris militars soviètics van tenir un paper important. 4.Tropes de voluntaris de les BRIGADES INTERNACIONALS, més de 60.000 voluntaris d'Europa i d'Amèrica. En la seva articulació van tenir un paper important les organitzacions comunistes internacionals. Bandera de les Brigades Internacionals. 2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA 2.1. El desencadenament de la revolució social.

A la zona republicana la situació era complexa: una part de les forces d'esquerra volien acomplir els anhels de revolució social, d'altra calia concentrar tots els esforços per guanyar la guerra. Al territori que es mantingué fidel a la República la insurrecció militar va provocar l'extensió d'un CLIMA REVOLUCIONARI. Per aturar la insurrecció, el govern republicà de José Giral va: Al territori republicà, es va crear una ESTRUCTURA DE PODER POPULAR vertebrada al voltant dels sindicats i partits d'esquerres. Es van sentir autoritzats a impulsar canvis socials revolucionaris.

Entre l'estiu i la tardor del 1936, el poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. Dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials. Va decretar la creació de batallons de voluntaris (integrar-se en les milícies). CONSELLS COMITÈS JUNTES S'ocupaven d'organitzar les columnes de voluntaris per anar al front, de l'ordre públic, de l'economia i de molts altres aspectes de la vida social. Algunes s'unificaren per formar CONSELLS REVOLUCIONARIS. 2.

LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA A CATALUNYA, el 20 de juliol, el president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI: els va oferir la formació d'un COMITÉ CENTRAL DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES que agrupés diferents forces polítiques i sindicals. Presidit per Companys. S'ocupà d'organitzar les columnes de voluntaris que van sortir cap al front d'Aragó. També controlaven l'ordre públic. Els primers mesos de la guerra es van desencadenar a la zona republicana una REPRESSIÓ espontània contra els "facciosos". L'Església. La burgesia. Els propietaris. Les classes benestant. Objecte d'una PERSECUCIÓ fora del control del govern: Assassinats. Detencions il·legals.

Saqueigs i crema de convents i esglésies. REQUISA de BÉNS. ASSASSINATS de PRESOS POLÍTICS de dretes a la presó Model de Barcelona i a Madrid (entre ell José Antonio Primo de Rivera) 2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA 2.2. Una economia de guerra: Les Col·lectivitzacions. Un dels elements més importants van ser les COL·LECTIVITZACIONS d'una gran part de la propietat industrial i agrària. En alguns casos els treballadors (COMITÈS) estaven al capdavant de les empreses, en d'altres es van apoderar del control i de la direcció de les empreses en règim d'AUTOGESTIÓ.

Un sèrie de DECRETS, tant de la REPÚBLICA com de la GENERALITAT, van donar cobertura legal a les confiscacions d'indústries i de terres. A Catalunya, l'11 d'agost de 1936 es crea el CONSELL D'ECONOMIA de CATALUNYA que dissenyà un pla socialista de reorganització de l'economia, i a l'octubre es promulgà el DECRET DE COL·LECTIVITZACIONS que legalitzava el que s'havia fet fins ara. Al camp les col·lectivitzacions agràries van tenir poca importància. Per tal de: Al final de la guerra: 4500 empreses en mans de comitès obrers. 2000 col·lectivitzacions. 5000-6000 agrupacions socialitzades.

mantenir l'activitat productiva; aixecar una indústria de guerra; atendre necessitats de subsistència de la població. Mesures: Control banca. Creació entitats de crèdit públic. Regulació dels salaris. Municipalització del sòl urbà. 2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA 2.3. El govern de Largo Caballero (setembre 1936-maig 1937). Una gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que: 1.Controlés les experiències d'autogestió. 2.Controlés l'autonomia de les columnes de milicians als fronts de guerra. 3.Posés fi al terror revolucionari.

El 5 de setembre de 1936, LARGO CABALLERO (socialista): forma govern amb republicans, socialistes i comunistes. Dos mesos més tard: quatre MINISTRES ANARCOSINDICALISTES, entre ells una dona Frederica Montseny. Largo Caballero volia crear una gran ALIANÇA ENTRE LES FORCES REPUBLICANES, BURGESES I OBRERES per: guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l'Estat, la militarització de les milícies i la formació de l'Estat Popular. 2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA A CATALUNYA es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes, i es forma un GOVERN D'UNITAT presidit per JOSEP TARRADELLES (26 de setembre). Acció Catalana Republicana POUM PSUC ERC CNT 1.

Els comitès locals van ser substituïts per nous ajuntaments. 2. Es van centralitzar els serveis policials: Junta de Seguretat Interior. 3. Es reconstruí l'aparell judicial. 4. Militarització de les milícies. Creació de l' EXÈRCIT POPULAR DE CATALUNYA. 5. La Generalitat va ampliar la intervenció en l'economia, per controlar les col·lectivitzacions. 2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA 2.4. El tombant dels Fets de Maig del 1937. A la primavera del 1937 els fracassos militars van revifar l'ENFRONTAMENT ENTRE LES FORCES REPUBLICANES sobre com s'havia d'encarar el procés revolucionari i la guerra.

Dos sectors: REPUBLICANS COMUNISTES UNA PART SOCIALISTA Partidaris de: 1.Posar ordre a la reraguarda; 2.Organitzar exèrcit potent; 3.Controlar col·lectivitzacions; 4.Reforçar vincles classes mitjanes. 5.Reconstruir un Estat fort i centrat en l'esforç bèl·lic. ANARQUISTES POUM 1.No volia integrar les seves milícies en l'exèrcit regular. 2.Esforç per guanyar la guerra. Calia aprofundir en l'obra col·lectivitzadora i consolidar les transformacions revolucionàries. 2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA EL 3 DE MAIG DEL 1937: Les tensions esclaten violentament a BARCELONA quan forces de la Generalitat procedeixen a desallotjar els anarquistes de la Telefònica.

Es produeix un enfrontament d'alguns militants de la CNT i del POUM amb PSUC, ERC i UGT (aquests donaven suport a la Generalitat). S'estèn arreu de la ciutat. Formació de barricades durant gairebé més d'una setmana. Balanç: més de 200 morts; derrota dels anarquistes més radicals i del POUM i una profunda crisi de govern. AQUESTS FETS posaren en evidència dos grans problemes: 1.Les tensions entre les forces antifeixistes per la direcció política i militar de la guerra i del procés revolucionari. 2. Les diferències entre el govern republicà i l'autonòmic per les reticències dels primers sobre la capacitat dels segons de governar i dirigir la guerra.

Acusació de que CATALUNYA no col·laborava prou en l'esforç bèl·lic de la República. 2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA 2.5. El govern de Negrín (maig 1937-març 1939). Els fets de maig van fer perdre influència als anarquistes i enforteixen posicions dels comunistes. El govern de Largo Caballero tenia en contra els comunistes, socialistes i republicans d'esquerra que van fer servir la negativa d'aquest d'il·legalitzar el POUM per forçar una crisi. Manuel Azaña va encarregar la formació d'un nou govern al socialista JUAN NEGRÍN. Aquests van exigir que el POUM fos il·legalitzat i que els líders fossin detinguts. El POUM fou declarat il·legal, i militants detinguts.

ANDREU NIN fou tret de la presó i assassinat. 2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA El govern de NEGRÍN va posar èmfasi en una ferma CENTRALITZACIÓ POLÍTICA i MILITAR per assolir guanyar la guerra. Al mes de juny es forma un NOU CONSELL EXECUTIU DE LA GENERALITAT de Catalunya, presidit per Companys i fonamentat en una aliança entre ERC i PSUC sense participació CNT. Les relacions amb Negrín van ser tenses. El novembre de 1937, ES TRASLLADA EL GOVERN de València a Barcelona. Per què? 1.Per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d'una de les zones més riques i poblades.

2.El govern republicà assumí: l'ordre públic, la gestió de proveïments, el comerç exterior, l'administració de justícia i la indústria de guerra. Va deixar de banda l'administració autonòmica, el que provocà les friccions constants. Es va reforçar el poder central. Es va unificar la direcció bèl·lica. Es van integrar totes les milícies en l'Exèrcit. Es va establir un control sobre la producció industrial i agrària. També es va dissoldre el Consell de Defensa d'Aragó, dominat pels anarquistes. 2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA El 1938 la situació al territori republicà era molt difícil. No hi havia aliments, revessos militars continus i cansament de la guerra.

El cap de govern VA PROPOSAR UNA SORTIDA NEGOCIADA A LA GUERRA. Al maig es publiquen el PROGRAMA dels TRETZE PUNTS. 1. Garantir la independència d'Espanya. 2. Expulsió de totes les tropes estrangeres d'Espanya. 3. Garantia d'una República democràtica amb un govern de plena autoritat. 4. Referèndum per determinar la forma jurídica i social que havia de tenir Espanya. 5. Llibertat de les regions sense perjudici de la unitat d'Espanya. 6. Llibertat de consciència dels ciutadans garantida per l'Estat. 7. Garantia de la propietat legítima i de l'activitat productiva. 8. Garantia de democràcia per als pagesos i liquidació de la propietat "feudal". 9.

Legislació social que garanteixi els drets dels treballadors. 10. Millora cultural, física i moral de la raça. 11. Exèrcit al servei de la Nació, lliure de tendències i d'influències dels partits. 12. Renúncia a la guerra com a instrument de política nacional. 13. Àmplia amnistia per a tots els espanyols que vulguin reconstruir i engrandir Espanya . 2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA Aquests punts proposaven les condicions per al cessament de la lluita armada. FRANCO rebutjà aquest programa. Negrín també era partidari de que la República resistís. Tenia esperança que la situació internacional precipitaria Europa cap a la guerra. El setembre de 1938, es signa l'ACORD DE MUNIC.

Aquests fets van ser un cop fort a la República. Negrín, amb el suport només dels comunistes, insistia en la necessitat de la RESISTÈNCIA MILITAR. La PÈRDUA DE CATALUNYA entre gener-febrer del 1939 va suposar l'exili del govern de la República i de Catalunya i del País Basc i també per als dirigents polítics i sindicals, intel·lectuals, etc. A finals de febrer Gran Bretanya i França reconeixen el govern de Franco. A primers de març , Manuel Azaña, presenta a París la seva dimissió. Gran Bretanya i França reconeixien l'ocupació dels Sudets duta a terme er Hitler i claudicaven.