Climes i Vegetació a Espanya i Catalunya

I 18 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

CLIMES I VEGETACIÓ D'ESPANYA I CATALUNYA Mecanismes que influeixen sobre el clima a) La circulació atmosfèrica en altitud. Parlem de potents fluxos d'aire que reben el nom de corrent en jet o jet stream. En trobem dos el subtropical (30º-45º latitud nord) i el polar (60º latitud nord). A l'hivern tendeixen a baixar de latitud (40º N) i a l'estiu a pujar (60º N). El jet stream es desplaça cap a l'est a més velocitat que el moviment de rotació de la Terra i és responsable de la presència dels anticiclons subtropicals (aire descendent), que estan compensats per les borrasques a les zones temperades (aire ascendent).

A l'estiu es desplaça cap al nord, afavorint l'entrada d'anticiclons subtropicals i a l'hivern es desplaça cap al sud i deix passar borrasques i temperatures més fredes. La Península Ibèrica. està més a prop del tròpic de Càncer que del cercle polar àrtic, per això l'afecten molt més les altes pressions tropicals. A l'estiu es veu afectada per l'anticicló de les Açores, i de masses d'aire càlid i sec procedents del nord d'Àfrica. Fon t: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives b) La circulació de l'aire en superfície.

L'aire en contacte amb la troposfera genera anticiclons o altes pressions (A) (masses d'aire originades per l'efecte del corrent en jet o per masses d'aire fred i dens), parlem de temps estable, sense núvols, alta insolació. El baròmetre marca valors superiors als 1015 mil·libars (mb) i l'aire gira en el sentit de les agulles del rellotge (hemisferi nord). Depressions o baixes pressions (masses d'aire originades per l'acció del corrent en jet o per masses d'aire calent), parlem de temps inestable, l'aire puja, es condensa i plou. El baròmetre marca valors inferiors als 1015 mil·libars (mb) i l'aire gira en el sentit contrari a les agulles del rellotge (hemisferi nord).

Tant els uns com els altres es representen mitjançant línies isòbares (als mapes de superfície). Factors dels climes d'Espanya i Catalunya a) Anticicló de les Açores. La seva posició sobre el mar el converteix en una massa d'aire tropical marítima. A l'estiu domina el panorama climàtic de la Península Ibèrica, és sec i càlid. Fon t: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives b) Masses d'aire tropical, continental o sahariana. Aire molt càlid i sec. Poden arribar durant l'hivern i provoquen pujada de la temperatura, a l'estiu provoquen les onades de calor. L'aire saharià arrossega partícules de pols: precipitacions (pluja de fang) i en suspensió a l'aire a les illes Canàries provoca la calima.

Fon t: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives c) Depressions atlàntiques. Masses d'aire procedents de l'atlàntic, conseqüència dels vents de l'oest. Temps variable, molts núvols, pluges abundants i freqüent, vent i temperatures suaus.. Acostumen a afectar a la meitat occidental de la península i molt especialment al nord i nord-oest. d) Massa d'aire polar marítim. Formada a l'oceà Glacial Àrtic. Cauen les temperatures, molta inestabilitat, nevades a l'hivern i pluja i calamarsa en altres estacions de l'any. Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives e) Massa d'aire polar continental o siberià.

Molt sec i fred (-20ºC), s'origina al centre i al nord d'Europa, a l'hivern produeix fred i nevades, a l'estiu és molt ocasional i provoca situacions tempestuoses. Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives f) El comportament del Mediterrani: - A l'estiu: domini dels anticiclons subtropicals i per tant reescalfó i evaporació abundants. - A la tardor: els anticiclons es retiren cap al sud, deixant pas a les masses d'aire atlàntiques, molt més fredes. La diferència tèrmica entre la situació estiuenca i de tardor genera baixes pressions al Mediterrani occidental que condensen l'aire i provoquen pluges torrencials.

Altres cops les baixes pressions atrauen aire càlid dels anticiclons subtropicals, mentre que a altes capes de l'atmosfera entra aire molt fred i es generen aiguats abundants i intensos. g) La forma i el relleu de la península Ibèrica: A causa de la seva posició i relleu, les zones interiors es comporten com un petit continent (molta calor a l'estiu i molt de fred a l'hivern): - Aquesta continentalitat fa que a l'estiu les masses d'aire (anticiclons subtropicals) s'escalfin molt i per tant provoquen molta evaporació, sequedat extrema, augment de les temperatures i manca de precipitacions.

- La mateixa continentalitat a l'hivern, quan una massa d'aire s'estanca a l'interior de la P.I., es refreda molt, provocant caiguda de les temperatures, sequedat extrema i poques pluges hivernals. Dominis climàtics i regions biogeogràfiques a Espanya Analitzem aquí les condicions biogeogràfiques associades a un determinat domini climàtic tenint en compte la situació de la P.I. entre el mar Mediterrani i l'Oceà Atlàntic. Aquests condicionants, juntament amb el tipus de sòl, determinen una vegetació i activitat humana determinades. A Espanya podem distingir quatre dominis climàtics fonamentals: l'oceànic o atlàntic, el continental o d'interior, el mediterrani i el subtropical (Canàries).

Els factors climàtics com l'altitud, la latitud o la proximitat al mar o a l'oceà modifiquen les seves característiques i donen lloc a diverses varietats. CLIMA MEDITERRANI (Regió mediterrània): Anomenat així perquè rep la seva influència del Mar Mediterrani. En general parlem de: del litoral mediterrani, les Illes Balears, Ceuta i Melilla. També trobem clima mediterrani a Andalusia i bona part d'Extremadura. Estrictament el trobem a la costa meridional, amb estius molt secs, sequedat que s'estén a bona part de la primavera i la tardor. Com més al sud més situacions subdesèrtiques.

Influència meteorològica: anticiclons subtropicals que generen a l'estiu un temps càlid i sec i borrasques procedents de latituds mitjanes que a la tardor provoquen pluges i situacions de tempestes torrencials (pluges molt freqüents o abundants que poden produir inundacions quan cauen amb molta intensitat en un espai de temps molt curt). Hiverns suaus a la costa i més freds a l'interior. Precipitacions: entre 400 i 700 mm (aquests valors augmenten a mesura que guanyem en altitud i anem cap al nord). Les pluges es concentren a la primavera i la tardor. Podem trobar a finals de l'estiu i principis de la tardor les anomenades gotes fredes.

Vents: de llevant (humit), el cerç a la vall de l'Ebre i el ponent (molt calent) que eleva la temperatura a sotavent (lloc contrari per on bufa el vent) i provoca incendis forestals. Rius: amb estiatges importants i llargs. En canvi a la tardor les pluges provoquen inundacions (Ter i Túria). Vegetació: bosc perenne (pi, alzina i alzina surera). A mesura que el bosc es va degradant apareix la màquia (formació arbustiva densa i alta -arboç, llentiscle), la garriga ( formacions arbustives baixes-garric) i l'estepa (vegetació herbàcia).

màquia garriga alzina alzina surera Varietats del clima mediterrani: produïdes per la modificació de les temperatures i les precipitacions com a conseqüència del relleu, la latitud i la proximitat a l'oceà atlàntic. Influència atlàntica: costa d'Andalusia (de Tarifa al Baix Guadiana i Extremadura). La influència atlàntica, gràcies a l'absència de serralades que impedeixin l'entrada de les depressions i els fronts atlàntics, permet precipitacions abundants d'octubre a maig. Tot i això la seva baixa latitud (influència de l'anticicló de les Açores) provoca estius secs i calorosos (més suaus a la costa i molt calorosos a l'interior d'Extremadura i Andalusia).

De muntanya mediterrània: parlem dels relleus muntanyosos costaners: prop dels Pirineus, Sistema Mediterrani Català, Tramuntana a Mallorca, Sistema Ibèric, Serralades Bètiques de Múrcia a Alacant, serres de Segura i Cazorla i Sierra Nevada. Precipitacions entre 600 i 800 mm any. Hiverns frescos i estius suaus. Mediterrani àrid: menys de 400 mm a l'any. Sud d'Alacant, Múrcia i litoral d'Almeria. Parlem de clima estepari i desèrtic a les zones costaneres (menys de 150 mm/any). Es produeixen situacions de pluges torrencials als estius. Estius calorosos i hiverns suaus.

A les zones interiors voltades de muntanyes reben menys de 400 mm/any (Granada 382 mm), amb hiverns molt freds, glaçades freqüents i estius calorosos i secs. CLIMA CONTINENTAL (Regió mediterrània): També anomenat d'interior. Castella - La Manxa i Comunitat de Madrid. Afecta zones de transició d'influència mediterrània (est) i a climes d'influència atlàntica (oest). Característiques principals: forta continentalitat i forta oscil·lació tèrmica uns hiverns molt freds i uns estius molt calorosos i secs. Les precipitacions són escasses a l'estiu. Precipitacions: entre 325 i 550 mm tot l'any.

Els màxims se situen a l'hivern i la primavera, amb algunes nevades ocasionades per la presència del front polar i a la tardor per la presència de les precipitacions mediterrànies. L'estiu presenta sequedat extrema. Rius: irregulars i amb crescudes en èpoques de pluja i de desglaç, marcats estiatges a l'estiu. Vegetació: alzina, pi, enfilats a les zones de muntanya i a la plana : arbust, amb més densitat a les zones més humides i amb característiques estepàries a les zones més àrides.

Varietats del clima continental o d'interior: Hiverns llargs i freds i estius secs: característic de la Meseta Nord (Castella), que trobem envoltada de serralades molt altes (Sistema Central, Muntanyes de Toledo, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric). La temperatura està per sota dels 3ºC durant més de cent dies a l'hivern, i en general la temporada hivernal és molt llarga, a diferència dels estius que són curts (juliol i agost). Precipitacions escasses (325-600 mm), el que genera estius molt secs, amb forta aridesa a Zamora, Salamanca, Palència i Valladolid. Muntanya d'interior: correspon als Sistemes Ibèric i Central i les Muntanyes de Toledo.

Elevada continentalitat i sequedat extrema als estius. Precipitacions entre els 400 i els 1000 mm, depenent de l'altitud i l'orientació del relleu. Hiverns llargs i freds, glaçades d'octubre a maig. Estius curts, frescos i molt secs. Domini del cerç: depressió de l'Ebre, la Rioja, sud de Navarra i bona part d'Aragó, part meridional de Lleida i terres interiors de Tarragona. Precipitacions molt escasses, a la zona de Casp i Saragossa (Monegros). Hiverns molt freds i temperatures altes a l'estiu. El domini del vent cerç determina aquesta varietat climàtica.

CLIMA ATLÀNTIC (Regió eurosiberiana): També anomenat oceànic (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, part septentrional de Navarra, i Vall d'Aran). Les depressions atlàntiques provoquen precipitacions abundants (1000 a 2500 mm al llarg de més de 150 dies), a l'estiu són escasses. Tanmateix la mateixa orografia del nord peninsular provoca pluges orogràfiques Aquesta situació d'humitat i núvols constants defineix l'Espanya humida. Característiques Les temperatures són suaus tot l'any, amb poca oscil.lació tèrmica.

Els vents dominants són de ponent, moderats tot i que de vegades poden derivar en galernes (temporals de mar de forta intensitat, es tracta d'un vent sobtat i tempestuós, que a la costa Septentrional de la península Ibèrica sol bufar entre l'oest i el nord-est). Rius cabalosos, regulars i curts. Vegetació: bosc temperat caducifoli (roures, faig, falgueres). Ha estat substituït per pins i eucaliptus. La degradació d'aquest bosc dóna pas a la landa (ginesta). També trobem prats als vessants de les muntanyes, que serveixen de pastures. faig landa Climograma: observem com les precipitacions són constants al llarg de tot l'any, entre 1500 i 2000 mm.

Les temperatures situades entre 10 i 15ºC, són suaus tot l'any. Varietats del clima oceànic o atlàntic De muntanya oceànica: Massís de Galícia, Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Muntanyes Basques, Pirineu de Navarra i Aragó fins a Aran, Valira i Núria. Observem en el climograma un descens important de les temperatures i precipitacions superiors als 1500 mm, amb nevades freqüents a l'hivern. Oceànic de transició: terres baixes d'Ourense i el nord de Castellà Lleó, Arava (Àlaba), La Rioja, Navarra i zones properes al Pirineu d'Aragó i Catalunya.

La transició cap a climes d'interior propis de la Meseta i de la depressió de l'Ebre provoca la reducció de les precipitacions i estius secs i hiverns freds. CLIMA DE LES CANÀRIES (Regió macaronèsica): Es tracta d'un clima subtropical oceànic, que presenta una mitjana de temperatures de 17ºC tot l'any, amb precipitacions mot escasses concentrades a l'hivern i quasi inexistents a l'estiu. Malgrat això podem distingir-ne varietats en funció de: la situació sota la influència dels vents alisis i de l'oceà atlàntic i a les illes de Lanzarote i Fuerteventura amb l'acció de l'aire sec saharià.

L'altitud i orientació del relleu a les illes amb muntanyes més elevades (Tenerife, Gran Canària, la Palma) provoca més humitat, els vents alisis del nord-oest generen un clima més suau i humit, això genera una inversió tèrmica; finalment el corrent marí fred que circula entre les illes i Àfrica permet major estabilitat de l'aire a l'estiu. Varietats Varietat de costa: entre els 0 i els 600 m d'altitud, clima subdesèrtic estepari, temperatures entre 18 i 21 ºC tot l'any, precipitacions per sota dels 350 mm. Lanzarote i Fuerteventura per sota dels 150 mm (clima desèrtic). Varietat de muntanyes mitjanes: entre 600 i 1500 m.

(El Hierro, La Gomera), aquestes illes es veuen afectades per l'anomenat mar de núvols, amb pluges d'entre 500 i 1000 mm anuals, les temperatures són fresques (13ºC a 16ºC) i hi ha poca insolació. Varietat de cims: entre 1500 i 3700 m, temperatures inferiors als 12ºC. Glaçades a l'hivern i precipitacions al voltant dels 500 mm. Forta insolació. Varietat típica de Tenerife (Izaña, al peu del Teide). Clima i vegetació a Catalunya De manera genèrica el clima de Catalunya es caracteritza per tenir estius secs i calents, hiverns suaus i màxims pluviomètrics a la tardor i la primavera.

Aquesta situació cal completar-la amb variacions climàtiques determinades fruit de la distància al mar, l'altitud, l'orientació dels relleus i la latitud. Elements que determinen el clima català: Temperatures: a la zona litoral els hiverns són suaus com a conseqüència de què el mar actua com a regulador tèrmic, a mesura que anem cap a l'interior les temperatures baixen i a major altitud encara són més baixes. Aquest fenomen a l'estiu quasi és imperceptible, donat que la diferència de temperatura entre el litoral i les zones d'interior és quasi la mateixa. Precipitacions: a les zones de muntanya plou més, especialment als vessants orientals (sobrevent dels vents humits).

A la zona pirinenca, les precipitacions anuals són al voltant de 1 000 mm de pluja. Un aspecte a destacar de les precipitacions a la muntanya és l'efecte Föhn, a la part oriental de les muntanyes es condensen els vents humits del Mediterrani i plou, de manera que la part de la Depressió Central rep vents secs i per tant hi plou poc. efecte Föhn, Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/ En general al Pirineu les pluges es concentren a l'hivern, però a l'estiu també s'hi produeixen precipitacions freqüents (tempestes de calor). A mesura que anem cap al sud la sequera es fa més freqüent, al litoral l'estació plujosa es concentra a la tardor i a l'interior a la primavera.

Els vents es diferencien segons la direcció des de que bufen. Per conveni sempre es pren la direcció d'allà on vénen. Per a denominar un cert vent, o bé es parla del sector geogràfic concret des d'on bufa, o bé se li dóna un nom propi. A Catalunya existeixen molts noms per a designar els vents, depenent tant de l'àmbit geogràfic com de les situacions meteorològiques concretes. El vent dominant a Catalunya és el de ponent (vent de l'oest) però als extrems nord i sud hi dominen els vents de component nord (la tramuntana i el mestral).

Vents a Catalunya Font: http://www.edu365.cat/ Dominis climàtics a Catalunya Font: http://ambelsullsoberts.blogspot.com.es/ Alpí / Subalpí Localitzat a les zones més altres dels Pirineus. Hiverns molt freds i precipitacions abundants i en forma de neu. Atlàntic / Oceànic Localitzat a la Vall d'Aran. Hiverns freds i plujosos i estius frescos i humits. Mediterrani: A. De muntanya. A partir dels 1.500 m hiverns freds amb pluges abundants en forma de neu. Per sota dels 1.500 m hiverns freds, estius suaus i secs, precipitacions concentrades a la tardor. B. Mediterrani continental (Interior). Terres d'interior on no arriba la influència mediterrània.

Temperatures contrastades entre hivern i estiu i pluges escasses. C. Litoral. A la zona costanera observem temperatures mitjanes suaus tant a l'estiu com a l'hivern i les pluges es concentren a la primavera i la tardor i poden ser torrencials. Vegetació Font: http://www.atlesnacional.cat/icc/atles-nacional/