Anàlisi de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

UNITAT 6: LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939) Història d'Espanya. Segon de Batxillerat. EIX CRONOLÒGIC ÍNDEX DEL TEMA 1.- Del cop d'estat a la Guerra Civil 1.1.- El fracàs del cop d'estat a Catalunya 2.- La formació dels dos bàndols 2.1.- La dimensió internacional de la Guerra Civil 3.- L'evolució militar de la guerra 4.- Evolució del bàndol republicà: guerra i revolució. 4.1.- Els fets de maig i les seves conseqüències 5.- Evolució del bàndol franquista: un estat totalitari 6.- Vida quotidiana: el paper de la propaganda i de la dona 1. DEL COP D'ESTAT A LA GUERRA CIVIL - Els preparatius per la insurrecció comencen amb la victòria del Front Popular.

Azaña separa els militars sospitosos dels llocs centrals de comandament - 17 de juliol de 1936: inici de la insurrecció a Àfrica amb Franco al capdavant de les tropes marroquines i la Legió -18 de juliol de 1936: el cop es trasllada a la Península: Mola a Navarra, Queipo de Llano a Sevilla, Sanjurjo a Madrid, Goded a Mallorca i Barcelona, etc. Dragon Rapide: avió de passatgers que trasllada Franco de Canàries a Àfrica 1. DEL COP D'ESTAT A LA GUERRA CIVIL -El cop està dirigit pels militars, però hi col·laboren moltes forces antirepublicanes: falangistes, carlins, monàrquics, la CEDA, etc.

-El pla és un pronunciamiento a l'estil del segle XIX: les tropes ràpidament controlarien l'ordre públic, es declararia l'Estat de Guerra i es suprimirien els drets i les garanties constitucionals. Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas. Instrucció secreta del general Mola, 25 d'abril de 1936 Emilio Mola 1.

DEL COP D'ESTAT A LA GUERRA CIVIL - Els militars aconsegueixen fer triomfar el pronunciament en algunes zones d'Espanya, però les forces lleials a la república aconsegueixen controlar la insurrecció en altres zones. S'inicia una guerra civil. Els fronts al juliol de 1936. Quines són les zones lleials a la República? I al bàndol insurrecte? 1. DEL COP D'ESTAT A LA GUERRA CIVIL Milicians al carrer Ample de Barcelona - Per aturar el cop d'estat és decisiva la resistència popular (sindicats i partits obrers) sumada a una part de les forces d'ordre públic (guàrdia d'assalt i part de la guàrdia civil) i d'una petita part de l'exèrcit.

- Goded arriba a Barcelona el 19 de juliol després de fer triomfar el cop a Mallorca. - La Lliga Regionalista no participa del cop d'estat i els grups antirepublicans de dretes són minoritaris. - L'acció combinada de les forces dels obrers, la guàrdia d'assalt, part de la guàrdia civil i l'actitud dubitativa d'algunes unitats de l'exèrcit fan fracassar el cop d'estat a Barcelona i Catalunya - Goded és fet presoner i fa una crida perquè l'exèrcit sublevat es rendeixi mentre el paper central de les forces obreres per aturar el cop impulsa una autèntica revolució social 1.

DEL COP D'ESTAT A LA GUERRA CIVIL 1.1.- EL FRACÀS DEL COP D'ESTAT A CATALUNYA Milicians de la CNT transportant una imatge de la república - El fracàs del cop d'estat comporta la creació de dos bàndols amb característiques i ideologies oposades: - BÀNDOL REPUBLICÀ («ROJOS»): - Concentrat a zones urbanes i costaneres (Madrid, costa cantàbrica, costa mediterrània i part d'Aragó) - Model d'estat: estat laic i descentralitzat - Suports socials: classes populars i mitjanes (moviment obrer, pagesia, professionals liberals...) - Suports polítics: IR, PSOE, PCE, CNT-FAI, UGT, ERC, Unió de Rabassaires 2.

LA FORMACIÓ DE DOS BÀNDOLS - BÀNDOL FRANQUISTA o NACIONAL: - Concentrat a les zones interiors (Castella-Lleó, Castella-la-Manxa, Galícia, part d'Aragó, Mallorca...) i Àfrica. - Model d'estat: estat confessional catòlic i centralista - Suports socials: classe mitjana i alta, exèrcit i església - Suports polítics: alguns republicans de dretes (CEDA, PR), monàrquics alfonsins, carlins i feixistes (Falange Española, JONS), Lliga Regionalista. 2.

LA FORMACIÓ DE DOS BÀNDOLS - La guerra civil és el primer pols militar («banc de proves») entre el feixisme i els règims democràtics en el període d'entreguerres - BÀNDOL REPUBLICÀ - Destaca l'ajuda de les Brigades Internacionals, voluntaris estrangers que venen a lluitar a favor de la república i la llibertat (italians i alemanys antifeixistes, anglesos, irlandesos, nord-americans...) Brigadistes del batalló Lincoln (EUA). Brunete.

2.1 LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL DE LA GUERRA CIVIL Eric Arthur Blair: «George Orwell» Brigadistes en la defensa de Madrid - La URSS proporcionarà ajuda logística, però se la cobrarà amb les reserves del Banc d'Espanya i la condicionarà a la influència del PCE i el PSUC (assassinat d'Andreu Nin). - França i el Regne Unit són els impulsors del Comité de No-intervenció (agost 36) per controlar la no ingerència de tercers països (política d'apaivagament). -El Comité de no-intervenció impedirà l'ajut de les democràcies occidentals a la república, però no l'ajut dels països feixistes als insurrectes.

- El setembre de 1938 l'acord de Munic per l'annexió dels sudets a Alemanya desfarà les darreres esperances republicanes d'una intervenció de les democràcies occidentals. - BÀNDOL NACIONAL, INSURRECTE o FRANQUISTA: - Rebrà ajuda, des del primer moment, dels règims feixista italià i nazi alemany. -Itàlia serà la que aporti més homes i material amb el Corpo di Truppe Volontarie (CTV). -El suport alemany es concreta amb la Legió Còndor (bombardeig de Guernika) - Portugal també dóna suport logístic als nacionals Cartell republicà demanant suport internacional i cartell franquista descrivint els suports internacionals del règim.

Soldats italians del CTV desfilant pels carrers de Palma de Mallorca (1936). 3.- L'EVOLUCIÓ MILITAR DE LA GUERRA La guerra s'inicia des de les zones controlades pels insurrectes cap a les àrees lleials a la República. Inicialment, es tracta d'un conflicte entre un exèrcit professional i preparat i un pseudo-exèrcit format per grups de voluntaris armats, amb molta voluntat i poca capacitat logística: els milicians. Podem dividir l'evolució en diferents fases: Mort d'un milicià.

Fotografia de Robert Capa 3.- L'EVOLUCIÓ MILITAR DE LA GUERRA 3.- L'EVOLUCIÓ MILITAR DE LA GUERRA FASE 1: CONSOLIDACIÓ DELS BÀNDOLS (estiu 1936): els nacionals consoliden les seves posicions a Andalusia establint un pont aeri amb el Marroc mentre, al nord, Mola controla una àmplia zona que va des de Galícia fins a Aragó i aconsegueix aïllar la costa cantàbrica, dominada pels republicans.

L'agost de 1936 els dos grups s'uneixen a Badajoz, on els republicans són duríssimament represaliats (matança a la plaça de toros) - FASE 2: BATALLA DE MADRID (setembre 1936 – març 37): després d'alliberar l'Alcázar de Toledo, Franco dirigeix les seves tropes a Madrid, que serà defensada per columnes de milicians de partits i sindicats obrers. -El lema "No pasarán" esdevé un aglutinant per la resistència dels madrilenys. -La resolució de la població de Madrid i l'ajuda dels brigadistes internacionals fa desistir Franco de prendre, de moment, la capital.

Els republicans resisteixen l'avenç nacional a les batalles del Jarama i Guadalajara, però tindran nombroses baixes (Durruti) i no podran evitar el seu progressiu aïllament. FASE 3 : CAMPANYA DEL NORD (març-novembre 1937): els esforços es focalitzen a la costa cantàbrica, on es produeix un dels episodis més amargs del conflicte: el bombardeig de Gernika per part de la legió Còndor. Mentrestant, es produeix l'atac republicà a Belchite (Saragossa) per alliberar pressió a la zona del nord. - FASE 4: CAMPANYA D'ARAGÓ (desembre 37 – juliol 38): l'exèrcit republicà es reorganitza sota la direcció de Líster i la seva primera acció és la batalla de Terol.

Malgrat l'èxit inicial, els republicans acaben retirant-se i el front de guerra arriba a Catalunya. El 3 d'abril Lleida és ocupada. El front republicà retrocedeix i la república es parteix en dues meitats. Els fronts de la Guerra Civil el juliol de 1938. - FASE 5: BATALLA DE L'EBRE (juliol - novembre de 1938): s'inicia amb un desesperat atac republicà («lleva del biberó») per alliberar la pressió franquista sobre València, unir els territoris republicans i allargar la guerra el màxim temps possible a l'espera d'un possible enfrontament mundial, que amb els acords de Munic es postposarà.

Els republicans creuen l'Ebre pel sud de Catalunya i avancen alguns quilòmetres, però l'exèrcit franquista s'acaba imposant i enfonsa les darreres esperances de victòria republicana. - FASE 6: OCUPACIÓ DE CATALUNYA I FINAL DE LA GUERRA (novembre 38-abril 39): L'ocupació de Catalunya es realitza ràpidament durant l'hivern del 1938- 39. -El 26 de gener de 1939 els nacionals entren Barcelona. L'11 de febrer són a la frontera. -Les àrees del Llevant i del Centre s'acaben rendint als exèrcits de Franco, que només acceptarà la rendició incondicional. - La guerra acaba l'1 d'abril de 1939.

Desfilada de la victòria de les tropes franquistes a Barcelona 4.- EVOLUCIÓ DEL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ -El paper dels sindicats obrers a la zona republicana per aturar el cop d'estat desborda els governs (poder oficial), que no controlen la situació i es configuren diferents comitès revolucionaris locals (poder real) dels partits i sindicats d'esquerres.

- S'inicia una repressió violenta, espontània i impulsiva contra tot sospitós de donar suport al cop d'estat: militars, eclesiàstics, gent de dretes, grans propietaris, empresaris...i el govern és incapaç de controlar-la - Al setembre de 1936 es forma a Madrid un govern de concentració amb la presidència de Largo Caballero amb republicans, socialistes i comunistes. Cartell republicà favorable al govern Largo Caballero 4.- EVOLUCIÓ DEL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ - Al novembre el govern es trasllada a València i s'incorporen al govern quatre ministres de la CNT-FAI. Entre ells, tres catalans: Joan Garcia Oliver, Joan Peiró i Frederica Montseny (primera dona ministra).

- Largo Caballero vol formar un govern d'unitat i organitzar un exèrcit ben coordinat, per la qual cosa dissol les milícies dins de l'Exèrcit Popular de la República. Frederica Montseny 4.- EVOLUCIÓ DEL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ - A Catalunya, al juliol del 36 la Generalitat (poder oficial) queda desbordada i es crea el COMITÈ DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES (poder real), un òrgan de govern format per totes les forces polítiques i sindicals catalanes. El Comitè crea les PATRULLES DE CONTROL per posar ordre a la rereguarda, que acaben esdevenint un organisme repressiu.

- El setembre de 1936 la Generalitat recupera el control de la situació amb un govern d'unitat sota la direcció de Josep Tarradellas i es dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes. Reunió del Comitè Central de Milícies Antifeixistes 4.- EVOLUCIÓ DEL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ - Una de les principals tasques de la Generalitat va ser la reordenació de l'economia, ja que la guerra havia provocat una situació conflictiva per: La pràctica desaparició de les direccions empresarials. Molts empresaris marxen i les seves empreses es col·lectivitzen. Les dificultats en els proveïments de matèries primeres. La pèrdua de mà d'obra (per la guerra) i de materials (pels bombardeigs).

La necessitat de satisfer la demanda bèl·lica, per la qual cosa es crea la Comissió d'Indústries de Guerra (agost 1937) que reuneix en una sola institució els representants obrers, els militars i el govern. - Per regular l'economia catalana es crea el Consell d'Economia de Catalunya l'agost de 1936, presidit per Tarradellas. -El Consell aprova el Decret de col·lectivitzacions al mes d'octubre, que legalitza les col·lectivitzacions i permet la supervivència de l'empresa privada: Les empreses abandonades pels seus amos i les que tinguessin més de 100 treballadors, passaven a ser col·lectivitzades.

Les empreses entre 50 i 100 treballadors eren col·lectivitzades només aquelles on els treballadors ho haguessin acordat. Les empreses de menys de 50 treballadors són privades, tot i estar controlades pel comitè obrer. Els bancs i les caixes són intervinguts per la Generalitat. -El 1939 hi ha unes 4.500 empreses privades (sota el control obrer) i unes 2.000 col·lectivitzades. La majoria a l'àrea del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental.

-La col·lectivització agrària és més dificultosa per l'abundància de la petita i mitjana propietat a Catalunya -La voluntat col·lectivitzadora de la CNT xocarà amb els interessos de petits propietaris, fet que provocarà conflictes armats (fets de «La Fatarella») -Malgrat els esforços, l'economia a la reraguarda republicana anirà empitjorant per l'esforç bèl·lic i les derrotes militars. 4.1. Els fets de maig de 1937 i les seves conseqüències. - Els fets de maig són un enfrontament armat intern dins del bàndol republicà com a conseqüència de la seva diversitat interna que es reflectiva en dues estratègies diferenciades d'encarar la guerra: a.

Partits i sindicats partidaris de posar ordre a la reraguarda i reforçar la unitat d'acció: "primer cal guanyar la guerra i després ja farem la revolució". PSOE-UGT, PCE, PSUC, IR i ERC. b. Partits i sindicats que volen intensificar les transformacions revolucionàries per guanyar la guerra: "fer la guerra i la revolució al mateix temps". CNT-FAI i POUM. Edifici de la Telefònica -Les tensions esclaten el dia 3 de maig a Barcelona quan la guàrdia d'assalt intenta desallotjar als anarquistes de l'edifici de la telefònica (control de les comunicacions).

-L'enfrontament es generalitza i durant una setmana els militants de la CNT-FAI i el POUM s'enfronten a trets contra els del PSUC, ERC, la UGT i la guàrdia d'assalt. -Els fets de maig acaben amb la derrota dels anarquistes i poumistes. - Les conseqüències dels Fets de maig són molt greus: 1. Pèrdua del lideratge polític dels anarquistes -que abandonen el govern- i creixement de la influència comunista (PCE i PSUC). 2. Dissolució del POUM i desaparició d'Andreu Nin. 3.

Tensió govern central – Generalitat: el govern culpa a la Generalitat dels aldarulls al mateix temps que es trasllada a Barcelona assumint el control de l'ordre públic, la justícia, la gestió de la indústria de guerra, els proveïments a la reraguarda, etc. 4. Fi del govern Largo Caballero (que no vol il·legalitzar el POUM) i formació del govern Negrín (sota la influència del PCE). 5.

Gran desgast intern del bàndol republicà que serà aprofitat pels insurrectes Andreu Nin, líder del POUM - Les successives derrotes militars posen en dificultats el govern Negrín, que aposta per la resistència a ultrança esperant allargar el conflicte fins a l'esclat d'una possible guerra mundial («Resistir és vèncer») -Negrín publica els Tretze punts, on detalla les condicions per posar fi a la guerra (retirada d'exèrcits estrangers, solució democràtica...). Franco no els accepta. -El setembre de 1938 la sort de la República es decideix amb el Pacte de Munich. França i el Regne Unit cedeixen en nom de la pau a l'annexió alemanya dels Sudets. Les democràcies capitulen davant del feixisme.

Juan Negrín - Azaña dimiteix del càrrec de President de la República a primers del mes de març de 1939. -El coronel Casado dóna un cop d'Estat intern a Madrid en contra del govern Negrín per negociar una pau honrosa amb Franco. -Franco no voldrà negociar res amb la Junta de Casado. El 28 de març de 1939 les tropes nacionals ocupen Madrid i les darreres resistències republicanes del llevant cauen en pocs dies. -El dia 1 d'abril de 1939 la guerra s'ha acabat. En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo Franco Burgos, 1° Abril 1939. 5.

EVOLUCIÓ DEL BÀNDOL FRANQUISTA: UN ESTAT TOTALITARI - L'exèrcit serà la columna vertebral del nou règim i incorporarà tots els grups reaccionaris -El 20 de juliol de 1936 mor a Lisboa el general Sanjurjo, deixant als insurrectes sense el seu líder natural. -El 24 de juliol es constitueix a Burgos la Junta de Defensa Nacional, presidida per Cabanellas, amb Mola, Franco i Queipo de Llano al capdavant. Sanjurjo Mola Franco - Els franquistes comptaven amb el suport de gran part de l'exèrcit i des de bon principi van acordar subordinar les diferències polítiques a la victòria militar. -Franco aprofitarà diferents circumstàncies per convertir-se en el líder dels insurrectes: a.

El suport incondicional de l'exèrcit d'Àfrica (regulars i legionaris). b. La imatge fabricada a l'Alcázar de Toledo. c. El suport de Mussolini i Hitler que el trien com a interlocutor. -L'1 d'octubre de 1936 es produeix la «exaltación del caudillo a la jefatura del estado». La Junta de Defensa es dissol i es crea una Junta Tècnica, amb Franco al capdavant com a Cap d'Estat i Generalísimo de los Ejércitos. Cartell republicà que identifica molt clarament la imatge i els suports d'El Generalísimo. José Antonio Primo de Rivera - Les morts d'Emilio Mola (accident) i José Antonio Primo de Rivera (executat per un tribunal republicà) també afavoreixen a Franco.

-L'abril de 1937 neix la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS). És el partit únic del nou règim, suma dels falangistes, els tradicionalistes i els nacionalsindicalistes (JONS). - Gener de 1938: dissolució de la Junta Tècnica i formació del primer govern franquista a Burgos. - Març 38: aprovació del Fuero del Trabajo: fixa un Estat corporatiu, amb un partit i un sindicat únic (vertical) que agrupa els amos i els treballadors. Els drets sindicals són prohibits. - Abril 38: Franco dissol l'Estatut de Catalunya definint el caràcter anticatalà del nou règim.

-La repressió en el bàndol nacional té un caràcter sistemàtic, organitzat, planificat i global. L'objectiu és fer neteja, depurar del nou règim els sectors hostils castigant-los i impedint la seva reorganització. - El braç executor inicial de la repressió és el mateix exèrcit. Es dóna cobertura legal als consells de guerra (judicis militars sumaríssims), als afusellaments, a la creació de camps de concentració, als empresonaments, a les depuracions i a les confiscacions de béns. Camp de concentració franquista d'Irún - Pel que fa a Catalunya, el cop d'estat hi té poc suport: monàrquics, falangistes o carlins són minoritaris.

- El clima revolucionari farà que bona part de la burgesia passi a la zona nacional al llarg de la guerra - El paper de la Lliga Regionalista és difícil: són catòlics i conservadors, però també catalanistes (doblement derrotats, al 36 i al 39). - El cas més conegut és el de Francesc Cambó. Espantat pel radicalisme que pren la guerra donarà suport financer als nacionals. 6.- VIDA QUOTIDIANA: EL PAPER DE LA DONA I LA PROPAGANDA -El règim republicà millorà significativament la condició femenina: la Constitució de 1931 donà per primer cop el vot a les dones malgrat un debat intens i posicions enfrontades.

-Victòria Kent i Margarita Nelken (diputades de les esquerres republicanes espanyoles, moderades) hi voten en contra considerant que era donar força als grups conservadors. -Clara Campoamor (diputada de les corts republicanes i més propera als sectors obreristes) serà la principal defensora del vot femení, amb l'argument que la República no pot nèixer mutilada. -La República atorga el divorci i el matrimoni civil, fomenta la millora de les condicions de vida i de treball (tot i posar fi a la discriminació salarial) i estableix la coeducació.

-La Guerra Civil és una oportunitat per la mobilització de la dona: dones obreres agafaran el fusell a les milícies antifeixistes - També sortiran de l'esfera domèstica per treballar a les indústries, als transports, als hospitals o a les escoles. - El seu protagonisme a la resistència contribuïrà a fer créixer la seva influència política. Per primera vegada trobarem una dona ministra: l'anarquista Frederica Montseny. - Entre les organitzacions de dones antifeixistes destaca l'anarquista Mujeres Libres. - El franquisme trencarà aquestes conquestes cap a la igualtat de forma abrupta.

Frederica Montseny Local de Mujeres Libres a Sants - La majoria de les zones agrícoles d'Espanya van quedar en zona nacional. - Al bàndol republicà, la falta d'aliments i la tendència a l'acaparament afavorí l'estraperlo i el mercat negre. - La moneda es va devaluar i molts ajuntaments van crear la seva pròpia moneda i afavorir els intercanvis directes de productes. -L'arribada de milers de refugiats a Catalunya incrementà les dificultats en allotjament, alimentació, sanitat, escolarització, ... -Els bombardeigs són utilitzats per l'aviació nacional per sembrar el terror i desmoralitzar. -El litoral català i llevantí és atacat des de Mallorca per l'aviació italiana.

Els ports de Barcelona o Tarragona, però també les ciutats més a l'interior: Granollers, Lleida, ... són objectius de les seves bombes. Bilbao, 1937. Alarma ciutadana per un possible bombardeig. - Un notable element desmoralitzador per la població civil eren els quintacolumnistes i els emboscats: les persones que s'amagaven o desertaven per no anar a la guerra. . - Els dos bàndols fan un esforç important de propaganda per aixecar la moral dels civils i militars. En el bàndol republicà el Comissariat de Propaganda serà l'instrument per la divulgació de consignes i valors entre la població. - El cartellisme serà una eina de propaganda fonamental.

CARTELLISME REPUBLICÀ "Aixafem el feixisme" (Pere Català Pic) Segell de propaganda, Joan Miró «El Generalísimo», Junta Delegada de Defensa de Madrid, 1937 Juan Antonio Morales «Los Nacionales», Ministerio de Propaganda, 1937 Jacint Bofarull «Els aixafarem amb l'Exèrcit Popular», Cèl·lula de dibuixants del PSUC, 1937 Jacint Bofarull «No tolereu cap emboscat», Cèl·lula de dibuixants del PSUC, 1937 Martí Bas «Defensar Madrid és defensar Catalunya», Sindicat de dibuixants de la UGT, 1936 SIWE «Camperols, la terra és vostra», Comissariat de Propaganda de la Generalitat, 1936 «Ha llegado España», 1939 CARTELLISME FRANQUISTA «Primera cruzada.

España orientadora espiritual del mundo», Servicio Nacional de Propaganda 1939. «España se limpia», Servicio Nacional de Propaganda 1939. «El comunismo siembra la muerte», Servicio Nacional de Propaganda 1939. CONCLUSIÓ: PER QUÈ ELS FRANQUISTES GUANYEN LA GUERRA CIVIL? Cal fer atenció a diferents factors: a.- El majoritari suport de l'exèrcit al bàndol franquista mentre el règim republicà ha d'organitzar un nou exèrcit a partir de les milícies i de part de les forces d'ordre públic. b.- Les diferències internes i els enfrontaments dins del bàndol republicà que cristal·litzen en els fets de maig de 1937 i la subordinació del poder polític al militar en el bàndol franquista.

c.- Els suports internacionals del règim franquista (Alemanya i Itàlia) que contrasten amb l'aïllament internacional de la república (exceptuant, parcialment, la URSS)