Guerra Civil Espanyola: Anàlisi i Estructura

I 72 flashcards i 48 preguntes més al document.

Text del document

GUERRA CIVIL (1936-1939) https://notebooklm.google.com/notebook/2b91c449-cf63-43a8-be6d-75c4ff5c8309 Nacionals/sublevat Denominació feixistes NO nacionalistes Republicans Denominació rojos ETAPA 1 (juliol 1936- març 1937): 18 de juliol de 1936, triomfa el cop d'estat. Hi ha un cop d'estat recolzar per la majoria de militars (ja que són monàrquics), aquest fou liderar per líder polític general Sanjurjo (exiliat a Portugal) i pel líder organitzatiu Mola. El primer que van fer va ser declarar el cop d'estat a tots els territoris. Per què estan a favor el militar? Perquè la situació que hi havia era un caos i la república era una amenaça i perill del marxisme/comunisme.

Aquest cop triomfa al 40% de la península; - La Meseta nord Castellà-lleó, Galícia, Navarra - La meitat d'Aragó - Àfrica i Melilla - Algunes parts d'Andalusia Sevilla, Còrdova, Cadis - Mallorca Fracassa a: - les 4 grans ciutats Barcelona, Madrid, València i Bilbao - tot el nord industrial Astúries - tot llevant (la costa mediterrània) - Castellà i la manxa - a la majoria d'Andalusia Pel que fa al bàndol dels nacionals, el seu objectiu és arribar a Madrid, ja que segons ells, si cau Madrid a l'hora cauria la república. Per tant, dues columnes es dirigeixen cap a Madrid; 1. Mola des de Pamplona amb l'exèrcit dels requetès (ultracatòlics) 2.

Franco i Yagüe des del sud (Àfrica), passant per l'estret de Gibraltar Aquests reben ajuda per parts dels Alemanys i de Joan March (un dels homes més rics d'Espanya), gràcies a ells van poder arribar des d'Àfrica fins a la península. En primer lloc, pels avions dels alemanys i després pels vaixells de March. Error de Quiroga: Des del juny /juliol de 1936, hi havia rumors de "remor de sabres", és a dir sospites perquè es proclamés un cop d'estat. Durant les últimes setmanes els militars d'Àfrica havien estat demanant molts avions amb l'excusa, els altres partits li diuen que vigili ja que és sospitós, Casares Quiroga accedeix a donar els avions.

al final durant el cop d'estat els avions són molt útils Un cop Franco i Yagüe passen l'estret de Gibraltar, amb l'objectiu d'arribar a Madrid, pel camí passen per Sevilla que està Queipo de Llano, que serà un punt clau a nivell propagandístic, ja que organitzarà la propaganda nacional que arribarà a totes les llars, també a les dels republicans, "amenaçat-los" i dient falsedats. Yagüe i la matança de Badajoz: Yaüe, decideix desvirar-se a Badajoz, ja que durant l'estada, van anar casa per casa detenint als republicans i assassinar-los a la plaça de toros del poble. 1 Els nacionals no volien deixar elements a la rereguarda.

Això fa que un cop tenen conquerit Badajoz s'ajuntin les dues columnes Madrid havia estat atacada per l'oest (Manzanares, Ciudad Universitaria) S'estranca la lluita cos a cos i durarà tres anys. L'exèrcit africà estava compost africans, marroquins i la legió. Molts marroquins durant la batalla a l'oest de Madrid emmalalteixen degut a les males condicions i al menjar (no estaven acostumats). Al setembre, els nacionals veuran com Madrid serà difícil i que no serà curta, per tant, Franco decideix anar a Toledo. 18 de juliol / 27 de setembre - Alcàsser de Toledo A l'alcasser s'havien allotjat més de mil militars, des el cop d'estat.

Durant molts mesos hi ha lluita entre els republicans i els 1000 nacionals (liderats pel coronel Moscardó). Un cop Franco arriba a Toledo, els militars decideixen sortir de l'alcàsser (27 de setembre), i per tant el nomenen com a cap màxim de l'estat, perquè Toledo li dona legitimitat. Paral·lelament, els generals Rojo i Miaja, militars afins a la república. Des de Catalunya, Aragó i el Llevant s'organitzen per columnes de milicians (civils joves treballadors conscienciats) per tal de defensar Madrid Les columnes s'organitzen; 1. Lenin (POUM) 2. Companys (ERC) 3.

Llibertat (CNT-FAI, Durruti que morirà el 20 de novembre del 36 i serà uns dels enterraments més importants) Des del juliol de 1936 a Madrid triomfa el lema: No pasarán, Madrid será la tumba del fascismo. Febrer 1937 - Guerra de Jarama: Els nacionals provoquen aquestes dues guerres amb l'objectiu d'envoltar i aïllar Madrid. Però, això serà fracassat, principalment gràcies als brigadistes internacionals (venen a finals del 36) , aquests són organitzats pels partits Comunistes d'Europa o per la Komintern. Els partits comunistes (dirigits per la Unió soviètica) tenen una forta influència en el poble espanyol, ja que portarà a greus enfrontaments (amb morts) contra la CNT-FAI.

Això va contribuir a l'exèrcit republicà, ja que va provocar que Madrid no fos enderrocada. 2 Març 1937- Guerra de Guadalajara: Intent de Franco i Varela d'aïllar Madrid amb molta ajuda dels italians, però, per contra, a l'hivern va ploure molt i van tenir problemes per moure els tancs, cosa que va provocar la primera derrota de Mussolini, en canvi, els republicans van rebre el suport d'avions soviètic, per tant, va haver-hi 26000 morts entre els dos bàndols.

resum 1a etapa: gran èxit nacionals: juliol 1936: unió dels dos fronts gran fracàs nacionals: febrer - març 1937: fracàs a madrid ETAPA 2 (març 1937-octubre 1938): Des del fracàs de Madrid, Franco decideix anar-se'n al Nord, Al final, Bilbao és una de les 4 ciutats més importants, principalment perquè hi ha indústria per la indústria siderúrgica amb fins bèl·lics. Des de finals de 1936, els nacionals tenien Irun, que feia frontera amb França i se'ls feia fàcil arribar a Bilbao, Cantàbria i Astúries. Per tant, l'abril de 1937, Franco conquereix tot el nord. Ajuda alemanya: Legió Cóndor Bombardeig de Guernica (símbol autonomia basca, del carlisme, dels furs, símbol del nacionalisme basc).

El País Basc és el camp de proves de Hitler per la Segona Guerra Mundial. per tant, al juliol cau Bilbao Setembre 1937: Cau Astúries, això serà importat perquè a Astúries hi ha moltes mineries que serviran per pagar a Hitler les proves bèl·liques. Paral·lelament, durant la campanya del Nord, els republicans fan ofensives a BRUNETE i BELCHITE per distreure als nacionalistes i allunar-los de Madrid. 1) BURNETE - juliol 1937 (Madrid): El militar Rojo, és a l'oest de Madrid, amb l'objectiu de distreure els nacionals del nord i allunyar els nacionals de Madrid, tot i això, acaba amb 7.000 morts i també acaba sent un fracàs republicà, ja que els alemanys segueixen ajudant els nacionals.

2) BELCHITE - agost 1937 (Saragossa): Els principals objectius eren; distreure tropes dels nacionals del nord i recuperar Saragossa, però fracassen hi ha 5.000 morts i guanyen Belchite, però no recuperen Saragossa. No aconsegueixen allunyar als nacionals de Madrid, ni alliberar Saragossa i el nord acabarà sent nacional igualment. ETAPA 3 (octubre 1937 - abril 1938) Desembre 1937: BATALLA DE TEROL - Iniciada pel general Rojo i Enrique Líster (Partit Comunista). - L'objectiu és conquerir Terol i alleujar la pressió sobre Madrid. Franco decideix anar a Terol, deixa per més endevant Madrid i va a recuperar Terol, allarga la guerra perquè vol acabar amb els republicans, vol fer neteja d'Espanya.

Terol és l'única capital de província que conquereixen els republicans (al gener). Les tropes nacionals la reconquereixen al febrer. Característiques: - Fred (-15/-20 graus) - Batalla cos a cos 3 Batalla extremadament mortífera (stalingrad espanyol) 30.000 morts en un mes i mig. Reben ajuda de l'aviació italiana perquè els italians tenen la seva aviació a Mallorca proximitat. febrer - març 1938: avenç nacional cap al Mediterrani pel Maestrat (zona entre Terol i Mediterrani). S'arriba al Mediterrani a l'abril i la república queda partida en dos. És un cop gairebé mortal / definitiu per la república. La invasió de Catalunya comença per la província de Lleida a la primavera del 1938.

JULIOL - NOVEMBRE 1938: BATALLA DE L'EBRE Rojo com inicia al juliol de 1938 una ofensiva amb l'objectiu d'impedir que els nacionals arribin a València. Juliol: èxit inicial dels republicans, volen Gandesa (nus de comunicacions) i allà s'estanca (construcció de trinxeres). Puig de l'àliga que durarà fins al novembre. - Els republicans, al principi, guanyen terreny, però degut a la mala organització i falta d'aviació per temes polítiques (els nacionals disposen de tot el material que necessiten). - Franco, en canvi, controla uns embassaments al curs alt del riu Ebre i obre les comportes (maquinària i Riba-roja) cabal del riu Ebre desbordat soldats republicans aïllats.

Conseqüència; els nacionals recuperen terreny, hi ha uns 25000 mort i es considera la batalla més llarga. Lleva del biberó; la república ha de demanar que vagin joves de 17 anys a la batalla perquè l'exèrcit estava molt desgastat. Abans, les brigades internacionals han marxat d'Espanya perquè els republicans els han fet fora CONSEQÜÈNCIES: - Novembre de 1938 i gener de 1939; Els nacionals entren a Barcelona i el 10 de febrer cau tot Catalunya i indirectament la República - Èxode de l'exili, es calcula aprox. més de mig milió de persones marxen a França - S'exilien; Negrín Azaña, Companys i Aguirre (president de la generalitat del País Basc) França tindrà un problema greu (440000 persones).

Estiu 1939: conferència internacional d'ajuda als refugiats espanyols, es construeixen al voltant de 1000 camps pels refugiats d'esquerres, polítics, professors… Batalles del Segre - Abril del 38 i gener de 1939. Batalles al Prepirineu (Balaguer, Àger) català per aconseguir tenir les centrals hidroelèctriques, això provocarà talls d'electricitat. Per tant, Barcelona amb talls d'electricitat i a més hi ha gent que no pot anar a l'Ebre perquè ha d'anar al Segre (dues guerres alhora). ETAPA 4 (abril 1939 - febrer 1939): Febrer - març: queda la costa de València, el llevant, la manxa i Madrid en un més i mig queda liquidat.

4 BÀNDOL NACIONAL: - Mola el director - Sanjurjo cap polític, organicament el + important, futur cap d'estat i de govern - Franco i Yagüe Àfrica - Goded Mallorca - Queipo de Llano Sevilla - Cabanellas Saragossa Tots ells allunyats de Madrid per tal de no tenir poder La rereguarda nacional; 1) Es declara l'estat de guerra 2) Dies posterior: execucions sumàries d'elements republicans. Els militars els qualifiquen antiespanya, això neix des d'Astúries del 34. Les execucions de la Guerra civil les duen a terme; - Els Falangistes i capellans per tota Espanya - Els Requetés: al nord Hi ha moltes delacions entre el poble.

Quan s'han detectat els elements d'esquerres se'ls dona el passeig (se'ls puja a un camió, van fora del poble i els afusellaven fora del poble) unes 850.000 persones mortes d'aquesta manera a la guerra. 20 de juliol de 1936; Mort de Sanjurjo: Només dos dies després de declarar el cop d'estat, Sanjurjo va morir per un accident aeri. Es crea la Junta de Defensa Nacional: òrgan col·legiat, no hi ha un líder, els oficials més importants dirigiran la guerra (Cabanellas president per rang i per antiguitat, també estan Franco i Mola). 1a declaració/decret: "el alzamiento", és una croada en defensa de la civilització cristiana occidental, és una batalla contra el comunisme / marxisme.

1 d'octubre de 1936: Franco és nomenat (per la junta) cap de l'exèrcit de l'estat i futur cap de l'estat plens poders per Franco (just abans només havien pactat que li donarien el poder només mentre dura la guerra, no quan acabi també, canvien d'opinió gràcies a les maniobres brutes del germà de Franco). Per què? El detonant és Toledo pel fet que els ha alliberat a tots, tot i que la principalment es perquè és el general i líder de l'exèrcit africà. Forces del bàndol nacional: - Exercit d'àfrica: legió + soldats marroquins (guàrdia mora) - Requestés, carlins del nord i ultracatolicisme - Falange; Força política sobretot a Castella i Madrid Feixistes.

S'ocupaven de la repressió a la rereguarda, aquests no lluitaven al front. - La resta de l'exercit - Guàrdia Civil (va haver-hi llocs on la guàrdia civil va romandre fidel a la república, però a la majoria es va decantar pels colpistes) es dediquen a la repressió de la rereguarda, elements republicans… 18 de juliol: 210.000 soldats (120.000 zona rebel (45.000 àdrica) / 90.000 republicana) 70% dels oficials a la zona nacional i el 60%70% de l'artilleria també (els republicans tenien la marina, però no tenia gaire importància 5 ABRIL 1937: ha fracassabt l'intent d'assaltar madrid la guerra serà llarga. Amb Serrano Suñer dissenyen un "nuevo estado" i s'aprova el decret d'unificació.

Franco funda el partit Falange Espanyola Tradicionalista i de les Jons (FET i de les JONS), vol que les diferents forces polítiques d'extrema dreta (Falange, Carlins i Jons) estiguin unides en un mateix partit, el líder d'aquest partit serà Franco, s'autoanomena cap de l'únic partit. El lema; una pàtria, un estat, un cabdill. José Antonio Primo de Rivera: afusellat el 20 de novembre del 1936 pel govern de la república (que havia ofert a Franco alliberar-lo a canvi d'oficials republicans alliberats, Franco aprofita la seva mort, passa a ser un símbol i políticament Franco ja no tindrà rival polític.

Manuel Hedilla (líder falange des que Rivera mor) es va oposar que Franco fos el líder de Falange. Falange queda subordinada a Franco FRANCO ACONSEGUEIX EL PODER ABSOLUT Organismes de govern: - Juliol - octubre 1936 Junta de Defensa Nacional (parlen d'avenços militars) - Octubre 1936 - gener 1938: JUNTA TÈCNICA D'ESTAT, començarà a aprovar lleis i decrets sobre temes no militars (cultura, economia, treball, justícia, diplomàcia amb Itàlia i Alemanya), la seu serà Burgos. - Gener 1938: 1r govern amb de president Francisco Franco el vicepresident és Compte de Jordana. La majoria dels membres són 5 militars, 3 falangistes, 1 carlí, 1 monàrquic i altres tècnics. Serrano Suñer membre important.

Institucionalització del nou estat: 1. Llei de premsa 2. Fuero del treball (llei fonamental): una espècie de declaració de drets dels Espanyols 3. Torna a introduir la pena de mort 4. Deroga legislació republicana (estatuts d'autonomia de Catalunya i País Basc). Paper de l'església: El bàndol nacional proclama que és una croada i l'església dona el vistiplau "El alzamiento és una croada per la religió i civilització). Al País Basc hi havia un problema de justificació, allà els capellans van ser assassinats pels nacionals (l'església basca donava molt suport a l'autonomia del País Basc, estaven d'acord amb la república).

Juliol 1937: Isidre Gomà (cardenal de Toledo) intenta convèncer a la resta de catòlics del món i també al Vaticà perquè no estava molt clar qui eren els bons i dolents a la resta del món. El Vaticà reconeix el bàndol nacional com a govern legítim al 1938, abans era ambivalent. Quan acaba la guerra el Papa el legitima completament (carta de felicitació, formalisme), diu que Franco ha donat pau a Espanya. Vidal i Barraquer arquebisbe de Tarragona defensa el contrari que els nacionals i s'ha d'exiliar a Suïssa.

BÀNDOL REPUBLICÀ: 18 de juliol - Casares Quiroga cap de govern Casares Quiroga no vol donar les armes, ja que té por del caos (per part republicà), perquè es pot descontrolar si dona les armes als sindicats La nit del 18 al 19 (de juliol) Azaña nomena Martines Barrio (president de les corts, era del partit Unión republicana) cap de govern. 6 Martínez Barrio, intenta aturar el cop d'estat amb trucades a Mola (+ militars) i alhora formar un govern de concentració, però sense liquidar la república però conservadora i amb més ordre. A més Barrio tampoc dona les armes.

La posicio maximalista de Mola farà que Barrio dimiteixi Mola vol partit per acabar amb la república Per tant, ara Azaña nomena José Giral (izquiera republicana) serà el primer president que accepta en donar les armes als sindicats (UGT i CNT-FAI) Juliol - Setembre 1936: Formació dels comitès de milícies: col·lectivitzaran la producció i la distribució dels béns (energia, queviures, agricultura…) tot ho controlen els sindicats. També controlen l'ordre públic (PATRULLES DE CONTROL), els transports, els abastiments i les comunicacions. Controlen allò que abans controlava el govern, el buiden de competències.

El govern de la república + la Generalitat, continuen existint però buits de competències. A Catalunya, es funda "El comité control de milícies antifeixistes" (CCMA); l'acció de la generalitat es redueix a només temes administratius (especialment de comunicació). Companys facilita milers de passaports a la gent de dretes (elements d'ordre) per a poder fugir de la repressió de la CNT i dels elements més incontrolats (ordre públic). Hi ha polítiques de demanen que Companys aturi i controli les patrulles de control i que no armi el poble de Barcelona (Companys l'arma per poder aturar el cop d'estat, és l'objectiu principal).

ESTIU 1936: El govern de José Giral demana armes al govern francès (de Léon Blum), però es neguen, perquè a l'estiu de 1936, tots els països d'Europa han acordat no intervenir en al Guerra Civil Espanyola, tot i que Alemanya i Itàlia violen aquest acord. Conseqüències; el govern de la república li demana a l'URSS armament, sobretot aviació. Intenta frenar el terror roig 1) TXEQUES: tribunal revolucionari que jutjaven SUMÀRIAMENT i afusellaven a elements de dretes (feixistes, capellans, burgesos…). 2) SAQUES: Treien presoners "feixistes (burgesos i clergues) per alliberar-los, en teoria; eren portats al "paseo", i afusellats.

Una de les saques més important va ser La Matança de Paracuellos de Jarama.

Qui duia a terme aquestes execucions, eren líders sindicalistes (UGT i CNT-FAI) i partits obrers (PC, PSOE) SETEMBRE 1936: Azaña destitueix a Giral i ordena formar govern a Largo Caballero (fins al maig de 1937) CONTEXT: - Cau també Irun (Perden frontera amb França al nord) - Nacionals arriben a les portes de Madrid Largo Caballero impulsa/forma un govern de coalició inclou dins del govern moltes forces polítiques PSOE, ERC, PCE, Republicans, CNT-FAI (primer sindicat!!, on estarà Frederica Montseny i Garcia Oliver) La CNT-FAI, vol destruir l'autoritat, per tant, podem veure una contradicció en l'entrada al govern, tot i que entenem que és un cas excepcional (entren al novembre).

Largo Caballero tenia l'objectiu de calmar la situació, ja que des de el juliol, han portat el caos. 7 Juliol-setembre: tot els sindicalistes (sobretot CNT-FAI) d'Espanya pensen que cal compaginar la revolució social (acabar amb la propietat privada) i la derrota dels colpistes. En canvi, els altres partits volen derrotar els nacionals, la resta ja es veurà. NOVEMBRE 1936: Madrid està sent extremadament amenaçada, així que el govern de coalició es trasllada a València. Largo Caballero crea la Junta de de Madrid (hi ha: Miaja, però Santiago Carrillo (JSU) serà el secretari d'ordre públic encarregat de la seguretat de Madrid).

Durant aquesta èpoa hi haurà força violència cap a elements de dretes liderada pels líders de la junta. OCTUBRE 1936: es dissolen les milícies i columnes vinculades als partits polítics i sindicats, i es crea un Exèrcit Popular Regular de la República. A partir d'aquest moment, tots els soldats passen a estar enquadrats en brigades mixtes, amb una estructura militar més professional. Tot i que el gruix de l'exèrcit continua format per antics milicians sense formació militar, aquests queden sotmesos a la disciplina i al comandament d'oficials professionals de l'exèrcit, com el general Vicente Rojo.

Es posa fi a l'organització per filiació política (abans cada columna responia a un partit o sindicat com la CNT-FAI, el POUM o ERC) i es busca una estructura unificada i jeràrquica. El govern de la República també promou i ascendeix militars i dirigents polítics, especialment del PCE, que passen a ocupar càrrecs d'oficials, com Enrique Líster, Modesto o "el Campesino". Aquesta reorganització té com a objectiu principal millorar la disciplina i l'eficàcia militar, ja que fins aleshores l'organització era molt deficient i desordenada. Els generals més importants de l'Exèrcit Popular de la República (EPR) són Miaja i Rojo, amb el primer gran objectiu estratègic de defensar Madrid.

Paral·lelament, les Corts (ja a València) aproven l'Estatut d'Autonomia del País Basc i Aguirre serà el president del govern Basc (era del PNB. Estat al marge, no violència anticlerical, amb policia pròpia) Aragó era majoritàriament rural, era l'únic lloc de la república dirigida pels anarquistes (el front d'Aragó) Aragó a través del Consell d'Aragó és controlat pels anarquistes, serà l'últim reducte de la CNT-FAI.

Largo Caballero aconsegueix reure poder als sindicats i aconsegueix: - aïllar Madrid - guanyar els nacionals a Jarama i Guadalajara NOVEMBRE 1936: El govern marxa cap a Valencià, i Madrid es queda la Junta de Defensa de Madrid (general Miaja, gran heroi de l'exèrcit republicà) FETS DE MAIG 1937: Preludi; Fets de la Fatarella - gener 1937 Afusellen a 34 pagesos que no tenien grans terratinents per no voler col·lectivitzar les seves terres (assassinats per anarquistes) Dimissió de Largo Caballero Des de juliol de 1936, la CNT-FAI controlava les comunicacions a Barcelona des de l'edifici de la Telefònica de la plaça Catalunya, fet que els permetia intervenir trucades.

A principis de maig, va haver-hi una trucada entre Companys i Azaña, quan un anarquista va insultar-los. Les forces de la Generalitat (Mossos d'Esquadra), juntament amb comunistes, el PSUC i la Guàrdia d'Assalt, assalten l'edifici de la Telefònica amb l'objectiu de recuperar el control de les comunicacions. 8 L'edifici és defensat per milicians de la CNT-FAI i del POUM, partit comunista antiestalinista i crític amb la URSS. Tot i la resistència, acaben rendint-se després de quatre dies de combats. Alhora, va haver-hi una divisió interna dins la CNT: mentre líders com Frederica Montseny demanen dipositar les armes i restablir l'ordre, sectors joves volen continuar la lluita.

Conseqüències; - Aproximadament 500 morts - Dimissió de Largo Caballero - Dimissió dels quatre ministres de la CNT - Federica Montseny fa una crida a la calma perquè els anarquistes deposin les armes. - Il·legalització del POUM; el seu secretari general, Andreu Nin, és empresonat i executat, amb sospites de la intervenció de l'URSS per conspirar amb el bàndol nacional (argument) - Orlov i Rosenberg, enviats soviètics, intervenen en afers interns de la guerra i en la repressió política.

- Augment molt important de la influència del PCE i de la Unió Soviètica en el govern de la República - La CNT queda políticament molt debilitada - Formació d'un nou govern presidit per Juan Negrín, tot i que la situació queda igual GOVERN JUAN NEGRÍN (5-37/3-39) Negrín era socialista, però molt proper a l'URSS i influenciat per PCE, té menys popularitat que Prieto, tot i ser del mateix bàndol. NOVEMBRE 1937: el govern de la República es trasllada de València a Barcelona.

Aquest trasllat es fa per evitar la possible captura del govern pels nacionals i també per activar i controlar la indústria de guerra catalana, ja que en aquell moment la República només tenia a Catalunya (el País Basc ja ha caigut). A més, reben una forta pressió de l'URSS, ja que està interessada a assegurar el control de la indústria catalana. L'arribada del govern a Barcelona provoca un xoc amb Companys i la Generalitat, que passen a tenir un paper més residual davant el poder central. El nou govern està format principalment per comunistes i Izquierda Republicana, amb la presència d'un ministre del PNB i un d'ERC. Azaña té una gran influència política.

Paral·lelament, es dissolt el Consell d'Aragó, liderat per Ascaso, que era l'últim lloc liderat per la CNT, ja que la República volia liderar i tenir tot el poder sense sindicats o organitzacions. Finals del 1937: Negrín comença una intensificació de la diplomàcia dirigida a França i el Regne Unit, amb l'objectiu que actuïn com a mitjancers amb el bàndol nacional (que parin amb Hitler i Hitler amb Franco). PRINCIPIS 1938: Derrota de Terol (pels republicans) i l'arribada al Mediterrani, és a dir la divisió de la república. Descomposició/col·lapse de la República: 1) Negrín, PCE i URSS: pensen que s'han de resistir sí o sí i costi el que costi, perquè se sospita que hi haurà una IIGM.

Per tant, pensen que si aguanten fins la Guerra Mundial, pot ser que la guerra espanyola passi a formar part del bàndil de les democràcies i rebi el suport de França i Regne Unit. 2) Prieto i gran part del PSOE: és estúpid perdre ja més homes, per tant, ens hem de rendir 9 ABRIL 1938: Negrín destitueix a Prieto i ara Negrín passa a ser el president i el ministre que guerra. A més entren al govern membres de la UGT i CNT-FAI, tot i això, l'URSS, influència molt a Negrín. Negrín elabora/redacta un programa dels 13 punts. És un document que s'envia a Hitler (des de França i Regne Unit) per negociar amb Franco per portar la pau a Espanya.

Entre els 13 punts trobem; una república d'ordre sense àmplies llibertats però DEMOCRÀTICA! Tot i això, aquest document no té èxit, ja que Franco ni se'l mira. A més, Rojo és partidari de resistir i continuar amb la guerra. JULIOL 1938: (Batalla del ebre): La batalla de l'Ebre és l'última oportunitat de la República per revertir el curs de la guerra. El general Rojo i les forces republicanes creuen encara que poden guanyar, però finalment fracassen. - Novembre 1938: Caiguda a l'Ebre. - Gener 1939: Caiguda de Barcelona.

Societat de Nacions (ONU): Negrín anuncia l'evacuació de les Brigades Internacionals d'Espanya, renunciant al seu suport directe, ja que aquestes tenien un vincle amb els partits comunistes i amb la Komintern, totalment dirigida per l'URSS. Aquest vincle dificultava les relacions amb les potències democràtiques. L'objectiu era facilitar un acord diplomàtic amb els feixistes, però l'estratègia fracassa. Tardor de 1938: Les Brigades Internacionals abandonen Espanya. SETEMBRE 1938- PACTE DE MÚNIC: El Regne Unit, Alemanya i França accepten la política expansionista de Hitler i signen un acord de pau entre França i el Regne Unit.

Aquest pacte acaba amb les esperances de la República Espanyola, que confiava en la intervenció internacional i en una possible guerra mundial que pogués frenar els feixistes. Paral·lelament, la república està col·lapsada!

Novembre 1938; derrota rotunda de l'Ebre Gener 1939: Cau Tarragona i Barcelona (Girona al febrer) 1 de febrer de 1939: Negrín impulsa intent desesperat d'acord de pau amb Franco el "programa dels 13 punts", ara, 3 punts: 1) Fi de la violència dels espanyols Alto el foc 2) Futur referèndum entre els espanyols per triar un futur règim (república o monarquia, decidit pels dos líders 3) Independència d'Espanya d'ingerències estrangeres ( no més ajudes exteriors) DATO; Castell de Figueres última sessió de les Corts Del 6 al 9 de febrer: Azaña, Negrín, Companys, Aguirre passen a França 10 de febrer; quan passen la frontera, van a Toulouse, Negrín torna a Espanya (amb avió) per continuar amb la guerra En aquest moment, la República està profundament dividida: - Partidaris de resistir: Sector negrinista del PSOE i el PCE Creuen que cal aguantar fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, esperant una intervenció internacional contra el feixisme.

- Partidaris de rendir-se: Sector prietista del PSOE, Azaña, part dels militars professionals i la CNT-FAI Consideren que allargar la guerra només provocarà més morts i repressió. 10 El bàndol republicà es manté; València, Alacant, la Manxa i Madrid. MARÇ 1939: el coronel Segismundo Casado, militar republicà anticomunista, va donar un cop d'estat a Madrid contra el govern de Negrín. Casado pensava que no tenia sentit continuar la guerra, a més, s'oposava als ascensos dels comandaments comunistes dins l'Exèrcit Popular ( Líster, Modesto o "el Campesino").

Conseqüència; Casado va dissoldre el govern de Negrín i va crear el Consell Nacional de Defensa, un nou òrgan de govern de la República per militars professionals (Izquierda Republicana, una part del PSOE (especialment el sector prietista) i CNT-FAI). Aquest nou govern va contactar amb la "quinta columna" franquista que estava a l'interior de Madrid, la qual havia conspirat durant tota la guerra contra la República. Casado intenta negociar una pau amb Francisco Franco, proposant, el final de la guerra però sense represàlies contra els elements republicans i una rendició pactada i pacífica, però Franco rebutja qualsevol acord i només accepta una rendició incondicional.

FEBRER 1939: Franco aprova la llei de responsabilitats polítiques (tothom involucrat amb la república seràn jutjat (assassinat). La llei legitima la repressió, empresonaments, confiscacions de béns i execucions.

01/04/1939 BURGOS; acaba oficialment la guerra civil CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL: Van morir al voltant de 400.000 persones, gairebé la meitat van ser a la rereguarda (+ 100.000) Zona nacional Zona republicana Víctimes totals de la guerra 400.000 Víctimes de la repressió a la rereguarda 100.000 - 130.000 60.000 - 85.000 Exiliats 450.000 (més del 90% cap a França; molts després a Mèxic, Argentina…) No nascuts (descens de la natalitat) 500.000 - 600.000 - A la rereguarda nacional moren més de 100.000 elements d'esquerres, la repressió era ordenada per les autoritats de la zona nacional (no és el 100% de les vegades).

- A la rereguarda republicana moren uns 60.000 elements de dretes, la repressió eren decisions espontànies d'elements radicalitzats secundaris, no estava ordenada per les autoritats (no és al 100% de les vegades) Paral·lelament; - molta reconstrucció de les infraestructures, ja que la majoria d'elles van quedar destrossades - En els pròxims anys no hi haurà recursos per la reconstrucció (crisi econòmica d'uns 10 anys, fins a la sortida de l'autarquia) - Perduda del capital humà (intel·lectualitat), molts d'ells marxen a l'exili ja que eren progressistes - Repressió posterior feta per Falange, veïns, capellans, Guàrdia Civil por (anys 39, 40 i 41) - 50.000 exiliats, la majoria a França (alguns també a Mèxic i a l'Argentina) 11 - No nascuts: demogràficament és un sotrac, la gent que hauria nascut si no hi hagués hagut guerra: 500.000/600.000 Entre els morts i els no nascuts hi ha aproximadament un milió de pèrdua demogràfica, molta mortalitat.

CATALUNYA: El juliol del 1936 gent d'esquerres jove i alguns sindicats havien organitzat unes olimpíades popular perquè s'havia atorgat a Alemanya l'organització dels jocs olímpics, la gent d'esquerres a nivell mundial era molt crítica amb aquelles olimpíades. S'organitzen les olimpíades populars com a protesta contra el feixisme. Enmig d'aquestes olimpíades esclata la guerra civil, i molts dels atletes s'allisten com a milicians. 18 de juliol de 1939: cop d'estat liderat per Goded (primer a Mallorca i després a Catalunya). Les tropes de Barcelona estan al nord. Sonen les sirenes de les fàbriques dels pobles baixos i els treballadors surten al carrer per reivindicar-se.

Sindicalistes i treballadors surten al carrer i es produeixen topades entre soldats sublevats i joves d'aquestes organitzacions (CNT-FAI, POUM, PSUC i ERC + Mossos d'Esquadra i Guàrdies d'Assalt, la Guàrdia Civil finalment és declara fidel a la República a Catalunya) Factors: hi ha militars colpistes, però són poc efectius a favor de Goded, ja que la majoria estan de vacances. 13:00, Goded arriba (de Mallorca) a capitania general (al port) i destitueix a Llano de la Encomienda (màxima autoritat militar a Catalunya, ja que és contrari al cop). A més, Aranguren, cap de la guàrdia civil, es declara fidel a la república.

Els militars de Sant Andreu (quarters) assaltats fàcilment pels milicians i els agafen les armes Goded és capturat i l'obliguen a dir per ràdio que assumeix la responsabilitat del cop d'estat, i és afusellat. TRIOMF REPÚBLICA A BARCELONA: LES MASSES POPULARS HAN DESARTICULAT EL COP D'ESTAT 20 de juliol 1936: Joan Garcia Oliver i Bonaventura Durruti van a veure Lluís Companys i pacten la fundació del comitè central de milícies antifeixistes (CCMA) i actuarà com a pseudogovern (CNT-FAI té molta presència). - organitzarà/col·lectivitzarà indústries - transport - comunicacions..

(també es funda les patrulles de control) AGOST 1936: Creació del Consell D'economia de Catalunya, impulsat pel parlament i la CCMA. És un organisme més canalitzat i dur a terme les expropiacions i col·lectivitzacions industrials. Se li dona un aire institucional (Revolució social). Milers d'empreses col·lectivitzades. Al camp se'n fan de molt poques, ja que el model d'explotacions agrícoles eren molt familiars i d'una ideologia similar a Esquerra Republicana i Unió de Rabassaires.

(Fets de la Fatarella) SETEMBRE 1936: intenten recuperar el control, pel fet quasi tot era dirigit per; PUM, PSUC, CNT-FAI, UGT, el govern i el parlament, volen treure el poder als partits i sindicats.* OCTUBRE 1936: La Generalitat aprova/legalitza el "Decret de col·lectivitzacions", és a dir que hi hagi una norma de legitimi les expropiacions i fer-les legals Des de l'agost, Tarradellas funda Comissió d'Indústries de Guerra, intenta organitzar la producció de guerra 12 Es crea l'Escola Nova Unificada, planifica una escolarització i s'inspira en l'anarquisme, és una mica com a reacció a les polítiques d'educació que s'havien dretenitzat.

Reafirma les polítiques progressistes (coeducació, laïcisme…) A partir del març del 1937, la generalitat haurà de gestionar el racionament i serà un gran problema. A mesura que avanci a guerra els nacionals tindran les zones agrícoles riques d'Espanya, però la zona republicana té més població i se li suma els refugiats de guerra que fugen de la repressió nacional. Així que els recursos s'han de racionar. Des de l'estiu del 1936, entre la generalitat i la CNT-FAI creen organismes; - CCMA - Decret de col·lectivitzacions - Antifeixistes - Comissió d'indústries de guerra *SETEMBRE 1936: el govern volia recuperar el control. Hi ha una reorganització del govern.

Companys nomena Josep Tarradellas conseller primer (+ simbòlic que pràctic). Aquest fet representa que Catalunya és un estat, al final la Generalitat és dirigida per Companys , però políticament dirigit per Tarradellas. Govern integrador (4 consellers de: CNT-FAI i POUM) perquè s'havia dissolt CCMA Juliol 1936: Desbordament Revolucionari.

Als pobles hi havia comitès locals sindicals que lideraven els pobles es restableixen els governs polítics La generalitat intenta tenir iniciatives polítiques (Companys i Tarradellas); - intervé la banca - Judicialitza la repressió (no tribunals revolucionaris) recuperen la justícia no la CT-FAI - Integren milícies en l'exèrcit popular, Catalunya col·labora amb Largo Caballero, ja que volen el mateix La Generalitat "fracassa" en les patrulles de control, liderat per l'anarquista Dionís Eroles, actuen al marge de la generalitat i en contra de la voluntat del govern.

A la rereguarda catalana (extrajudicial) moren unes 8.000 persones durant la guerra, durant els primers dos mesos moren unes 4.000 persones i 2.000 dels 8.000 són eclesiàstics.

els anarquistes segueixen extralimitant-se MAIG 1937: Des de febrer - maig, tens la CNT-FAI i la generalitat; a causa de les patrulles de control (s'extralimitaven en l'ús de la violència) i sobretot, pel control de les comunicacions Principis de maig, la república envia 5.000 guàrdies d'assalt; amb mossos i joves del PSUC, desallotgen els més radicals de CNT i el POUM de l'edifici de Telefònica CNT - FAI i POUM fora del govern, el POUM és il·legalitzat i hi ha + de 400 morts (més info a dalt) TERÇ DE REQUETÉS LA NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT A Catalunya, el camp, hi havia molta gent feixista, ja que hi havia joves carlins.

A més, clandestinament molts elements de dretes marxaven a França per poder arribar a la frontera d'Irun i, passant pel País Basc i arribar a Pamplona per integrar-se a l'exèrcit nacional. ABRIL 1938: Després de la Baralla de Terol, Franco entra a Lleida i aboleix l'Estatut. Abril 38 / Gener 39: Batalla del Segre (lluita per l'avenç cap a BCN i pel control de les centrals hidroelèctriques: Franco priva d'electricitat la indústria de BCN) 13 BOMBARDEIGS: Hi va haver aproximadament 200 bombardeigs uns 5 cada 10 dies. Catalunya va ser durament castigada per l'aviació italiana situada a Mallorca. A Barcelona hi va haver uns 2.500 morts, gairebé la meitat durant el març de 1938.

Objectius dels bombardeigs: 1) Població civil: forçar la rendició. 2) Objectius estratègics: castigar la indústria de guerra per impedir que la República continués produint armament.

ACCIÓ POLÍTICA DE LA GENERALITAT - Juny 1937: la generalitat crea la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, organisme de la generalitat i es vol defensar la població civil de bombardejos - Es construeixen aeròdroms per facilitar l'activitat de l'aviació republicana - S'organitzen brigades populars per a la defensa del poble (sanitat, antiaeris, vigilància), formades principalment per població civil - Construcció de refugis antiaeris REFUGIATS REPUBLICANS - Catalunya acull 1 milió de refugiats - La República tenia poca població agrícola i molta població urbana, cosa que va provocar escassetat de productes i fam Catalunya ha de fer un gran esforç per produir material bèl·lic, però això genera un greu problema de recursos humans.

CONSEQÜÈNCIES DE LA CAIGUDA DE L'EBRE S'ocupa Yagüe - Lleida: abril 1938 - Tarragona: 15 de gener 39 - Barcelona: 26 de gener - Girona: 4 de febrer 1936; Companys falsifica passaports (9.000) per l'evacuació d'elements de dretes (benestants i eclesiàstics) Vidal i Barraquer arquebisbe de Tarragona defensa el contrari que els nacionals i s'ha d'exiliar a Suïssa. RESUM; PSUC + ERC VS CNT-FAI + POUM 1936; el PSUC sorgeix de la unió de secció catalana del PCE i del PSOE, + Unió Socialista de Catalunya (líder, Joan Comorera) NOVEMBRE 1937: El govern de la República (Negrín) assumeix cada vegada més competències de la Generalitat.

Aquest procés provoca, a finals de 1937, un xoc entre la Generalitat i el govern republicà, ja que la Generalitat es queda sense competències (sobretot en el control de la indústria i de la producció de guerra) La Unió Soviètica tenia una gran influència en el govern de la República (aliat), cosa que feia que la república sigues més centralista. Rosenberg (enviat per l'URSS), van tenir un paper clau en aquest procés, que va comportar una reducció important de l'autonomia política i econòmica de la Generalitat. 14