Anàlisi de les Migracions: Causes, Conseqüències i Impacte a Espanya

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 7: Migracions Ha crescut molt la poblacio dels paisos pobres graciees a la millora d'higiene i de condicions de vida. Aixo pot provocar que no es trobi feina A Espanya va passar a ser un pais d'emigrants a immigrants. Molta gent es va veure obligada a marxar a llatinoamerica sobre tot els gallecs, perque l'agricultura va anar disminuint en llocs de feina. A mitjans del segle XX, van emigrar cap a les grans ciutats industrialitzades els pobles rurals.

Hi ha un augment de poblacio i no hi ha feina ha de marxar del seu pais per poderse guanyar la vida 1.1 CAUSES I CONSEQUENCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS L'impuls d'emigrar es desencadena si es donen situacions intolerables al lloc d'origen o si l'atracció del lloc de destinacio es molt intensa. Les causes de les migracions son diverses i les seves consequencies son molt complexes. exacerbat Causes dels moviments migratoris: 1. CAUSES DEMOGRAFIQUES I ECONOMIQUES Son dues de els raons mes frequents de l'emigracio. L'augment de la poblacio sense la creacio en paralel de llocs de treball provoca desocupacio i salaris baixos, alhora que, potser en un altre pais, hi ha necessiatt de ma d'obra.

Es el cas de l'emigracio espanyola cap l'America Llatina i cap a l'Europa occidental, i de les migracions interiros del camp a la ciutat durant els segles XIX i XX. 2. CAUSES PER CATASTROFES NATURALS Els terratremols, .la desertatitzacio, les plagues i les sequeres prolongades originen inseguretat en la poblacio o perpetuen les males collites. A Espanya, l'emigracio per aquestes causes s'hi ha desenvolupat lentament, tot i que de vegades ha comportat el despoblament de territoris molt secs o de zones d'alta muntanya. 3. CAUSES POLÍTIQUES Les guerres, les persecucions i els exilis forçosos provoquen que les persones emigrin.

A Espanya, despres de la guerra civil, moltes persones es van veure obligades a exiliar-se (especialment a França i a Mexic) 4. CAUSES SOCIOCULTURALS Poden ser molt diverses: el desig de viure en estats mes democratics, quan al pais d'origen hi ha una dictadura (immigrants de l'argentina i de xile, que van arribar a espanya en les decades del 1970 i el 1980) o l'atraccio que exerceix un indret, com passa actualment a espanya, on un gran nombre de persones jubilades, procedents de paisos del nord d'europa, s'instal·len atrets per les bones condicions climatiques i socials. Consequencies dels moviments migratoris: 1.

PER AL PAIS D'ORIGEN l'emigracio disminueix la pressio social que origina la desocupacio i ajorna problemes urgents. Pero, alhora, suposa la perdua de força de treball (de vegades ja educada i formada) i de les persones amb iniciativa, alhora que provoca l'envelliment de la poblacio i el despoblament del territori. 2. PER AL PAIS DE DESTINACIO L'arribada d'onades d'immigrants pot crear conflictes laborals (salaris a la baixa), degradacio d'habitatges a la periferia i al centre urba i problemes d'acceptació en una aprt de la societat. Aixo no obstant, cal tenir en compte l'aportacio de l'emigrant al desenvolupament economic i a la diversitat cultural del pais d'acollida. 3.

PER A LA PERSONA EMIGRANT La sortida li pot plantejar qüestions diverses: prendre la decisio de marxar, triar la destinacio, adaptar-se al nou medi, veure quin paper pot fer en la nova societat i considerar els possibles problemes d'identitat. (no saber d'on es aquella persona) ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA Les migracions a Espanya es classifiquen en migracions transoceàniques històriques i migracions modernes. Les primeres es van produir fins a mitjan segle XX i van tenir com a punt de destinacio principal diferents paisos de l'america vessant: les migracions interiors camp-ciutat i les migracions exteriors cap als paisos industrialitzars de l'Europa central i occidental.

Sobretot els gallecs per l'herència que no podien dividir-la per tots els fills anaven a america i els italians i portuguesos. Migracions transoceàniques històriques: Des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial (1939-1945) hi va haver una forta emigracio cap a l'america llatina. De primer van ser les migracions transoceaniques de signe colonial, que implicaven poca sortida de poblacio ateses les dificultats del viatge. Despres, a mitjan segle XIX, amb l'inici de la industrialitzacio, els vaixells de vapor van facilitar els desplaçaments i l'emigracio cap a America va esdevenir massiva.

En el periode 1911-1915 es van assolir les xifres mes elevades d'emigrants, perque van sortir d'Espanya 800.000 persones, de les quals 650.000 van anar a l'America Llatina, especialment a l'Argentina i a Cuba. Els emigrants procedien majoritariament de galicia, asturies i canaries, i eren, en general, poblacio pagesa amb qualificacio escassa. Aquests fluxos internacionals es van reduir per causes externes i internes: la gran crisi economica mundial del 1929, la guerra civil espanyola (1936-1939), la segona guerra mundial i les crisi politiques i economiques de diferents paisos hispanoamericans.

El 1950, l'emigracio transoceanica es va reactivar tot i que no va tornar a assolir els valors de l'inici del segle XX, ja que la pobresa continuava vigent a Espanya. A mes, l'argentina va deixar de ser el primer lloc de destinacio dels emigrants, i aquest lloc el va ocupar Veneçuela i Mèxic, a causa de l'auge de les seves explotacions petroliferes. El Brasil tambe va ocupar un lloc molt destacat en aquestes migracions. Els emigrants van ser, sobretot, treballadors de la industria, amb una major qualificacio. Des de final de la decada dels cinquanta, les migracions van començar a agafar altres direccions. Finalment, l'america llatina va cedir davant europa com a lloc de destinacio.

LES MIGRACIONS INTERNES Les migracions camp-ciuat es van intensificar quan va augmentar la poblacio rural pero va minvar la dedicacio a l'agricultura, alhora que a les ciutats, que arrossegavn tradicionalment un deficit demografic, hi augmentava la demanda de ma d'obra en la industria i en els serveis. Tot aixo va originar un canvi profund en la distribucio de la poblacio espanyola. Les migracioons interiors camp-ciutat Durant la primera meitat del segle XX, l'augment de poblacio mes significatiu a Espanya va tenir lloc a les arees rurals de castella i leo, galicia, castella la manxa, extremadura i l'interior d'andalusia.

Aquestes, pero, eren regions amb dificultats socioeconomiques originades per l'escassa productivitat de la terra (zones castellanes i lleoneses), pel predomini dels latifunds i la forta presencia de poblacio jornalera amb problemes d'atur (andalusia i extremadura) i pel domini del minifundi (galicia) i la pobresa i la manca de terres conseguents. Amb el desenvolupament de les comunciacions i davant la demanda de ma d'obra abundant i barata que necessitava la industria, una gran part de la poblacio d'aquests llocs es va dirigir cap a les ciutat i els territoris industrials. Començava aixi una forta migracio interior camp-ciutat.

La millora progressiva de l'economia espanyola va afavorir un proces de mecanitzacio de la terra que va originar una disminucio de la necessitat de ma d'obra agricola, i, consequenment, un nou increment de l'atur i de l'emigracio a les ciutats en cerca de treball. Els moviments migratoris van ser tan intensos que la poblacio activa agraria, que el 1960 era encara del 40% i representava uns quatre milions de persones, s'havia reduit el 1970 a menys de tres milions. Llocs d'origen de la migracio interior L'emigracio camp-ciutat va afectar practicament tot el territori espanyol.

Durant les decades del 1950, 1960 i 1970, el flux migratori va ser considerable, tot i que per manca de dades fiables resulta dificil de comptabilitzar i de saber les direccions concretes a que es dirigia aquesta migracio Si es comparen els censos, se sap que entre 1950 i el 1980 van canviar de provincia 5,4 milions de persones; per, si es comptabilitzessin les migracions intraprovincials, es a dir, dins de la mateisa provincia cap als pobles grans o cap a la capotal provincial, la xifra seria probablament el doble. El 2001, onze provincies espanyoles van registrar menys habitants que el 1900, cosa que permet suposar per a aquests territoris una forta emigracio.

Entre les mes afectades hi ha Terol i Soria, que van perdre la meitat dels seus habitants. Tambe van reduir la seva poblacio Lugo, Ourense, Zamora, Avila, Palencia, Segovia, Conca, Guadalajara i Osca. Pel que fa Burgos i caceres, gairebe no van tenir creixement demografic Llocs de destinacio de la migracio interior: Les zones de recepcio de la migracio interior espanyola van quedar molt polaritzades a les arees industrials de les provincies de Madrid, Barceloan i el Pais Basc.

El major creixement demografic de la decada del 1960 el van experimentar Madird i Barcelona, amb un augment de 500000 habutants cadascuna, seguides de Valencia, Biscaia i Alacant, amb increments d'entre 100.000 i 200.000 persones. Les Balears, Guipuscoa, Tarragona, alaba i girona van tenir un augment de poblacio situar entre 40.000 i 70.000 personss; castello, navarra, las palmas i valladolid practicament no van tenir superavit. Les altres provincies espanyoles van tenir saldo negatiu.

Pel que fa a l'origen i la destinacio concreta dels emigrants, s'hi observa de vegades, una tendencia a instal·larse a prop dels llocs de sortida (la poblacio de Castella i lleo i Castella i la Manxa va anar sobretot a Madrid); en canvi, els emigrants andalusos i gran part dels gallegs i els extremenys van triar com a destinacio prioritaria Barcelona. L'arribada massiva d'immigrants va plantejar problemes greus a les ciutats i a les zones industrials receptores, a causa de la manca d'habitatges i la insuficiencia de les infraestructures per donar resposta a un augment demografic massa rapid.

Els immigrants es van adaptant, no sense dificultatts, al nou lloc de residencia i a la nova situacio economica i social. Les migracions interregionals de treball van cessar quan van canviar les condicions economiques. La crisi provocada per la pluja dels preus del petroli el 1973 va fer augmentar l'atur i, amb això, va desaparèixer l'atraccio per la migracio. A més, la situacio economica a Espanya havia millorat sensiblement amb el desenvolupament economic de la decada del 1960.

MIGRACIONS EXTERIORS A partit del 1950, de manera paral·lela a l'èxode camp-ciutat, a gairebe tot el continent europeu va tenir lloc un important moviment migratori de ma d'obra agraria industrial, que, des dels paisos del sud d'europa, inclosa espanya, anava cap als paisos mes industrialitzats de l'europa central i occidental. Les migracions exteriors: Les migracions sud-nord a Europa van començar 1950 i van ser moviments de ma d'obra, primerament italiana i, despres, espanyola. Posteriorment s'hi van afegir emigrants d'altres paisos emissors, com ara grecia, turquia i l'antiga Iugoslavia i portugal. Mes endevant s'hi va incorporar l'emigracio del nord d'Africa.

Pel que fa a espanya, el moment d'expansio maxima de l'emigracio a europa va tenir lloc entre els anys 1950 i 1973. Es calcula que 2,6 milions de treballadors espanyols van mobilitzar als paisos industrialitzats europeurs , especialment a partir del 1960. Aquesat migracio exterior elevada va estar provocada pel fort creixement economic de nombroses paisos europeus, despres que els EUA posessin en marxa el pla marshall (1948) i de la creacio posterior del mercat comu (1957), i tambe per la situacio desfavorable que es vivia alesgores a espanya, davant la manca de treball derivada de la mecanitzacio de l'agricultura i d'una industrialitzacio insuficient per absorbir els excedents de ma d'obra.

Els emigrants que vanmarxxar cap a europa procedien de tots els territoris d'espanya, especialment d'andalusia i galicia, i, en segon lloc, de la comunitat valenciana, murcia, extremedura i castella i lleo, sobretot de les seves zones rurals. Era una emigracio amb contracte temporal de teball (un any o mes), tot i que una bona part dels treballadors es van quedar als paisos d'acollida de manera permanent. Els principis paisos receptors dels emigrants espanyols van ser frança, alemanya, i suissa, que van veure la immigracio els propocionava grans avantatges: arribada ma d'obra barata i poc conflictiva, que a mes es podia contractar de manera temporal.

La poblavcio espanyla que emigrava a europa estava formada majoritariament per homes joves que feien feins poc qualificades en les arees de l'agricultura, la construccio, la industria i la mineria. Eren treballs molt durs i mal pagats. Consequiencies de les migracions exteriors: L'emigracio a europa va tenir per a espanya diverses consequencies demografiques, economiques i socials: 1. DEMOGRAFIQUES l'emigracio va provocar una disminucio de la poblacio i un canvi en la seva distribucio territorial, perque no totes les regions hi van participar de manera semblant. 2.

ECONOMIQUES la migracio exterior va representar una important entrada de divises, per les trameses de diners que els treballadors enviaven a les seves families, que van suposar l'ajuda al desenvolupament economic d'espanya i en van reduir el deficit comerical 3. SOCIALS l'emigracio va reduir la pressio social i economica que representaven tants joves sense feina. Tambe va ocasionar el deserralement de milers de persones dels seus llocs d'origen, circumstancia a la qual es van afegir, molt sovint, unes condicions de vida i de treball molt dificils als llocs d'arribada. La crisi economica del 1973, arran de l'encariment del petroli, va marcar la fi de les grans migracions exteriors espanyoles.

L'atur va començar a augmentar als paisos de l'europa occidental i la poblacio emigrant en va ser la primera afectada, perque alguns paisos van restringir l'entrada i la contractacio de treballadors estrangers i es va iniciar, a partir d'aleshores, la tornada de molts emigrants als llocs d'origen. 4. D'UN PAIS D'EMIGRANTS A UN PAIS D'IMMIGGRANTS I VICEVERSA A partir de les ultimes decades del segle XX, va començar una nova etapa de migracions. Els migrants deixen de ser prioritariament europeus i les direccions s'inverteixen.

Actualment arriben de manera massiva als paisos d'europa immigrants procedents tant d'asia, africa, o com ara de l'america llatina en la cerca de treballar i l'oportunitat d'una nova vida. Espanya, un pais d'immigrants: A la darreria del segle XX, el desenvolupament economic va transformar espanya d'un pais tradicionalment emigrant a un pais receptor d'immigracio. Aquesta immigracio es pot agrupar en quatre categories: 1. PERSONES JUBILADES PROCEDENTS DE L'EUROPA CENTRAL I SEPTENTRIONAL son persones que s'instal·len definitivament a espanya, sobretot a la costa mediterrania, atretes per la suavitat del clima i per un entorn agradable i amb bons serveis.

Aquest col·lectiu de poblacio, que va auagmentar de manera notable els primers anys del segle XXI, no troba cap dificulat per instal·lar-se a Espanya. 2. DIRECTIUS D'EMPRESES MULTINACIONALS, TREBALLADORS D'ALT NIVELL PROFESSIONAL, GENT DEL MON DE L'ESPORT, D'AMBITS ARTISTICS I DE LA CULTURA aquest grup de poblacio esta format per persones que procedeixen majoritariament de la unio europea. S'instal·len a espanya per qüestions laborals i perque hi troben mes qualitat de vida. En aquest col·lectiu s'hi incloen alts carrecs direcrius, tecnics, esportistesm estudiants, etc. 3. REFUGIATS POLITICS son persones que per motius politics s'han trobat forçats a fugir del seu pais.

Tambe s'inclou en aquest grup totes aquelles persones que ahn abandonat el seu lloc d'origen a causa de conflictes armats, violencia generalitzada o per raons de seguretat personal 4. EMIGRANTS PROCEDENTS DE PASISOS POBRES aquest es el grup mes nombros de la immigracio que arriab a espanya actualment. El formen homes, dones i infants procedents de diferents paisos d'africa, l'america llatina, l'europa oriental i asia, que hi arriben en cerca de treball i d'unes condicions de vida mes dignes.

La UE i espanya porten a terme un proces de regulacio per tal de controlar l'entrada d'aquests immigrants, que, a la vegada, hi troben moltes dificultats i limitacions per obtenir el permís d'immigració i de treball. Aixo sacaba amb l'OPEP Això provoca l'entrada clandestina de molts d'ells, els sense papers. Aquestes persones poden arribar al pais com a turistes o mitjà de màfies, xarxes clandestines de transport d'immigrants, a les quals es confien per poder fer el trasllat d'Espanya. Viatgen en pasteres o en embarcacions molt precàries, o bé amagades en camions malgrat que s'hi juguen la vida.

La població estrangera a Espanya: Si fins l'any 2001 l'increment anual de la població espanyola era d'entre 100.000 i 150.000 persones, a partir d'aquesta data es dispara, amb augments d'entre 700.000 i 800.000 pesones / any, i s'alenteix novament a partir del 2010. Des de l'1 de gener del 2012, quan es va assolir la xifra de 47.265.321 habitants, el volum de la població pràcticament s'ha estabilitzat. Aquestes variacions són degudes, sobretot, a la dinàmica de la població estrangera, atès que vuit de cada deu ciutadans nous han nascut fora d'Espanya.

El 2015 residien a Espanya 4,7 milions d'estrangers, xifra que representava el 10,1% de la població total; cal dir, però, que havien arribat a ser 5,7 milions l'any 2012. La causa d'aquesta davallada és, en gran part, que molts immigrants han tornat als països d'origen i que alguns han adquirit la nacionalitat espanyola. Si analitzem per sexe i edat la població estrangera que resideix a Espanya i la comparem amb l'espanyola, veiem que la relació entre sexes continua sent pràcticament equilibrada.

En canvi, en confrontar l'edat dels espanyols i dels estrangers, les diferències són notables: el gruix de la població immigrada te entre 16 i 44 anys, un 66%, mentre que els mes grans de 65 anys a penes arriben al 5%; en el cas de la població espanyola, la que té entre 16 i 44 anys suposa un 45% i els mes grans de 65 anys un 18,4%. Pel que fa a la composició per països, existeix un predomini molt notable de persones originàries de Romania i de Bulgària, des que l'any 2007 aquests països es van incorporar a la UE, i també del Marroc, la Xina i d'alguns països de l'Amèrica Llatina (l'Equador, Colòmbia i Bolívia).

L'alt percentatge de persones procedents d'altres països de la UE, com are el Regne Unit, Alemanya i Itàlia, prova la intensitat de la relació econòmica i social entre els països comunitaris, on la circulació de persones és totalment lliure. Els camins de la immigració: Segons un estudi de l'INE, només l'1,1% dels estrangers que viuen aqui a Espanya van posar en perill lees seves vides tractant amb xarxs clandestines de transport d'immigrants. Els immigrants irregulars procedents de països subsaharians segueixen dues rutes diferents per arribar a Espanya.

La primera, que te com a objevtiu arribar al Marroc i, a continuacio, travessar l'estret de Gibraltar, presenta moltes dificultats per la gairebe impossibilitat d'accedir a ceuta i melilla, i pels acords signats entre el Marroc i espanya en materia d'immigracio. Una segona ruta arenca dels ports de senegal o de mauritania i va cap a les illes canaries. Aquesta travessia es altament perillosa. Espanya intenta frenar l'entrada clandestina d'immigrants per mitja de la signatura d'acords amb els paisos africans d'on surten les pasteres. Aquests paisos es comprometen a vigilar les seves costes a canvi d'ajudes per al seu desenvolupament. 5.

EL DEBAT SOBRE LA IMMIGRACIÓ Els darrers anys, la immigracio cap a Espanya sembla que s'ha frenat, pero el debat sibre la convivencia de la immigracio i els problemes que sen deriven continua viu. Malgrat la ciris i les limitacions en l'acces, es preveu que en un futur immediat continuen arribant immigrants a Espanya. Espanya necessita immigrants: Segons estudis fonamentats, la immigracio ha de considerar-se un fet positiu, des dels punts de vista economic, demografic i cultura: 1.

PLA ECONOMIC la immigracio beneficia el pais d'acollida perque aporta una ma d'obra jove i disposada a realitzar els treballs mes diversos en l'agricultura, la construccio, l'hoteleria, el servei domestic o l'atencio de persones grans, cosa que reactiva el mercat laboral intern. Aquests treballadors contribueixen tambe el millorament economic amb el pagament d'impostos i, alhora, son un col·lectiu de consumidors important, que revitalitza el comerç interior i el mercat de l'habitatge. 2. PLA DEMOGRAFIC l'arribada d'immigracio estrangera ha contribuit a l'augment de la poblacio en un pais com espanya que des de la decada del 1990 ha tingut taxes de natalitat molt baixes.

Els immigrants, en general, son persones joves que solen tenir mes fills que els residents autoctons. A mes, les dones estrangeres solen ser mares a edats mes joves. 3. PLA CULTURAL la immigarcio suposa el contacte amb les cultures de paisos molt diversos i la possibilitat, per tant, de coneixer altres maneres d'interpretar el mon i altres formes de musica, moda, gastronomia… La diversitat cultural representa una riquesa que pot ser vista des de la interculturalitat o be des de la multiculturalitat.

La interculturalitat: dificultats i dilemes Actualment, l'arribada de poblacio immigrant es vista per alguns sectors de poblacio com un probolema, de manera que consideren que cal imposar restriccions d'entrada i controls de tota manera. A Espanya, com d'alttres paisos de la UE, acceptar l'arribada d'immigrants resulta de vegades conflictiu, pel gran vollum de poblacio que representa. En molts casos, els paisos receptors son relativament petits i temen perdre cohesio social aici com les consequencies propies de la seva identitat nacional i de la seva cultura. La possibilitat de problemes futurs crea actituds de rebuig, d'exclusio social i fins i tot, de xenofobia.

Fomentar el rebuig a la immigracio no es dificil, i sol ferse al·ludit a prejudicis cultutals, a la competencia laboral o la inseguretat que pot suposar per a la poblacio. Aixo n obstant, l'arribada de milions d'immigrants a Espanya en poc temps demostra que la integracio es possible i que, en tot cas, la majoria dels problemes economics, socials i de seguretat no arriben amb els immigrants sino que es generen a d'altres esferes a la societat. Avui dia, als paisos UE hi ha dues posicions enfrontades: d'una banda, la malfiança social pel que fa a l'admissio de mes immigrants i, d'una altra, les necesitats dels empresaris, que reclamen dispoasr de mes ma d'obral.

Sigui com sigui, la immigracio continuara, malgrat les restriccions, perque hi ha dos dets basics que cal respectar, el dret al reagrupament familiar i el dret d'asil. El reagrupament familiar: És un dret basic que els immigrants puguin viure en familia. A Espanya, actualment, segons una enquesta realitzada per l'INE, us 650.000 menors de 16 anys, fills d'immigrants, resideixen al seu pais d'origen, i el 80% dels enquestats tenen intencio de portar ña seva familia a Espanya.

Segurament auqesta integracio haura de fer-se de manera esglaonada, perque causara desajustos en l'oferta de places escolars, caldra disposar de mes serveis de sanitat, suposara la necessiatt que hi hagi prou habitatges adequats i la creacio de llocs de treball, pero alhora representara un rejovinament de la poblacio espanyola. La legislacio vignet estableix els tramits i els requisits per accedir de manera oficial al reagrupament familiar. Els estrangers que resideixen legalment a ESpanay es poden sol·licitar fer-hi venir als seus familiars, una vegada hagi passat un any d'estada en territori espanyol.

El dret d'asil: L'ONU va reconeixer el dret d'asil dels refugiats en dos documents: la Convencio sobre l'estatut dels refugiats (Ginebre, 1951) i el Protocol de Nova York del 1967, que obliguen els paisos a admetre qui pateix persecucio, i n'estableixen els drets i els deures. Actualment, la conflictivitat bèl·lica de molts paisos africans i asiatics, com ara siria, iraq o somalia, combinada amb la fam, les lluites etniques i la corrupcio politica, ha multiplicat el nombre de desplaçats, que troben refugi als paisos veins.

Aquestes persrones tambe van cap als paisos rics, com ara espanya, pero molt sovint les seves peticions d'asil son desestimades davant la sospita que es tracti d'emigracions de treball encobertes La política de la Unió Europea i la Immigració: El 2008, la UE va aprovar el Pacte Europeu d'Immigracio, que juntament amb el Programa d'Estocolm, havien de ser la base de la política comuna relacionada amb les migracions. El pacte planteja una immigracio legal i ordenada i inclou el control d'accès, la regulació de l'estada d'estrangers en territori comunitari, la lluita contra l'ocupació irregular i el desenvolupament de polítiques acollida i de retorn.

Proposa condicionar l'entrada a persones amb permisos de treball i per això potencia la contractació en origen, una pràctica que a Andalusia i a Catalunya ja s'ha experimentat amb èxit. Entre les mesures adoptades pel Pacte immigració hi ha la vigilancia dels punts d'entrada a Europa i les politiques de retorn als paisos d'origen dels immigrants il·legals. Tambe regula i restringeix el dret d'asil, tot facilitant el reassantament d'una quota anual de refugiats establerts a paisos que limiten amb el seu d'origen, on no tenen garantida la seguretat.

Per implementar aquestes mesures es va establir el Sistema d'Informacio de Schengen i es va potenciar Frontex (l'agencia per a la gestio de les fronteres exteriors de la UE) aixi com el Sistema Europeu de Vigilancia de Fronteres (Eurosur). Això no obstant, la dramàtica situacio de milers de refugiats fugitius de Siria i d'altres zones de l'orient mitja que s'esta produint des del 2015 a les portes d'europa palesa el fracas d'aquetses mesures de la UE. 6. MOBILITAT QUOTIDANA La mobilitat quotidana o habitual es refereix als desplaçamrts que fan les persones de manera regular i per motius concrets i que, normalment, no comporten canvis de residencia. 6.1.

La mobilitat quotidiana o habitual: La mobilitat quotidiana és, snes dubte, una caracteristica basica dels esseres humans, perque es un feonmen que permet la interrelacio de les persones entre si i amb el territori. Mai no ha existit una cosietta immòbil. El que ha variat amb la mecanització progressiva de la humanita és l'abast territorial d'aquesta mobilitat quotidiana. L'automobil, l'avio o el ferrocarril peremetn anar mes lluny en menys temps del que caldria per desplaçar-s'hi a peu o amb carro i, per tant, les persones podem accedir a mes llocs per fer les nostres activitats quotidianaes.

Els fluxos entre l'habitatge i el lloc de treball, l'escola, les botigues, els llcos d'oci, els equipaments (hospitals, centres civics…), etc. determinen uns recorreguts i uns processos espacials que poden tenir rtmes diaris, setmanals, mensuals, anuals o simplement ocasionals. La moblitat habitual ha anat augmentant progresivament en les ultimes decades, especialment qyan a les societats desencvolupades s'hi han anat incrementant a les ofertes comercials i d'oci: actualment se'ns dona la possibilkitat d'adquirir mes productes a llocs diferents i passar estnes d'oci no nomes una vegada l'any (en vacances) sino de manera setmanal o fins i tot diaria.

La mobilitat excessiva es un dels trets mes caracteristics de la nostra societat contemporania, perque porta una extensio de l'espai d'accio de les persones i de totres les activitats que fem. Te, a mes, moltes implicacions, com ara l'increment en les transaccions economiques i en les relacions socials, la potenciaccio de l'us de l'automobil i l'aigment en l'us i l'extensio de les xarxes de transport public, etc. 6.2. Tipus de mobilitat quotidiana: Es distingeixen diferents tipus de mobilitat: 1. La mobilitat obligada pel treball.

Els viatges des del lloc de residencia fins al lloc de treball son un dels tipus de mobilitat mes estudiats, perque es disposa de molta informacio i d'analisis estadistiqeus. Els mercats de treball son aquelles arees que permeten canviar de lloc de treball sense haver de canviar de lloc de treball. Aquests mercats de treball conformen unes ciutats quotidianes que solen superar l'ambit municipal estricte; de fet, un dels criteris utilitzats per delimitar l'extensio de les arees i les regions metropolitanes es l'abast dels mercats de treball.

Els estudis sobre els mercats de treball que s'han fet de la geografia permeten identificar els centres de les xarxes urbanes, perque l'atraccio de persones cap a punts determinats per raons laborals fa que en aquests llocs s'hi desenvolupin una serie de serveis, equipaments i infraestructures. 2. La mobilitat obligada per estudi. Afecta un volum important de la poblacio de les societats occidentals, perque els menors de 16 anys hi estan escolaritzats majoritariament.

Aixo significa que cada dia, durant el periode escolar, una gran quantitat de persoens es desplaça des del lloc on viu fins a l'escola o l'institut, inclosos els qui acompanyen els nens i les nenes que, per raons d'edat, no poden desplaçar-se sense l'ajuda d'un adult. La mobilitat per rao d'estudi te uns efectes territorials molt definits, com per exemple el fet de concentrar-se en uns trajectes molt precisos en uns moments del dia determinats. Un altre exemple d'efecte territorial és l'ús temporal dels campus universitaris. 3. La mobilitat habitual per compra.

Inclou des dels desplaçaments per adquiri aliments diariament (anar a comprar el pa) fins fer compres ocasionals (anar a comprar una rentadora). Disposar de certes teconologies ha modificat de manera substancial les nostres pautes de mobilitat (si tenim una nevera a casa no cal sortir a comprar tots els dies per uns bens determinats), pero son els nous habits de cosum el que l'alteren mes (no es el mateix comprar en una petita botiga del barri que en un gran centre comercial o comprar per Internet). 4. La mobilitat per oci. A l'estiu, la poblacio urbana sol desplaçar-se cap al litoral o a la muntanya.

Aquesta mobilitat te una temporalitat molt marcada i provoca que els sistemes de transport (publics o amb automobils privats) registrin una activitat molt intensa en aquest periode de l'any. Els desplaçaments de cap de setmana impliquen tambe grans movimentts d'una part de la poblacio que, durant un parell de dies, viu fora del seu domicili habitual La poblacio que esta nomes uns dies en un indret tambe hi compra menjar, va al metge, consumeix aigua potable i produeix residus…, de la mateixa manera que la poblacio censada, de manera que davant d'aquesta mobilitat l'administracio ha de planificar equipaments i infraestructures suficients.

COM HA ANAT CANVIANT LES POLITIQUES D'IMMIGRACIO, COM ES POT ENTRAR A EUROPA, QUE ES ESPAI SHENGEI