1. Els Recursos Naturals
Flashcards
- Defineix 'recurs natural'.
- Béns obtinguts de la natura per cobrir necessitats biològiques i socials.
- Quins són els dos tipus principals de recursos naturals segons la seva capacitat de regeneració?
- Renovables i no renovables.
- Dóna exemples de recursos renovables perennes.
- Radiació solar i vent.
- Què vol dir que un recurs renovable és 'crític'?
- Pot ser finit si s'usa descontroladament (ex: aigua, fusta).
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor els recursos renovables?
- a) Es regeneren lentament i es consideren finits.
- b) Es regeneren ràpidament i són il·limitats.
- c) No es regeneren i s'esgoten amb l'ús.
- d) Només es troben en determinades regions del món.
Resposta: b) Es regeneren ràpidament i són il·limitats.. Els recursos renovables es caracteritzen per regenerar-se de manera natural a un ritme igual o superior al seu consum, cosa que els fa il·limitats en principi.
- Quin dels següents factors NO contribueix a la distribució desigual dels recursos naturals al món?
- a) Les condicions biofísiques de cada zona.
- b) La capacitat de regeneració dels recursos.
- c) Les dificultats econòmiques per a l'explotació.
- d) La localització de recursos minerals no energètics.
Resposta: b) La capacitat de regeneració dels recursos.. La capacitat de regeneració dels recursos no afecta directament a la distribució, sinó a la disponibilitat a llarg termini. La distribució desigual depèn de les condicions biofísiques, les dificultats d'explotació i la localització dels recursos.
- Quina és la principal funció ecològica del sòl relacionada amb el canvi climàtic?
- a) Manteniment de la biodiversitat.
- b) Fre de l'erosió.
- c) Regeneració de l'aire.
- d) Disponibilitat d'aigua potable.
Resposta: c) Regeneració de l'aire.. El sòl contribueix a atenuar el canvi climàtic en regenerar l'aire, absorbint diòxid de carboni i alliberant oxigen.
1.4. El Sòl
Flashcards
- Defineix el concepte d'edafologia.
- És la capa externa de l'escorça terrestre apta per conrear i pasturar.
- Quines són les funcions ecològiques del sòl?
- Manteniment de la biodiversitat, fre de l'erosió i atenuació del canvi climàtic.
- Quines són les funcions socials del sòl?
- Seguretat alimentària, disponibilitat d'aigua potable i disposició de l'espai urbanitzable.
- Què és l'aigua freàtica?
- És l'aigua que es troba per sota del sòl, emmagatzemada en aqüífers.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents funcions NO correspon al sòl com a part de l'escorça terrestre?
- a) Manteniment de la biodiversitat
- b) Atenuació del canvi climàtic
- c) Disponibilitat d'aigua potable
- d) Generació d'energia geotèrmica
Resposta: d) Generació d'energia geotèrmica. La generació d'energia geotèrmica no és una funció del sòl, sinó un aprofitament de la calor interna de la Terra.
- Quin percentatge aproximat de la superfície continental es considera adequat per a l'agricultura moderna?
- a) 5%
- b) 22%
- c) 50%
- d) 75%
Resposta: b) 22%. Segons el text, aproximadament el 22% de la superfície continental és adequada per a l'agricultura moderna.
- Què passa amb els sòls més fèrtils en algunes regions?
- a) Es dediquen exclusivament a la producció agrícola intensiva.
- b) Són protegits per lleis mediambientals estrictes.
- c) Sovint són ocupats pel desenvolupament urbà o industrial.
- d) Es reserven per a la conservació de la biodiversitat.
Resposta: c) Sovint són ocupats pel desenvolupament urbà o industrial.. El text indica que, en algunes regions, els sòls més fèrtils són ocupats pel desenvolupament urbà o industrial.
1.5. L'Aigua Dolça
Flashcards
- Quina proporció de l'aigua del planeta és dolça?
- Menys del 3%
- On es concentra la major part de l'aigua dolça del planeta?
- Als pols, en forma de gel
- Quin percentatge de l'aigua dolça no polar és freàtica?
- 98%
- Què és l'estrès hídric?
- Manca d'aigua suficient per a les necessitats humanes
Preguntes tipus test
- Quina proporció aproximada de la superfície terrestre està coberta per oceans?
- a) 30%
- b) 50%
- c) 70%
- d) 90%
Resposta: c) 70%. Segons el text, aproximadament el 70% de la superfície terrestre està coberta per oceans.
- Quina és la destinació principal de l'aigua dolça consumida a nivell mundial?
- a) Usos domèstics
- b) Indústria
- c) Agricultura
- d) Generació d'energia
Resposta: c) Agricultura. El text indica que el 75% de l'aigua dolça consumida mundialment es destina a regar zones agrícoles.
- Quina és una solució proposada per abordar l'escassetat d'aigua dolça?
- a) Augmentar el consum domèstic
- b) Dessalinització de l'aigua marina
- c) Contaminació controlada d'aqüífers
- d) Disminuir el reg agrícola
Resposta: b) Dessalinització de l'aigua marina. El text suggereix la dessalinització de l'aigua marina com una solució, tot i que reconeix que és un procés costós.
1.6. La Biodiversitat
Flashcards
- Què és la biodiversitat?
- Conjunt de totes les espècies animals i vegetals distribuïdes sobre la superfície terrestre.
- Com es distribueix la biodiversitat a la Terra?
- De manera no homogènia, amb més biodiversitat prop de l'equador.
- Què és la petjada ecològica?
- Mesura de l'impacte ambiental que expressa la superfície mínima necessària per a l'abastament de matèria i energies bàsiques.
- Què és la desforestació?
- Transformació dels boscos en àrees desproveïdes de la seva vegetació original per l'acció humana.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal causa de la sisena extinció massiva d'espècies a la Terra?
- a) Les condicions meteorològiques extremes.
- b) L'adaptació natural de les espècies al canvi climàtic.
- c) L'acció dels humans en adaptar l'entorn a les seves necessitats.
- d) Les erupcions volcàniques i els terratrèmols.
Resposta: c) L'acció dels humans en adaptar l'entorn a les seves necessitats.. La sisena extinció massiva és provocada per l'acció dels humans, que adapten l'entorn a les seves necessitats, alterant els ecosistemes i posant en perill moltes espècies.
- Quin factor contribueix a la variació de la biodiversitat en diferents regions?
- a) La quantitat de pluja anual.
- b) La proximitat a zones urbanes.
- c) Les condicions meteorològiques i l'orientació del relleu.
- d) La presència de rius i llacs.
Resposta: c) Les condicions meteorològiques i l'orientació del relleu.. Les condicions meteorològiques i l'orientació del relleu influeixen en la biodiversitat, ja que determinen els climes i els hàbitats que poden sostenir diferents espècies.
- Què indica la petjada ecològica?
- a) La quantitat d'aigua utilitzada per una persona en un any.
- b) L'impacte ambiental d'una activitat en termes de superfície necessària per abastar recursos i assimilar residus.
- c) La quantitat de diòxid de carboni emesa per una empresa.
- d) El nombre d'arbres plantats per una organització.
Resposta: b) L'impacte ambiental d'una activitat en termes de superfície necessària per abastar recursos i assimilar residus.. La petjada ecològica mesura l'impacte ambiental d'una activitat, quantificant la superfície necessària per proporcionar els recursos i assimilar els residus generats.
1.7. Els Boscos
Flashcards
- Què és la desforestació?
- Transformació dels boscos en àrees sense vegetació per l'acció humana.
- Quina funció ecològica tenen els boscos?
- Font de recursos naturals, reservori de biodiversitat i embornal de carboni.
- Com afecta la desforestació al cicle de l'aigua?
- Altera el cicle, augmenta l'erosió i la pèrdua de sòl.
- Quins són els quatre tipus de grans boscos?
- Boreals, temperats, subtropicals i tropicals.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor la funció ecològica dels boscos?
- a) Principalment per a l'extracció de minerals i combustibles fòssils.
- b) Com a font de recursos naturals, reservori de biodiversitat i embornal de carboni.
- c) Per a la construcció de vies de transport i urbanització.
- d) Com a llocs per a l'abocament de residus i la contaminació.
Resposta: b) Com a font de recursos naturals, reservori de biodiversitat i embornal de carboni.. Els boscos tenen una funció ecològica essencial com a fonts de recursos naturals, llocs que alberguen una gran diversitat biològica i embornals de carboni, ajudant a regular el clima.
- Quina és la principal causa de la desforestació a nivell mundial?
- a) La pluja àcida causada per la contaminació atmosfèrica.
- b) La transformació dels boscos per l'acció humana, incloent tales, mineria i urbanització.
- c) Els incendis naturals provocats per les altes temperatures.
- d) Les plagues d'insectes que destrueixen els arbres.
Resposta: b) La transformació dels boscos per l'acció humana, incloent tales, mineria i urbanització.. La desforestació es deu principalment a les activitats humanes, com les tales d'arbres, la mineria i la urbanització, que transformen els boscos en àrees sense vegetació.
- Quin efecte té la destrucció dels boscos sobre el cicle de l'aigua?
- a) Augmenta la capacitat d'absorció d'aigua del sòl.
- b) No té cap efecte sobre el cicle de l'aigua.
- c) Provoca l'alteració del cicle de l'aigua, augmentant l'erosió i la pèrdua de sòl.
- d) Millora la qualitat de l'aigua en els rius i llacs propers.
Resposta: c) Provoca l'alteració del cicle de l'aigua, augmentant l'erosió i la pèrdua de sòl.. La destrucció dels boscos altera el cicle de l'aigua, incrementant l'erosió del sòl i la pèrdua de terres fèrtils, ja que els arbres ajuden a mantenir el sòl estable i absorbent.
1.8. L'Oceà Global
Flashcards
- Què és l'oceà global?
- Un sistema únic de mars interconnectats.
- Quins són els principals perills que amenacen la conservació dels mars?
- Contaminació, abocament de residus, sobrepesca, destrucció d'ecosistemes marins i urbanització de les costes.
- Quin és el paper principal de l'oceà global en el sistema climàtic?
- Regular la temperatura retenint i redistribuint la calor.
- Què promouen els organismes internacionals i les ONGs respecte als mars?
- Protecció i gestió sostenible dels recursos marins i zones litorals.
Preguntes tipus test
- Quin és el principal paper de l'oceà global en relació amb la temperatura del planeta?
- a) Augmentar la temperatura global de manera uniforme.
- b) Regular la temperatura retenint i redistribuint la calor.
- c) Refredar el planeta mitjançant la reflexió de la llum solar.
- d) Generar corrents freds que disminueixen la temperatura.
Resposta: b) Regular la temperatura retenint i redistribuint la calor.. L'oceà global actua com a regulador tèrmic, ja que té la capacitat de retenir i redistribuir la calor, contribuint a l'equilibri de la biosfera.
- Quina és la principal amenaça per a la conservació dels mars segons el text?
- a) L'augment de la salinitat de l'aigua.
- b) La contaminació de l'aigua i l'abocament de residus.
- c) L'increment de la temperatura de l'aigua.
- d) La disminució del nivell del mar.
Resposta: b) La contaminació de l'aigua i l'abocament de residus.. La contaminació de l'aigua i l'abocament de residus són assenyalats com els perills principals que amenacen la conservació dels mars.
- Què promouen els organismes internacionals i les ONGs en relació amb els mars i les zones litorals?
- a) L'explotació intensiva dels recursos marins.
- b) La protecció i gestió sostenible dels recursos marins.
- c) La urbanització massiva de les costes.
- d) La sobrepesca sense regulació.
Resposta: b) La protecció i gestió sostenible dels recursos marins.. Els organismes internacionals i les ONGs promouen la protecció i la gestió sostenible dels recursos del mar i les zones litorals, incloent àrees protegides i regulació de captures.
2. La Producció i el Consum d'Energia
Flashcards
- Quins són els tres combustibles fòssils principals?
- Carbó, petroli i gas natural.
- Quin és el principal repte respecte als combustibles fòssils?
- Substituir-los per recursos energètics renovables.
- Quin percentatge de l'energia primària consumida aportava el petroli el 2021?
- 31%.
- Quin és l'ús principal del petroli?
- Transport.
Preguntes tipus test
- Quin percentatge aproximat de l'energia primària mundial provenia del petroli el 2021?
- a) 15%
- b) 31%
- c) 50%
- d) 75%
Resposta: b) 31%. El 2021, el petroli aportava aproximadament el 31% de l'energia primària consumida a nivell mundial.
- Quin percentatge de l'energia primària mundial prové del gas natural?
- a) 10,5%
- b) 23,2%
- c) 35,8%
- d) 42,1%
Resposta: b) 23,2%. El gas natural proporciona el 23,2% de l'energia primària mundial, sent una font important però no majoritària.
- Quin percentatge de l'energia primària mundial prové del carbó?
- a) 16,8%
- b) 26,8%
- c) 33,3%
- d) 45,2%
Resposta: b) 26,8%. El carbó proporciona el 26,8% de l'energia primària mundial, destacant com una font encara significativa.
2.2. Les Fonts d'Energia Renovables
Flashcards
- Què vol dir que les fonts renovables produeixen energia de manera descentralitzada?
- Que la producció d'energia no depèn de grans centrals, sinó de múltiples punts de generació distribuïts.
- Quina és la principal aplicació de l'energia hidroelèctrica?
- La conversió d'energia mecànica en energia elèctrica mitjançant turbines per a la electrificació d'indústries.
- Quins factors són importants per localitzar instal·lacions d'energia eòlica?
- Condicions de vent òptimes, com la velocitat, freqüència i orientació del vent.
- Quina diferència hi ha entre l'energia solar fotovoltaica i la termosolar?
- La fotovoltaica transforma la radiació solar en electricitat, mentre que la termosolar aprofita la calor per escalfar aigua.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal avantatge de les fonts d'energia renovables?
- a) Són més barates d'extreure que les no renovables.
- b) Produeixen energia de manera descentralitzada i comporten menys riscos ambientals.
- c) Són més fàcils de transportar que les fonts no renovables.
- d) Tenen un impacte ambiental significativament menor.
Resposta: b) Produeixen energia de manera descentralitzada i comporten menys riscos ambientals.. Les fonts renovables, a diferència de les no renovables, permeten una producció d'energia més distribuïda geogràficament, reduint la dependència de grans infraestructures i minimitzant els riscos ambientals associats a l'extracció i transport de combustibles fòssils.
- Quin percentatge aproximat de l'energia produïda al món prové de l'energia hidroelèctrica?
- a) 5%
- b) 10%
- c) 16%
- d) 25%
Resposta: c) 16%. L'energia hidroelèctrica és una de les fonts renovables més importants a nivell mundial, aportant aproximadament el 16% de l'energia produïda globalment.
- Quins són els dos tipus principals d'aprofitament de l'energia solar?
- a) Eòlica i geotèrmica
- b) Hidroelèctrica i biomassa
- c) Fotovoltaica i termosolar
- d) Mareomotriu i eòlica
Resposta: c) Fotovoltaica i termosolar. L'energia solar es pot aprofitar de dues maneres principals: mitjançant panells fotovoltaics que transformen la radiació solar en electricitat, o mitjançant sistemes termosolars que utilitzen la calor del sol per escalfar aigua i generar energia.
2.3. Energia i Transició Energètica a Catalunya
Flashcards
- Què representa l'energia nuclear a Catalunya?
- El principal sistema de producció d'energia elèctrica.
- Què implica la prospectiva energètica de Catalunya?
- Estratègies sobre la transició energètica catalana.
- Quin percentatge de la producció d'energia elèctrica a Catalunya prové de fonts renovables?
- 17,4%.
- Què garanteixen les infraestructures energètiques?
- Generació, emmagatzematge, transport i distribució d'energia.
Preguntes tipus test
- Quin percentatge aproximat de l'energia elèctrica catalana prové de les centrals nuclears?
- a) Aproximadament el 30%
- b) Aproximadament el 58%
- c) Aproximadament el 75%
- d) Aproximadament el 10%
Resposta: b) Aproximadament el 58%. Segons el text, l'energia nuclear és el principal sistema de producció d'energia elèctrica catalana, representant un 57,7%, que podem arrodonir a 58%.
- Quins són els dos components principals que, combinats, constitueixen el sistema de cicle combinat en la producció d'energia?
- a) Carbó i urani
- b) Gas i vapor
- c) Petroli i aigua
- d) Vent i gas
Resposta: b) Gas i vapor. El text especifica que el cicle combinat utilitza dues turbines: una de gas i una de vapor, que operen conjuntament per generar energia.
- Quin aspecte clau s'esmenta com a fonamental per a la producció i el consum energètic a Catalunya?
- a) La inversió en turisme sostenible
- b) Les infraestructures energètiques que garanteixin la generació, emmagatzematge, transport i distribució d'energia
- c) L'augment de la importació de recursos energètics
- d) La reducció del consum energètic en llars
Resposta: b) Les infraestructures energètiques que garanteixin la generació, emmagatzematge, transport i distribució d'energia. El text destaca que un aspecte clau per a la producció i consum energètic són les infraestructures que garanteixen la generació, emmagatzematge, transport i distribució d'energia.
2.4. Energia i Transició Energètica a Espanya
Flashcards
- Quin tipus de dependència energètica caracteritza a Espanya?
- Dependència de la importació de combustibles fòssils.
- Quines fonts d'energia renovables han contribuït a diversificar la producció energètica espanyola?
- Energia eòlica i solar.
- Quin percentatge aproximat de l'energia elèctrica a Espanya provenia de fonts no renovables el 2021?
- 55,4%.
- En quin lloc es troba Espanya respecte a la producció d'energia eòlica a nivell mundial?
- Cinquè lloc.
Preguntes tipus test
- Quina proporció aproximada de l'energia elèctrica produïda a Espanya el 2021 provenia de fonts renovables?
- a) Un 25%
- b) Un 45%
- c) Un 65%
- d) Un 85%
Resposta: b) Un 45%. El 2021, el 44,6% de l'energia elèctrica produïda a Espanya provenia de fonts renovables, aproximadament un 45%.
- Quin lloc ocupa Espanya en la producció d'energia eòlica a nivell mundial?
- a) Primer
- b) Tercer
- c) Cinquè
- d) Setè
Resposta: c) Cinquè. Espanya ocupa el cinquè lloc en la producció d'energia eòlica a nivell mundial, destacant per les seves centrals terrestres.
- Quin factor ha permès a Espanya diversificar la seva producció energètica?
- a) L'augment de la importació de combustibles fòssils
- b) La producció d'electricitat a partir de fonts renovables
- c) La construcció de més centrals nuclears
- d) La disminució del consum energètic
Resposta: b) La producció d'electricitat a partir de fonts renovables. La producció d'electricitat a partir de fonts renovables, com l'eòlica i la solar, ha permès a Espanya diversificar la seva producció energètica.
2.5. La Política Energètica a la Unió Europea
Flashcards
- Quin tractat va donar protagonisme a la UE en temes d'energia i clima?
- Tractat de Maastricht
- Quin percentatge de l'energia consumida ha d'importar la UE?
- Aproximadament la meitat
- Quin és l'objectiu principal del Marc Estratègic d'Energia i Clima de la UE?
- Reduir emissions de GEH
- De quins països depèn principalment la UE per a les importacions d'energia?
- Rússia (petroli i gas)
Preguntes tipus test
- Quin tractat va donar protagonisme a la UE en el suport als tractats de les Nacions Unides sobre energia i canvi climàtic?
- a) Tractat de Lisboa
- b) Tractat de Roma
- c) Tractat de Maastricht
- d) Tractat de París
Resposta: c) Tractat de Maastricht. El Tractat de Maastricht va donar protagonisme a la UE en el suport als tractats de les Nacions Unides sobre energia i canvi climàtic.
- Quin és un dels objectius del Marc Estratègic d'Energia i Clima de la Unió Europea?
- a) Augmentar la dependència de les importacions d'energia
- b) Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH)
- c) Disminuir la quota d'energies renovables
- d) Limitar la liberalització del mercat de l'energia
Resposta: b) Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH). Un dels objectius del Marc Estratègic d'Energia i Clima és reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH).
- Quina és la situació de la UE respecte als recursos energètics fòssils?
- a) És rica en recursos energètics fòssils i no depèn de les importacions
- b) És una potència econòmica pobra en recursos energètics fòssils i depèn de les importacions
- c) Ha deixat d'utilitzar recursos energètics fòssils
- d) És autosuficient en la producció d'energia renovable
Resposta: b) És una potència econòmica pobra en recursos energètics fòssils i depèn de les importacions. La UE és una potència econòmica pobra en recursos energètics fòssils i ha d'importar la meitat de l'energia que consumeix.
3. Sostenibilitat i Canvi Climàtic
Flashcards
- Què és l'Agenda 2030?
- Un pla d'acció global per revertir la degradació mediambiental i promoure el desenvolupament sostenible.
- Què són els ODS?
- 17 objectius de desenvolupament sostenible, reptes universals, transformadors i inclusius.
- Què és el canvi climàtic?
- Un canvi provocat per l'acció humana, produït amb rapidesa i considerat una singularitat.
- Què és l'escalfament global?
- Increment persistent de la temperatura mitjana de la Terra a causa de les activitats humanes.
Preguntes tipus test
- Quins són els reptes universals, transformadors i inclusius relacionats amb el desenvolupament segons l'Agenda 2030?
- a) Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
- b) Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM).
- c) Les conferències de les Nacions Unides.
- d) Els protocols de Kyoto i París.
Resposta: a) Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).. L'Agenda 2030 defineix 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) com a reptes universals, transformadors i inclusius relacionats amb el desenvolupament.
- Quin organisme de les Nacions Unides s'encarrega d'ajudar els països a complir els 17 ODS?
- a) El Banc Mundial.
- b) El PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient).
- c) L'OMS (Organització Mundial de la Salut).
- d) El FMI (Fons Monetari Internacional).
Resposta: b) El PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient).. El PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) és l'organisme encarregat d'ajudar els països a complir els 17 ODS.
- Quin tipus de canvi climàtic es considera una singularitat provocada per l'acció humana?
- a) Canvis cíclics.
- b) Canvis esporàdics.
- c) Canvis evolutius.
- d) Canvi climàtic ràpid i sense precedents.
Resposta: d) Canvi climàtic ràpid i sense precedents.. El canvi climàtic actual, provocat per l'acció humana, és considerat una singularitat degut a la seva rapidesa i perquè mai havia passat abans d'aquesta manera.
3.3. Desigualtats i Medi Ambient
Flashcards
- Què són les desigualtats mediambientals?
- Diferents possibilitats d'accés als béns naturals per motius socioeconòmics o ambientals i diferent exposició a riscos mediambientals.
- Com afecten les desigualtats mediambientals a les necessitats bàsiques?
- Les desigualtats mediambientals més greus impedeixen complir necessitats bàsiques com subsistència, desenvolupament i benestar.
- Quins factors influeixen en les desigualtats mediambientals?
- Exposició a desequilibris ecològics, vulnerabilitat a riscos ambientals, dificultat d'accés a recursos i exclusió en la presa de decisions.
- Com accentua la crisi ecològica global les desigualtats?
- Accentua les desigualtats i té un efecte acumulatiu, afectant la qualitat de vida de les persones desfavorides.
Preguntes tipus test
- Quina és una conseqüència de les desigualtats mediambientals?
- a) Augment de la biodiversitat.
- b) Millora de la qualitat de vida en àrees vulnerables.
- c) Dificultat per complir necessitats bàsiques.
- d) Distribució equitativa de càrregues fiscals.
Resposta: c) Dificultat per complir necessitats bàsiques.. Les desigualtats mediambientals dificulten l'accés a recursos bàsics com aigua potable i aliments, impedint satisfer necessitats essencials.
- Com afecta la crisi ecològica global a les desigualtats?
- a) Les disminueix.
- b) No té cap efecte.
- c) Les accentua i té un efecte acumulatiu.
- d) Només afecta els països rics.
Resposta: c) Les accentua i té un efecte acumulatiu.. La crisi ecològica global accentua les desigualtats i té un efecte acumulatiu, afectant la qualitat de vida de les persones desfavorides.
- Què és un factor decisiu que contribueix a la desigualtat davant les condicions mediambientals?
- a) Accés equitatiu a recursos bàsics.
- b) Baixa vulnerabilitat enfront de riscos ambientals.
- c) Exposició a les conseqüències dels desequilibris ecològics.
- d) Distribució equitativa de càrregues fiscals.
Resposta: c) Exposició a les conseqüències dels desequilibris ecològics.. L'exposició a les conseqüències dels desequilibris ecològics, com aigües contaminades i residus perillosos, és un factor decisiu en les desigualtats mediambientals.
3.4. L'Empremta Humana sobre la Terra
Flashcards
- Què és la petjada ecològica?
- Càlcul de l'impacte de les activitats humanes en una zona determinada, expressant el valor d'hectàrees biològicament productives necessàries per sostenir una població.
- Què és la biocapacitat?
- Capacitat del planeta de regenerar els recursos naturals consumits per tota la humanitat.
- Què és l'Antropocè?
- Nova era geològica definida per l'impacte transformador de l'activitat humana sobre la Terra.
- Què és la petjada de carboni?
- Indicador que mesura el volum total de diòxid de carboni emès a l'atmosfera a causa de la producció de béns i serveis per part de la humanitat.
Preguntes tipus test
- Què expressa la petjada ecològica?
- a) La quantitat de residus generats per una població.
- b) El valor d'hectàrees biològicament productives necessàries per sostenir una població.
- c) La quantitat d'aigua consumida per una indústria.
- d) L'impacte del transport en la contaminació atmosfèrica.
Resposta: b) El valor d'hectàrees biològicament productives necessàries per sostenir una població.. La petjada ecològica expressa el valor d'hectàrees biològicament productives (boscos, conreus, prats) per subministrar a la població de tots els recursos necessaris per mantenir el seu gènere de vida i assimilar els residus que genera.
- Quin concepte es defineix com la capacitat del planeta per regenerar els recursos naturals consumits per la humanitat?
- a) Petjada de carboni
- b) Biocapacitat
- c) Massa antropogènica
- d) Antropocè
Resposta: b) Biocapacitat. La biocapacitat es defineix com la capacitat del planeta de regenerar els recursos naturals consumits per tota la humanitat.
- Què és l'Antropocè?
- a) Una mesura de la contaminació atmosfèrica.
- b) Una nova era geològica definida per l'impacte transformador de l'activitat humana sobre la Terra.
- c) Un mètode per calcular la petjada hídrica.
- d) Un tipus de biomassa utilitzada per generar energia.
Resposta: b) Una nova era geològica definida per l'impacte transformador de l'activitat humana sobre la Terra.. L'Antropocè és una nova era geològica definida per l'impacte transformador de l'activitat humana sobre la Terra, segons Paul J. Crutzen.
4. Els Riscos i la Seva Prevenció
Flashcards
- Què són els riscos naturals?
- Fenòmens naturals que afecten les persones o béns personals.
- Què són els riscos antròpics?
- Riscos propis de les activitats humanes.
- Què és la magnitud d'un risc ambiental?
- Dimensió i intensitat del fenomen.
- Què és la freqüència d'un risc ambiental?
- Nombre de vegades que es produeix el fenomen en un període de temps.
Preguntes tipus test
- Quin factor NO caracteritza els riscos ambientals?
- a) Magnitud
- b) Freqüència
- c) Exposició
- d) Beneficiositat
Resposta: d) Beneficiositat. La beneficiositat no és un factor que caracteritza els riscos ambientals. Els factors que sí els caracteritzen són la magnitud, la freqüència, la perillositat, l'exposició i la vulnerabilitat.
- Quina de les següents opcions és un exemple de risc antròpic?
- a) Terratrèmol
- b) Vessament de petroli
- c) Tsunami
- d) Erupció volcànica
Resposta: b) Vessament de petroli. Un vessament de petroli és un risc antròpic perquè és causat per l'activitat humana. Els terratrèmols, tsunamis i erupcions volcàniques són riscos naturals.
- Quina és la definició correcta de risc ambiental?
- a) Només riscos naturals
- b) Només riscos antròpics
- c) Riscos naturals + riscos antròpics
- d) Pandèmies + desastres naturals
Resposta: c) Riscos naturals + riscos antròpics. El risc ambiental es defineix com la combinació de riscos naturals i riscos antròpics, és a dir, aquells causats per l'activitat humana.
4.4. Els Riscos Ambientals a Catalunya
Flashcards
- Què són els riscos ambientals?
- Fenòmens naturals o accions humanes que afecten negativament les persones o els béns.
- Quins són els principals factors que caracteritzen els riscos ambientals?
- Magnitud, freqüència, perillositat, exposició i vulnerabilitat.
- Què són els aiguats?
- Pluges fortes que poden produir torrentades i inundacions.
- Què poden provocar les nevades?
- Talls de carreteres, accidents de trànsit i aïllament de la població.
Preguntes tipus test
- Quins factors poden agreujar els danys provocats per fenòmens naturals?
- a) La disminució de la població en zones de risc.
- b) La modificació de les condicions del medi natural.
- c) L'augment de la inversió en infraestructures de protecció.
- d) La millora en els sistemes d'alerta primerenca.
Resposta: b) La modificació de les condicions del medi natural.. La modificació de les condicions del medi natural, com la desforestació o la construcció en zones inundables, pot augmentar la vulnerabilitat als desastres naturals.
- Quina és la principal característica dels riscos antròpics?
- a) Són causats exclusivament per fenòmens naturals.
- b) Són conseqüència directa de les activitats humanes.
- c) Tenen un impacte menor en comparació amb els riscos naturals.
- d) Són fàcils de preveure i mitigar.
Resposta: b) Són conseqüència directa de les activitats humanes.. Els riscos antròpics són aquells que resulten de les activitats humanes, com ara vessaments de petroli o accidents industrials.
- Què implica una alta vulnerabilitat davant d'un risc ambiental?
- a) Una major capacitat de recuperació després d'un desastre.
- b) Una menor probabilitat de patir danys per un fenomen.
- c) Un major percentatge de persones o béns que poden ser danyats.
- d) Una millor preparació davant d'una emergència.
Resposta: c) Un major percentatge de persones o béns que poden ser danyats.. La vulnerabilitat es refereix al percentatge de persones o béns que poden ser afectats negativament per un fenomen, indicant una major susceptibilitat al dany.
4.7. Els Riscos Naturals i Antròpics a Espanya
Flashcards
- Què és la desertificació?
- Procés pel qual un territori ric en biodiversitat perd espècies i adquireix característiques de climes desèrtics.
- Quins mesos presenten un risc hidrològic més alt al litoral mediterrani i al Pirineu?
- Agost i novembre.
- Quina placa tectònica influeix en el risc sísmic de la zona de Gibraltar?
- La placa africana.
- Quin tipus de vulcanisme es troba a les Illes Canàries?
- Vulcanisme efusiu.
Preguntes tipus test
- Quin fenomen recurrent relacionat amb el clima mediterrani afecta Espanya, caracteritzat per l'alternança de períodes de sequera i pluges intenses?
- a) Tornados
- b) Inundacions
- c) Glaciacions
- d) Marees Negres
Resposta: b) Inundacions. Les inundacions són un dels fenòmens més recurrents en el territori espanyol a causa del clima mediterrani, caracteritzat per l'alternança de períodes de sequera i pluges intenses.
- Quina activitat humana no contribueix directament al risc d'incendis forestals a Espanya?
- a) La crema de rostolls per a l'agricultura
- b) La negligència en l'ús del foc en zones forestals
- c) La inversió constant en neteja de boscos i camps
- d) L'abandonament de les zones rurals
Resposta: c) La inversió constant en neteja de boscos i camps. La inversió constant en la neteja de boscos i camps és una mesura preventiva, no una causa d'incendis. Les altres opcions sí que contribueixen al risc d'incendis.
- Quina zona d'Espanya és més propensa a patir terratrèmols a causa del contacte entre dues plaques tectòniques?
- a) La costa cantàbrica
- b) La zona de Gibraltar
- c) Les Illes Canàries
- d) La Meseta Central
Resposta: b) La zona de Gibraltar. La zona de Gibraltar és on es troben la placa africana i l'euroasiàtica, cosa que la fa més propensa a terratrèmols.
4.8. La Gestió dels Riscos a la Unió Europea
Flashcards
- Quina zona geogràfica de la UE és coneguda per la seva activitat sísmica?
- Zona de Gibraltar
- Quines activitats humanes incrementen els riscos ambientals?
- Activitats industrials, sector nuclear, petroquímic i miner
- Com afecta el canvi climàtic els fenòmens meteorològics extrems a la UE?
- Els agreuja
- Quin és l'objectiu de la UE en la prevenció i reducció de riscos?
- Protegir persones, béns i medi ambient
Preguntes tipus test
- Quina zona geogràfica a la Unió Europea és més propensa a l'activitat sísmica a causa del contacte de plaques tectòniques?
- a) La Península Ibèrica Central
- b) La Zona de Gibraltar
- c) Els Alps Orientals
- d) La plana Padana
Resposta: b) La Zona de Gibraltar. La Zona de Gibraltar, on convergeixen la placa africana i l'eurasiàtica, experimenta activitat sísmica freqüent, encara que generalment de baixa o mitjana intensitat.
- Quines províncies espanyoles, a més de les Illes Canàries, presenten risc volcànic a causa de volcans actius?
- a) Barcelona, Tarragona i Lleida
- b) Girona, Ciudad Real, Almeria i Murcia
- c) Madrid, Toledo i Cuenca
- d) València, Alacant i Castelló
Resposta: b) Girona, Ciudad Real, Almeria i Murcia. Les províncies de Girona, Ciudad Real, Almeria i Murcia, juntament amb les Illes Canàries, són zones amb volcans actius, fet que incrementa el risc volcànic en aquestes àrees.
- Quin tipus d'activitats humanes contribueixen principalment a l'augment dels riscos ambientals?
- a) Activitats agrícoles extensives
- b) Activitats turístiques de baix impacte
- c) Activitats industrials, sector nuclear, petroquímic i miner
- d) Activitats de conservació de la natura
Resposta: c) Activitats industrials, sector nuclear, petroquímic i miner. Les activitats industrials, el sector nuclear, la indústria petroquímica i la mineria són activitats humanes que incrementen els riscos ambientals a causa de la seva naturalesa i potencial impacte negatiu sobre el medi ambient.
I 107 flashcards i 72 preguntes més al document.
Text del document
Apunts Geografia T1 ୨ 1. ELS RECURSOS NATURALS: Usem els recursos naturals o n'abusem? ୧ 1.1. Definició de recursos naturals Béns obtinguts de la natura per tal de cobrir les nostres necessitats biològiques i socials essencials 1.2. Tipus de recursos naturals Han anat variant segons els gèneres de vida de les societats i el desenvolupament tecnològic Classificació en funció de la seva capacitat de regeneració: - Recursos renovables: Es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al qual són explotats (il·limitats).
Perennes (radiació solar, vent) Crítics (aigua, fusta, pesqueries…), és a dir que poden ser finits si es fan servir descontroladament - Recursos no renovables: Es regeneren d'una manera tan lenta que es poden considerar finits Combustibles fòssils (carbó, petroli, gas natural) Combustibles minerals (urani) i minerals no energètics Reciclables (minerals) Recuperables (fer servir d'una altra manera) No renovables No recuperables: Combustibles fòssils Recuperables: Roques Reciclables: Minerals Renovables Crítics: Aigua, sòl, biodiversitat Perennes: Sol, vent, marees Augment demogràfic ús creixent dels recursos naturals alguns gairebé s'han exhaurit (minerals energètics) Recursos naturals bé comú, depenem d'ells per sobreviure Consum abusiu impedeix la regeneració afecta l'equilibri ecològic, conservació d'ecosistemes i condicions de vida (exhauriment de pesqueries, desforestació, pèrdua de biodiversitat, degradació del sòl…) Gran repte sostenibilitat ambiental (pautes de vida i consum on no s'hipotequi la conservació de recursos i es millorin les condicions de vida) 1.3.
Distribució dels recursos naturals Molt desigual (ej: localització de molts recursos minerals no energètics).
Condicions biofísiques de cada zona recursos naturals de qualitats i quantitats diferents (alguns es troben a uns pocs llocs i altres tenen un departament més ampli) Recurs comercialment explotable (la seva presència no garanteix que sigui explotable) depèn de les dificultats físiques o econòmiques del seu aprofitament Es pensa que com + gran sigui un país, + probable que tingui un mineral determinat, però això depèn de més factors (colonització) Països com Xina o Brasil no n'acumulen tants recursos minerals energètics Països industrialitzats + economies desenvolupades importar recursos que manquen Països no industrialitzats + economia feble no importar.
Tenir riqueses naturals NO garanteix desenvolupament (Nigèria: problemes econòmics, productor de petroli) Concentració de recursos en un lloc + lluita per controlar-los motiu d'enfrontaments + tensions polítiques i guerres Carestia: Preu bàsic molt alt (pobres + pobres) Solució: Aprofitament sostenible de recursos, repartiment just i foment d'energies renovables prevenir conflictes 1.4. El sòl Concepte amb dues concepcions: - Edafologia: Capa externa de l'escorça terrestre (conrear, pasturar…). - Superfície/espai disponible (comprar, vendre, construir…) 1.4.1.
El sòl com a part de l'escorça terrestre Sòl: Capa més externa de la superfície terrestre que sosté la vegetació i permet el desenvolupament de la vida vegetal i animal. Recurs fonamental per a la producció agrícola i ramadera Cobreix només certes parts de l'escorça terrestre Altres són cobertes per la roca mare (gel, mar, cims de muntanyes…
on no es pot plantar) Funcions ecològiques: - Manteniment de la biodiversitat - Fre de l'erosió - Atenuació del canvi climàtic (regenera l'aire) Funcions socials: - Seguretat alimentària - Disponibilitat d'aigua potable Aqüífers: Aigua per sota del sòl - Disposició de l'espai urbanitzable (habitatges, equipaments, infraestructures, lleure…) 22% de la superfície continental adequada per l'agricultura moderna En algunes regions, els sòls més fèrtils són ocupats pel desenvolupament urbà o industrial Possibilitat d'estendre superfícies cultivables escassa + cost elevat 83% terres aptes pel conreu zones forestals requereix gran quantitat de capital i energia (adequar territori i transportar collites).
Increment de la desforestació erosió del sòl i reducció de la biodiversitat Sòl: Recurs limitat i fràgil Problemes principals: Erosió, ocupació urbana i pèrdua de fertilitat (el sòl pot deixar de ser útil) 1.4.2.
El sòl com a espai habitable Espai on es desenvolupa la vida i les activitats humanes Habitatges, infraestructures, agricultura, indústria Superfície del planeta limitada + creixement de la població recurs escàs i més car Pot tenir més d'un ús alhora, però també poden ser excloents Impermeabilització (asfaltatge) i pavimentació sòl no pot desenvolupar les seves funcions ecosistèmiques Incendis erosió i pèrdua Usos del sòl: Aprofitaments humans d'una determinada àrea per identificar-los, ordenar-los i compatibilitzar-los en benefici comú 1.5.
L'aigua dolça Recurs natural tant escàs com indispensable Abastament humà, grans àrees agrícoles, petits conreus locals i producció industrial 70% de la superfície terrestre és coberta per oceans Menys del 3% de l'aigua del planeta és dolça i la major part està glaçada i es concentra als pols 98% de l'aigua dolça que no forma parts dels casquets polars és freàtica (sota terra) En molts llocs, el consum humà genera estrès hídric (no hi ha aigua suficient) Disputes per la territorialitat dels recursos hídrics conflictes geopolítics Usos d'aigua excloents conflictes locals Països posseïdors d'aigua: Prou aigua per l'abastament humà i per l'activitat agrícola Països no posseïdors: No en tenen prou per satisfer necessitats L'accés a l'aigua potable és de gran importància per la salut física i el benestar de la població Zones amb prou aigua dolça àmplia varietat de vegetació + creixement de conreus Zones mancades d'aigua amb sequeres problemes per mantenir conreus i vegetació Solució: Dessalinització de l'aigua marina (molt car), aprofitaments dels aqüífers i depurar l'aigua dolça contaminada Destinacions de l'aigua dolça consumida mundialment: 5% beure o usos domèstics 75% regar zones agrícoles 20% indústries Països desenvolupats grans proporcions a usos domèstics i indústria.
Països en desenvolupament conreu d'aliments (ej: Índia) Promoció de mesures per l'estalvi d'aigua: Modernització de sistemes de reg (ej: reg per degoteig) i mesures d'aplicació senzilles a les llars 1.5.1. L'aigua virtual Presència de l'aigua en la producció, fabricació i distribució d'aliments i productes que fem servir Aigua virtual aigua oculta (no es veu, però intervé en la producció i comerç de béns materials i que ha viatjat d'una banda del món fins a l'altra) Càlcul de l'aigua virtual petjada hídrica (aigua dolça consumida en un any) 1.6.
La biodiversitat Conjunt de totes les espècies animals i vegetals distribuïdes sobre la superfície terrestre Repartició no homogènia (prop de l'equador hi ha més biodiversitat) Condicions meteorològiques o orientació del relleu variació de la biodiversitat Biodiversitat: Font de recursos essencials per la humanitat La pèrdua de biodiversitat té una magnitud sense precedents (més del normal, tot i que les extincions són naturals) Sisena extinció massiva provocada per primera vegada en la història del planeta pels humans (adaptar el seu entorn a les seves necessitats i no al revés) Creixement de la població + consum dels països desenvolupats i emergents increment elevat d'energia i recursos naturals grans pertorbacions en el medi natural + pèrdua de la biodiversitat (ej: exploració i extracció d'hidrocarburs, construcció de canonades i preses hidroelèctriques, mineria d'urani i carbó, tales per obtenir fusta i extensió de plantacions vegetals biocombustibles) 1.6.1.
La petjada ecològica Mesura de l'impacte ambiental que expressa la superfície mínima necessària per a l'abastament de matèria i energies bàsiques per una activitat d'una societat determinada Quantifica l'impacte sobre el planeta d'una determinada activitat i si aquesta és sostenible o no 1.7.
Els boscos Ecosistema de gran valor (recullen diòxid de carboni i expulsen oxigen), més ric del planeta quant a biodiversitat Funció ecològica: Font de recursos naturals, reservori de biodiversitat i embornal de carboni Gestió sostenible importància estratègica per a l'equilibri global de la Terra Superfície original s'ha reduït molt (primer lentament i actualment molt ràpidament) Desforestació: Transformació dels boscos en àrees desproveïdes de la seva vegetació original per l'acció humana Causes de la desforestació: - Tales per exportació de fustes - Tales massives per crear grans plantacions comercials - Mineria - Obertura de vies pel transport de productes extrets.
- Urbanització Moltes de les activitats es desenvolupen il·legalment o descontroladament Moltes àrees que anomenem boscos són en realitat àrees forestals més o menys desenvolupades (desforestació de boscos primaris convertits en boscos secundaris) Boscos secundaris: Producte dels incendis (boscos que tornen a ser boscos) Efectes de la destrucció/empobriment de boscos mitjançant tales, incendis o urbanització: - Alteració del cicle de l'aigua - Erosió - Pèrdua de sòl i desertificació - Empobriment de la biodiversitat - Empitjorament de les condicions de vida de les societats properes - Agreujament del canvi climàtic Quatre tipus de grans boscos: - Boreals - Temperals - Subtropicals - Tropicals Complexitat i biodiversitat augmenta en allunyar-se dels pols i apropar-se a l'equador 1.8.
L'oceà global Mars i oceans navegació, comerç marítim, aprofitament de recursos naturals…
societat actual Principals perills que amenacen la conservació dels mars: - Contaminació de l'aigua - Abocament de residus - Sobrepesca - Destrucció d'ecosistemes marins - Urbanització de les costes Oceà global: Sistema únic de mars Unitat i continuïtat de l'oceà global gran significació per l'equilibri dinàmic de la Terra i les formes de vida Principal regulador de la temperatura capacitat de retenir i redistribuir la calor manteniment de l'equilibri de la biosfera Salut de l'oceà global Vida de la Terra Organismes internacionals i ONGs promouen protecció i gestió sostenible dels recursos del mar i zones litorals (àrees protegides, establiment de vedes, regulació de captures i comerç marítim…) 2017: ONU declara el Decenni de les Ciències Oceàniques del 2021 al 2023 per aturar la degradació dels oceans Pressió antròpica: Impacte de les persones 1.8.1.
El Tractat global dels oceans Primer tractat internacional de protecció d'alta mar posar fre al deteriorament del medi marí Preveu la conservació del 30% dels oceans del món cap a 2030 (creació de zones marítimes protegides en aigües internacionals) ୨ 2. LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D'ENERGIA: És viable l'actual sistema de producció i consum energètic? ୧ 2.1.
Les fonts d'energia no renovables Minerals energètics: Combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) s'han format durant llargs períodes de temps geològic a partir de restes orgàniques enterrades en antics dipòsits de l'escorça terrestre Desenvolupament de la societat industrial i principal font d'energia Repte més urgent: Substituir-los per recursos energètics renovables (pels seus greus impactes ambientals i caràcter no renovable) 2.1.1.
El petroli Valor energètic, versatilitat i adaptabilitat Petroli obtenir carburants per moure vehicles i fabricar materials i productes industrials La seva importància condiciona el gènere de vida i l'economia globals Ús massiu emissió de CO , contaminació marina i de sòls (extracció) i residus plàstics greu impacte ambiental Acords de transició energètica: El consum de petroli ha d'anar disminuint El 2021 aportava el 31% de l'energia primària consumida 75% del seu consum es dedica al transport i, la resta, a la producció Jaciments de petroli localitzats en poques regions importació de petroli (oleoductes i grans vaixells petroliers) Tots necessiten petroli guerres Fracturació hidràulica: Injecció d'aigua, sorra i productes químics per extreure gas i petroli del subsol (contamina la zona) 2.1.2.
El gas natural Gas natural: Mescla d'hidrocarburs (sobretot metà) Combustible molt eficient i versàtil amb un processament reduït però amb costoses infraestructures de distribució Possibilitat de liquar el gas + infraestructures de liquació i regasificació transport d'aquest Proporciona el 23,2% de l'energia primària mundial 40% es fa servir en la producció d'electricitat i, la resta, en la producció de béns És menys contaminant que la resta de combustibles fòssils, però també contribueix a l'efecte hivernacle Efecte hivernacle: És necessari perquè regula la temperatura, però si augmenta, retindrà menys calor i expulsarà més cap a la Terra 2.1.3.
El carbó Roca fòssil molt abundant i estesa Transport molt costós es tendeix a comercialitzar i consumir a les zones properes a les mines d'on s'extreu Proporciona el 26,8% de l'energia primària mundial 67% es fa servir en la producció d'electricitat en centrals tèrmiques i, la resta, en les indústries Creixement econòmic + augment del consum xifra rècord de consum de carbó mundial a 2022 Països europeus han hagut de reprendre l'ús de carbó per problemes de subministrament de gas rus provocats per la guerra d'Ucraïna 2.1.3.
L'urani Font que menys contamina fins ara No és un combustible fòssil ni un mineral energètic perquè s'extreu de la natura, però pot esdevenir-lo després d'un procés de transformació complex (trencar els àtoms) Urani tractat a centrals nuclears gran quantitat d'energia calorífica vapor d'aigua i energia elèctrica (utilitat més habitual) + 400 reactors nuclears operatius generació del 9,8% de l'energia elèctrica mundial (2021) Centrals nuclears: Produeixen una gran quantitat d'energia amb poc combustible i emeten poc CO , però poden alliberar nivells perillosos de radiació que poden afectar a persones i a l'entorn i els seus residus tenen una llarga durada i perillositat 2.1.3.1.
L'accident nuclear de Txernòbil Alguns països van plantejar-se abandonar la producció d'energia nuclear a favor de fonts renovables i segures Guerra d'Ucraïna talls de subministrament de gas rus + encariment es va reobrir el debat sobre el futur d'aquesta energia Energia nuclear i gas declarats energia verda perquè contaminen menys que la resta (2022) 2.2.
Les fonts d'energia renovables Industrialització salt quantitatiu i qualitatiu (producció i consum energètic mundial) + grans desigualtats entre països (colonitzar on hi ha les energies) + impacte ambiental Esgotament previsible, increment dels costos d'extracció i impactes mediambientals recerca, desenvolupament tecnològic i diversificació d'energia elèctrica (a través de l'energia eòlica i fotovoltaica i biocombustibles) Avantatges: Fonts renovables produeixen energia descentralitzadament (estan a tot arreu) i comporten menys riscos ambientals que les no renovables Representen una part petita de la producció energètica global (la seva participació no arribava al 12%) Repte principal: Assolir les millores tecnològiques per un desenvolupament suficient i equitatiu per la substitució de combustibles fòssils per energies renovables 2.2.1.
L'energia hidroelèctrica Recurs renovable que aprofita l'energia cinètica de l'aigua (la força) principalment mitjançant la construcció de molins. Conversió d'energia mecànica en energia elèctrica mitjançant turbines electrificació d'indústries Aporta el 16% de l'energia produïda al món Energia renovable més important en molts països i supera la producció de la resta d'energies renovables Petites centrals s'adapten millor als cursos d'aigua menor Energia mareomotriu opció complementària (poc desenvolupada) 2.2.2.
L'energia eòlica Recurs renovable que aprofita la força cinètica del vent mitjançant aerogeneradors (energia mecànica energia elèctrica) Aporta el 6,6% de la producció mundial d'electricitat Localització de les instal·lacions amb condicions de vent òptimes, velocitat, freqüència i orientació aprofitament d'aquesta energia Parcs eòlics construïts en terra o mar obert (més cars): - Avantatge: No limiten terreny (queda lliure) - Desavantatge: Contaminació acústica i visual (als que viuen a prop) 2.2.3.
L'energia solar Totes les energies renovables depenen del sol, però l'energia solar és la que prové directament de la radiació solar: - Fotovoltaica: Captació de radiació solar amb panells fotovoltaics que la transformen en electricitat - Termosolar: Aprofitament de la radiació solar directa i de la calor en uns captadors escalfar aigua i calefacció - Termosolar de concentració: Miralls orientables que reflecteixen llum a temperatures altes i escalfen aigua que genera vapor per moure les turbines Depenent del sistema i la política elèctrica l'energia solar es pot connectar a la xarxa elèctrica general o consumir directament al lloc de producció Aporta un 3,6% de la producció mundial d'electricitat 2.2.4.
Altres recursos renovables Substitució d'hidrocarburs diversificació de la producció energètica i disminució de la dependència de combustibles fòssils Biomassa (matèria orgànica) com a llenya + pèl·lets (residus forestals) + biocombustibles (cultiu de plantes energètiques, residus agraris o algues) Aprofitament de l'energia geotèrmica (calor superficial de les capes profundes de la Terra) i energia mareomotriu (marees, onades, corrents marins) Recerca en hidrogen verd (hidròlisi de l'aigua) o la tecnologia de fusió nuclear 2.3.
Energia i transició energètica a Catalunya Disponibilitat d'energia funcionament de l'economia i indicador de nivell de desenvolupament Es pot produir energia a partir de recursos existents o important-los (més comú) La major part del consum d'energia elèctrica catalana depèn de la producció en centrals nuclears i importació de combustibles fòssils Catalunya és un país força dependent energèticament Energia nuclear principal sistema de producció d'energia elèctrica catalana (57,7%) Cicle combinat (dues turbines: gas i vapor) i cogeneració (genera alhora energia elèctrica i tèrmica) importants després de la nuclear (fan servir combustibles fòssils) Energies renovables 17,4% Proporció més gran de consum: Transport, indústria, llars, serveis i sector primari Catalunya no va assolir els objectius fixats per la UE el 2020 Aspecte clau per la producció i consum energètic infraestructures energètiques que garanteixin: - Generació - Emmagatzematge - Transport - Distribució d'energia Xarxes energètiques abastar tot el territori (ocupant el mínim de sòl i no danys ambientals) Combinació energètica i interconnexió energètica seguretat energètica Política del govern de Catalunya compromesa a complir els ODS (àmbit 7) Prospectiva energètica de Catalunya (estratègies sobre la transició energètica catalana): - Millora de l'eficiència i estalvi energètic - Creixement de les energies renovables (eòlica 50%, fotovoltaica 43%) 2.4.
Energia i transició energètica a Espanya Desenvolupament econòmic d'Espanya escassetat de recursos energètics estratègics (carbó, petroli o gas) suplir amb recursos disponibles i importació de carbó Electrificació mitjançant producció hidràulica i centrals tèrmiques i nuclears no van cobrir mai les necessitats de consum Espanya ha depès sempre de la importació de combustibles fòssils Producció energètica espanyola diversificat gràcies a la producció d'electricitat a partir de fonts renovables (eòlica i solar) Produeix una quarta part del que consumeix i depèn més del normal entre els països de la UE 2021: 55,4% de l'energia elèctrica produïda provenia de fonts no renovables (nuclear, cicle combinat i cogeneració) 44,6% provenia de fonts renovables (eòlica, hidràulica i fotovoltaica) Cinquè lloc en producció eòlica (centrals terrestres) Setè lloc, respecte instal·lacions fotovoltaiques (per sota del seu potencial productiu) El govern espanyol promou la integració dels diversos sistemes energètics de la xarxa espanyola amb la xarxa de la UE i el nord d'Àfrica La política espanyola està inscrita en el Marc Estratègic d'Energia i Clima: - Reduir emissions contaminants (GEH) - Eficiència més gran - Estalvi energètic - Descarbonització - Neutralitat climàtica 2.5.
La política energètica a la Unió Europea UE: Potència econòmica pobra en recursos energètics fòssils amb un consum energètic elevat que ha d'importar la meitat de l'energia que consumeix 2020: Dependència energètica d'un 59,2% (varia segons els països) Dependència, sobretot, del petroli i gas de Rússia Enfocaments de diverses iniciatives, acords i legislacions: - Liberalitzar el mercat de l'energia - Millorar l'eficiència de les xarxes - Reduir la dependència de les importacions Tractat de Maastricht protagonisme de la UE en el suport als tractats de les Nacions Unides sobre energia i canvi climàtic Objectius del Marc Estratègic d'Energia i Clima: - Reduir emissions de GEH - Augmentar la quota d'energies renovables - Millorar l'eficiència energètica - Mesures urgents per superar les interconnexions d'electricitat existents ୨ 3.
SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC: Per què la sostenibilitat i la mitigació de la crisi climàtica són un repte per al futur de la humanitat? ୧ Pèrdua de biodiversitat, contaminació de l'aire i aigües, escalfament de la Terra i desertització crisi ecològica global Avenços tecnològics multiplicat capacitat humana d'explotar Progrés científic i tecnològic conèixer les causes i conseqüències de l'acció antropogènica (humans) 3.1. Què són els objectius de desenvolupament sostenible?
Planeta Terra planeta singular limitat Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient (Estocolm, 1972): - PNUMA: Organisme encarregat d'ajudar els països a complir els 17 ODS Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible revertir la degradació mediambiental i promoure un desenvolupament sostenible 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) reptes universals, transformadors i inclusius relacionats amb el desenvolupament (no només ambiental) L'agenda 2030 es basa en el compromís comú, es revisa el seu compliment cada 5 anys i promou aliances entre països Obstacle: Implicació desigual, interpretació diferent de sostenibilitat, contradiccions entre interessos globals…
Transició als ODS: Canvi progressiu cap a un model social i econòmic basat en el reconeixement dels límits de la Terra i criteris sostenibles Noció de 'sostenibilitat' augment de la consciència global sobre els límits del planeta i els problemes ambientals globals Repte inèdit: Adoptar mesures urgents per controlar les conseqüències de les activitats humanes en la Terra i garantir l'habilitat Els ODM (objectius de desenvolupament del mil·lenni) no es van complir el 2015 i es van substituir pels ODS (pel 2030) L'Informe dels ODS (2021) diu que les expectatives estan lluny de complir-se i ens trobem en un moment crític (falta de governança global i contradiccions d'interessos) 3.2.
Què és i com ens afecta el canvi climàtic?
Espècie humana interacciona amb el medi modificacions Modificacions que comporten les diferents interaccions mediambientals: - Canvis cíclics: Graduals, fàcilment observables (dia i nit, estacions…) - Canvis esporàdics: Efectes fàcilment observables però difícils de preveure (huracans, terratrèmols, erupcions volcàniques) - Canvis evolutius: Tenen lloc lentament durant llargs períodes de temps (canvis geològics, biològics o climàtics) Canvi climàtic provocat per l'acció humana, produït amb molta rapidesa i considerat una singularitat (mai havia passat abans) Quan depenia de factors naturals es manifestava al llarg de períodes de milers/milions d'anys Les activitats humanes poden alterar el clima de la Terra (crema de combustibles fòssils) Escalfament global: Increment persistent de la temperatura mitjana de la Terra a causa de les activitats humanes (emissions GEH) Característica global més important del canvi climàtic antropogènic Els GEH (CO i metà, entre d'altres) es troben de manera natural a l'atmosfera, però en petites quantitats i les activitats humanes han augmentat la seva proporció Temperatura ha pujat 1 °C en els últims 50 anys Els canvis produïts per l'escalfament de la Terra poden afectar els territoris de maneres desiguals Canvis provocats per l'escalfament de la Terra: - En components biofísics: Regressió masses de gel i pujada del nivell del mar (es fonen i puja el nivell del mar) Variació dels cicles estacionals (no primavera ni tardor) Fenòmens meteorològics extrems Desertificació, erosió i pèrdua de sòl Contaminació atmosfèrica - En components antròpics: Augment d'incendis forestals (bosc + sec, + es crema) Males collites Morts per onades de calor Malalties per la contaminació Increment de riscos ambientals Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic: Principal instrument jurídic per prevenir impactes antròpics i reduir concentracions de GEH Responsabilitat principal recau als països més industrialitzats 3.2.1.
Conferència de les Parts Parts: Països que s'hi van unir al CMNUCC Conferència de les Parts: Òrgan de decisió del CMNUCC i proposa, avalua i aprova instruments per reduir la contaminació de GEH a l'atmosfera Protocol de Kyoto i Acord de París 3.3.
Desigualtats i medi ambient Desigualtats: Diferències entre diversos territoris i els seus elements i entre persones d'una societat Desigualtats mediambientals: Diferents possibilitats d'accés als béns naturals per motius socioeconòmics o ambientals i diferent exposició de poblacions davant de riscos mediambientals Habitants més pobres àrees urbanes més vulnerables (dones han de caminar cada cop més quilòmetres per portar aliments i aigua a les seves llars) Desigualtats mediambientals més greus impedeixen complir necessitats bàsiques (subsistència, desenvolupament i benestar de les persones) Necessitats bàsiques amenaçades per temporalment per causes ambientals o antròpiques o permanentment per situacions polítiques injustes (discriminació, explotació irracional, concentració de poder) Degradació d'ecosistemes , reescalfament de la Terra + empitjorament de les condicions de vida necessitat urgent de combatre desigualtats ambientals Factors decisius a l'hora de situar persones/societats en nivells desiguals enfront de condicions mediambientals: - Exposició a les conseqüències dels desequilibris ecològics (aigües contaminades, residus perillosos…) - Vulnerabilitat enfront de riscos ambientals (terratrèmols, accidents industrials…) - Dificultat d'accés a recursos bàsics (aigua potable, aliments i energia) i privació de serveis (sanitaris i educació) - Distribució no equitativa de càrregues fiscals (els pobres paguen igual que els rics) - Exclusió en la presa de decisions o desinformació sobre polítiques ambientals Crisi ecològica global accentua les desigualtats + té un efecte acumulatiu (afecta la qualitat de vida de les persones desfavorides) 3.4.
L'empremta humana sobre la Terra William Rees i Mathis Wackernagel petjada ecològica Petjada ecològica: Càlcul de l'impacte de les activitats humanes en una zona determinada Expressa el valor d'hectàrees biològicament productives (boscos, conreus, prats) per subministrar a la població de tots els recursos necessaris per mantenir el seu gènere de vida i assimilar els residus que genera 3.4.1.
La petjada ecològica Biocapacitat: Capacitat del planeta de regenerar els recursos naturals consumits per tota la humanitat Comparació petjada ecològica i biocapacitat resultat desolador: consumim molt més del que som capaços de produir La petjada ecològica s'ha multiplicat x3 (1961 - 2022) i la biocapacitat ha disminuït un 50% 3.4.2. L'antropocè Transformació del medi tan gran que ha pertorbat a la majoria d'ecosistemes terrestres i ha modificat territoris Paul J.
Crutzen l'activitat humana sobre la Terra és tan gran i transformadora que hem entrat en una nova era geològica (antropocè) La petjada humana quedarà en els registres fòssils com ho van fer les forces naturals precedents (com els dinosaures) Acció humana causa principal dels canvis soferts pel nostre planeta 3.4.3.
La petjada de carboni Indicador que mesura el volum total de diòxid de carboni emès a l'atmosfera a causa de la producció de béns i serveis per part de la humanitat Principals activitats responsables: - Indústria - Agricultura intensiva - Desforestació - Transport - Calefacció Dependència de recursos fòssils major part d'emissions de CO Repte principal: Reducció de la petjada de carboni (ej: cotxes elèctrics) 3.4.4.
La biomassa Biomassa: Pes sec total de la matèria viva de la Terra Massa antropogènica: Pes de la massa de tots els materials creats per la humanitat (edificis, carreteres, vehicles…) Ron Milo relació existent entre la biomassa i la massa antropogènica L'any 2000 la massa antropogènica va superar la biomassa total del planeta ୨ 4. ELS RISCOS I LA SEVA PREVENCIÓ: Com podem prevenir els riscos i fer-nos més resilients?
୧ Medi natural sotmès a una evolució constant i canvis més o menys perceptibles Fenòmens naturals: Gairebé inapreciables per les persones (brisa, desgel, marees…) Fenòmens violents i de gran intensitat: Riscos considerables (ventades, tsunamis, terratrèmols, erupcions volcàniques…) 4.1.
Els riscos ambientals Fenòmens naturals afecten les persones o béns personals riscos naturals Efectes causats pels fenòmens naturals molt grans desastres naturals, catàstrofes o calamitats Riscos propis de les activitats humanes riscos antròpics (vessaments de petroli, incendis, accidents de trànsit) Els danys provocats per fenòmens naturals es poden agreujar per modificació de les condicions del medi natural Risc ambiental: Riscos naturals + riscos antròpics Pandèmies desastres naturals (+ amenaçadors) Factors més importants que caracteritzen els riscos ambientals: - Magnitud: Dimensió i intensitat del fenomen - Freqüència: Nombre de vegades que es produeix el fenomen en un període de temps - Perillositat: Probabilitat que es produeixi un fenomen amb conseqüències negatives - Exposició: Nombre total de persones sotmeses a un risc - Vulnerabilitat: Percentatge de persones o béns que poden ser danyats per un fenomen respecte al total de la població exposada Desastres naturals històrics per la seva destrucció: - Terratrèmol de Shaanxi (Xina, 1556) - Explosió del volcà Krakatoa (Sonda, 1883) - Terratrèmol a Bengala (Índia, 1876) - Terratrèmol submarí i tsunami de Sumatra-Andaman (2004) Principals fenòmens naturals potencialment perillosos: - Atmosfèrics: Simples: Aiguats, calamarsa, neu, vent…
Mixtos: Temporals de vent i pluja, tornados, huracans, sequeres… - Geològics: Moviment de masses, erupcions volcàniques, terratrèmols, tsunamis… - Hidrològics: Inundacions, icebergs, crescudes… - Biològics: Epidèmies, epizoòties, paràsits, plagues Degradació del medi ambient desencadenant o empitjorament d'alguns desastres Països amb desforestació i erosió greus + ús abusiu de terres sotmesos a risc de catàstrofes naturals (aiguats) Desforestació: Contribueix a les sequeres i provoca inundacions quan desapareix + desforestació, + població afectada per inundacions (Índia) Emissió de GEH reescalfament del clima del planeta (retenen a l'atmosfera part de la calor) 4.2.
Els riscos antròpics El seu origen està en les activitats humanes Tipus de riscos antròpics: - D'origen tecnològic: Accidents en activitats productives (transport de mercaderies perilloses, activitats industrials…) - Associats a fenòmens naturals: Tenen un desencadenant d'origen humà (incendis, inundació per mala gestió de aigües) - D'origen divers: Accidents de trànsit o els derivats d'una conservació deficient dels edificis Activitats humanes que generen més riscos: Mineria, indústria, transport de mercaderies perilloses i manipulació de materials radioactius Factor de més afectació: Contaminació d'extensos territoris Desastre nuclear a Txernòbil (Ucraïna): Mort per radiació i càncer + zona contaminada i inhabitable durant milers d'anys 4.3.
Els riscos biològics.
La pandèmia de la covid-19 Riscos naturals biològics exposició humana a microorganismes patògens sovint mitjançant vectors que poden afectar la població directament (epidèmies) o indirectament (plagues, malalties dels animals) Factors originaris de desastres naturals biològics: - Alteració/destrucció d'ecosistemes - Desplaçament d'animals de granja - Sobreexplotació de recursos naturals - Comerç il·legal d'espècies exòtiques d'animals i plantes - Patògens en aliments Factors per evitar-ne o minimitzar-ne els efectes: - Capacitat preventiva - Sistemes de salut - Sistema de protecció civil - Cooperació internacional - Recursos econòmics i tecnològics Exemples més letals: - Pesta negra - Grip espanyola - Sida - Covid-19 Covid-19: Primera pandèmia plenament global per la seva ràpida propagació, les mesures preses (col·laboració mundial) i la seva repercussió 4.4.
Els riscos ambientals a Catalunya Relacionats sobretot amb les condicions meteorològiques i geomorfològiques pròpies d'un territori de clima mediterrani amb relleu accidentat i molta població 4.4.1. Riscos atmosfèrics Aiguats: Pluges fortes que poden produir torrentades i inundacions (desbordaments). Poden portar a inundacions de carrers i habitatges, talls de carreteres, dificultats de circulació, arrossegament de cotxes, aturada de subministraments… Pedregades: Precipitacions en forma de grans de gel. 2-5 mm calamarsa, si és més, pedra. Poden portar a danys i pèrdues sobretot de conreus.
Nevades: Precipitacions en forma de cristalls de gel (agrupats en volves o flocs) temperatura de l'aire inferior o a punt de congelació. Poden portar a talls de carreteres, accidents de trànsit, aïllament de la població, manca de serveis bàsics… Temporals de vent: Bufades intenses de vent amb augments sobtats de la seva força. Poden portar a l'arrencada d'arbres i torres elèctriques i despreniment de components dels edificis + perills per les persones 4.4.2. Riscos geològics Esllavissades: Desplaçaments de terrenys d'un vessant cap a l'exterior a causa de la gravetat (associats a pluges o terratrèmols).
Poden destruir obres públiques, tallar carreteres i soterrar cases i persones (Pirineu i serralades del Sistema Mediterrani) Allaus: Despreniments de masses de neu al llarg d'un pendent (gran inestabilitat del mantell de neu desencadenament d'allaus). Poden destruir la vegetació, tallar vies de comunicació i colgar persones o llocs habitats (Pirineu occidental) Terratrèmols/sismes: Sacsejades o tremolors de la superfície de la Terra perceptibles i de durada breu a causa d'ones produïdes pel moviment de grans blocs de l'escorça terrestre. Poden ser gairebé inapreciables o provocar una gran destrucció. 4.5.
Els riscos antròpics a Catalunya Incendis forestals: Són molt comuns i intensos, depenen de la sequera, vent o l'orografia d'un territori i la majoria d'incendis a Catalunya són resultat de l'acció humana (deixadesa o ser provocats) Instal·lacions productives: Indústria petroquímica del Camp de Tarragona (transport de mercaderies perilloses per la toxicitat o el risc d'explosió) Accidents industrials: Poden produir-se en qualsevol etapa de la producció ja que intervenen substàncies potencialment perilloses. Poden afectar les instal·lacions i edificis industrials, la població i els béns, el medi natural, les vies pels vehicles i les infraestructures de canalització 4.6.
La prevenció dels riscos ambientals a Catalunya Anàlisi de riscos específics plans d'emergència especials prevenir efectes de riscos ambientals Principals plans de prevenció de riscos vigents: - INUNCAT (Inundacions a Catalunya) - NEUCAT (Nevades a Catalunya) - SISMICAT (Terratrèmols/sismes a Catalunya) - INFOCAT (Incendis forestals a Catalunya) - PLASEQCAT (Sector químic a Catalunya) - PLASEQTA (Sector químic a Tarragona) - TRANSCAT (Transport de mercaderies perilloses a Catalunya) - PENTA (Emergència nuclear a Tarragona) Seguiment i actualitzacions constants + simulacres 4.7.
Els riscos naturals i antròpics a Espanya Riscos naturals del territori espanyol relacionats amb el clima mediterrani (irregularitat alternació entre llargs períodes de sequera o pluges intenses) Fenòmens més recurrents: Inundacions, sequeres, incendis (acció humana) i desertificació Desertificació: Un territori ric en biodiversitat va perdent espècies vegetals i animals i va adquirint característiques pròpies dels territoris amb climes desèrtics. Les causes poden ser la pèrdua de sòl o la manca de pluges influïdes per l'escalfament del planeta Risc hidrològic: Agost i novembre. Risc alt especialment al litoral mediterrani i al Pirineu (València).
Els seus efectes poden agreujar-se si en zones inundables es construeixen habitatges, autopistes o altres instal·lacions (t'avisen si viues en una zona perillosa abans que et mudis) Risc d'incendis: Hiverns risc baix, estiu risc sempre alt o molt alt (clima). Es considera un risc antròpic, causat i agreujat per l'acció humana (no tots). La solució per prevenir-los pot ser invertir en neteja constant de boscos i camps Risc sísmic/de terratrèmols: Zona de Gibraltar (contacte de dues plaques tectòniques, l'africana i l'eurasiàtica) fa que els terratrèmols siguin habituals però de baixa o mitjana intensitat sobretot al sud i sud-est, Pirineu i Prepirineu.
Risc volcànic: Volcans actius + exposició + vulnerabilitat + perillositat. Províncies de Girona, Ciudad Real, Almeria i Murcia + illes Canàries amb el Teide (vulcanisme efusiu i limitat que pot provocar grans danys socioeconòmics). El vulcanisme canari és objecte d'una important xarxa d'observació (controlat) Activitats humanes que generen més riscos ambientals: Activitats industrials i sector nuclear, petroquímic i miner Més enllà de les conseqüències negatives immediates, agreugen els efectes més negatius per a la salut humana (respirem contaminació) 4.8.
La gestió dels riscos a la Unió Europea Els riscos associats amb el clima i els fenòmens meteorològics s'han agreujat pel canvi climàtic fenòmens meteorològics extrems i onades de calor Protecció de persones, béns i medi ambient responsabilitat de cada estat UE desenvolupa polítiques centrades en la prevenció i reducció de riscos (no només pels països de la UE, sinó per la resta de països de Europa) Covid-19 establiment d'una estratègia comuna per part de la Comissió Europea (2023) per millorar la resiliència envers desastres naturals i antròpics Cinc objectius comuns: - Anticipació: Millorar la capacitat de la UE d'identificar i avaluar riscos de desastres complexos - Preparació: Augmentar consciència i preparació de la població sobre el risc de desastres - Alerta: Millorar l'eficàcia i l'operativitat de sistemes d'alerta - Resposta: Augmentar la capacitat de resposta del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió - Seguretat: Sistema de protecció civil operatiu 24h