Pensament polític de Franco
Flashcards
- Quins són els pilars del militarisme en el pensament polític de Franco?
- Jerarquia, disciplina i ordre.
- En què es basava el nacionalisme espanyol segons el pensament de Franco?
- L'exaltació patriòtica i l'evocació del passat imperial.
- Quin paper tenia el catolicisme integrista en el règim franquista?
- Com a eix ideològic i legitimador del règim.
- Quins grups eren considerats enemics del règim franquista?
- Liberals, maçons, anarquistes, jueus, socialistes, comunistes i els separatismes (especialment el català i el basc).
Preguntes tipus test
- Quin paper fonamental tenia el catolicisme integrista en el pensament polític de Franco?
- a) La separació total entre Església i Estat.
- b) La promoció de la llibertat de culte i la tolerància religiosa.
- c) La religió com a eix ideològic i legitimador del règim.
- d) La subordinació de la religió als interessos econòmics de l'Estat.
Resposta: c) La religió com a eix ideològic i legitimador del règim.. El catolicisme integrista, segons el pensament polític de Franco, era la religió utilitzada com a eix ideològic fonamental i com a element per legitimar el règim, no per promoure la llibertat de culte ni la separació Església-Estat.
- Quin dels següents grups era considerat un enemic del règim franquista?
- a) Els monàrquics i els petits empresaris.
- b) Els liberals, maçons i separatistes.
- c) Els terratinents i la burgesia industrial.
- d) Els sectors de l'Església catòlica afins al règim.
Resposta: b) Els liberals, maçons i separatistes.. Entre els enemics del règim franquista, es mencionaven explícitament els liberals, maçons, anarquistes, jueus, socialistes i comunistes, a més dels separatismes. Els conservadors moderats no estaven dins d'aquesta categoria d'enemics declarats, ja que molts sectors conservadors van donar suport al règim.
- Com es definia la naturalesa de la dictadura franquista pel que fa a la concentració de poder?
- a) Una monarquia parlamentària amb el rei com a cap d'Estat.
- b) Una república federal amb àmplia autonomia regional.
- c) Un sistema democràtic amb separació de poders.
- d) Una dictadura personal amb Franco com a Caudillo i tots els poders concentrats.
Resposta: d) Una dictadura personal amb Franco com a Caudillo i tots els poders concentrats.. La dictadura franquista es caracteritzava per ser una dictadura personal, on Franco concentrava tots els poders com a Caudillo. No hi havia una divisió de poders ni un sistema parlamentari real que limités la seva autoritat.
Naturalesa de la dictadura franquista
Flashcards
- Quina era la principal característica de la dictadura franquista pel que fa al lideratge?
- Franco era el 'Caudillo' i concentrava tots els poders de l'estat en la seva persona.
- Quina organització representava l'unipartidisme durant el franquisme?
- Era el partit únic del règim franquista.
- Quin era el nom del sindicat únic del règim franquista?
- La Central Nacional Sindicalista (CNS).
- Quines eren les característiques del totalitarisme i l'antidemocràcia franquista?
- L'eliminació de llibertats (expressió, associació, religió), la censura, la repressió i la persecució de la dissidència.
Preguntes tipus test
- Quin era el tret distintiu de la dictadura franquista respecte a la distribució del poder?
- a) Un sistema parlamentari amb eleccions limitades.
- b) Una monarquia constitucional amb un rei de poder simbòlic.
- c) Una dictadura personal amb Franco concentrant tots els poders.
- d) Una república federal amb àmplia autonomia regional.
Resposta: c) Una dictadura personal amb Franco concentrant tots els poders.. La dictadura franquista es va caracteritzar per concentrar tots els poders en la figura de Franco, conegut com a 'Caudillo', establint un règim marcadament personalista.
- En el context de l'unipartidisme franquista, quina era l'única organització política legal?
- a) Una coalició de partits de dreta.
- b) Un partit únic, la FET y de las JONS.
- c) Una democràcia amb múltiples partits polítics.
- d) Un sistema bipartidista amb alternança de poder.
Resposta: b) Un partit únic, la FET y de las JONS.. El règim franquista va establir un sistema unipartidista, on l'única organització política legal era la FET y de las JONS, sense permetre cap altre partit.
- Quina organització sindical va ser imposada pel règim franquista per controlar els treballadors?
- a) La Central Nacional Sindicalista (CNS).
- b) La Confederació Nacional del Treball (CNT).
- c) La Unió General de Treballadors (UGT).
- d) Els sindicats lliures d'orientació comunista.
Resposta: a) La Central Nacional Sindicalista (CNS).. La Central Nacional Sindicalista (CNS) era el sindicat vertical del règim franquista, dissenyat per controlar totalment el món laboral i eliminar la llibertat sindical.
Institucions i estructures del règim
Flashcards
- Quina era l'única organització política legal durant el règim franquista?
- Movimiento Nacional
- Quin era el rol de la Sección Femenina dins del Movimiento Nacional?
- Promoure el rol tradicionalista de la dona
- Quina Llei Fonamental va establir les Corts espanyoles franquistes el 1942?
- Ley Constitutiva de las Cortes
- Amb quin objectiu principal es va crear el Fuero del Trabajo el 1938?
- Regular el treball i eliminar els sindicats lliures, establint un control estatal total del món laboral
Preguntes tipus test
- Quina de les següents NO era una de les organitzacions que formaven part del Movimiento Nacional?
- a) FET y de las JONS
- b) CNS
- c) UGT
- d) Sección Femenina
Resposta: c) UGT. La UGT (Unión General de Trabajadores) era un sindicat socialista, il·legalitzat i perseguit pel règim franquista, no formava part del Movimiento Nacional.
- Quin era el propòsit principal de la Ley Constitutiva de las Cortes (1942)?
- a) Establir una democràcia parlamentària
- b) Crear unes Corts amb poder legislatiu real
- c) Crear unes Corts simbòliques sense poder real
- d) Garantir la representació de tots els partits polítics
Resposta: c) Crear unes Corts simbòliques sense poder real. La Ley Constitutiva de las Cortes de 1942 tenia com a objectiu crear unes Corts que servissin com a òrgan consultiu i legitimador, però sense un poder legislatiu real ni democràtic.
- El Fuero de los Españoles (1945) tenia com a finalitat principal:
- a) Concedir llibertats individuals plenes als ciutadans
- b) Millorar la imatge internacional del règim proclamant drets teòrics
- c) Establir un sistema de justícia independent
- d) Reconèixer els drets laborals dels treballadors
Resposta: b) Millorar la imatge internacional del règim proclamant drets teòrics. El Fuero de los Españoles va ser promulgat amb la intenció de projectar una imatge més favorable del règim a l'exterior, especialment després de la Segona Guerra Mundial, sense que els drets proclamats es traduïssin en una llibertat efectiva.
Evolució política del franquisme (1939–1975)
Flashcards
- Com es coneix popularment la primera etapa del franquisme, que va del 1939 al 1959?
- Els anys blaus
- Quin esdeveniment internacional va marcar l'actitud inicial del règim franquista (no bel·ligerància, División Azul, neutralitat)?
- La Segona Guerra Mundial
- Quins dos fets principals van caracteritzar l'aïllament internacional d'Espanya entre 1945 i 1950?
- El boicot de l'ONU i el vet al Pla Marshall
- Quines van ser les tres primeres institucions o lleis fonamentals del franquisme creades entre 1942 i 1947?
- Corts (1942), Fuero de los Españoles (1945), Ley de Sucesión (1947)
Preguntes tipus test
- Quin terme descriu millor la primera etapa del franquisme (1939-1959) des del punt de vista polític i econòmic?
- a) Totalitària i d'autarquia
- b) D'obertura exterior i consolidació
- c) Tecnocràtica i de desenvolupament
- d) De descomposició i final del règim
Resposta: a) Totalitària i d'autarquia. La primera etapa del franquisme, del 1939 al 1959, es caracteritza per una política d'autarquia econòmica i una forta repressió. El terme 'totalitària' reflecteix el control absolut del règim sobre tots els aspectes de la vida pública i privada.
- Durant la Segona Guerra Mundial, quina va ser l'actitud d'Espanya entre 1941 i 1943?
- a) Va declarar la guerra als Aliats
- b) Va enviar la División Azul a ajudar Hitler
- c) Es va mantenir estrictament neutral
- d) Va rebre suport econòmic del Pla Marshall
Resposta: b) Va enviar la División Azul a ajudar Hitler. Entre 1941 i 1943, Espanya va enviar la División Azul a lluitar al costat de l'Alemanya nazi al front oriental, mostrant una clara simpatia i suport a Hitler, tot i que formalment no va entrar en guerra.
- Quin va ser el principal impacte internacional per al règim franquista entre 1945 i 1950?
- a) Va ser acceptada immediatament a l'ONU
- b) Va signar un pacte militar amb França i el Regne Unit
- c) Va patir un boicot de l'ONU i no va rebre el Pla Marshall
- d) Va iniciar negociacions per entrar a la Comunitat Econòmica Europea
Resposta: c) Va patir un boicot de l'ONU i no va rebre el Pla Marshall. Després de la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va patir un aïllament internacional significatiu. L'ONU va imposar un boicot diplomàtic i Espanya va ser exclosa del Pla Marshall, que oferia ajuda econòmica per a la reconstrucció d'Europa.
Repressió franquista
Flashcards
- Com es va denominar la primera etapa de la repressió franquista (1939-1959)?
- La primera etapa de la repressió franquista, entre 1939 i 1959, es va caracteritzar per ser una "repressió massiva".
- Quin nom rep la segona etapa de la repressió franquista (1959-1975)?
- La segona etapa de la repressió franquista, entre 1959 i 1975, es va caracteritzar per ser una "repressió institucionalitzada".
- Quina llei repressiva important es va promulgar el 1939 al començament del règim?
- La Llei de Responsabilitats Polítiques va ser una de les lleis repressives promulgades el 1939.
- En quin any es va promulgar la Llei Antimaçoneria i Comunisme?
- La Llei Antimaçoneria i Comunisme es va promulgar el 1940.
Preguntes tipus test
- Quines dues lleis repressives van ser fonamentals en els primers anys del franquisme, entre 1939 i 1940?
- a) La Llei de Premsa i la Llei de Llibertat Religiosa.
- b) La Llei de Successió i la Llei Orgànica de l'Estat.
- c) La Llei de Responsabilitats Polítiques i la Llei Antimaçoneria i Comunisme.
- d) El Fuero de los Españoles i la Ley del Referéndum Nacional.
Resposta: c) La Llei de Responsabilitats Polítiques i la Llei Antimaçoneria i Comunisme.. La Llei de Responsabilitats Polítiques es va promulgar el 1939, just després de la Guerra Civil, i la Llei Antimaçoneria i Comunisme es va establir el 1940. Ambdues van ser instruments legals per a la repressió dels vençuts i la dissidència ideològica en els primers anys del règim.
- En quin any es va crear el Tribunal d'Ordre Públic (TOP)?
- a) 1939
- b) 1963
- c) 1970
- d) 1975
Resposta: b) 1963. El Tribunal d'Ordre Públic (TOP) es va crear el 1963. Aquesta institució va substituir els tribunals militars en la persecució de delictes de caràcter polític, institucionalitzant la repressió en una nova fase del règim.
- Quin dels següents esdeveniments va ser un acte de repressió directa i emblemàtica a Catalunya durant el franquisme?
- a) L'execució de Lluís Companys.
- b) El judici a Julián Grimau.
- c) El Procés de Burgos.
- d) Les vagues obreres de la SEAT.
Resposta: a) L'execució de Lluís Companys.. L'execució de Lluís Companys el 1941, president de la Generalitat de Catalunya, va ser una de les accions més simbòliques i dures de la repressió del franquisme contra Catalunya, juntament amb la prohibició del català i la derogació de l'Estatut.
L'oposició a la dictadura
Flashcards
- Quins van ser els principals grups d'oposició clandestina durant el període 1939-1959?
- El Moviment obrer, la Guerrilla (maquis) i els Monàrquics.
- Quines organitzacions formaven part del moviment obrer clandestí en la primera etapa de la dictadura?
- PSOE, PCE i CNT.
- Quin document important van publicar els monàrquics com a forma d'oposició el 1945?
- El manifest de Lausana (1945).
- Quines organitzacions catalanes es van mantenir en la resistència clandestina entre 1939 i 1959?
- FNC, PSUC, MSC i Joventuts Llibertàries.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents organitzacions obreres va ser creada durant el període 1959-1975 com a part de l'auge de l'oposició al franquisme?
- a) PSOE
- b) CNT
- c) CCOO
- d) PCE
Resposta: c) CCOO. Les Comissions Obreres (CCOO) van ser fundades el 1964, en el període d'auge de l'oposició (1959-1975), i van tenir un paper fonamental en les vagues i mobilitzacions obreres d'aquella època. PSOE, PCE i CNT van ser organitzacions obreres actives des de la primera etapa, però CCOO es va crear específicament en aquest segon període.
- Quin esdeveniment emblemàtic de l'oposició universitària va tenir lloc el 1966?
- a) El Procés de Burgos
- b) La Caputxinada
- c) El Col·loqui de Munic
- d) Els Fets del Palau
Resposta: b) La Caputxinada. La Caputxinada va ser un esdeveniment clau de les revoltes estudiantils que va tenir lloc el 1966. Va ser una tancada d'estudiants i intel·lectuals al convent dels Caputxins de Sarrià per fundar el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), esdevenint un símbol de l'oposició universitària.
- Quin va ser el nom de la trobada de 1962 on diversos opositors van exigir la democràcia a Espanya?
- a) Col·loqui de Munic
- b) Manifest de Lausana
- c) Tancada de Montserrat
- d) Assemblea de Catalunya
Resposta: a) Col·loqui de Munic. El Col·loqui de Munic va ser una trobada significativa que va tenir lloc el 1962, on diversos opositors espanyols, tant de l'interior com de l'exili, es van reunir per exigir la democràcia a Espanya, marcant un punt d'inflexió en l'activitat opositora.
Lleis fonamentals del règim
I 46 flashcards i 31 preguntes més al document.
Text del document
1. Pensament polític de Franco Militarisme: jerarquia, disciplina, ordre. Nacionalisme espanyol: exaltació patriòtica i evocació del passat imperial. Catolicisme integrista: religió com a eix ideològic i legitimador del règim. Enemics del règim: Liberals, maçons, anarquistes, jueus, socialistes, comunistes. Separatismes (especialment el català i el basc). 2. Naturalesa de la dictadura franquista Dictadura personal: Franco com a Caudillo amb tots els poders concentrats. Unipartidisme: FET y de las JONS (partit únic). Sindicat únic: CNS (Central Nacional Sindicalista). Totalitarisme i antidemocràcia: Eliminació de llibertats (expressió, associació, religió...).
Censura, repressió i persecució de la dissidència. Control ideològic i educatiu: ensenyament controlat, propaganda. Fonaments de poder: Exèrcit, policia armada, Guàrdia Civil, tribunals militars: poder repressor. Església catòlica: poder legitimador. Falange i tradicionalistes: poder organitzador. Estat confessional: catolicisme com a religió oficial. Dret de presentació de Franco en el nomenament de bisbes. Suports socials: Classes altes: terratinents, burgesia industrial, empresaris. Suport popular generat per propaganda i "franquisme sociològic". "Majoría silenciosa". 3. Institucions i estructures del règim Movimiento Nacional: única organització política legal. 1. FET y de las JONS. 2.
CNS (sindicat vertical). 3. Sección Femenina (rol tradicionalista de la dona). 4. Frente de Juventudes i OJE (adoctrinament juvenil). 5. SEU (control polític universitari). Poder legislatiu simbòlic: Corts espanyoles franquistes. Lleis fonamentals del règim (7 + 1): 1. Fuero del Trabajo (1938) 2. Ley Constitutiva de las Cortes (1942) 3. Fuero de los Españoles (1945) 4. Ley del Referéndum Nacional (1945) 5. Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (1947) 6. Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958) 7. Ley Orgànica del Estado (1967) 8. (1976) Ley para la Reforma Política inicia la Transició 4.
Evolució política del franquisme (1939–1975) Etapa 1: Totalitària i d'autarquia (1939–1959) — "Els anys blaus" Guerra Civil guanyada i instauració del règim Segona Guerra Mundial: 1939–40: no bel·ligerància però simpatia nazi. 1941–43: División Azul (ajuda a Hitler). 1943–45: neutralitat. Aïllament internacional (1945–50): Boicot ONU, vet al Pla Marshall. Primeres institucions: Corts (1942), Fuero de los Españoles (1945), Ley de Sucesión (1947). Repressió intensa (1939–50): Ley de Responsabilidades Políticas, repressió cultural, execucions. Etapa 2: Obertura exterior i consolidació (1950–1959) Guerra Freda: Espanya guanya interès estratègic per als EUA.
Acords internacionals: Pacte amb el Vaticà (1953), Pacte amb els EUA (bases militars, 1953). Ingrés a l'ONU (1955), visita d'Eisenhower (1959). Inici de l'"acceptació" internacional del franquisme. Etapa 3: Etapa tecnocràtica i "desarrollismo" (1959–1969) Govern de tecnòcrates (Opus Dei): liberalització econòmica i desenvolupament. Lleis reformistes: Llei de Premsa (1966): controlada però amb petites llibertats. Llei de Llibertat Religiosa (1967). Llei Orgànica de l'Estat (1967): separació teòrica Cap d'Estat i Cap de Govern. Llei de Successió (1969): designació de Joan Carles com a successor. Democràcia orgànica: sense partits, vot per "tercio familiar".
Etapa 4: Descomposició i final del règim (1969–1975) Deteriorament físic de Franco i augment de poder de Carrero Blanco. Oposició creixent: Vagues obreres, universitats, Església crítica, terrorisme d'ETA i FRAP. Assassinat de Carrero Blanco (1973). Repressió final molt dura: Execucions de 1974 i 1975 (Puig Antich, FRAP, ETA). Franco mor el 20 de novembre de 1975. 5. Repressió franquista 1939–1959: Repressió massiva Empresonaments, execucions, exilis. Lleis repressives: responsabilitats polítiques (1939), antimaçoneria i comunisme (1940). Repressió cultural: censura, persecució de llengües i símbols no espanyols.
Repressió a Catalunya: Prohibició del català, derrogació de l'Estatut, canvi de topònims, execució de Companys (1941). 1959–1975: Repressió institucionalitzada Creació del Tribunal d'Ordre Públic (TOP) (1963). Casos emblemàtics: Judici a Julián Grimau (1963), Procés de Burgos (1970), execució de Puig Antich (1974), execucions del 1975. Forta repressió davant el creixement de l'oposició. 6. L'oposició a la dictadura 1939–1959: resistència clandestina Moviment obrer (PSOE, PCE, CNT). Guerrilla (maquis): accions armades, especialment als 40. Monàrquics: manifest de Lausana (1945). Catalunya: FNC, PSUC, MSC, Joventuts Llibertàries. J. Irla i J.
Tarradellas com a presidents de la Generalitat a l'exili. 1959–1975: auge de l'oposició Col·loqui de Munic (1962): opositors exigeixen democràcia. Moviment obrer: Creació de les CCOO (1964), vagues i mobilitzacions. Universitats: revoltes estudiantils (Caputxinada, 1966). Església crítica (sector progressista). Oposició catalana: Cas Galinsoga, Fets del Palau (1960), "Nova Cançó", Òmnium Cultural. Assemblea de Catalunya (1971): "Llibertat, amnistia i Estatut". Nous partits: Convergència Democràtica (Pujol), Reagrupament (Pallach), Convergència Socialista (Reventós). Plataformes democràtiques: Junta Democràtica (1974), Plataforma de Convergència Democràtica (1975) LLEIS: 1.
Fuero del Trabajo (1938) Regular el treball i eliminar els sindicats lliures. Control estatal total del món laboral. 2. Ley Constitutiva de las Cortes (1942) Crear unes Corts simbòliques, sense democràcia ni poder real. 3. Fuero de los Españoles (1945) Proclamar drets "teòrics" per millorar la imatge exterior del règim. 4. Ley del Referéndum Nacional (1945) Permetre referèndums controlats pel règim, sense pluralisme. 5. Ley de Sucesión (1947) Proclamar Espanya com a monarquia i garantir la continuïtat del franquisme després de Franco. 6. Principios del Movimiento Nacional (1958) Fixar els valors oficials del règim (unitat, religió, jerarquia...). 7.
Ley Orgánica del Estado (1967) Reorganitzar l'Estat; separa formalment el cap d'Estat (Franco) del cap de Govern. 8. Ley para la Reforma Política (1976) Obrir el pas cap a la democràcia i desmantellar el franquisme.