Anàlisi de la Segona República Espanyola (1931-1936)

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) 1. VALORACIÓ DEL PERÍODE La Segona República (1931-1936) va ser el primer intent contemporani d'establir a Espanya un règim democràtic basat en la sobirania popular i en un ampli programa de reformes. Es va iniciar el 14 d'abril de 1931, després del triomf republicà a les eleccions municipals, i va acabar amb el cop d'Estat militar del juliol de 1936 que va provocar la Guerra Civil. Va suposar: Democratització del sistema polític. Reconeixement de drets i llibertats individuals. Intent de modernització social, econòmica i cultural. Forta oposició dels sectors conservadors.

A Catalunya: va significar el restabliment de la Generalitat i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1932. Per a les dones: Sufragi universal femení (1933). Llei del divorci i matrimoni civil. Igualtat jurídica per primera vegada a Espanya. 2. DE LA DICTADURA A LA REPÚBLICA 2.1 Causes de la instauració de la República La caiguda de la monarquia d'Alfons XIII es va deure a diversos factors acumulats. El rei havia donat suport a la dictadura de Miguel Primo de Rivera, fet que va desprestigiar la monarquia. A això s'hi va sumar la crisi econòmica després del crack de 1929 i la dimissió de Primo de Rivera el 1930.

Els governs posteriors (Berenguer i Aznar) no van aconseguir estabilitzar la situació, mentre creixia l'oposició republicana. 2.2 El Pacte de Sant Sebastià: definició, integrants i acords Definició: Acord polític (17 d'agost de 1930) entre forces republicanes per acabar amb la monarquia i instaurar la República. Integrants: Republicans conservadors i d'esquerra. PSOE. Nacionalistes catalans i gallecs. Posteriorment la CNT. Acords: Formació d'un Comitè Revolucionari. Proclamació de la República. Convocatòria de Corts Constituents. Compromís d'autonomia per a Catalunya. 2.3 Principals fets El 12 d'abril de 1931 les eleccions municipals van donar la victòria als republicans a les grans ciutats.

El 14 d'abril es va proclamar la República i Alfons XIII va marxar a l'exili. A Catalunya, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, però després de negociar amb el govern provisional es va acordar restablir la Generalitat provisional. 3. EL CONTEXT: ECONOMIA i MENTALITAT 3.1 El context internacional La República es desenvolupa en un context de crisi econòmica i radicalització política. La Gran Depressió iniciada el 1929 va afectar el comerç mundial. Paral·lelament, a Europa creixien règims autoritaris: Feixisme a Itàlia amb Benito Mussolini. Nazisme a Alemanya amb Adolf Hitler. Comunisme consolidat a la Unió Soviètica.

Aquesta situació va afavorir la polarització ideològica també a Espanya. 3.2 Economia i societat Tot i ser un país poc industrialitzat, Espanya va patir la crisi amb: Descens d'exportacions. Augment de l'atur. Reducció d'inversions. Més conflictivitat social. La indústria va veure reduïda la producció, especialment als sectors exportadors i a la indústria pesada, mentre que el tèxtil català va resistir millor. La construcció es va paralitzar, fet que va augmentar l'atur urbà i va retardar infraestructures. A nivell social, van augmentar les vagues impulsades per la CNT i la UGT vinculada al PSOE, i es va produir una radicalització política creixent.

3.3 El "xoc de mentalitats" Espanya presentava greus desequilibris estructurals: Gran desigualtat en la propietat de la terra (latifundisme). Endarreriment educatiu. Predomini d'una estructura agrària tradicional. La societat estava dividida entre sectors conservadors (Església, exèrcit, grans propietaris) i sectors progressistes (obrers, pagesos i classes mitjanes urbanes). El govern republicà va intentar aplicar reformes, però va trobar oposició tant dels sectors conservadors com dels revolucionaris. 4. PARTITS I PERSONALITATS L'esquerra es caracteritzava per ser republicana, laica i reformista. Hi destacaven: Izquierda Republicana, liderada per Manuel Azaña. El PSOE.

El Partit Comunista d'Espanya. La CNT, sindicat anarquista revolucionari. La dreta defensava l'ordre social tradicional, el catolicisme i el centralisme. Destacaven: CEDA, dirigida per José María Gil Robles. Falange Española. Monàrquics i carlins. A Catalunya destacava Esquerra Republicana de Catalunya, al País Basc el Partit Nacionalista Basc, i a Galícia l'ORGA de Casares Quiroga. 5. EL BIENNI REFORMADOR (1931-1933) 5.1 Valoració general El Bienni Reformador va ser el període en què es van impulsar les reformes més profundes de la Segona República. L'objectiu era modernitzar Espanya i reduir els desequilibris socials i polítics.

Tot i això, el govern va trobar una forta oposició: L'Església, per les reformes laiques. Els militars, per la reforma de l'exèrcit. Els terratinents, per la reforma agrària. Els anarquistes, perquè consideraven les reformes insuficients. Va ser un període d'esperança reformista però també de gran tensió. 5.2 El govern provisional (14 abril – 28 juny 1931) El govern provisional va estar presidit per Niceto Alcalá-Zamora i tenia com a objectiu preparar una nova Constitució. Durant aquests mesos es van iniciar reformes importants: Al camp: Inici de la reforma agrària. Regulació dels contractes agrícoles. Mesures de protecció als jornalers. En educació: Escola pública, laica i obligatòria.

Construcció de milers d'escoles per reduir l'analfabetisme. A l'exèrcit: Retir voluntari d'oficials. Subordinació de l'exèrcit al poder civil. Amb l'Església: Separació Església-Estat. Eliminació de privilegis eclesiàstics. 5.3 La Constitució republicana (9 desembre 1931) Després de les eleccions del 28 de juny de 1931, guanyades per republicans i socialistes, les Corts Constituents van redactar una nova Constitució. Els seus trets principals van ser: Sobirania popular. Sufragi universal masculí i femení. Estat laic. Parlament unicameral. Possibilitat d'autonomia per a les regions. Va ser una Constitució avançada i progressista per a l'època.

5.4 El govern constitucional (desembre 1931 – novembre 1933) El president de la República continuava sent Niceto Alcalá-Zamora, i el cap de govern era Manuel Azaña. Per garantir l'ordre públic es va crear la Guàrdia d'Assalt, cos policial fidel a la República. La Llei de Reforma Agrària Era una de les reformes més importants. Pretenia expropiar grans latifundis per repartir terres entre els pagesos. Problemes: Aplicació lenta. Recursos econòmics insuficients. Insatisfacció dels camperols. Por i oposició dels propietaris. El resultat va ser un fracàs parcial que va generar frustració. Oposicions al règim La República va rebre atacs des de diversos sectors: Dreta monàrquica i catòlica.

Intent de cop d'Estat (Sanjurjada, 1932). Revoltes anarquistes com els fets de Casas Viejas. La situació a Catalunya El 1931 s'havia proclamat la República Catalana, però es va restablir la Generalitat provisional. L'Estatut de Núria (1931) va ser aprovat finalment el 1932, reconeixent l'autonomia catalana. 6. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936) Les eleccions del 19 de novembre de 1933 van donar la victòria a la dreta, especialment a la CEDA. El govern va quedar en mans del Partido Republicano Radical. Aquest període es caracteritza per un procés de contrareforma: Paralització de la reforma agrària. Retorn de privilegis a l'Església. Amnistia a militars implicats en intents colpistes.

Revolució d'octubre de 1934 L'entrada de la CEDA al govern va provocar una insurrecció d'esquerres. A Astúries, revolta obrera reprimida per l'exèrcit sota el comandament de Francisco Franco. A Catalunya, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. El govern va suspendre l'Estatut i empresonar el govern català. El 1935 el govern va entrar en crisi pel cas d'estraperlo, un escàndol de corrupció, i es van dissoldre les Corts. 7. LES ELECCIONS DE FEBRER DE 1936 I LA CRISI FINAL 7.1 Causes del malestar La repressió de 1934, el bloqueig de reformes i la forta polarització política van augmentar la tensió.

Molts sectors conservadors temien una revolució social, mentre l'esquerra exigia reprendre les reformes. 7.2 Les eleccions de febrer de 1936 La dreta es va presentar principalment amb la CEDA. L'esquerra es va unir en el Front Popular. A Catalunya es va formar el Front d'Esquerres, enfrontat al Front Català d'Ordre. El resultat va ser la victòria del Front Popular. 7.3 El nou govern Manuel Azaña va passar a ser president de la República i Casares Quiroga cap de govern. Es van adoptar mesures com: Amnistia per als presos d'octubre de 1934. Restauració de l'Estatut de Catalunya. Reprendre la reforma agrària.

7.4 Preparació del cop d'Estat Des del març de 1936, diversos sectors militars van començar a preparar un cop d'Estat contra la República. Les causes principals van ser: Rebuig a les reformes socials. Oposició a les autonomies. Por a una revolució obrera. El 17-18 de juliol de 1936 es va produir l'aixecament militar, que va donar inici a la Guerra Civil Espanyola.