Etapes de la II República
Flashcards
- Quin esdeveniment va ser el detonant immediat per a la proclamació de la Segona República Espanyola?
- Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 es van presentar com un plebiscit entre monarquia o república, i el triomf de la coalició republicanosocialista a les grans capitals va evidenciar un rebuig a la monarquia, portant a la proclamació de la República.
- Qui va integrar el Govern Provisional de la Segona República Espanyola i durant quins mesos va estar en vigor?
- El Govern Provisional, format per republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra, va tenir el poder entre l'abril i el juny de 1931.
- Quines van ser les principals mesures d'urgència adoptades pel Govern Provisional de la II República?
- Les mesures d'urgència del Govern Provisional incloïen l'amnistia política, la llibertat d'associació, la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents, la reforma de l'exèrcit, l'establiment d'una Generalitat Provisional de Catalunya i lleis socials per millorar la situació dels jornalers.
- Quins principis fonamentals va establir la Constitució de 1931?
- La Constitució de 1931 es va caracteritzar per ser republicana, democràtica, progressista, unitària però oberta a governs autònoms, laica (aconfessionalitat de l'Estat) i per garantir una àmplia gamma de drets i llibertats individuals.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents esdeveniments va actuar com a catalitzador directe per a la proclamació de la Segona República Espanyola?
- a) La Dictadura de Primo de Rivera.
- b) El Pacte de San Sebastián.
- c) Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931.
- d) La 'Dictablanda'.
Resposta: b) El Pacte de San Sebastián.. El Pacte de San Sebastián d'agost de 1930 va ser un acord entre forces republicanes per establir un govern provisional i proclamar la República, però no va ser l'esdeveniment immediat que va precipitar la seva proclamació, sinó les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931.
- Qui va formar part del Govern Provisional de la II República Espanyola?
- a) Republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra.
- b) Forces monàrquiques i conservadores.
- c) Només partits republicans de dretes.
- d) Una coalició de l'exèrcit i partits de centre.
Resposta: a) Republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra.. El Govern Provisional es va formar immediatament després de la proclamació de la República i va estar integrat per republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra, tenint el poder entre l'abril i el juny de 1931.
- Un dels principis clau de la Constitució de 1931 en relació amb la religió va ser:
- a) L'establiment d'una religió oficial.
- b) La prohibició de qualsevol creença religiosa.
- c) La separació de l'Església i l'Estat.
- d) La protecció de totes les confessions religioses sota el control estatal.
Resposta: c) La separació de l'Església i l'Estat.. La Constitució de 1931 va proclamar l'aconfessionalitat de l'Estat, establint una clara separació entre l'Església i l'Estat, a diferència de models anteriors que mantenien la confessionalitat catòlica.
Forces Polítiques: Esquerra i Dreta
Flashcards
- Quins partits formaven els 'Partits republicans reformistes' dins del bloc d'esquerra?
- El Partit Radical-Socialista, Acció Republicana (posteriorment Izquierda Republicana) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
- Quin líder prominent estava associat amb Acció Republicana i la seva evolució?
- Manuel Azaña va ser una figura clau d'Acció Republicana, que es va transformar en Izquierda Republicana el 1934.
- Quines dues tendències principals existien dins del PSOE i quins líders les representaven?
- El PSOE tenia dues tendències principals: la socialdemòcrata, representada per Besteiro i Prieto, i la revolucionària, liderada per Largo Caballero i la UGT.
- Quines dues tendències principals es distingien dins de la CNT?
- La CNT, un sindicat anarquista, tenia dues faccions: els moderats (Pestaña, Peiró) i els radicals, associats a la FAI (Durruti, Ascaso, García Oliver).
Preguntes tipus test
- Quin dels següents partits pertanyia al bloc de 'Partits republicans reformistes' de l'esquerra?
- a) Partit Comunista d'Espanya
- b) Partido Republicano Radical
- c) Esquerra Republicana de Catalunya
- d) Renovación Española
Resposta: c) Esquerra Republicana de Catalunya. El Partit Radical-Socialista, Acció Republicana i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) s'agrupaven sota la denominació de 'Partits republicans reformistes' dins del bloc d'esquerra.
- Qui va ser el fundador de Falange Española i de les JONS?
- a) José Antonio Primo de Rivera
- b) Manuel Azaña
- c) Alejandro Lerroux
- d) Indalecio Prieto
Resposta: a) José Antonio Primo de Rivera. José Antonio Primo de Rivera va ser el fundador i líder de Falange Española i de les JONS, les formacions d'extrema dreta i feixistes.
- Quin d'aquests partits es classificava com a 'Nacionalista conservador' dins de la dreta?
- a) Partido Radical-Socialista
- b) Acción Republicana
- c) Partido Comunista de España
- d) Lliga Regionalista
Resposta: d) Lliga Regionalista. El document especifica que la Lliga Regionalista i el Partit Nacionalista Basc (PNV) eren considerats partits 'Nacionalistes conservadors' dins del bloc de dreta.
De la Monarquia a la República
Flashcards
- Quin esdeveniment es va presentar com un plebiscit entre monarquia o república?
- Les eleccions municipals d'abril de 1931.
- Quina coalició va triomfar a les grans capitals i regions industrials durant les eleccions municipals de 1931?
- La coalició republicanosocialista.
- Quan es va proclamar la II República Espanyola?
- El 14 d'abril de 1931.
- Quina va ser la reacció del rei Alfons XIII davant el resultat de les eleccions municipals de 1931 i la demanda popular de República?
- Va suspendre la potestat reial i va abandonar el país cap a l'exili.
Preguntes tipus test
- Com es van presentar les eleccions municipals d'abril de 1931 a Espanya?
- a) Per escollir el nou cap de govern.
- b) Com un plebiscit entre monarquia o república.
- c) Per reformar la Constitució vigent.
- d) Per establir un nou sistema electoral.
Resposta: b) Com un plebiscit entre monarquia o república.. Les eleccions municipals d'abril de 1931 es van presentar com un plebiscit, donant als ciutadans l'oportunitat de triar entre el manteniment de la monarquia o la proclamació de la República.
- Quina va ser la reacció popular immediata al resultat de les eleccions municipals de 1931?
- a) El rei Alfons XIII va convocar immediatament un referèndum.
- b) Es va formar un govern de coalició amb els monàrquics.
- c) Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República.
- d) Els resultats van ser impugnats per la coalició republicanosocialista.
Resposta: c) Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República.. Després del triomf de la coalició republicanosocialista, milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar obertament la proclamació de la República, demostrant un desig clar de canvi polític.
- En quina data exacta es va proclamar la II República Espanyola?
- a) El 14 d'abril de 1931.
- b) El 12 d'abril de 1931.
- c) El 18 de juliol de 1936.
- d) El 23 de juny de 1931.
Resposta: a) El 14 d'abril de 1931.. La II República Espanyola va ser proclamada el 14 d'abril de 1931, una data clau que marca l'inici d'aquest nou període polític a Espanya.
El Govern Provisional (1931)
Flashcards
- Qui va integrar el Govern Provisional de la II República Espanyola?
- Republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra.
- Quan va tenir lloc el Govern Provisional?
- Entre l'abril i el juny de 1931.
- Quina va ser una de les primeres mesures d'urgència del Govern Provisional en l'àmbit polític?
- L'amnistia política i la llibertat d'associació.
- Quin tipus d'eleccions va convocar el Govern Provisional per consolidar la República?
- Eleccions a Corts Constituents.
Preguntes tipus test
- Sobre el Govern Provisional de la II República Espanyola, quina de les següents afirmacions és correcta respecte a la seva composició?
- a) Estava format exclusivament per monàrquics i conservadors.
- b) Incloïa republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra.
- c) Només estava integrat per membres de l'exèrcit.
- d) Era un govern de transició sense participació política.
Resposta: b) Incloïa republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra.. El Govern Provisional es va formar amb una àmplia coalició que incloïa forces republicanes, socialistes i catalanistes d'esquerra, reflectint el desig de canvi i la diversitat de suports a la nova República.
- Quina va ser la durada aproximada del Govern Provisional de la II República?
- a) Des de gener fins a març de 1931.
- b) Des d'abril fins a juny de 1931.
- c) Des de juliol fins a setembre de 1931.
- d) Tot l'any 1931.
Resposta: b) Des d'abril fins a juny de 1931.. El Govern Provisional va tenir el poder des de l'abril fins al juny de 1931, un període curt però crucial per establir les bases de la nova República.
- Una de les primeres mesures d'urgència del Govern Provisional va ser la convocatòria de:
- a) Un referèndum sobre la monarquia.
- b) Eleccions municipals.
- c) Eleccions a Corts Constituents.
- d) Un plebiscit sobre l'autonomia catalana.
Resposta: c) Eleccions a Corts Constituents.. La convocatòria d'eleccions a Corts Constituents era una mesura fonamental per dotar la República d'una nova Constitució i, així, consolidar el nou règim democràticament.
El Bienni Reformista (1931-1933)
Flashcards
- Quins anys va comprendre el període conegut com el Bienni Reformista?
- El Bienni Reformista va abastar els anys 1931-1933.
- Quin tipus de sufragi es va establir amb la Constitució de 1931?
- La Constitució de 1931 va reconèixer el sufragi universal masculí i femení.
- Qui va exercir com a president de la República durant el Bienni Reformista?
- El president de la República durant el Bienni Reformista va ser Niceto Alcalá Zamora.
- Quin polític va ocupar el càrrec de president del govern durant el Bienni Reformista?
- El president del govern durant aquest període va ser Manuel Azaña.
Preguntes tipus test
- Quin va ser el resultat de les eleccions generals i constituents de juny de 1931?
- a) Un triomf aclaparador dels partits conservadors.
- b) Una victòria de la coalició Republicano-Socialista.
- c) L'hegemonia del Partido Radical de Lerroux.
- d) Un govern de concentració nacional amb totes les forces.
Resposta: b) Una victòria de la coalició Republicano-Socialista.. Les eleccions generals i constituents de juny de 1931 van donar com a resultat la victòria de la coalició Republicano-Socialista, que va ser la base política del Bienni Reformista.
- Un dels principis fonamentals de la Constitució de 1931 va ser:
- a) L'establiment d'una monarquia parlamentària.
- b) La declaració de l'Estat com a confessional catòlic.
- c) El reconeixement del sufragi universal masculí i femení.
- d) La prohibició de qualsevol tipus de govern autònom.
Resposta: c) El reconeixement del sufragi universal masculí i femení.. La Constitució de 1931 va ser pionera en reconèixer el sufragi universal per a homes i dones, consolidant així un dels pilars democràtics de la República.
- La Reforma Agrària del Bienni Reformista tenia com a objectiu principal:
- a) Expropiar totes les terres cultivables per l'Estat.
- b) Resoldre el problema del latifundisme i l'atur dels jornalers.
- c) Fomentar la propietat privada sense cap intervenció estatal.
- d) Concentrar la propietat de la terra en grans terratinents.
Resposta: b) Resoldre el problema del latifundisme i l'atur dels jornalers.. La Reforma Agrària buscava solucionar el problema del latifundisme, que implicava grans extensions de terra sense cultivar, i l'elevat atur entre els jornalers, millorant les condicions de vida de la pagesia.
Oposició a les Reformes i Tensions
El Bienni Conservador (1933-1936)
Flashcards
- Quina va ser la característica principal del Bienni Conservador (1933-1936)?
- Va ser un període de desmantellament de les reformes iniciades pel bienni anterior, liderat per Alejandro Lerroux amb el suport de la CEDA.
- Qui va ser el President del govern durant la fase inicial del Bienni Conservador?
- Alejandro Lerroux, del Partit Republicà Radical (PRR).
- Quin partit va donar suport al govern de Lerroux durant el Bienni Conservador?
- La Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA).
- Esmenta dues reformes del bienni anterior que van ser bloquejades durant el Bienni Conservador.
- La reforma agrària, el projecte d'autonomia basc i el procés de secularització (llei de congregacions).
Preguntes tipus test
- Qui va ser el President del govern durant la primera fase del Bienni Conservador?
- a) Manuel Azaña
- b) Niceto Alcalá-Zamora
- c) Alejandro Lerroux
- d) Lluís Companys
Resposta: c) Alejandro Lerroux. El govern del Bienni Conservador va ser liderat per Alejandro Lerroux, del Partit Republicà Radical (PRR), amb el suport parlamentari de la CEDA després de les eleccions de novembre de 1933.
- Quina de les següents reformes va ser bloquejada pel Bienni Conservador?
- a) Reforma militar
- b) Reforma agrària
- c) Reforma educativa
- d) Reforma social
Resposta: b) Reforma agrària. El Bienni Conservador va dur a terme una política de bloqueig de les reformes iniciades pel bienni anterior, incloent l'anul·lació de les cessions de terres de la reforma agrària.
- Quin va ser el principal efecte polític de les polítiques implementades pel Bienni Conservador?
- a) Estabilitat i consens
- b) Radicalització dels antagonismes
- c) Creixement econòmic
- d) Aïllament internacional
Resposta: b) Radicalització dels antagonismes. La política de bloqueig de les reformes i la repressió de les revoltes van provocar una radicalització creixent de les esquerres i un augment de les tensions socials i polítiques, generant una confrontació entre la revolució i l'ordre.
Crisi del Bienni Conservador i el Front Popular (1936)
Flashcards
- Quina va ser la causa principal de la convocatòria de noves eleccions el febrer de 1936, que va posar fi al Bienni Conservador?
- Els escàndols de corrupció al govern, com el cas de l'Estraperlo, van ser el principal motiu que va portar a la convocatòria d'eleccions anticipades el febrer de 1936.
- Per què Niceto Alcalá-Zamora va decidir convocar eleccions el 1936 en lloc de permetre que Gil Robles formés govern?
- Niceto Alcalá-Zamora, president de la República, va denegar a Gil Robles la possibilitat de formar govern, malgrat que la CEDA havia guanyat les eleccions, a causa de la seva simpatia declarada per Adolf Hitler i el partit nacionalsocialista, optant per convocar noves eleccions.
- Què era el Front Popular, format per a les eleccions de 1936?
- El Front Popular va ser una coalició de forces de centreesquerra que es va formar per a les eleccions de febrer de 1936.
- Com es va presentar la dreta a les eleccions de febrer de 1936 i quin era el seu programa?
- La dreta es va presentar dividida en el Bloc Nacional, la CEDA i Falange Española, amb un programa que pretenia modificar la Constitució en un sentit conservador.
Preguntes tipus test
- Quin va ser el factor decisiu que va portar a la convocatòria de noves eleccions el febrer de 1936?
- a) La dimissió de Manuel Azaña.
- b) Les revoltes del 1934 a Astúries i Catalunya.
- c) Els escàndols de corrupció al govern.
- d) La pressió de la CEDA per obtenir més ministeris.
Resposta: c) Els escàndols de corrupció al govern.. Els escàndols de corrupció al govern, com el cas de l'Estraperlo, van ser el factor principal que va provocar la caiguda del centre polític i la convocatòria d'eleccions anticipades el febrer de 1936.
- Per quin motiu principal Niceto Alcalá-Zamora va denegar a Gil Robles la presidència del govern el 1936?
- a) Perquè Gil Robles no tenia prou suport parlamentari.
- b) Per la declarada admiració de Gil Robles per Adolf Hitler.
- c) A causa de la seva implicació en l'escàndol de l'Estraperlo.
- d) Perquè la CEDA pretenia dissoldre la República.
Resposta: b) Per la declarada admiració de Gil Robles per Adolf Hitler.. Niceto Alcalá-Zamora va expressar la seva preocupació per la ideologia de Gil Robles, un 'fan declarat d'Adolf Hitler', i va preferir convocar eleccions perquè el poble expressés la seva voluntat, en lloc de permetre-li formar govern.
- Com es van agrupar les forces polítiques per a les eleccions de febrer de 1936?
- a) Les forces de centreesquerra van formar el Front Popular.
- b) La CEDA es va unir al Front Popular.
- c) Totes les forces de dreta es van agrupar en un únic bloc.
- d) El Partit Radical va liderar el Front Popular.
Resposta: a) Les forces de centreesquerra van formar el Front Popular.. El Front Popular va ser una coalició de forces de centreesquerra, mentre que la dreta es va presentar dividida en el Bloc Nacional, la CEDA i Falange Española.
Catalunya durant la II República
Flashcards
- Quin partit va esdevenir hegemònic a Catalunya després de les eleccions d'abril de 1931?
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
- Qui va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica el 14 d'abril de 1931?
- Francesc Macià
- Quin acord es va pactar entre el govern de la República Espanyola i els dirigents catalans després de la proclamació de la República Catalana?
- La creació de la Generalitat provisional de Catalunya.
- En quin mes i any es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?
- Setembre de 1932
Preguntes tipus test
- Quin partit es va convertir en hegemònic a Catalunya després de les eleccions d'abril de 1931?
- a) Lliga Regionalista
- b) Partit Radical
- c) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
- d) PSOE
Resposta: c) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Després de les eleccions municipals d'abril de 1931, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va obtenir una victòria significativa, convertint-se en el partit polític dominant a Catalunya.
- Qui va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica el 14 d'abril de 1931?
- a) Lluís Companys
- b) Francesc Macià
- c) Niceto Alcalá Zamora
- d) Manuel Azaña
Resposta: b) Francesc Macià. Francesc Macià, líder d'ERC, va ser qui va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica el 14 d'abril de 1931, un fet clau en la consolidació de la II República a Catalunya.
- Quines institucions bàsiques va establir l'Estatut d'Autonomia per a la Generalitat de Catalunya?
- a) Govern, Ajuntaments i Fiscals
- b) Parlament, Consell Executiu i President
- c) Corts, Consell de Ministres i Tribunal Suprem
- d) Mancomunitat, Diputacions i President
Resposta: b) Parlament, Consell Executiu i President. L'Estatut d'Autonomia de 1932 va establir que les institucions bàsiques de la Generalitat serien el Parlament, el Consell Executiu i el President, configurant així la nova estructura de govern autònom.
I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.
Text del document
T5 La IIª República espanyola (1931-1936) LA IIª REPÚBLICA ESPANYOLA 1931-1936 Dictadura Primo de Rivera i "Dictablanda" 1923-1931 Eleccions municipals 12 abril 1931 Pacte de San Sebastian agost 1930 Antecedents ETAPES El BIENNI REFORMISTA [1931-1933] (2) El BIENNI CONSERVADOR [1933-1936] (3) El Front Popular [1936] i la GUERRA CIVIL [1936-1939] (4) Govern provisional i mesures d'urgència abril-juny 1931 (1) Nacionalistes conservadors ESQUERRA Partits republicans reformistes : DRETA Nacionals : Partit Radical-Socialista Acció Republicana ->Izquierda Republicana; Azaña; 1934 Regionals: ERC (Macià, Companys) PSOE Socialdemòcrata: Revolucionària : (Besteiro, Prieto) (Largo Caballero, UGT) PCE CNT 2 tendències Partits republicans conservadors: Partit Radical (PRR) Lerroux Dreta Liberal Republicana (DLR) Alcalá-Zamora Renovació Espanyola Calvo Sotelo Falange Espanyola i de les JONS José Antonio Primo de Rivera Lliga Regionalista PNV ESQUERRA DRETA Partits Republicans Reformistes: Partido Radical Socialista Gordón, Victoria Kent Acción Republicana (Izq.
Republicana en 1934) Azaña Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Macià, Companys Partits Obrers : PSOE (social-demòcrates// revolucionaris) Basteiro, Prieto // Largo Caballero Partido Comunista de España Díaz, Ibárruri (scission POUM en 1935) CNT (moderats // radicals -FAI) Pestaña, Peiró // Durruti, Ascaso, García Oliver Partits Republicans Conservadors : Partido Republicano Radical Lerroux, Clara Campoamor Derecha Liberal Republicana Alcalá-Zamora Nacionalistes conservadors : Lliga Regionalista Cambó Partit Nacionalista Basc (PNV) Monàrquics : Renovación Española Calvo Sotelo Comunión Tradicionalista Extrema dreta / feixistes : Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) Falange Española José Antonio Primo de Rivera ESQUERRA DRETA Partits Republicans Reformistes: Partido Radical Socialista Gordón, Victoria Kent Acción Republicana (Izq.
Republicana en 1934) Azaña Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Macià, Companys Partits Obrers : PSOE (social-demòcrates// revolucionaris) Basteiro, Prieto // Largo Caballero Partido Comunista de España Díaz, Ibárruri (scission POUM en 1935) CNT (moderats // radicals -FAI) Pestaña, Peiró // Durruti, Ascaso, García Oliver Partits Republicans Conservadors : Partido Republicano Radical Lerroux, Clara Campoamor Derecha Liberal Republicana Alcalá-Zamora Nacionalistes conservadors : Lliga Regionalista Cambó Partido Nacionalista Vasco (PNV) Monàrquics : Renovación Española Calvo Sotelo Comunión Tradicionalista Extrema dreta / feixistes : Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) Falange Española José Antonio Primo de Rivera [CEDA] Confederación Española de Derechas Autònomas (a partir de 1933) Gil Robles DE LA MONARQUÍA A LA REPÚBLICA Les eleccions municipals d'abril de 1931 es van presentar com un plebiscit entre monarquia o república.
La coalició republicanosocialista va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials. El resultat evidenciava un rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República. Davant de la nova situació, el rei Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país cap a l'exili. El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la República. http://www.youtube.com/watch?v=1vzCNPzFuo4 1. EL GOVERN PROVISIONAL Immediatament es va formar un govern provisional, integrat per: republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra, que va tenir el poder entre l'abril i el juny de 1931. 1.1 LES MESURES D'URGÈNCIA (GOV.
PROVISIONAL) LA CONSOLIDACIÓ DE LA REPÚBLICA Amnistia política i llibertat d'associació La convocatòria d'eleccions a Corts Constituents. Reforma de l'exèrcit L'establiment d'una Generalitat Provisional de Catalunya. Unes lleis socials per millorar la situació dels jornalers. Fort caràcter REFORMISTA Reforma administrativa Eleccions generals i constituents juny 1931 C o a l i c i ó R e p u b l i c a n o - S o c i a l i s t a 2. El BIENNI REFORMISTA [1931-1933] LES BASES POLÍTIQUES I INSTITUCIONALS DE LA IIª REPÚBLICA ESPANYOLA 2.
1 LA CONSTITUCIÓ DE 1931 REPUBLICANA DEMOCRÀTICA PROGRESSISTA UNITÀRIA però oberta LAICA GARANTIA DE DRETS I LLIBERTATS Fort caràcter REFORMISTA PRINCIPIS DE LA CONSTITUCIÓ 1) Consolidació de la democràcia: es reconeixia el sufragi universal masculí i femení i s'establia la divisió de poders. El poder legislatiu residia a les Corts, el poder executiu, en el Consell de Ministres i en el President de la República. 2) Reconeixement d'alguns governs autònoms. L'Estat es con gurava de forma integral, però s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions. 3) Aconfessionalitat de l'Estat. Es proclama la separació de l'Església i l'Estat.
4) Drets individuals i àmplies llibertats públiques i privades.
Nova bandera i himne: President de la República: Niceto Alcalà Zamora (DLR) President del govern: Manuel Azaña (AR) El BIENNI REFORMISTA [1931-1933] Les 3 primeres diputades espanyoles Clara Campoamor (PRR) Victoria Kent (PRRS) Margarita Nelken (PSOE) https://www.youtube.com/w atch?v=yB_228IqIhM El BIENNI REFORMISTA [1931-1933] 2.2 Les mesures del bienni reformista REFORMA MILITAR REFORMA RELIGIOSA Manuel Azaña (AR) REFORMA EDUCATIVA REFORMA TERRITORIAL REFORMES SOCIALS REFORMA AGRÀRIA 2.2 Les mesures del bienni reformista modernitzar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat Reforma militar: Azaña va iniciar la reforma de l'exèrcit, elaborant una llei de retirs que va possibilitar la jubilació de la meitat dels o cials; es va sotmetre l'exèrcit al poder civil; i es van substituir els comandaments considerats contraris a la República.
(Anul·lació de la llei de jurisdiccions (1906)/ Guàrdia d'Assalt /Ley de o cialidad del retiro). Reforma religiosa: es va intentar disminuir la in uència de l'Església. (Llei de congregacions religioses: dissolució de la companyia de Jesús // prohibició de l'ensenyament religiós). Reforma territorial: es va iniciar la descentralització de l'Estat obrint diversos processos autonòmics, oferint la possibilitat d'elaborar estatuts d'autonomia i crear governs autònoms. (Estatut de Núria 1932) Reforma social: mesures destinades a millorar la situació laboral dels treballadors, tant del proletariat industrial com de la pagesia.
En l'aspecte social, es va millorar la situació legal de la dona, reformant el codi civil. Codi del treball: 40h setmanals/augment salarial/ inici de les assegurances socials. Reforma educativa: 50% + pressupostos / creació de 10.000 escoles de primària / augment salarial mestres/ renovació pedagògica: missions pedagògiques. (http://www.youtube.com/watch?v=NVAHWCdRtwg) Reforma agrària: posar al problema del latifundisme i de l'atur dels jornalers + incrementar la capacitat adquisitiva dels pagesos: salaris mínims / J8h / obligació de cultivar les terres. llei de la reforma agrària > institut de la reforma agrària.
2.2 Les mesures del bienni reformista modernitzar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat Context econòmic LA GRAN DEPRESSIÓ dels anys 30 EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933) 2.3 L'oposició a les reformes Els sectors conservadors s'hi van oposar i els sectors obreristes i pagesos es van radicalitzar davant de la lentitud d'alguns canvis. Grans propietaris agraris, la jerarquia de l'Església catòlica, una part de l'exèrcit i sectors de les classes altes i mitjanes. - Les forces de la dreta es van reagrupar en la Confederación Española de Derechas Autónomas. - Va sorgir un grup de caràcter feixista, la Falange Española. - Els monàrquics i els carlins es van unir a l'oposició.
Des de l'obrerisme, la UGT es va radicalitzar i un grup d'anarquistes van apostar per la insurrecció armada.
Proclamació de l'Estat Català per Macià (ERC) 14 abril 1931 "La República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica" Estatut de Núria 1932 Augment de tensions durant el bienni reformista Esdeveniments importants Augment de tensions durant el bienni reformista Vaga i insurrecció anarquista (Alt Llobregat) - gener 1932 Augment de tensions durant el bienni reformista Insurrecció anarquista de pagesos andalusos i repressió (Casas Viejas) - gener 1933 Augment de tensions durant el bienni reformista Sanjurjada, agost de 1932 Creació de la Unión Militar Española 1933 Augment de tensions durant el bienni reformista 14 de abril de 1931 «día aciago para España», porque ese día se «consumó la gran traición a España, decretada por las logias masónicas y por el Kremlin de Moscú», con el objetivo de destruirla «en su cuerpo y en su espíritu, entregándola a las fuerzas disgregadoras y corrosivas del separatismo político y el comunismo marxista».
José Yanguas Messía, ex ministre de la Dictadura de Primo de Rivera. Augment de tensions durant el bienni reformista Reorganització de la dreta anti-reformes (CEDA març 1933) El govern reformista va entrar en crisi per culpa de la repressió de Casas Viejas. Azaña va presentar la seva dimissió i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les Corts i va convocar noves eleccions per al novembre de 1933. Les eleccions van ser guanyades per la CEDA, i Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va ser elegit president amb el seu suport.
El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de l'obra reformista del bienni anterior, cosa que va provocar una radicalització més gran de les esquerres. 2. 4 Fi del Bienni reformista eleccions (anticipades) de novembre 1933 nov. 1933 - oct. 1934 PR oct. 1934 - feb. 1936 PR + CEDA 3.
El BIENNI CONSERVADOR [1933-1936] Alejandro Lerroux (PRR) amb el suport de la CEDA POLÍTICA DE BLOQUEIG DE LES REFORMES # Bloqueig de la reforma agrària : anul·lació de les cessions de les terres # Bloqueig del projecte d'autonomia basc proposat pel PNV # Confrontació amb la Generalitat (ERC) : Llei de Contractes de Conreu declarada anticonstitucional # Aturament del procés de secularització (supressió de la llei de congregacions) # Amnistia sanjurjada 3.
El BIENNI CONSERVADOR [1933-1935] Alejandro Lerroux (PRR) amb el suport de la CEDA POLÍTICA DE BLOQUEIG DE LES REFORMES Resultat: radicalització dels antagonismes REVOLUCIÓ Revoltes ORDRE repressió 3.1 Les revoltes del 1934 El 1934 hi va haver una remodelació del govern, que va donar entrada a tres ministres de la CEDA. DETONANT de les revoltes a tot el país, especialment a Astúries i Catalunya, que van ser durament reprimides. - A Astúries, la revolució va tenir un caràcter més social. - A Catalunya, va ser el mateix president Lluís Companys qui va encapçalar la insurrecció, proclamant l'Estat Català dins de la República Espanyola. La rebel·lió va ser sufocada.
« En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola i en restablir i forti car la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edi car una República Federal lliure i magní ca.
» — Fragment de la proclamació de Lluís Companys el 6 d'octubre del 1934— 3.1 Les revoltes del 1934 El BIENNI CONSERVADOR [1933-1935] Alejandro Lerroux (PRR) amb el suport de la CEDA POLÍTICA DE BLOQUEIG DE LES REFORMES Revolució d'octubre 1934 Astúries Catalunya http://www.youtube.com/watch?v=ycG8Ju QeC3k http://www.youtube.com/watch? v=y4TxJTAwLqQ 3.2 ESCÀNDOL DE L' ESTRAPERLO setembre 1935 Stra-Per-Lo Strauss-Perel-Lowmann El centre polític cau per culpa dels afers de corrupció Casino de S. Sebastian Niceto Alcalá-Zamora President de la República 1931-1936 4.
Crisi del bienni conservador; eleccions febrer 1936- FRONT POPULAR Em sap greu Mr Gil Robles, però no puc permetre un govern presidit per vostè -un fan declarat d'Adolf Hitler i del partit nacional-socialista. És millor convocar eleccions i que el poble s'expressi. Els escàndols de corrupció al govern porten a la convocatòria de noves eleccions al febrer de 1936. - Les forces de centreesquerra formen el Front Popular. - La dreta es presenta dividida entre el Bloc Nacional, la CEDA i Falange Española. El seu programa pretén modi car la Constitució en un sentit conservador. Triomf del Front Popular. Manuel Azaña va ser nomenat president del govern. 4.
Crisi del bienni conservador; eleccions febrer 1936- FRONT POPULAR Campanya electoral del 1936 a Catalunya 4. Crisi del bienni conservador; eleccions febrer 1936- FRONT POPULAR 4.1 El Front Popular [feb.-jul. 1936] REPRESA DE LES REFORMES RETORN A LA NORMALITAT INSTITUTIONAL AMNISTIA GENERAL (30.000 presoners polítics) GENERALITAT i ESTATUT CATALÀ RESTABLERT REPRESA DE LA POLÍTICA AGRÀRIA LA POLÍTICA DEL FRONT POPULAR PROVOCA UNA FORTA CONFRONTACIÓ SOCIAL A l'esquerra: Ocupació de terres i una forta mobilització social -vagues- A la dreta: Forta oposició a les mesures agràries, tancament de fàbriques, fuga de capitals cap a l'estranger. Campanya de l'església contra la República.
4.2 LA PREPARACIÓ DEL COP D'ESTAT La divisió entre dretes i esquerres es deixa sentir al carrer. - Els sectors més radicals de l'esquerra propugnen la revolució social. - Els extremistes de dretes defensen la necessitat d'un cop d'Estat que posi a la República i al procés de reformes. Les tensions entre els blocs oposats desencadenen un clima de violència social. Aquest clima de violència és el pretext a partir del qual les forces conservadores decideixen interrompre per les armes el procés reformista republicà. Les conseqüències del cop serà l'esclat de la guerra civil espanyola. Febrer : intent de cop d'estat 13/07/36 : assassinat de Calvo Sotelo (monàrquic d'extrema dreta).
Desencadenant de la sublevació (17-18 juliol). Inici Guerra Civil Espanyola (1936-1939) "El último estado peninsular procedente de la antigua monarquía católica que sucumbió al peso de la corona despótica y absolutista fue Cataluña; y el defensor de las libertades catalanas pudo decir, con razón, que él era el último defensor de las libertades españolas". "Y he de deciros también que si algún día dominara en Catalunya otra voluntad y resolviera remar ella sola su navío, sería justo permitirlo y nuestro deber consistiría en dejarlos en paz". Discurs pronunciat per Manuel Azaña a Barcelona, 27 de març de 1930.
https://www.eldiario.es/catalunya/politica/dijo-azana-derecho-autodeterminacion-cat alunya_1_3855467.html 5. Catalunya durant la IIº República Catalunya durant la IIº República La generalitat provisional Eleccions abril del 1931: ERC esdevé el partit hegemònic de Catalunya. Francesc Macià proclama la República Catalana dins la Federació Ibèrica i assumeix la sobirania de Catalunya. Es pacta amb el govern de la República Espanyola la creació de la Generalitat -> govern provisional que aprova l'Estatut d'Autonomia ( setembre de 1932). Catalunya durant la IIº República Estatut d'autonomia Aprovat en referèndum. Retallat a les corts de Madrid (Sanjurjada, Agost 1932).
Reconeix Catalunya com una regió autònoma dins de l'Estat espanyol. Institucions bàsiques: Parlament, Consell Executiu i el President. El català i el castellà són reconeguts com a llengües o cials. Catalunya durant la IIº República Les forces polítiques Hegemonia: ERC (Macià i Companys). A la dreta: Lliga Regionalista (Lliga Catalana). Al centre: Acció Catalana Republicana (ACR) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Partits de caire marxista: Partit Obrer d'Uni cació Marxista (POUM). Partit Socialista Uni cat de Catalunya (PSUC). Sindicalisme anarquista (CNT) era la força majoritària.
Catalunya durant la IIº República Obra de la generalitat Ampliació de l'obra de la Mancomunitat: foment de l'agricultura, la protecció social, l'ensenyament i la llengua catalana. - Institucions pròpies de l'administració catalana. - La Generalitat crea escoles i centres d'ensenyament secundari i professional. - Reforma educativa. - Normalització del català i publicació del diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra. - Llei de Contractes de Conreu (abril 1934) Substituir l'antic contracte de rabassa morta per protegir els camperols.
"La durada mínima dels arrendaments ha de ser de sis anys, i el treballador de les terres té el dret d'adquisició d'aquestes mitjançant l'abonament del seu valor al propietari.". Institut Agrícola Català de Sant Isidre+ Lliga Catalana presenten un recurs al TGC.