Relleu, Clima i Vegetació d'Espanya: Formació i Característiques

I 82 flashcards i 56 preguntes més al document.

Text del document

RELLEU, CLIMA I VEGETACIÓ A ESPANYA FORMACIÓ DEL RELLEU PENINSULAR resultat de 2 processos: Construcció del relleu Per forces geològiques internes Destrucció del relleu Erosió Produits en les eres geològiques: 1. Primària o Paleozoica (500 - 240 milions d'anys) - Orogènesi herciniana . El sòcol de la Meseta es plega i trenca. Apareixen les primeres muntanyes. - Sòls : Silicis - Relleu : Meseta, Sistema Central, Massís Galaic Lleonés, Muntanyes de Toledo. 2. Secundària o Mesozoica (240 - 60 milions d'any) - No hi ha moviments orogènics . El mar inunda la península i comença a produir-se sedimentació a la zona d'inundació. - Sòls: Roques calcàries - X 3.

Període terciari o Cenozoic (60 - 1 milió d'anys) - Orogènesi alpina. Es trenca i plega el sòcol. S'eleven els sediments del període anterior (roques calcàries). Es formen noves serralades. Es tornen a elevar antics massissos paleozoics. L'interior de la península continua inundada (depressió de l'Ebre i del Guadalquivir). La Meseta s'inclina cap a l'atlàntic. - Sòls: Argiles - Relleu: Pirineus, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric, Serralada Costanera Catalana, Sistema Bètic, Serra Morena, Depressió de l'Ebre, Depressió del Guadalquivir. 4. Període quaternari (Últim milió d'anys) - Època glacial. Es perfilen els cims més alts de les serralades. Es comença a retirar el mar de les depressions.

Es perfilen les costes de la península. - Sòls: Argiles - Relleu: S'eleven les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. EL RELLEU PENINSULAR - Meseta Central ; envoltada de; - Serralada Cantàbrica ; al nord, que culmina als Picos d'Europa. - Serralada Ibèrica ; s'exten en direcció sud-oest desde la serralada Cantàbrica fins a la Mediterrània. - Massís Galaicolleonès ; al nord-oest. - Sierra Morena ; al sud. A l'interior de la Meseta Central es troba el Sistema Central que s'estén des de la serralada ibèrica fins Portugal. Aquest divideix l'altiplà en dues parts: la Submeseta Nord i la Submeseta Sud . Un sistema més modest, les Muntanyes de Toledo , divideix la Submeseta Sud en dos sectors.

A l'exterior de la Meseta Central hi ha el Pirineu (que s'estén al llarg de l'istme peninsular i assoleix una gran amplada en el sector central) i el Sistema Bètic . (al sud del riu Guadalquivir, format per dues serralades de disposició paral·lela; serralada Penibètica , on es troba el Mulhacén, i serralada Bètica ) - També a l'exterior de la Meseta central hi ha dues grans depressions: 1. La depressió de l'Ebre , entre la serralada Ibèrica i el Pirineu . 2. La depressió del Guadalquivir , entre Sierra Morena i el Sistema Bètic .

Relleu Insular - Balears: Serra de Tramuntana - Canàries: Volcàniques - Teide CONCEPTES Orogènia : procés de formació de muntanyes Materials silicis - Paisatge germànic (estructura germànica ): Zona de relleu format per blocs de l'escorça terrestre que s'han aixecat o enfonsat al llarg de fractures (falles). No són muntanyes joves sinó estructures antigues i erosionades. (Materials; silicis durs) - Horst: Bloc elevat de l'escorça terrestre limitat per falles. S'aixeca respecte als blocs veïns (que sovint són graben). - Graben : Bloc enfonsat de l'escorça terrestre limitat per falles, situat entre dos horsts o blocs més elevats. Exemple: la fossa del Rin o la vall del Rift africà.

- *Pissarres - Quars - Quarsites - Gneis - Congost: Vall estreta i profunda excavada per un riu entre muntanyes o penya-segats, amb pendents molt pronunciats. Exemple: el Congost de Mont-rebei. - Relleu apalatxià : Tipus de relleu caracteritzat per serralades paral·leles separades per valls longitudinals. Prové d'una antiga orogènia (muntanyes molt velles i erosionades). Exemple típic: els Apalatxes a l'est d'Amèrica del Nord. Materials calcaris - Paisatge càrstic: Relleu originat per la dissolució dels materials calcaris per l'aigua de pluja. Es formen cavitats, dolines, avencs i altres formes típiques del modelat càrstic.

- Dolina: Depressió circular o ovalada formada quan el terreny calcari s'enfonsa per la dissolució del subsòl o pel col·lapse d'una cavitat subterrània. - Avenc: Cavitat o pou vertical que s'obre a la superfície d'un terreny càrstic i comuna amb galeries subterrànies. - Lapiaz : Solcs o estries estretes i profundes que es formen a la superfície de la roca calcària per l'acció de l'aigua de pluja. Dóna un aspecte aspre i retallat del terreny. Material argilós - Badland: Paisatge molt erosionat format sobre materials argilosos o margosos, amb formes irregulars i sense vegetació. Es crea per l'acció intensa de la pluja sobre terrenys tous.

- Xaragall: Petit sols o canal excavat per l'aigua de pluja sobre un pendent argilós. És el primer estadi de l'erosió que pot acabar formant badlands si s'intensifica. EL RELLEU A CATALUNYA El Pirineu: S'estén pel nord d'Espanya en direcció oest-est i s'estreny fins arribar al mar. - Pirineu Axial: part central de la serralada - Prepirineu: les serralades que queden al sud d'aquesta - Serres interiors - Serres exteriors Depressió central El Sistema Mediterrani: S'estén en paral·lel a la costa i forma una doble alineació de muntanyes: 1. Serralada Prelitoral, a l'interior Depressió Prelitoral 2.

Serralada Litoral, més a prop de la costa (Costes del Garraf) La Serralada Transversal: Connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani. LES XARXES HIDROGRÀFIQUES CONCEPTES Meandre: Corba o gir molt pronunciat que fa el curs d'un riu, sobretot a les zones planes i baixes. Es forma perquè l'aigua erosiona més la part exterior de la corba i deposita sediments a la part interior, fent que el riu tingui una forma serpentejant. Afluent : Riu o corrent d'aigua més petit que desemboca en un altre riu més gran, no pas directament a la mar. Exemple: l'Ebre té com afluent el Segre.

Règim: El règim d'un riu és la variació del cabal al llarg de l'any, és a dir, com canvia la quantitat d'aigua segons l'estació. Depèn sobretot de les precipitacions i de la fosa de neu, per exemple: - Règim pluvial: depèn de la pluja - Règim nivopluvial: depèn de la neu i de la pluja - Règim pluvionival: pluja > neu - Règim nival: depèn del desglaç Cabal: La quantitat d'aigua que passa per un punt concret del riu en un segons. S'expressa en metres cúbics per segon (m3 / s) Si plou molt, el cabal puja; si hi ha sequera, baixa. Vessant: Mar o oceà on desemboquen un conjunt de rius. Conca: Territori per on discorren totes les aigües que desemboquen en un mateix riu principal.

Inclou el riu principal i tots els seus afluents. Pot ser simètrica (mateixos afluents en un costat i en l'altre) o dissimètrica. Confederació hidrogràfica: Organisme que gestiona l'aigua i els rius dins d'una conca hidrogràfica. S'encarrega de controlar l'ús de l'aigua, les preses i la planificació hidrològica. Aqüífer: És una reserva d'aigua subterrània que s'acumula en capes de roques poroses sota terra. L'aigua s'hi pot emmagatzemar i extreure através de pous o fonts. Estiatge: Període de l'any en què un riu porta el cabal més baix. Sol passar a l'estiu, quan hi ha menys pluja i més evaporació. Dèficit hídric: Situació en què la demanda d'aigua és superior a la quantitat disponible.

Pot passar per sequera, sobreexplotació o mala gestió dels recursos hídrics. Depuradora: Instal·lació que neteja les aigües residuals (provinents de cases, indústries, etc.) per retornar-les al medi natural sense contaminar-lo. El procés elimina residus sòlids i substàncies químiques. Dessalinitzadora: Planta que extreu la sal de l'aigua del mar per convertir-la en aigua dolça apta per al consum o reg. Molt útil en zones àrides o amb sequera. Potabilitzadora: Instal·lació que tracta l'aigua (normalment de rius, llacs o aqüífers) per fer-la segura per beure. Elimina microbis, fang i substàncies contaminants.

FACTORS FÍSICS QUE INFLUEIXEN EN ELS RIUS - Orografia o relleu - Factors atmosfèrics (clima) determinen els règims - Altres - Litologia - Vegetació - Acció antròpica (home) -------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Els rius del vessant atlàntic; - Aprofiten la inclinació de la meseta - Reben aigua de molts afluents i serralades - Règim més regular HIDROGRAMA Hidrograma: Gràfic que recull les variacions del cabal d'un riu. - Recollim les variacions mensuals d'un riu respecte el cabal mitjà .

Cabal mitjà = 1 - Quan el coeficient del cabal està per sobre de 1 vol dir que el cabal del mes supera el mitjà de l'any, per tant, hi ha crescuda; aquesta crescuda serà important a partir de 2, mentre més s'aproxime el coeficient a 0, menys aigua portarà el riu. Apartir d'aqui podrem delimitar a quin dels 4 règims pertany el riu. CLIMES A ESPANYA FACTORS · Geogràfics - Relleu - Efecte Fönh: Fenomen meteorològic que passa quan una massa d'aire xoca contra una muntanya i aquesta fa de "pantalla": 1. L'aire puja per la muntanya i es refreda condensa la humitat i provoca pluja a la vessant de sotavent. 2.

Quan l'aire baixa per l'altra banda (barlovent), ja no té humitat i al baixar s'escalfa i s'asseca. - Configuració - Situació - Latitud · Termodinàmics - Corrent Doll (Jet Stream) Corrent d'aire en alçada (entre 5000 i 10000 m) que va d'oest a est per l'hemisferi nord a 100 - 300 km de velocitat. A la primavera i tardor es trasllada cap al Nord o Sud. - Centres d'acció - Anticiclons masses d'aire fred i sec que donen temps estable (A) - Depressions masses d'aire càlides i humides que provoquen temps inestables (D, B) (Borrasques). - Masses d'aire (Polar, Continental i Tropical) - (Marítims i Continentals) - Els vents sempre van de les baixess pressions a les altes pressions.

- Fronts : masses d'aire que provoquen temps inestables. - Càlids - Freds ELEMENTS - Insolació - Nebulositat - Temperatura - Humitat - Evapotranspiració - Pressió - Precipitació - Vent - Evaporació - Aridesa TIPUS DE CLIMES - Atlàntic - Galícia i comisa cantàbrica - Proximitat a la mar - Temperatures suaus tot l'any. 20ºC - 30ºC - Precipitacions abundants a causa del vent humit de l'Atlàntic - Vegetació: Boscos de Faig, roures i castanyers - Continental o d'interior - Depressió de l'Ebre i Meseta - No proximitat a la mar - Temperatures extremes. Hiverns llargs i freds. Estius frescos al nord i càlids al sud - Precipitacions escasesi tormentoses a l'estiu.

Més abundants a la depressió de l'Ebre - Vegetació: Alzines, pins i roure de fulla petita. No fromen boscos - Mediterrani - Zona mediterrània i zona atlàntica d'Andalusia, Balears, Ceuta i Melilla - Proximitat a la mar - Temperatures elevades a l'estiu i suaus a l'hivern. - Precipitacions escases i irregulars. Zona més àrida Múrcia i Almeria. - Vegetació: Arbres de fulla perenne. Alzines i sureres. 1. Mediterrani litoral 2. Mediterrani interior 3. Mediterrani subdesèrtic - Muntanya - Pirineus, Sistema Central i Cordillera Penibètica - No proximitat al mar - Temperatures baixes amb hiverns llargs i molt fred. Estius curts - Precipitacions abundants augmenten amb l'altitud. - Vegetació: Escasa.

Pi i roure - Subtropical - Illes Canàries - Proximitat al mar - Temperatures suaus tot l'any. Vents procedents del Sàhara. 18ºC - 25ºC - Precipitacions escasses. Les illes més orientals són més àrides. - Vegetació: Pi canari, palma canària i drago CONCEPTES Temps : situació de l'atmosfera en un moment i lloc determinat Clima : situacio habitual de latmosfera en un lloc observat durant un llag periode de temps Isòbares: línies que s'uneixen en un mapa i que tenen igual pressió atmosfèrica. Quan les isòbares estan molt juntes, vol dir que el vent bufa més fort. (1013 milibars o per sobre és un temps estable, i si està per sota és inestable).

- A l'hemisferi Nord el vent (els anticiclons) gira en el sentit de les agulles del rellotge, mentre que al Sud és a l'inversa. I les depressions (D) funcionen al revés. Isohietes: línies que uneixen punts amb igual quantitat de precipitació (pluja, neu, etc.) en un període determinat. S'utilitzen per fer mapes de pluviositat i veure quines zones reben més o menys aigua. Isotermes: línies que uneixen punts amb igual temperatura. Ajuden a veure com varia la temperatura d'un territori i si hi ha diferències entre zones costaneres i interiors, per exemple. Amplitud tèrmica: diferència entre la temperatura màxima i la mínima. Pot ser diària o anual.

A prop del mar, l'amplitud tèrmica és baixa perquè el mar suavitza les temperatures, mentre que a l'interior és alta perquè les temperatures canvien més entre dia i nit o entre estacions DANA: Depressió Aïllada en Alçada ELS CLIMOGRAMES (comentari) · Precipitacions - Estació més seca - Estació que plou més - Total de precipitacions (Ibèria seca > 700 mm < Ibèria humida) - Dèficit hídric (Temperatures > Precipitacions) · Temperatures - Mes més càlid (< 25ºC = fred) - Més més fred - Amplitud tèrmica - Tipus de clima · Factors EL DOMINIS BIOGEOGRAFICS A ESPANYA Una regió biogeogràfica és una àrea del planeta que té unes condicions naturals semblants (clima, sòl, relleu) i, per tant, una flora i fauna pròpies.

LA REGIÓ MEDITERRÀNIA Ubicació : Arxipèlag balear i el 80% del territori de la Península. Clima : Mediterrani . Temperatures altes i escassetat d'aigua. Pluges equinoccials (primavera i tardor). Estius calorosos i secs (estiatge). Hiverns suaus. Sòl : Roques calcàries i argiles. Vegetació : · Bosc perennifoli: Arbres de mitjana altura, no rectilinis, amb corfa grossa i rugosa, mostrant un ric sotabosc. Algunes espècies són: - Alzina, resistent a la sequera i adaptat a tot tipus de sòl. La fusta és dura i resistent i s'aprofita per a fusta i fruits. Es localitza a Sierra Morena, Extremadura i Guadarrama. - Alzina surera , prefereix hiverns suaus i de certa humitat amb sòls silicis.

La fusta és dura, per a la construcció i la corfa per al suro. - Pi, formació vegetal secundària adaptada a condicions extremes de fredor, calor, humitat i aridesa, així com a sòls diferents. Es un arbre piròfit. Aquest arbre s'ha ampliat a moltes àrees per l'acció humana, donat el seu ràpid creixement i rendibilitat econòmica. · Matollar ; resultat de la degradació del bosc - Màquia: està formada per arbustos densos, de més de 2 metres d'alçària com el llentiscle, bruc d'hivern i altres. - Garriga: matolls i arbustos de poca altura, que deixen àrees sense cobrir amb romaní, timonet, lavanda, etc. - Estepa: zones sense arbres per la sequera i degradació de la garriga.

Herbes baixes i arbustos espinosos amb sòls pobres. Trobem margalló, timonet, espart, etc. LA REGIÓ EUROSIBERIANA Ubicació: Nord i nord-oest peninsular Clima: Atlàntic o oceànic . Temperatures suaus i precipitacions abundants i regulars que afavoreixen el desenvolupament de la vegetació. Sòl: Roques silícies i calcàries. Vegetació: · Bosc caducifoli : Arbres alts amb tronc recte i llis, fulles grans i caduques. Poques espècies formant masses. Destaquen les espècies: - Faig, que és amant de la humitat i prefereix els sòls calcaris. Creix ràpidament i la fusta és dura i de bona qualitat. Es troba sobretot a la Cordillera Cantàbrica i al Pirineu navarrès. - Roure, demana menys humitat i fredor.

El seu creixement és lent i produeix fusta dura emprada en la construcció, mobles i vaixells. Es troba sobretot a Galícia i a la Serralada Cantàbrica. · Landes: És una densa vegetació de matollar d'altura variable, amb predomini de la "retama", el "tojo" i el "brezo". És una degradació del bosc caducifoli o vegetació supraforestal entre els 1600 i 200 metres d'altura. · Prats o praderies: Ocupen grans extensions als paisatges oceànics. Abunda la vegetació herbàcia i les pastures. LA REGIÓ MACARONÈSICA (paisatge de Canàries) Ubicació: Illes Canàries Clima: Subtropical . Temperatures suaus tot l'any i pluges escasses.

Sòl: Volcànic Vegetació: escalonada, per estatges; - Pis basal (fins 300 m): aridesa, matolls aspres i poc espessos. - Pis intermedi (200 - 800 m): Baixada tèrmica i augment de la humitat. Datiler, drago i sabina. - Pis termocanari (800 - 1200 m): Vegetació adaptada a les boires generades pels alisis. Més frescor i menys insolació. Bosc de laurisilva , molt dens i fayal-brezal si s'ha degradat per l'actuació humana de la formació anterior. - Pis de muntanya (1200 - 2200 m): Bosc de coníferes. El pi canari està adaptat a la sequera i al fred, a l'igual que el cedre. - Pis supracanari (més de 2200 m): Nuesa total i tan sols mates disperses, amb certa riquesa florística.

*Endemismes: Espècies que només viuen en un lloc concret del món i no es troben en cap altre lloc. (Drago canari, llorer, tajinaste roig). LA REGIÓ BOREOALPINA O DE MUNTANYA (paisatge de muntanya) Ubicació: Sistema Central, Pirineus, Sistema Ibèric, Serralades Bètiques, Sierra Morena. Clima: De muntanya o alpí i subalpí . Fred intens a l'hivern, estiu fresc. Neu abundant durant l'hivern. Sòl: Roques silícies i calcàries. Vegetació: · Alpina (Pirineus). Per damunt del bosc de roures i alzines apareixen 3 tipus: - Pis subalpí ( 1200 - 2400 m): Coníferes com l'avet, pi negre i pi silvestre. L'avet pot formar boscos mixtos amb el faig i un sotabosc amb arbustos.

- Pis alpí (2400 - 3000 m): Domini de les praderies, amb 7-8 mesos cobert de neu. Abunden zones de roques nues, canxals i plantes rupícoles. - Pis nival (més de 3000 m): En zones amb certa inclinació plantes rupícoles, a la resta neu quasi permanent i sense vegetació. · A la resta de la península no hi ha pis subalpí de coníferes. Directament es passa del bosc propi del clima (caduc o perenne) al pis supraforestal. EL DOMINIS BIOGEOGRAFICS A CATALUNYA DOMINI O REGIÓ BOREOALPINA Ubicació: Per damunt dels 1600 metres d'altura en els territoris del Prepirineu i del Pirineu Axial. Clima: Alpí i Subalpí. Precipitacions abundants. Temperatures baixes, sobretot a l'hivern.

Condicions climàtiques extremes. A l'hivern la temperatura mitjana sol ser inferior als 0ºC, a l'estiu es poden produir glaçades. Vegetació: molt castigat per la tala i la desforestació. Als estatges superiors hi trobem pastures. Avui en dia recuperada la vegetació original com a conseqüència del despoblament rural. - Estatge subalpí (1600 - 2300 m): pinedes de pi negre, avets. - Estatge alpí (2400 - 3000 m): prats alpins, rupícoles i herba. - Estatge nival (+3000 m): rupícoles (líquens i molses) DOMINI O REGIÓ EUROSIBERIANA Ubicació: Zones de muntanya mitjana, el Prepirineu, la Serralada Transversal i alguns massissos de la Serralada Prelitoral.

Clima: Oceànic, Mediterrani de muntanya mitjana i Atlàntic o Subatlàntic. Temperatures suaus i pluja abundant tot l'any. Vegetació: Boscos de fulla caducifòlia: roures, fagedes, pi roig… També hi trobem bosc de ribera (salzes, oms). Molt explotat (forestal, pastures, conreus), el que ha permès la seva colonització per part d'espècies al·lòctones (pollancres, castanyers, …) *Espècies al·lòctones: espècie no autòctona, introduïda, que prové d'un altre domini de vegetació. DOMINI O REGIÓ MEDITERRÀNIA Ubicació: Zones de menys altitud, -800 metres, planes i muntanyes baixes. Clima: Mediterrani. Estiu calorós i sec, hivern suau i pluja a la primavera i a la tardor (equinoccials).

Vegetació: Espècies escleròfil·les, adaptades a la sequera. Bosc mediterrani típic: alzina, alzina surera, carrasca. A les zones degradades, i en funció del sòl, màquia i garriga, amb arbustos de farigola, romer, pi blanc…. Sotabosc de plantes esclerofil·les (marfull, arboç,…) i plantes enfiladisses (lligabosc, heura,...). També trobem oliveres i garric. Molt alterat per l'acció humana, la vegetació original és substituïda pel pi blanc i pels conreus. Amb el despoblament rural i els incendis es recupera el bosc originari juntament amb matoll arbustiu (romaní), màquies i pinedes secundàries.

*Espècies escleròfil·les: Espècie vegetal de fulla endurida, adaptada a temperatures altes i a l'escassetat d'aigua. EL PATRIMONI NATURAL · Són els béns naturals que una societat ha heretat. · Ens prové de recursos per a viure però també per al benestar i qualitat de vida (oci, repòs, art...) · És vulnerable , és a dir, l'equilibri ecològic es pot trencar fàcilment, avui dia. · També és dinàmic , està en continu canvi. · El formen els parcs nacionals i naturals , monuments naturals, espècies en perill d'extinció, i recursos naturals com aigua, aire o sol.

· El posen en perill: - El creixement continu de les ciutats (ciutat difusa, manca de planificació, especulació...) - L'abocament de residus urbans, agraris, industrials, ramaders...

- La massificació en el lleure i visites dels espais naturals · Les aigües són amenaçades per: - Contaminació - Sobreexplotació - Modificació del règim hidrogràfic (transvasaments, embassaments,canvi climàtic...) La Unió Europea s'encarrega de protegir el medi ambient de les amenaces antròpiques (Carta de Leipzig, Estratègia temàtica per al medi ambient urbà...) A Catalunya l'Agència de Residus gestiona els residus generats (recollida selectiva, minimització, perillositat...) PARCS NACIONALS PARCS NATURALS Àrea geogràfica, terrestre o aquàtica, que per la seva riquesa de flora i fauna es protegeix de forma especial. Solen tenir espècies endèmiques-autòctones. P.ex.

No es pot edificar, no poden fer-se activitats que serien perjudicials, es limita el nombre de visitants... Les gestiona el govern estatal i tenen major nivell de protecció. A Espanya avui dia hi ha 16 Es protegeixen pels mateixos motius, però no solen tenir espècies en perill o endèmiques. Estan gestionades pels governs locals o regionals. A Catalunya funciona des de 1985 el PEIN , o Pla d'Espais d'Interès Naturals. La UE va iniciar el 1992 la Xarxa Natura 2000. La UNESCO reconeix també les Reserves de la biosfera (Montseny i Terres de l'Ebre)