Anàlisi de la Segona República Espanyola (1931-1936/39)

I 6 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

1 LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936/39) 1. Cronologia i introducció 14 d'abril de 1931 al 18 de juliol de 1936 (perı́ode de govern a tot el paı́s) 18 de juliol de 1936 a l´1 d'Abril de 1939 (Guerra civil, la República perd territori Cins a la seva desaparició deCinitiva) Podem dividir el perı́ode en 3 subfases: 1. Bienni d'Esquerres o progressista, dominat per les forces d'esquerra (1931-1933) 2. Bienni de Dretes o conservador, dominat per les forces conservadores (1933-1936) 3.

Front Popular, perı́ode de retorn de les forces d'esquerres (1936-1939) La REPÚBLICA OBJECTIUS PROBLEMES Democratitzar Espanya: sufragi universal total Modernització social Reforma polı́tica Relleu pacı́Cic en el poder Integrar a les masses en la polı́tica ANcabar amb el analfabetisme Reduir la inCluència de l'Església i de l'exèrcit Reforma de l'economia, sobretot de l'agricultura Reconèixer a les altres nacionalitats espanyoles i donar-les l'autonomia.

Excessiva bipolarització ideològica, de nivell de vida, camp- ciutat Context internacional desfavorable: crac del 29 i ascens dels Totalitarismes de dreta i esquerra Societat analfabeta Feblesa de l'estat: poca tradició democràtica, invenció d'una única Espanya, excessiu deute de l'estat, corrupció polı́tica, militarisme Opsició dels radicalismes que deslegitimen la democràcia (anarquisme, comunisme, feixisme) La República té uns suports fràgils i la forta oposició la fa caure 2 2. La proclamació de la República i el període constituent.

La Constitució de 1931 La República es va començar a gestar amb el Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930): signat per republicans, socialistes (a tı́tol personal) i nacionalistes. Amb aquest pacte es feia un programa per presentar-se a les eleccions i constituir un comitè revolucionari, que es comprometia a canviar a un règim republicà i reconèixer el dret a l'autonomia de Catalunya, Paı́s Basc i Galicia. Les eleccions municipals van tenir una elevada participació.

Els partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes) guanyen en 41 de les 50 capitals de provı́ncia, a molts nuclis industrials i a ciutats com Sabadell, Terrassa, Alcoi, Elda, Gijón, viles basques, ... Els regidors monàrquics encara eren majoria, però havien perdut les grans ciutats. Les eleccions van demostrar que la majoria de la població apostava per un canvi cap al règim republicà (pèrdua de prestigi d'Alfons XIII, per la seva proximitat a la dictadura de Primo de Rivera). El 14 d'abril de 1931, a Eibar (Guipúscoa, Paı́s Basc) es proclama la Segona República.

Al llarg del dia, la proclamació es fa a altres ciutats de forma espontània, festiva i pacı́Cica i evidencia els desitjos de canvi de règim. El General Sanjurjo es nega a llençar la Guàrdia Civil contra el poble (després serà el protagonista de la sanjurjada l'any 1932 i l'any 1936 serà part del cop d'estat militar). Alfons XIII renuncia i s'exilia. Els signants del Pacte de Sant Sebastià formen el govern provisional i el mateix dia 14 es proclama oXicialment la Segona República Espanyola. El govern provisional convoca immediatament eleccions a Corts Constituents (28 juny), i pren un seguit de disposicions urgents: - declara l'amnistia polı́tica.

- proclamen llibertats polı́tiques i sindicals. - Aproven mesures per protegir els pagesos expulsats de les terres per no haver pagat les rendes. A Catalunya guanya Esquerra Republicana (el catalanisme republicà i d'esquerres aconsegueix triplicar el nombre de vots aconseguits per la dreta): Francesc Macià proclama la República de Catalunya dins una Federació de Repúbliques Ibèriques. Primer conClicte amb el govern central, ja que segons el Pacte de Sant Sebastià la descentralització de l'Estat s'havia d'establir a la Constitució. La primera tensió acaba amb la proclamació de la Generalitat (es concedeix un règim d'autonomia).

El 28 de juny de 1931 es celebren eleccions generals legislatives. Per ser realitzades es modiCicava la Llei electoral de 1907: les circumscripcions passen a ser provincials, es suprimeix l'article 29 (proclamació automàtica del candidat quan aquest és únic, per acabar amb el caciquisme), dels 25 es passa als 23 anys per poder votar, els sacerdots i les dones passen a ser elegibles, les candidatures es presenten amb llista, que permet la representació 3 de les minories. Les eleccions van tenir una alta participació (70,14%) i es ratiCica com a cap de Govern a Niceto Alcalá Zamora. Les dretes estaven desorganitzades i no tenien partits moderns.

Hi va haver absentisme dels anarquistes i la victòria va ser per la coalició d'esquerres (279 de 464 diputats, el PSOE uns 150). Per la seva part Lerroux aconsegueix un centenar de diputats, amb la seva actitud de partit de centre. Les dretes aconsegueixen uns 80 escons, entre els quals hi ha el PNB i la Lliga. Les eleccions responen a una conjuntura de transició que sobredimensiona els de centre i no reClecteix la força social de les dretes. Les classes dominants no se sentien representades en el govern. Els obrers i la pagesia no veuen satisfetes les seves necessitats. I la CNT es va allunyant.

Les Corts nomenen immediatament una comissió per elaborar un projecte de constitució, aprovada al desembre. La Constitució de 1931 era molt avançada pel seu temps, democràtica i progressista. Estableix els següents principis: L'objectiu bàsic era l'ampliació dels drets i llibertats dels ciutadans, Cins a aquell moment desconegut, i complir amb la declaració de drets. divisió total dels poders: Corts (una sola cambra) = poder legislatiu. Govern (consell de ministres + cap de govern + president República) = poder executiu. jutges independents = poder judicial. "República de treballadors de totes les classes" Tots els poders emanen del poble (sobirania popular).

Qüestió regional: Espanya és un Estat integral, però es dóna la possibilitat que algunes provı́ncies puguin constituir-se com a autònomes. Es tracta d'un pacte entre els unitaris i els federalistes. Corts = sobirania nacional. Sufragi universal total¡¡ Gran preocupació per temes socials: igualtat davant la llei, l'educació i la feina. Igualtat de la dona, sufragi de les dones. La inCluència socialista es preocupa de respectar l'organització social de la propietat, assegurant-se la possibilitat de nacionalitzar sectors clau de la producció en un futur. Laı̈citat de l'estat. Reconeixement del matrimoni civil i del divorci.

Les qüestions religiosa i la de nacionalitats foren les més conClictives. La constitució és aprovada per majoria però no compta amb el recolzament de totes les forces polítiques. Les dretes estan en contra de la laı̈citat i la descentralització de l'Estat. Dimiteixen els polı́tics catòlics del govern, Azaña passa a ser el cap de govern i Alcalá Zamora, president de la República. 4 3. Els partits polítics i sindicats durant la Segona República Comença una etapa de molta activitat polı́tica i sindical, es formen molts partits i sindicats, les discussions parlamentàries tenen molta repercussió a la premsa i l'opinió pública es polititza bastant.

Formacions d'esquerra: Izquierda Republicana (1934- fusió d'Acción Republicana i Partido Republicano Radical Socialista, de tendència anticlerical). Manuel Azaña. Suport de classes mitjanes, populars i intel·lectualitat. PSOE (Partido Socialista Obrero Español). Important inCluència entre classe treballadora, agrupa 2 corrents: lı́nia socialdemòcrata, partidari de consolidar la República, amb Indalecio Prieto i Julian Besteiro. lı́nia més revolucionària, veu la República com el camı́ cap al socialisme, amb Largo Caballero (secretari general UGT). PCE (Partido Comunista de Espanya): té poca militància, situat més a l'esquerra. La Pasionaria (Dolores Ibárruri).

Està més a l'esquerra que el PSOE. CNT (Confederació Nacional del Treball). Sindicat més important (1936- té un milió d'aCiliats), arrelat a Catalunya. Existeixen 2 lı́nies d'actuació: els trentistes eren els qui defensaven una actuació sindicalista, de caràcter moderat, i donen suport a la República, com As ngel Pestaña. els membres de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica): són més revolucionaris i defensen la lluita insurreccional i armada, amb Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso. POUM (Partit Obrer d'UniCicació Marxista), partit marxista d'àmbit català, creat l'any 1935 per la fusió del Bloc Obrer i Camperol i l'Esquerra Comunista. Destaca Andreu Nin.

Es partidari de Trotski en contra dels postulats estalinistes. PSUC (Partit Socialista UniCicat de Catalunya): Organització polı́tica catalana fundada el 22 de juliol de 1936 a partir de la fusió del Partit Comunista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE, la Unió Socialista de Catalunya i el Partit Català Proletari. POUM i PSUC, són partits marxistes (socialistes i comunistes), que de moment tindran pocs aCiliats i escassa inCluència polı́tica. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), creat l'any 1931, un mes abans de les eleccions, per Francesc Macià i Lluı́s Companys.

Amb una important militància, 5 programa que atrau a la petita burgesia, obrers industrials i pagesos, per propostes de reformes polı́tiques i socials. Força electoral gràcies, en part, a la manca d'arrelament a Catalunya del PSOE, i la no participació en eleccions de la CNT. Molts aCiliats de la CNT voten a ERC. Formacions de centre i dreta a) Conservadorisme (partits de centredreta). Són contraris a les reformes republicanes, no a la República en sı́. Partit Republicà Radical, de Lerroux. Derecha Liberal Republicana, liderada per Niceto Alcalá Zamora. b) Catòlics conservadors: Després de la proclamació de la República s'enfonsen els partits conservadors i catòlics tradicionals.

Sobreviuen un grapat de petits grups: Partido Agrario. Partido Liberal Demócrata. Acción Española: reivindica la monarquia catòlica i tradicional davant la revolució social. CEDA (Confederación Española de Derechas Autónoma), coalició formada per Gil Robles l'any 1933 en defensa dels interessos dels grans propietaris agraris i de l'Església. Partit polı́tic creat a Madrid al començament del març del 1933, que agrupa nuclis dretistes de diverses parts d'Espanya. Renovación Española (Calvo Sotelo): defensa liquidar la república. Estableix acords electorals amb els carlins Comunió Tradicionalista.

c) Extrema dreta ultranacionalista i ultracatòlica 1934- FET y las JONS Fusió de Falange Española (1933- partit fundat per José Antonio Primo de Rivera) i Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS, fundat 1931 per Onésimo Redondo). Partits d'ideologia antidemocràtica i inCluència feixista, defensen radicalment el nacionalisme espanyol. d)Nacionalistes PNB (Partit Nacionalista Basc), conservadors autonomistes bascos. Lliga Regionalista, accepta la legalitat republicana i l'any 1933 adopta el nom de Lliga Catalana. Té uns resultats electorals reduı̈ts. 6 4.

BIENNI PROGRESSISTA (desembre 1931- setembre 1933) El govern progressista estava format per republicans d'esquerra i socialistes, i va impulsar un programa de reformes per modernitzar i democratitzar la societat espanyola. ENpoca també coneguda com bienni d'esquerres. Reforma educativa Estendre l'educació com a dret i reduir l'analfabetisme. Impuls d'un sistema públic al marge de l'Església, que tenia el monopoli de l'educació. Escola mixta i laica Construcció de nous ediCicis, més places de mestres i pujada de sou. Missions pedagògiques a àrees més rurals, per difondre la cultura.

Les campanyes culturals (Missions Pedagògiques) comptaran amb el suport d'intel·lectuals i artistes, com Federico Garcı́a Lorca. Les Missions eren grups ambulants que portaven biblioteques, conferències, teatre i cinema a les zones rurals. Reforma religiosa Es vol crear un estat laic, separant Estat i Església. Aumentar el control sobre les ordres religioses: llei de Confessions i Congregacions, que possibilitava dissoldre aquelles agrupacions perilloses per l'Estat. Dissolució de la Companyia de Jesús per no voler acatar obediència a la República i només al Papa. Limita la possessió de béns de les congregacions. Prohibició d'impartir educació.

Es permet el divorci, el matrimoni civil. Perd el control del cementiris, que esdevenen municipals. Aquests canvis van ser rebutjades per l'Església espanyola, que es va oposar a la nova Constitució. La polı́tica religiosa va ser la més polèmica de les reformes del primer bienni de la República, a causa de la forta càrrega simbòlica de l'Església, identiCicada amb la tradició i la monarquia. Els conservadors veien en l'Església i la religió un pilar bàsic de l'ordre social. L'Església veia perillar els seus privilegis . La laı̈citat era vista com a fonamental pel progrés de l'Estat.

Cal recordar que l'Església de Pius XI era autoritària i menyspreava les institucions democràtiques. El clergat es mostrarà molt a la defensiva i aproCitarà la seva inCluència a través de misses i sermons. 7 La major part de l'Església es mostrarà clarament hostil a la República (cardenal Segura, arquebisbe de Toledo, expulsat per aquestes postures). Excepció, arquebisbe de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer (no ataca a la República) Reforma militar Es vol democratitzar, modernitazar i professionalitzar l'exèrcit. Fidelització l'exèrcit a la República. Reducció del nombre d'oCicials, acabar amb la macrocefàlia (excés de càrrecs).

Sotmetre l'exèrcit al poder civil i evitar la seva intrusió en la vida polı́tica. La Llei de retir de l'oCicialitat (1931) els oCicials en actiu s'havien de declarar a favor de la República, però podien demanar el retir voluntari, amb sou ı́ntegre. Clausura Acadèmia General Militar de Saragossa, d'on sortien els sectors més favorables al colpisme. Es suprimeixen alguns rangs tradicionals, les capitanies generals, els tribunals d'honor, el Consell Suprem de Justı́cia Militar i la premsa destinada a l'exèrcit. Creació de la guàrdia d'assalt, força d'ordre públic, Cidel a la República. La reforma va ser ben plantejada tècnicament, però va tenir uns resultats limitats.

Es van reduir les despeses de l'exèrcit, però la modernització es va veure limitada per la reducció dels pressupostos. Els militars africanistes van rebre la reforma com un atac a la tradició militar i aquest descontentament va animar una revolta contra la República (1932 – cop d'estat fracassat de Sanjurjo). Reforma agrària El nou govern republicà-socialista estava d'acord en la necessitat de culminar el procés reformador de la propietat agrària (iniciat a Espanya en el segle XIX) però no en la forma en què aquesta s'havia de dur a terme.

En el debat inicial van sorgir 2 postures: a) Els socialistes pretenien que la terra fos propietat de l'Estat i que s'explotés de forma col·lectiva. b) Els republicans veien la necessitat de repartir la terra, fomentar la petita propietat i estimular, aixı́, la productivitat. Tots dos estaven d'acord en la necessitat de posar Ci al predomini a Espanya de la gran propietat concentrada en poques mans (latifundis de baix rendiment) i passar a una 8 distribució de la propietat pagesa més equitativa i racional, per millorar les condicions de vida dels pagesos pobres i jornalers.

La reforma era essencial ja que l'agricultura representava el sector econòmic majoritari del paı́s: 50% aprox de la població activa treballava al camp espanyol (8,5 milions), 2 milions jornalers, 750.000 arrendataris, i la resta petits i mitjans propietaris. Andalusia, Extremadura i Castella: més del 50% de la terra estava en mans d'un grup reduı̈t de grans propietaris (latifundistes). Mesures: jornada de 8 hores al camp, s'estableixen salaris mı́nims, etc. Llei de reforma agrària (1932): - modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de a pagesia, però no cap canvi radical del camp ni la col·lectivització de la terra.

- Es Cixaven expropiacions sense indemnització de terres d'una part de la noblesa. Terres mal cultivades, les que no eren regades, etc, podien ser expropiades amb una indemnització als propietaris. La reforma s'ampliava a tota Espanya, no només a Andalusia. - es crea l'Institut de Reforma Agrària per dur endavant les reformes. Tenia un pressupost anual per pagar les indemnitzacions i havia de facilitar l'assentament de les famı́lies pageses. Problemàtica: lentitud de les reformes i excessiva burocratització de l'Institut de Reforma Agrària.

no s'aconsegueix satisfer les demandes pageses, no es genera el nombre de pagesos propietaris esperats (de 60/75 mil prevists s'arribà a uns 4300 pagesos). no s'incrementa el rendiment productiu de les terres expropiades. manca de competència tècnica dels responsables, entre ells el ministre d'agricultura Marcelino Domingo. excessives presses per dur a terme el projecte i acabar amb un problema de gran complexitat. L'aplicació de la reforma agrària va augmentar molt la tensió social. Oposició dels grans propietaris, que donen suport a l'extrema dreta (actituds antirepublicanes). Jornalers decebuts pels resultats reals, s'inclinen cap a postures revolucionàries (revoltes).

Es pot dir que va ser molt negatiu per a la República defraudar les expectatives de tanta gent, mentre s'alimentava el temor en molta altra. 9 Reforma laboral Objectiu: millorar les condicions laborals. Obra de Largo Caballero (provenia de la UGT), des del Ministeri de Treball. Oposició de la patronal i bona acollida de treballadors i sindicats (tot i que no satisfeien plenament les seves expectatives). Mesures: Llei de contractes de treball: regula la negociació col·lectiva. Llei de jurats mixtes: on se'ls dóna capacitat d'arbitratge en cas de desacord. set dies de vacances pagades l'any. augment sous. creació d'assegurances socials. setmana laboral de 40 hores.

Reforma del model centralista: Descentralització de l'Estat La Constitució de 1931 permetia a les nacionalitats històriques accedir a l'autonomia (estatuts). Catalunya: Es crea la Generalitat de Catalunya l'any 1931 i l'any 1932 s'aprova l'Estatut d'Autonomia. Paı́s Basc, l'Estatut d'Estella es va redactar l'any 1931 (per nacionalistes del PNB i carlins), però el seu contingut conservador i confessional va xocar amb la manca de suport de republicans i socialistes. Es va aprovar l'octubre de 1936 (ja començada la Guerra Civil), quan el PNB va pactar amb les esquerres. El primer lehendakari fou José Antonio de Aguirre.

Galı́cia el nacionalisme era menys acusat, per aquest motiu el seu procés d'elaboració va ser molt més lent. El 28 de juny de 1936 va ser sotmès a un plebiscit, però mai va arribar a ser aprovat. Destaca Castelao, diputat galleguista. 4.1. El bienni d'esquerres a Catalunya L'acord entre Macià i el govern provisional de Madrid l'abril de 1931 van donar lloc al reconeixement immediat del govern autonòmic, la Generalitat de Catalunya, i va fer possible l'elaboració d'un projecte d'Estatut per deCinir el marc institucional i quines serien les competències de la Generalitat.

10 La iniciativa va recaure en les mans d'ERC, mentre que la Lliga Regionalista jugaria un paper menor a causa dels seus mals resultats. Una comissió de 46 membres es va reunir al Santuari de Núria i va redactar l'avantprojecte d'Estatut, lliurat al govern el 20 juny 1931. 2 d'agost - es va sotmetre a plebiscit (99% vots favorables), sent aprovat per àmplia majoria i, Cinalment, el 18 d'agost Macià va presentar el projecte a Madrid. Punts clau: Partia de la idea que la República havia de tenir un caràcter federal La sobirania residia en el poble de Catalunya. DeCinia Catalunya com un "Estat autònom dins la República Espanyola" El català com la llengua oCicial de Catalunya.

Possibilitat de federació dels paı̈sos de parla catalana Competències exclusives de la Generalitat: ensenyament, cultura, policia, ordre públic, sanitat, obres públiques, agricultura, dret civil, ordenació territorial i tribunals de justı́cia. Finançament autonòmic mitjançant gestió d'impostos directes, els indirectes per l'Administració central. Era un Estatut ambiciós i que buscava l'acceptació de la majoria de forces polı́tiques. Quan Macià presenta el projecte a Madrid, molts sectors de la dreta hi estaran clarament en contra i van organitzar mı́tings i manifestos en contra, fent difı́cil la seva aprovació.

A més la Constitució del 1931 també evidencia aquesta diCicultat ja que en ella es parlava de la única sobirania espanyola i no contemplava la cessió de competències que preveia l'Estatut de Núria. Durant el mes de maig de 1932 es van fer debats parlamentaris sobre l'Estatut. Hi ha 3 posicions deCinides: el govern central, partidari de concedir una autonomia moderada; parlamentaris catalans, que volen una autonomia àmplia; i l'oposició de dretes, que defensa una Espanya unitària (estan contra el "separatismo catalán"). En aquesta oposició també trobem algun partit de centre com el de Lerroux. Va ser aquı́ quan les intervencions d'Azaña en la seva defensa resultaren decisives.

L'intent de cop d'estat per part del general Sanjurjo (agost de 1932) van permetre una unió i solidaritat republicanes que afavoriren l'aprovació de l'Estatut català: 334 a favor 24 en contra un centenar d'abstencions. Però l'Estatut de 1932 no va satisfer completament les demandes dels diputats catalans, ja que el text aprovat quasi no s'assemblava al text original: s'elimina la referència al dret d'autodeterminació, les competències de la Generalitat compartides amb l'Estat central, català i castellà són llengües cooCicials. 11 Després de l'aprovació de l'Estatut es convoquen eleccions al Parlament de Catalunya (20 novembre 1932).

Destaquen 2 coalicions: La liderada per ERC (de caràcter progressista, defensa un model social republicà, laic i d'esquerra moderada) La Lliga (projecte conservador, catòlic i contra el reformisme social i laı̈cista). Les eleccions són clarament guanyades per ERC (56 escons de 85), i la Lliga queda com a primer partit de l'oposició. Lluís Companys, president del Parlament i Francesc Macià, president de la Generalitat, Cins la seva mort (25 desembre 1933). Substituı̈t per Companys Cins 1940. Tasca Govern de la Generalitat El govern autonòmic només va ser efectiu entre novembre 1932 i octubre 1934, quan l'Estatut i la Generalitat són suspesos pel nou govern de centredreta.

La seva actuació tot i curta va ser important. Economia: creació dels serveis d'estadı́stica, l'Institut d'Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. Agricultura: es redueixen les rendes pagades pels rabassaires (agrupats en la Unió de Rabassaires, organització propera a ERC) i es prepara una llei per facilitar el seu accés a la propietat; es fomenta la creació de cooperatives i del centre d'experimentació agrària. – Política social: 1934 - Llei de Bases, programa per organitzar els serveis socials i la sanitat de la Generalitat per tal d'atendre les necessitats de catalanes i catalans.

Millora xarxes hospitalàries, l'assistència a malalts, atenció psiquiàtrica, vacunacions, campanyes de prevenció i higiene pública. Creació d'organismes de suport social, Institut Contra l'Atur Forçós (ICAF), Consell de Treball,... Ensenyament: Creació d'escoles i centres d'ensenyament secundari, com l'Institut-Escola (amb voluntat d'innovar la pedagogia). Es creen també noves escoles per formar els mestres i es dona autonomia a la Universitat de Barcelona. 12 S'introdueix la coeducació i la laı̈citat i se segueixen corrents de renovació pedagògica.

El 1939 signiCicà la Ci de l'Institut-Escola, però la seva lı́nia pedagògica fou continuada en escoles privades creades per alguns dels seus membres. Llengua catalana: normativització i normalització de la llengua a través de la publicació del Diccionari de Pompeu Fabra (1932). Bilingüisme a l'escola primària, i avenç del català a l'ensenyament. Creix l'ús del català en l'àmbit social. (27 diaris en català). Nova divisió territorial de Catalunya en 38 comarques, oposat al model de provı́ncies. Aquest projecte s'aprova ja durant la Guerra Civil (agost 1936). 4.2.

El Xinal del Bienni d'esquerres El govern va tenir una sèrie de problemes que provocaran la convocatòria d'eleccions: Anys de crisi econòmica internacional, pels efectes del crac del 29. Creix poc l'economia i Espanya tenia molt deute pels efectes de la polı́tica intervencionista de la Dictadura de Primo de Rivera La crisi fa que els efectes de la reforma siguin limitats i creix el descontentament. Baixa productivitat de l'economia i pocs beneCicis. No es poden fer inversions. Creixen els conClictes socials i augmenta la por de les elits, descontentes per les reformes.

Tensions entre la República i l'esquerra llibertària (CNT) i comunista, cada cop més radicalitzada, que des del començament del nou règim manifestava aquesta oposició al nou règim burgès a través de vagues, insurreccions i ocupacions de terres. Augmenta la conClictivitat laboral. Es posa de manifest la ferida oberta entre l'obrerisme revolucionari i la República. Destaca la CNT (l'oportunitat ideal per fer la revolució) i la UGT de Largo Caballero. A partir 1933, s'uneixen els radicals del socialisme espanyol (UGT), amb l'organització Federació Nacional de Treballadors de la Terra. El PCE també creix en número d'aCiliats.

13 Els fets més destacats que portaran a la crisi van ser: 1932: vaga minera a l'Alt Llobregat (impulsada pels anarquistes). 1933: vaga de jornalers a Andalusia, amb el conXlicte de Casas Viejas. Alguns d'aquests episodis aconsegueixen enderrocar el ajuntaments i proclamar un comunisme llibertari temporals. Però acaben amb la intervenció de la Guàrdia Civil i la guàrdia d'assalt, sovint amb enfrontaments violents i morts en els dos bàndols. Aquesta conClictivitat social va suposar el desgast del govern de Manuel Azaña i l'empitjorament de la situació econòmica, ja que creixia la desconCiança empresarial que deixava d'invertir.

La crisi va ser aproCitada pels sectors més conservadors per intentar posar Ci a la coalició republicanosocialista. Reorganització de les dretes, amb la creació de nous partits i apareixen opcions rupturistes que proposen la intervenció de l'exèrcit, com Renovación Española (monàrquics), de José Calvo Sotelo, la Comunió Tradicionalista (provinent del carlisme), les JONS (Constitueix el primer intent orgànic del feixisme de l'Estat espanyol. El 1934 es fusionà amb Falange Española). Els possibilistes es van proposar guanyar-se l'electorat per canviar el contingut republicà (moderar-lo).

S'agruparen entorn a José Mª Gil Robles, amb la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) (1933). Els sector de centredreta s'agrupen al voltant del Partit Republicà Radical de Lerroux, atrau empresaris, comerciants i propietaris agrı́coles, que no estan clarament contra la República sinó contra el seu caràcter esquerrà. Durant el Bienni Progressista, els possibilistes aproCiten per organitzar-se i els rupturistes conspiren contra el govern: 10 d'agost 1932, a Sevilla, el general Sanjurjo declarava l'estat de guerra a Andalusia. Volia forçar un canvi a la dreta. El cop, mal organitzat i preparat va fracassar.

1933 – es crea la Unión Militar Española (UME), organització clandestina de militars de dretes que participa en el cop de juliol 1936. 14 5. El BIENNI CONSERVADOR o Bienni Negre (novembre 1933-1936) Durant la primera meitat de l'any 1933, les forces conservadores progressen aproCitant les contradiccions de la República. Les vagues anarquistes a Aragó, Barcelona i Casas Viejas i l'aprovació de la Llei de Congregacions (1933) van ser motius de noves campanyes contra la República. La repercussió del descontentament pagès (vagues i crema de collites a Andalusia) van servir a Lerroux d'excusa per retirar el seu suport al govern. Aquest queda en minoria.

La greu crisi polı́tica i els intents fallits de Lerroux per formar un nou govern republicà, sense la presència dels socialistes, va desembocar en la dissolució de les Corts i convocatòria d'eleccions al novembre. LES ELECCIONS DE DIA 18 DE NOVEMBRE DE 1933. Van ser les primeres amb sufragi femenı́ (en aplicació de la Constitució de 1931). L'abstenció va ser molt alta. Aquestes eleccions es van caracteritzar per l'ús de modernes tècniques de propaganda electoral. Fins aleshores no s'havia vist tal desplegament de mitjans propagandı́stics.

Les esquerres es van presentar molt desunides pels conClictes socials (socialistes i republicans presenten candidatures separades), i molts obrers s'abstindran de votar a petició de la CNT. La dreta es va saber organitzar i es presenta unida, facilitant la seva victòria. Els millors resultats els van obtenir 2 forces polı́tiques: Partit Republicà Radical (Lerroux). Es proclamen de centre. Programa: Necessitat de combatre el socialisme, revisar la Constitució, restablir l'autoritat, remodelar la qüestió agrària i retallar l'Estatut autonòmic de Catalunya Història d'Espanya CEDA (Gil Robles).

Acords: revisió de la Constitució (continguts laı̈cistes i socialistes), supressió de la reforma agrària i amnistia per tots els delictes polı́tics (Sanjurjada). Niceto Alcalá Zamora (president de la República) decideix conCiar la formació de govern a Lerroux, davant la por que Gil Robles reformés la Constitució. Lerroux forma un govern monocolor, però compta amb el suport de la CEDA, a canvi de frenar les reformes del Bienni Progressista.

15 Mesures del bienni conservador: Llei d'Amnistia: amnistiava als militars colpistes de la Sanjurjada (1932), amb l'oposició d'alguns membres del govern radical i amb les reticències del president de la República, ja que suposava reincorporar al servei actiu a elements militars contraris a la República. Paralització de la reforma agrària: retorn de les terres a la noblesa, llibertat de contractació (comporta la baixada dels salaris dels jornalers), entre d'altres. Qüestió religiosa: aprova un pressupost de culte i clero, i inicia negociacions amb la Santa Seu. Educació: es respecten els canvis del govern anterior, però redueix el pressupost en Educació.

Qüestió basca: paralització dels tràmits per a l'aprovació de l'estatut autonòmic que va oposar el PNB al govern. L'abril de 1934, amb l'aprovació de la Llei d'Amnistia, Lerroux va dimitir, i Samper va ser l'encarregat de formar nou govern. 5.1 Els fets més destacats que portaran a la crisi van ser: ConXlicte amb catalunya Dia 21 de març de 1934 El Parlament de Catalunya (ERC) aprovà la Llei de Contractes de Conreus, favorable als jornalers arrendataris ja que els garantia l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus Cixats pel govern.

L'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (organització dels propietaris), amb el suport de la Lliga Catalana, va aconseguir la declaració d'inconstitucionalitat de la llei i es va anul·lar. La Generalitat no va acceptar l'anul·lació de la Llei i al setembre la va tornar a aprovar, evidenciant les greus desavinences entre govern central (de dretes) i autonòmic (progressista), enfrontats obertament pel conClicte rabassaire. També posava de manifest les grans diferències polı́tiques entre els partits catalanistes d'esquerres (ERC) i de dretes (Lliga).

La Revolució d'Octubre El gir conservador de la República i el fre de les reformes del bienni progressista, suposa la radicalització del PSOE i la UGT. El sector més radical del socialisme, amb Largo Caballero, i els comunistes, organitzats i enfortits entorn a Dolores Ibárruri (La Pasionaria), van propugnar la revolució social i es van apropar a les postures anarquistes. 16 Augmentaran les vagues i conClictes, sobretot al 1934. El sector més moderat del PSOE, liderat per Prieto, era més favorable a una actuació conjunta amb l'esquerra burgesa. La CEDA pressionarà a Lerroux i aconseguirà entrar al govern (5 octubre 1934).

L'endemà, la UGT impulsa una vaga general, per impedir la consolidació del nou govern (que l'esquerra veu com un gir cap al feixisme). Però fracassa per la manca de coordinació, l'escassa participació de la CNT i la contundent resposta del govern (decreta l'Estat de Guerra). Els fets només van tenir rellevància a Astúries i Catalunya. Revolució social de miners a Astúries (acord entre anarquistes, socialistes i comunistes). Aconsegueixen substituir ajuntaments per comitès revolucionaris, i a Oviedo s'enfronten a les forces d'ordre.

La revolta va ser reprimida molt durament (1000 morts-incloent execucions sumarı́ssimes-, 2000 ferits, 5000 detinguts) per la Legió, enviada des d'AN frica, i comandada pel general Francisco Franco. Els fets van portar a una campanya internacionals de solidaritat amb les vı́ctimes. Revolució política a Catalunya, amb el suport de Companys (president de la Generalitat), contrari a que la CEDA (antiautonomista) entri al govern. Companys declara la "l'Estat Català de la República Federal Espanyola". Paral·lelament, s'organitza una vaga general, sense suport de la CNT, que fa fracassar la rebel·lió.

El govern va declarar l'estat de guerra i controlà la situació en només 10 hores (el general Batet ocupa la Generalitat). Companys i el govern català foren acusats de rebel·lia. 3500 detinguts, tots els que havien recolzat la insurrecció (govern, diputats, regidors, alcaldes, entre d'altres.), incloent a Azaña, que es trobava a Barcelona. Conseqüències de la Revolució d'Octubre: Distanciament entre Largo Caballero i Prieto (PSOE-UGT). Companys i els altres membres de la generalitat foren condemnats a 30 anys de presó. L'estatut català va quedà suspès arran dels Fets d'octubre, i Catalunya no va recuperar les seves competències en la seva plenitud.

La repressió del govern es va caracteritzar per un gran nombre d'empresonats, i per l'indult en altres casos (com els militars secessionistes), cosa que provocà greus discussions internes en el govern 17 5.2. El Xinal del Bienni Comservador Després de la Revolució d'octubre, la CEDA augmenta la seva inCluència en el govern i reorienta la polı́tica del govern. José Maria Gil Robles serà ministre de la guerra i Francisco Franco, cap de l'Estat Major.

4 de juliol de 1935 es va presentar un text que modiCicava els punts més importants que havien crispat les dretes durant aquells anys: revisió de: autonomies, propietat (es negava la possibilitat d'expropiar terres), religió (es tornen les propietats als jesuı̈tes), ensenyament i matrimoni (abolició del divorci). A Catalunya, se suspèn l'Estatut d'Autonomia i s'anul·la deCinitivament la Llei de contractes de conreu, obligant els rabassaires a pagar les rendes i els endarreriments des de 1931. Molts seran desnonats o empresonats per resistir-s'hi.

Al setembre 1935 es produeix una crisi de govern a causa de les diferents visions sobre la reforma constitucional i que provoquen la formació d'un nou govern presidit per José Chapaprieta. S'evidenciava la manca de connexió entre el president de la República Alcalà Zamora i, Lerroux i Gil Robles. També van esclatar dos escàndols polítics que esquitxaven al Partit Radical: el cas de l'estraperlo Straw i Pearl (una ruleta trucada que mitjançant suborns es volia implantar a diferents casinos espanyols) i l'affaire Nombela (malversació de fons per polı́tics del Partit Radical). Els radicals es van enfonsar i Gil Robles va fracassar en el seu intent de formar govern.

Alcalá Zamora va dissoldre les corts (per segon cop durant el seu mandat) i va convocar eleccions pel febrer i març de 1936 (primera i segona volta). 6. El FRONT POPULAR (gener – juliol 1936) El gener de 1936 es va formar el Front Popular, coalició electoral entre socialistes, comunistes (que havien augmentat molt) i republicans. Pretenia guanyar les eleccions i tornar a aplicar les reformes progressistes. La CNT no participa en la coalició, però tampoc demana l'abstenció electoral, seran el suport del Front Popular. A Catalunya, els partits catalanistes d'esquerra s'agrupen en el Front d'Esquerres, que recolzen el Front Popular.

El seu programa demana l'amnistia dels presos polı́tics de la Revolució d'octubre (1934), i el restabliment de l'Estatut i la Generalitat i les reformes aprovades durant el bienni d'esquerres. 18 Les dretes van formar el Bloque Nacional (CEDA, republicans de dretes,Catalunya es van agrupar en el monàrquics, tradicionalistes, i radicals), i a Front Català d'Ordre. La participació va ser elevada : 73% Va guanyar el Front Popular (48%) i el Front d'Esquerres (59%). El Bloque Nacional 46.5% i el Front Català d'Ordre 41%.

El centre es va enfonsar, amb un 5.4% Manuel Azaña va ser escollit president de la República (oposició de la dreta) i Santiago Casares Quiroga (ORGA) va ser nomenat cap de govern, format només pels republicans d'esquerra amb el compromı́s de suport parlamentari dels socialistes i altres partits de la coalició. El govern posa en marxa el programa pactat a la coalició electoral: amnistia polı́tica i obligació a les empreses de readmissió dels obrers acomiadats per les vagues d'octubre 1934, es restaurava l'Estatut Català, van reprendre el procés reformista.

Amb l'esperança de nous canvis, la CNT defensa la necessitat d'accions revolucionàries, i un sector del socialisme s'acosta a solucions més radicals i properes al PCE. Es convoquen algunes vagues a les ciutats, i al camp s'ocupen terres (Extremadura, Andalusia). Les dretes rebutjaran aquesta nova situació: molts propietaris s'oposen a les mesures del govern, alguns empresaris industrials van tancar les seves fàbriques i van expatriar capitals, i l'Església va llençar campanyes contra la República.

Grups propers al feixisme, com Falange Española van afavorir un clima d'enfrontament civil (al carrer) i crispació polı́tica ("dialèctica dels punys i les pistoles"), alguns grups formaven patrulles armades que cometien accions violentes contra els lı́ders d'esquerres, i sectors més radicals d'aquests reaccionaven de la mateixa manera contra la dreta. A Catalunya, es restableix la Generalitat i entra en vigor la Llei de contractes de conreu. ERC s'havia moderat i la Lliga s'havia acostat a postures de centre (voluntat de col·laboració per consolidar l'autonomia catalana). A la CNT la facció moderada semblava haver-se imposat als radicals de la FAI.

Tot i que hi ha conClictes laborals, no es desenvolupa un clima de crispació i enfrontament esquerra-dreta com a altres zones de l'estat. 19 Conspiració militar La creació d'un clima de por i violència serà una estratègia que afavorirà l'organització d'un cop contra la República. En un primer moment la conspiració militar té poca força, Cins que es posa al capdavant Emilio Mola. El pla era fer pronunciamientos simultanis a totes les guarnicions possibles, amb especial importància de Madrid i Barcelona. L'exèrcit africà, liderat per Franco, tenia un paper especial.

Per frenar els rumors colpistes, el govern canvia la destinació dels generals sospitosos (Franco a Canàries, Mola a Navarra i Goded a Balears), però no s'atreveix a destituir-los. La inquietud també estava entre les Ciles de Izquierda Republicana i Unión Republicana, polı́tics com Prieto, també veien que la situació era cada cop més insostenible. El govern estava sobre avı́s de la conspiració militar, però no se sabia quan es produiria. L'assassinat de José Calvo Sotelo (lı́der de Renovación Española) per part d'un grup d'esquerrans fa que els indecisos acabin de decidir-se a recolzar el cop.

Dia 17 de juliol arriben a Madrid les primeres notı́cies de l'aixecament de l'exèrcit a AN frica (Marroc). 18 juliol - comença la guerra civil que durarà 3 anys (1936- 1939).