Catalunya i Espanya en un Món Globalitzat: Anàlisi Econòmica

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 61 Tema 5 CATALUNYA I ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT 1 La globalització de l'economia 1.1L'economia global A les darreres dècades del s. XX es van produir dos fenòmens que van transformar l'organització del món d'una manera profunda. Són: La societat post industrial: les noves tecnologies han fet que no sigui necessari el control del sistema de producció sinó de l'economia. S´ha aconseguit amb l'ús de la tecnologia punta i dels sistemes de transmissió de la informació.

Les fàbriques que necessiten força mà d' obra s'han traslladat als països subdesenvolupats on troben la mà d'obra més barata i també poden esquivar millor la legislació pel que fa a les activitats contaminants. L' activitat econòmica es caracteritza per la fragmentació i per la deslocalització (offshoring) La globalització de l' economia: han desaparegut els antics sistemes de proteccionisme i lliurecanvisme i ara les empreses no es limiten al seu país d'origen sinó que les podem trobar a qualsevol lloc del planeta. La globalització de l'economia és la integració de tota l'economia mundial en un sol sistema, dominat pel capitalisme.

L'índex de globalització econòmica mesura les exportacions i importacions d'un territori, en relació al percentatge de fluxos comercials pel que fa al seu PIB, les inversions procedents de l'estranger i les que es fan a l'exterior. Com més elevat és el seu valor major activitat comercial i inversora. Tot aquest procés de globalització té molt a veure amb el creixement del comerç internacional 62 S'està produint una interdependència econòmica que fa que una crisi d'un país important acabi afectant a la resta (p.e crisi del 2007-08 causada per l'encariment del petroli, la bombolla immobiliària (hipoteques subprime) i l'encariment del preu del menjar).

S'ha produït, també, un canvi en les principals àrees socioeconòmiques a Europa Occidental, Amèrica del Nord i Japó, se'ls han unit els països asiàtics (Corea del Sud, Singapur) i els anomenats BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud Àfrica). Aquests últims van créixer força a principis del s. XXI però amb la crisi econòmica del 2008 i la pujada de preu del petroli del 2014 han alentit el seu creixement. També hem de tenir en compte que Europa funciona com un conjunt mitjançant la UE, sinó la primera economia europea – l'alemanya- només seria la cinquena.

1.2Els intercanvis en un món globalitzat Aquest es divideixen en: Productes energètics Fluxos visibles Productes agrícoles Productes industrials El capital Fluxos no visibles La informació U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 63 Productes energètics: es basa en la compra-venda d'hidrocarburs. Són producte estratègics, el control i comercialització dels quals pot arribar a provocar conflictes bèl·lics. La majoria de països que han d´importar petroli són els que no en tenen com Europa o el Japó; també hi ha països productors que no es produeixen prou: EUA, Xina...

Productes agrícoles: en general es produeix un intercanvi de cereals com el blat , la civada, el blat de moro.... Hi ha grans països desenvolupats que són productors i a l'hora exportadors de cereals, EUA, Canadà, Argentina, la UE... Per contrari els països subdesenvolupats normalment exporten productes tropicals (sucre, cafè, cacau...). Hi ha països com Brasil, Costa d' Ivori, Colòmbia. La producció està controlada per grans companyies del primer món i que compren i venen aquests productes directament a la borsa i, per tant, no contribueixen a la riquesa dels països productors. Productes industrials: són automòbils, informàtica, electrònica.

Estan controlats pels països industrialitzats en gran part. Els països en vies de desenvolupament, com per exemple la Xina, són gran productors d'alguns d'aquests productes, però normalment són els que tenen poc valor afegit. El capital: la globalització ens ha portat a poder comprar productes financers a tot el planeta que es negocien a les borses. Un exemple són els bons del tresor3 . La informació: aquesta circula cada cop a més velocitat per tot el planeta. La gran revolució va ser la generalització de l´ús d'Internet. 3 Bo del tresor: títol de deute emès per un govern amb la promesa de tornar el diner obtingut en préstec més uns interessos al llarg d'un període fixat.

64 Font: //es.statista.com/estadisticas/635464/indice-de-penetracion-de-internet-en-el-mundo-2009- -por-region/ 1.3 Els indicadors socioeconòmics Són un conjunt de dades mitjançant les quals hem pogut tenir una visió ràpida de la situació econòmica i social dels habitants d' una àrea concreta ( esperança de vida, taxa d'alfabetisme, taxa de mortalitat infantil...). Actualment es tendeixen a elaborar índex de benestar, que són: - IDH: fet des de 1990 per el PNUD (organisme depenent de l' ONU) i que té en compte: Salut: esperança de vida al néixer Educació: mitjana d'anys d'instrucció i els anys previstos d'escolarització Estandard de vida: representada pel PIB per càpita.

Amb aquests indicadors s'obtenen unes puntuacions que oscil·len entre 0 i 1, on els països menys desenvolupats estan a prop del 0 i els més desenvolupats prop de l'1. https://datosmacro.expansion.com/idh En aquest enllaç podreu comprovar quin es l' IDH del 2019 ( últim publicat). -PIB per paritats de poder de compra (PPC), valora igual els preus d'un mateix producte i permet comparar els preus als diferents països. -Taxa de mortalitat de menors de cinc anys: és utilitzat per la UNICEF i ens diu si l' alimentació de l'infant és sana, els coneixements sanitaris de la mare.... 2.

Els sectors de producció i la UE 2.1 Les activitats primàries al món Sector primari: conjunt d' activitats econòmiques dedicades a l'obtenció de productes procedents del medi natural, els quals esdevindran matèries primeres per a altres sectors d'activitat. Les principals són l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'explotació forestal.

2.1.1 L´agricultura L' activitat agrària està condicionada per condicions biogeogràfiques com: Tipus de clima Disponibilitat d' aigua Naturalesa dels sòls U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 65 Naturalesa del terreny Al món existeixen dos grans tipus de sistemes agraris: -subsistència: pròpia de països poc desenvolupats, on es treballa en família, es practica l'autoconsum, es ven en mercats locals o comercialització.

N´hi ha de tres tipus: Plantacions : te a l'Índia Conreu d'arròs en terrasses: sud-est asiàtic Tradicional de crema: selva Amazones -comercial o de mercat: pròpia dels països desenvolupats, dedicada a l' exportació i a la comercialització, ús de tècniques agrícoles molt avançades. N´hi ha de dos tipus Agricultura intensiva: zona del Mediterrani (hivernacles, com exemple) Agricultura extensiva: zona cerealista d' Europa central i d' Amèrica.

Les activitats agràries són la principal ocupació del 45% de la població mundial, però varien molt en funció del tipus de país, així en països com el Nepal o Níger representen un percentatge superior al 70%, mentre que a la Unió Europea no arriba al 8% i als EUA està sobre el 3%. El pes de les activitats agrícoles en l' economia mundial és escàs, representa prop d' un 5% del total i en les economies més avançades no sobrepassa el 2%. 2.1.2 La ramaderia Molt lligada a l'agricultura. (Veure mapa pàgina anterior) N´hi ha de dos tipus: Tradicional: pròpia de països subdesenvolupats. Complementa l'agricultura de subsistència. Comercial: pròpia dels països desenvolupats.

Se´n diferencia l' estabulada ( Europa) de la de pastura (Argentina, EUA, Austràlia) 66 2.1.3 La pesca La pesca és un sector important que dóna aliment al 25% de la població mundial. Amb tot hi ha diferencies arreu del món del volum de captures i de les zones amb més pesca. Els tipus de pesca que podem trobar són: Costanera Altura Gran altura Les dificultats per les que passa el sector són: Peix en quantitat només a les plataformes continentals Sobrepesca Contaminació de les aigües Possibles solucions: Menys contaminació de les aigües marítimes: eliminar abocaments il·legals, menys transit marítim....

Respectar les èpoques de veda Piscifactories 2.2 Les activitats secundàries - Sector secundari: conjunt d'activitats dedicades a processar i transformar les matèries primeres (dos subsectors indústria i construcció). - Classificació de les indústries: Classificació Tipus indústria Posició en el procés productiu De base: inicien el procés productiu, transformen matèries primeres en productes semielaborats. Exemples: siderúrgica i química Béns d' equip: transformen els productes semielaborats en equips productius per a equipar indústries. Fàbriques maquinària Béns de consum: fabriquen béns destinats a l´ús directe per part del consumidor.

U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 67 Segons les primeres matèries que utilitzin Pesant: treballa amb grans quantitats de primeres matèries que transforma en productes semielaborats. Siderúrgica Semi lleugera: treballa amb productes semielaborats. Acostumen a ser indústries de béns d' equip (maquinària, automoció) Lleugera: el pes de la primera matèria es reduït . No necessita grans instal·lacions (tèxtil, mobles...) Grau de desenvolupament tecnològic Punta: indústries en plena expansió (informàtica, telecomunicacions i electrònica) Madures: han arribat al punt màxim de desenvolupament. S´ha estancat la seva producció. Metal·lúrgica, drassanes....

Segons la seva mida Petita: menys de 50 treballadors Mitjana: entre 50 i 1000 treballadors Gran: més de 1000 treballadors. - La localització tradicional de la indústria es basa en: Disponibilitat de recursos (matèries primeres o fonts d'energia) Mà d'obra Mercat A l' actualitat s'hi pot afegir: sectors socioeconòmics i polítics ( necessitat de posar determinades indústries en llocs estratègics o amb mà d'obra abundant i barata) - Actualment s'han produït transformacions econòmiques que han fet que la indústria es transformi. Aquestes són: Revolució tecnològica: màquines, robots...

que fan la feina automatitzada Processos d'obertura, liberalització i desregulació de mercats: nous mercats que abans no eren accessibles i que ara han esdevingut una zona de comerç important, ja sigui per les millores en el sistema de transport o en la liberalització del mercat. Creixement de països emergents que proporcionen tant un nou mercat com més mà d'obra. Acceleració de la globalització, que ha fet que tot arribi abans, tant pel que fa a la informació, crisi econòmica.... Deslocalització industria, que ha canviat les àrees de localització tradicional.( Veure mapa ). Podreu observar un mapa amb un cinturó industrial tradicional i com s'hi ha afegit noves àrees en països emergents.

68 - Un dels grans problemes de l'activitat industrial és la generació de residus, molts cops de difícil tractament i que a la majoria de països es tracten amb una rígida legislació mediambiental. Però això genera problemes entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats, ja que molts cops les empreses del primer món busquen localitzacions a països del tercer món amb legislacions mediambientals molt menys rígides.

2.3 Les activitats terciàries - Sector terciari: sector econòmic integrat per les activitats relacionades amb la prestació de serveis (banca, lleure, sanitat, ensenyament....) A l'actualitat hi hem d' afegir un nou sector, el quaternari: és el sector econòmic que inclou els serveis altament intel·lectuals tals com la recerca científica, el desenvolupament tecnològic, les tecnologies de la informació i les finances. Tradicionalment el sector quaternari està inclòs en el sector terciari però la seva importància ha fet que se'l consideri un nou sector.

- El sector terciari compren sectors molt amplis: des de la neteja ( amb poc valor afegit) fins al desenvolupament tecnològic ( amb molt valor afegit).

- El producte d'aquests serveis és intangible ( no es pot tocar) 2.4 Els tres sectors a la Unió Europea Sector % Primari 1,8 Secundari 25,4 Terciari 72,8 U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 69 Participació de cadascun d'aquests sectors dins la UE- podreu observar que el sector primari i el secundari són escassos com correspon a una zona industrialitzada) Sector primari - Sector amb poca població ocupada, però un dels sectors estratègics de la UE, la qual regula el sector per mitjà de la PAC (política agrària comuna) i la PPC (política pesquera comuna)4 i que tenen com a objectius: augmentar la productivitat augmentar el nivell de vida de la població estabilitzar els mercats obtenir preus raonables pels consumidors Sector secundari Estat % PIB % Població ocupada Alemanya 30,4 24,6 Gran Bretanya 19,4 15,2 França 19,5 21,3 Itàlia 23,7 28,3 Espanya 22,6 24 4 Polítiques de la UE, que desenvoluparem al tema de funcionament d'aquesta institució 70 Quadre amb percentatge de la participació industria i mapa d'inversió en R+D .

Podeu veure que ocupa a un percentatge al voltant del 20% de la població i que hi ha moltes diferencies segons les regions d'Europa5 - Europa societat post-industrial amb un pes força important de la indústria - La UE no té cap política comuna pel que fa a la indústria. És respecta el lliure mercat i les úniques intervencions són en la recerca i desenvolupament (R+D), en la protecció de la propietat intel·lectual, combatre la desocupació... Sector terciari És un dels sectors més importants. La UE ha impulsat la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals i això facilita la prestació dels serveis propis d'aquest sector.

Gràfics circulars on podreu veure d'on provenen les importacions i cap on van les exportacions del conjunt de països de la UE. La política comercial està dintre del que marca la OMC (Organització Mundial del Comerç) Transports: La UE té una política comuna de transport (PCT) encaminada a la creació de grans xarxes europees de transport i comunicacions. Són de tres tipus: xarxa trans europea d'energia (TEN-E): electricitat i gas natural a tot el territori xarxa trans europea de transport (TEN-T): trens de gran velocitat, aeroports i carreteres xarxa trans europea de telecomunicacions (TEN-Telecom): encaminades a desenvolupar les TIC. 3.

Activitats econòmiques a Catalunya 3.1 Catalunya en el context d´Espanya i de la UE Catalunya és una societat desenvolupada amb característiques de les societats postindustrial : Fragmentació: diferents tipus d'indústries. Dedicats a molts sectors 5 NUTS: Nomenclatura d´unitats territorials estadístiques. És com la UE divideix el territori per tal d´equilibrar les actuacions dins de les regions europees. Hi ha tres nivells i aquí ens parla del nivell 2 que correspon , en el cas d´Espanya, a divisions com les Comunitats Autònomes.

U UN N Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Institut Serra de Miramar 71 Deslocalització: la producció no està concentrada en un sol lloc Intercanvis de tot tipus: tant de productes, serveis... El PIB de Catalunya és el segon darrere Madrid (any 2018) i pel que fa PIB x habitant (riquesa de cada persona), ocupa la quarta posició (2018) darrere Madrid , P. Basc i Navarra. https://www.ine.es/prodyser/espa_cifras/2019/30/ (en aquesta pàgina web es poden veure les xifres) Principals problemes: Taxa d' atur elevada: el 2016 hi havia una taxa d'atur del 14,63% i el juvenil (entre16 i 24 anys) arribava al 42%. El 2019 10,4% de taxa total i el juvenil 32,6% .

(Font: Idescat) Taxa d'inflació elevada. Any 2018 d'un 1,4% i el 2019 d'un 0,9%. 3.2 Sector primari a Catalunya Agricultura S'observa una clara reducció del nombre de treballadors al camp, un 1,8% de la població activa. La superfície conreada és d'un 30% territori, per tant hi ha un alt grau de mecanització i d'utilització de tècniques de conreu intensives. Quines són les característiques del sector a Catalunya: Diversificació de sectors . Hi ha molta varietat de conreus i d'explotació ramadera. Composició de la renda agrària a Catalunya Ramaderia intensiva i estabulada Les explotacions agràries són de mida petita i mitjana. El règim de tinença de la terra és en propietat.

Cada cop tenen menys importància l'arrendament ( que consisteix en pagar un lloguer, pagat amb diners, al propietari de la terra per poder-la explotar) i la parceria ( que també és un lloguer però que es paga en parts de collita). Tenir la terra en propietat acostuma a donar més rendiment ja que els agricultors fan més inversions. Quines són les tendències del sector: Descens de la superfície conreada, ja que aquesta es destina a altres usos: industrial, d'habitatge... Augment de la superfície de regadiu, amb la intenció d'obtenir més collites i de productes més diversificats. Augment de la mida de les explotacions.

Els pagesos necessiten tenir explotacions més grans per poder treure'n més beneficis. 72 Millora de la renda agrària en general, malgrat hi hagi sectors que estan tenint molts pocs beneficis ja que el preu que els paguen les companyies de distribució està molt per sota del preu de mercat i molts cops per sota del preu de producció i això fa que alguns pagesos no recullin la collita, com és el cas (algun cop) de la fruita dolça, Ramaderia Sector molt productiu. Les principals explotacions són de: porcí, aviram i boví Al grau de tecnificació: selecció genètica, ús de pinsos i de productes zoosanitaris (vacunes, antibiòtics...) Concentració del sistemes productius en zones determinades.

Ajuda a que hi arribin el pinsos de manera més econòmica i la cadena de distribució sigui més eficaç, ja que si poden concentrar tant els escorxadors com les empreses de distribució. (Fixem-nos en el cas de l'empresa Àrea de Guissona) A determinades zones del Pirineu encara hi ha ramaderia semi estabulada. Pesca Un sector en clara recessió degut a la disminució del nombre de captures tant per la contaminació de les aigües com per l'esgotament dels caladors de peix. 3.3 El sector secundari a Catalunya Com correspon a una societat post industrial, a Catalunya la indústria se situa fora de les ciutats i queda localitzada als polígons industrials.

Aquests polígons industrials poden ser de diferents tipus: Polígons especialitzats en matèries primeres: p.e Pol. Riu Clar a Tarragona Polígons semiindustrials, fan recerca i fabricació. P.e. Parc Tecnològic del Vallès Polígons logístics: encarregats de la distribució de productes. P.e: Mercabarna Polígons mixtos: ocupats per diferents sectors i activitats. Compten amb serveis associats ( oci, gastronomia...) P. E. Les Gavarres Característiques de la indústria catalana: Té una estructura productiva diversificada, n'hi ha de molts sectors. química, metal·lúrgica, alimentària... Domini de la industria transformadora, es a dir, transformació de matèries primeres en diferents tipus de béns.

Domini de petites i mitjanes empreses. Poca presència de multinacionals Productivitat baixa, molts cops deguda a la poca inversió en recerca i formació de treballadors. Concentració industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona, més del 70% de les empreses concentrades en un 7,7% del territori. Tot i aquestes característiques generals, la indústria catalana està seguint unes tendències: Obertura a nous mercats, europeus i mundials Deslocalització d'algunes empreses, sempre selectiva i normalment de productes amb poc valor afegit. P.e: el tèxtil Evolució positiva en metal·lúrgia, maquinària industrial i agrícola. L'únic sector que està en recessió és el sector tèxtil.