Apuntes de Geografia: Cartografia, España, Europa, Demografia, Economia y Urbanismo

I 138 flashcards i 99 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 1 LES NOVES CARTOGRAFIES TELEDETECCIÓ son radars i sensors infrarojos i aquests ens aporten una percepcio remota de la superficie terrestre. SISTEMES DE POSICIONAMENT GLOBAL (GPS) sistema de satèlits, que s'usen per coordinar la localització de les coses exactament. Hi ha diversos tipus: - GPS EUA - Galileu europa - GLONASS russia - Beidou Xina CARTOGRAFIA INFORMATITZADA Ha facilitat i accelerat la creació des mapes al detall.

SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA (SIG) Bases de dades informatitzades que contenen información especial, son claus en: - ordenació del territori - prevenció d'emergències - protecció del medi ambient TIPUS DE MAPES SEGONS L'ESCALA tenim els plànols que són de petita escala, i els mapa mundis que son a gran escala SEGONS LA FUNCIÓ - generals - temàtics - anamórfics - de fluxos - coroplètics EL MAPA TOPOGRÀFIC EL MAPA TOPOGRÀFIC Representa informació básica amb molt de detall TIPUS DE SIMBOLS - planimètrics rius, vegetació, vies de transport… - altimètrics altura i inclinació - toponímics noms de llocs COM INTERPRETRA-LO 1. Relleu 2. Hidrografía 3. Nuclis de població 4. Vies de comunicació 5.

Activitats econòmiques AREES GEOPOLITIQUES DEL MÓN 1. EUA 2. Xina 3. Paisos emergents 4. Russia 5. Europa 6. Paisos islamics 7. Àfrica subsahariana 8. Àmerica del sud i central ORGANITZACIONS - G7 i G20 - OMC organització mundial del comerç - UE - ONU organització de les nacions unides, es crea al 1945 pero espanya no entra fins al 1955, els seus objectius són la cooperació, defensar els drets humans i garantir la seguretat. ORGANITZACIÓ POLITICA ESPANYOLA COMUNITATS AUTONOMES 17 CCAA i 2 ciutats autonòmes Els origens son a la constitució del 1978 i les comunitats autonomes van anar accedint a través de 2 articles el 151 i el 143.

L'estatut d'autonomia aporta competències a les CCAA, i aquestes es financen mitjançant l'estat i els seus pressupostos propis, per a que totes les CCAA siguin iguals es va incorporar el fons de compensació interterritorial.

COMPETENCIES DE LES COMUNITATS AUTONOMES Les competencies son poders d'actuació de les CCAA, i es divideixen en: - exclusives total capacitat de decisió i no afecten a la resta de comunitats - executives el gobern marca les directius i la CCAA les executa i son les mateixes a totes les comunitats i un exemple es el sistema penitenciari - compartides l'estat aporta el marc legal i cada comunitat ho executa com vol, un exemple es l'ensenyament PROVINCIES Hi ha 50 provincies en tota espanya, i a Catalunya en hi ha 4, aquestes son administrades per les diputacions provincials que gestionen els serveis i recapten els impostos.

COMARQUES Son divisions territorials presents en algunes CCAA, l'any 1987 es van restaurar les comarques, les comarques son gobernades pel consell comarcal que te competencies en serveis socials, cultura i altres arees. DIVISIÓ DE PODERS A ESPANYA PODER LEGISLATIU en l'ambit estatal es bi cameral perque tenim el senat i el congres i a Catalunya tenim el parlament i les seves funcions son crear i aprovar lleis, aprovar els presupostos i controlar la tasca del poder executiu. PODER EXECUTIU El gobern implementa i fa cumplir les lleis, elaboren los presupostos, a espanya tenim lo president i ministres a Catalunya tenim el president i concellers i en l'ambit municipal a l'alcalde i regidors.

PODER JUDICIAL controlen que compleixen les lleis. Per orde de menor a major importancia es: jutge i advocat jutges provincials Tribunal superior de justicia catalana tribunal suprem consell general del poder judicial. INSTITUCIONS IMPORTANTS: - Síndic de greuges Defensor edls drets dels ciutadans de Catalunya - Defensor de la ciutadania es lo mateix que el sindic de greuges pero a nivell municipal. UNIÓ EUROPEA PRECEDENTS De més antiguitat a menys. - BENELUX es crea al 1944 i inclou als paisos de belgica, luxemburg i Holanda. - CECA es crea al 1951 i es la comunitat europea del carbó i l'acer.

L'objectiu era promoure la pau i evitar conflictes mitjançant el control conjunt d'aquests elements. - Informe Spaak es fa el 1956 i va establir les bases per a la comunitat económica europea, va ser fonamental per la integracio económica i política d'Europa. - Tractat de Roma es fa el 1957 i va crear la CEE, establint el mercat comú entre els paisos, es la llavor de la unió europea. - EURATOM es va crear al 1957 per promoure l'us pacific de l'energia nuclear - Tractat de Maastrich es fa l'any 1993, es el naixement de la unió europea, es crea l'€, i ja no nomes son aspectos estrictament economics i es crea el concepte d'economia europea.

ANNEXIONS Criteris de Cophenaguen per formar part de la UE - Polític democracia i protecció dels drets humans - Econòmic economia de mercat viable - Patrimoni comunitari capacitat per cumplir les obligacions de la UE Paisos candidats a entrar a la UE Kosovo, Turquia, Moldavia, ucraïna, serbia, Georgia Breexit es el proces mitjançant el regne unit va sortir de la unió europea el 2020. ALTRES TRACTATS de més antic fins al moment. - Tractat de Shenguen es fa l'any 1995 i es un acord dels paisos europeus per llevar els controls fronterers entre ells i permetre la lliure circulació de persones.

- Tractat de Niza es fa al 2001 per l'ampliació cap a l'est el 2004 - Tractat de Lisboa va reformar la UE per fer-la més eficient i democrática i es va introduir l'article 50 que es el que es fa servir per sortir fora de la UE. INSTITUCIONS Estan clasificades segons els poders. LEGISLATIVA Parlament Europeu: Aprova lleis i pressupostos amb el Consell i el Consell de la Unió Europea: Representa els estats; fa lleis amb el Parlament. EXECUTIVA Comissió Europea: Proposa lleis, aplica decisions i gestiona el pressupost i el Consell Europeu: Marca les prioritats polítiques generals. JUDICIAL Tribunal de Justícia de la UE (TJUE): Garanteix el compliment del dret europeu.

POLITICA REGIONAL PRINCIPI DE SUBSADIARIETAT La UE no interve si el país no ho demana POLITICA REGIONAL treballa per a que hi haigui igualtat entre les regions DIVISIÓ EN NUTS - Nuts 1 Unió de les CCAA - Nuts 2 Cada CCAA - Nuts 3 Cada provincia FONS DE LA UE - FSE es el fons social europeu i preten millorar el nivell de vida dels treballadors, disminuir la bretxa salarial i garantir oportunitats - FEDER es el fons europeu de desenvolupament regional i dona ajuts economics per a equilibrar la riquesa entre les regions riques i pobres. - FC es el fons de cohesió i el que vol es millorar la sostenibilitat en termes de mediambient i transport.

REPTES FUTURS DE LA UE - Paper geopolitic intentar que s'escolti a la UE en temes d'actualitat - Energia i medi ambient canvi climàtic - Migracions refugiats climatics en un futur TEMA 2 RELLEU HISTÒRIC - PRIMARI es forma la meseta i tenen lloc la orogenia herciniana i caledoniana que son les responsables de crear les muntanyes mes antigues de la terra. - SECUNDARI es un periode de transició marina i en quant a litología apareixen les roques calcaries. - TERCIARI te lloc la orogènia alpina, que dona lloc a les muntanyes mes joves i altes del planeta, tambè hi ha transgressió marina, en litología es formen els materials argilosos.

- QUATERNARI es el periode del glaciarisme i es consoliden les depressions. SERRALADES SERRALADES QUE TRAVESSEN LA MESETA - Monts de Toledo - Sistema central SERRALADES QUE ENVOLTEN LA MESETA - Monts de lleó - serralada cantábrica - sistema ibèric - serralada morena SERRALADES EXTERIORS A LA MESETA - Massis gallec - monts vascos - pirineus - serralades bètiques subètica i la penibética RELLEU PENINSULAR Aquest es molt variat i esta format per serralades, planes i depressions i aquest model es divideix en diverses unitats. - UNITATS INFERIORS Meseta central que es un altipla que esta dividit degut a les muntanyes que la travessen i la divideixen en: la submeseta nord i sud.

- UNITATS PERIFÈRIQUES Son les serralades que fan de frontera natural com per exemple els pirineus. - UNITATS EXTERIORS depressió del ebre i del Guadalquivir i la serralada bètica. EL RELLEU A CATALUNYA A Catalunya el relleu es divideix en 4 grans unitats. - SERRALADA PRELITORAL Montseny, serralada de prades i els ports. - DEPRESSIO PRELITORAL es una zona plana i fértil per a la agricultura - SERRALADA LITORAL Serralada del garraf, collserola. - PLANA LITORAL es troben la majoria de ciutats costaneres, zones urbanes i turistiques. EL RELLEU I EL PAISATGE DE LES CANÀRIES Les illes canàries están formades per roques volcàniques.

PAISATGE VOLCÀNIC serralades allargades amb crestes, hi ha calderes que son depressions circulars que es formen per acumulacions de lava viscosa. CLIMA D'ESPANYA Clima es l'estat habitual de la atmosfera Temps es l'estat temporal de la atmosfera ELEMENTS DEL CLIMA - temperatura - humitat - precipitacions - vent - pressió atmosférica - aridesa i evaporació - insolació FACTORS DEL CLIMA - geografics es poden veure afectats per la latitud, l'altitud, el relleub i la influència del mar - termodinàmics es poden veure afectats pels centres d'acció, les masses d'aire, Jet stream i els vents. EFECTE FOEHN és un vent sec i càlid que baixa per la cara protegida d'una muntanya.

LATITUDS Hi ha 3 tipus: els climes calids, climes atemperats i els climes freds depenen d'on estiguin situats. VOCABULARI - Isòbara: línia que uneix punts amb la mateixa pressió. - Isohieta: línia que uneix punts amb la mateixa pluja. - Isoterma: línia que uneix punts amb la mateixa temperatura. - Amplitud tèrmica: diferència entre la temperatura màxima i mínima. COM FER UN COMENTRI DEL MAPA DEL TEMPS 1. Isobares, si están molt juntes vents forts i del contrari vents suaus 2. Mases d'aire, hi ha diferents: fred, càlid o sec depenent d'on ve (polar, tropical, continental o maritim) 3.

Fronts, front calid, es dibuixa amb lines vermelles amb semicercles i es aire calid que avaça sobre l'aire fred. Tambè tenim el front fred, que es representa amb la línea blanca amb triangles i es aire fred que avança sobre aire calid. 4. Preddició del temps PLUGES EQUINOVIALS I ESTACIONALITAT - Equinocials: tenen lloc a la primavera i a la tardor A l'estiu i a l'hivern les plugues son escasses i predomina l'estabilitat atmosférica. DANES Es formen quan una massa d'aire fred queda aïllada a una gran altura i quan aquest entra en contacte amb un aire càlid i humit de la superficie es crea la dana i aquestes poden provocar pluges torrencials i tempestes violentes, amb danys greus.

PUNTS CARDINALS I ZONES GEOGRAFIQUES - nord zona septentrional - sud zona meridional - est zona oriental - oest zona occidental CLIMES A CATALUNYA ÍNDEX D'HUMITAT A LA PENINSULA IBÈRICA - iberia seca menys de 700mm/any - iberia humida mes de 700mm/any VEGETACIÓ CLIMOGRAMA 1. temperatura més alta (mes i com és) 2. temperatura més baixa (mes i com és) 3. amplitud tèrmica 4. precipitacions més elevades (estació) 5. precipitacions més baixes (estació) 6. Ibèria seca o humida (mirant el total de l'any 700 mm) 7. Dèficit hídric 8. tipus de clima 9. factors que influeixen (relleu, influència del mar, les masses d'aire) 10.

vegetació de la zona ELS DOMINIS BIOGEOGRAFICS HIDROGRAFIA conceptes bàsics AFLUENT: Riu que desemboca en un altre riu principal. CABAL: Quantitat d'aigua que transporta un riu (m³/s). ESTIATGE: Disminució del cabal a l'estiu per falta de pluja i evaporació. règims hidrològics Depenen de l'origen de l'aigua: NIVAL: Depèn del desglaç de la neu (màxim a primavera). NIVOPLUVIAL: De neu i pluja (màxims a primavera i tardor). PLUVIONIVAL: De pluja i neu (màxims a hivern, primavera i tardor). PLUVIAL: Depèn sobretot de la pluja (màxims a primavera i tardor). coeficient de cabal Relació entre el cabal mensual i l'anual. Proper a 0: cabal molt variable. Proper a 1: cabal estable.

Més de 1: augment del cabal. curs d'un riu EROSIÓ: El riu desgasta el terreny. TRANSPORT: Porta sediments. SEDIMENTACIÓ: Deixa els sediments a la desembocadura (pantans acumulen partícules). Vessants fluvials CANTÀBRIC: Rius curts, cabal alt i erosionen molt. ATLÀNTIC: Rius llargs, amb molts afluents i cabal alt. MEDITERRANI: Rius curts, cabal irregular i estiatge marcat. Excepció: riu Ebre. conca fluvial Zona que recull l'aigua d'un riu i els seus afluents abans de desembocar. TEMA 3 DEMOGRAFIA Ciència que estudia la població: quants som, com som, com canviem i com ens desplacem.

DINÀMICA DE LA POBLACIÓ Estudia com canvia la població amb el temps.Tenim 2 moviments: Moviment natural (o vegetatiu): Natalitat: Naixements en un any. Mortalitat: Defuncions en un any. Creixement natural = natalitat mortalitat (per cada 1.000 habitants). Ex.: 12 8 = 4 creixen 4 persones per cada 1.000 habitants. Moviment migratori: o Immigració: persones que arriben. o Emigració: persones que marxen. o Saldo migratori = immigració emigració. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ Estudia com és la població en un moment concret: Edat: joves, adults, gent gran. Gènere: homes i dones. Població activa: persones que treballen o poden treballar.

Aquesta estructura permet saber si la població és envellida, equilibrada, o amb més o menys població activa. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA Explica com canvien la natalitat, la mortalitat i el creixement natural al llarg del temps. MODEL ANTIC O ESTRUCTURA ALTA Abans de la Revolució Industrial. Alta natalitat i alta mortalitat (males condicions de vida, fam, guerres). Creixement natural nul o molt baix. 1a EXPANSIÓ Iniciada amb la Revolució Industrial. Natalitat alta, però la mortalitat baixa gràcies a millores sanitàries i alimentàries. Creixement natural alt. A Catalunya: segona meitat del segle XIX. A Espanya: principis del segle XX.

EXPANSIÓ TARDANA Baixa la natalitat, la mortalitat continua baixa. Creixement natural disminueix. A Catalunya: entre 1900 i 1930. A Espanya: cap al 1950. FASE ESTACIONÀRIA BAIXA Natalitat i mortalitat baixes. Creixement vegetatiu gairebé nul. S'inicia cap al 1970/75 a tot l'Estat.

DIFERÈNCIES ENTRES LES 2 TRANSICIONS DEMOGRÀFIQUES Aspecte Primera Transició Demogràfica Segona Transició Demogràfica Matrimoni Edat baixa per casar-se, molts casats, poques unions lliures, pocs divorcis Edat alta per casar-se, menys casaments, més unions lliures i més divorcis Fertilitat Primer fill aviat, poc control natal, pocs sense fills, model familiar nuclear Primer fill més tard, bon control natal, més parelles sense fills, formes de família diverses Societat Preocupació per necessitats bàsiques, fort control de l'Església i l'Estat, rols diferenciats per sexe Preocupació per l'autonomia i la qualitat de vida, secularització, igualtat de rols i més educació femenina LES FONTS DEMOGRÀFIQUES Les fonts demogràfiques són els documents o registres que ens donen dades sobre la població.

Històriques: fogatges (recomptes de focs o cases) i registres parroquials (des del segle XVI). Actuals: o Cens de població: recompte de tota la població d'un país. Recull dades demogràfiques, econòmiques, socials i culturals. Es fa cada 10 anys (a Espanya, els anys acabats en 1). o Padró municipal: registre local, actualitzat cada any. o Registre civil: recull naixements, matrimonis i defuncions. o INE (Espanya) i IDESCAT (Catalunya) són els organismes que elaboren estadístiques oficials. UTILITAT Preveure serveis (escoles, hospitals, habitatge...). Dissenyar polítiques demogràfiques. Organitzar recursos i serveis socials. FIABILITAT DEL CENS Depèn de: L'alfabetització de la població.

L'eficàcia dels serveis estadístics. El grau d'ocultació de dades. LA DINÀMICA DEMOGRÀFICA D'ESPANYA I CATALUNYA A CATALUNYA Té uns 8 milions d'habitants. Fins al s. XIX: creixement per natalitat. Segle XX i XXI: creixement per immigració. Avui: creixement natural negatiu per: Fecunditat baixa (1,2 fills/dona). Envelliment poblacional. Alta mortalitat (9,03 ). Edat alta del primer fill (32 anys). 1990-2010: creixement fort per immigració i efecte baby boom. Després de 2008: crisi econòmica menys immigració. Zones amb menys natalitat i més mortalitat: Prepirineu i sud. Zones més dinàmiques: litoral català. A ESPANYA Fases de la transició demogràfica: 1. Fins s.

XIX: natalitat i mortalitat altes, creixement mínim. 2. Principis s. XX: natalitat alta, mortalitat baixa creixement alt. 3. Fins 1960: natalitat i mortalitat baixes creixement limitat. 4. Des de 1970-80: natalitat i mortalitat baixes creixement nul. Situació actual: Segona transició demogràfica. Despoblament de l'interior (excepte Madrid). Espanya buida: interior. Espanya plena: litoral i Madrid. Creixement natural negatiu des de 2015. Any 1990-2008: augment per immigració. Després de 2008: estancament per crisi. PIRÀMIDE DE POBLACIÓ COM COMENTAR UNA PIRÀMIDE Mesures: poden ser en nombres absoluts o percentatges. Grups d'edat: o 0-15: població jove natalitat, fecunditat, mortalitat infantil.

o 16-65: població adulta esperança de vida, activitat econòmica. o +65: població vella mortalitat, sobreenvelliment. Exemple de comentari d'una piràmide regresiva: Base estreta natalitat i fecunditat baixes. Ampli grup adult esperança de vida alta. Baby boom entre 40-59 anys. Població vella abundant, sobretot dones. Mortalitat infantil molt baixa. Als anys 40: fort descens de natalitat per la Guerra Civil. IDH (ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ) Mesura elaborada per l'ONU (0 a 1). Països desenvolupats: per sobre de 0,8. Indicadors: o PIB per càpita o Esperança de vida o Nivell d'escolarització Reagrupament familiar: arriba primer l'home i després la resta de la família.

MIGRACIONS Moviments de persones amb intenció d'establir-se en un nou territori. TIPUS DE MIGRACIONS Voluntàries: per millorar condicions de vida (feina, educació). Involuntàries: per fugir de guerres, persecució o desastres. IMMIGRANT / EMIGRANT Immigrant: arriba a un país nou. Emigrant: marxa del país d'origen.

CLASSIFICACIÓ Segons fronteres: Internes Externes Segons durada: Temporals Cícliques Definitives Segons legalitat: Legals Il·legals CAUSES MIGRATÒRIES Factors que impulsen emigració Factors que incentiven immigració Desastres naturals Clima favorable Manca de feina Oferta laboral Mal servei sanitari Atenció sanitària Persecució, guerres Llibertats, educació, seguretat TEMA 4 RECURSOS NATURALS CONCEPTE Són béns que obtenim de la natura per cobrir necessitats bàsiques (aliment, aigua...) i socials (energia, construcció...). Inclouen elements fràgils (sòl, aigua, vegetació) i fonts d'energia (carbó, petroli, sol, vent...).

Són limitats i la seva sobreexplotació posa en risc el futur de la humanitat. CLASSIFICACIÓ Recursos no renovables Es generen molt lentament i no es poden regenerar a escala humana. Exemples: Energètics: carbó, petroli, gas natural, urani (nuclear). No energètics: minerals metàl·lics (ferro, zinc...) i no metàl·lics. Recursos potencialment renovables Es poden regenerar si es gestionen de forma sostenible. Si se sobreexploten, es poden esgotar. Exemples: aigua dolça, pesca, sòl agrícola. Recursos renovables Es generen de manera constant i natural. Ús pràcticament il·limitat. Exemples: sol, vent, aigua (hidràulica).

Tipus d'energia: Primària: prové directament de la natura (carbó, sol, vent...). Secundària: energia transformada per l'ús humà (elèctrica, química...). RECURSOS NO RENOVABLES Energètics: combustibles fòssils (carbó, petroli, gas) i urani (nuclear). No energètics: o Metàl·lics: ferro, plom, zinc... o No metàl·lics: altres minerals no útils com a energia. Característiques: Base del model econòmic actual. Limitats i contaminants. Distribució desigual al planeta. Font de conflictes i guerres pel seu control. RECURSOS ENERGÈTICS: COMBUSTIBLES FÒSSILS Els combustibles fòssils són la font principal d'energia dels països industrialitzats.

Proven de la descomposició de matèria orgànica fa milions d'anys. Són no renovables, contaminants i tenen un paper clau en l'economia i la política global. CARBÓ Origen: descomposició de restes vegetals antigues. Importància: font clau de la Revolució Industrial. Qualitat: depèn del percentatge de carboni. Distribució: reserves a EUA, Xina i Rússia. Usos: centrals tèrmiques i siderúrgia. Problemes: alt impacte ambiental (CO , pluja àcida, contaminació d'aigua). Catalunya: producció molt baixa i de mala qualitat (Alt Llobregat); s'importa de Sud- àfrica. PETROLI Origen: descomposició d'organismes marins sense oxigen, sota pressió i calor.

Importància: va substituir el carbó com a font principal. Derivats: benzina, dièsel, querosè, asfalts, plàstics... Transport: oleoductes i petrolers fins a refineries. Reserves: països de l'OPEP. Productors: OPEP, EUA i Rússia. Problemes: emissions de CO , abocaments marins ("chapapote"), conflictes geopolítics. Catalunya: molt dependent del petroli; té un pou a la costa de Tarragona (baixa qualitat). GAS NATURAL Origen: descomposició de matèria orgànica (sol aparèixer amb petroli). Importància: creix després de la crisi del petroli de 1973. Transport: mitjançant gasoductes. Reserves: Rússia i Orient Mitjà. Productors: Rússia, països de l'OPEP.

Usos: calefacció, indústries, derivats com plàstics, propà i butà. Impacte ambiental: el menys contaminant dels fòssils. Catalunya: molt dependent; pou de gas a prop de Tarragona. ENERGIA NUCLEAR (URANI) Origen: s'obté a partir de la fissió nuclear de l'urani enriquit en centrals nuclears. Importància: creix després de la crisi del petroli de 1973 per reduir la dependència energètica. Productors d'urani: Canadà, Austràlia, Kazakhstan, Rússia, Nigèria, Brasil. Usos: produir electricitat a les centrals nuclears (la reacció genera calor que mou turbines). No emet CO , però té riscos greus: Accidents molt perillosos (com Txernòbil, Fukushima). Residus radioactius duren més de 100 anys.

Pot tenir usos militars (bomba atòmica). Crítiques: molt rebutjada pels ecologistes. Catalunya: té 3 centrals nuclears (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II). RECURSOS NO ENERGÈTICS (MINERALS) Procedència: s'extreuen de jaciments al subsòl. Dependents: Europa i Japó són molt dependents dels minerals. Productors principals: EUA, Canadà, Austràlia i Sud-àfrica. Problema: els minerals s'esgoten ràpidament, especialment per la demanda creixent de Xina i l'Índia. Tipus: o Metàl·lics: ferro, coure, alumini, plom... o No metàl·lics: sal, potassa... o Roqües industrials: marbre, pissarra, granit... Catalunya: té potassa a Súria i Sallent.

POLÍTICA ENERGÈTICA ESPANYOLA Dependència energètica: Espanya depèn en un 80% de fonts externes. Origen: neix el Pla Energètic Nacional de 1975 després de la crisi del petroli. Objectius principals: o Reduir l'ús de petroli i estalviar energia. o Apostar per l'energia nuclear i el gas natural. o Garantir el subministrament energètic. o Complir els objectius ambientals (Protocol de Kyoto). Mesures adoptades: o Diversificar les fonts d'energia. o Millorar l'eficiència i capacitat d'emmagatzematge. o Impulsar recerca i desenvolupament d'energies renovables. RECURSOS RENOVABLES CONCEPTE Són inesgotables: es poden utilitzar indefinidament.

Baix impacte ambiental: no contaminen ni posen en risc el medi. Depenen dels cicles naturals (com el cicle solar). Alternativa a les energies tradicionals (carbó, petroli...). ENERGIA SOLAR S'utilitza per: Escalfar aigua (termosolar), Cuinar (forns solars), Generar electricitat. Tipus: Solar Fotovoltaica Panells solars converteixen llum solar en electricitat amb cèl·lules fotovoltaiques. Avantatges: o No contamina (no CO ) o Manteniment mínim o Silenciosa o Baix impacte visual 2. Solar Termosolar L'energia del sol escalfa aigua, que genera vapor fa moure turbines produeix electricitat.

ENERGIA HIDROELÈCTRICA Aprofita l'aigua (energia cinètica o potencial) per generar electricitat amb turbines. Va permetre l'electrificació de les indústries. Tipus: o Grans centrals (a embassaments grans) o Petites centrals (menys impacte ambiental, adaptades a rius petits) ENERGIA EÒLICA Aprofita el vent per moure aerogeneradors que generen electricitat. Tipus: o Minicentrals (petites, autònomes) o Parcs eòlics (per a la xarxa elèctrica general) o Ubicació: zones amb vents constants i adequats.

Avantatges: Energia barata (després de la instal·lació) No contamina ni emet CO No afecta aigua ni aqüífers Inconvenients: El vent no és constant subministrament irregular Pot afectar aus migratòries Contaminació acústica propera als parcs FONTS POTENCIALMENT RENOVABLES Són fonts que poden renovar-se si es gestionen correctament. No sempre són totalment sostenibles, però tenen gran potencial energètic i menys impacte que els combustibles fòssils. ENERGIA GEOTÈRMICA Origen: calor interna de la Terra (magma). Funcionament: s'injecta aigua a gran profunditat (3.000-4.000 m); es transforma en vapor pel calor del subsòl fa girar turbines genera electricitat.

Avantatges: Subministrament continu No contamina Inconvenients: El vapor pot contenir gasos tòxics Ús: Balnearis, calefacció, hivernacles… AIGUA (recurs hídricoenergètic) Només el 3% de l'aigua del planeta és dolça i només l'1% és accessible. Distribució d'ús mundial: o 80% agricultura o 12% indústria o 8-10% ús domèstic Utilitzada en centrals hidroelèctriques (amb turbines i preses).

Avantatges: Energia neta i autònoma Permet regular rius i fer altres activitats Tecnologia accessible a països en desenvolupament Funciona a temperatura ambient Inconvenients: Obstacles per als peixos Contaminació de l'aigua Retenció de sediments Altera la vida aquàtica Depèn del clima BIOMASSA És la matèria orgànica aprofitable com a energia: fusta, restes vegetals, excrements, olis usats, etc.

Tipus segons origen: o Forestal: llenya, restes de bosc o Agrícola: plantes de bioetanol (alcohol), plantes oleaginoses (biodièsel) o Ramader: fems, purins o Urbà: olis usats, residus d'EDAR (Estacions Depuradores d'Aigües Residuals) PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ FÍSICS Triturar, assecar, compactar, densificar materials per millorar el rendiment energètic.

BIOLÒGICS BIOGÀS Gas metà obtingut en condicions anaeròbiques (sense oxigen) Procedència: fems, residus orgànics, fangs d'EDAR Ús: energia i calefacció BIOALCOHOL Fermentació de matèria orgànica (ex: raïm, cereals) També es produeix a partir d'olis vegetals (esterificació biodièsel) Ús: electricitat i combustible de vehicles ÚS EN CENTRALS TÈRMIQUES Tant el biogàs com el bioalcohol poden alimentar centrals tèrmiques per produir: o Energia elèctrica o Energia térmica IMPACTES MEDIAMBIENTALS EFECTE HIVERNACLE Els gasos (CO , vapor d'aigua, metà, NO ) retenen calor i mantenen la temperatura de la Terra. L'activitat humana (transport, indústria, combustibles fòssils) fa augmentar aquests gasos.

Conseqüències: o Fosa dels pols i glaceres pujada del nivell del mar. o Desplaçament de deserts i cultius. o Canvis en cicles naturals. o Amenaça a espècies i zones costaneres. PLUJA ÀCIDA Es forma quan gasos contaminants (SO , NOx) reaccionen amb l'aigua de l'atmosfera. Prové sobretot de centrals tèrmiques i transports. Conseqüències: o Mort de boscos i fauna aquàtica. o Danys a edificis i a la salut humana (esmog problemes respiratoris). o També pot aparèixer com boira sulfurosa. FORAT A LA CAPA D'OZÓ L'ozó filtra els rajos UV del sol. Es destrueix per gasos com els CFCs (d'aerosols, neveres, aires condicionats…). Conseqüències: o Augment de càncers de pell, problemes oculars.

o Afectació a plantes i fitoplàncton marí. o Es veu agreujat pel llançament de coets i avions supersònics. CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA Causes Aigües residuals, productes químics agrícoles, purins, escorrenties industrials, etc. Tipus Eutrofització: excés de nutrients creixement d'algues manca d'oxigen mort d'espècies. Salinització: per sobreexplotació d'aqüífers a prop de la costa. Contaminació tèrmica: l'aigua calenta de les indústries redueix l'oxigen dissolt. DESEQUILIBRIS MEDIAMBIENTALS Degradació de la biosfera Desforestació: causada per l'agricultura extensiva, tala i combustió de boscos. Sovint afavoreix exportacions i multinacionals, no les poblacions locals.

Conseqüències: Pèrdua de biodiversitat. Erosió i desertificació del sòl disminució de la seva fertilitat. Pèrdua de microorganismes pel mal ús de pesticides/fertilitzants. Residus: Provenen de l'activitat humana (sòlids, líquids o gasosos). Contaminen sòl, aigua i aire problemes per la salut i ecosistemes. INFORME BRUNDTLAND (1987) Alerta global sobre el creixement insostenible. Problemes destacats: pobresa, energia, alimentació, educació. Defensa el desenvolupament sostenible: o Reducció de la pobresa. o Millora de l'educació. o Canvi cap a energies renovables. PROTOCOL DE KYOTO (1997) Objectiu: reduir emissions de CO (un 5% respecte a 1990).

Espanya podia augmentar un 15%, però el 2006 havia augmentat un 48%. S'estableix un comerç de drets d'emissió. No l'han firmat països com EUA i Austràlia. Xina, Índia i Brasil estaven exempts. SOSTENIBILITAT I SOLUCIONS o Sostenibilitat ambiental: protegir el medi per a futures generacions. o Sostenibilitat econòmica: produir de forma viable sense destruir l'entorn. o Sostenibilitat social: repartir recursos i oportunitats de forma justa. Solucions pràctiques: o Reg per degoteig, sensors d'humitat. o Reutilització d'aigua i basses de recollida. o Varietats de cultiu resistents i rotació de conreus. o Cobertes vegetals i adobs naturals.

Polítiques públiques de suport a una gestió eficient i sostenible. TEMA 5 DE L'AGRICULTURA TRADICIONAL A L'AGRICULTURA DE MERCAT DE L'ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA A L'ECONOMIA DE MERCAT Nous conreus i tècniques més producció i excedents. L'agricultura s'adapta a la demanda urbana i industrial. El pagès passa de ser autosuficient a vendre al mercat i comprar béns industrials. Especialització en conreus rendibles abandó d'altres. Modernització: regadiu, maquinària, bestiar de raça. Finançament: crèdits i subvencions (autonòmiques, estatals, UE).

TERRA I ESTRUCTURA D'EXPLOTACIONS AGRÀRIES Minifundis (<30 ha): nord peninsular i illes; difícil mecanització i comercialització; rendibles amb agricultura intensiva. Explotacions mitjanes (30-100 ha): impulsades per la UE amb crèdits i primes; foment de l'agricultura intensiva. Latifundis (>100 ha): sud i centre peninsular; agricultura extensiva mecanitzada i rendible. POBLACIÓ RURAL I FEINES AGRÀRIES POBLACIÓ RURAL VS POBLACIÓ AGRÀRIA Població rural: viu en àrees rurals, no necessàriament agrícola. Població agrària: treballa al sector primari. Envelliment general, però repunt de joves (16-40 anys), molts immigrants. Emigració rural jove cap a les ciutats.

Retorn urbà a zones rurals per qualitat de vida. FEINES AGRÀRIES Familiar: el propietari i la família (feina femenina sovint invisibilitzada). Pluriactivitat: combinació agricultura + altres sectors. Assalariats eventuals a grans finques degut a mecanització. PRODUCCIÓ I COMERÇ AGRARIS PRODUCCIÓ AGRÍCOLA Secà: cereals (blat, ordi per pinso), vinya (vi, cava), oliveres (oli), fruita seca, llegums. Regadiu: augmenta constantment; més productivitat. Conreus: Hortícoles, cítrics (exportació), fruita de pinyol/grana (maduració primerenca). Regadiu intensiu: collites múltiples/any, molta mà d'obra i inputs (fertilitzants, fitosanitaris...). PRODUCCIÓ RAMADERA Espanya: 2n UE en importància ramadera.

Bestiar Boví: carn i llet. Oví: carn i llet (llana residual). Porcí: carn i embotits. Avicultura: aus i ous. Comercialització: Benefici de la CEE: mercat segur i preus alts. Espanya exporta (vi, oli, fruites...) i importa (carns, blat, processats). Indústria agroalimentària clau: productes elaborats (vi, plats preparats, congelats...). PAISATGES AGRARIS D'ESPANYA PAISATGE AGRARI Resultat de factors físics + humans. Elements: conreus, ramaderia, explotacions, hàbitat, infraestructures. 5 grans tipus: atlàntic, interior, mediterrani, muntanya, Canàries. ATLÀNTIC Cornisa cantàbrica i Galícia. Relleu muntanyós, clima oceànic. Ramaderia bovina llet/carn.

Agricultura limitada (blat de moro, pomeres). Minifundis i explotació familiar. Hàbitat dispers. INTERIOR Castella i Lleó, La Manxa, depressions interiors. Clima continental, sec i fred. Cereals (ordi) en rotació; ramaderia ovina extensiva. Explotacions mitjanes i grans. Hàbitat concentrat. MEDITERRANI Litoral, Ebre, Guadalquivir, Balears. Clima sec i càlid. Trilogia mediterrània (cereals, vinya, oliveres); també ametllers, garrofers... Regadiu: cítrics, hortalisses, tropicals. Ramaderia porcina/bovina intensiva a zones urbanes. Hàbitat divers. MUNTANYA Relleu abrupte, clima fred i nevat. Agricultura esglaonada, bancals, prats, boscos. Ramaderia extensiva bovina/ovina, transhumància.

Explotació forestal i despoblament rural. Turisme substitueix activitats agràries. CANÀRIES Sòls volcànics, clima càlid i sec. Agricultura intensiva amb plàstic i reg (plàtan, tomàquet, patata). Ramaderia cabruna i ovina. Propietats variades; hàbitat concentrat; despoblament POLÍTICA AGRÀRIA DE LA UE POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA (PAC) Inicialment afavoria la producció i renda agrària excedents i preus alts. Reformes (2003) menys subvencions, més competitivitat. 2014-2020: +7.000 milions a Espanya: o Productivitat agrària i silvícola. o Desenvolupament agroindustrial. o Medi ambient i entorn rural. AJUDES ACTUALS Per a joves, jubilació agrària, recuperació forestal, benestar animal...

Control de normatives sanitàries i mediambientals. Etiquetatge de qualitat per fomentar la competitivitat. PROCÉS D'INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA INICIS (FINS 1939) Inici cap a 1830: inversions en ferrocarrils, mineria, tèxtil, siderúrgia. Desenvolupament desigual (nord-est). Crisi del 1930 + Guerra Civil destrucció industrial. DESENVOLUPAMENT (1959–1975) Pla d'Estabilització (1959) liberalització econòmica. Inversió estrangera i multinacionals creixement fort. Indústries exportadores i bàsiques (tèxtil, mecànica, química, cotxes...). Localització: o Catalunya (tèxtil, química...), o País Basc (siderúrgia), o Astúries (mineria), o Madrid (indústria estatal).

o Pols de desenvolupament (Saragossa, Sevilla...) desequilibri territorial persistent. REESTRUCTURACIÓ INDUSTRIAL CRISI (1975–1985) Causes: Augment salaris, crisi energètica (OPEP), competència dels NPI. Espanya: crisi industrial, inflació, retard tecnològic, caiguda demanda. Pèrdua de més de 800.000 llocs de treball (1975–1980). Reestructuració: Tancament d'indústries poc competitives. Reconversió (siderúrgia, drassanes, tèxtil...). Impuls a carbó, hidroelèctriques, jubilacions anticipades. Zones d'Urgent Reindustrialització (ZUR) no van equilibrar el territori. MODEL INDUSTRIAL ACTUAL Nova revolució tecnològica indústria avançada. Empreses mitjanes + xarxes innovadores + inversió en R+D.

Nous factors de localització: proximitat a centres de coneixement, telecomunicacions, costos baixos. Deslocalització a països amb mà d'obra barata. 8. EL TEIXIT INDUSTRIAL ESPANYOL D'UN MODEL NUCLEAR A UN TEIXIT DIFÓS I INTERCONNECTAT Abans: nuclis industrials aïllats amb poca connexió. Ara: eixos industrials interconnectats amb gran concentració metropolitana (Madrid, Barcelona). Infraestructures bàsiques (energia, aigua, comunicacions...) faciliten el creixement. Empreses situen les seus centrals a les ciutats (serveis estratègics: financers, R+D, consultoria). Atracció d'indústries creixement perifèric. Dispersió per: o Preus elevats del sòl urbà.

o Problemes de congestió, conflictes laborals. Solució: trasllat de fàbriques als eixos de comunicació, properes però fora de la ciutat. LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL I DESEQUILIBRIS TERRITORIALS Creixement per eixos que connecten zones industrials: Eixos principals: Eix de la vall de l'Ebre Uneix País Basc i Catalunya via Saragossa i Logronyo. Connecta també amb Madrid. Eix mediterrani De Múrcia a Catalunya, passant per la Comunitat Valenciana. Enllaça amb l'eix mediterrani europeu (fins al nord d'Itàlia). Àrea industrial de Madrid Centralitat estratégica i atrau tecnologia alta i inversió estrangera.

SITUACIÓ ACTUAL DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA Després de la UE modernització i augment de la productivitat. Anys 90: sector més productiu (gràcies a flexibilitat laboral i salaris moderats). Espanya s'expandeix: inverteix a la UE, Portugal, Magrib i Hispanoamèrica. Bona evolució de vendes, producció i demanda. Però, pèrdua de pes relatiu pel creixement del sector serveis (terciarització). Crisi de 2007: o Caiguda comandes. o Augment estocs. o Reducció d'activitat i feina. DESAFIAMENTS DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA Problemes estructurals: 1. Domini de PIMEs: o Flexibles i adaptables. o Però no poden fer economies d'escala ni grans inversions en tecnologia. 2.

Baixa productivitat: o Per sota de la mitjana UE. o Cal invertir en TIC (tecnologies de la informació i comunicació). o Espanya gasta menys que la mitjana europea. 3. Poca inversió en R+D: o Baixa intensitat tecnològica. o Balança tecnològica deficitària Moltes empreses treballen amb patents estrangeres (automòbils, electrònica, farmacèutica...). Espanya ha de pagar per l'ús de patents (pèrdua econòmica). Solucions proposades: Augmentar inversió en R+D (més % del PIB). Millorar educació i formació tècnica. Impulsar innovació pròpia i autonomia tecnològica. ELS SECTORS INDUSTRIALS A ESPANYA SECTORS INDUSTRIALS MADURS 1.

Metal·lúrgia i productes metàl·lics (excepte maquinària) 20% del volum industrial total (25% al País Basc i Astúries). 2. Indústria alimentària (alimentació, begudes i tabac) Al voltant del 15% (excepte Castelles i Extremadura: 33%). Ara està en un lleu retrocés. 3. Tèxtil, confecció, cuir i calçat Representa només el 3%. En retrocés general. Dues tendències: Marca blanca (productes barats, forta competència internacional). Grans marques amb fort component de disseny i moda. SECTORS DINÀMICS 1. Automòbil Recuperació després de reconversió. Actualment un dels sectors amb més volum de negoci. 2. Sector químic (concentrat a Catalunya) Inclou: Refinació de petroli. Plàstics, fusta, cautxú.

Productes farmacèutics i fibres sintètiques. Alta presència de capital estranger. SECTORS DE TECNOLOGIA PUNTA Localització principal: Madrid, Catalunya, Andalusia, País Basc. Inclou: TIC (tecnologies de la informació). Automatització. Biotecnologia. Problemes: Dependència tecnològica exterior (implantació tardana). Baixa inversió en R+D. Resultat: pes inferior al d'altres països de la UE. EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ Període de creixement (1998–2007): Va representar fins a 18% del PIB (amb sectors associats: 30%). Augment de l'oferta d'habitatge, de preus i de població activa. Causes del boom immobiliari: Expectatives irreals de creixement de preus. Guanys fàcils per especulació.

Ajuts públics a la compra. Fàcil accés al crèdit amb interessos baixos. Greus impactes ambientals a les zones turístiques costaneres. Crisi de la construcció (a partir de 2007): Fi de la bombolla immobiliària. Desacceleració dràstica del sector. L'atur va augmentar en 1.100.000 persones (2008). Afectació de sectors relacionats (fusteria, ceràmica, banca, etc.). A partir de 2014 comença la recuperació del sector. Conseqüències socials i econòmiques: Endeutament familiar baixada del consum Caiguda del comerç. Augment de la morositat bancària restricció de crèdits. Conclusions clau: Espanya manté sectors madurs importants però amb retrocessos.

Sectors dinàmics com l'automòbil i la química guanyen pes. Tecnologia punta: pes reduït per manca d'inversió. El sector de la construcció ha tingut un impacte decisiu en l'economia espanyola i en la crisi del 2008. ELS CANVIS TECNOLÒGICS, CIENTÍFICS I ORGANITZATIUS CANVIS TECNOLÒGICS Naixement de nous sectors industrials: Microelectrònica, fibra òptica. TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Transformació dels sistemes de producció: Automatització amb robots (pinten, manipulen, s'autoreparen...). Control remot de les empreses des de qualsevol lloc. Resposta immediata a l'evolució de la demanda. Fragmentació i dispersió geogràfica de la producció.

Comunicació en temps real entre plantes i seu central. CANVIS EN L'ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL I PLANIFICACIÓ INDUSTRIAL Innovacions tècniques Transmissió i gestió d'informació a grans distàncies en temps real amb aplicació a: Disseny industrial. Procés productiu. Emmagatzematge i distribució. Nous fluxos: Materials (mercaderies, persones). Immaterials (capital, informació). Funcionen en xarxes globalitzades. Planificació estratégica S'estudien on i com invertir per obtenir beneficis. I es fa un anàlisi de dades i sistemes de producció. Parcs tecnològics: Espais de col·laboració entre empreses i investigadors. Desenvolupament de nous productes i processos innovadors.

CANVIS EN LA LOCALITZACIÓ LABORAL DE LES EMPRESES Desplaçament d'indústries intensives en mà d'obra a països en desenvolupament: Avantatges fiscals, baixos salaris, pocs drets laborals. Amenaça per a les conquestes socials dels països desenvolupats. Nova orientació empresarial: Reducció de mà d'obra Inversió en tecnologia i tècnics qualificats (màrqueting, disseny...). Terciarització de la indústria: l'activitat es transforma en servei. CANVIS EN ELS PROCESSOS PRODUCTIUS Globalització del capital industrial Fusions i compres d'empreses Multinacionals amb presència mundial. Adaptació de la producció i diversificació de productes.

Fragmentació i dispersió Reducció de la mida dels establiments evitar grans concentracions. Multiplaques: cada planta fa una part especialitzada del procés. Deslocalització: parts del procés realitzades on és més eficient. Externalització: subcontractació de serveis (comptabilitat, distribució...). Flexibilitat empresarial En localització, producció i relació amb empreses auxiliars. Diversificació dels productes Producció estandarditzada per al consum massiu (grans empreses globals). Producció flexible S'adapta a la demanda en temps real. Reprogramació ràpida evita estocs i costos d'emmagatzematge. Conclusions clau La indústria ha canviat radicalment amb la tecnologia i la globalització.

Nous models productius més flexibles, deslocalitzats i automatitzats. Augmenta el pes de tècnics especialitzats i es transforma el paper del treballador. Les empreses busquen eficiència i adaptabilitat al mercat global. LA INDÚSTRIA ESPANYOLA EN EL CONTEXT EUROPEU I MUNDIAL LA INTEGRACIÓ D'ESPANYA A LA CEE Situació abans de 1985: Indústria poc modernitzada. Baix nivell d'innovació. Infraestructures deficients. Greus problemes ambientals. Efectes de l'adhesió a la CEE (1985): Fi del proteccionisme obertura a la competència europea. Receptor de fons europeus destinats a: o Infraestructures bàsiques. o Formació i R+D. o Polítiques ambientals. o Modernització industrial.

o Projectes d'investigació internacionals. Objectius: Augmentar la competitivitat industrial. Mantenir quota al mercat interior. Guanyar quota al mercat europeu. Privatització i reconversió: Empreses públiques de l'INI sanejades i després privatitzades. Empreses no rendibles SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials). Polítiques ambientals europees: Control d'emissions i promoció de tecnologies netes. Espanya: elevades emissions de CO (carbó, siderúrgia). Dificultat per complir els objectius ambientals. DIRECTRIUS INDUSTRIALS DE LA UE (ACTUALITAT) Objectius davant la globalització: Enfortir la competitivitat industrial europea. Evitar la deslocalització d'indústries.

Accions prioritàries: Augmentar la productivitat amb innovació i esperit emprenedor. Millorar la formació professional (nivell EU/EEUU/Japó). Incrementar la inversió en R+D+i. Fomentar el nombre de patents europees. Impulsar la cooperació tecnològica. ELS ESPAIS INDUSTRIALS ESPANYOLS EN UN MÓN GLOBAL Integració en la globalització: Zones industrials espanyoles nodes dins d'una xarxa global de producció. Moltes decisions es prenen fora d'Espanya falta de grans seus centrals. Espanya: potència industrial, però paper secundari en l'economia global. Globalització i deslocalització: Empreses busquen Menors costos laborals i condicions fiscals/tecnològiques millors.

Deslocalització parcial: produeixen fora, però el disseny (valor afegit) es fa aquí (ex: tèxtil). Conseqüències negatives Atur i pèrdua d'ocupació industrial. Els governs apliquen polítiques d'ajuda per: Fomentar la permanència de les empreses. Reduir la deslocalització. Evitar la desindustrialització. IDEES CLAU PER MEMORITZAR 1985: adhesió a la CEE = fi del proteccionisme reconversió i modernització. UE impulsa: sostenibilitat, R+D+i, cooperació i competitivitat. Deslocalització = risc per a l'ocupació calen polítiques de suport industrial.

CARACTERÍSTIQUES I CLASSIFICACIÓ DELS SERVEIS CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR TERCIARI Activitats intangibles i immaterials No es produeixen béns, sinó serveis (ex: metge, assessorament). No emmagatzemables Es consumeixen en el moment que es presten proximitat als usuaris. Gran varietat de serveis Exemples: administració, sanitat, educació, cultura, neteja, manteniment, comunicacions… Classificació interna: Terciari clàssic: serveis habituals. Terciari superior o quaternari: serveis més qualificats (R+D, telecomunicacions, alta tecnologia). INDICADORS PER ESTUDIAR EL SECTOR SERVEIS % del PIB Mostra el pes econòmic del sector. A la UE, augment constant.

% de població ocupada Societat terciaritzada si >60% treballa en serveis. A Espanya (2015): +76% treballadors terciaris. EL SECTOR SERVEIS A ESPANYA Dades generals (2015) +76% població activa en serveis. Zones amb major ocupació terciària: Madrid: serveis públics estatals. Canàries i Balears: turisme. Ceuta i Melilla: administració i exèrcit. Distribució per subsectors: Serveis socials (sanitat, educació, administració): Repartits de manera força equitativa. Destaquen: Metges per habitants: Aragó, Madrid. Capacitat hospitalària: Catalunya, Canàries. Comunicacions, finances, serveis a empreses: Concentració urbana i de renda. Destaquen: Madrid, Barcelona, València, Sevilla.

Comerç: Major nombre d'empreses comercials a: Andalusia Catalunya Madrid Comunitat Valenciana (més del 50% del total d'Espanya) EL SECTOR TERCIARI I LA CRISI ECONÒMICA (2008-2013) Impacte de la crisi Tot i la crisi, el sector terciari va resistir millor. Evolució ocupació en serveis: 2008: 68% 2013: 76% de la població activa. Caiguda d'ocupació: Serveis: -8% Mitjana general del mercat laboral: -18% Excepció Illes Balears: l'única comunitat amb creixement d'ocupació terciària durant la crisi. IDEES CLAU FINALS El sector terciari és el més important a Espanya en ocupació i aportació al PIB. Hi ha diversitat de serveis amb diferents funcions i destinataris.

Madrid i Barcelona concentren els serveis més qualificats. Tot i la crisi econòmica, els serveis van ser el sector més resistent. EL COMERÇ I ELS INTERCANVIS. EL COMERÇ EXTERIOR ESPANYOL CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL COMERÇ Mercats concrets i abstractes Concrets: hi ha físicament els productes (ex: supermercats). Abstractes: no hi ha els productes, però es negocien (ex: borsa). Característiques del comerç actual: Alta concentració de la demanda a zones urbanes i industrials. Especialització del comerç segons el tipus de mercaderia. Increment del volum d'intercanvis, gràcies al transport eficient i barat. Estudis comercials per planificar millor producció, distribució i logística.

Intermediació entre productors i consumidors (majoristes, assegurances, bancs...). Grans empreses comercials i multinacionals dominen el mercat. EL CREIXEMENT DEL SECTOR COMERCIAL Factors clau: Liberalització del mercat o GATT (Acord General sobre Aranzels i Comerç). o OMC (Organització Mundial del Comerç). o Supressió d'aranzels més comerç internacional. Noves tecnologies TIC: coneixement de mercats, compres/vendes en temps real, operacions bancàries fiables. EL COMERÇ INTERNACIONAL Què és Intercanvi de béns i serveis entre països. El comerç exterior d'Espanya Dins de la UE: o 70% de les exportacions. o 60% de les importacions. o Principals socis: Alemanya, França, Itàlia.

Fora d'Europa: o Comerç amb Amèrica. o Importació de petroli del Golf Pèrsic. LA BALANÇA DE PAGAMENTS Què és Registre de totes les transaccions econòmiques amb l'exterior (compres, vendes, serveis, capitals…). Situació d'Espanya: Tipus de balança Tendència Raó principal Comercial Negativa Alta importació de petroli. De capitals Negativa Endeutament extern. De serveis Positiva Turisme. Canvis recents: Crisi econòmica menys consum menys importacions. Més producció nacional i més exportacions. Millora del dèficit energètic. IDEES CLAU FINALS El comerç és cada cop més global, especialitzat i controlat per grans empreses. Espanya depèn molt de les relacions comercials amb la UE.

El turisme equilibra part del dèficit de la balança comercial. Les TIC i la liberalització han impulsat un creixement fort del comerç internacional. EL COMERÇ INTERIOR A ESPANYA CARACTERÍSTIQUES GENERALS Moltes empreses petites, però també grans empreses comercials. Distribució desigual: concentració en zones amb més població, renda i infraestructures. CANALS DE COMERCIALITZACIÓ Béns d'equipament Exemple: maquinària, vehicles de gran tonatge, fàbriques "clau en mà". Distribució directa, sense molts intermediaris. Sistemes habituals de comercialització: Leasing: lloguer amb opció de compra. Renting: lloguer amb manteniment, sense opció de compra.

Béns de consum Aliments frescos: Requereixen una comercialització ràpida. Hi ha molts intermediaris increment del preu. Solució: cooperatives i venda directa a grans superfícies (ex: Mercabarna, Mercamadrid). Béns de consum duradors (ex: conserves, roba, electrodomèstics) Es venen en: Petits comerços servei personalitzat. Grans superfícies marques blanques, promocions. L'arribada de grans superfícies ha provocat el tancament de petits comerços decadència comercial urbana. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DEL COMERÇ INTERIOR Factors clau: Desenvolupament econòmic. Poder adquisitiu. Xarxa de transport. Zones amb més concentració de comerç Madrid, Catalunya, País Basc.

Localitats amb alta densitat i bones comunicacions. Comunitats amb més empreses comercials: Catalunya Andalusia Comunitat de Madrid Comunitat Valenciana Més del 50% del total d'Espanya. JERARQUIES URBANES I ÀREES COMERCIALS Àrees comercials Espais on la gent va a comprar béns no essencials o serveis especialitzats. Exemples: electrodomèstics, serveis culturals, estudis superiors, notaria... Jerarquia urbana: Permet saber on va la població a comprar. Ajuda a planificar el comerç d'una zona. Ciutats amb més atracció comercial: Nivell alt: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Bilbao. Nivell mitjà: capitals de província, centres comarcals actius.

RESUM FINAL El comerç interior espanyol combina petits comerços i grans superficies. Els canals de comercialització varien segons el tipus de producte. Les zones urbanes amb més renda acumulen la major part del comerç. La jerarquia urbana ajuda a entendre les dinàmiques comercials del territori. EL TRANSPORT: FUNCIONS I PROBLEMÀTIQUES EL TRANSPORT I LES SEVES FUNCIONS El transport permet el desplaçament de persones i mercaderies mitjançant: Infraestructures: carreteres, vies fèrries, ports, aeroports... Mitjans de transport: camions, trens, vaixells, avions... Funcions principals del transport: Servei a les persones respon a la mobilitat obligada (treball, estudis...).

Genera problemes de trànsit a les ciutats grans, especialment a hores punta. Funció econòmica: Connecta producció i mercat. Permet la distribució de béns i serveis. La qualitat del sistema de transports indicador de desenvolupament econòmic. Funció social i cultural Afavoreix la integració social i la difusió d'idees i cultures. Internet i la televisió són mitjans de "transport" d'informació dins la globalització. RELACIÓ ENTRE TRANSPORTS I ACTIVITAT ECONÒMICA Hi ha una forta correlació entre fluxos de transport i activitat econòmica. Exemples clars: arc mediterrani i Madrid alta activitat econòmica i gran mobilitat.

Transport per carretera a Espanya: Representa: 88% del transport de viatgers. 95% del transport de mercaderies terrestres. És el mode dominant en mobilitat a mitjà termini. PROBLEMÀTIQUES AMBIENTALS DELS TRANSPORTS El transport és el sector amb més consum d'energia final a Espanya: 42% del consum total (mitjana europea = 33%). És el responsable d'una gran part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle Això fa que sigui clau en la lluita contra el canvi climàtic. Solució: la intermodalitat Consisteix a combinar diferents mitjans de transport per fer més eficient i sostenible la mobilitat de: Persones (per ex., tren + bus + bici). Mercaderies (per ex., tren + camió + vaixell).

RESUM FINAL Aspecte Dades/Idees Clau Funcions del transport Mobilitat, economia, integració social i cultural Predomini modal Transport per carretera (viatgers i mercaderies) Impacte ambiental Primer consumidor d'energia, emissions elevades Solució proposta Intermodalitat Zones amb alta mobilitat Arc mediterrani, Madrid LA LOGÍSTICA I EL TRANSPORT INTERMODAL FUNCIÓ DE LA LOGÍSTICA Enllaça producció mercats. Objectiu: lliurar el producte correcte al moment i lloc adequats, amb mínim temps i cost. Processos que gestiona Emmagatzematge Proveïment Producció Transport Distribució Reciclatge GESTIÓ LOGÍSTICA Motor econòmic clau per al desenvolupament del país.

El transport representa el 60% dels costos logístics. Espanya aprofita: Bona localització geogràfica Infraestructures potents en tots els modes de transport. TRANSPORT INTERMODAL Confluència de xarxes en nodes (plataformes logístiques). Canvi de mode sense manipular la càrrega (ex: contenidors). Avantatges: Més eficaç energèticament Més sostenible Combina els modes més eficients segons el cas TRANSPORT MULTIMODAL A ESPANYA Alternativa rendible i eficaç en grans fluxos i llarga distància.

SERVEIS RELACIONATS AMB EL TURISME, LA CULTURA I L'OCI IMPORTÀNCIA DEL TURISME Esdevé de masses als anys 50 per: Creixement econòmic Vacances pagades Espanya es converteix en destinació preferida (sol, platja, preus baixos, bon transport). ESPANYA, POTÈNCIA TURÍSTICA Explosió turística: anys 60 fins a la crisi del petroli i transició. Espanya: Top 5 mundial en: Nombre de visitants Volum d'ingressos Impacte econòmic Crea molts llocs de treball: hoteleria, restauració, comerç...

Comunitats més turístiques: Balears i Canàries (>20% de treballadors en turisme) Madrid, Catalunya, Andalusia, València Tipus de turisme: Sol i platja: majoritari, organitzat per touroperadors Procedència: Majoritàriament d'Europa Occidental: Regne Unit Alemanya França Via aèria Destins: litoral mediterrani, Madrid Residència estrangera: Jubilats del nord d'Europa Telefeina internacional fixen residència aquí TURISME NACIONAL I MOBILITAT TEMPORAL Més nivell de vida més mobilitat (caps de setmana i vacances) Automòbil i bones infraestructures desplaçaments curts Activitats turístiques populars Esquí, golf, turisme rural, cultural, espectacles esportius...

Destinacions Dins de la pròpia comunitat o zones properes. Cap a l'estranger: França, Portugal, Itàlia, Regne Unit IMPACTE SOCIAL I ECONÒMIC Transformació social (anys 60): noves modes, valors, formes de vida. Motor econòmic des del franquisme fins avui. Alt pes en el PIB i en l'ocupació.

Problemes: Model massiu i barat Tour operadors controlen preus Feines temporals i precàries (sous baixos) Moltes ocupades per dones i immigrants IMPACTE SOBRE EL PAISATGE Costa: Urbanització excessiva Consum d'aigua alt (camps de golf aqüífers salinitzats) Problemes d'eliminació de residus i contaminació marina Ports esportius alteren corrents platges sense sorra Muntanya: Estacions d'esquí desforestació i erosió Alteració de la fauna i vegetació NOVES POLÍTIQUES TURÍSTIQUES Factors que afecten el sector: Menys despesa mitjana per turista Estades més curtes Low cost, Internet, nova competència Crisi econòmica menys oci REORIENTACIÓ DE 3 TIPUS DE TURISME: Sol i platja Limitar construcció, modernitzar hotels, fomentar qualitat ambiental i noves activitats d'oci.

Cultural i de ciutat Promocionar Patrimoni de la Humanitat, museus i rutes culturals menys estacional, més selecte. Esportiu Millorar infraestructures (golf, vela, estacions d'esquí), potenciar esdeveniments amb repercussió mediàtica. TAULA RESUM FINAL Aspecte Idea clau Logística Enllaça producció i mercats. Transport = 60% dels costos. Intermodalitat Eficaç, sostenible, creix en llargues distàncies. Turisme internacional Sol i platja. Europa occidental. Estacional. Turisme nacional Cap de setmana, dins la comunitat, més desplaçaments. Impactes Positius: PIB, ocupació. Negatius: paisatge, temporalitat laboral. Polítiques Millorar qualitat i diversificar l'oferta.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I LES TIC Els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV, internet) són essencials per informar la població i influencien fortament la societat, els valors i els hàbits de consum. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Arriben a molta gent i requereixen infraestructura tècnica i equip professional gran. Són gestionats majoritàriament per grans empreses privades o estatals. Mitjans independents també existeixen, però són minoritaris. Tipus de mitjans Alguns són verídics i ètics, amb contingut de qualitat i crítica reflexiva. Altres són sensacionalistes, busquen audiència amb escàndols o notícies impactants i ofereixen programes banals.

La televisió a Espanya Televisió pública: estatal i autonòmica. Televisió privada: en obert o de pagament. El senyal pot arribar per: o Cable o Satèl·lit o TDT (televisió digital terrestre) o Internet LA COMUNICACIÓ I LA PUBLICITAT La publicitat és una activitat de serveis en expansió. Les empreses necessiten fer visible i atractiu el seu producte al consumidor. Funció de les agències de mitjans Intermedien entre anunciants i mitjans.

Fan: Estudis de mercat Estratègies publicitàries Selecció del mitjà adequat Producció de l'anunci Seguiment de l'impacte al mercat TEMA 6 EL CONCEPTE D'URBANITZACIÓ Urbanització Procés pel qual les ciutats creixen ràpidament (nombre, població, superfície) i els modes de vida urbans s'estenen. Ciutat Lloc on es concentra la població i les activitats humanes. Té funcions bàsiques i serveis essencials. Depèn del emplaçament (lloc físic on està situada). Plànol urbà Representació de la morfologia i estructura d'una ciutat (carrers, edificis...). Densitat de població Nombre d'habitants per km². Poblament Forma d'agrupació dels assentaments. Pot ser: Urbà o rural Concentrat o dispers 2.

LA MORFOLOGIA URBANA: EL PLÀNOL DE LA CIUTAT L'emplaçament (lloc físic concret) i la localització (relació amb altres llocs) condicionen la forma i estructura de la ciutat. TIPUS DE PLÀNOLS Plànol irregular o D'època medieval/antiga o Carrers estrets, tortuosos i desordenats o Edificis alts i compactes o Té dues zones: Deteriorada i la monumental (valor turístic) Plànol radiocèntric o Carrers parteixen d'un centre (plaça, monument…) o Cercles concèntrics o Visualment atractiu, però complex o El centre concentra serveis Plànol ortogonal o Carrers en angle recte, forma de quadrícula o Illes de cases/blocs o Pot tenir diagonals o Des del s.

XIX o Ex: Eixample de Barcelona (Cerdà) LA MORFOLOGIA URBANA A PARTIR DEL SEGLE XX Ciutat jardí Carrers irregulars, cases unifamiliars amb pati i jardí. Autosuficient, control de creixement. A la perifèria (s'integra després a la ciutat). Inspirada en Anglaterra (s. XX). Avui: sovint ciutats dormitori Ciutat funcionalista / racionalista Blocs de pisos per alliberar espai i crear zones verdes Situats en barris/polígons residencials. Arquitectura pràctica i útil. Anys 60: poca qualitat Anys 80-90: millora de qualitat i preus.

Ex: Les Termes (Sabadell), Badia del Vallès LES DIFERENTS FUNCIONS DELS ESPAIS URBANS Funcions de la ciutat Les activitats urbanes (treballar, comprar, estudiar...) defineixen les funcions de la ciutat. Algunes ciutats tenen una funció dominant. Funció residencial Habitar-hi. Requereix equipaments i infraestructures (escoles, transports, sanitat...). Més visible fora de les zones industrials o centrals. TIPUS DE BARRIS Antics: degradats o rehabilitats, pocs serveis. Gentrificació: barris antics convertits en zones de luxe. Eixample: traçat regular, avui desplaçament de les classes altes a la perifèria. Obrers: perifèrics, menys serveis, però milloren amb el temps. Funció…