Anàlisi de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

Guerra civil espanyola: (1936-1939) L'esdeveniment més important de tota la història d'espanya s.XX. El conflicte més sagnant i cruel de la història contemporània del país. Divideix la societat espanyola en dos bàndols irreconciliables. No hi ha pitjor guerra d'un poble que una guerra civil. Va fer apareixer dos models d'estat a les dues àrees en conflicte: - Règim autoritari inspirat en els feixismes europeus. Per la zona Rebel o insurrecte. - Règim democràtic republicà i d'esquerres. En el qual un sector dels socialistes i comunistes juntament amb els anarquistes protagonitzaran una revolució social a Barcelona.

D'aquestes dues espanyes, la franquista sortirà victoriosa de la guerra i imposarà les seves polítiques del 1939-1975. El règim de la segona república espanyola va intentar fer molt en poc temps, i els atacs simultanis derivats de les seves polítiques reformistes als privilegis de l'església, exèrcit i terratinents van provocar l'hostilitat de totes les forces conservadores del país, que de bon principi van conspirar contra els sectors més progressistes del país (reforma agrària, separació església-estat, descentralització política). Una república que s'havia d'entendre com l'intent més seriós fins aleshores per modernitzar el país.

Ara bé, els excessos revolucionaris d'uns, sobretot, anarquistes (Gimnàstica revolucionària), i rebuig de les reformes per part dels sectors més conservadors del pais, van dificultar la consolidació del règim republicà. De fet, desde la proclamació de la segona república, un sector de l'exèrcit li va ser hostil al règim (Unión Militar Española). Una assossiació clandestina d'oficia els dretans i antirrepublicans. Un exemple d'aquesta hostilitat va ser el cop d'estat de Sanjurjo. Bienni negre-amnistia. (1934) s'exilia. Sanjurjo (Portugal) Manuel Goded (balears) Francisco Frasco (Canaries, Marroc) Emilio Mola (Pamplona) Principals militars colpistes que protagonitzen el cop d'estat.

Junt amb Gonzalo Queipo de Llano, a Cabanellas i Yagüe INICI DEL COP D'ESTAT Previst l'aixecament a finals del mes de juliol, la insurrecció es va avançar als dies 17 i 18 de juliol, en part per l'impacte emocional que provocarà entre els conspiradors l'assassinat del cap de Renovacion española José Calvo Sotelo(13/7/1936), segons algunes fonts, agafant per sorpresa les autoritats polítiques republicanes. Han enviat lluny del centre de l'estat aquells caps més en desacord de la república. Però aquesta distribució serà aprofitada per l'arquitecte de cop d'estat d'Emilio Mola. Desde els 4 punts cardinals, aixecar-se alhora amb l'objectiu de prendre Madrid.

Sanjurjo va morir arribant a Espanya, seria l'unic que podria fer ombra a Frasco a l'exèrcit Intelectualment, José Antonio Primo de Rivera seria l'unic que podria fer ombra a Frasco i mor a una presó republicana a Alacant. En aquest sentit, els insurrectes deien que el cop era un moviment contrarrevolucionari preventiu que s'havia avançat a un altre d'inspiració comunista. Pretenien salvar a Espanya del perill revolucionari comunista i de la masoneria. Però això no era cert, ja que: - D'una banda, el PCE, partit COMUNISTA d'Espanya tenia una escasa representació parlamentaria a les corts. Pocs escons.

- El PCE estava integrat a la III internacional, obeia les directius de Moscou, que passaven per la coalició amb la resta de forces polítiques esquerranes per aturar l'ascens del feixisme, l'estratègia del front popular. - Mai s'han produit contactes conspiratius entre el PCE i la masoneria. Per tant, l'argument del feixisme queda desmontat. Sí que és cert que entre el febrer i juliol de 1936, queda deteriorat l'ordre civil. Devant del qual el govern no sabrà com actuar. La qual cosa va contribuir encara més a accentuar la divisió ideològica del país. Però això no és argument suficient per afirmar que la guerra és inevitable.

La darrera causa del seu esclat serà l'ausència d'una autèntica cultura democràtica i la intencionalitat de començar-la per part d'aquells sectors que podien i volien començar la guerra. En aquest sentit, la revolta dirigida en un primer moment pel general Yagüe, va començar a Melilla al 17/7/36. I de seguida, Francisco Frasco era traslladat en avió desde tenerife al Marroc per situar-se al capdevant de l'exèrcit revel. A l'endemà s'aixeca a Sevilla el general Gonzalo Queipo de Llano, pretenent fer d'Andalusia un feu sota el seu control. Alhora que la resta de militars colpistes declaraven l'estat de guerra a les seves respectives zones d'influència.

Estat de guerra significa suspendre les garanties constitucionals i que a partir d'aleshores, la població passi a dependre de la jurisdicció militar. En aquest sentit, fins i tot aquells militars que a les zones rebels es van mantenir fidels a l'ordre constitucional van ser inmediatament afusellats acusats del delicte de Rebel·lió militar. O hi estàn d'acord, estaven en contra, i estar en contra és atacar espanya. El cop d'estat no va triomfar arreu i el país va quedar dividit en dos. El triomf de l'aixecament a Galíca, Balears, Aragó, Canàries, Marroc, Ciutats andaluses. A juliol un terç del pais.

Sobretot l'espanya agrària cerialística de la meitat nord-peninsular.(Important) El cop d'estat fracassa. Triomfa a un terç del país, principals ciutats industrials i zones mineres. La sublevació només es pot estendre a la resta del país mitjançant una guerra de conquesta, la guerra civil espanyola naixerà com un fracàs del cop d'estat. Els militars rebels no es van aixecar contra una radicalització de la política espanyola ni contra una conspiració comunista i masònica. Desde el primer moment va quedar clar que l'objectiu és liquidar la democràcia i el parlamentarisme a Espanya per fixar una dictadura militar Amb aquest objectiu, la violència va jugar una funció política fonamental.

En tots dos bàndols va haver-hi repressió, violència política, aquesta violència tindrà una funció molt diferent en un bàndol que en l'altre. En el bàndol republicà, aquests episodis de violència gratuita protagonitzada per sectors populars descontrolats, sobretot l'anarquista, van ser denunciats públicament Mentres que en el bàndol rebel, aquesta violència serà legitimada, ja que els militars jugaràn una important funció política, aturar a l'enemic mitjançant la por, persecucions, empresonaments, tortures, penes de mort sense judici previ, execucions públiques. Escampen terror.

Una repressió indiscriminada, irracional/brutal, serà la millor forma de no només atemorir a l'enemic sino a aconseguir la participació dels indecisos. Queipo de Llano. El país quedava dividit en dues zones amb uns idearis oposats i començava d'aquesta manera una llarga guerra civil que ni els mateixos rebels havien previst. Una guerra acompanyada d'una brutal repressió amb el bàndol rebel. I d'un intent de revolució social a la zona republicana. Desde el punt de vista social, la població civil quedarà forçosament situada geogràficament en un bàndol o en un altre sense poder triar lliurament.

És en aquest sentit on prenen sentit els versos "Españolito que vienes al mundo/te guarde Dios/Una de las 2 Españas/Ha de helarte el corazón." El gran problema d'aquesta població serà el de la subsistència, sobretot a la zona republicana, agreujat a mesura que avanci la guerra, com a conseqüència dels bombardejos i de la manca de subministrament de productes de primera necessitat.

GUERRA CIVIL A CATALUNYA: A Catalunya: La insurrecció es va mobilitzar a Barcelona ciutat, on va fracassar, en bona mesura gràcies a que la guàrdia civil es manté fidel a la república, també gràcies a l'actuació de la guàrdia d'assalt d'Azaña i gràcies a la resistència de la població civil, sobretot anarcosindicalistes, que surten al carrer i aconsegueixen evitar l'avenç que els militars, diagonal avall volien fer fins la plaça Sant Jaume i prendre els edificis. Manuel Goded s'habia mobilitzat de Mallorca a Barcelona ciutat per acabar amb els insurrectes catalans.

Només arribar serà detingut i tancat en un vaixell convertit en presó al port de Barcelona anomenat Uruguai, on el van forçar a emetre per ràdio la seva rendició, que desmotivarà la resta d'insurrectes catalans i provocarà la rendició de varis cuartells de la ciutat. Situació que serà aprofitada per: la població civil resistent, sobretot anarquistes, per apoderar-se de les armes. De tal forma que aproximadament 30.000 fusells i metralletes va a parar a mans d'aquesta població civil.

Així doncs, a Catalunya, fracassarà el cop, però malgrat això, i no només a Catalunya, a la resta de l'Espanya republicana, es produïrà un col·lapse de l'estat republicà, ja que d'una banda, l'exèrcit s'ha desintegrat, i d'altra, les forces de l'ordre públic, policia, es troba desbordada, incapaç de mantenir l'ordre als carrers, desde el moment que una gran part de la població civil està armada. És un estat incapaç de fer respectar la llei. Les institucions polítiques continuen existint, govern central, autonòmic i governs locals (ajuntament) i continuen representant la llei, però aquest poder és més fictíci que real.

De forma paral·lela, a Espanya hi apareixeran una sèrie de comitès locals i provincials formats per partits i sindicats d'esquerra que controlaran les armes i aniràn assumint el poder real. Fins que finalment protagonitzin una revolució social. I la situació d'aquesta espanya republicana és d'una autèntica dualitat de poders. Dit d'una altra manera, el fracàs del cop d'estat provocarà un buit de poder, conseqüencia del colapse de l'estat republicà. Un buit que serà ocupat per tota una serie de comitès locals i provincials organitzats per partits i sindicats que protagonitzaran una autèntica revolució social.

I a Catalunya també, on trobarem d'una banda la generalitat, que representa el poder legal, però és un poder fictici. I d'altra banda el Comité Central de Milícies Antifeixistes creada el juliol del '36 per la CNT, representa el poder real. Van sorgir llavors les milícies populars: forces republicanes formades per voluntaris civils i organitzats per partits i organitzacions d'esquerra i que compliran la funció d'exèrcit.

- Columna Durruti (CNT-FA) - Macia-Companys - Karl Marx-PSUC REREGUARDA REPUBLICANA El fracàs del cop d'estat dels insurrectes provocarà un col·lapse de l'estat republicà i un conseqüent buit de poder que serà ocupat de forma espontània per comités organitzats per partits i sindicats d'esquerres i que intentaran fer una autèntica revolució social. Les intitucions polítiques continuaran existint però només de façana, pq el poder real estava en mans del, en el cas de Catalunya, CCMA.

A Catalunya doncs, ens trobarem amb una dualitat de poders que no durarà gaire, ja que dos mesos després (setembre del 1936), el president de la generalitat Lluis Companys, aconseguirà convencer als dirigents de la CNT per formar un govern d'unitat, que comptarà amb la figura d'un jove Josep Tarradelles. Des del moment que la CNT controla les armes, encapcelarà un procés revolucionari i desencadenarà una onada de atacs violents contra els insurrectes i contra tota aquella persona considerada enemiga.

D'aquesta manera es produirà una autèntica cacera (cacería) contra els falangistes, carlins, monàrquics, cedistes (integrants de la CEDA), burgesos, i tot això en un clima d'anticlericalisme radical, en el que seran assassinats centenars de religiosos. En aquesta situació, la revolució va començar el mateix mes de juliol arran de la col·lectivització espontània de l'economía. Després de les primeres setmanes de revolta, quan els treballadors van tornar a la fàbrica, van veure que els seus amos no estaven, o bé perquè havien sigut víctimes de la violència o bé pq havien fugit per por a la repressió, de tal forma que la pròpia classe treballadora es farà càrreg de les fàbriques.

Aquest moviment caracteritzat per l'autogestio obrera i la desaparició de la propietat privada, s'anirà extenent per Barcelona, es col·lectivitzaran els serveis públics (metros i altres coses), i s'extén sobre el camp, el qual va ser més un fet testimoial que no una realitat generalitzada. Ara bé, les succesives derrotes militars republicanes van evidenciar la necessitat de formar un govern central d'unitat. De retornar a l'unitat institucional, és a dir, que el govern de la republica recuperés el poder real, i la necessitat de crear un exèrcit.

En aquest sentit José Giral, que havia substituit a Santiago Casares Quiroga (cap de govern), presenta també la seva dimisió i serà substituit per Francisco Largo Caballero (setembre del '36 - maig del '37), qui efectivament aconseguirà formar un govern d'unitat i anirà recuperant lentament els poders de l'estat a mesura que anaven desapareixent els diferents comités locals i provincials. Un nou govern que impulsarà tota una nova série de reformes, com ara la majoria d'edat als 18 anys o la legalització de l'abortament, amb la finalitat de guanyar el recolzament de diferents sectors de la societat espanyola a la causa republicana.

Ara bé, els anarquistes sempre van considerar insuficients aquestes reformes socialistes, i defensaran que només aprofundint el procés revolucionari i extenent-lo a la resta del país es podia guanyar la guerra. En canvi, la resta de forces polítiques republicanes defensaven que primer s'havia de guanyar la guerra i despres ja es farien les reformes socials necessàries. És a dir, el dilema que es plantejarà a la Espanya republicana serà "Guerra o Revolució?". Això provocarà la divisió interna del bàndol republicà i, a llarg termini, la seva desaparició.

I a Catalunya també, tot i que desparegui la CCMA, no desapareixerà la dualitat ideològica, de tal forma que mentres la CNT i el POUM definiran la revolució com a instrument per guanyar la guerra, els socialistes, comunistes del PSUC i ERC, defensaran guanyar la guerra des del punt de vista militar, ja que sinó no es podia fer cap reforma social. A més, afirmaven que el discurs revolucionari estava atemorint a les classes mitjanes, que s'estaven posicionant en favor dels rebèls.

CNT + POUM = REVOLUCIÓ PSUC, ERC I PSOE = Guanyar la guerra i, després, aplicar les reformes Els representants d'aquestes dues ideologies s'acabaran enfrentant a trets a la ciutat de Barcelona, protagonitzant uns episodis que es coneixen com els Fets de maig del 1937 i que s'han d'entendre com una guerra civil dins de la Guerra Civil Espanyola. Aquests fets comencen quan, desde la Generalitat, s'ordena l'ocupació de l'edifici de la telefònica, la qual es trobava a la Plaça Catalunya i que estava en mans de la CNT, per tant, els que controlaven les comunicacions.

Provocant, d'aquesta manera un enfrontament a trets pels representants d'aquests dos pensament, i centenar de morts dins del mateix bàndol republicà. Aquest enforntament l'acabaràn guanyant els comunistes del PSUC, gràcies a la intervenció de 5000 guàrdies d'assalt, i com a càstig: - Es va desencadenar una brutal repressió contra el POUM (antistalinistes) que arribarà a desapareixer. De fet, el seu cap Andreu Nin, morirà assasinat a Madrid a mans d'estalinistes. - La CNT perdrà representants al veure la repressió provocada.

- La Generalitat perdrà la competència en l'ordre públic - Francisco L.C, a qui fan màxim responsable per ser cap de (?¿)., acusat pels fets de maig, es destituit i substituit per Juan Negrín, que es mantindrà com a cap de govern fins que acabi la guerra. Aquest, nsq que farà, amb l'objectiu d'allargar la guerra i extendre-la per Europa. - Afebleix a la república i afavoreix al bàndol rebel. REREGUARDA INSURRECTE Fracassa el cop d'estat i provoca a Espanya ser un estat desarmat amb dissolució de l'exercit i les forces d'ordre públic. Fins aleshores, els anarquistes que tenen les armes encapçalen una revolució. La classe obrera quan tornen a les fàbriques, els amos estàn desapareguts.

Desapareix l'amo, tot és dels obrers. Dualitat de poders, violència. La guerra és contínua. La necessitat de que el govern central recuperès el poder real, i recuperar un exèrcit (fins aleshores civils defenien la república). Caballero és a Madrid el que Companys a la generalitat. Els anarquistes, que fins aleshores han tingut armes i poder real sempre han considerat insuficients . La revolució com a estratègia per guanyar la guerra. S'ha d'intentar. Guanyar la guerra i aleshores, fer les reformes socials necessàries. No és un discurs revolucionaris. Prioritzen l'esforç militar i ja faràn les reformes que calguin (ja vindrà). Una dualitat que acaba provocant l'afebliment de la república.

Un cop vist que el cop d'estat fracassava i que es convertia en una guerra. (militars professionals africanistes amb experiència de combat). La necessitat d'un comandament únic per dirigir-la. Va fer que els militars colpistes (excepte sanjurjo, mort en un accident d'avió) reunits a la junta de defensa nacional, l'instrument encarregat d'administrar la zona rebel, ocupada pels militars, a proclamar a Francisco Frasco, en absència de Sanjurjo, el general més jove, cap d'estat de l'Espanya insurrecte, on han tingut èxit, i generalíssim 1/10/36.

Ara bé, tot i que en el bàndol rebel, desde el punt de vista militar, ningú qüestionava l'hegemonia de Francisco Frasco, en l'àmbit polític hi havia discrepàncies difícils de consensuar, - d'una banda Falange Espanyola i les JONS, organitzacions totalitàries i antimonàrquiques. - Estava també comunión tradicionalista, una organització monàrquica i carlina, amb un pretendent. - Finalment, renovación española, Calvo Sotelo, assassinat al juliol del 36, que junt amb la CEDA, demanàven la tornada d'Alfons XIII.

Devant d'aquestes tensions polítiques derivades d'aquestes diferències polítiques, Frasco decidirà el 19 d'abril del 37, un decret d'unificació, un partit únic a l'estil feixista: "Falange Española tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista". És a dir "FET y de las JONS", en el qual s'integraven totes les formacions polítiques que havien recolzat l'aixecament militar. Partit que a més adoptarà una sèrie de símbols com la camisa blava, dels falangistes, la boina vermella, pròpia dels carlins, i la salutació de braç enlairat, comuna a tots els feixismes. També el yugo y las flechas, que amb el temps es coneixerà com el movimiento nacional.

D'aquesta manera, el general Francisco Frasco aconsegueix reunir en la seva persona tot el poder, ell era el cap dels l'exèrcits, cap d'estat, cap de govern i cap del partit únic. En una paraula: ell era el Caudillo d'Espanya. El jefe absoluto, i era el "caudillo d'Espanya por la gracia de dios": (por voluntad divina). Quedàven d'aquesta manera també establertes les bases ideològiques del que més tard seria el franquisme, d'una banda, El pensament falangista com a base doctrinal del franquisme, La tradició i espiritualitat catòlica dels carlisme, I el conservadorisme dels monàrquics. I a tot plegat s'ha d'afegir el suport incondicional de la església catòlica espanyola.

I a això se li ha sumar l'actuació de l'església, que mai va denunciar ni l'actuació dels insurrectes fins i tot els van justificar. es tractava d'una autèntica croada cristiana, que volien salvar espanya contra els perills que amenaçaven la cristiandad fent una guerra santa, contra los rojos. En aquest sentit, els bisbes espanyols encapçalats pel cardenal Isidre Gomà, van donar el seu vist i plau a l'aixecament del 36 mitjançant una carta col·lectiva que només uns pocs es van negar a signar, entre d'ells, el cardenal de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer. A Catalunya igual tot i que hagi acabat la dualitat ideològica ni de poders.

Tot i que la CNT i el POUM defensessin la revolució, la resta de formacions polítiques (socialistes, comunistes(PSUC), ERC i generalitat) consideren que primer s'ha de guanyar la guerra, sense una victòria sobre els rebels no es pot aconseguir una reforma. Aquest discurs revolucionari atemoreix la (burgesia i dona suport al franquisme. Un exemple és el cap de la lliga catalana Francesc Cambó, burgès que donarà suport a Frasco a Catalunya. Fets de Maig del 37: Els representants d'aquests dos plantejaments s'enfrontaran a trets a Barcelona protagonitzant els fets de maig del 37. S'han d'entendre com una guerra civil dins de la mateixa guerra civil espanyola.

Comença quan desde la generalitat s'ordena l'ocupació de l'edifici de la telefónica. Que estava a la plaça Catalunya controlada per la CNT. Era la CNT la que controlava les comunicacions entre la rereguarda i el front de batalla. Provocant d'aquesta manera un enfrontament a trets entre els representants d'aquests dos plantejaments. És a dir, anarquistes i trotskistes contra socialistes i comunistes provocant centenars de morts dins del mateix bàndol republicà, aquest enfrontament l'acabaràn guanyant els comunistes del PSUC, a favor de la guerra, gràcies a la intervenció de 5k guàrdes d'assalt, la policia moderna militaritzada creada per Azaña.

Com a conseqüència: 1) Es desencadena una brutal repressió contra el POUM, de fet Andreu Nin, el seu cap, morirà a Madrid a mans d'agents stalinistes. 2) La CNT, per la seva banda, perdrà bona part de la influència de la classe treballadora en favor dels comunistes. 3) La generalitat perdrà les competències en seguretat, ordre públic, reconegudes per l'estatut, en favor del govern central. 4) Francisco Largo Caballero queda destituït i substituït pel també socialista Juan Negrín, qui es mantindrà com a cap de govern fins al final de la guerra. Orientarà la seva política en enfortir l'Estat, i a resistir militarment, és a dir, allargar la guerra tot lo possible.

Amb l'esperança que acabès esclatant la WW2 i el conflicte espanyol s'haguès d'internacionalitzar El bàndol republicà, dividit, els anarquistes i trotskistes que defenien la revolució han perdut força. Aquells que havien salvat la ciutat. Internacionalització de la guerra: Des del primer moment Alemanya, Itàlia i Portugal ajudarà als rebels. I a més, comptaran amb la neutralitat dels estats units i en principi d'anglaterra, les dues principals potències del mon. És quasi tan important comptar amb l'ajut d'uns com amb la neutralitat dels altres A França hi havia un Front popular dirigit per Leon Blum.

Que estava dividit ja que si bé en un primer moment França es va posicionar en favor de la república, poc després de l'esclat de la guerra, tanquen la frontera dels pirineus i adopten una postura de neutralitat, tot just d'haver impulsat juntament amb anglaterra el Comitè Europeu de No-Intervenció, és un organisme que teòricament havia de garantir que cap pais europeu intervinguès en el conflicte espanyol. Un organisme que serà inoperant perquè ni alemanya ni itàlia el van reconeixer ni van fer cas, llavors es crea per justificar la seva no intervenció.

S'esta produint una revolució social, els paisos democràtics burgesos com França o Anglaterra no intervindràn a un pais en procès de revolució. Itàlia i Alemanya amb aviació. L'únic país que va ajudar a la república va ser la URSS, amb artilleria i assessors militars, però s'ha de pagar, és a dir, a canvi d'una part de les reserves d'or del banc d'Espanya. Governa Stalin, que defensa el socialisme en un sol país, s'ensuma la segona guerra mundial, farà un discurs moderat. Vol que sigui pagat també ideològicament, el partit comunista trotskista ha de tenir menys seguidors.

També va rebre el recolzament internacional de Mèxic i finalment, de les Brigades Internacionals: - unitats militars formades per civils voluntaris contra el feixisme que van venir a espanya sense coneixer l'idioma per defensar la republica, perque entenen que la guerra civil és una lluita de democràcia i llibertat contra el feixisme. 40k voluntaris morirà 1/3. 60% comunista. La guerra comença com a fracàs del cop d'estat per aquells militars que volen fer-ho i que poden fer-ho. Per aconseguir fer un cop d'estat acabaràn amb els que estan en contra. L'evolució del conflicte bèl·lic.

- Després de travessar l'estret, les tropes de l'africa, es considera el primer pont aeri militar transcontinental de la història, i gràcies a l'aviació europea. - El primer que pretenen és formar un continu, que tota la zona rebel estigues connectada, a partir de les zones andaluses que ja controlaven, fan una vessant per unir la seva ideologia territorialment. - Després de posar fi a la resistència de Badajoz, on es produirà la masacre de badajoz, en la qual els rebels executaràn a totes aquelles persones que defensaven la república. S'estima que sols a Badajoz va haver-hi 4k persones. A partir d'aleshores el general Yagüe, se'l coneixerà com a el Carnicer.

Per el bàndol rebel , militars, aquesta violència està legitimada. Al setembre, un cop han unit tot, ataquen toledo, on uns centenars de militars resisteixen un setge republicà tancats a l'alcàsser, un castell militaritzat, de toledo. Toledo no cau, però els rebels resisteixen tancats en un alcàsser. Milers de persones, que resistiràn gairebé dos mesos al setge de 5k milicians, civils armats sense experiència militar. Fins que arriba Frasco amb les tropes i acaba amb els milicians. Aquest lloc entre agost i octubre. A l'octubre ja eren a les portes de Madrid i a l'1/10/36 el proclamaràn cap d'estat i generalísimo.

És aleshores que el govern a Madrid, després de que els civils ho demanin durant molt temps, repartirà armes a la població civil. Aleshores s'aixequen rases amb els lemes "madrid tumba del fascismo" i "no pasaran" El govern fuig de madrid per seguretat, si prenen madrid, que no caigui el govern. Van a València. És en aquest moment que es produeix la matança de Paracuellos, en la que es van executar entre novembre-desembre/36, uns 2.4K presos acutats de simpatitzar amb els insurrectes.

S'ha de responsabilitzar una persona comunista que estava a la junta de defensa de Madrid, després de que facin trets al sostre, tots s'amaguen sota els escons menys tres- (¿?), -(¿?, que s'enfronta), - el cap del PCE, santiago carrillo, únic responsabilitzat, tot i que ho ha negat. Malgrat els atacs aeris dels insurrectes, Madrid resistirà. Possible gràcies a l'arribada de les primeres Brigades Internacionals i una columna anarcosindicalista des de Barcelona, la columna llibertat comandada pel líder sindicalista Buenaventura Durruti, que va trobar la mort.

S'acaba la fase de columnes, en la qual les tropes republicanes estan formades per columnes de milicies integrades per voluntaris i sindicats. Batalles del Jarama i Guadalajara: Dues iniciatives rebels per aillar madrid de la zona republicana, de la que estava envoltada, per tallar també les comunicacions amb valència, on estava el govern. Al febrer del 37, on governa Francisco Largo Caballero, es provoca la batalla de Jarama. I no aconsegueixen aïllar Madrid. Madrid ha estat ocupat i Jarama. En no poder prendre Madrid, van a bombardejar Guernica, l'única zona de la república que havia quedat aïllada. 1937. Tota la franja del cantàbric queda presa pels revoltats.

El bombardeig de guernica, no hi ha cap objectiu militar, només és un banc de proves, un laboratori d'assaig de les noves tàctiques alemanyes en el que l'aviació alemanya vindrà a provar la seva aviació i efectivitat dels bombardejos. Van morir 12k civils indefensos. És un banc de proves per alemanya, que es prepara per la WWII. - Les batalles de Belchite i Brunete son maniobres militars republicanes de distracció, distreure l'atenció dels rebels sobre la franja del nord. Que haguessin de destinar tropes a Saragossa i Madrid. I alleugerir la pressió sobre el nord.

El nord cau, per tant els rebels ja controlen més de la meitat del país i s'han fet amb els recursos miners a asturies i siderurgia del país Basc. Ja controlen més de la meitat del país. Ha caigut el govern de Largo Caballero, ara tenim Juan Negrín. Hi ha un exèrcit amb els brigadistes professionals. Frasco, Mola, Goded, Yagüe, Cabanellas. generals Revoltats La batalla de Terol provoca una ocupació efímera. A finals del 37 els republicans recuperen terol efímerament. Els rebels enceten la campanya d'Aragó. Si arriben a la Mediterrània a Vinarós, aïllen Catalunya.

Frasco ataca Desde el Novembre del 37 el govern de Juan Negrín s'ha traslladat de València a Barcelona Ciutat, a Barcelona hi trobem el govern de la Generalitat, el govern de la república i el govern autonomic del pais basc. La batalla de l'Ebre Juliol-Novembre/38: El darrer intent de la segona república Espanyola per intentar capgirar el rumb de la guerra. Donar-ho tot , tornar a unir les dues zones republicanes i demostrar portes enfora que la república seguia viva. La batalla més sagnant de la segona república espanyola, hi moriran prop de 30k. És una operació militar republicana. Creuen l'Ebre i efímerament tornen a unir les dues forces republicanes.

Frasco envia grans reforços incloses les aviacions alemanya i italiana, i aconsegueix aturar l'atac militar republicà, aconsegueix arribar a Catalunya. A partir d'aleshores la guerra civil té els dies comptats. A partir d'aleshores, les terres catalanes per on passen els caps rebels derroguen l'estatut d'autonomia de Catalunya. Frasco decideix aleshores atacar i pràcticament ningú defensa Tarragona o Girona. Milers fugen d'Espanya a França, entre els quals s'hi troben membres del parlament català i del govern de la creuant els Pirineus a peu, amb les mínimes pertinences, els rebels els continuen bombardejant, Figueres, lloc on es refugien els civils és bombardejada.

Frasco va decidir aleshores endegar definitivament l'ofensiva contra Catalunya. Tarragona va ser ocupada el 15 de gener i Barcelona el 26 sense resistència. La caiguda de Girona (4 de febrer) va significar la fugida cap a França de milers de refugiats, entre els quals hi havia els membres del parlament català i del govern de la Generalitat, amb el seu president, Lluís Companys. També van exiliar-se membres de les Corts republicanes, el govern de la República, amb el seu president, Manuel Azaña, i el cap de govern, Juan Negrín, i tot el govern basc. A començaments de febrer s'havia completat l'ocupació de Catalunya i la sort de la República estava totalment decidida.

Queda aleshores la zona centro. Juan Negrín vol resistir esperant que esclati la guerra a Europa i que el conflicte s'acabi d'internacionalitzar, i que per tant aquelles potències que es consideraven neutrals es posicionarien a favor de la república. 1/4/39 Frasco signa el pacte de guerra 1/9/39 L'exèrcit nazi pren Polònia i inicia la segona guerra mundial. No tothom pensa igual, perquè allargar-la si ja està perduda. El coronel Casado produeix a Madrid una insurrecció contra el govern de la República després d'una forta lluita amb les unitats comunistes i afusellament de militars a tots dos bàndols.

Juntament amb Julián Besteiro entre d'altres, i amb el suport de la UGT es va fundar una Junta de defensa per negociar amb Frasco al 5/3/37 una pau "honorable" considerant la "generosidad del caudillo", però Frasco no ho acceptarà i i obliga el lliurament de les armes. Creu que al 39 s'estàn encara afusellant. Serà aleshores, al 28/3 que Frasco entrarà a Madrid sense trobar cap resistència. És aleshores que es completa l'ocupació d'Albacete, Alacant i València. El darrer esdeveniment important és la batalla de l'Ebre. Alguna batalla Alguna fase militar.

Fins 37: Fracas del cop d'estat, Col·lectivització, violència i dualitat de poders Fets del 37 causes (no desapareix la dualitat de poder (revolució com a estratègia o guerra i despres reformes Primer rebre tot el poder, acabar amb comites i milicies (poble armat) per guanyar la guerra i despres la reforma) i consequències