Funcionament de l'Empresa i Models de Negoci

I 24 flashcards i 16 preguntes més al document.

Text del document

Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci EMPRESA Jana Cladera 2n Bat, B Curs 2024/2025 Empresa 1. Bloc 1........................................................................................................................... 2. Bloc 2.......................................................................................................................... 3. Bloc 3.......................................................................................................................... 4. Bloc 4..........................................................................................................................

1 23 75 87 BLOC 1 Economia i escassetat L'empresa i el seu entorn BLOC 1 1. Relació entre l'escassetat de recursos i les necessitats........................................... 1.1. Economia i empresa................................................................................................. 1.2. Factors de producció................................................................................................ 1.3. Agents econòmics..................................................................................................... 2. Identificació de les característiques del perfil emprenedor................................... 2.1.

Emprenedor............................................................................................................... 2.2. Knowmads.................................................................................................................. 2.3. El paper de la dona.................................................................................................. 3. RSC i ODS en l'empresa................................................................................................... 3.1. RSC............................................................................................................................... 3.2.

Codi ètic...................................................................................................................... 3.3. Balanç social.............................................................................................................. 3.4. ODS.............................................................................................................................. 4. Classificació de les empreses......................................................................................... 4.1. Segons el sector d'activitat.................................................................................... 4.2.

Segons l'àmbit geogràfic d'acció......................................................................... 4.3. Segons la dimensió.................................................................................................. 4.4. Segons la titularitat del capital.............................................................................. 5. Formes jurídiques: idoneïtat............................................................................................ 5.1. Empresari individual................................................................................................. 5.2.

Societat cooperativa................................................................................................ 5.3. Societat anònima...................................................................................................... 5.4. Societat limitada........................................................................................................ 5.5. Societat laboral (SLL/SAL)...................................................................................... 5.6. Resum.......................................................................................................................... 6.

Localització i dimensió de l'empresa............................................................................ 6.1. Localització de l'empresa....................................................................................... Factors determinants en la localització empresarial........................................ Deslocalització........................................................................................................... 6.2. Dimensió de l'empresa........................................................................................... 6.3. Estratègies de creixement intern: Matriu d'Ansoff........................................... 6.4.

Estratègies de creixement extern........................................................................ Estratègies de concentració................................................................................... Estratègies de cooperació...................................................................................... 7. L'entorn de l'empresa........................................................................................................ 7.1. L'entorn general: PESTEL....................................................................................... 7.2. L'entorn específic: 5 forces competitives de M. Porter..................................

1 1 1 2 3 3 3 4 5 5 5 5 5 6 6 6 7 7 8 9 9 10 10 11 12 13 13 13 13 14 14 16 16 18 19 19 20 Economia i escassetat L'empresa i el seu entorn Jana Cladera 1. BLOC 1 . 1.1. Relació entre l'escassetat de recursos i les necessitats ECONOMIA I EMPRESA L'economia és una ciència social que estudia com s'organitzen les societats per satisfer les necessitats il·limitades de les persones amb uns recursos escassos, mitjançant la producció, distribució i consum de béns i serveis.

L'empresa és l'organització que, dins d'aquest sistema econòmic, utilitza aquests recursos per dur a terme activitats de producció i oferir béns i serveis als consumidors, contribuint així a satisfer les seves necessitats i desitjos. FACTORS DE PRODUCCIÓ Amb els recursos es fan factors de producció (FdP) que es classifiquen així: Recursos naturals (RN) o factor terra: (recursos minerals, energètics…) RN NO renovables (petroli) RN renovables (llum solar) RN potencialment renovables: si s'abusa d'ells, s'acaben (aigua) Treball (L): capacitats que aporten les persones (professor ensenyament) Capital (K): material del qual disposa una empresa. Béns usats per a fer altres béns.

Capital financer (diners) Capital material (màquines, edificis, mobiliari, elements de transport…) Capital intangible (aplicacions informàtiques…) Iniciativa empresarial (IE): capacitat de prendre decisions i assumir riscos per organitzar una activitat productiva, transformar recursos en béns o serveis i crear valor per aconseguir els objectius de l'empresa. Béns: productes que satisfan necessitats o desitjos (menjar, ordinador…) Serveis: són activitats que produeixen beneficis intangibles (educació, hostaleria…) 1 Jana Cladera AGENTS ECONÒMICS Els agents econòmics són les persones, organitzacions o institucions que prenen decisions dins del sistema econòmic.

Tenen com a funció principal organitzar i coordinar els recursos disponibles per satisfer les necessitats de la societat. Famílies (economies domèstiques): Consumeixen els béns i serveis produïts per les empreses i proporcionen factors de producció (treball, capital, recursos naturals). A canvi, reben una renda (sous, interessos, lloguers…) Empreses (sector privat): Organitzen els factors de producció que reben de les famílies per produir béns i serveis, que venen per obtenir beneficis. Estat (sector públic): Regula i supervisa l'activitat econòmica per garantir el benestar comú.

Recull impostos i ofereix serveis públics (educació, sanitat, infraestructures…), alhora que redistribueix la renda amb subvencions i transferències. Els agents s'interconnecten a través del que s'anomena flux circular de la renda, que mostra com circulen els recursos i els diners dins del sistema econòmic. Flux real: intercanvi de factors de producció (famílies empreses) i de béns i serveis (empreses famílies i Estat). Flux monetari: moviment de rendes, consums, impostos i transferències entre famílies, empreses i Estat. Aquest intercanvi constant de recursos i diners manté en funcionament l'economia. 2 Jana Cladera 1.2.

Identificació de les característiques del perfil emprenedor EMPRENEDOR L'emprenedor és aquella persona capaç d'identificar una oportunitat, de mobilitzar els recursos per assolir l'objectiu i d'assumir riscos. Es pren seriosament el negoci i hi confia en ell. Sap respondre als compromisos.

Característiques: Líder Resolutiu Té iniciativa Innovador Crític Analític Creatiu Productiu Responsable Segur d'ell mateix Perseverant Comunicatiu Motivador Enginyós KNOWMADS Els nòmades del coneixement (knowmads) són persones qualificades (25-35 anys), generadores i gestores de coneixements, tenen habilitat per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics, adaptables als canvis, poden treballar en diferents tipus de projectes i entorns a mesura que van adquirint habilitats i experiència, i tenen un alt grau d'autonomia laboral.

Característiques dels knowmads Adaptables als canvis Creatius, innovadors i amb pensament divergent Digitals: dominen les noves tecnologies Autodidactes: aprenen sols i de manera contínua Resilients: aprenen dels errors i s'hi adapten Independents: no depenen d'una estructura fixa Treballen per projectes: col·laboren amb diverses empreses Flexibilitat professional: no estan lligats a un sol departament Alta qualificació: coneixements amplis i especialitzats Autonomia laboral Gestors del coneixement: entenen com funcionen les coses Mobilitat internacional: capacitat per treballar en diferents països Coneixement d'idiomes Alts ingressos i bona ocupabilitat 3 Jana Cladera EL PAPER DE LA DONA La presència de la dona emprenedora és cada vegada més rellevant a l'economia actual.

Tot i això, encara troba nombroses dificultats per emprendre i accedir en igualtat de condicions al món laboral i empresarial. Dificultats principals: Falta de referents: Es refereix a l'absència de figures femenines emprenedores visibles. Alguns exemples destacats són Elinor Ostrom, Esther Duflo i Claudia Goldin. Estereotips de gènere: Prejudicis que limiten les dones, com ara la percepció de menor força física o capacitat, entre d'altres. Conciliació de la vida professional i familiar: Les dones dediquen aproximadament el doble de temps que els homes a les tasques domèstiques.

Discriminacions de gènere: Les dones sovint s'enfronten a tractes desiguals en àmbits professionals, com salaris més baixos per feines equivalents, menors oportunitats de promoció o infravaloració de les seves capacitats. Accés al finançament: Hi ha estudis que demostren que els bancs són menys propensos a acceptar projectes liderats per dones. Existeix una tendència segons la qual tant les entitats bancàries com els inversors privats ofereixen menys finançament a projectes emprenedors dirigits per dones.

Teoria del sostre de vidre (1984, Gay Bryant) Fa referència a les barreres invisibles que impedeixen a les dones ascendir a llocs de responsabilitat o càrrecs directius dins de les empreses, tot i tenir la preparació i capacitats. Bretxa salarial És la diferència mitjana entre els ingressos bruts per hora d'homes i dones, generalment expressada en percentatge i prenent com a referència els salaris dels homes. Tot i que les dones sovint obtenen millors resultats acadèmics, tenen més dificultats per accedir a llocs de treball millor remunerats, fet que perpetua aquesta diferència salarial. Tot i que la tendència és a reduir la bretxa, encara continua existint. 4 Jana Cladera 1.3.

RSC i ODS en l'empresa RSC La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i mediambientals en les seves operacions comercials, activitats de producció i en les relacions amb els interlocutors (proveïdors, clients, etc.), més enllà de les obligacions legals. CODI ÈTIC El codi ètic, o codi de conducta intern, és el document que recull les mesures de RSC que l'empresa durà a terme en les seves operacions i activitats. Mesures de responsabilitat social empresarial: Ètica i legalitat: mesures de seguretat, higiene i bones pràctiques. Ergonomia: adaptació de l'entorn laboral; inclou accions contra l'assetjament.

Justícia i democràcia: polítiques de discriminació positiva (igualtat 50/50) Gestió sostenible: ús responsable de recursos i reciclatge per sobre de la mitjana. Gestió continuada: conciliació laboral i familiar (llar d'infants a l'empresa) Creixement responsable: tecnologia eficient i reducció del consum de recursos. Solidaritat i cooperació: inserció laboral de col·lectius vulnerables (exempresonats) BALANÇ SOCIAL El balanç social és el document que proporciona informació qualitativa i quantitativa sobre l'impacte social de l'empresa, a través de l'anàlisi de les mesures de RSC establertes en el codi ètic.

ODS Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són unes metes globals establertes per assolir un desenvolupament sostenible abans del 2030. N'hi ha 3 relacionats amb l'àmbit empresarial: 7) Energia assequible i no contaminant 9) Indústria, innovació i infraestructura 12) Producció i consum responsables 5 Jana Cladera 1.4. Classificació de les empreses SEGONS EL SECTOR D'ACTIVITAT Segons l'activitat que fan, els recursos que utilitzen i el tipus de bé o servei que ofereixen.

Sector primari: explotació dels recursos naturals empreses agrícoles, ramaderes, pesqueres i mineres Sector secundari: empreses que duen a terme activitats transformadores indústria, producció d'energia i construcció Sector terciari: activitats relacionades amb la prestació de serveis Transport, ensenyament, comerç, turisme, sanitat… Sector quaternari: recerca, desenvolupant, innovació de noves tecnologies (R+D+I) Centres de recerca, anàlisi de dades… SEGONS L'ÀMBIT GEOGRÀFIC D'ACCIÓ Segons el radi d'acció de l'empresa. Local: Desenvolupa la seva activitat en una sola localitat.

Quiosc Regional: Desenvolupa la seva activitat en diverses localitats (una regió, zona, conjunt de municipis, província o comunitat). Ferrocarrils de Catalunya, Ametller Origen, TMB Nacional: Desenvolupa la seva activitat en un sol país. RENFE (tot i que arriba fins a França), Correus Internacional: Empresa que opera en diversos països, però amb la producció centralitzada en un sol estat. Exporta els seus productes a altres mercats i les seves botigues o locals a l'estranger actuen com a distribuïdors, centrats en la comercialització. No té filials amb capacitat productiva fora del país d'origen, excepte per tasques logístiques com l'emmagatzematge.

Versace, Montblanc (producció i disseny entre França i Suïssa, però es ven a escala internacional) Multinacional: Empresa present a diversos països amb centres de producció repartits arreu del món. Disposa de filials que poden fabricar, distribuir o assumir funcions logístiques, amb un grau variable d'autonomia segons l'estratègia corporativa. Les botigues i centres a l'estranger formen part d'una xarxa global integrada, i no només es limiten a vendre, sinó que poden tenir objectius estratègics o productius. Coca-cola, Nike, Starbucks, McDonald's 6 Jana Cladera SEGONS LA DIMENSIÓ Segons el nombre de treballadors, la facturació anual i el volum d'actius.

Volum d'actius: conjunt de béns i drets que té una empresa en un moment concret (ex: edificis, mobiliari, equips…) Facturació anual: ingressos totals que obté l'empresa en un any per la venda de productes o serveis. Tipus d'empresa PIME'S MULTINACIONAL (gran) Microempresa Petita Mitjana Facturació anual 2M € 10M € 50M € +50M € Núm. treballadors 9 10 - 49 50 - 249 250 Volum d'actius 2M € 10M € 43M € +43M € Per classificar una empresa segons la seva dimensió, cal complir dos criteris durant dos anys consecutius: el nombre de treballadors (obligatori) i un altre (facturació o volum d'actius).

SEGONS LA TITULARITAT DEL CAPITAL Segons qui aporta els diners a l'empresa, és a dir, a qui pertany el capital. Empreses privades: el capital prové de particulars (persones físiques o jurídiques). No hi ha fons públics. Empreses públiques: el capital és de l'Estat o altres entitats del sector públic. Els fons són aportats per les administracions públiques. Empreses mixtes: el capital es reparteix entre sector públic i privat. Canvis de titularitat: Nacionalització: l'Estat compra una empresa privada, que passa a ser pública o mixta. Privada pública o mixta Privatització: l'Estat ven una empresa pública al sector privat, que passa a ser privada o mixta.

Pública privada o mixta 7 Jana Cladera 1.5. Formes jurídiques: idoneïtat Quan una persona o un grup de persones decideix iniciar una activitat empresarial, ha de triar la forma jurídica més adequada. Aquesta decisió, recollida als estatuts, determinarà aspectes com la responsabilitat davant dels deutes, els impostos a pagar o els fons que caldrà aportar. Des del punt de vista jurídic, es distingeixen persones físiques (empreses personalistes) i persones jurídiques (empreses no personalistes), segons la forma en què s'organitzen davant la llei Empresa personalista No hi ha separació entre la persona i l'empresa: persona física = l'empresa.

Comparteixen el mateix patrimoni, drets i obligacions davant la llei. L'única forma jurídica personalista és l'empresari individual. Empresa NO personalista L'empresa i la persona són entitats separades. L'empresa es constitueix com a persona jurídica, amb drets i obligacions pròpies diferents dels d'una persona física. Una persona jurídica neix en inscriure's al Registre Mercantil i pot estar formada per una o més persones (físiques o jurídiques).

Formes jurídiques no personalistes: SL o SRL (Societat de Responsabilitat Limitada) SA (Societat Anònima) SL laboral (SAL o SLL) SCoop (Cooperativa) Les formes jurídiques d'una empresa es diferencien segons: El nombre mínim de socis La responsabilitat davant dels deutes (limitada o il·limitada) El capital mínim legal El règim de tributació 8 Jana Cladera EMPRESARI INDIVIDUAL No hi ha distinció entre l'empresa i la persona física. Mínim de socis: no n'hi ha; l'empresa és unipersonal (només l'empresari). L'empresari té el control total sobre l'empresa. Capital mínim: no s'exigeix cap capital mínim legal; el capital és el conjunt de béns que té la persona física. Responsabilitat: il·limitada.

Com que no hi ha separació patrimonial, si els deutes superen el patrimoni de l'empresa, l'empresari ha de respondre amb els seus béns personals presents i futurs (habitatge, vehicle...) i fins i tot pot afectar el cònjuge o familiars, segons el règim econòmic familiar. Fiscalitat: tributen a través de l'IRPF, ja que són persones físiques. És la forma jurídica més senzilla de constituir. SOCIETAT COOPERATIVA Mínim de socis: 3. Es pot començar amb 2 socis, sempre que s'incorpori un tercer en un termini màxim de 36 mesos. Capital mínim: Establert als estatuts, però segons la Llei 12/2015 (article 70) no pot ser inferior a 3.000 €.

Responsabilitat: pot ser il·limitada o limitada al capital aportat segons s'estableixi en els estatuts, amb un mínim de 3000 €. Fiscalitat: Tributen per l'Impost de Societats (IS), però amb un tipus reduït del 20%. Poden accedir a ajudes públiques i beneficis fiscals. Funcionament i filosofia: Basada en un principi democràtic i d'implicació de les persones en proporcionar o elaborar béns o serveis. 1 soci = 1 vot, independentment del capital aportat. L'ideal és que tots els socis també treballin a l'empresa. 9 Jana Cladera SOCIETAT ANÒNIMA (SA) Mínim de socis: 1. Si només n'hi ha un, és una SA unipersonal. Responsabilitat: limitada al capital aportat. El patrimoni personal no es veu afectat.

Capital mínim: 60.000 €. Ha d'estar 100% subscrit (assignat als socis) i mínim un 25% desemborsat en el moment de la constitució. La resta s'ha d'aportar en un màxim de 5 anys. Fiscalitat: tributen per l'Impost de Societats (IS). Complexitat: és la forma jurídica més complexa de constituir. Capital dividit en accions: Les accions són parts iguals (alíquotes) del capital social. Totes les accions tenen el mateix valor nominal. Cada acció representa una part del capital i dona dret a participar en els beneficis (dividends). Les accions es poden comprar i vendre lliurement, cosa que facilita l'entrada de nous socis i l'acumulació de grans quantitats de capital.

Borsa: és l'única forma jurídica que pot cotitzar en borsa i comprar o vendre accions. El nom de l'accionista no és públic, d'aquí el terme anònima. Els socis accionistes són propietaris de l'empresa i tenen els drets següents: Participació en les decisions de la Junta General, en funció del nombre d'accions. Rebre beneficis (dividends) de manera proporcional al capital aportat. Dret preferent de compra davant l'emissió de noves accions. SOCIETAT LIMITADA (SL) Mínim de socis: 1. Si només n'hi ha un, es tracta d'una SL unipersonal. Capital mínim: 1 €. Però si s'aporten menys de 3.000 €, els socis responen de la diferència fins a aquesta quantitat. Responsabilitat: limitada al capital aportat.

El patrimoni personal no es veu afectat. Capital dividit en participacions, no cotitzen en borsa. Transmissió lliure entre socis, cònjuges, ascendents i descendents. Cal permís dels socis per transmetre participacions a tercers (el poder dels socis respon al % de participacions) Fiscalitat: tributen per l'Impost de Societats (IS) Drets dels socis: Participar en les decisions de la Junta General, segons el % de participacions. Rebre beneficis (dividends) proporcionalment. Dret preferent de compra si un soci vol vendre les seves participacions. 10 Jana Cladera SOCIETAT LIMITADA LABORAL (SLL) I SOCIETAT ANÒNIMA LABORAL (SAL) Mínim de socis: 3 Almenys 2 dels 3 han de ser socis treballadors.

Es pot començar amb 2 socis, sempre que s'incorpori un tercer en un termini màxim de 36 mesos. Tipus de socis: Socis treballadors: Tenen contracte indefinit amb l'empresa. Controlen l'empresa: està pensada perquè siguin ells qui decideixin. Socis no treballadors: No tenen relació laboral amb l'empresa. Poden ser propietaris d'accions o participacions. Repartiment del capital i poder de decisió: Els socis treballadors han de tenir més del 50% del capital. Cap soci pot tenir més del 33,3% del capital (ni treballador ni no treballador). La participació en les decisions es fa en funció del capital aportat. Responsabilitat: limitada al capital aportat per cada soci.

Fiscalitat: paguen IS (Impost de Societats) Són una barreja entre les SL / SA i les cooperatives. Capital mínim: El capital aportat per cada soci fixa el límit de la seva responsabilitat. SLL: 1 €. Però si s'aporten menys de 3.000 €, els socis responen de la diferència fins a aquesta quantitat. SAL: 60.000 €. Ha d'estar 100% subscrit (assignat als socis) i mínim un 25% desemborsat en el moment de la constitució. La resta s'ha d'aportar en un màxim de 5 anys. Les SAL poden cotitzar a borsa. Disposen d'ajudes públiques (subvencions) o bonificacions en els impostos.

11 Jana Cladera QUADRE RESUM DE LES FORMES JURÍDIQUES Personalistes No Personalistes Empresari individual Societat Limitada Societat Anònima Cooperativa Societat Laboral (SLL o SAL) Socis No hi ha mínim Mínim 1 Mínim 1 Mínim 3 * Mínim 3 * Capital No hi ha mínim A partir 1 € * Mínim 60.000 € * Fixat pels estatuts: mínim de 3000 € SLL: A partir 1 € * SAL: mínim 60.000€ * Resp. Il·limitada Limitada Limitada limitada / il·limitada Limitada Fiscalitat IRPF IS IS IS reduït (20%) IS Tràmits i burocràcia senzilla senzilla complicada complicada SLL: senzilla SAL: complicada Ajudes públiques No No No Sí Sí Tràmits i burocràcia: La complexitat augmenta segons la forma jurídica escollida.

De menys a més complexa: 1. Empresari individual 2. Societat Limitada (SL) i Societat Limitada Laboral (SLL) 3. Societats Cooperatives (SCoop) 4. Societat Anònima (SA) i Societat Anònima Laboral (SAL) Fiscalitat: L'IRPF pot ser inferior a l'IS per a empreses amb pocs ingressos. L'IS té un tipus habitual del 25%, i si no hi ha beneficis en l'empresa, no es paga. Tots els impostos, excepte els de les cooperatives (SCoop), són progressius, de manera que a més ingressos generats, més quantitat a pagar. 12 Jana Cladera 1.6.

Localització i dimensió de l'empresa LOCALITZACIÓ DE L'EMPRESA Consisteix a escollir la ubicació geogràfica més adequada perquè l'empresa pugui desenvolupar la seva activitat i assolir els seus objectius. És un dels principals elements caracteritzadors d'una empresa, ja que pot suposar un avantatge competitiu respecte a altres empreses. Factors determinants en la localització empresarial: Accés als factors de producció Aprovisionament i subministraments: proximitat a les matèries primeres i serveis com llum, aigua, gas, internet... per reduir costos logístics. Mercat de treball: disponibilitat de personal qualificat segons les necessitats de l'empresa.

Capital: accés a finançament, proximitat amb bancs i altres fonts de recursos econòmics. Costos d'instal·lació Fa referència als costos o despeses d'invertir en edificis, magatzems, instal·lacions tècniques, terrenys i edificis administratius necessaris per desenvolupar la nostra activitat. Aquests costos són elevats i poden influir en la nostra decisió. Si l'empresa té perspectives de creixement, és important situar-se en un lloc adequat que permeti aquest desenvolupament. Característiques de l'entorn Infraestructures i transport: qualitat de la xarxa viària, transport públic, ports, aeroports, etc.

Legislació: normes fiscals, socials, mediambientals o laborals que poden afavorir o dificultar l'activitat empresarial. Desenvolupament econòmic: zones amb activitat econòmica dinàmica ofereixen més oportunitats. Competència i mercat: existència o absència d'empreses del mateix sector i el nivell de saturació del mercat. També inclou la presència d'empreses que puguin atraure el mateix tipus de clientela que la nostra. Deslocalització: Procés de trasllat de les activitats, especialment les de producció, d'una empresa cap a zones més favorables per a la seva activitat.

Aquestes zones es caracteritzen per oferir costos més baixos, especialment en la instal·lació, en els factors relacionats amb el treball, com ara salaris més baixos i on la legislació pot ser més favorable per a l'empresa. 13 Jana Cladera DIMENSIÓ DE L'EMPRESA La dimensió fa referència a la capacitat productiva d'una empresa per assolir els seus objectius. A l'hora de crear una empresa, cal decidir quina quantitat de producte podem produir en funció dels recursos disponibles i dels objectius establerts. Aquesta decisió dependrà dels costos i del pressupost que puguem destinar i de la demanda que el mercat pugui absorbir.

Existeixen dues grans estratègies de creixement empresarial: Estratègies de creixement intern: es basen en la utilització dels recursos propis de l'empresa per créixer, com per exemple, ampliar la seva capacitat productiva o desenvolupar nous productes. Estratègies de creixement extern: implica l'adquisició o la col·laboració amb altres empreses per aconseguir recursos que l'empresa per si sola no tindria. ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT INTERN Increment de la capacitat productiva de l'empresa mitjançant noves inversions. Estratègia d'especialització o expansió: Consisteix a augmentar la producció del mateix producte per vendre'n més unitats.

Per aconseguir-ho, cal reforçar el màrqueting: abaixar preus, arribar a nous segments de mercat, millorar l'envàs o la presentació… Estratègia de diversificació: Es basa a ampliar l'oferta de productes o serveis, és a dir, produir més varietat per arribar a nous mercats i clients potencials. 14 Jana Cladera MATRIU D'ANSOFF La matriu d'Ansoff, creada als anys 50, és una eina útil per identificar estratègies de creixement intern. Analitza dos aspectes: productes i mercats, i proposa quatre estratègies de creixement a partir d'aquesta combinació.

PRODUCTES ACTUALS (especialització o expansió) NOUS (diversificació) M E R C A T ACTUALS Penetració de mercat Coca-Cola Desenvolupament de productes Coca-Cola vainilla NOUS Desenvolupament de mercats Coca-Cola light Diversificació Fanta Penetració de mercat: Vendre més quantitat del producte actual als clients actuals. S'aconsegueix amb publicitat, promocions, millora de preus o distribució. Desenvolupament de productes: Oferir nous productes als clients actuals. L'objectiu és complementar el que ja compren.

Desenvolupament de mercats: fer arribar el producte actual a més persones, i això es pot fer de dues formes: Penetració en nous segments de mercat: arribar a consumidors amb característiques diferents dels actuals, als quals l'empresa no s'havia dirigit abans. Expansió geogràfica del mercat: Ampliant la cobertura geogràfica per arribar a zones on el producte no s'havia comercialitzat anteriorment. Diversificació: Consisteix a oferir nous productes a nous mercats, sigui en un nou àmbit geogràfic o dirigits a nous segments de mercat. L'objectiu és aconseguir més consumidors a través de productes que es diferencien notablement dels tradicionals de l'empresa.

15 Jana Cladera ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT EXTERN El creixement extern fa referència a l'adquisició, al control o a la fusió d'empreses ja existents, o a la cooperació amb altres empreses amb la finalitat d'accedir a nous mercats o arribar a acords entre si. Aquest tipus de creixement es pot dur a terme mitjançant estratègies de concentració o estratègies de cooperació. Estratègies de concentració: FUSIÓ (O FUSIÓ PURA) Dues empreses (A i B) es fusionen per formar una nova entitat (C), i les empreses originals deixen d'existir per separat.

Aquesta estratègia permet combinar els recursos de les dues empreses, augmentar la capacitat productiva, millorar l'eficiència i incrementar el poder de mercat. Un dels principals avantatges d'una fusió és l'accés a un nou mercat de clients, ja que ambdues empreses poden sumar els seus respectius clients i penetrar en nous segments. No obstant això, la fusió també pot comportar problemes, especialment pel que fa a les lleis antimonopoli. Aquestes lleis estan dissenyades per evitar que una empresa assoleixi una posició dominant al mercat, fet que podria reduir la competència.

Les autoritats antimonopoli supervisen les fusions per garantir que no perjudiquin el mercat ni els consumidors, evitant així una concentració excessiva de poder en poques empreses. ABSORCIÓ (O FUSIÓ PER ABSORCIÓ) A diferència de la fusió pura, en una absorció, una empresa (A) adquireix una altra empresa (B) i la incorpora al seu patrimoni. L'empresa B desapareix com a entitat independent, i tots els seus actius passen a formar part de l'empresa A. Aquesta estratègia és habitual quan una de les empreses és més gran o més forta que l'altra.

16 Jana Cladera PARTICIPACIÓ EN SOCIETATS Consisteix en l'adquisició d'una part del capital social d'una altra empresa amb l'objectiu d'exercir-hi algun tipus de control. Mitjançant la compra d'accions o participacions, l'empresa compradora pot influir en les decisions de l'altra. El grau de control depèn del percentatge de capital adquirit: Control minoritari: Quan la participació és inferior al 50%, l'empresa pot influir en les decisions, però no té control total. Control majoritari: Quan es compra més del 50% del capital, s'obté el control majoritari. Amb una participació de 50,0001%, per exemple, l'empresa pot imposar la seva voluntat en les votacions estratègiques.

Control absolut: Amb una participació superior al 80%, l'empresa adquirent pot prendre decisions lliurement, sense oposició d'altres accionistes. Aquesta estratègia permet augmentar la influència en altres empreses o sectors sense necessitat d'integrar-les completament dins l'estructura de l'empresa compradora. HÒLDING Un hòlding és una empresa matriu que controla diverses empreses, imposant-hi la seva estratègia i visió global. És un exemple de concentració horitzontal. Aquestes empreses controlades sovint pertanyen a sectors d'activitat diferents, fet que permet al hòlding diversificar el seu negoci.

L'empresa matriu no produeix directament béns o serveis, sinó que adquireix altres empreses com a inversions per obtenir beneficis. Aquesta estructura facilita la diversificació, l'accés a múltiples mercats, i permet que cada empresa mantingui certa independència operativa, alhora que s'incrementa la rendibilitat. Un dels principals avantatges dels hòldings és la seva eficiència fiscal: els beneficis es poden consolidar en una sola empresa, reduint la càrrega fiscal total. A més, el hòlding sol disposar de grans quantitats de capital, aconseguint així millors condicions i rendibilitats.

Tot i això, la complexitat d'aquesta estructura i el control acumulat poden cridar l'atenció dels reguladors, que vigilen possibles pràctiques monopolístiques. Aquest model és molt comú en grans grups financers, bancs i fons d'inversió, que busquen beneficis econòmics mitjançant la inversió en empreses diverses. 17 Jana Cladera Estratègies de cooperació: Són acords entre empreses independents per col·laborar en objectius comuns, com fer inversions conjuntes o llançar nous productes al mercat. Aquests acords reben el nom de joint venture.

JOINT VENTURE (ALIANÇA D'EMPRESES) Una joint venture és una col·laboració estratègica entre dues o més empreses independents que s'uneixen per desenvolupar un projecte específic mitjançant un acord de col·laboració, generalment per crear un nou producte o penetrar en un nou mercat. A través d'aquesta col·laboració, les empreses comparteixen riscos i beneficis, i poden combinar els seus coneixements, recursos i tecnologies per obtenir un avantatge competitiu o per reduir costos (de gestió, de transport…). Un exemple conegut de joint venture és la col·laboració entre Coca-Cola i Nestlé per crear la beguda Nestea.

Aquest tipus d'estratègies permet a les empreses reduir despeses, millorar l'eficiència i expandir-se en sectors difícils d'entrar de manera individual. Aquests acords poden implicar més de dues empreses, però com més participants hi hagi, més complex serà l'acord. 18 Jana Cladera 1.7. L'entorn de l'empresa L'entorn empresarial es divideix en dos tipus: el general (o macroentorn) i l'específic (microentorn). Aquests són un conjunt de factors que incideixen sobre l'activitat de l'empresa i sobre els quals aquesta no té influència directa, ja que no depenen d'ella. ENTORN GENERAL O MACROENTORN: PESTEL L'anàlisi PESTEL identifica els principals factors de l'entorn general.

Aquests factors externs envolten l'empresa i condicionen la seva activitat de manera indirecta, ja que no es poden controlar, però cal tenir-los en compte per prendre bones decisions estratègiques. El nom PESTEL és un acrònim format per: Factors Polítics: fan referència a les polítiques del país on opera l'empresa i a l'estabilitat governamental. Inclouen aspectes com el nivell de corrupció, la ideologia del govern, la seguretat jurídica, les relacions internacionals, i la legislació que pot afectar l'activitat empresarial.

Factors Econòmics: engloben la situació econòmica general del país, com el nivell d'impostos, la fase del cicle econòmic (crisi o expansió), el dèficit públic, el nivell d'inflació, les taxes d'atur, i altres variables que afecten la capacitat de consum i l'entorn financer. Factors Socioculturals: inclouen el nivell educatiu, els estils de vida, els hàbits de consum (horaris, religió, costums, tradicions), la conflictivitat social i laboral, i les característiques demogràfiques (edat, gènere...) que poden influir en la demanda de productes o serveis. Factors Tecnològics: fan referència al nivell d'innovació tecnològica i a les infraestructures disponibles al país o a la regió.

Inclouen la disponibilitat de tecnologia avançada, les telecomunicacions i el suport a la recerca i desenvolupament (R+D+I). Factors Ecològics: tenen a veure amb la preservació del medi ambient, la gestió de residus, l'ús sostenible de recursos, i la consciència ecològica de la societat. També inclouen les normatives ambientals que han de complir les empreses. Factors Legals: fan referència a les lleis i regulacions que afecten l'activitat empresarial, com les normatives laborals, les lleis fiscals, les regulacions de seguretat i altres normes que poden limitar o condicionar l'operativa de l'empresa. 19 Jana Cladera ENTORN ESPECÍFIC O MICROENTORN: 5 FORCES COMPETITIVES DE M.

PORTER L'entorn específic està format per factors externs que afecten directament les empreses d'un mateix sector d'activitat. Aquestes variables influeixen en les operacions diàries de l'empresa i poden variar segons el mercat o territori. Els principals elements de l'entorn específic són: Competència: Les empreses s'influeixen mútuament, ja que ofereixen productes o serveis similars. Ibèria i Vueling: competeixen en el sector de l'aviació. Clients: L'empresa ha d'adaptar els seus productes als desitjos i necessitats dels consumidors, que en són els destinataris finals.

Proveïdors i subministradors: Proporcionen matèries primeres i recursos essencials (energia, aigua, telecomunicacions) a canvi d'un preu, cosa que condiciona els costos i la producció. Entitats financeres: Ofereixen crèdits i finançament a canvi d'interessos. Els bancs són les institucions més habituals en aquest àmbit. Mercat de treball: Fa referència a la disponibilitat i qualificació de treballadors, fet que influeix en les estratègies de contractació i costos laborals. Entorn natural: Inclou els recursos naturals disponibles i les condicions mediambientals que poden afectar la producció i operacions de l'empresa.

Infraestructures: Xarxes de transport i comunicacions (com metro, autobusos, carreteres...) que faciliten la logística i el moviment de béns i persones. Administració: Engloben les entitats públiques i reguladores que estableixen normes i lleis que afecten directament l'activitat de l'empresa (fiscalitat, permisos, regulacions...). 20 Jana Cladera 5 Forces Competitives de Michael Porter: El model de Michael Porter (1979) serveix per analitzar l'entorn específic d'una empresa. Identifica cinc forces competitives que influeixen en la competència i la rendibilitat d'un sector. Aquestes forces ajuden les empreses a entendre millor el seu entorn i a dissenyar estratègies competitives.

Les cinc forces són: 1. Poder de negociació dels clients: Fa referència a la capacitat dels clients per influir en les condicions del mercat. Quan els clients tenen poder, poden exigir més qualitat, preus més baixos, millors condicions de pagament o terminis més flexibles. Aquest poder augmenta si hi ha moltes alternatives disponibles a l'empresa i disminueix si l'empresa té una posició dominant. 2. Poder de negociació dels proveïdors: És la capacitat dels proveïdors per imposar condicions favorables a l'empresa (com preus alts o terminis estrictes). Si hi ha poca oferta o l'empresa depèn d'un sol proveïdor, el poder d'aquest augmenta.

En canvi, si hi ha molts proveïdors disponibles, l'empresa pot negociar millors condicions. 3. Amenaça de nous productes substitutius: Són productes alternatius que cobreixen la mateixa necessitat, però que es produeixen a partir de processos, factors de producció i matèries primeres diferents. No representen una competència directa, però poden desplaçar el nostre producte si el consumidor els percep com una millor opció. Un exemple seria la llet d'origen vegetal en comparació amb la llet d'origen animal. 4. La rivalitat entre competidors: fa referència a la intensitat de la competència entre les empreses que operen en un mateix sector i ofereixen productes o serveis similars.

Aquesta competència pot ser més o menys forta en funció de diversos factors. Nombre de competidors: Quan hi ha moltes empreses competint, el mercat es considera fragmentat i la pressió competitiva és més gran, ja que cada empresa ha de lluitar per captar una part del mercat. En canvi, si hi ha pocs competidors, el mercat és més concentrat i pot resultar més estable. Diferenciació del producte: Pot dificultar l'entrada de nous competidors, però un cop dins del mercat, és clau oferir alguna cosa diferent de la resta. Si totes les empreses venen el mateix, només es pot competir pel preu, fet que redueix els beneficis.

En canvi, si una empresa es diferencia clarament, pot destacar i evitar la competència per preu. Informació: Si una empresa coneix bé els seus rivals (els seus punts forts, febles, estratègies…), pot anticipar-se i adaptar-se millor a les condicions del mercat. Però aquesta informació no sempre és fàcil d'obtenir. 21 Jana Cladera 5. Amenaça de nous competidors: Aquest factor analitza com de fàcil és que noves empreses entrin al mercat i competeixin amb les que ja hi són. Això depèn de l'existència de barreres d'entrada, que dificulten l'accés a nous rivals. Com més altes siguin aquestes barreres, menor serà la competència potencial.

Les principals barreres d'entrada són: Inversions inicials elevades: Per entrar en alguns sectors, cal gastar molt en instal·lacions, equips, tecnologia o publicitat. Les empreses que ja hi són ho tenen fet, però una nova ha de començar des de zero, fet que suposa més risc i dificultat. Economies d'escala: Les empreses grans poden produir a gran escala i reduir el cost per unitat. En canvi, una empresa nova, amb producció petita, no pot competir en preu perquè li surt més car cada producte. Aquest desavantatge limita la seva competitivitat inicial.

Barreres legals o governamentals: Alguns sectors tenen regulacions estrictes, com llicències, permisos o requisits tècnics obligatoris (les farmàcies o els estancs necessiten una llicència costosa i limitada) Diferenciació del producte: Si les empreses que ja hi són han aconseguit crear una marca forta o una proposta única de valor, els consumidors els són fidels. Una empresa nova ha de fer un esforç molt gran per convèncer el públic i diferenciar-se. Barreres tecnològiques: Si un mercat exigeix tecnologia molt avançada, investigació o desenvolupament, una empresa nova pot no tenir els coneixements ni els recursos per accedir-hi.

A més, si les empreses existents tenen patents, la competència ha d'esperar que caduquin o invertir molt per crear alternatives. Monopolis naturals: Són mercats en què només una empresa pot operar eficientment per qüestions de costos i infraestructures (Aigües de Barcelona gestiona el subministrament d'aigua a tota la ciutat) Xarxes de distribució ocupades: Molts comerços ja treballen amb marques concretes i, sovint, tenen contractes d'exclusivitat. Això fa difícil que acceptin nous productes, ja que haurien de substituir-ne d'altres que ja els funcionen bé. Control de factors de producció: Algunes matèries primeres o recursos clau estan controlats per poques empreses.

Si una nova empresa no té accés a aquests recursos, no pot produir o li surt massa car. Aquest bloqueig dificulta molt la seva entrada al mercat. A més, hi ha també barreres de sortida, que dificulten abandonar un mercat un cop dins. Per exemple, si una empresa ha fet grans inversions en instal·lacions difícils de vendre, sortir del mercat pot implicar pèrdues importants, fet que la pot obligar a continuar operant malgrat la baixa rendibilitat. 22 BLOC 2 El model de negoci i de gestió BLOC 2 1. Les àrees funcionals de l'empresa................................................................................. 2.

La direcció empresarial..................................................................................................... 2.1. Les estructures organitzatives............................................................................... 2.2. L'organigrama............................................................................................................. 2.3. Estils de lideratge empresarial............................................................................... 3. Àrea de recursos humans................................................................................................. 3.1.

Funcions de RH.......................................................................................................... 3.2. El contracte de treball.............................................................................................. 3.3. Les relacions laborals: representació i conveni col·lectiu.............................. 3.4. Polítiques d'igualtat................................................................................................... 4. Àrea de producció.............................................................................................................. 4.1.

Productivitat del factor treball................................................................................ 4.2. Productivitat del factor capital................................................................................ 4.3. Productivitat global.................................................................................................... 4.4. Taxa de variació de la productivitat...................................................................... 5. Llindar de rendibilitat.......................................................................................................... 5.1.

Conceptes i fórmules............................................................................................... 6. Estratègies comercials i de màrqueting........................................................................ 6.1. Cicle de vida d'un producte................................................................................... 6.2. Estratègies de màrqueting mix.............................................................................. 6.3. Estratègies de marca................................................................................................ 6.4.

Estratègies de preu................................................................................................... 6.5. Canals i estratègies de distribució........................................................................ 6.6. Estratègies promocionals........................................................................................ 6.7. El màrqueting digital: les 4P.................................................................................... 7. Anàlisi d'inversions i fonts de finançament.................................................................. 7.1.

Les inversions............................................................................................................. 7.2. Tipus d'inversions...................................................................................................... 7.3. Elements clau d'una inversió.................................................................................. 7.4. Mètodes estàtics de selecció d'inversions - Payback...................................... 7.5. Mètodes dinàmics de selecció d'inversions - VAN i TIR................................. 7.6. L'estructura financera de l'empresa..................................................................... 7.7.

Classificació de les fonts de finançament........................................................... 7.8. Idoneïtat de les fonts de finançament.................................................................. 7.9. Criteris de finançament............................................................................................ 23 23 24 25 26 27 27 27 28 28 29 30 31 31 31 32 33 34 34 34 35 35 36 36 36 37 37 37 38 38 39 40 40 49 50 El model de negoci i de gestió BLOC 2 8. Els comptes anuals............................................................................................................. 8.1.

Balanç de situació..................................................................................................... Estructura del balanç................................................................................................. Classificació dels elements patrimonials............................................................. Actiu........................................................................................................................ Patrimoni net........................................................................................................

Passiu..................................................................................................................... Model per a la realització del Balanç de Situació.............................................. 8.2. Compte de pèrdues i guanys................................................................................. Ingressos d'explotació.............................................................................................. Despeses d'explotació............................................................................................. Components del CPiG..............................................................................................

Model per a la realització del CPiG....................................................................... 9. Anàlisi de resultats.............................................................................................................. 9.1. Fons de maniobra..................................................................................................... 9.2. Ràtio de liquiditat....................................................................................................... 9.3. Ràtio de tresoreria..................................................................................................... 9.4.

Ràtio de disponibilitat............................................................................................... 9.5. Ràtio de solvència..................................................................................................... 9.6. Ràtio d'estructura del deute................................................................................... 9.7. Ràtio d'endeutament................................................................................................ 9.8. Conclusió de les ràtios............................................................................................. 9.9.

Anàlisi econòmica..................................................................................................... Rendibilitat econòmica............................................................................................. Rendibilitat financera................................................................................................. Rendibilitat de les vendes........................................................................................ 51 51 52 52 53 56 57 58 59 60 61 62 63 64 64 66 69 70 71 71 72 72 73 73 73 73 El model de negoci i de gestió Jana Cladera 2. BLOC 2 . 2.1.

Les àrees funcionals de l'empresa Les àrees funcionals d'una empresa són tots els departaments en què es divideix una empresa perquè pugui treballar de forma eficient. És important considerar que cada àrea o departament desenvolupa funcions específiques. Les principals àrees de l'empresa. Àrea comercial: S'encarrega de fer arribar el producte al consumidor final i detectar els canvis en les preferències del mercat per augmentar les vendes. Anàlisi de mercat: estudia la demanda, la competència i l'entorn. Estratègia de màrqueting: defineix com vendre el producte mitjançant tècniques com la fixació de preus, la publicitat, la promoció i la distribució.

Àrea de producció: Gestiona el procés de transformació dels recursos en béns o serveis. Aprovisionament: obtenció de matèries primeres i recursos necessaris. Producció: planificació i control del procés productiu per garantir eficiència i qualitat. Àrea de finançament i inversió: S'ocupa d'aconseguir els recursos econòmics que necessita l'empresa i de gestionar les inversions. Finançament: capta fons propis o externs. Inversió: selecciona les opcions més rendibles per fer créixer l'empresa. Àrea de recursos humans: Gestiona les persones que treballen a l'empresa. Selecció i contractació: busca els perfils adequats per a cada lloc de treball.

Gestió del personal: formació, motivació, clima laboral i administració del personal. Outsourcing: externalització de les àrees funcionals de l'empresa 2.2. La direcció empresarial La direcció és l'àrea encarregada de coordinar i orientar totes les activitats de l'empresa per assolir els seus objectius. Implica prendre decisions estratègiques, gestionar equips i garantir que els recursos es facin servir de manera eficient. Aquest procés es basa en quatre funcions bàsiques Planificació: establir els objectius de l'empresa i decidir les accions necessàries per aconseguir-los. Organització: distribuir les tasques, recursos i responsabilitats entre les diferents parts de l'empresa.

Gestió: motivar, coordinar i liderar l'equip humà per assolir els objectius establerts. Control: avaluar els resultats obtinguts i comparar-los amb els objectius per detectar desviacions i corregir-les. 23 Jana Cladera LES ESTRUCTURES ORGANITZATIVES Dins del procés de direcció, la funció d'organització té un paper clau, ja que determina com es reparteix el treball i com es relacionen les diferents àrees i càrrecs dins de l'empresa. Aquesta funció es concreta en l'estructura organitzativa, que estableix la distribució de les tasques, les responsabilitats i les relacions jeràrquiques, garantint l'ordre i la coordinació entre persones, departaments i nivells de comandament.

Segons la manera com s'organitzen, podem distingir diversos models: Estructura lineal o jeràrquica Basada en el principi d'unitat de comandament: cada treballador rep instruccions d'un únic superior. És una estructura senzilla i rígida, habitual en empreses petites amb poca complexitat organitzativa. Avantatges: responsabilitats clares, jerarquia definida i presa de decisions ràpida. Inconvenients: manca d'especialització i comunicació lenta. Estructura funcional Organitza l'empresa per funcions específiques (producció, màrqueting, finances, etc.). Cada empleat s'especialitza en una àrea i pot rebre ordres de diferents caps segons la funció, fet que pot generar conflictes d'autoritat.

Avantatges: fomenta l'especialització i la professionalització. Inconvenients: poden aparèixer conflictes entre ordres contradictòries de diferents departaments. Model Teal És una estructura organitzativa moderna, flexible i descentralitzada, basada en tres principis: autogestió, plenitud personal i propòsit compartit. Es caracteritza pel lideratge horitzontal, on no hi ha caps jeràrquics tradicionals i el poder es reparteix entre els equips, que prenen decisions col·laborativament. Cada persona és responsable tant de les seves tasques com de la comunicació i la resolució de problemes.

Aquest model afavoreix: Presa de decisions àgil Major motivació i compromís Un ambient col·laboratiu i creatiu Tot i els seus avantatges, només és viable amb un alt nivell de maduresa i cultura organitzativa, motiu pel qual poques empreses s'atreveixen a aplicar-lo. 24 Jana Cladera Model lineal i d'assessorament (staff) Combina la jerarquia tradicional amb departaments d'assessorament. Els òrgans d'staff aporten suport tècnic i recomanacions als directius, però sense autoritat directa sobre els treballadors. Avantatges: es mantenen les responsabilitats clares i s'afegeix suport tècnic especialitzat. Inconvenients: la presa de decisions pot ser més lenta i costosa.

L'ORGANIGRAMA És la representació gràfica de l'estructura organitzativa d'una empresa. Mostra d'una manera simplificada com es distribueixen els llocs de treball, les responsabilitats, els departaments i les relacions jeràrquiques. Ajuda a entendre qui depèn de qui, quines funcions té cada àrea i quina és la posició de cada persona dins l'empresa. Hi ha diversos tipus d'organigrames segons com es disposa la informació: Organigrames verticals: les relacions d'autoritat es mostren de dalt a baix. Organigrames horitzontals: les relacions es representen d'esquerra a dreta. Organigrames radials: les relacions s'organitzen del centre cap a fora.

25 Jana Cladera ESTILS DE LIDERATGE EMPRESARIAL Segons White i Lippit, els estils de lideratge es classifiquen segons com exerceix l'autoritat el líder i com es relaciona amb el seu equip: Lideratge autoritari o autocràtic: El líder centralitza les decisions i espera obediència estricta. Defineix clarament les tasques i controla els procediments. Els treballadors tenen poca iniciativa i no participen en la presa de decisions. És propi d'organitzacions jeràrquiques amb control vertical. Lideratge democràtic: El líder fomenta la participació i treballa en equip. Escolta l'opinió dels membres i els implica en el procés de decisió, tot i que la decisió final és seva.

Es promou un ambient creatiu, participatiu i cooperatiu. Lideratge liberal o laissez faire: El líder dona llibertat total als treballadors per actuar com vulguin. Proporciona informació, però no participa ni controla els resultats. Pot ser útil si l'equip és expert i responsable, però pot generar problemes si no hi ha iniciativa ni control. Douglas McGregor relaciona els estils de direcció amb la visió que té el líder sobre les persones treballadores: Teoria X: El líder creu que els treballadors són poc motivats, eviten les responsabilitats, només es mouen pels diners i cal controlar-los de prop. Aquest enfocament condueix a una direcció autoritària.

Teoria Y: El líder confia que els treballadors són responsables, creatius i compromesos amb la feina. Creu que tenen iniciativa pròpia i que es poden implicar en els objectius de l'empresa. Aquesta visió encaixa amb una direcció democràtica o liberal, però mai autoritària. 26 Jana Cladera 2.3. Àrea de recursos humans El departament de recursos humans (RH) s'encarrega de gestionar l'element humà de l'empresa, amb l'objectiu de millorar la productivitat, la competitivitat i el benestar dels treballadors. Té tres objectius principals: Seleccionar i formar el personal necessari per a l'empresa. Dotar-los dels mitjans i condicions adequats per desenvolupar la seva feina.

Afavorir la seva satisfacció i motivació dins l'organització. FUNCIONS DE RH Les funcions principals del departament de RH són: Planificació i selecció del personal: detecció de necessitats, definició de llocs de treball, selecció de candidats interns o externs. Plans d'acollida: integració de nous treballadors, transmissió de valors i objectius, assignació de "tutors". Desenvolupament del personal: formació contínua, promoció interna i avaluació del rendiment. Administració del personal: gestió de nòmines, tràmits i procediments laborals. Retribució: disseny de sistemes salarials i incentius. Relacions laborals: mantenir un bon clima entre empresa i treballadors, prevenir riscos laborals.

Clima i satisfacció laboral: avaluació de la satisfacció, propostes de millora. Responsabilitat social: conciliació vida laboral-familiar, accions de suport social als treballadors. EL CONTRACTE DE TREBALL El contracte de treball és un acord entre empresa i treballador, on aquest es compromet a prestar serveis i l'empresa a pagar un salari. Aquest contracte estableix drets i obligacions per ambdues parts. El contracte pot ser temporal o indefinit, i també pot adoptar diferents modalitats, com el contracte de formació o de pràctiques.

Inclou diverses condicions laborals, com la jornada laboral, el període de prova, la remuneració (salari mensual, pagues extres i complements), les vacances i la forma del contracte. L'horari i ubicació poden venir regulats pel conveni col·lectiu. 27 Jana Cladera LES RELACIONS LABORALS: REPRESENTACIÓ I CONVENI COL·LECTIU Quan treballadors i empresaris no arriben a un acord, es produeix un conflicte col·lectiu. Davant d'això, la negociació col·lectiva és el mecanisme legal establert per arribar a acords entre representants de les dues parts. Els treballadors es poden organitzar en sindicats, que defensen els seus interessos laborals i socials (com CCOO o UGT).

Dins l'empresa, els delegats sindicals representen aquests sindicats. Les empreses, en canvi, estan representades per organitzacions patronals,…