Funcionament de l'Empresa i Models de Negoci

I 72 flashcards i 48 preguntes més al document.

Text del document

FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI ÍNDEX 1. ECONOMIA I ESCASSETAT - EMPRESA I ENTORN 2 1.1. Relació entre l'escassetat de recursos - necessitats 2 1.2. Identificació de les característiques del perfil emprenedor 3 1.3. RSC i ODS 4 1.4. Classificació de les empreses 6 1.5. Identificació marc jurídic que regula l'activitat empresarial 7 1.6. Localització i dimensió de l'empresa 7 1.7. Anàlisi de tendències i l'entorn del model de negoci 9 2. EL MODEL DE NEGOCI I DE GESTIÓ 10 2.1. Les àrees funcionals de l'empresa 10 2.2. La direcció empresarial 10 2.3. La gestió dels recursos humans 14 2.4. Àrea de producció 16 2.5.

Estructura d'ingressos i costos: llindar de rendibilitat 17 2.6. Estratègies comercials i de màrqueting 17 2.7. Estructura de les inversions i de les fonts de finançament 21 2.8. Comptes anuals: Balanç de Situació i Pèrdues i Guanys 23 2.9. Anàlisi de resultats: estats financers/informació comptable 24 3. PATRONS DE MODEL DE NEGOCI I EINES PER INNOVAR 27 3.1. Comparació entre diferents models de negoci 27 3.2. Apreciació de la recerca, el desenvolupament i la innovació 28 3.3. Anàlisi i valoració de les estratègies d'innovació 28 3.4. Eines per innovar en els models de negoci i de gestió 29 3.5. Eines originals per presentar un projecte o idea 29 4.

ESTRATÈGIA EMPRESARIAL I ÚS DE MÈTODES PER A L'ANÀLISI DE LA REALITAT EMPRESARIAL 30 4.1. Disseny, planificació, gestió, comunicació, iniciativa i creativitat d'un projecte empresarial 30 4.2. Avaluació de models de negoci 30 4.3. Model Canvas 30 4.4. Validació del model de negoci: Lean Startup. 31 4.5. Protecció de la idea, del producte i de la marca del negoci 31 1 1. ECONOMIA I ESCASSETAT - EMPRESA I ENTORN 1.1. Relació entre l'escassetat de recursos - necessitats CONCEPTE ECONOMIA: Assignació de recursos limitats a unes necessitats il·limitades Activitat econòmica: Factors de producció: Terra, capital, treball Agents econòmics: Famílies, Empreses, Estat 2 1.2.

Identificació de les característiques del perfil emprenedor Habilitats que demana el mercat de treball Passió i motivació Responsabilitat Perseverança Creativitat, enginy, visió i innovació Lideratge i confiança en elles mateixes EL NOU MERCAT LABORAL: KNOWMADS Aquests són persones qualificades d'entre 25 i 35 anys, generadores i gestores del coneixement i amb habilitats per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics. Presenten autonomia laboral, i tenen fluïdesa a qualsevol feina i aquí adquireixen noves habilitats i coneixements.

Característiques dels knowmads Adaptables Creatius Resilients Autodidactes Independents Digitals DONA, EMPRENEDORIA I INCLUSIÓ La teoria del sostre vidre, descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones, especialment l'accés d'aquestes a càrrecs directius o de molta responsabilitat.

Dificultats de les dones per emprendre Falta de referents Estereotips de gènere Discriminació de gènere Conciliació de la vida professional i familiar Accés a finançament EMPRENEDORIA INCLUSIVA Té en compte tots els integrants de la societat: Programes d'assistència i finançament als més desfavorits Programes de mentoria per a adquirir competències empresarials Campanyes de sensibilització a favor de la igualtat de oportunitats 3 1.3.

RSC i ODS MISSIÓ Objectiu general de l'empresa VISIÓ On em veig d'aquí a 5-10 anys (aspiracions) VALORS Com l'empresa es defineix/característiques del que ofereix RSC (RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA) RSC és la integració activa i voluntària per part de les empreses de les problemàtiques socials i mediambientals, amb l'objectiu de beneficiar la societat i alhora millorar la situació competitiva i el valor afegit Treballadors: benestar dels seus treballadors i poden oferir salaris justos, horaris adaptats a les situacions personals, fomentar un ambient laboral saludable... Cadenes de subministrament: els seus proveïdors compleixin els mateixos estàndards socials i ambientals que elles.

Comunitat: donar suport a les comunitats locals mitjançant donacions, patrocinis, programes de voluntariat i altres iniciatives per millorar la qualitat de vida de les persones. Ètica empresarial: es comprometen a actuar amb integritat i ètica, i a fer front a la corrupció, al suborn i altres pràctiques comercials deshonestes. Medi ambient: busquen reduir el seu impacte ambiental i treballen per protegir el medi ambient. OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els ODS són una iniciativa que estableix 17 objectius en l'àmbit mundial per aconseguir un planeta millor, més just i sostenible abans del 2030. OBJECTIU 7.

ENERGIA SOSTENIBLE I NO CONTAMINANT Cal garantir l'accés a l'energia de totes les zones del món i invertir en investigació per desenvolupar energies sostenibles i renovables que permetin una major eficiència energètica i menys emissions. 4 OBJECTIU 9. INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURES. Cal garantir unes infraestructures flexibles i de qualitat, promoure la innovació i una indústria sostenible. OBJECTIU 12. MODALITATS DE CONSUM I PRODUCCIÓ SOSTENIBLES Cal buscar un consum i producció més sostenible reduint els residus, fomentar el consum de productes menys contaminants i millorar l'educació en matèria de sostenibilitat.

BALANÇ SOCIAL Documents que quantifica les dades socials de l'empresa i fer-ne un seguiment i un control per prevenir possibles anomalies. També pot incloure detalls relacionats amb l'impacte social i ambiental de l'activitat que porta a terme CODI DE CONDUCTA INTERN L'empresa elaborarà un document anomenat Codi de Conducta Intern on defineix la filosofia, principis, valors ètics i pautes de conducta. Són unes normes internes que ajuda al fet que tota la plantilla conegui la manera com l'empresa espera que actuï (dona a conèixer quines pràctiques són acceptables i quines no) i millora la imatge corporativa davant la societat.

Declaració formal dels principis, valors i estàndards ètics pels quals es regeix la companyia. És a dir, parlem del document que recull l'ètica empresarial de l'organització. Qualsevol codi de conducta per a una empresa farà referència, com a mínim: - Drets: fonamentals, laborals, mediambientals - Pràctiques contra la corrupció i el suborn - Relacions entre els treballadors i la companyia - Possibles sancions en què es pot incórrer quan es va en contra del codi. 5 1.4.

Classificació de les empreses Treballadors Facturació Actius DIMENSIÓ Microempreses 0-9 < 2M < 2M Petites 10-49 < 10M < 10M Mitjanes 50-249 < 50M < 43M Grans >250 > 50M > 43M ACTIVITAT Sector primari Explotació de recursos naturals Sector secundari Activitats transformadores o industrials Sector terciari Activitats comercials i de serveis Sector quaternari Activitats d'R+D+I ZONA GEOGRÀFICA Locals Localitat específica (Calafell) Regionals Diverses localitats o regió (Catalunya) Nacionals Un sol país (Espanya) Internacionals Operen en un país, però exporten a altres Multinacionals Tenen sucursals en més d'un país PROPIETAT CAPITAL Privat Persones particulars (socis) Públic Propietat de l'estat Mixt Compartit estat - socis FORMA JURÍDICA Individual Persones individuals Societats Personalitat jurídica pròpia 6 1.5.

Identificació marc jurídic que regula l'activitat empresarial TIPUS RAÓ RESPON. SOCIS CAPITAL MÍN DIVIDENS FISC Individual Pers. Física Il·limitada 1 NO IRPF Limitada SL Limitada 1 1€ Participacions (100% desemb) IS Anònima SA Limitada 1 60.000€ Accions (25% desemb) IS Laboral SLL Limitada 3 1€ Participacions IS SAL Limitada 3 60.000€ Accions IS Cooperativa S.COOP Limitada 2 Import fixat estatut Capital IS 1.6. Localització i dimensió de l'empresa LOCALITZACIÓ: ubicació on posarem l'empresa 1. Accés als factors de producció Aprov. — submin. Treball Capital Matèries primeres i la facilitat d'aconseguir-ne Gent disponible per treballar (mà d'obra) Entitats bancàries, inversions, etc 2.

Costos d'instal·lació — Invertir en actius — Compra mercaderies — Accés magatzem 3.

Característiques de l'entorn Infraestructures i transport Legislació Desenvolupament econòmic Mercat i competència 7 DIMENSIÓ: capacitat productiva de l'empresa, segons: recursos/localització/obj CREIXEMENT INTERN Especialització Créixer millorant els productes ja existents o semblants, especialitzant-se en un mercat Diversificació Augmentar la varietat de productes i agafar una altra part del mercat CREIXEMENT EXTERN Fusió Unió de dues empreses per crear-ne una de nova Absorció Una empresa n'integra altra que deixa d'existir Cooperació Col·laboració entre empreses mantenint la seva independència Participació Compra d'accions d'una altra empresa per influir en la gestió Holding Un grup empresarial va adquirint d'altres empreses buscant la rendibilitat de cada una però no la integració de les seves activitats.

L'objectiu és aconseguir uns majors beneficis aprofitant incentius fiscals (menors impostos gràcies a la consolidació dels resultats). Joint venture Acords entre una empresa local i l'altra estrangera. L'estrangera aporta recursos, tecnologia, experiència a l'empresa local, mentre el soci local aporta informació, coneixements i facilita la introducció estrangera al mercat local. MATRIU ANSOFF PRODUCTES ACTUALS PRODUCTES NOUS MERCAT ACTUAL Penetració de mercat: Augmentar la quota de mercat amb els productes ja existents Desenvolupament de producte: Crear nous productes per als mercats existents. MERCAT NOU Desenvolupament de mercat: Entrar en nous mercats amb els productes actuals.

Diversificació: Crear nous productes per a nous mercats. 8 1.7. Anàlisi de tendències i l'entorn del model de negoci ENTORN GENERAL (MACROENTORN) PESTEL: Tècnica d'avaluació de l'entorn que ajuda a identificar les oportunitats i amenaces d'una empresa. La funció principal és analitzar si l'entorn general seria favorable pel desenvolupament de l'activitat.

Polítics Polítiques governamentals, estabilitat política, regulacions Econòmics Condicions econòmiques generals: inflació, tipus d'interès, taxes, PIB Socioculturals Tradicions, estil de vida, hàbits, estacionalitat Tecnològics Innovacions tecnològiques, xarxa telecomunicació, transport Ecològics Factors mediambientals i sostenibilitat Legals Lleis i regulacions que afecten el sector ENTORN ESPECÍFIC (MICROENTORN) 5 FORCES DE PORTER: és una eina estratègica que els permet comprendre i avaluar els factors que afecten directament l'empresa, analitzant la seva posició competitiva dins d'una indústria. 1.

Poder de negociació dels clients Poder de negociació que tenen els clients per influir en el preu, qualitat, terminis. 2. Poder de negociació dels proveïdors Capacitat que tenen proveïdors per influir en: preu, qualitat, terminis de lliurament. 3. Amenaça de nous competidors Avalua la facilitat amb què noves empreses poden entrar a la indústria i competir. Això depèn de les barreres d'entrada i sortida. 4. Amenaça nous productes substitutius Productes que ofereixen la mateixa funció a un preu més baix. 5. Rivalitat entre competidors Com més empreses hi ha en el mercat, més rivalitat. 9 2. EL MODEL DE NEGOCI I DE GESTIÓ 2.1.

Les àrees funcionals de l'empresa PRODUCCIÓ COMERCIAL - Fabricació dels productes - Control de qualitat - Logística - Màrqueting - Publicitat - Vendes - Relacions públiques FINANÇAMENT I INVERSIÓ RECURSOS HUMANS - Comptabilitat - Finances - Pressupostos - Inversió - Finançament - Contractació - Formació - Igualtat - Salaris - Altres 2.2. La direcció empresarial PROCÉS ADMINISTRATIU: Conjunt d'activitats que fa la direcció per complir els seus objectius.

FASE MECÀNICA Planificació Organització FASE DINÀMICA Gestió Control PLANIFICACIÓ: Consisteix a fixar objectius, marcar estratègies per aconseguir-los, definir les polítiques de l'empresa i establir criteris de decisió, sempre amb la intenció d'aconseguir les finalitats de l'empresa. FASES Situació de partida Definició dels objectius Avaluació de les alternatives i selecció Formulació del pla Pressupost Acció Control (periòdicament per solucionar els possibles errors) 10 ORGANITZACIÓ: Té com a finalitat dissenyar una estructura on quedin definides totes les tasques que ha de realitzar cada persona que forma part de l'empresa, així com la seva responsabilitat i autoritat.

- Organització formal: la que defineix l'empresa - Organització informal: relacions personals/socials no preestablertes Externa Interna La que gestiona tots els canals interns Formal Comunicació oficial de l'empresa entre membres. Informal Sorgeix de les relacions fruit de la confiança. Ascendent nivells més baixos càrrecs superiors Horitzontal entre persones que estan en un mateix nivell jeràrquic Descendent càrrecs superiors nivells més baixos DISTRIBUCIÓ DEPARTAMENTS Per funcions El personal s'organitza segons la seva especialització. Per producte, dimensió, servei Utilitzat a empreses que fabriquen diferents productes o empreses amb diverses línies de negoci.

Per zona geogràfica Utilitzat en empreses que comercialitzen en diferents zones, de manera que la plantilla de cada zona coneix les preferències dels consumidors de la zona. Per projectes Empreses amb diversos projectes al mateix temps. ORGANIGRAMES Vertical Horitzontal Radial 11 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA JERÀRQUICA - Principi de comandament - Tots els integrants depenen d'un cap superior, que dona les ordres JERÀRQUICA + STAFF: Hi ha un departament d'assessorament que es dedica a ajudar i assessorar, però no té autoritat. FUNCIONAL - Especialització per funcions. - Treballadors agrupats segons habilitats o tasques. - Cada departament té el seu cap.

MATRICIAL - Estructura per empreses que treballa per projectes - Hi ha una estructura fixa + estructura de cada projecte 12 GESTIÓ: Consisteix a intentar que les persones que formen l'empresa duguin a terme les tasques necessàries per aconseguir els objectius marcats. AUTORITARI Estil dominant per part del líder que pren la majoria de les decisions sense consultar i sense haver de justificar-les. El líder autoritari acostuma a exigir obediència i li agrada supervisar personalment els treballadors. DEMOCRÀTIC Líder busca ser un membre més del grup, les decisions se solen prendre de manera compartida entre els treballadors amb la supervisió, guia i consentiment del líder.

És habitualment accessible i promou la participació dels treballadors i el treball en equip. LIBERAL Participació mínima del líder, que proporciona una gran llibertat als treballadors perquè prenguin decisions. TEORIA X I Y (Douglas McGregor): TEORIA X = LÍDER AUTORITARI TEORIA Y = LÍDER DEMOCRÀTIC - Aversió a treball - No tenen ambició - Prefereixen que els manin - No volen canvis - El treball els estimula - Tenen ambició - Assumeixen responsabilitats - Gaudeixen del treball TEORIA Z = Treball conjunt entre plantilla - empresa - Les empreses integren en el seu procés de decisió als treballadors. - Els fan sentir part important de la companyia.

- L'empresa és part de la seva vida CONTROL: Verificar que tot surti com s'havia previst en fer la planificació, des dels objectius més generals fins als més concrets, així com l'estructura general de l'empresa. FASES TÈCNIQUES Marcar estàndard Mesurar dades reals Comparar resultats Corregir Pressupost Auditoria interna i optativa Estadística 13 2.3. La gestió dels recursos humans FUNCIONS PRINCIPALS: 1. Organització i planificació del personal 2. Reclutament i selecció: procediments per atreure candidats i l'elecció de les persones més adequades mitjançant una sèrie de proves de selecció. 3.

Plans d'acollida: actuacions per afavorir la integració de les persones seleccionades i informar-les dels objectius i valors de l'empresa 4. Formació: plans per adaptar les competències dels treballadors als canvis experimentats en l'entorn i adequar-les als llocs de treball. 5. Avaluació i control: permet comparar el rendiment del treballador amb el rendiment exigit pel lloc que ocupa 6. Administració del personal: complir tots els tràmits i processos administratius 7. Relacions laborals: promoure la comunicació entre l'empresa i els treballadors 8. Plans de carrera i promoció professional: dissenyar i aplicar plans per al desenvolupament del personal mitjançant programes 9.

Clima i satisfacció laboral: avaluar el nivell de satisfacció del personal de l'empresa, identificar els aspectes millorables i definir mesures correctores. 10. Prevenció de riscos laborals: estudiar les condicions de treball i els riscos laborals associats per poder aplicar les mesures de prevenció i de protecció.

RECLUTAMENT DEL PERSONAL RECLUTAMENT ENDOGEN Promoció interna Persona que ja forma part de l'empresa i millora la seva posició RECLUTAMENT EXOGEN Serveis públics de col·locació Depenen d'entitats estatals (SEPE), ministeri de treball, comunitats autònom Empreses de treball temporal Empreses intermediaries seleccionen amb el mateix procés als candidats Borses de treball d'entitats educatives Universitats, centre de formació professional, etc.

Agències de col·locació Serveis d'ocupació sense ànim de lucre que depenen d'entitats públiques o privades Amb eines digitals Xarxes socials professionals, portals d'ocupació, etc 14 CONTRACTE DE TREBALL El contracte de treball és el document en què l'empresa i el treballador acorden les característiques bàsiques i la naturalesa concreta de la seva relació laboral. És de caràcter individual i les dues parts el firmen i es comprometen a complir-lo. Contingut El tipus de treball que s'ha de portar a terme.

Durada Temps indefinit contracte fix Durada determinada contracte temporal Remuneració Salari mensual, les pagues extraordinàries i la resta de components salarials acordats als convenis col·lectius i la normativa laboral. Període de prova És voluntari i s'ha d'acordar per escrit. - No pot superar els 6 mesos per a persones tècniques titulades (formació professional i universitaris) - Per a la resta de treballadors és de 2 mesos. Temps de treball Durada de la jornada laboral, els descansos, les vacances i les hores extraordinàries. Forma Ha de seguir un model oficial específic per a cada modalitat.

RELACIONS LABORALS LEGISLACIÓ LABORAL Si volem saber com és la relació entre treballadors i empreses en l'àmbit social i econòmic, hem de tenir en compte el marc normatiu laboral, és a dir, el conjunt de normes laborals que formen la legislació laboral. 1. Estatut dels Treballadors: Llei bàsica que regula els drets i deures laborals. Estableix condicions mínimes per protegir els treballadors en les seves relacions laborals amb les empreses. 2.

Convenis col·lectius: Acords laborals signats entre els representants dels treballadors (sindicats) i els representants dels empresaris (patronals) per establir les condicions laborals que han de regir en una empresa, sector o grup professional determinat. 3. Contracte de treball 4. Llei de llibertats sindical 5. Normes laborals de la Unió Europea 15 POLÍTIQUES D'IGUALTAT La gestió de recursos humans té com a objectiu lluitar contra la discriminació dins l'empresa, garantint igualtat d'oportunitats entre els treballadors, independentment del seu origen social, gènere o nacionalitat. Lluita contra les mostres de desigualtat en l'àmbit laboral: Discriminació/diferenciació salarial.

- Pla d'igualtat - Auditoria retributiva Desocupació entre les dones + Escassa presència en llocs de responsabilitat Problemes de conciliació entre la vida personal, laboral i familiar. Discriminació genèrica en col·lectius més sensibles: persones migrants, amb discapacitats, amb risc d'exclusió social, joves, persones grans, etc. 2.4.

Àrea de producció PRODUCCIÓ TREBALL (L) PROCÉS DE PRODUCCIÓ BÉ O SERVEI TERRA (T) CAPITAL (K) PRODUCTIVITAT DEL TREBALL: Productivitat treball (PL) Quantitat total de producte (unitats) Nombre unitats de treball utilitzades (nombre hores de treball) Productivitat capital (Pk) Quantitat total de producte (unitats) Nombre d'unitats de màquines (nombre d'hores d'ús del factor capital) Productivitat total (Pglobal) Valor de la producció total Cost total de tots els factors Taxa de variació de la productivitat (Pglobal període 2 – Pglobal període 1) Pglobal període 1 16 Eficàcia Aconseguir els objectius Eficiència tècnica Màxima producció amb els mínims recursos Eficiència econòmica Màxim benefici amb mínim cost 2.5.

Estructura d'ingressos i costos: llindar de rendibilitat COSTOS LLINDAR RENDIBILITAT COST TOTAL CF + CV Punt en el qual l'empresa no obté ni pèrdues ni guanys, el benefici = 0 Costos fixos Preu - CV/unitari (marge de contribució) COST TOTAL MITJÀ Cost total unitats COST FIX MITJÀ CF unitats C. VARIABLE UNITARI CV unitats BENEFICI TOTAL IT - CT (Preu * Q) - (CV/u * Q + CF) COST MITJÀ ^CT ^ Q 2.6.

Estratègies comercials i de màrqueting CONCEPTE MÀRQUETING: El màrqueting és qualsevol activitat/pràctica rellevant que té com a objectiu la creació, comunicació, l'intercanvi d'una proposta de valor INDIFERENCIADA Ven el mateix producte sense cap diferència (coca-cola) DIFERENCIADA Es divideix el mercat en diferents grups segons: demogràfic, geogràfic, psicogràfic (Inditex) CONCENTRADA L'empresa tria un sol segment PERSONALITZADA S'adapta 100% els gustos a cada consumidor 17 LES 4P DEL MÀRQUETING PRODUCTE: Marca única Només ven una marca (Dolce Gabbana) Marca múltiple Té diferents marques (Inditex) Marca distribuïdor Marca blanca (Hacendado) Producte bàsic La necessitat o benefici fonamental que satisfà el producte.

(el líquid de la colònia) Producte real Les característiques físiques i funcionals del producte. (marca, disseny, qualitat) Producte augmentat Serveis addicionals que milloren l'experiència del client (servei postvenda, enviaments gratuïts). Cicle de vida d'un producte: 18 PREU: ESTRATÈGIES DE PREU - Baix que la competència Destacar en el lideratge de costos + Alt que la competència Diferenciació i posicionament de la marca ESTRATÈGIES DE PREU EN FUNCIÓ DEL CICLE DE VIDA Introducció Creixement Descremats/Skimmig: posar un preu alt en la introducció i en el creixement baixar-lo. Penetració: començar amb un preu baix (+ atractiu) per després pujar-lo en la fase de creixement.

Maduració Els preus se solen mantenir estables, es podrien aplicar descomptes per fidelitat. Declivi Quan les vendes baixen els preus també per aconseguir recuperar clients. DISTRIBUCIÓ (PLACE): Directe Produïr vendre Indirecte Proveïdors Intensiva L'objectiu és arribar al màxim nombre de llocs i consumidors possibles.

(Coca-cola) Selectiva Es trien una sèrie de punts de venda concrets per oferir el producte (Apple) Exclusiva Només es ven a les pròpies tenda (Louis Vuitton) PROMOCIÓ: - Publicitat - Esdeveniments - Promocions - Màrqueting digital - Marxandatge - Relacions públiques 19 4P DEL MÀRQUETING DIGITAL PERSONALITZACIÓ Conèixer el comportament de l'usuari, utilitzant tàctiques d'escolta activa coneixerem les opinions dels usuaris digitals i ens permetrà personalitzar els missatges adequadament. PARTICIPACIÓ La creació de comunitats participatives és fonamental.

L'ús de xarxes socials i plataformes digitals són algunes de les eines més adequades per a agrupar als usuaris interessats en la nostra marca, empresa o producte. PEER TO PEER COMUNITIES (boca a boca) Les recomanacions basades en l'experiència i en temps real tenen un impacte instantani. A més, és important socialitzar els productes i serveis, és a dir, donar la possibilitat de compartir l'experiència. PREDICTIVE MODELING Mitjançant dades i anàlisi s'intenta predir el comportament del consumidor amb l'objectiu d'adaptar les campanyes i crear productes i serveis. NEUROMÀRQUETING Visual Impactes visuals color, dimensió, forma…

Auditiu Música i volum ambiental, timbre de veu del narrador Cinestèsic Textures, aromes, sabors a través del gust/olfacte/gust 20 2.7. Estructura de les inversions i de les fonts de finançament FONS DE FINANÇAMENT PROPI EXTERNES Capital Social Aportacions dels socis o accionistes a l'empresa Subvencions Aportacions de l'Estat o altres sense obligació de devolució Capital risc Inversors privats que aporten capital a canvi de participació Crowdfunding Finançament col·lectiu obtingut normalment via internet.

INTERNES Reserves Beneficis no repartits Amortitzacions Autofinançament per pèrdua de valor dels actius ALIÈ LL/T Préstec a ll/t Diners prestats amb devolució superior a un any Emprèstits Deute emès per l'empresa (com bons o obligacions) Lísing Lloguer amb opció de compra Rènting Lloguer sense opció de compra C/T Pòlissa o línia de crèdit Acord amb entitat per disposar de fons fins a un límit Crèdit comercial Finançament rebut dels proveïdors a l'hora de pagar les compres a termini Facturatge Venda de factures a una entitat per avançar cobraments. Descompte d'efectes Avançament per part del banc d'un cobrament pendent 21 Pay-back És el termini de recuperació de la inversió inicial.

Aquest mètode indica el temps que es triga a recuperar el desemborsament inicial d'una inversió a través dels fluxos de caixa generats per aquesta. Útil per avaluar liquiditat i risc de la inversió. VAN (Valor Actual Net) Es tracta d'una tècnica utilitzada per calcular la rendibilitat d'un projecte d'inversió tenint en compte el valor actual dels fluxos de caixa futurs, descomptats a una taxa de descompte específica. TIR (Taxa Interna de Rendibilitat): És un mètode de selecció dinàmic, és la taxa d'actualització o descompte que fa que el valor de van sigui 0. Indica la rendibilitat efectiva d'un projecte d'inversió.

CICLES DE L'EMPRESA PMMe: Període Mitjà de Maduració Econòmic Temps que passa des que es fa una inversió en matèries primeres fins que es cobra dels clients pels productes venuts PMa (aprovisionament) PMp (producció) PMv (venda) PMc (cobrament) PMMf: Període Mitjà de Maduració Financera Temps entre pagar els deutes als proveïdors i cobrar als clients PMMe - PMp (pagament) 22 2.8. Comptes anuals: Balanç de Situació i Pèrdues i Guanys 23 2.9. Anàlisi de resultats: estats financers/informació comptable FONS DE MANIOBRA= AC-PC És la diferència entre l'actiu corrent i el passiu corrent. Indica la capacitat de l'empresa per afrontar les seves obligacions a curt termini amb els seus actius corrents.

SITUACIONS FINANCERES Situacions Causes Conseqüències Mesures Estabilitat financera total A = PN Excés finançament propi Total seguretat, però no benefici d'efecte positiu endeutament - Endeutar-se moderadament Augm.

Rendibilitat Estabilitat financera normal AC > PC FM Positiu L'empresa no té problemes per pagar els seus deutes - Vigilar el fons de maniobra perquè sigui adequat Suspensió de pagaments AC < PC FM negatiu No podrà fer front: - deutes a c/t - problemes amb ll/t - Ampliar termini pagament proveïdors - Planificar millor tresoreria - Renegociar deutes amb creditors Desequilibri financer a ll/t A = P FM negatiu Acumulació de pèrdues Descapitalització Problemes solvència - Renegociar deutes - Augmentar capital Situació de fallida A < P FM negatiu Descapitalització Pèrdua total solvència - Augmentar capital i redefinir activitat - Empresa desapareix RENDIBILITAT ECONÒMICA FINANCERA BAII Actiu Corrent Benefici net Recursos propis 24 RÀTIO CÀLCUL VALOR ÒPTIM SIGNIFICAT Disponibilitat Disponible Passiu corrent [0'3 - 0'4] Capacitat de cobrir deutes amb els saldos més líquids Tresoreria R + D Passiu corrent [0'8 - 1'2] Liquiditat immediata Liquiditat Actiu corrent Passiu corrent [1'5 - 1'8] Capacitat de fer front a deutes a c/t amb actiu corrent Solvència Actiu Passiu [1'7 - 2] Capacitat de fer front a deutes a tots els deutes Endeutament Passiu PN + Passiu [0'4 - 0'6] Grau de dependència respecte del finançament aliè Estructura deute Passiu Corrent Passiu [0'2 - 0'5] Percentatge del passiu corrent DISPONIBILITAT Mesura la capacitat per pagar deutes a c/t amb el disponible a la caixa/banc.

Disponible Passiu corrent [0'3 - 0'4] - Escas líquid: pot provocar problemes amb deutes a c/t = Valor òptim: podrà fer front + Excés de líquid: millor profit del actiu amb inversions TRESORERIA Capacitat per poder fer pagaments immediats amb el disponible i el realitzable.

R + D Passiu corrent [0'8 - 1'2] - Pot haver dificultat per fer pagaments immediats = Valor òptim, pot fer front + Aprofitar excés i realitzar inversions LIQUIDITAT Capacitat de fer front a deutes a c/t amb actiu corrent Actiu corrent Passiu corrent [1'5 - 1'8] - Problemes amb deutes a c/t vendre existències = Valor òptim: podrà fer front a deutes a c/t + Pot permetre més deutes i fer inversions= + rendibilitat 25 SOLVÈNCIA (Garantia) Capacitat de fer front a deutes a tots els deutes Actiu Passiu [1'7 - 2] - No pot fer front a ll/t (risc de fallida si és -1) = Valor òptim: podrà fer front als deutes + Pot permetre més deutes i fer inversions= + rendibilitat ENDEUTAMENT Qualitat de finançament: proporció entre finançament aliè - recursos propis Passiu PN + Passiu [0'4 - 0'6] - Poc endeutat massa recursos = Valor òptim: bona qualitat de deute + Excessivament endeutada = grans costos ESTRUCTURA DEUTE Relació entre PC - P Percentatge deutes a c/t PC PNC + PC [0'2 - 0'5] - Pocs deutes a c/t podria invertir més = Valor òptim + Molts deutes a c/t problemes per pagar 26 3.

PATRONS DE MODEL DE NEGOCI I EINES PER INNOVAR 3.1. Comparació entre diferents models de negoci Eina bàsica que recull els elements necessaris per dur a terme l'activitat econòmica: Freemium Ofereix una versió gratuïta, i un altre amb serveis de pagament (prèmium) per a alguns clients que volen gaudir de condicions més beneficioses. Els ingressos s'obtenen de les quotes de subscripció dels clients prèmium + dels anuncis. Spotify, ChatGPT, Canva Long tail Consisteix a tenir poques unitats de molts productes. (vendre menys quantitats de més productes.) Amazon Model multiplataforma Connecta dos o més grups d'usuaris interdependents (com usuaris i anunciants o venedors i compradors).

Uber, Airbnb, Wallapop Aplicació mòbil Negoci que gira entorn d'una app, monetitzada per anuncis, compres in-app o subscripció. TikTok, Duolingo, Candy Crush Market place Plataforma digital que posa en contacte venedors i compradors en un mateix lloc virtual Zalando, Shein. Miravia Subscripció/afiliació L'usuari paga una quota periòdica (mensual, anual) per accedir a un servei o producte. Netflix, Amazon Prime, Disney+ Franquícia Una empresa cedeix la seva marca i model de negoci a tercers a canvi de royalties. McDonald's, Starbucks, Domino's Pizza Circular Promou la reutilització, reciclatge i sostenibilitat en tota la cadena de valor. Vinted, Too Good To Go 27 3.2.

Apreciació de la recerca, el desenvolupament i la innovació La Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) són claus per al progrés tecnològic i la competitivitat empresarial. Permeten millorar, adaptant les empreses als canvis del mercat i augmentant la seva eficiència i productivitat. Recerca Quines necessitats existeixen? Desenvolupament Com es podrien millorar? Innovació Canvi en el producte R+D+I com a motor de canvi Impulsa el canvi tecnològic i l'adaptació a entorns competitius. Millora la productivitat i l'eficiència empresarial. Permet oferir productes i serveis més diferenciats i competitius. És clau per a la sostenibilitat i el creixement a llarg termini. 3.3.

Anàlisi i valoració de les estratègies d'innovació TIPUS D'INNOVACIÓ Disruptiva Canvi que transforma el mercat o crea un de nou (ex: airfryer) Incremental Millores petites i contínues (ex: actualitzar una app) EMPRESA AMBIDEXTRA Una empresa ambidextra és aquella que sap combinar dues capacitats alhora: explotar els recursos i processos actuals de manera eficient i, al mateix temps, explorar noves oportunitats, innovant i adaptant-se al canvi. Ofensiva L'empresa pren la iniciativa, busca liderar el mercat amb nous productes, serveis o estratègies. Defensiva L'empresa actua per protegir-se de la competència i mantenir la seva posició actual al mercat.

Imitativa L'empresa copia o adapta idees d'altres empreses d'èxit, seguint les tendències en lloc d'innovar. Oportunista L'empresa actua aprofitant oportunitats puntuals del mercat, sense seguir una estratègia fixa. 28 Dependent L'empresa depèn d'altres (proveïdors, grans clients, etc.) i s'adapta a les seves decisions o canvis. Tradicional L'empresa segueix models de gestió i producció clàssics, sense grans canvis ni innovacions. 3.4. Eines per innovar en els models de negoci i de gestió MAPA D'EMPATIA: CONCEPTE: El mapa d'empatia és útil per a la creació o modificació de productes o mercats i per dissenyar accions de màrqueting que puguin arribar millor al client.

MATRIU ERIC La matriu ERIC és un quadrant de quatre espais l'objectiu dels quals és qüestionar el model de negoci i plantejar accions que permetin a l'empresa diferenciar-se de la competència i crear valor. 29 OCEANS BLAUS L'estratègia de l'oceà blau és la recerca simultània de diferenciació i costos baixos per obrir un nou espai, o veta de mercat, que no ha estat explorat pel comerç. Permet crear una nova demanda sense competència. (S'utilitza de manera conjunta amb la matriu ERIC perquè l'empresa trobi un oceà blau que permeti a l'empresa diferenciar-se de la competència.) Com es creen els oceans blaus? 1. Creant un negoci completament nou que no existia fins al moment. 2.

Afegint una cosa innovadora en una indústria que ja existeix. 3.5. Eines originals per presentar un projecte o idea STORYTELLING És una eina per fer arribar missatges de manera efectiva a una audiència utilitzant paraules, imatges, música, sons que creïn històries que commouen i emocionen. Aquesta tècnica capta l'atenció del públic a través d'una història, amb l'objectiu, per exemple, de facilitar el record de la marca o crear vincles amb l'empresa. ELEVATOR PITCH És una exposició per presentar un projecte que ha de ser impactant, àgil i ràpida, ja que ha de durar entre 45 segons i un minut. 30 4. ESTRATÈGIA EMPRESARIAL I ÚS DE MÈTODES PER A L'ANÀLISI DE LA REALITAT EMPRESARIAL 4.1.

Disseny, planificació, gestió, comunicació, iniciativa i creativitat d'un projecte empresarial PLA DE NEGOCI és el document on s'explica de quina manera s'estructurà i desenvoluparà el negoci. ESTRUCTURA 1. Presentació 2. Pla de màrqueting 3. Pla de producció 4. Pla inversió i finançament 5. Formes jurídiques i aspectes legals FINALITAT 1. Descriure el model de negoci que es vol desenvolupar: les característiques de l'activitat econòmica que es vol posar en pràctica. Cal especificar tots els elements de l'estructura del pla de negoci i explicar-ne el contingut. 2. Estudiar la viabilitat del model de negoci: analitzar si el model de negoci és factible.

Fonamental per respondre a la qüestió de crear o no l'empresa. Comercial Econòmica Financera Legal - DAFO - Estratègies màrqueting - Llindar rendibilitat (càlcul punt mort) - VAN - TIR Compliment de la normativa mercantil, mediambiental, etc. 31 4.2. Avaluació de models de negoci ANÀLISI DAFO CONCEPTE: és una eina estratègica que permet avaluar els factors interns (fortaleses i debilitats) i externs (oportunitats i amenaces) que influeixen en un pla de negoci. L'objectiu és comprendre com aquests elements poden afectar les possibilitats d'èxit, identificant aspectes positius a potenciar i obstacles a superar per garantir el millor desenvolupament de la idea. 4.3.

Model Canvas CONCEPTE: És una eina estratègica per desenvolupar i mostrar un model de negoci de manera visual. Es tracta d'una eina ideal per mostrar el model de negoci a partir de quatre preguntes bàsiques: qui, què, com i quant. 32 4.4. Validació del model de negoci: Lean Startup. Fer créixer l'empresa mitjanant la innovació contínua: "l'única forma de guanyar és aprendre més ràpid que ningú" PMV Créixer Desenvolupar versions millorades 1. Necessitats del client (estudi mercat) 2. Detecció oportunitat 3. Ideació de solucions 4. Priorització solució 5. Construcció del PMV 6. Mediació de resultats 7. Aprenentatge i detecció fortaleses 8. Validació 9. Iteració (repetició) 10.

Decisió de pivotar EINES: Design thinking / Business Model Canvas FASES Fase 1: Crear Desenvolupar un prototip de la idea de negoci. Serà l'anomenat Producte Mínim Viable, una versió que inclou les característiques bàsiques del producte per presentar-lo als teus clients potencials, obtenir les seves primeres valoracions i recopilar dades reals sobre la seva percepció del negoci. Fase 2: Mesurar Mesurar quina és la resposta del mercat, per fer-ho cal definir els indicadors de rendiment que utilitzarà l'emprenedor per comprovar si està complint els objectius del projecte.

Fase 3: Aprendre Analitzem tota la informació que hem obtingut a la fase anterior i modifiquem el producte i tornem a començar el cicle. El producte mínim viable (PMV) és una versió inicial d'un producte amb les funcionalitats bàsiques necessàries per ser llançat al mercat i provar-lo amb usuaris reals. L'objectiu és obtenir retroalimentació ràpida per validar idees, reduir riscos i fer millores abans de desenvolupar el producte complet. 33 El mètode Lean Startup proposa llançar una versió provisional del producte i utilitzar la resposta dels consumidors per crear el model de negoci més viable.

D'aquesta manera s'adapta el producte o servei a les necessitats del mercat i no tant a la pròpia visió de l'emprenedor/a. 4.5. Protecció de la idea, del producte i de la marca del negoci PROPIETAT INTEL·LECTUAL: és el dret inherent que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència; ja siguin literàries, artístiques o científiques, i comprèn els drets d'autor i la propietat industrial. A diferència d'altres tipus de propietats, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible.

Drets d'autor (en anglès copyright, símbol ©) és un tipus de propietat intel·lectual que atorga al seu propietari el dret exclusiu de copiar i distribuir una obra creativa, normalment durant un temps limitat. PROPIETAT INDUSTRIAL és un conjunt de drets que pot tenir una persona física o jurídica sobre un invent (patent, etc.), un disseny industrial, un signe distintiu (marca o nom comercial), etc. Atorga dos tipus de drets: 1. Utilitzar l'invent de forma exclusiva, disseny o signe distintiu 2. El dret a prohibir que una tercera persona ho faci.

La patent és un títol que reconeix el dret d'explotar en exclusiva la invenció patentada i impedeix a tercers la fabricació, la venda o la utilització sense el consentiment del titular. Una marca comercial o marca registrada (en anglès trade mark) és el conjunt de característiques (inclòs el nom, disseny, símbol) que identifica un bé o servei del venedor com a diferent d'aquells altres venedors. Un secret empresarial és qualsevol informació o coneixement que sigui secret, tingui un valor empresarial pel fet de ser secret i, per a això, s'hagin pres mesures raonables per part del seu titular.

Protegeix el seu titular contra l'obtenció, utilització o revelació il·lícita de la informació constitutiva del secret. 34