Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari

I 0 flashcards i 23 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA DE L'EMPRESA Selectivitat (PAU Catalunya) AprenAI 2026-2027 Temari de la PAU Catalunya en 23 temes amb esquema i test: formes jurídiques, VAN i TIR, balanç, ràtios, Canvas i Lean Startup. Amb formulari per repassar. APREN.AI Índex Tema 1: L'empresa i el seu entorn 1 L'activitat econòmica, agents i perfil emprenedor 5 1. L'activitat econòmica i el problema de l'escassetat 5 2. Els agents econòmics i el flux circular de la renda 6 3. Perfil emprenedor i noves figures laborals: els knowmads 7 4.

La dona en l'activitat empresarial: barreres i desigualtats 7 2 Responsabilitat social corporativa i classificació empresarial 8 Responsabilitat social corporativa, codi ètic i balanç social 9 La connexió amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 9 Criteris de classificació empresarial 10 3 Formes jurídiques de l'empresa 12 Classificació jurídica: persones físiques i persones jurídiques 12 L'empresari individual 13 Societats mercantils capitalistes: SL i SA 13 Societats de caràcter social: laborals i cooperatives 15 Quadre comparatiu i criteris d'elecció 15 4 Localització, dimensió i creixement empresarial 17 Localització empresarial i el fenomen de la deslocalització 17 Dimensió empresarial i estratègies de creixement 18 Creixement intern: l'enfocament de la matriu d'Ansoff 18 Creixement extern: concentració i cooperació empresarial 19 5 Anàlisi de l'entorn general i específic 21 1.

El macroentorn: Anàlisi PESTEL 21 2. El microentorn: Agents de l'entorn específic 22 3. El model de les cinc forces competitives de Michael Porter 22 4.

Estratègies competitives genèriques de Porter 24 Tema 2: El model de negoci i gestió 6 Direcció i organització de l'empresa 29 Les àrees funcionals de l'empresa 29 El procés d'administració directiu 30 Models d'estructura organitzativa 31 Representació de l'estructura: els organigrames 31 Estils de lideratge i naturalesa humana: Teories X i Y 33 7 Gestió de recursos humans i relacions laborals 34 Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 1 El departament de recursos humans: objectius i funcions 34 El contracte de treball: concepte, subjectes i característiques 35 Relacions laborals i negociació col·lectiva 35 Polítiques d'igualtat a l'empresa 36 8 Àrea de producció, eficiència i productivitat 37 Eficàcia, eficiència tècnica i eficiència econòmica 38 Mesura de la productivitat 39 9 Estructura de costos i llindar de rendibilitat 40 Classificació i estructura dels costos empresarials 40 El llindar de rendibilitat o punt mort 41 Exemple resolt pas a pas 42 10 Estratègia comercial i màrqueting 43 El cicle de vida del producte 43 El màrqueting mix tradicional (les 4P) 44 L'evolució al màrqueting digital: les noves 4P 45 11 Mètodes de selecció d'inversions 46 1.

Classificació de les inversions 47 2. Magnituds bàsiques d'una inversió 48 3. Mètodes estàtics: el termini de recuperació (Payback) 49 4. Mètodes dinàmics: actualització financera (VAN i TIR) 49 12 Fonts de finançament a llarg termini 52 1. Criteris de classificació de les fonts financeres 52 2. Finançament propi a llarg termini 54 3. Finançament aliè a llarg termini 55 13 Finançament a curt termini i criteris d'idoneïtat 57 El finançament aliè a curt termini 58 Principals instruments de finançament a curt termini 58 Criteris d'idoneïtat de les fonts de finançament 60 14 Estructura patrimonial i actiu del balanç 62 1. El marc dels comptes anuals i el patrimoni empresarial 62 2.

L'equació fonamental del balanç de situació 63 3. Jerarquia i organització dels elements patrimonials 63 4. L'estructura econòmica: el criteri de liquiditat 63 5. Desglossament de l'actiu no corrent 64 6. Desglossament de l'actiu corrent 65 15 Estructura financera del balanç de situació 67 L'estructura financera i el criteri d'exigibilitat 67 Masses que integren l'estructura financera 68 Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 2 Valoració de l'immobilitzat: el Valor Net Comptable (VNC) 69 Model acadèmic normalitzat de balanç de situació 69 16 Compte de pèrdues i guanys 71 Concepte i funció del compte de pèrdues i guanys 71 L'estructura en cascada del resultat 71 1.

El bloc d'explotació: determinació del BAII 72 2. El bloc financer i el resultat abans d'impostos (BAI) 73 3. L'Impost sobre Societats i el Benefici Net (BN) 73 17 Anàlisi financera: fons de maniobra i liquiditat 75 1. Concepte i càlcul del fons de maniobra 75 2. Interpretació del fons de maniobra 77 3. La ràtio de liquiditat general 78 4.

Valors de referència i l'equilibri entre solvència i rendibilitat 78 18 Ràtios financeres, equilibri patrimonial i rendibilitat 80 Ràtios de liquiditat a curt termini: tresoreria i disponibilitat 80 Ràtios d'estructura financera i solvència global 81 L'equilibri patrimonial ideal 82 Anàlisi econòmica: rendibilitat econòmica, financera i de vendes 83 Exemple resolt pas a pas d'anàlisi integrada 85 Tema 3: Patrons de negoci i innovació 19 Patrons moderns de models de negoci 93 El patró freemium 94 L'estratègia de llarga cua (long tail) 95 Plataformes multilaterals 95 Altres patrons de negoci rellevants 95 20 R+D+i i gestió de la innovació 97 1.

El cicle de la R+D+i: recerca, desenvolupament i innovació 97 2. Impacte en la productivitat i protecció del coneixement 98 3. Classificació de les innovacions 98 4. El repte de l'empresa ambidextra 100 21 Eines d'innovació i tècniques de comunicació 101 1. Comprensió profunda del client: Mapa d'empatia i Buyer Persona 101 2. Creació de nous espais: Oceans Blaus i Matriu ERIC 103 3. Tècniques de comunicació per a projectes emprenedors 104 Tema 4: Estratègia empresarial i anàlisi 22 Pla de negoci, viabilitats i estudi de mercat 108 1. El pla de negoci: concepte, utilitat i estructura 108 Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 3 2.

Avaluació de les quatre viabilitats del projecte 109 3. L'estudi de mercat i les fonts d'informació 110 4. La matriu DAFO i la formulació estratègica 111 23 Canvas, Lean Startup i protecció jurídica 113 1. El llenç de model de negoci: Business Model Canvas 113 2. Metodologia Lean Startup i validació àgil 115 3.

Protecció jurídica de la innovació i el negoci 116 24 Formulari i resum per repassar 118 Tema 1: L'empresa i el seu entorn 118 Tema 2: Organització i recursos humans 120 Producció i productivitat 120 Costos i llindar de rendibilitat 121 Màrqueting 121 Selecció d'inversions 122 Finançament 122 Balanç i compte de pèrdues i guanys 122 Anàlisi financera i ràtios 123 Temes 3 i 4: Innovació i estratègia 123 Valors per saber-se 124 Errors típics 124 Solucions de les preguntes de repàs 126 Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 4 1 L'activitat econòmica,agents i perfil emprenedor EN ACABAR SABRÀS Saber explicar el problema de l'escassetat i classificar els factors de producció.

Saber descriure els agents econòmics i el flux circular de la renda (flux real i flux monetari). Saber definir el perfil emprenedor i les noves figures laborals com els knowmads. Saber identificar el sostre de vidre i la bretxa salarial com a barreres per a la dona a l'empresa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si les necessitats humanes són il·limitades i els recursos són escassos, què ha de fer una societat? 1. L'activitat econòmica i el problema de l'escassetat L'activitat econòmica neix per donar resposta a una contradicció bàsica: les persones tenen necessitats i desitjos il·limitats, mentre que els recursos disponibles per cobrir-los són finits.

Aquesta tensió constitueix l'escassetat econòmica, que obliga constantment a triar com assignar els mitjans disponibles de la manera més eficient. Per transformar aquests recursos en productes útils, les organitzacions combinen diferents factors de producció: Recursos naturals o factor terra (RN): Elements aportats pel medi sense transformació prèvia. Es distingeixen en no renovables (s'esgoten amb l'ús, com el petroli), renovables (fonts inesgotables a escala humana, com l'energia solar) i potencialment renovables (es regeneren de forma natural si la taxa d'explotació no supera la de reposició, com l'aigua dolça o les masses forestals).

Treball (L): Conjunt de capacitats físiques, intel·lectuals i tècniques que les persones destinen a l'activitat productiva. TEMA 1 L'empresa i el seu entorn 1 L'activitat econòmica, agents i perfil emprenedor 2 Responsabilitat social corporativa i classificació empresarial 3 Formes jurídiques de l'empresa 4 Localització, dimensió i creixement empresarial 5 Anàlisi de l'entorn general i específic Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 5 Capital (K): Conjunt de béns destinats a fabricar altres productes.

Inclou el capital financer (recursos líquids i fons monetaris), el capital material o físic (immobles, maquinària, instal·lacions) i l'intangible (programari, patents i drets d'ús). Iniciativa empresarial (IE): Facultat d'identificar oportunitats, coordinar els altres factors productius, prendre decisions sota incertesa i assumir el risc patrimonial derivat de l'activitat. El resultat d'aquest procés és la generació d'outputs en forma de béns (objectes tangibles) o serveis (prestacions intangibles), que poden destinar-se directament als usuaris finals o reintegrar-se al circuit productiu com a béns d'equip per a altres organitzacions.

Esquema de transformació d'inputs en outputs i la seva destinació econòmica. 2. Els agents econòmics i el flux circular de la renda La dinàmica dels mercats s'articula mitjançant la interacció de tres grans agents: Agent econòmic Funció principal Aportació al sistema Retribució rebuda Economies domèstiques (famílies) Consumir béns i serveis per cobrir necessitats privades. Aporten factors de producció (treball, estalvi, terrenys). Rendes (salaris, interessos, lloguers, dividends). Empreses Produir béns i prestar serveis amb ànim de lucre. Organitzen els factors productius i generen oferta de mercat. Ingressos per vendes i beneficis.

Sector públic (Estat) Garantir el benestar col·lectiu i regular el funcionament dels mercats. Proveeix béns i serveis públics (sanitat, infraestructures) i transfereix rendes. Impostos, taxes i cotitzacions socials. Aquests agents es connecten a través del flux circular de la renda, que integra simultàniament dos circuits de sentit oposat: el flux real (desplaçament físic de factors de les famílies a les empreses i de béns/serveis cap a les llars i l'administració) i el flux monetari (contraprestació en diners mitjançant salaris, preus de compra, tributs i subvencions). Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 6 CICLE Flux circular bàsic de la renda 1.

Famílies cedeixen factors: Aporten treball, capital i terrenys al mercat de factors 2. Empreses paguen rendes: Remuneren els factors amb salaris, interessos i lloguers 3. Empreses ofereixen béns: Venen productes i presten serveis al mercat 4. Famílies paguen el consum: Tanquen el cicle amb la despesa en productes 3. Perfil emprenedor i noves figures laborals: els knowmads L'esperit emprenedor defineix la capacitat de convertir idees en projectes econòmics viables. Requereix trets com la creativitat, el lideratge, l'acceptació del risc, la resiliència davant l'error i la flexibilitat estratègica.

DEFINICIÓ: KNOWMADS Els anomenats nòmades del coneixement (terme encunyat per John Moravec) són professionals altament qualificats caracteritzats per la mobilitat geogràfica, el domini digital, l'aprenentatge continu i la capacitat per gestionar projectes de forma autònoma i col·laborativa sense dependre d'estructures corporatives rígides. 4.

La dona en l'activitat empresarial: barreres i desigualtats Malgrat els avenços formals en formació i ocupació, l'emprenedoria i la direcció femenines continuen afrontant obstacles estructurals rellevants: Manca de referents visibles: Dificultat històrica per visibilitzar el lideratge femení, tot i reconeixements internacionals de referència en economia com els de Elinor Ostrom (2009), Esther Duflo (2019) o Claudia Goldin (2023). Conciliació i càrrega reproductiva: Distribució asimètrica de les feines domèstiques i de cures, a les quals les dones dediquen regularment prop del doble d'hores no remunerades que els homes.

1 Famílies cedeixen factors 2 Empreses paguen rendes 3 Empreses ofereixen béns 4 Famílies paguen el consum Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 7 Biaixos financers: Menor taxa d'aprovació de crèdit bancari i captació de fons d'inversió privada en projectes liderats per dones. L'any 1984, Gay Bryant va popularitzar la noció de sostre de vidre per descriure l'entramat invisible de normes culturals i prejudicis que impedeix a les professionals altament capacitades accedir als llocs d'alta responsabilitat. Així mateix, persisteix la bretxa salarial, definida com la diferència percentual entre el guany mitjà brut per hora percebut per homes i dones.

IDEES CLAU L'activitat econòmica resol el dilema entre necessitats humanes il·limitades i factors de producció escassos. Els factors de producció es classifiquen en recursos naturals, treball, capital i iniciativa empresarial. El flux circular de la renda harmonitza els intercanvis de béns, serveis i factors (flux real) amb la seva contrapartida dinerària (flux monetari). Els knowmads representen un perfil laboral emergent basat en el coneixement, la flexibilitat tecnològica i el treball autònom per projectes. El sostre de vidre i la bretxa salarial són barreres estructurals que limiten la igualtat efectiva de la dona en l'àmbit professional i emprenedor. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 2.

En quines tres subcategories es classifiquen els recursos naturals segons la seva capacitat de regeneració? 3. Com es diferencien el flux real i el flux monetari en el flux circular de la renda? 4. A què fa referència el concepte de 'sostre de vidre' formulat per Gay Bryant? TEMA 1: L'EMPRESA I EL SEU ENTORN 2 Responsabilitat social corporativa i classificació empresarial EN ACABAR SABRÀS Saber definir la responsabilitat social corporativa i distingir el codi ètic del balanç social. Saber relacionar l'RSC amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Saber classificar les empreses segons el sector, l'àmbit geogràfic, la titularitat i la dimensió.

Saber aplicar els llindars de dimensió de la UE per determinar si una empresa és micro, petita, mitjana o gran. Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 8 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 5 Una empresa que redueix les emissions més del que li exigeix la llei, què està fent? L'activitat productiva genera efectes directes tant en la comunitat com en el medi ambient. Per aquest motiu, la gestió moderna exigeix un compromís ètic formalitzat i una comprensió clara de la tipologia empresarial segons el seu context operatiu i la seva mida.

Responsabilitat social corporativa, codi ètic i balanç social La responsabilitat social corporativa (RSC) és la integració voluntària per part de les organitzacions de les preocupacions socials i mediambientals en les seves operacions comercials i en el tracte amb els grups d'interès (treballadors, clients, proveïdors o comunitat local), anant més enllà del simple compliment legal. Per articular aquest compromís, les empreses utilitzen dos instruments fonamentals: Codi ètic (o codi de conducta intern): document operatiu que recull els principis i les mesures concretes que guien les actuacions corporatives.

Inclou pautes sobre ètica i legalitat (seguretat laboral i bones pràctiques), ergonomia (adaptació física del lloc i prevenció de l'assetjament), justícia i igualtat (polítiques de discriminació positiva i paritat 50/50), gestió ambiental sostenible (ús responsable de matèries primeres i reciclatge avançat), conciliació (mesures com ara llars d'infants corporatives), creixement responsable (adopció de tecnologies eficients) i solidaritat (plans d'inserció laboral per a col·lectius vulnerables, com ara persones extutelades o expresoners).

Balanç social: document que sintetitza i avalua periòdicament, de manera quantitativa i qualitativa, l'impacte social i ambiental obtingut mitjançant l'aplicació del codi ètic. PER RECORDAR-HO El codi ètic planifica i estableix el compromís de conducta cap al futur; el balanç social ret comptes i mesura els resultats reals obtinguts en el període. La connexió amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) Els ODS fixats per les Nacions Unides plantegen disset objectius, desplegats en 169 fites, per a l'horitzó 2030.

En l'àmbit de la gestió estratègica i productiva, destaquen especialment tres compromisos: ODS 7 (Energia assequible i no contaminant): transició cap a fonts renovables i descarbonització de processos. ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructura): modernització tecnològica orientada a infraestructures sostenibles i resilients. ODS 12 (Producció i consum responsables): cicles de fabricació eficients i minimització de residus. Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 9 ESQUEMA Criteris de classificació de l'empresa Criteris de classificació empresarial Les empreses es cataloguen atenent diversos paràmetres que defineixen la seva estructura i camp d'acció: 1.

Segons el sector d'activitat Primari: extracció directa de recursos naturals (agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura i mineria). Secundari: transformació industrial de matèries primeres, generació d'energia i construcció. Terciari: prestació de serveis (educació, transport, comerç, sanitat o turisme). Quaternari: activitats intensives en coneixement, recerca i tractament de la informació (R+D+i, analítica avançada de dades). 2. Segons l'àmbit geogràfic Local: operacions circumscrites a un sol municipi o nucli urbà. Regional: abast focalitzat en una província o comunitat autònoma. Nacional: presència comercial al conjunt d'un sol estat.

Internacional: vendes a diversos països, però mantenint tota la capacitat productiva centralitzada al país d'origen (l'activitat a l'exterior es limita a la distribució o la logística). Multinacional: desplegament de plantes productives i filials operatives a diferents països del món, coordinades sota una estratègia global integrada. 3. Segons la titularitat del capital El capital pot ser privat (aportat per particulars sense fons públics), públic (propietat de l'administració estatal o regional) o mixt (copropietat pública i privada).

Els canvis d'estructura propietària s'anomenen nacionalització (l'Estat adquireix una entitat privada) o privatització (traspàs d'una corporació pública a mans d'inversors privats). Sector d'activitat Primari, secundari, terciari o quaternari Àmbit territorial Local, regional, nacional, internacional o multinacional Titularitat del capital Privada, pública o mixta Dimensió (criteris UE) Microempresa, petita, mitjana o gran Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 10 4.

Segons la dimensió econòmica La normativa de la Unió Europea defineix els estrats empresarials combinant tres indicadors: plantilla (treballadors), facturació anual (volum de vendes net) i volum d'actius (valor total dels béns i drets de l'empresa). Per consolidar una categoria, cal complir el requisit laboral i un dels dos criteris financers durant dos exercicis consecutius. Tipus d'empresa Treballadors Facturació anual Volum d'actius Microempresa 9 2 M€ 2 M€ Petita empresa 10 – 49 10 M€ 10 M€ Mitjana empresa 50 – 249 50 M€ 43 M€ Gran empresa 250 > 50 M€ > 43 M€ ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre una empresa internacional amb una empresa multinacional.

L'empresa internacional només comercialitza o distribueix a l'exterior des d'un centre fabril nacional; la multinacional disposa de centres de producció físics repartits per diferents territoris nacionals. IDEES CLAU La responsabilitat social corporativa (RSC) comprèn actuacions voluntàries que superen les exigències de la normativa vigent. El codi ètic formula els compromisos interns de conducta, mentre que el balanç social en quantifica i avalua l'impacte real. Els ODS 7, 9 i 12 vertebren la integració de l'eficiència energètica, la infraestructura tecnològica i el consum sostenible en el teixit productiu.

A diferència de l'empresa internacional, la multinacional posseeix centres de fabricació propis operatius a diversos països. Els llindars de dimensió de la UE exigeixen complir durant dos anys consecutius el límit de personal i, com a mínim, un dels dos criteris financers (actiu o facturació). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Quina diferència funcional existeix entre el codi ètic corporatiu i el balanç social? 7. Quines condicions exigeix la UE per classificar una organització com a petita empresa?

Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 11 TEMA 1: L'EMPRESA I EL SEU ENTORN 3 Formes jurídiques de l'empresa EN ACABAR SABRÀS Saber distingir persona física i persona jurídica i les conseqüències sobre la responsabilitat. Saber comparar la SL i la SA pel capital, les participacions o accions i la seva transmissió. Saber explicar els requisits de les societats laborals i el funcionament de les cooperatives. Saber triar la forma jurídica més adequada per a un cas concret. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Si un empresari individual s'arruïna, pot perdre el seu pis?

Classificació jurídica: persones físiques i persones jurídiques En el moment de constituir una empresa, els fundadors han de seleccionar quina estructura legal s'ajusta millor al seu projecte. Aquesta elecció, formalitzada en els estatuts fundacionals, condiciona directament el grau de risc patrimonial dels promotors, el finançament inicial necessari, el model tributari i la complexitat dels tràmits administratius.

Des de la perspectiva del dret mercantil, s'estableix una distinció fonamental entre les empreses personalistes (persones físiques) i les empreses no personalistes o societàries (persones jurídiques): Empreses personalistes (persona física): no existeix cap diferenciació entre la identitat de la persona i la de l'organització. Totes dues comparteixen un patrimoni únic, drets i obligacions legals. El referent bàsic és l'empresari individual. Empreses no personalistes (persona jurídica): la societat gaudeix d'una personalitat jurídica pròpia i independent de la dels seus membres, creada a través de la inscripció formal al Registre Mercantil.

El patrimoni corporatiu resta separat del patrimoni privat dels socis. Dins d'aquest grup trobem la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima, les societats laborals i les societats cooperatives. Esquema de classificació de les formes jurídiques segons personalistes i societàries. Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 12 L'empresari individual L'empresari individual (conegut habitualment com a autònom) és una persona física que gestiona en nom propi una activitat econòmica o professional mercantil de manera continuada.

Representa la forma legal més àgil d'iniciar un negoci, ja que no exigeix cap capital mínim fundacional ni tràmits notarials complexos d'escriptura pública. ALERTA SOBRE EL RISC PATRIMONIAL L'empresari individual respon dels deutes contrets amb una responsabilitat patrimonial il·limitada. Això implica que, si el negoci no pot satisfer els seus compromisos financers, haurà de respondre amb tots els seus béns personals, tant presents com futurs (habitatge, estalvis o vehicles). Segons el règim econòmic matrimonial, aquesta responsabilitat pot estendre's als béns del cònjuge.

Pel que fa al règim tributari, els rendiments obtinguts tributen a través de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), que és un tribut progressiu on el percentatge impositiu creix a mesura que s'incrementen els guanys. Societats mercantils capitalistes: SL i SA Les societats capitalistes centren el seu funcionament en els fons monetaris aportats més que en les característiques individuals dels seus integrants. En ambdós models, la responsabilitat dels integrants davant tercers resta limitada a l'aportació efectuada, blindant el patrimoni particular dels socis enfront de les pèrdues de la companyia.

Societat de Responsabilitat Limitada (SL / SRL) Està concebuda per a petites i mitjanes empreses amb pocs socis. Es pot constituir amb un sol soci (denominant-se en aquest cas societat limitada unipersonal o SLU) o amb diversos membres. Capital social i participacions: el capital mínim legal és de 1 €. Malgrat això, si la societat es constitueix amb un capital inferior a 3.000 €, la llei estableix que els socis continuen responent de manera solidària per la diferència fins a cobrir aquests 3.000 € davant possibles deutes. El capital està dividit en participacions socials, les quals tenen caràcter indivisible i acumulable, i no poden cotitzar en borsa.

Transmissió restringida: la compravenda de participacions a terceres persones alienes a la societat requereix el consentiment explícit dels altres socis a través de la Junta General. La transmissió és lliure exclusivament entre els propis socis o a favor de cònjuges, ascendents i descendents. Els socis restants gaudeixen de dret d'adquisició preferent. Fiscalitat: tributa mitjançant l'Impost sobre Societats (IS). Societat Anònima (SA) És la modalitat societària dissenyada per a projectes empresarials de gran envergadura que requereixen mobilitzar importants volums de fons. Capital social i accions: requereix un capital mínim de 60.000 €.

En el moment de la constitució formal, aquest capital ha d'estar el 100 % subscrit (assignat íntegrament) i desemborsat com a Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 13 mínim en un 25 %; la part restant (dividends passius) s'ha d'abonar en la forma i el termini que fixin els estatuts. Transmissió i mercat: el capital es fragmenta en accions (parts alíquotes amb el mateix valor nominal). Les accions són de lliure compravenda, facilitant la liquiditat de la inversió. És l'únic model societari que pot cotitzar a les borses de valors oficials.

Drets dels accionistes: cada soci té dret a rebre dividends de forma proporcional a la seva quota, a participar i votar a la Junta General segons el volum d'accions en propietat i a exercir el dret preferent de subscripció en cas d'ampliacions de capital.

ESQUEMA Classificació de les formes jurídiques de l'empresa Empreses personalistes Persona física sense separació patrimonial Empresari individual Responsabilitat il·limitada i tributació per IRPF Empreses societàries Persona jurídica amb patrimoni separat Societats capitalistes Importància clau de l'aportació econòmica Societat Limitada (SL) Capital en participacions, mínim 1 € Societat Anònima (SA) Capital en accions cotitzables, mínim 60.000 € Societats d'economia social Participació directa del treballador i cooperació Societats laborals (SLL / SAL) Majoria del capital en mans de treballadors indefinits Societat Cooperativa Gestió democràtica d'un soci un vot Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 14 Societats de caràcter social: laborals i cooperatives Aquestes entitats prioritzen la participació activa del treballador i el control comunitari sobre el rendiment exclusivament financer, gaudint sovint de bonificacions i línies d'ajut institucional.

Societats Laborals (SLL i SAL) Sorgeixen com a variants de les societats limitades i anònimes tradicionals amb l'objectiu de fomentar la integració dels empleats en la propietat del negoci: Requisits de socis: cal un mínim de 3 socis (es permet iniciar l'activitat temporalment amb 2 socis, amb l'obligació legal d'incorporar-ne un tercer en un marge límit de 36 mesos). Almenys 2 dels 3 membres han de ser socis treballadors. Distribució de control i capital: la majoria del capital social (com a mínim el 51 %) ha de pertànyer als treballadors contractats per temps indefinit. Així mateix, per evitar posicions dominants, cap soci no pot posseir més del 33,3 % del capital.

Modalitats: la Societat Limitada Laboral (SLL) exigeix un capital mínim d'1 € (amb salvaguarda solidària fins a 3.000 €), mentre que la Societat Anònima Laboral (SAL) en requereix 60.000 €. Totes dues limiten la responsabilitat dels socis a l'aportació realitzada i tributen a l'IS. Societat Cooperativa (SCoop) És una associació autònoma de persones unides voluntàriament per satisfer necessitats econòmiques i socials comunes mitjançant una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica. Governança democràtica: s'aplica el principi estricte d'«un soci, un vot», de manera que el poder de decisió a l'Assemblea no depèn dels diners aportats sinó de la condició de membre.

Condicions d'accés i patrimoni: a Catalunya, la Llei 12/2015 de cooperatives fixa un mínim de 2 persones sòcies per a les cooperatives de primer grau (la llei estatal, la Llei 27/1999, n'exigeix 3) i, segons aquesta llei, el capital mínim estatutari no pot ser inferior a 3.000 €. La responsabilitat pot configurar-se com a limitada o il·limitada segons els estatuts, amb un fons mínim operatiu assegurat. Règim fiscal privilegiat: tributa sota l'Impost sobre Societats amb un gravamen reduït del 20 %, a més de poder optar a subvencions específiques.

Quadre comparatiu i criteris d'elecció La selecció final entre una opció o una altra depèn de l'encreuament entre la magnitud del capital disponible, el perill patrimonial assumible i la càrrega fiscal suportada: Forma jurídica Mínim de socis Capital mínim legal Responsabilitat pels deutes Règim tributari Tràmits i complexitat Empresari individual 1 No s'exigeix mínim Il·limitada (patrimoni personal) IRPF (progressiu) Molt senzilla Societat Limitada (SL) 1 (SLU) A partir d'1 € (garantia de 3.000 €) Limitada al capital aportat Impost de Societats (25 %) Senzilla Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 15 Forma jurídica Mínim de socis Capital mínim legal Responsabilitat pels deutes Règim tributari Tràmits i complexitat Societat Anònima (SA) 1 (SAU) 60.000 € (25 % mínim inicial) Limitada al capital aportat Impost de Societats (25 %) Molt complexa Societat Laboral (SLL / SAL) 3 (transitori 2 durant 36 m.) SLL: 1 € / SAL: 60.000 € Limitada al capital aportat Impost de Societats (bonificat) Intermèdia a complexa Societat Cooperativa 2 a Catalunya (3 segons la llei estatal) Establert en estatuts (mín.

3.000 €) Limitada o il·limitada (segons estatuts) Impost de Societats reduït (20 %) Complexa PER RECORDAR-HO L'IRPF pot resultar fiscalment més avantatjós en empreses de dimensions molt reduïdes o que generen beneficis baixos. Quan els beneficis s'enfilen, l'Impost sobre Societats sol ser més convenient en aplicar un tipus fix general del 25 %, atès que l'IRPF grava els trams superiors a percentatges substancialment més alts. IDEES CLAU L'empresari individual és una persona física que assumeix responsabilitat patrimonial il·limitada, responent amb els seus béns personals presents i futurs.

Les societats mercantils gaudeixen de personalitat jurídica pròpia, la qual cosa limita la responsabilitat dels socis exclusivament al capital aportat. La Societat Limitada té el capital dividit en participacions intransmissibles lliurement a tercers, mentre que la Societat Anònima es divideix en accions lliurement negociables. A les societats laborals, més del 50 % del capital ha de pertànyer als treballadors indefinits i cap soci no pot superar el 33,3 % de les participacions o accions. Les cooperatives funcionen sota el principi democràtic d'un soci un vot i gaudeixen d'un tipus reduït del 20 % en l'Impost sobre Societats. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 9.

Quina diferència essencial hi ha entre una acció d'una Societat Anònima i una participació d'una Societat Limitada? 10. Què succeeix amb la responsabilitat dels socis si es constitueix una Societat Limitada amb només 1 € de capital? 11. Quines condicions específiques han de complir els socis d'una societat laboral pel que fa a la propietat del capital? Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 16 TEMA 1: L'EMPRESA I EL SEU ENTORN 4 Localització,dimensió i creixement empresarial EN ACABAR SABRÀS Saber explicar els factors de localització empresarial i el fenomen de la deslocalització. Saber utilitzar la matriu d'Ansoff per planificar el creixement intern.

Saber distingir les estratègies de concentració, especialment la fusió pura i l'absorció. Saber explicar la joint venture com a forma de cooperació entre empreses. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què una empresa tèxtil trasllada les fàbriques a un altre país? Localització empresarial i el fenomen de la deslocalització La localització empresarial consisteix en l'elecció de l'enclavament geogràfic idoni per establir les instal·lacions productives, comercials i administratives d'un negoci. Aquesta decisió estratègica té un caràcter estructural a llarg termini, requereix inversions elevades i condiciona de manera directa l'eficiència operativa i la competitivitat de la companyia en el mercat.

Els factors clau que determinen la decisió de localització s'agrupen en tres grans blocs: Accés als factors productius: proximitat i facilitat per obtenir matèries primeres i subministraments essencials (energia elèctrica, aigua, xarxes de telecomunicacions) per reduir despeses logístiques; disponibilitat de mà d'obra qualificada i adaptada a les tasques requerides; i accés a fonts de finançament i entitats financeres. Costos d'instal·lació i condicionament: preu d'adquisició o lloguer de terrenys, naus industrials, magatzems i oficines, així com els costos associats a la construcció o a futures ampliacions de la capacitat física.

Característiques de l'entorn: qualitat de les infraestructures de transport (xarxa viària, connexió ferroviària, ports i aeroports); marc legislatiu (normativa laboral, incentius fiscals, regulacions mediambientals i facilitats burocràtiques); dinamisme econòmic de la regió; i estructura de la competència (saturació del mercat o presència d'empreses auxiliars i pols d'atracció de clients). DEFINICIÓ La deslocalització industrial és el trasllat total o parcial de l'activitat productiva d'una empresa des del seu país d'origen cap a altres territoris o economies estrangeres que ofereixen avantatges en costos o regulacions.

Les empreses recorren a la deslocalització impulsades principalment per la recerca de menors costos laborals (sous més reduïts i menors càrregues socials), sòl industrial a preus inferiors, marcs fiscals més favorables o normatives laborals i mediambientals menys exigents, la qual cosa permet disminuir el cost unitari de producció i millorar els marges comercials. Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 17 Dimensió empresarial i estratègies de creixement La dimensió de l'empresa reflecteix la seva capacitat productiva màxima o potencial en un període determinat, condicionada pel pressupost disponible, la tecnologia i el volum de demanda que el mercat és capaç d'absorbir.

A mesura que l'activitat es consolida, l'empresa pot adoptar dues vies principals d'expansió: el creixement intern i el creixement extern. ESQUEMA Modalitats de creixement empresarial Creixement intern: l'enfocament de la matriu d'Ansoff El creixement intern consisteix a incrementar la capacitat productiva i el volum de negoci mitjançant inversions en la pròpia estructura, emprant recursos generats per la companyia o nou finançament. Es divideix fonamentalment en estratègies d'especialització (optimitzar el producte existent) i estratègies de diversificació (ampliar la gamma de productes o mercats).

Per sistematitzar aquestes opcions, Igor Ansoff va formular als anys cinquanta una eina estratègica que creua el grau de novetat del producte amb el grau de novetat del mercat: Mercat / Producte Productes actuals Productes nous Mercats actuals Penetració de mercat Vendre més unitats del producte habitual als clients existents mitjançant campanyes de publicitat, descomptes o millora de canals de distribució. Desenvolupament de productes Llançar nous articles, variants o gammes complementàries adreçades a la clientela habitual. Mercats nous Desenvolupament de mercats Comercialitzar els productes tradicionals en nous segments de consumidors o en noves àrees geogràfiques no explorades prèviament.

Diversificació Introduir productes completament nous en mercats desconeguts per a l'empresa, assumint el risc més elevat de la matriu.

Creixement intern Inversions en recursos i capacitat pròpia Especialització Penetració i expansió de producte o mercat Diversificació Nous productes i mercats simultàniament Creixement extern Unió o acords amb altres empreses Concentració Fusió, absorció, participació i hòlding Cooperació Aliances com la joint venture Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 18 EXEMPLE Una marca de roba esportiva aplica una estratègia de penetració de mercat oferint descomptes als seus compradors habituals; fa desenvolupament de producte quan dissenya una línia de rellotges intel·ligents per als mateixos clients; opta pel desenvolupament de mercats si obre botigues a l'estranger venent les seves samarretes de sempre; i executa una diversificació si comença a comercialitzar begudes isotòniques per a un públic general en supermercats.

Creixement extern: concentració i cooperació empresarial El creixement extern s'assoleix mitjançant l'adquisició, participació o aliança amb altres companyies ja operatives, permetent accedir de manera ràpida a capacitats, quotes de mercat o tecnologies ja consolidades. 1. Estratègies de concentració empresarial La concentració suposa la unió o presa de control patrimonial entre societats: Fusió pura: dues o més empreses independents decideixen dissoldre les seves personalitats jurídiques prèvies per constituir conjuntament una nova entitat jurídica única, integrant tots els patrimonis, recursos i clients.

Aquestes operacions estan sotmeses a la vigilància de les autoritats de la competència per evitar la formació de monopolis o oligopolis lesius per als consumidors. Absorció: una companyia adquireix i integra en la seva pròpia estructura el patrimoni d'una altra entitat, la qual s'extingeix i perd la seva personalitat jurídica, mentre que l'empresa absorbent manté la seva identitat original.

Participació societària: consisteix en la compra de títols o participacions del capital d'una altra societat sense integrar-la formalment, amb l'objectiu d'exercir-hi influència o control segons el volum comprat: Control minoritari: menys del 50 % del capital; permet participar en juntes i influir en la gestió, però sense domini absolut de les votacions. Control majoritari: més del 50 % del capital (per exemple, un 50,0001 %), garantint el poder de decisió en les assemblees d'accionistes. Control total: quan es posseeix el 100 % (o la pràctica totalitat) del capital, la participada és una filial íntegrament controlada i es dirigeix sense dependre del suport d'altres socis.

Hòlding: organització formada per una societat matriu que no sol exercir una activitat fabril o comercial directa, sinó que gestiona carteres de valors i posseeix accions d'un conjunt d'empreses filials independents operativament. Aquesta fórmula facilita la diversificació, aporta eficiència fiscal mitjançant la consolidació de resultats i optimitza l'accés a grans volums de finançament. 2.

Estratègies de cooperació empresarial: la joint venture A diferència de la concentració, les estratègies de cooperació mantenen la plena sobirania i independència jurídica de les parts implicades: Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 19 DEFINICIÓ Una joint venture o aliança d'empreses és un acord estratègic mitjançant el qual dues o més societats independents comparteixen recursos, coneixements i riscos per desenvolupar conjuntament un projecte determinat o accedir a un nou mercat, repartint-se els beneficis obtinguts.

Aquest mecanisme de col·laboració permet compartir elevades despeses d'inversió i aprofitar sinergies tècniques i comercials sense necessitat d'afrontar els costos ni la complexitat jurídica d'una fusió. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre la fusió amb l'absorció: en la fusió pura, totes les empreses inicials desapareixen per crear-ne una de nova (A + B = C); en canvi, en l'absorció, una empresa subsisteix i integra l'altra, que s'extingeix (A + B = A). IDEES CLAU La localització empresarial és una decisió estratègica irreversible a curt termini determinada per l'accés a inputs, els costos del sòl i les condicions legals de l'entorn.

La deslocalització industrial cerca reduir costos operatius i fiscals traslladant la producció a economies amb normatives més avantatjoses. El creixement intern augmenta la capacitat pròpia i es planifica mitjançant la matriu d'Ansoff, que combina productes i mercats nous o existents. En la concentració empresarial cal distingir la fusió pura (creació d'una nova societat) de l'absorció (incorporació d'una societat a una altra que perviu). La joint venture és una via de creixement extern basada en la cooperació que manté la independència jurídica de les empreses participants. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13.

Quina diferència jurídica fonamental hi ha entre una fusió pura i una absorció societària? 14. Segons la matriu d'Ansoff, quin quadrant presenta el nivell més gran d'incertesa i risc per a l'empresa? 15. Quin percentatge de participació en el capital d'una societat és necessari per garantir un control majoritari en la presa de decisions? Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 20 TEMA 1: L'EMPRESA I EL SEU ENTORN 5 Anàlisi de l'entorn general i específic EN ACABAR SABRÀS Saber analitzar el macroentorn d'una empresa amb l'eina PESTEL. Saber identificar els agents de l'entorn específic d'un sector.

Saber aplicar el model de les cinc forces de Porter i reconèixer les barreres d'entrada. Saber distingir les estratègies genèriques de lideratge en costos, diferenciació i enfocament. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 16 Una pujada general d'impostos i l'obertura d'un competidor just al costat afecten igual una botiga? Tota empresa opera com un sistema obert que interactua de manera constant amb el medi exterior. Aquest entorn empresarial es compon del conjunt de variables, condicionants i agents aliens a l'organització que afecten la seva activitat, la seva presa de decisions estratègiques i els seus resultats.

Segons el grau d'influència i proximitat, l'entorn es divideix en macroentorn o entorn general i microentorn o entorn específic. 1. El macroentorn: Anàlisi PESTEL El macroentorn inclou tots aquells factors d'abast global que afecten el conjunt d'empreses d'una societat o àrea geogràfica determinada, sense dependre del sector concret d'activitat. Com que l'empresa individual no té prou capacitat per modificar aquestes variables externes, la seva tasca estratègica consisteix a anticipar tendències per aprofitar oportunitats i neutralitzar amenaces mitjançant l'eina coneguda com a anàlisi PESTEL.

Dimensió PESTEL Àmbits que analitza Exemples d'impacte en l'empresa Polítics Estabilitat de govern, polítiques públiques, ideologia institucional, nivell de corrupció i relacions internacionals. Canvis en acords de comerç internacional o tensions geopolítiques que alteren les exportacions. Econòmics Cicle econòmic (recessió o bonança), inflació, tipus d'interès, pressió fiscal, dèficit públic i taxes d'atur. Un augment de la inflació redueix la capacitat adquisitiva familiar i contrau el consum. Socioculturals Pautes culturals, hàbits de consum, nivell educatiu, estructura demogràfica (envelliment) i conflictivitat laboral.

Una major preocupació per la salut afavoreix el consum d'aliments funcionals o d'origen vegetal. Tecnològics Grau d'innovació, infraestructures de telecomunicacions, inversió estatal en R+D+i i automatització de processos. La digitalització permet optimitzar cadenes de subministrament i obrir nous canals de venda en línia. Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 21 Dimensió PESTEL Àmbits que analitza Exemples d'impacte en l'empresa Ecològics Sostenibilitat ambiental, canvi climàtic, gestió de residus i ús responsable dels recursos naturals. Normatives sobre petjada de carboni que obliguen a transformar la logística i el disseny d'envasos.

Legals Marc jurídic vigent: dret laboral, marc mercantil, normatives sanitàries, protecció de dades i seguretat. L'establiment d'un salari mínim més elevat o exigències de seguretat més estrictes en el treball. 2. El microentorn: Agents de l'entorn específic L'entorn específic fa referència a les forces i agents exteriors que operen en el mateix sector d'activitat i que incideixen de forma directa i diària en la capacitat de l'empresa per generar beneficis. Entre els seus components essencials destaquen: Competidors actuals: Empreses que satisfan necessitats idèntiques o molt similars en el mateix segment de mercat.

Clients: Destinataris finals o intermediaris que adquireixen el bé o servei i dels quals depèn la generació d'ingressos. Proveïdors i subministradors: Subministradors de matèries primeres, components, energia o aigua, les condicions de preu i lliurament dels quals condicionen l'estructura de costos. Entitats financeres: Bancs i intermediaris financers que atorguen liquiditat i finançament a canvi d'interessos. Mercat de treball: Disponibilitat, nivell de formació i cost de la mà d'obra necessària per produir.

Administracions públiques i infraestructures: Organismes reguladors del sector (llicències, impostos municipals) i xarxes de comunicació (carreteres, ports, fibra òptica) que faciliten la logística. 3. El model de les cinc forces competitives de Michael Porter Desenvolupat l'any 1979 per l'economista Michael Porter, aquest marc teòric analitza com s'estructura la competència dins d'un sector industrial per determinar el seu atractiu i el seu nivell potencial de rendibilitat mitjana. Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 22 ESQUEMA Model de les 5 forces competitives de Porter Aquestes cinc forces interactuen de manera permanent sobre l'estructura competitiva del mercat: 1.

Poder de negociació dels clients Capacitat dels compradors per collar a la baixa els preus, exigir millores de qualitat o reclamar terminis de pagament més flexibles. El seu poder augmenta quan les compres estan molt concentrades en pocs clients, quan el producte no està diferenciat o quan als consumidors els resulta fàcil i econòmic canviar a un altre proveïdor. 2. Poder de negociació dels proveïdors Facultat dels subministradors per imposar preus elevats, retallar terminis de lliurament o limitar les quantitats venudes. Si el mercat d'un recurs clau està monopolitzat per pocs proveïdors i no existeixen subministraments alternatius, el seu poder de negociació és màxim. 3.

Amenaça de productes substitutius Els productes substitutius són aquells que, tot i basar-se en tecnologies, processos o matèries primeres diferents, satisfan exactament la mateixa necessitat bàsica del consumidor (per exemple, el tren d'alta velocitat davant dels vols nacionals). Aquests productes fixen un sostre als preus que pot cobrar el sector, ja que un preu excessiu desplaça la demanda cap a l'alternativa. 4. Rivalitat entre els competidors existents Grau d'agressivitat competitiva entre les empreses que ja operen al sector.

La rivalitat s'intensifica quan hi ha nombrosos competidors (mercat fragmentat), quan el ritme de creixement del sector és lent o nul, o quan el producte no està diferenciat i la competència es redueix a guerres de preus. 5. Amenaça de nous competidors entrants Probabilitat que noves companyies s'incorporin al sector per captar quota de mercat. Aquesta entrada serà més o menys difícil segons l'alçada de les barreres d'entrada.

Rivalitat de competidors Intensitat competitiva al centre del sector Nous entrants Amenaça frenada per barreres d'entrada Productes substitutius Amenaça d'alternatives que cobreixen la necessitat Poder dels clients Capacitat per exigir menors preus i condicions Poder dels proveïdors Capacitat per imposar preus de les matèries Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 23 DEFINICIÓ Les barreres d'entrada són obstacles econòmics, legals o tecnològics que frenen o encareixen la incorporació de nous rivals a un sector d'activitat.

Principals barreres d'entrada al mercat Inversions inicials elevades: La necessitat de desemborsar quantitats milionàries en immobilitzat, laboratoris o publicitat abans de començar a vendre dissuadeix nous competidors. Economies d'escala: Les empreses consolidades produeixen en grans volums, la qual cosa redueix el seu cost mitjà unitari i impedeix que una empresa novella pugui competir en preus des del primer dia. Diferenciació de producte i imatge de marca: Les firmes consolidades tenen compradors fidels; els nous entrants han d'invertir ingents recursos per donar a conèixer la seva proposta.

Barreres legals i regulatòries: Exigència de concessions administratives, llicències especials o requisits tècnics estrictes (com en farmàcies o estancs). Barreres tecnològiques i patents: Drets de propietat industrial que blinden processos o productes exclusius durant anys. Accés restringit als canals de distribució: Xarxes comercials i espais d'exposició als supermercats ja coberts o amb contractes d'exclusivitat. Control de recursos o matèries primeres essencials: Domini exclusiu de jaciments, patents o fonts de subministrament clau.

Monopolis naturals: Activitats on l'existència d'una única empresa és l'única via econòmicament viable degut als costos fixos astronòmics (xarxes de distribució d'aigua potable o electricitat). ERROR FREQÜENT No s'han de confondre les barreres d'entrada amb les barreres de sortida. Aquestes darreres són impediments (com ara tenir actius no amortitzats molt especialitzats i difícils de vendre, altes indemnitzacions per acomiadament o compromisos contractuals a llarg termini) que obliguen una empresa deficitària a continuar oberta malgrat obtenir pèrdues, la qual cosa prolonga una rivalitat destructiva en el sector. 4.

Estratègies competitives genèriques de Porter Per combatre amb èxit les cinc forces competitives i obtenir un rendiment superior a la mitjana de la indústria, Porter planteja tres estratègies competitives genèriques: Estratègia Objectiu estratègic Com s'aconsegueix l'avantatge Lideratge en costos Tot el mercat Aconseguir els costos de producció i distribució més baixos de la indústria mitjançant economies d'escala, estandardització i processos eficients per oferir preus inferiors o obtenir marges més grans.

Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 24 Estratègia Objectiu estratègic Com s'aconsegueix l'avantatge Diferenciació Tot el mercat Oferir un bé o servei percebut com a únic pels clients (disseny, qualitat superior, marca de prestigi, servei postvenda), de manera que aquests acceptin pagar un sobrepreu. Enfocament o nínxol Segment concret i estret Especialitzar-se exclusivament en un nínxol específic de compradors, línia de productes o àmbit geogràfic, buscant l'avantatge dins d'aquest subsegment sigui per baix cost o per diferenciació. IDEES CLAU L'entorn general (macroentorn) comprèn variables que afecten totes les empreses d'una zona i s'analitza amb l'eina PESTEL.

L'entorn específic (microentorn) està format pels agents directes d'un sector industrial que condicionen la rendibilitat del negoci. El model de les cinc forces de Porter mesura l'atractiu i la intensitat competitiva del sector mitjançant clients, proveïdors, substituts, nous entrants i competidors actuals. Les barreres d'entrada (com economies d'escala, patents o canals ocupats) limiten l'arribada de competidors i protegeixen els marges. Les tres estratègies competitives genèriques de Porter per liderar un sector són el lideratge en costos, la diferenciació i l'enfocament (nínxol). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. En què es diferencia un factor del macroentorn d'un factor del microentorn? 18.

Per què un producte substitutiu redueix la rendibilitat d'un sector industrial? 19. Com actuen les barreres de sortida sobre la competència d'un mercat? Test · Tema 1 Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 20. Quin recurs es considera potencialment renovable? 21. Quin agent rep rendes a canvi d'aportar factors de producció? El gas natural a) L'energia solar b) El petroli c) L'aigua dolça d) L'Estat a) Les empreses privades b) Les economies domèstiques c) Els intermediaris financers d) Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 25 22. Quina característica defineix el perfil professional dels anomenats knowmads? 23.

Com es defineix tècnicament la bretxa salarial de gènere? 24. Quin document avalua de forma quantitativa i qualitativa l'impacte social d'una organització? 25. Quin tret distingeix estructuralment una multinacional d'una empresa internacional exportadora? 26. Una firma amb 40 empleats i 15 M€ d'actius i 8 M€ de facturació es classifica com: 27. Com s'anomena l'adquisició per part del sector públic d'una empresa que era privada? 28. Quin és el capital mínim per constituir una Societat Anònima segons la normativa vigent? 29. Com respon un empresari individual davant dels deutes generats pel seu negoci?

Dependència jeràrquica a) Treball manual rutinari b) Mobilitat i aprenentatge digital c) Rigidesa contractual d) Diferència d'anys cotitzats a) Percentatge d'atur femení b) Cost dels plans d'igualtat c) Diferència percentual de guanys horaris d) El codi de conducta a) El conveni col·lectiu b) El balanç social c) El balanç de situació d) Major despesa en campanyes publicitàries a) Capacitat de fixar preus globals b) Centres productius propis a diversos països c) Cotització directa en borses estrangeres d) Petita empresa a) Mitjana empresa b) Microempresa c) Gran empresa d) Privatització a) Nacionalització b) Absorció mercantil c) Deslocalització d) 60.000 € amb el 25 % desemborsat inicialment a) 3.000 € desemborsats al 100 % b) 60.000 € totalment desemborsats en la constitució c) 1 € amb garantia solidària de 3.000 € d) Només amb la maquinària i béns de l'empresa a) Només amb els fons dipositats al banc b) Fins a un màxim fixat de 3.000 € c) Amb tot el seu patrimoni present i futur d) Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 26 30.

Quin règim de vot s'aplica en les assemblees d'una cooperativa? 31. Quin percentatge màxim de capital pot tenir un únic soci en una societat laboral? 32. Quin motiu principal impulsa un procés de deslocalització industrial cap a altres països? 33. Segons la matriu d'Ansoff, vendre un producte actual a un nou grup de consumidors rep el nom de: 34. En una absorció empresarial, què succeeix amb l'empresa adquirida? 35. Quina característica defineix específicament l'acord de cooperació d'una joint venture? 36. Quin component de l'anàlisi PESTEL avalua l'evolució de la taxa d'inflació i el tipus d'interès? 37. Quan augmenta el poder de negociació dels proveïdors en un mercat segons Porter?

Vot delegat en funció del volum de producció a) Un soci equival a un vot b) Vots segons l'antiguitat del membre c) Vots proporcionals al capital aportat d) El 50 % a) El 33,3 % b) El 49 % c) El 25 % d) Diversificar la gamma de productes al mercat a) Assolir un control absolut mitjançant una fusió b) Augmentar immediatament les despeses d'instal·lació c) Aprofitar costos laborals i fiscals més reduïts d) Penetració de mercat a) Diversificació pura b) Desenvolupament de mercats c) Desenvolupament de productes d) Crea una tercera societat juntament amb l'adquirent a) Conserva la seva personalitat jurídica independent b) Desapareix com a entitat i s'integra en l'adquirent c) Es transforma automàticament en una joint venture d) La integració patrimonial mitjançant una fusió a) El manteniment de la independència de les parts b) La creació d'un hòlding amb control accionarial total c) L'adquisició obligatòria de més del 80 % del capital d) Factors socioculturals a) Factors econòmics b) Factors legals c) Factors polítics d) Quan l'empresa compra volums immensos de matèria a) Quan el recurs que venen és fàcilment substituïble b) Quan el subministrament clau està en poques mans c) Quan hi ha desenes de proveïdors que competeixen d) Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 27 38.

Quin d'aquests elements constitueix una barrera d'entrada típica a un sector? 39. Quina estratègia genèrica de Porter busca captar un sobrepreu oferint un disseny o qualitat única a tot el mercat? Costos d'acomiadament per tancar la fàbrica a) Actius especialitzats sense valor de revenda b) Pèrdua d'indemnitzacions per abandonar el mercat c) Presència de fortes economies d'escala d) Enfocament en costos a) Diferenciació b) Lideratge en costos c) Penetració de nínxol d) Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 28 6 Direcció i organització de l'empresa EN ACABAR SABRÀS Saber identificar les àrees funcionals de l'empresa.

Saber descriure les etapes del procés d'administració: planificació, organització, gestió i control. Saber comparar els models d'estructura organitzativa i representar-los amb organigrames. Saber relacionar les Teories X i Y de McGregor amb els estils de lideratge. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Un cap que creu que els treballadors només s'esforcen si els vigila, quin estil de lideratge tindrà? Les àrees funcionals de l'empresa Per assolir els seus objectius de manera eficient, l'empresa fragmenta la seva activitat global en diferents departaments especialitzats coneguts com a àrees funcionals.

Cadascuna assumeix responsabilitats concretes interconnectades amb la resta: Àrea comercial: Connecta l'organització amb el mercat. S'encarrega d'analitzar les necessitats dels consumidors mitjançant estudis de mercat i de dissenyar les estratègies de comercialització (preu, distribució, comunicació i producte).

TEMA 2 El model de negoci i gestió 6 Direcció i organització de l'empresa 7 Gestió de recursos humans i relacions laborals 8 Àrea de producció, eficiència i productivitat 9 Estructura de costos i llindar de rendibilitat 10 Estratègia comercial i màrqueting 11 Mètodes de selecció d'inversions 12 Fonts de finançament a llarg termini 13 Finançament a curt termini i criteris d'idoneïtat 14 Estructura patrimonial i actiu del balanç 15 Estructura financera del balanç de situació 16 Compte de pèrdues i guanys 17 Anàlisi financera: fons de maniobra i liquiditat 18 Ràtios financeres, equilibri patrimonial i rendibilitat Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 29 Àrea de producció: Administra la transformació física o lògica de matèries primeres i recursos en productes acabats o serveis, controlant l'aprovisionament, l'eficiència dels processos i els estàndards de qualitat.

Àrea de finançament i inversió: Capta els recursos monetaris imprescindibles (propis o aliens) i determina quins projectes d'inversió ofereixen la millor rendibilitat i seguretat patrimonial. Àrea de recursos humans (RRHH): Gestiona el capital humà de l'empresa mitjançant processos de reclutament, contractació, formació continuada, retribució i dinamització del clima laboral. PER RECORDAR-HO Quan una empresa decideix no desenvolupar internament alguna d'aquestes funcions secundàries i contracta una empresa externa especialitzada per executar-la, s'aplica el concepte d'externalització o outsourcing.

El procés d'administració directiu La direcció empresarial guia i coordina els esforços conjunts per assolir les metes corporatives optimitzant els recursos disponibles. Aquest procés s'executa a través de quatre fases contínues i seqüencials: CICLE Cicle continu del procés directiu 1. Planificació: Definició d'objectius estratègics i vies d'acció 2. Organització: Distribució de tasques, rols i recursos 3. Gestió: Dinamització, coordinació i lideratge humà 4.

Control: Avaluació de desviacions i ajustos correctors 1 Planificació 2 Organització 3 Gestió 4 Control Planificació: Fixa la visió, els objectius estratègics i operatius, així com els plans d'acció i recursos necessaris per assolir-los a curt, mitjà i llarg termini. 1 Economia de l'Empresa PAU: apunts amb tests i formulari 30 Models d'estructura organitzativa L'estructura organitzativa reflecteix l'ordenació dels llocs de treball, les…