Estudi de la Demografia a Espanya

I 55 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 6: La demografia La població és el conjunt d'éssers humans que viuen en un territori. A l'hora d'estudiar-lo es tenen en compte bàsicament tres variables: la dinàmica de la població, preferentment pel que fa a la natalitat, la mortalitat i la fecunditat; l'estructura de la població per edats i sexe, i la distribució de la població al territori. Espanya és un país poc poblat i amb una densitat mitjana baixa en comparació de la majoria de països del seu entorn europeu. Però aquesta densitat no és gaire representativa, perquè la població espanyola es distribueix d'una manera desigual en el territori.

Amb algunes excepcions, la població es concentra a la perifèria de la península i a les illes. L'evolució de la població catalana és similar a la de la resta de l'Estat, amb algunes peculiaritats, com l'important pes de les onades migratòries en el creixement de la població. 1. L'ESTUDI DE LA POBLACIÓ La demografia és l'estudi de les poblacions humanes en relació amb la seva renovació mitjançant els naixements, les defuncions i els moviments migratoris. La geografia de la població, a més, relaciona allò que estudia la demografia amb els llocs on passen els fenòmens demogràfics. 1.1.

La geografia de la població: La geografia de la població estudia les formes de relació entre els territoris i les variacions espacials dels fenòmens demogràfics (distribució, composició, creixement i migració de les poblacions). A vegades l'estudi de la població pot ser interpretat de diverses maneres i generar polèmica. Per exemple: l'augment de l'esperança de vida de la població és una dada objectiva que alguns polítics o científics poden interpretar com un problema amb unes conseqüències econòmiques i socials greus, i uns altres poden considerar l'envelliment com una cosa normal i feliç. 1.2.

La població en el territori: A l'hora d'estudiar la distribució de la població són importants dos conceptes: la població i el territori de referència La població és un conjunt d'éssers humans que viuen en un territori que es presenta delimitat d'acord amb diversos criteris de pertinença i en relació amb un moment temporal determinat. Respecte al territori de referència, s'utilitzen normalment entitats adminis-tratives com ara estats, províncies i municipis, perqué les dades demografiques provenen dels censos i dels registres civils que elaboren les diferents institucions. 1.3. Les fonts demogràfiques: Durant l'Edat Moderna a Espanya els recomptes de població tenien un valor aproximat.

Es feien a partir dels focs o fogatjaments i s'utilitzaven a l'hora de fer la recaptació d'impostos i les lleves de soldats. Des del segle XVIII es van començar a fer calculs de població més detallats (edat, sexe, estat civil) i amb una freqüència i una regularitat més grans. Les fonts demográfiques més im-portants són: El cens; és el recompte de la població d'un país en un moment determinat que ens aporta informació sobre el volum de la població, la composició per sexes i edats, l'estat civil, la grandaria de les families, el nivell d'estudis, la professió, la renda, etc.

A Espanya aquests recomptes van tenir una certa fiabilitat des de mitjan se-gle XIX i es van comencar a elaborar d'una manera regular els anys acabats en zero. El 1981 els censos van passar a fer-se els anys acabats en 1. El padró municipal: és un registre de competència local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en el municipi. Gràcies a la informatització de les dades el padró sempre està actualitzat. El registre civil; comptabilitza naixements, matrimonis i defuncions. Amb aquestes dades l'Institut Nacional d'Estadística fa les estadístiques del moviment natural de la població. 1.4.

Les projeccions de població: La demografia no sols analitza la població del passat i la del present, sinó que també estudia la població del futur mitjançant les projeccions de població. L'urbanisme i l'ordenació del territori (el creixement de les ciutats), la construcció d'equipaments i serveis (escoles, residències de gent gran, hospitals), la fabricació i la comercializació de productes, etc., són àrees interessades a saber el nombre futur d'habitants i quines ca-racterístiques essencials tindrà.

Una projecció s'ha d'interpretar com una simulació estadística: si a la població actual se li apliquen unes determinades hipotesis de fe-cunditat, mortalitat i migracions (també s'hi poden afegir l'activitat economica i la distribució territorial), la població resultant l'any de re-ferència serà la indicada si es mantenen les tendències demogràfi-ques actuals. Per tant, es tracta d'una simple operació aritmètica que basa l'èxit a encertar la hipotesi plantejada. Les hipotesis, això no obstant, poden no com-plir-se a causa de fets imprevisibles, com ara catastrofes naturals, crisis econò-miques, guerres, etc. INDICADORS DEMOGRÀFICS Grup Indicador Com es mesura?

Ocupació del territori Densitat de població (Nº habitants / superfície territori) x (hab./km2 ) Natalitat i fecunditat Taxa natalitat (Nº naixements en un any Població total) × 1000 Taxa de fecunditat (Infants nascuts en un any dones entre 15 i 49 anys) × 1000 Índex sintètic de fecunditat Nº mitjà fills per dona Mortalitat Taxa mortalitat (Nº defuncions en un any Població total) × 1000 Taxa mortalitat infantil (Morts + petits un any / total nascuts vius) x 1000 Esperança vida al moment de nèixer Nº mitjà d'anys que pot viure una generació d'individus Moviment migratori Taxa migració bruta amb l'estranger ((Immigrants + Emigrants) / població total) x 1000) Taxa migració ((Immigrants + Emigrants) interautonòmica / població total de la comunitat) x 1000 Creixement i estructura de la població Taxa creixement natural Taxa natalitat - taxa mo Índex d'envelliment (Població + 64 anys / població - de 16 anys) x 1000 Valor present de les estadístiques demografiques: Aparentement, per estudiar la distribució territorial de la població n'hi hauria prou d'utilitzar les xifres del cens.

Però la població que realment viu en un lloc pot ser molt diferent de la que hi ha censada. A més, la globalització, els conflictes o els canvis de determinats costums afegeixen una enorme mobilitat a les persones: En una ciutat turística es pot quintuplicar el nombre de les persones censades que, en principi, n'utilitzen els carrers, els equipaments i els serveis. Cada vegada hi ha més persones que passen una bona part del dia (per feina, oci, compres) fora del domicili on estan censades oficialment. Molta gent disposa d'una segona resi-dència, on viu els caps de setmana i les vacances i que no coincideix amb el lloc d'empadronament.

La població d'un indret determinat varia en funció de factors socials, econòmics i polítics. Aquests factors varien al llarg del temps, en aquest sentit la demografia estudia la població, la seva dinàmica, composició, distribució i tendències. Així doncs en l'estudi de la dinàmica de la població hi intervenen una sèrie de factors que és necessari calcular per taxes. Vegem-ne les més comunes: Un altre factor que trobem en els estudis demogràfics és l'esperança de vida, és a dir la durada mitjana en el moment de néixer de la vida d'una persona. Tanmateix destaquem el concepte d'esperança de vida amb bona salut.

Per determinar el creixement real d'una població cal afegir al creixement natural el saldo migratori (nombre d'immigrants – nombre d'emigrants), així tenim que el creixement real és igual al creixement natural (N-M) + el saldo migratori (I-E), en xifres absolutes. ------------------------------------------------------------------------------------- Les dades que ens permeten conèixer les dinàmiques poblacionals, poder fer-ne extrapolacions i establir-ne tendències es tenen a partir del s.XVIII, amb anterioritat a aquesta data es feien servir els focs o fogatges (imprecisos i utilitzats per recaptar impostos i per a fer lleves militars).

Són de tress tipus: el cens, els padrons (municipals) i el registre civil (comptabilitza naixements, matrimoni i defuncions). Un model àmpliament utilitzat per determinar l'evolució demogràfica d'una població ha estat l'anomenat model de transició demogràfica, malgrat que alguns autors posen en dubte la seva utilitat actual com a fórmula per analitzar les actuals dinàmiques de les poblacions, ens és útil per comparar, explicar i valorar el comportament demogràfic d'un territori concret respecte als seus veïns (exemple Espanya i Catalunya vers Europa). Aquí teniu el comentari de les quatre fases generals: 2.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA: La població espanyola te la seva evolució i sha d'estudiar d'una manera dinámica. Per explicar cada etapa del seu comportament na-tural, els demografs remeten a l'anomenat model de transició demo-gráfica, que permet comparar, explicar i valorar les dinamiques de la població espanyola en relació amb les d'altres països d'Europa.

D'aquest estudi en deriven tres consideracions: el desfasament enorme en el temps entre el que passa, per exemple, al Regne Unit i a Espanya; que totes dues situacions presenten moltes semblances, però també diferències notables, i constatar la rapidesa amb que la població espanyola va fer les guatre etapes del model de transició de- mográfica durant el segle XX. 2.1. El règim demogràfic antic (fase I): Caracteritzat per altes taxes de natalitat i mortalitat. Al produir-se d'una manera cíclica, aquesta dinàmica anul·lava qualsevol creixement vegetatiu per la qual cosa la població es mantenia estancada. Correspon a l'època de l'Antic Règim (fins a finals del segle XVIII).

A grans trets la natalitat era alta, amb mitjanes de cinc fills per dona, però al mateix temps la taxa de mortalitat infantil era molt elevada durant el primer any de vida i elevada fins els set anys. Al mateix temps les taxes de mortalitat eren altes i l'esperança de vida baixa (Espanya tenia al 1880 una esperança de vida de 35 anys), conseqüència de les epidèmies, les males collites, les guerres i les catàstrofes naturals. Per això s'anomena aquest període d'estabilitat demogràfica. Espanya mantindrà el model fins ben entrat el segle XX.

La raó que explica aquesta situació és el gran nombre de població rural i la manca de transformacions associades a la industrialització (modernització del camp, avenços mèdics …). Malgrat tot podem establir algunes diferències territorials: L'Espanya interior manté durant tot el s XIX i principis del s XX taxes molt altes de mortalitat i natalitat, alhora que la fecunditat es manté alta (règim demogràfic antic). Les zones sud, llevant i el País Basc, evolucionen durant el mateix període cap a posicions més moderades amb creixements demogràfics més sostinguts.

Barcelona i la seva àrea d'influència creix demogràficament gràcies a la industrialització i la forta immigració de mà d'obra procedent de zones menys desenvolupades i rurals. Les illes Balears, tenen un comportament similar al de Barcelona. 2.2. Creixement demogràfic (fase II): La natalitat es manté alta, mentre que la mortalitat tendeix a disminuir, gràcies a les millores en l'alimentació (els efectes de la Rev. Industrial permeten un fort progrés agrícola que amb la incorporació de nous conreus i la millora de les tècniques agrícoles posen fi als grans episodis de fam) i la higiene (sabó, cotó, recollida d'escombraries) millora els nivells de salut.

Gran Bretanya viu aquesta fase entre finals del s. XVIII i principis del XIX. Espanya continua a la Fase I (estabilitat demogràfica) fins el primer terç del s. XX. Les raons cal buscar-les en l'escàs desenvolupament econòmic i social. A partir de 1930 assistim a una davallada sostinguda de la mortalitat (milloren l'alimentació i la higiene) mentre que la natalitat es manté alta, provocant un fort creixement demogràfic fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936-39), moment en que s'atura aquesta dinàmica. Al llarg de la postguerra el creixement serà lent i caldrà esperar als anys 50, 60 i 70 per reprendre la dinàmica expansiva.

Durant aquestes dècades el sud i centre peninsular generaran un excedent demogràfic, població molt jove que emigrarà cap a les zones industrialitzades del territori espanyol (Catalunya, País Basc i Madrid) i cap a Europa i Amèrica Llatina a la recerca de feina i millors condicions de vida. 2.3. L'ajustament demogràfic (fase III): Gran Bretanya es situa en aquesta fase entre finals del s. XIX i aproximadament 1940. Espanya no hi arribarà fins els anys 80. Caracteritzat per una caiguda de la natalitat (causes econòmiques i socials) i de la mortalitat (millora de la higiene, vacunes …), entrem en un cicle de creixement tancat on el factor principal és el control de la natalitat. 1. Economiques.

El control de la fertilitat se sol donar quan els fills deixen de representar una ajuda per a l'economia familiar i una assegurança per a la vellesa dels pares. El descens de la natalitat coin-cideix, en general, amb l'escolarització obligatória, la prohibició de treballar per als infants i l'establiment de les pensions per jubilació. 2. Socials. La baixa mortalitat infantil, el creixement del consum, l'ac-cés de les dones a llocs de feina remunerada i el canvi que va re-presentar passar de la família rural extensa a l'estructura familiar en parella van ser, entre d'altres, els motius que van dur a la planifi-cació familiar i a la davallada de la natalitat. 2.4.

El nou règim demogràfic (fase IV): Parlem d'un creixement nul i inclús negatiu. Aquest procés d'envelliment continuat de la població a les economies més desenvolupades (Europa i Espanya) comença a ser evident a finals dels anys 90 del s. XX. L'esperança de vida es situa per sobre dels 80 anys. Solament els fluxos migratoris aturen el procés a Espanya a inicis del s. XXI gràcies a les altes taxes de natalitat dels nouvinguts. 2.5.

Cinquena fase: Com podeu observar al gràfic s'ha inclòs una cinquena fase, acceptada de manera general, on es pot observar que la població no solament està estancada sinó que entra en una clara regressió amb taxes de creixement negatiu, conseqüència de les baixes natalitats, que arriben a caure per sota de les de mortalitat. En qualsevol cas el panorama demogràfic de països com Espanya, Alemanya i Itàlia fa preveure fortes dificultats de reemplaçament generacional (demogràfic) resultat de la inversió de la corba demogràfica, amb taxes de fertilitat per sota del 2,1 ( mínim que permet el recanvi d'una població). 3.

DINÀMICA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA La dinamica d'una poblacio depen de dos grups de factors: naturalas com ara la natalitat, la mortalitat, la fecunditat i la nupcionalitat, i socials com ara les migracions interiors o exteriors. 3.1. El moviment natural de la població: El moviment natural és el creixement o decreixement de la pobla-ció per causes naturals: si els naixements són més nombrosos que les defuncions, la població té un creixement natural o vegetatiu positiu. En canvi, si la mortalitat és més elevada que la natalitat, la població tendeix a disminuir. 1.

NATALITAT Des del comencament del segle XX la natalitat a Espanya presen-tava una tendència descendent, que es va intensificar al final de la dècada del 1970. La davallada va fer que el nombre d'infants nascuts s'acostés al nombre de persones mortes, cosa que es va traduir en un escàs creixement natural de la població. Si a la baixa natalitat s'hi afe-geix una esperança de vida cada vegada més llarga, el resultat és un percentatge creixent de persones amb edats superiors a 65 anys i, com a consequencia, un envelliment progressid de la poblacio.

A partir de l'any 2000 hi va haver un repunt de la natalitat fins al 2008, en què va assolir una taxa de 1'11,27%, la més alta enregistrada des del final de la dècada del 1980. Les causes d'aquest canvi de tendencia van ser l'arribada a l'edat fértil de les dones nascudes els. anys. amb més creixement demogràfic i l'arribada massiva d'immigrants es-trangers joves, atrets pel creixement de l'economia espanyola.

Això no obstant, des de l'any 2008 la xifra de naixements ha tor-nat a experimentar una davallada notable i constant fins a assolir el 9,17%o el 2014, perqué la crisi económica va fer disminuir el nombre d'immigrants; cal sumar-hi també l'entrada a les edats més fecundes de generacions amb un nombre més baix de dones. El 2014 el creixement natural de la població espanyola va ser del 0,69%. Aquesta xifra, molt baixa, indica que la diferència entre el nombre de naixements i el de defuncions prácticament s'ha igualat. 2. MORTALITAT Durant el segle XX la mortalitat a Espanya va baixar a causa de la davallada important de la mortalitat infantil i de l'augment de l'espe-rança de vida.

El 1900 la taxa de mortalitat era del 28,83%o, mentre que a la dècada del 1980 va arribar a ser del 7,5%o. Però a partir del 1985 es va registrar un lleuger augment a causa del progressiu envelliment de la població. El 2014 aquesta taxa va ser del 8,47%. La primera causa de mort són les malalties cardiovasculars (2,52%), sobretot de les dones, seguida dels tumors (2,38%), que tenen més incidència en els homes. La taxa de mortalitat infantil a Espanya és molt baixa: 2,82 per cada mil infants nascuts vius al 2014, de manera que se situa al mateix nivell dels països més avancats del món. 3.

NUPCIALITAT I FECUNDITAT Fins fa poc temps el nombre de matrimonis per cada 1000 habi-tants era una dada significativa perqué tenia relació directa amb la natalitat, però actualment resulta una dada poc fiable, a causa de l'augment de parelles de fet i de families monoparentals. El 2014 el nombre mitjà de fills per dona va ser d'1,32, cosa que re-presenta l'índex sintétic de fecunditat més baix de la UE darrere del de Portugal (1,21). Es preveu que aquest índex creixi lleugerament, però, encara que les dones tinguin més fills, la població no creixerà perquè hi haurà menys dones en edat de procrear.

L'edat mitiana de maternitat està estabilitzada, bé que amb lleugeríssims augments, a l'entorn de 31,7 anys (2014). Aquest endarreriment de la maternitat, que a la dècada del 1970 es situava en 25 anys de mitjana, és degut, entre altres causes, a la dificultat que representa tenir fills sense disposar d'una situació laboral solida. Perquè una població es mantingui estable és necessari que una ge-neració sigui rellevada per la següent. Aquest relleu s'aconsegueix amb una mitjana de 2,1 fills per dona. Als darrers anys la immigració ha modificat la tendència a la baixa de la natalitat, però, tot i així, no és suficient per garantir el relleu generacional. 3.2.

L'evolució recent de la població espanyola: Com a resultat de la dinamica descrita, I'1 de gener del 2015 Espa-nya tenia una població de 46624 382 habitants, cosa que la situava al cinque lloc entre els països més poblats de la Unió Europea. Però el pais va assolir el maxim de població el 2011 (47190 493 habitants), de manera que, des de lavors, la població espanyola va disminuint. L'increment de la població als darrers anys és producte fonamen- talment dels estrangers que s'han establert al nostre país.

L'any 2008 vuit de cada deu ciutadans nous havien nascut fora d'Espanya i repre-sentaven l'11,4% de la població total; Espanya era lavors el país de la Unió Europea amb el saldo migratori més alt (6,76%o). Aquestes xi-fres han canviat en pocs anys, perquè el 2014 hi va haver un saldo migratori de - 2,04%o, és a dir, que van sortir d'Espanya més persones que les que hi van arribar.

Després d'una breu etapa de notable immigració (2002-09), el 2015 la població estrangera resident a Espanya es situava en 4729644 persones (un 10,1% de la població), una xifra que s'havia reduit d'un 5,8% en relació amb l'any anterior a causa de l'efecte combinat de l'emigració i l'adquisició de la nacionalitat espanyola. A Espanya hi continua havent notables diferències territorials en relació amb el moviment natural de la població que s'expliquen per causes socials (comportaments diferents) i per causes econòmiques (nivell diferent de desenvolupament).

Així, les comunitats més enve- Ilides són Astúries, Galícia i Castella i Lleó, i les que tenen un creixe-ment natural més gran, la Regió de Múrcia, la Comunitat de Madrid i les Illes Balears. 4. ESTRUCTURA DE LA POBLACIO ESPANYOLA L'estructura d'una població presenta la seva composició i distribu-ció per edats i per gèneres i es representa mitjançant un tipus de grà-fic anomenat piràmide d'edats, que mostra la história de la població i permet preveure problemes i necessitats i també establir semblances i diferències amb la població d'altres regions o paisos. 4.1. La piràmide d'edats d'Espanya: Per estudiar l'estructura d'una població per edats i sexe s'elabora una pirámide de població.

L'eix horizontal del grafic es divideix en dues parts: a l'esquerra s'hi situen els valors de la població masculina, i a la dreta, els de la població femenina. Aquests valors s'expressen, generalment, en per-centatges sobre la població total. A l'eix vertical s'hi representen les edats per ordre creixent, agru-pades en intervals de cinc anys. Cada esglaó indica el percentatge d'individus que tenen la mateixa edat. La figura que en resulta a molts països s'assembla a un triangle i per la forma que té rep el nom, im-pròpiament, de pirámide.

Per analitzar una piramide es consideren tres grups d'edat: el de població jove, que comprèn des del naixement fins a 14 anys; el de població adulta, entre 15 anys i 64; i el de població anciana, des de 65 anys endavant. En funció dels tipus o models de piramides, la d'Espanya és contractiva; és la própia de països economicament desenvolupats i es caracteritza per una natalitat baixa i una esperança de vida prolonga-da. La piràmide d'Espanya presenta aquestes característiques: Un estrenyiment dels primers esglaons de la piràmide a causa d'una disminució de la natalitat des del 1979.

L'esglaó de 5 a 9 anys mostra un cert augment de la natalitat, que es va produir so-bretot l'any 2008, bé que aquest repunt va ser conjuntural. El cos central de la piràmide representa l'edat adulta i mostra un eixamplament notable entre 35 i 49 anys, en què, a la població es-panyola nascuda en l'etapa de creixement demografic (1966- 1980), s'hi suma la majoria de la població immigrant. Aquest grup d'edat s'identificava amb la població treballadora, pe-rò a mesura que augmenta el desenvolupament d'un país, retroce-deix el començament de l'edat activa, a causa de la necessitat i la possibilitat de tenir una millor preparació técnica, científica i pro-fessional.

Els esglaons superiors de la piràmide comprenen els grups de més edat. Aquests esglaons creixen en alçada i en amplada, cosa que demostra que, a Espanya, un percentage elevat de població viu molts anys. La reducció que s'observa a l'esglaó de 70 a 74 anys correspon a la falta de naixements, derivada de la Guerra Civil i de la postguerra immediata. Si es compara la distribució per edats de la població espanyola de l'any 1887 amb la corresponent a l'any 2015, es veu ben clar l'estre-nyiment de les edats compreses entre 0 i 19 anys, l'augment del tronc central de la piramide i el gran desenvolupament de les edats superiors, a partir de 70 anys.

Aquest canvi comporta la inversió de la corba demogràfica: disminueix la població jove i augmenta la població de 65 anys i més. Aquesta tendència es considera que pot continuar. Si es considera la distribució de la població per sexe, l'any 2015 el 50,9% del total de la població eren dones, i el 49,1%, homes. Fins al dia d'avui ha estat un fenomen general que nasquessin més homes que dones, però també que hi hagués més mortalitat infantil en el cas dels mascles i que en diminuís el nombre a causa de guerres i d'accidents de feina, o per una taxa més elevada de mortalitat.

Actualment continuen naixent més homes, però s'ha reduit la mor-talitat infantil, i, alhora, la creixent igualtat a la feina tendirà a igualar les taxes de mortalitat. També s'hi ha d'afegir la immigració, que és majoritariament masculina, i per això la diferència entre el nombre d'homes i el de dones pot canviar. Tipus de piràmides: El perfil o contorn d'una piramide ens indica el ti-pus de població d'un país: 1. Una piramide expansiva correspon a una pobla-ció jove. Té la base ampla, perque la població jo-ve és molt nombrosa, i el tronc i la cúspide són estrets, perquè la població adulta i l'anciana es redueixen. 2. Una piramide estable correspon a una població adulta.

La base es va estrenyent a causa de la re-ducció de la població jove i la cúspide es va fent una mica més ampla perqué augmenta la pobla-ció anciana. El tronc s'eixampla a causa de l'exis-tència d'una població adulta elevada. 3. Una piramide contractiva correspon a una pobla-ció envellida. La base és molt estreta a causa d'una forta disminució de la població jove i el tronc i la cúspide s'eixamplen a causa d'una po-blació adulta i anciana molt nombrosa. 5. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL TERRITORI La població espanyola es distribueix al territori d'una manera desi-gual.

Les densitats més altes les trobem a la perifèria de la península i a les illes, mentre que l'interior peninsular està poc poblat. 5.1. Una distribució desigual: Espanya és un país poc poblat si el comparem amb altres països europeus. El 2015 la població superava els 46600 000 habitants, i la densitat era de 92,1 h./km?. Però, encara que la densitat sigui baixa, el valor no és gaire significatiu perquè la població espanyola es repar-teix d'una manera molt irregular al territori.

Les zones més poblades estan situades a prop de la costa i a les valls adjacents, perquè el desenvolupament econòmic (industrial i tu-rístic) dels darrers 150 anys s'ha situat preferentment a la façana marítima i a les arees que hi ha a prop. La població d'aquests llocs es concentra a ciutats o grups de ciutats que formen conjunts urbans d'una elevada densitat, com Barcelona i la seva extensa área metropolitana, València, Alacant-Elx-Múrcia, Sevilla-Cadis-Màlaga-Granada, Guipúscoa-Biscaia-Cantàbria, Gijón-Oviedo i La Corunya-Vigo. També estan molt poblats els arxipèlags de les Balears i les Canaries.

Com a excepció, a l'interior peninsular destaca Madrid, la ciutat més gran d'Espanya, amb una extensa área metropolitana que s'estén cap a Toledo i Guadalajara. A més, a l'Espanya interior hi ha altres ciutats molt poblades, com Saragossa i Valladolid. Les zones menys poblades es troben a l'interior i comprenen una part de les comunitats autónomes de Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Aragó, Extremadura i Galícia. Aquestes zones van perdre molta població a causa de les migracions cap a les zones industrials durant la década del 1960 i el començament de la dècada del 1970.

El desequilibri historic de la distribució de la població espanyola: El desequilibri pel que fa a la distribució de la po-blació española es remunta a l'Edat Moderna. En aquesta etapa les densitats més altes de pobla-ció es trobaven al centre i al nord peninsular, la costa valenciana i els dos arxipèlags. Al segle XIX la incipient industrializació i el des-envolupament urbà i del sistema de transports van contribuir a reforçar la densitat de la població a la periféria en perjudici de l'interior peninsular.

Al segle XX aquests contrastos es van aguditzar amb el creixement de les regions industrials pree-xistents i les arees turístiques mediterrànies i insu-lars, en part grácies a les migracions procedents de l'interior. 6. POBLACIÓ ACTIVA ESPANYOLA La població activa d'un país se sol situar entre els 2/5 i els 3/5 de la població total, però aquesta xifra varia segons el percentatge de població adulta, la quan-titat i la diversitat d'ocupacions i el nombre de dones actives. A Espanya la po-blació activa ha anat augmentant a mesura que ha crescut la població i a causa de la incorporació de les dones al món laboral. 6.1.

Dinàmica dels sectors productius: A mesura que una societat es desenvolupa, hi té lloc un transvasament de població activa des de l'agricultura cap a la indústria i, més tard, de la indústria al sector terciari o dels serveis. El creixement del sector terciari als països rics prové del fet que, quan augmenta la renda, es tendeix a multiplicar i a diversificar el consum de béns i la demanda de serveis. Un bon exemple d'això és que, als països desenvolupats, l'economia ha multiplicat la demanda de serveis a les empreses. 6.2.

La situacio de la poblacio activa: La població activa és el conjunt de persones de 16 anys en amunt que estan ocupades, és a dir, que treballen en qualsevol dels sectors de i activitat economica. També s'hi inclouen les persones que en el moment actual estant buscant feina per primer cop o les que estan a l'atur. Segons l'enquesta de població activa del primer trimestre del 2016, la població activa espanyola era de 22821000 persones, amb una taxa d'activitat del 59,3%.

Si es compara amb les xifres del 2001 (17800 000 actit), destaca l'augment sostingut d'aquesta població, amb un màxim el 2012 (23.452 000 ac tius), perquè han arribat a l'edat laboral els joves nascuts els anys de creixement demogràfic, han vingut molts immigrants i, especialment, s'ha incorporat al món laboral un percentatge elevat de dones. La diferència entre la població activa i la població ocupada és la població en atur, que, a partir de la crisi economica actual, ha anat augmentant i s'ha convertit en un dels problemes més greus del nostre país actualment.

El 2013 la taxa d'atur va assolir el rècord del 26,1%; la baixada posterior (fins a un 21% al comencament del 2016) no reflecteix tant la creació de nova ocupa-ció com el fet que moltes persones hagin decidit buscar feina a l'estranger i que s'hagi modificat la manera de comptabilitzar les ocupacions. Les dades de l'enquesta de població activa del primer trimestre del 2016 re-flecteixen que els contractes indefinits a Espanya representen el 74,9% de la població asalariada, mentre que el 25,1% restant són contractes temporals. Però actualment es fan més contractes temporals que indefinits, i molts d'aquests són a temps parcial.

Si pel gener del 2007 més d'un 15% dels nous contractes eren de caire indefinit, pel gener del 2016 aquest percentatge havia caigut fins al 8,9 %. En temps de crisi, el sector empresarial pressiona per liberalitzar la contracta-ció i poder contractar i acomiadar els treballadors segons les necessitats de l'empresa, mentre que el sector sindica i el sector social proposen recórrer a un altre tipus de mesures per defensar els drets dels treballadors. L'Estat, per frenar l'atur, incentiva la contractació laboral i els contractes indefinits. 6.3. El problema d'atur: En una societat la desocupacio depen basicament del creizement económic.

Quan hi ha crisi, les empreses limiten els costos de ma ra económica és expansiva, la taxa d'atur sol baixar. d'obra i fins i tot n'hi ha algunes que pleguen. En canvi, si la conjuntu-Des de mitjan segle XX a Espanya s'han viscut tres crisis economi-ques importants.

La crisi del començament de la dècada del 1970 es va produir basicament per l'augment dels preus del petroli; la del co-mençament de la dècada del 1990 la va originar l'automatització i la informatizació progressives dels processos productius, i la crisi que es va iniciar el 2007 va ser, sobretot, financera.- Segons l'enquesta de la població activa, al començament del 2016 hi havia 4791400 persones a l'atur, cosa que significava una de les xifres d'atur més altes d'Europa.

Les persones més perjudicades per la desocupació són: els joves que busquen la primera feina (fins a un 68,5% a l'atur entre els que tenen de 16 a 19 anys), els més petits de 25 anys (46% en atur), les persones de més de 40 anys i les minories ètniques. Les comunitats autonomes on s'ha deteriorat més el mercat laboral han estat les que tenien una dependència més gran del sector de la construcció i del sec-tor dels serveis, principalment el turisme. En canvi, en unes altres, com Astúries, Cantabria, el País Basc i La Rioja i, en menor proporció, a Navarra i a Madrid, la recuperació del nombre de contractes sembla més important.

Les persones a l'atur a causa de la pèrdua de l'ocupació reben una prestació contributiva o un subsidi d'atur de la Seguretat Social durant un temps. Malgrat això, l'atur forçós representa un greu problema personal i social. PIRÀMIDES DE POBLACIÓ Les piràmides de població o piràmides d'edats, són la representació gràfica de la població en un lloc i en un moment determinat, segons el sexe i l'edat. La piràmide de població és la combinació de dos gràfics, un d'homes i un altre per dones. Pel seu comentari hem de tenir en compte: l'eix vertical (ordenades): hi trobem classificats els grups d'edat, de cinc en cinc anys.

A l'últim esglaó solen estar representades les persones més grans de vuitanta-cinc anys. eix horitzontal (abscisses): es la base de la piramide: hi coloquem a l'escala numerica de les barres de cada grafic: a l'esquetta els homes i a la dreta les dones cada grup es representa mitjançant una barra horitzontal, que parteix de la base de la piràmide. La longitud de la barra depèn del nombre de persones de cada grup d'edat. Dades i xifres: a partir d'elles construïm la piràmide (valors absoluts -total d'homes i dones amb intervals determinats-; o valors relatius -tant per cent d'homes i dones d'una edat determinada sobre el total de població).

Podem dividir la piràmide en: una base, representa la natalitat a l'any de representació (de cada grup d'edat es pot inferir la natalitat dels anys corresponents -aquesta deducció sempre serà parcial donat que haurem de tenir en compte la mortalitat i les crisis demogràfiques que es puguin haver produït). La part central representa la població activa (16 a 65 anys), podem deduir la mortalitat (en general al món desenvolupat hi trobarem els grups més nombrosos de població). Finalment la cúspide, ens proporciona informació sobre l'esperança de vida (població de més de 65 anys). Exemple de piràmide comentat: 1r Pas. Descripció de la piràmide.

Tenim una piràmide de població d'Espanya el 2011, on es troba representada l'estructura de la població per grups d'edat. A l'eix horitzontal tenim els percentatges de població mentre que a l'eix vertical les franges d'edat estan distribuïdes en intervals de cinc anys. A la dreta es representen els valors corresponents a les dones i a l'esquerra els corresponents als homes. La font és l'Institut Nacional d'Estadística i les dades són de l'1 de gener del 2007. 2n Pas Anàlisi i conclusions. Podem inferir que la piràmide presenta una població amb forma regressiva o contractiva (població envellida), encara que mostra lleugers símptomes de recuperació de la natalitat els darrers anys.

S'observen grups d'edat molt avançada en relació a l'alta esperança de vida i és visible un gran eixamplament en les edats adultes i una contracció en els nascuts en el període 1938-40. Observem com en el grup d'edat de 0 a 4, hi ha un major nombre de naixements masculins que de femenins. Aquesta és una tendència natural biològica (de cada 1000 naixements 512 són nens i 488 nenes). En els grups d'edat dels 20 als 40 anys observem el predomini dels efectius masculins sobre els femenins, en part pel nombre més gran de naixements, però especialment és conseqüència de l'arribada d'immigrants, que solen ser homes majoritàriament.

En els grups d'edat de més de 65 anys la tendència s'inverteix amb un clar predomini de les dones a causa de la seva major esperança de vida deguda a factors biològics i sociològics alhora. Resumint, la població espanyola es caracteritza per tenir una baixa natalitat, tendència característica en les dues darreres dècades del segle XX, conseqüència del retard de la maternitat en les dones i a la disminució de fills per parella. Baixa fecunditat, l'índex espanyol de fecunditat és d'1,39 fills per dona, molt per sota del que es considera com el nivell mínim de reemplaçament generacional (2,1).

Aquesta dada és el resultat d'aspectes socioeconòmics i culturals (accés als mitjans anticonceptius, canvi del paper de la dona amb la incorporació al mercat de treball, nivell d'instrucció de les dones, capacitat de decisió de les dones, costos de la cura i l'educació dels fills, retard en l'edat en què es té el primer fill, canvis en l'estructura familiar, …). La baixa mortalitat, que s'observa en el gràfic és el resultat de l'augment de l'esperança de vida, com a resultat de la millora de qualitat de vida d'amplis sectors de la població, i reflecteix perfectament l'envelliment de la població espanyola.

Aquesta situació, condicionada per la baixa natalitat i la baixa fecunditat, dóna lloc a un creixement vegetatiu molt baix, que sumat a un augment de l'esperança de vida, situa a l'Estat Espanyol en un comportament d'envelliment progressiu de la seva població. Si aquesta tendència no canvia, l'escenari futur serà de desequilibris en el sistema de pensions (proporció de pensionistes més gran respecte de la població activa); increment de la despesa sanitària dirigida a les persones de la tercera edat; caiguda de l'oferta en el mercat de treball, caiguda dels efectius de població existents, fet que pot impulsar nous corrents d'immigració.

DISTRIBUCIÓ DESIGUAL: Una de les causes és l'herència de camps i dels grans latifundis on actualment cada cop es necessita menys einas pel camp perque estem en industrialització A Biscaia hi ha molta poblaciio per los altos hornos de biscaia Espanya vacia Les persones que primer marxen son les dones els homes tenen herencia Al Pirineu degut a les esquiades fa que no sigui abandonada del tot *Densitat de poblacio: nombre d'habitants per quilometre quadrat POBLACIÓ ACTIVA ESPANYOLA: Primerament, la poblacio es dedicava al sector primari, i despres de la guerra civil es van traspassar al sector secundari Actualment el sector terciari ha anat creixent (turisme) com mes poblacio es dediqui al sector terciari vol dir mes desenvolupament economic d'altra banda el sector terciari fa referencia a una poblacio pobre