Dinàmica i Estructura de la Població: Anàlisi Demogràfica

• a) Fase estacionària alta
• b) Fase de la primera expansió
• c) Fase de l'expansió tardana
• d) Fase estacionària baixa

Resposta: a) Fase estacionària alta. La Fase estacionària alta es defineix per taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, i una gran influència de la mortalitat catastròfica, com guerres i epidèmies. Les altres fases presenten patrons diferents de natalitat i mortalitat.

• a) Augment de les guerres i epidèmies
• b) Millores en la dieta i la higiene
• c) Disminució dràstica de la natalitat
• d) Estancament de la mortalitat

Resposta: b) Millores en la dieta i la higiene. La Fase de la primera expansió es caracteritza per una natalitat alta i una mortalitat baixa, sent les millores en la dieta i la higiene els factors clau que van contribuir a l'augment de la població en aquesta etapa.

• a) De taxes baixes a taxes altes
• b) D'estabilitat a fluctuacions constants
• c) D'elevades taxes a taxes baixes
• d) De taxes de natalitat baixes a taxes de mortalitat altes

Resposta: c) D'elevades taxes a taxes baixes. El Model de Transició Demogràfica de Warren Thompson descriu el pas d'una societat amb taxes de natalitat i mortalitat elevades a una amb taxes baixes de natalitat i mortalitat, no a l'inrevés ni amb estancament.

• a) De taxes baixes a taxes altes de natalitat i mortalitat.
• b) De taxes altes a taxes baixes de natalitat i mortalitat.
• c) Taxes estables al llarg de la història.
• d) Taxes impredictibles sense un patró clar.

Resposta: b) De taxes altes a taxes baixes de natalitat i mortalitat.. El Model de Transició Demogràfica de Warren Thompson postula que les societats evolucionen des d'una situació amb taxes elevades de natalitat i mortalitat cap a una altra amb taxes baixes d'ambdues variables.

• a) Taxes de natalitat baixes i mortalitat alta.
• b) Taxes de natalitat altes i mortalitat baixa.
• c) Taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, amb fluctuacions catastròfiques.
• d) Taxes de natalitat i mortalitat estables.

Resposta: c) Taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, amb fluctuacions catastròfiques.. La Fase estacionària alta es defineix per taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, acompanyades de fluctuacions importants degudes a esdeveniments catastròfics com guerres, fam o epidèmies.

• a) Fase estacionària alta
• b) Fase de la primera expansió
• c) Fase de l'expansió tardana
• d) Fase estacionària baixa

Resposta: b) Fase de la primera expansió. La Fase de la primera expansió es distingeix per una natalitat alta i una mortalitat baixa, impulsant un augment significatiu de la població gràcies a millores en aspectes com la dieta i la higiene.

• a) Augment del creixement vegetatiu.
• b) Control deficient de la natalitat.
• c) Canvis en les estructures familiars cap a una major diversitat.
• d) Predomini del model familiar nuclear.

Resposta: c) Canvis en les estructures familiars cap a una major diversitat.. La Segona Transició Demogràfica es caracteritza per una disminució de la natalitat, un envelliment de la població i un augment de la diversitat en les estructures familiars i les parelles. El control deficient de la natalitat és una característica de la Primera Transició Demogràfica.

• a) Increment de la taxa de divorci.
• b) Poca incidència de les unions lliures.
• c) Augment de l'edat de contreure matrimoni.
• d) Disminució de la proporció de casats.

Resposta: b) Poca incidència de les unions lliures.. La Primera Transició Demogràfica es va caracteritzar per una disminució de l'edat de contraure matrimoni i un augment de la proporció de casats, amb poca incidència de les unions lliures i una baixa taxa de divorci. L'increment de la taxa de divorci és propi de la Segona Transició.

• a) Increment de l'edat de tenir el primer fill.
• b) Control deficient de la natalitat.
• c) Baixa proporció de parelles sense fills.
• d) Domini del model familiar nuclear.

Resposta: a) Increment de l'edat de tenir el primer fill.. En la Segona Transició Demogràfica, s'observa un increment de l'edat de tenir el primer fill i un control eficient de la natalitat. La baixa proporció de parelles sense fills i el domini del model familiar nuclear són característiques de la Primera Transició Demogràfica.

• a) El nombre total de naixements en una població en un any.
• b) El nombre de fills nascuts vius per dona en edat fèrtil.
• c) La diferència entre la natalitat i la mortalitat en un territori.
• d) La proporció de parelles sense fills en una societat.

Resposta: b) El nombre de fills nascuts vius per dona en edat fèrtil.. La fecunditat es defineix específicament com el nombre de fills nascuts vius per dona en edat fèrtil, proporcionant una mesura més precisa de la capacitat reproductiva de les dones.

• a) El nombre mitjà de fills per dona entre 15 i 49 anys.
• b) La taxa de naixements anuals en relació amb la població total.
• c) La proporció de dones que han tingut almenys un fill.
• d) L'edat mitjana a la qual les dones tenen el seu primer fill.

Resposta: a) El nombre mitjà de fills per dona entre 15 i 49 anys.. L'Indicador Conjuntural de Fecunditat (ICF) se centra en el nombre mitjà de fills que té una dona en el seu període fèrtil, que es considera entre els 15 i els 49 anys.

• a) Ha augmentat constantment a causa de les millores sanitàries.
• b) S'ha mantingut estable sense canvis significatius.
• c) Ha disminuït globalment durant els últims 50 anys.
• d) Ha fluctuat àmpliament sense una tendència clara.

Resposta: c) Ha disminuït globalment durant els últims 50 anys.. La fecunditat ha experimentat una disminució constant a nivell global durant els últims 50 anys, el que és un fenomen demogràfic significatiu.

• a) Creixement vegetatiu
• b) Creixement migratori
• c) Disminució de la mortalitat
• d) Augment de la natalitat

Resposta: b) Creixement migratori. Durant els segles XX i XXI, el creixement poblacional a Catalunya ha estat impulsat principalment pel creixement migratori.

• a) Entre 2.0 i 2.5 fills per dona
• b) Entre 1.1 i 1.5 fills per dona
• c) Menys d'1 fill per dona
• d) Més de 3 fills per dona

Resposta: b) Entre 1.1 i 1.5 fills per dona. La fecunditat a Catalunya es considera baixa, amb un interval d'entre 1.1 i 1.5 fills per dona, molt per sota del nivell de reemplaçament.

• a) 80.5 anys
• b) 78 anys
• c) 86 anys
• d) 90 anys

Resposta: c) 86 anys. L'esperança de vida per a les dones a Catalunya és de 86 anys, una de les més elevades del món.

• a) Segle XVII
• b) Segles XIX i XX
• c) Segle XVIII
• d) Principis del segle XXI

Resposta: b) Segles XIX i XX. L'evolució històrica del creixement demogràfic a Espanya mostra que, tot i ser lent al segle XVII, es va accelerar de manera destacada durant els segles XIX i XX.

• a) És positiu, amb més naixements que defuncions.
• b) És nul, amb un equilibri perfecte entre naixements i defuncions.
• c) És negatiu, amb més defuncions que naixements.
• d) Varia significativament cada any sense una tendència clara.

Resposta: c) És negatiu, amb més defuncions que naixements.. Actualment, el creixement vegetatiu a Espanya és negatiu, la qual cosa significa que el nombre de defuncions supera el de naixements.

• a) Una alta taxa de mortalitat infantil.
• b) El creixement migratori positiu.
• c) El fenomen del "baby boom" en el passat.
• d) La disminució de l'esperança de vida.

Resposta: c) El fenomen del "baby boom" en el passat.. L'envelliment de la població espanyola és un resultat directe del "baby boom", un període de creixement econòmic que va generar un gran nombre de naixements, i que ara, en envellir aquesta generació, contribueix a l'augment de la proporció de gent gran.

• a) Analitzar els moviments migratoris històrics d'un territori.
• b) Estudiar la composició per edat i sexe de la població per fer previsions futures.
• c) Calcular les taxes de natalitat i mortalitat actuals.
• d) Determinar la taxa de dependència econòmica d'una regió.

Resposta: b) Estudiar la composició per edat i sexe de la població per fer previsions futures.. L'estudi de l'estructura de la població es centra en la composició per edat i sexe per permetre fer previsions sobre la seva evolució futura i planificar necessitats.

• a) Regressiva
• b) Expansiva
• c) Estable
• d) Progressiva

Resposta: c) Estable. La piràmide estable es caracteritza per una esperança de vida alta, mortalitat reduïda i una natalitat que es manté constant, indicant un equilibri demogràfic.

• a) Països amb la segona transició demogràfica.
• b) Països desenvolupats amb baixa natalitat.
• c) Països pobres.
• d) Països subdesenvolupats.

Resposta: d) Països subdesenvolupats.. La piràmide progressiva, que reflecteix una base àmplia de població jove i infantil i un augment de l'esperança de vida, és típica dels països subdesenvolupats.

• a) (Població productiva / Població infantil + Població vella) x 100
• b) (Població vella / Població productiva) x 100
• c) (Població infantil / Població productiva) x 100
• d) (Població infantil + Població vella / Població productiva) x 100

Resposta: d) (Població infantil + Població vella / Població productiva) x 100. La Taxa de Dependència es calcula dividint la suma de la població infantil i la població vella per la població productiva, i multiplicant-ho per 100. L'opció 'd' representa correctament aquesta fórmula.

• a) Sistemes sanitaris futurs
• b) Recursos educatius
• c) Polítiques demogràfiques maltusianes
• d) Pensions per a la gent gran

Resposta: c) Polítiques demogràfiques maltusianes. La Taxa de Dependència permet planificar sistemes sanitaris, recursos educatius i pensions. La planificació de polítiques demogràfiques maltusianes o populacionistes és una funció de les polítiques demogràfiques generals, no directament de la taxa de dependència.

• a) Només el 3%
• b) Aproximadament el 20%
• c) Menys del 10%
• d) Més del 50%

Resposta: d) Més del 50%. Actualment, més del 50% de la població mundial supera els 80 anys, fet que reflecteix un augment significatiu de l'esperança de vida respecte al segle XVIII.

• a) El 20%
• b) El 50%
• c) El 90%
• d) El 70%

Resposta: c) El 90%. El text indica que actualment, el 90% de la població arriba als 60 anys, reflectint un augment significatiu respecte al segle XVIII.

• a) El descens de la fecunditat
• b) L'augment de l'esperança de vida
• c) Les migracions (emigració laboral des de països subdesenvolupats)
• d) L'augment de la natalitat

Resposta: d) L'augment de la natalitat. El text esmenta el descens de la fecunditat, l'augment de l'esperança de vida i les migracions com a factors que contribueixen a l'envelliment. L'augment de la natalitat tindria l'efecte contrari.

• a) Una disminució de la demanda de serveis per a la gent gran
• b) La feminització de la societat
• c) Un augment general de la natalitat
• d) La reducció de la preocupació pels sistemes de pensions

Resposta: b) La feminització de la societat. Una de les conseqüències demogràfiques de l'envelliment és la feminització de la societat, amb una major presència de dones en edat avançada a causa de la seva esperança de vida més elevada.

• a) Manca de feina
• b) Persecució política
• c) Bones condicions de vida
• d) Desastres naturals

Resposta: c) Bones condicions de vida. Les bones condicions de vida són un factor que incentiva la immigració, no un que impulsa l'emigració. La manca de feina, la persecució política i els desastres naturals sí que són factors que impulsen les persones a emigrar.

• a) Creixement demogràfic
• b) Fugida de cervells
• c) Contacte intercultural
• d) Risc de segregació social

Resposta: b) Fugida de cervells. La 'fugida de cervells' és una conseqüència negativa per al territori d'origen, ja que implica la pèrdua de professionals qualificats. El creixement demogràfic i el contacte intercultural són conseqüències per al territori d'acollida, mentre que la segregació social és un risc per al territori d'acollida.

• a) Segons la durada
• b) Segons les fronteres polítiques
• c) Segons la legislació
• d) Segons els motius

Resposta: b) Segons les fronteres polítiques. La classificació 'segons les fronteres polítiques' distingeix entre migracions internes (dins d'un país) i externes (entre països), que impliquen creuar fronteres polítiques. Les altres opcions es refereixen a la durada o la legalitat de la migració.

• a) Amèrica i Àfrica
• b) Europa i Àsia
• c) Oceania i Amèrica
• d) Àfrica i Europa

Resposta: b) Europa i Àsia. Europa i Àsia són els continents que registren els volums més alts d'immigració internacional, atrets per diverses oportunitats o com a refugi.

• a) Motius econòmics
• b) Motius històrics
• c) Motius polítics
• d) Motius climàtics

Resposta: b) Motius històrics. Els motius econòmics, polítics, culturals, religiosos i climàtics són factors clau que impulsen les migracions internacionals. Els motius històrics no s'esmenten com a categoria directa en aquest context.

• a) Rejoveniment de la població
• b) Augment de la pressió demogràfica
• c) Pèrdua de població activa
• d) Disminució de la demanda de serveis

Resposta: c) Pèrdua de població activa. Una de les conseqüències per al territori d'origen és la pèrdua de població activa, ja que molts emigrants són persones en edat de treballar, la qual cosa pot afectar l'economia local.

• a) Marroc i Amèrica Llatina.
• b) Andalusia i Extremadura.
• c) Aragó i Múrcia.
• d) Europa Occidental i Àfrica.

Resposta: c) Aragó i Múrcia.. La primera onada immigratòria a Catalunya, a principis del segle XX, va veure l'arribada d'aproximadament mig milió de persones procedents principalment d'Aragó i Múrcia, augmentant la població catalana de 2 a 3 milions d'habitants.

• a) Mig milió de persones d'Aragó.
• b) Un milió i mig de persones d'Andalusia.
• c) Dos milions de persones del Marroc.
• d) Set milions de persones d'Europa Occidental.

Resposta: b) Un milió i mig de persones d'Andalusia.. La segona onada immigratòria a Catalunya, entre 1950 i 1975, va portar un milió i mig de persones, majoritàriament d'Andalusia, i va fer que la població catalana passés de 3 a 6 milions d'habitants.

• a) Va ser impulsada per la industrialització.
• b) Va tenir el seu origen principal a Andalusia.
• c) Va durar fins al 2015.
• d) Va ser frenada per la crisi econòmica del 2007.

Resposta: d) Va ser frenada per la crisi econòmica del 2007.. La tercera onada immigratòria a Catalunya (1998-2010) va tenir com a principals orígens el Marroc, Amèrica Llatina i Europa Occidental, i va ser frenada per la crisi econòmica del 2007.

• a) Marroc i Amèrica Llatina
• b) Andalusia i Extremadura
• c) Aragó i Múrcia
• d) Europa Occidental i Àfrica

Resposta: c) Aragó i Múrcia. La primera onada immigratòria a Catalunya, a principis del segle XX, va ser principalment des d'Aragó i Múrcia, aportant aproximadament mig milió de persones.

• a) De 2 milions a 3 milions
• b) De 6 milions a 7 milions
• c) De 1 milió a 2 milions
• d) De 3 milions a 6 milions

Resposta: d) De 3 milions a 6 milions. La segona onada immigratòria a Catalunya, entre 1950 i 1975, va veure la població passar de 3 milions a 6 milions d'habitants, gràcies a l'arribada d'un milió i mig de persones, majoritàriament d'Andalusia.

• a) La crisi econòmica del 2007 la va frenar.
• b) Va augmentar exponencialment fins al 2015.
• c) Va canviar la seva distribució cap a zones rurals.
• d) Va provocar una emigració massiva de retorn.

Resposta: a) La crisi econòmica del 2007 la va frenar.. La crisi econòmica del 2007 va tenir un impacte significatiu en la tercera onada migratòria a Catalunya, frenant-la considerablement.

• a) Aproximadament 300 milions d'habitants.
• b) Més de 600 milions d'habitants.
• c) Al voltant de 250 milions d'habitants.
• d) Al voltant de 448 milions d'habitants.

Resposta: d) Al voltant de 448 milions d'habitants.. La Unió Europea té 448 milions d'habitants, situant-se darrere de l'Índia i la Xina en termes de població mundial.

• a) Una alta taxa de natalitat.
• b) Un creixement migratori positiu.
• c) Una baixa mortalitat infantil.
• d) Polítiques de foment de la natalitat molt efectives.

Resposta: b) Un creixement migratori positiu.. El creixement vegetatiu negatiu de la UE, que significa més morts que naixements, és compensat per l'arribada d'immigrants, mantenint la població estable.

• a) Maltusiana.
• b) De control de la natalitat.
• c) Poblacionista.
• d) De transició demogràfica.

Resposta: c) Poblacionista.. Les polítiques poblacionistes són aquelles que busquen augmentar la població, ja sigui afavorint la natalitat o la immigració.

• a) Un augment de la natalitat i una disminució de la mortalitat.
• b) Més morts que naixements, però es manté estable gràcies a la immigració.
• c) Un creixement de la població impulsat principalment pel creixement vegetatiu.
• d) Una taxa de fecunditat molt per sobre del nivell de reemplaçament.

Resposta: b) Més morts que naixements, però es manté estable gràcies a la immigració.. El creixement vegetatiu negatiu es caracteritza per un nombre de morts superior al de naixements. La immigració és el factor que, segons el document, compensa aquesta pèrdua i manté estable la població.

• a) Una disminució de la taxa de mortalitat infantil.
• b) Un increment de la natalitat entre les dones joves.
• c) Un augment de persones de més de 65 anys.
• d) Un equilibri perfecte entre naixements i defuncions.

Resposta: c) Un augment de persones de més de 65 anys.. L'envelliment de la població es manifesta amb un augment significatiu de la proporció de persones de més de 65 anys dins del total de la població.

• a) 1,5 fills per dona.
• b) 2,1 fills per dona.
• c) Més de 2,5 fills per dona.
• d) Menys d'1 fill per dona.

Resposta: a) 1,5 fills per dona.. El text indica que la taxa de fecunditat a la UE és d'1,5 fills per dona, la qual cosa és significativament inferior al nivell de reemplaçament necessari de 2,1 fills per dona.

• a) 1,5 fills per dona
• b) 2,1 fills per dona
• c) 2,5 fills per dona
• d) Menys d'1 fill per dona

Resposta: a) 1,5 fills per dona. La fecunditat a la Unió Europea és d'1,5 fills per dona, un valor significativament inferior al nivell de reemplaçament de 2,1 fills per dona necessari per mantenir la població estable a llarg termini.

• a) Maltusianes
• b) Populacionistes
• c) Neutrals
• d) Regressives

Resposta: b) Populacionistes. Les polítiques populacionistes són aquelles adoptades pels governs amb l'objectiu explícit d'incrementar la població, ja sigui afavorint la natalitat o promovent la immigració.

• a) De l'oest cap a l'est d'Europa
• b) Del sud cap al nord d'Europa
• c) De l'est d'Europa cap a Alemanya i França
• d) Dels països rics cap als països amb menor desenvolupament

Resposta: c) De l'est d'Europa cap a Alemanya i França. La migració interna dins de la Unió Europea es caracteritza per desplaçaments significatius de persones des dels països de l'est d'Europa, com Letònia, Lituània, Hongria i Romania, cap a estats amb major qualitat de vida com Alemanya i França.

• a) 2,1 fills per dona
• b) 1,5 fills per dona
• c) 0,9 fills per dona
• d) 3,0 fills per dona

Resposta: b) 1,5 fills per dona. La taxa de fecunditat actual a la Unió Europea és d'1,5 fills per dona, que és significativament inferior al nivell de reemplaçament necessari de 2,1 fills per dona.

• a) Populacionistes
• b) Natalistes
• c) Maltusianes
• d) Expansives

Resposta: c) Maltusianes. Les polítiques Maltusianes són aquelles adoptades pels governs amb l'objectiu de reduir el creixement de la població, normalment mitjançant el control de la natalitat i la immigració.

• a) La promoció de polítiques populacionistes
• b) La reducció de la immigració global
• c) El paper central i els drets de les dones
• d) L'establiment d'un nivell de reemplaçament únic per a tots els països

Resposta: c) El paper central i els drets de les dones. La Conferència Internacional al Caire de l'ONU de 1994 va ser un esdeveniment clau que va posar èmfasi en la importància del paper central de les dones i els seus drets en el context de les polítiques demogràfiques.

• a) Turisme de llarga estada
• b) Programes d'intercanvi cultural
• c) Fugida de crisis econòmiques i conflictes
• d) Recerca d'oportunitats per a l'educació superior

Resposta: c) Fugida de crisis econòmiques i conflictes. La immigració des d'Àsia i Àfrica cap a Europa es deu a la fugida de crisis econòmiques, guerres i persecucions, així com a motius econòmics.

• a) Promouen la reducció del creixement vegetatiu.
• b) Afavoreixen la natalitat i la immigració per incrementar la població.
• c) Controlen estrictament la natalitat per evitar el sobrepoblament.
• d) Prioritzen la disminució de la immigració per mantenir l'homogeneïtat cultural.

Resposta: b) Afavoreixen la natalitat i la immigració per incrementar la població.. Les polítiques populacionistes tenen com a objectiu incrementar la població afavorint tant la natalitat com la immigració.

• a) 7.500 milions de persones
• b) 8.000 milions de persones
• c) 9.500 milions de persones
• d) 10.000 milions de persones

Resposta: c) 9.500 milions de persones. La projecció per a l'any 2050 és que la població mundial arribarà als 9.500 milions de persones.