Funcionament de l'Empresa i Models de Negoci

I 96 flashcards i 64 preguntes més al document.

Text del document

Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat 1.1. Anàlisi de la relació entre l'escassetat de recursos i les necessitats com a problema bàsic de l'economia. Concepte d'economia. Els factors de producció i les necessitats. El paper dels agents econòmics i la relació entre ells. Concepte d'economia: L'economia és la ciència que estudia la manera de satisfer les necessitats humanes gestionant l'escassetat de recursos. Factors de producció: Són els recursos que s'utilitzen per produir béns i serveis. Són: 1. Recursos naturals. Les matèries primeres que formen un producte i que s'obtenen de la natura. 2. Treball.

La mà d'obra necessària per desenvolupar l'activitat productiva. 3. Capital. Els béns d'inversió necessaris per produir: maquinària, instal·lacions i edificis o recursos financers. 4. Tecnologia. La manera concreta de combinar els factors de producció en forma de procediments productius. 5. Organització empresarial. La direcció dels procediments i la gestió dels recursos productius (feina de direcció, del gerent). Les necessitats són el desig de béns i serveis que són relatius a les persones, als grups d'edat d'aquestes, moment de l'any (estiu o hivern), etc. i hi ha dos tipus de necessitats: Necessitats bàsiques o primàries. Les indispensables per viure (alimentació, habitatge, salut…).

Necessitats secundàries. Les que augmenten el benestar dels individus. El funcionament de l'economia i l'evolució de l'activitat econòmica exigeixen que hi hagi diversos agents que interactuïn i prenguin decisions. Es tracta dels agents econòmics: Famílies. Consumeixen els productes fabricats per les empreses (béns i serveis) i, alhora, els proporcionen els factors de producció necessaris per dur a terme la seva activitat (feina, capital i recursos naturals). Empreses. Produeixen els béns i els serveis que consumeixen les famílies mitjançant els factors de producció que aquestes els proporcionen. Estat.

Té una funció reguladors de l'activitat econòmica, ja que estableix un entorn juridicoconstitucional, a més de proporcionar béns i serveis públics, principalment, mitjançant la recaptació d'impostos i cotitzacions. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Les funcions dels agents econòmics i les seves interrelacions es mostren habitualment en un diagrama molt il·lustratiu anomenat flux circular de la renda: 1.2. Identificació de les característiques del perfil emprenedor: les habilitats que demana el mercat de treball. Nòmades del coneixement (knowmads). Consideració del paper de la dona emprenedora. La teoria del sostre de vidre.

Una persona emprendedora és la que, a partir d'una idea innovadora, veu una oportunitat i comença el seu propi negoci. Les seves característiques són: Creativitat, enginy, visió i innovació Responsabilitat Passió i motivació Lideratge i confiança Perseverança Perfils de les persones emprendedores: Innovadora: Té habilitats per identificar oportunitats de mercat i desenvolupar solucions creatives per a problemes existents. Visionària: Té una gran visió per al futur. Accidental: Algú que, de manera inesperada, es converteix en emprenedor. Social: Està motivat pel desig de tenir un impacte positiu en la societat.

D'estil de vida: Busca la independencia financiera i la flexibilitat de treballar en els seus propis termes. D'alt coneixement: Té habilitats per identificar oportunitats de mercat i desenvolupar plans de negoci que permetin un creixement ràpid. De franquícia: Compra drets d'una marca per engegar els seu propi negoci. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Els knowmads són persones qualificades (entre 25 - 30 anys) generadores i gestores del coneixement i amb gran habilitat per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics.

Algunes de les seves característiques són: Adaptables Independents Creatives Digitals Autodidactes Resilients L'emprenedoria inclusiva és la que té en compte tots els integrants de la societat i les capacitats i habilitats que poden tenir, i que construeix el projecte tenint-los en compte i fent les adaptacions necessàries en els llocs de treball perquè tothom en pugui formar part i es pugui sentir integrat. La teoria del sostre de vidre fa referència a les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones, especialment l'accés a càrrecs directius o de molta responsabilitat, tot i estar en igualtat de condicions de formació i experiència laboral que els homes.

En el cas de les dones emprenedores, aquestes dificultats inclouen: Accés a finançament: Les dones tenen més dificultats per aconseguir inversions per als seus projectes. Estereotips de gènere: Les dones són sovint vistes com a menys capacitades per liderar empreses, més "dèbils". Falta de referents: Hi ha menys models de dones empresàries que puguin servir de guia. Conciliació de la vida professional i la familiar: La doble càrrega de responsabilitats familiars i professionals afecta més les dones. Discriminació de gènere. Hi ha molts homes que no accepten tenir una dona com a superior. 1.3.

Caracterització de les empreses que incorporen la responsabilitat social corporativa (RSC) i els objectius el desenvolupament sostenible (ODS) en un món més solidari i sostenible. Actuacions que duen a terme les empreses quant a RSC. El codi de conducta intern. El balanç social. Els ODS relacionats amb el sector empresarial: 7, 9 i 12. La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la integració activa i voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les relacions amb els seus interlocutors, la plantilla, els accionistes, els inversos, els consumidors, el sector públic, etc….

amb l'objectiu de beneficiar la societat i, alhora, millorar la situació competitiva i el valor afegit. Alguns exemples són: Treballadors: Les empreses socialment responsables es preocupen pel benestar dels seus treballadors i poden oferir salaris justos, horaris adaptats a les situacions personals… Cadenes de subministrament: Les empreses socialment responsables s'asseguren que els seus proveïdors compleixin els mateixos estàndards socials i ambientals que elles i treballen en conjunt per garantir pràctiques justes i sostenibles en la cadena de subministrament.

Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Comunitat: Les empreses socialment responsables poden donar suport a les comunitats locals amb donacions, patrocinis, voluntariats… Ètica empresarial: Les empreses socialment responsables es comprometen a actuar amb integritat i ètica, i a fer front a la corrupció, al suborn i a altres pràctiques comercials deshonestes. Medi ambient: Les empreses socialment responsables busquen reduir el seu impacte ambiental i treballen per protegir el medi ambient reduint les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, gestionant adequadament els residus….

La posada en marxa de l'RSC Les organitzacions empresarials poden dur a terme moltes actuacions amb l'objectiu de millorar, per exemple, la qualitat de la vida laboral, el medi ambient, el màrqueting per desenvolupar una comercialització responsable, o bé l'ètica empresarial. Les actuacions principals són: Elaborar codis de conducta interns. Establir mesures per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors dels centre. Formar la plantilla sobre els aspectes mediambientals relacionats amb l'activitat de l'empresa. El codi de conducta intern Els pilars bàsics d'una empresa estan recollits en el codi ètic i en el codi de conducta.

Al codi ètic i de conducta es defineix la filosofia, principis, valors, pautes ètiques i de conducta de l'empresa, fixant les normes i directrius per afrontar assumptes o dificultats que poden sorgir durant la gestió empresarial per part de les persones treballadores. - Estableix les normes internes de l'organització. - Introdueix eines en la gestió de la responsabilitat social corporativa (RSC), en què desenvolupen àmbits com el laboral, bon govern, medi ambient, igualtat. Els beneficis per a les empreses de disposar d'un codi ètic i de conducta són: A nivell intern Ajuda a fer que tota la plantilla conegui la manera com l'empresa espera que actuï.

Ofereix una resposta àgil i eficient en cas de conflicte. Propícia la creació d'una cultura empresarial pròpia. A nivell extern Millora la imatge corporativa davant la societat. Augmenta la fidelitat de consumidors, proveïdors i altres grups d'interès de l'empresa. El balanç social ha de quantificar les dades socials de l'empresa i fer-ne un seguiment i un control per prevenir possibles anomalies. També pot incloure detalls relacionats amb l'impacte social i ambiental de l'activitat que porta a terme. Exemples que pot incloure un balanç social: Gestió de treballadors: detalls sobre les pràctiques d'ocupació de l'empresa, com ara el salari mínim, la igualtat de gènere i la diversitat…

Impacte ambiental: detalls sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, l'ús de recursos naturals… Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Contribucions a la comunitat: detalls sobre les iniciatives de l'empresa per donar suport a les comunitats locals, incloent-hi programes de voluntariat, donacions i patrocinis. Pràctiques d'ètica empresarial: detalls sobre com l'empresa fa front a la corrupció, al suborn… Cadenes de subministrament sostenibles: detalls sobre com l'empresa treballa amb els proveïdors per assegurar-se que compleixin els mateixos estàndards socials i ambientals.

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) Són 17 objectius orientats a aconseguir un planeta més sostenible i millorar-lo en tots els sentits. Per assolir aquestes metes, tothom s'hi ha d'implicar: els governs, el sector privat i la societat civil. Tres dels objectius (7, 9, i 12) estan relacionats amb el sector empresarial: Objectiu 7. Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna. Objectiu 9. Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació. Objectiu 12. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles. 1.4.

Classificació de les empreses en funció de diferents criteris: sector d'activitat, àmbit geogràfic, dimensió i propietat del capital.

Segons el sector d'activitat Sector primari Explotació recursos naturals (agricultura, pesca…) Sector secundari Activitats transfotmadores o industrials (manufactures) Sector terciari Activitats comercials i de serveis Sector quaternari Activitats de recerca, desenvolupament i innovació de noves tecnologies Segons l'àmbit geogràfic Locals Activitat en una zona específica Regionals Activitat en diverses localitats o en una regió Nacionals Activitat en un sol país Internacionals Operen en un país, exporten a altres països Multinacionals Filials o sucursals en altres països (present a 2 països) Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Segons la dimensió Nº treballadors Facturació anual Actius totals Microempreses 0-9 2 milions 2 milions Petites 10-49 10 milions 10 milions Mitjanes 50-249 50 milions 43 milions Grans >250 > 50 milions > 43 milions Segons la propietat del capital Privades Propietat de persones particulars Públiques Propietat de l'Estat Mixtes Compartides per l'Estat i particulars 1.5.

Identificació del marc jurídic que regula l'activitat empresarial. Elecció de la forma jurídica de l'empresa més adient tenint en compte les necessitats de capital, el tipus de responsabilitat, el nombre de socis i els impostos a pagar. L'empresari/ària individual, la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima, la societat laboral i la societat cooperativa. Empresari/ària Individual (Autònom) Responsabilitat: Il·limitada, és a dir, l'empresari respon amb el seu patrimoni personal davant les obligacions de l'empresa. Capital mínim: No s'exigeix un capital mínim. Nombre de socis: Un únic titular (empresari individual). Impostos: Tributa per l'IRPF com a persona física.

Els ingressos es sumen als altres ingressos de l'empresari per calcular la base imposable. Quan optar per aquesta forma: Si l'activitat és petita, l'empresari vol tenir el control total i no necessita grans recursos o inversors externs. Societat de Responsabilitat Limitada (SL o SRL) Responsabilitat: Limitada al capital social aportat pels socis. Capital mínim: Es necessita un capital mínim de 3.000 euros, que es pot aportar en metàl·lic o en béns. Nombre de socis: Com a mínim un, però pot ser una societat unipersonal. Impostos: Tributa per l'Impost de Societats. Els socis també paguen impostos sobre els dividends percebuts.

Quan optar per aquesta forma: És adequada per a empreses de mida mitjana, amb un nombre limitat de socis i que volen protegir el seu patrimoni personal. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Societat Anònima (SA) Responsabilitat: Limitada al capital aportat pels accionistes. Capital mínim: Es necessita un capital mínim de 60.000 euros, de la qual com a mínim el 25% ha d'estar desemborsat en el moment de la constitució. Nombre de socis: Mínim un (accionista únic). El nombre de socis és pràcticament il·limitat. Impostos: Tributa per l'Impost de Societats. També hi ha impostos sobre els dividends pagats als accionistes.

Quan optar per aquesta forma: Ideal per a empreses que necessiten obtenir finançament a través de la venda d'accions i que tenen una estructura gran o amb una visió a llarg termini. Societat Laboral (SLL o SAL) Responsabilitat: Limitada al capital social. Capital mínim: Per a una SLL és el mateix que una SL (3.000 €) i per a una SAL és el mateix que una SA (60.000 €). Com a mínim el 51% del capital ha de ser propietat de treballadors que prestin els seus serveis a l'empresa. Nombre de socis: Mínim 3 socis, que han de ser treballadors. Impostos: Tributa per l'Impost de Societats. Els socis també paguen impostos sobre els salaris i dividends.

Quan optar per aquesta forma: És adequada per a empreses amb una estructura de treballadors accionistes i una clara orientació al benefici social i la participació activa dels treballadors. Societat Cooperativa Responsabilitat: Limitada al capital aportat pels socis. Capital mínim: No es fixa un capital mínim legal, tot i que hi ha mínims orientatius. Nombre de socis: Mínim 3 socis, però no hi ha límit superior. Impostos: Tributa per l'Impost de Societats, però en alguns casos hi pot haver beneficis fiscals si es compleixen certs requisits de caràcter cooperatiu.

Quan optar per aquesta forma: Quan es vol promoure un model de negoci cooperatiu on els socis participen activament en la gestió i benefici de l'empresa. Sol ser utilitzada per grups de persones amb un interès comú, com en les cooperatives de treball. 1.6 Localització i dimensió de l'empresa com a elements caracteritzadors de la realitat empresarial. Concepte de localització. Factors determinants en la localització empresarial. Concepte de dimensió. Estratègies de creixement empresarial: creixement intern (especialització o expansió i diversificació – matriu d'Ansoff) i extern de l'empresa (concentració i cooperació). Estratègia de concentració: fusió, absorció, participació i hòlding.

Estratègia de cooperació o col·laboració: joint venture. La localització empresarial es refereix al procés de selecció del lloc on una empresa ha d'establir les seves instal·lacions per maximitzar el seu rendiment i eficiència. És un dels factors més importants, ja que li permetrà tenir avantatge competitiu. Hi trobem els següents factors: Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Accés als factors de producció. De matèries primeres, mà d'obra qualificada, proveïdors o altres empreses que es dediquin a la mateixa activitat empresarial o a altres activitats complementàries per generar sinergies. Costos de la instal·lació.

No és el mateix instal.lar l'empresa en un lloc o en un altre, ja que els impostos poden ser diferents o la zona pot estar ben comunicada o no. Característiques de l'entorn. Les regions que estiguin en creixement seran més favorables a la captació d'empreses; en canvi, les que estiguin en una fase de decreixement seran més desfavorables a captar-les. La dimensió de l'empresa és la decisió de definir la capacitat productiva més indicada de l'empresa per poder fer front als reptes relacionats amb els seus objectius. Un augment en la dimensió de l'empresa es pot dur a terme de dues maneres: Creixement intern. L'empresa creix amb els seus propis recursos i esforços.

Pot fer-ho de dues maneres: Especialització o expansió: Es decideix vendre més productes o serveis explotant estratègies per fer el producte més atractiu, introduir-lo a nous mercats o explotant-ne alguna qualitat. Diversificació: entrar en nous mercats o sectors amb nous productes. Segons la matriu d'Ansoff, es pot fer de quatre maneres: Penetració de mercat: vendre més en el mercat actual. Desenvolupament de producte: crear nous productes per al mercat actual. Desenvolupament de mercat: vendre els mateixos productes en nous mercats. Diversificació: oferir nous productes en nous mercats.

Matriu d'Ansoff: Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Creixement extern. L'empresa creix mitjançant acords amb altres empreses. Es divideix en: Estratègies de concentració: Fusió: Unió de dues empreses o més per crear-ne una de nova. Absorció: Una empresa més potent n'adquireix una altra amb menys capacitat, que desapareix. Participació: Una empresa compra accions d'una altra per controlar-la parcialment. Hòlding: Un grup empresarial controla diverses empreses mitjançant la propietat d'accions.

Estratègia de cooperació o col·laboració: Joint venture: És un acord temporal de curt, mitjà o llarg termini entre dues empreses o més per dur a terme un negoci o un projecte conjuntament. Cada empresa pot aportar diversos recursos mantenint la seva independència en totes les operacions alienes a l'associació que desenvolupen. 1.7. Anàlisi de tendències i variables macroeconòmiques de l'entorn del model de negoci. Anàlisi de l'entorn. El macroentorn o entorn genèric: concepte i factors: model PESTEL. El microentorn o entorn específic: model de les 5 forces competitives de Michael E. Porter.

Hi ha dos tipus d'entorns que influeixen en l'empresa: l'entorn específic (microentorn) i l'entorn general (macroentorn). És important tenir-los sempre en compte a l'hora de prendre qualsevol decisió. Entorn general (macroentorn). Es compon de factors externs que l'empresa no pot controlar, com són els factors: Polítics Econòmics. Socioculturals. Tecnològics. Ecològics. Legals. Anàlisi PESTEL. És un instrument d'anàlisi que se centra en l'entorn macroeconòmic de l'empresa i la seva funció principal és analitzar si el possible entorn general d'una empresa seria favorable per al desenvolupament de la seva activitat.

Per fer-lo, es prepara una plantilla amb les variables macroeconòmiques que poden afectar a l'empresa: - Polítics: acords internacionals, canvis en legislacions… - Econòmics: polítiques monetàries, creixement econòmic… - Socioculturals: demografia, estat de vida, nivell d'estudis… - Tecnològics: nous materials, TIC, novetat de programari… - Ecològics: canvi climàtic, polítiques mediambientals, cultura de reciclatge… - Legals: propietat intel·lectual, normatives, llicències… Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Entorn específic (microentorn).

Comprèn els factors que incideixen de manera directa en el negoci i sobre els quals l'empresa pot arribar a tenir cert control. Atesa la importància de conèixer l'entorn específic de l'empresa, els emprenedors tenen la necessitat de disposar d'una eina d'anàlisi que els permeti comprendre i avaluar els factors que incideixen en el seu negoci de manera directa. Aquesta eina, dissenyada per Michael Porter, es coneix com les cinc forces de Porter. Inclou els següents aspectes: 1. El poder de negociació dels clients. Capacitat que tenen els clients per imposar condicions en les variables fonamentals de l'operació de compravenda, com ara el preu i la quantitat dels productes. 2.

El poder de negociació dels proveïdors. Capacitat que tenen els proveïdors per imposar o determinar les característiques de les operacions de compravenda, com ara el preu i la quantitat dels productes. 3. L'amenaça de nous competidors. Quan s'accedeix al mercat, l'amenaça és que hi hagi altres empreses que puguin subministrar els mateixos productes i nous recursos. Barreres d'entrada Factors que impedeixen o dificulten que una empresa es posicioni en un nou mercat i que fan que la inversió sigui poc atractiva. Barreres de sortida Factors que, quan un nou competidor entra al mercat, dificulten que en pugui sortir. 4. L'amenaça de nous productes substitutius.

No només competeixen amb les empreses que tenen productes semblants, sinó també amb empreses d'altres sectors. 5. La rivalitat entre els competidors. és el resultat dels quatre factors anteriors i proporcionen a l'organització la informació necessària per crear una estratègia de posicionament en el mercat. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat 2.1. Les àrees funcionals de l'empresa. Descripció de les diferents àrees funcionals bàsiques: producció, comercial, finançament i inversió i recursos humans.

Àrea Comercial La funció de l'àrea o departament comercial és la de dur a terme totes les activitats necessàries per fer arribar els béns i serveis produÏts a les persones consumidores. Dues funcions principals: 1. Anàlisi del mercat. És anterior a la fase de producció i consisteix a analitzar les necessitats dels consumidors i intentar detectar-ne o gestionar-n'hi algunes de les noves mitjançant l'estudi del mercat i l'anàlisi de la situació de l'entorn competencial, social i econòmic de cara a poder obtenir avantatges competitius. 2. Estratègia de màrqueting.

Consisteix a dissenyar una política comercial adequada per poder vendre el producte o servei que desenvolupa l'empresa,utilitzant diferents estratègies de màrqueting, com la fixació del preu, la publicitat, la promoció de vendes, la distribució del producte o servei, etc. Àrea de producció Dues funcions principals: 1. Aprovisionament de matèries primeres. Selecciona i adquireix el conjunt de materials que necessita per a la producció. 2. Gestió de la producció. Du a terme el conjunt de processos necessaris per obtenir els béns i serveis.

La informació sobre els gustos i les preferències dels consumidors, així com la informació de la situació econòmica i social del mercat, facilita l'àrea comercial. Tenint en compte aquestes dades, el departament de producció actuarà en conseqüència, sense oblidar el marge econòmic sobre el que ha de treballar, que marcarà el departament d'inversió i finançament. Àrea de finançament i inversió Aquesta àrea s'encarrega de captar els fons necessaris per al funcionament de l'empresa, de dur a terme les inversions i del control econòmic en general.

Totes les àrees o departaments de l'empresa necessiten finançament, és a dir, recursos econòmics que han d'estar aprovats per aquest departament i que s'han d'adaptar al pressupost de l'empresa. Àrea de recursos humans Dues funcions principals: 1. Selecció de personal. Selecciona les persones més adequades per a cada lloc de treball en funció del perfil establert. 2. Gestió de personal. S'encarrega de tot el que està relacionat amb les persones que formen l'empresa. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat 2.2. La direcció empresarial.

Anàlisi de decisions estratègiques de planificació, gestió, presa de decisions i optimització d'activitats, recursos i associacions. Identificació de les estructures organitzatives. Funcions del procés de direcció: planificació, organització, gestió i control. Identificació i descripció de les estructures organitzatives: lineal o jeràrquic, funcional, lineal i assessorament i model Teal. Representació gràfica de l'estructura organitzativa: l'organigrama. Estils de lideratge empresarial: democràtic, autocràtic i liberal i la seva relació amb les teories X i Y de Douglas McGregor. Funcions del procés de direcció Planificació.

Consisteix en fixar uns objectius, marcar estratègies per aconseguir-los, definir les polítiques de l'empresa i establir criteris de decisió, sempre amb la intenció d'aconseguir les finalitats de l'empresa. Organització. Té com a finalitat dissenyar una estructura on quedin definides totes les tasques que ha de realitzar cada persona que forma part de l'empresa, així com la seva responsabilitat i autoritat. Gestió. consisteix en intentar que les persones que formen l'empresa duguin a terme les tasques necessàries per aconseguir els objectius marcats. Per dur a terme aquesta funció, fa falta el lideratge. Control.

Consisteix bàsicament a verificar que tot surti com s'havia previst en fer la planificació. Estructures organitzatives Lineal o jeràrquic. Es basa en el principi de comandament, és a dir, tots els integrants de la plantilla depenen d'un cap superior, que és qui dona les ordres i marca les directrius, i només es poden rebre d'aquest. Per tant, cada persona està subordinada a una d'immediatament superior. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Funcional. Es caracteritza per l'existència d'especialistes que dediquen tot l'esforç a una tasca concreta de l'activitat de l'empresa.

Tots els nivells inferiors estan connectats a diversos caps i cadascun desenvolupa una funció, en què és especialista. En aquesta estructura, potser no està tan marcat l'ordre jeràrquic, és a dir, les persones subordinades poden rebre ordres de diversos caps departamentals sota els quals treballin. Lineal i assessorament. Es caracteritza per una estructura central jeràrquica que disposa del suport dels departaments d'assessorament (staff), que serveixen per ajudar i assessorar, però que no tenen cap tipus d'autoritat dins l'organització. Model Teal. Els tres pilars d'aquestes organitzacions són: Autogestió.

Un dels objectius principals és aconseguir que els diferents equips siguin autònoms a l'hora de prendre decisions. Les organitzacions TEAL prioritzen la intel·ligència i col·laboració. A través de l'organització, la coordinació i l'assignació de funcions és possible aconseguir un model sense líders que funcioni amb èxit. Motivació. Aconseguir que els treballadors se sentin útils, lliures i amb oportunitats de realització, major implicació i compromís a la feina. Cal donar importància a les opinions i que els equips es trobin còmodes i a gust. Evolució.

Cal una escolta activa i generar una dinàmica amb la qual l'equip aconsegueixi entendre l'ADN de l'empresa Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat L'organigrama és la representació gràfica de l'estructura de l'organització empresarial d'una manera sintètica i simplificada dona a conèixer les característiques principals de l'estructura esmentada (els exemples que us he posat de cada estructura organitzativa són organigrames). Estils de lideratge Autoritari (teoria X). Es basa en un estil dominant per part del líder. La persona que exerceix aquest paper sol prendre decisions sense necessitat de consultar amb els seus subordinats i sense haver de justificar-les.

Sol exigir que obeeixin i supervisa directament la plantilla. Democràtic (teoria Y). La persona que lidera pretén ser un membre més del grup o de l'equip. Les decisions se solen prendre col·lectivament, però sota la seva supervisió, guia consentiment. Escolta tots els membres de l'empresa, sol ser accessible i promou la participació de tota la plantilla. Liberal (teoria Z). Es basa en una participació mínima del líder, que dona llibertat al personal subordinat en les decisions, ja siguin individuals o col·lectives. Participa poc en les decisions: només dóna idees del que cal fer i no intervé si no l'hi demanen específicament.

Douglas McGregor, va exposar a la seva obra les teories X i Y que descriuen l'estil de direcció segons la concepció que el líder tingui de les persones i de les seves motivacions per desenvolupar la feina.

Teoria X - Els treballadors tenen aversió al treball - El consideren un mal i com a conseqüència d'això treballen el mínim possible - No tenen ambició i per tant no volen responsabilitats - Prefereixen que els manin - No volen canvis i prefereixen mètodes coneguts Teoria Y - Els treballadors volen treballar i el treball els estimula - Creuen que l'energia que desprèn el treball és tan natural com la d'un esport o joc - Els agraden les responsabilitats i s'interessen pel resultat del seu treball - Tenen ambició, imaginació i creativitat Teoria Z - Tots els treballadors són importants a l'empresa - Es reconeixen les seves aportacions - Es busca la conciliació entre els interessos de la plantilla i els de l'organització - S'estimula la comunicació i el respecte mutu - Es vol millorar la productivitat Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat 2.3.

La gestió dels recursos humans. La contractació i les relacions laborals de l'empresa. Les polítiques d'igualtat a les empreses. Les funcions del departament de recursos humans. El contracte de treball: concepte. Relacions laborals: la representació dels treballadors en l'empresa i el concepte de conveni col·lectiu. Implementació de les polítiques d'igualtat a les empreses: elements bàsics. Recursos humans. Són un departament transversal dins de les empreses on es gestiona tot allò relacionat amb les persones que hi treballen.

Les seves funcions són: Organització i planificació del personal Reclutament i selecció Plans d'acollida Formació Avaluació i control Plans de carrera i promoció professional Administració del personal Relacions laborals Clima i satisfacció laboral Prevenció de riscos laborals El contracte de treball és el document en què l'empresa i els treballadors i treballadores acorden les característiques bàsiques i la naturalesa concreta de la seva relació laboral. És de caràcter individual i les parts el firme i s'obliguen a complir-lo. Un conveni col·lectiu és una norma que neix de l'acord entre l'empresa i els treballadors d'una empresa o un grup d'empreses que regula les relacions laborals.

Les relacions laborals són les activitats que vinculen l'empresa amb els treballadors i treballadores a través dels seus representants. Els convenis col·lectius són el resultat d'un procés anomenat negociació col·lectiva. La negociació col·lectiva és el procés encaminat a aconseguir un acord entre treballadors i empreses sobre les condicions en què es desenvoluparà l'activitat laboral. Implementació de les polítiques d'igualtat a les empreses: elements bàsics Un dels objectius de la gestió dels recursos humans és la lluita contra qualsevol tipus de discriminació dins l'empresa.

Per això, han implementar polítiques d'igualtat i inclusió que lluitin contra les mostres de desigualtat en l'àmbit laboral i garanteixin la igualtat de tracte i d'oportunitats entre homes i dones. Algunes de les accions que poden prendre les empreses són: - Fomentar una contractació i una promoció justes - Promoure salaris equitatius - Dissenyar una cultura empresarial inclusiva - Permetre accions de conciliació - Fer programes de formació i sensibilització - Adaptar llocs de treball a persones amb diversitat funcional Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat 2.4.

Àrea de producció: Descripció del procés productiu i valoració de l'eficiència i la productivitat en l'ús dels recursos. Concepte de procés de producció. La funció de producció. Concepte, càlcul i interpretació de la productivitat. Diferenciació entre eficàcia, eficiència tècnica i econòmica: concepte, càlcul i interpretació. (vegeu annex 6). El procés de producció és el conjunt d'activitats i procediments que ha de seguir una empresa per elaborar i distribuir béns i serveis. La funció de producció expressa la relació entre la quantitat de factors productius utilitzats i la quantitat de béns i serveis obtinguts.

En altres paraules, la funció de producció indica com es combinen els factors de producció (treball, capital, terres) per produir un determinat nivell de producció. La productivitat mesura l'eficiència amb què els recursos (factores de producció) es transformen en producció. En altres paraules, mesura quantes unitats de producte s'obtenen per cada unitat de recurs emprat. Productivitat del treball ( ) = ( í ) ' ( ) Ens permet conèixer les unitats produïdes per cada persona treballadora de l'empresa. Productivitat de la maquinària ( ) = ( í ) ' à ( à 'ú à ) Ens permet conèixer el rendiment de la màquina.

Productivitat total o global de l'empresa ( ) = ó Ens permet saber si l'empresa és productiva o no. Taxa de variació de la productivitat entre dos períodes % ó = í 2 í 1 í 1 · 100 Ens permet conèixer si hi ha hagut una millora. Interpretació del resultat de la productivitat Augment de la productivitat. Si la productivitat creix, significa que l'empresa està aconseguint una producció més elevada utilitzant la mateixa quantitat de recursos o que està utilitzant menys recursos per obtenir la mateixa producció. Això pot ser degut a millores tecnològiques, millor organització del treball o una formació més eficient del personal.

Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Disminució de la productivitat. Si la productivitat disminueix, pot indicar que l'empresa està sent menys eficient, potser a causa d'un mal ús dels recursos, d'una organització deficient, o d'una caiguda en la qualitat dels recursos (per exemple, si els treballadors no estan ben formats o les màquines estan antigues). Diferenciació entre eficàcia, eficiència tècnica i econòmica Eficàcia. És la capacitat d'aconseguir els objecctius o resultats previstos sense importar els recursos emprats. Per exemple, si una empresa vol fabricar 1.000 unitats d'un producte al mes i ho aconsegueix, és una empresa eficaç. Eficiència tècnica.

Fer una activitat amb el mínim de recursos físics possibles (temps, mà d'obra, materials), sense malbaratar. Per exemple, si dues màquines poden fer el mateix producte, però una consumeix menys energia i materials, aquella és més eficient tècnicament. Eficiència econòmica. Aconseguir els mateixos resultats al menor cost possible, o bé obtenir el màxim benefici amb un cost determinat. Per exemple, si per fabricar les 1.000 unitats una empresa escull el procés més barat (tenint en compte salaris, energia, materials...), és eficient econòmicament. 2.5. Determinació de l'estructura d'ingressos i costos de la idea de negoci plantejada, calculant-ne el llindar de rendibilitat o punt mort.

Els costos de producció: costos fixos, costos variables i costos totals. Càlcul del punt mort o llindar de rendibilitat. Obtenció del benefici/pèrdua de l'empresa. (vegeu annex 5). Els costos de producció - Costos fixos. No depenen de la quantitat produïda o venuda. - Costos variables. Depenen de la quantitat produïda. - Costos totals. És la suma dels costos fixos i els costos variables. BENEFICI = Ingressos (Pv · Qv) - Despeses [CF + CV (CV = Q · Cvu)] Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat 2.6. Establiment d'estratègies comercials i de màrqueting oportunes. Concepte de màrqueting. Estratègies per a cada variable del màrqueting mix.

Estratègies de marca: marca única, marques múltiples i marques de distribuïdor. Estratègies de preu: preus baixos, preus de prestigi, preus en funció del cicle de vida i preus psicològics. Canals de distribució i estratègies de distribució: intensiva, selectiva i exclusiva. Estratègies promocionals: publicitat, promoció de vendes, venda personal i relacions públiques. Les 4P del màrqueting digital: personalització, persona a persona, participació i predicció en models. El màrqueting és qualsevol activitat o pràctica rellevant que té com a objectiu la creció, la comunicació o l'intercanvi d'una proposta de valor.

El marketing mix es coneix també com les 4P del màrqueting, redueix les actuacions de màrqueting a quatre elements: Producte, preu, distribució i promoció (Product, Price, Placement i Promotion) Estratègies de màrqueting Estratègies relacionades amb la marca L'estratègia de marca té com a finalitat augmentar les vendes del producte. Ha d'anar dirigida a desenvolupar una forta identitat de marca que n'incrementi el valor. És una estratègia a llarg termini, que afecta tota l'organització i requereix l'ús de tots els canals de comunicació que l'empresa tingui al seu abast. - Marca única. Les empreses que ho fan, fan servir la mateixa marca, nom i logo, per tots els productes de l'empresa.

És més econòmic, però el nom de la marca es veurà afectat si una de les variants del producte fracassa. Va bé si tots els productes estan molt relacionats, com en el cas de Sony. - Marques múltiples. Es tracta de fer servir marques diferents per diferents productes de la mateixa empresa. Si es fan servir marques diferents per les diferents línies de producte (com fa Pascual dient Zumosol als sucs), diem que l'estratègia de marca és per línia de producte. - Marca de distribuidor. Són les marques que porten el nom del detallista (supermercat, el que coneixem com a "marques blanques").

Estratègies relacionades amb el producte Els productes tenen un cicle de vida que dura més o menys temps en funció de l'èxit que mostra el producte en el mercat. Les estratègies que fa servir l'empresa en funció de la fase del cicle de venda d'un producte: - Etapa d'Introducció. L'empresa ha de donar conèixer el nou producte, a més de les funcions i característiques que té. Les vendes són reduïdes i l'empresa acostuma a tenir pèrdues. - Etapa de creixement. Les vendes creixen. S'ha d'aprofitar l'experiència dels clients perquè facilitin informació a l'empresa sobre possibles millores. Empresa ha de buscar la manera que els clients puguin recomenar el producte a potencials clients.

- Etapa de maduresa. Les vendes s'estabilitzen i cada vegada és més difícil incorporar nous clients. Important aplicar estratègies de fidelització de clients. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat - Etapa de declivi. Les vendes disminueixen, perquè el producte ha perdut interès o perquè apareixen productes que resulten més atractius als consumidors. La empresa ha de decidir si canvia el producte per atreure clients nous, millora la imatge de la marca o deixa que el producte desaparegui i dedica els recursos a un de nou. Estratègies de preus Depenent del posicionament de marca respecte de la competència: - Estratègia de preus baixos (low cost).

Consisteix a posar un preu més baix que el de la competència amb la intenció de destacar en lideratge de costos. - Estratègia de preus alts o preus de prestigi. L'empresa posiciona la seva marca com a selecta, especial, de més qualitat… Es dirigeix a un segment de mercat reduït que valora el fet diferencial del producte i no li importa pagar més. Depenent de la fase del cicle del producte: Fase d'introducció i creixement Estratègia skimming. Posar el preu alt coincidint amb el llançament i després anar-lo baixant. Estratègia de preus de penetració. Començar amb un preu baix per aconseguir clients. Quan la marca comença a ser coneguda es pugen els preus.

Fase de maduració Els preus es mantenen estables, es poden aplicar descomptes a clients habituals. Fase de declivi Quan les vendes disminueixen s'aplica una rebaixa de preus per incentivar-les. Altres estratègies de preus: - Estratègia de preus psicològics. Utilitzar valors que semblen significativament menors, tot i que no ho són (9'95 en comptes de 10). Canals de distribució i estratègies de distribució La distribució és el conjunt de persones i organitzacions per mitjà de les quals l'empresa fa arribar el producte. Canal directe Fabricant ven directament al consumidor final, per tant l'empresa té control total i hi ha contacte directe entre productor i consumidor.

Canal indirecte Canal curt Hi ha un únic intermediari entre l'empresa i el client. Es tracta d'un detallista que compra el producte a l'empresa i el ven al consumidor. Canal llarg Hi ha un mínim de dos intermediaris: un majorista, el detallista i el consumidor final. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Estratègies de distribució - Estratègia intensiva. Arribar al màxim nombre de llocs i consumidor possibles. - Estratègia selectiva. Es trien una sèrie de punts de vende concrets per poder oferir un producte en funció de l'estratègia de posicionament de la marca. - Estratègia exclusiva. L'empresa tria molt pocs establiments o un per vendre el producte.

S'opta per canal curt i és adequada per marques de luxe. Estratègies relacionades amb la promoció - Publicitat. Divulgació d'informació (visual, auditiva o escrita) emesa per un mitja de comunicació amb la intenció de persuadir el públic receptor perquè adquireixi detereminat producte. Ex: anuncis a la televisió, els cartells amb imatges d'un producte… - Promocions de producte o promoció de vendes. Conjunt d'incentius que les empreses utilitzen per aconseguir augmentar les vendes del producte en poc temps. Ex: Paga'n dos i emporta-te'n tres, la segona unitat, a meitat de preu…. - Venda personal.

Estratègia comercial en què un venedor assessora cada client de manera individualitzada per oferir-les solucions que necessita en el moment i el lloc oportuns. - Relacions Públiques. Conjunt d'actuacions que ajuden a connectar amb el públic objectiu i a crear o millorar la imatge de l'empresa o marca. Associa un marca amb valor positius pot fer que els comprardor es decantin per aquest producte en comptes de per un de la competència. Ex. oferir contingut valuós a Internet, unir-te a campanyes solidàries… Les 4P del màrqueting digital Personalització.

Conèixer el comportament de l'usuari és bàsic perquè les campanyes de comunicació i publicitat deixen de ser massives per centrar-se en la personalització cap al consumidor. Fent servir tàctiques d'escolta activa coneixerem les opinions dels usuaris digitals i ens permetrà personalitzar els missatges adequadament. Participació. La creació de comunitats participatives és fonamental. L'ús de les xarxes socials i plataformes digitals són algunes de les eines més adequades per agrupar els usuaris interessats a la nostra marca, empresa o producte. Ara bé, la participació no només ha de ser digital, també offline. Peer-to-peer (persona a persona).

La recomanació a través del boca-orella és un altre model de participació que ens ofereix la possibilitat de crear una comunitat real de consumidors al voltant de la nostra marca. Les recomanacions basades en l'experiència i en temps real tenen un impacte instantani. A més, és important socialitzar els productes i serveis. Què vol dir això? Donar la possibilitat de compartir l'experiència. Predicció en models. Mitjançant dades i anàlisis s'intenta predir el comportament del consumidor per tal d'adaptar les campanyes i crear serveis i productes que cobreixin les expectatives reals dels usuaris.

La idea principal és que totes les accions que es fan a internet han de ser mesurades, revisades i analitzades. El seguiment de totes les tàctiques i accions ens permet aprendre i actuar de manera diferent. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat 2.7. Anàlisi de l'estructura de les inversions i de les fonts de finançament, i selecció justificada de les més adients. Concepte d'inversió. Tipus d'inversió: en funció del temps (inversions a llarg termini i a curt termini), els tipus de bé (inversió material o tangible, immaterial o intangible i financera) i la finalitat (inversió de reposició o renovació, expansiva i estratègica).

Mètodes de selecció d'inversions: mètodes estàtics (pay-back o termini de recuperació: concepte, càlcul i interpretació) i, mètodes dinàmics (criteri del Valor Actual Net: concepte, càlcul i interpretació) i criteri de la taxa interna de rendibilitat (TIR): concepte i interpretació. L'estructura financera de l'empresa. Classificació de les fonts financeres segons la propietat, la procedència dels recursos i el temps: capital social, reserves, subvencions, amortitzacions, préstec a llarg termini, emprèstits, capital risc, crowdfunding, lísing, rènting, pòlissa o línia de crèdit, descompte d'efectes, crèdit comercial i facturatge.

La inversió és l'activitat que l'empresa porta a terme en el present a l'hora de comprar béns per obtenir beneficis en el futur. Tipus d'inversió: En funció del temps que s'ha de mantenir el bé en l'empresa, es pot distingir entre: Inversions a llarg termini: es mantenen en l'empresa per un període superior a un exercici econòmic. Ex: maquinària, mobiliari, terrenys… Inversions a curt termini: es mantenen en l'empresa per un període inferior a un exercici econòmic. Ex: matèries primeres, material d'oficina… En funció del tipus de bé, es poden distingir tres classes d'inversions: Inversió material o tangible: tenen forma física, es poden veure i tocar. Ex: automòbils, maquinària, ordinadors…

Inversió immaterial o intangible: no tenen forma física, no es poden veure ni tocar. Ex: programes informàtics, marques, patents… Inversió financera: la inversió es du a terme mitjançant l'adquisició de drets d'actius financers. Ex: obligacions, accions o participacions d'altres empreses. En funció de la finalitat, podem distingir: Inversió de reposició o renovació: se substitueix un bé que ja no funciona o que està obsolet per un altre, ja sigui per necessitat, perquè el bé pot deixar de funcionar o a fi d'aplicar millores. Ex: se substitueix una màquina que arriba al final de la vida útil per una altra de nova que tingui més prestacions.

Inversió expansiva: s'adquireixen nous béns amb l'objectiu de créixer augmentant la capacitat productiva de l'empresa. Ex: adquirir locals per obrir noves seus del negoci o invertir diners en altres empreses. Inversió estratègica: es duen a terme inversions d'acord amb l'estratègia que vol aconseguir l'empresa per ser més competitiva. Es solen fer amb la intenció de modernitzar l'empresa. Ex: adoptar una nova tecnologia o un nou sistema de distribució de les mercaderies… Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Mètodes per seleccionar la millor inversió. L'empresa ha de seleccionar la inversió que li convingui més.

Característiques d'una inversió: Desemborsament inicial: es representa amb Do i és la quantitat de recursos que s'utilitzen en la inversió. És l'anomenat moment zero i s'indica en negatiu. Durada temporal: es representa mitjançant un segment horitzontal que mostra tot el projecte d'inversió. El nombre d'anys es representa amb n. Fluxos nets de caixa: es representen amb Fi i suposen la diferència entre els cobraments (Ci) i els pagaments (Pi) que suporta l'empresa.

Observació: una despesa i un pagament no és el mateix, la despesa és l'obligació que contrau l'empresa com a conseqüència de l'execució d'un projecte i el pagament és la sortida efectiva de diners com a compliment d'aquesta obligació. Valor residual: és el valor del bé al final de la seva vida útil. Es representa per R, aquest valor es sumarà als cobraments de l'últim flux de caixa. Mètodes de selecció i valoració d'inversions: Mètodes estàtics: Els diners tenen el mateix valor en cada període. El mètode estàtic més aplicat és el pay-back o termini de recuperació, consisteix a calcular el temps que es trigarà a recuperar el desemborsament inicial de la inversió.

En cas que s'hagi de triar entre diversos projectes, s'escollirà el que permeti recuperar abans la inversió. Mètodes dinàmics: Les quantitats de diners estan subjectes a moments diferents, indiquen una situació que encaixa més amb la realitat. Els mètodes més corrents són el criteri del valor actual net (VAN) i el criteri de la taxa de rendibilitat interna (TIR). Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Criteri del valor actual net (VAN): El VAN ens pot donar tres resultats possibles: VAN < 0 No es farà la inversió ja que la suma total de les sortides és superior a la de les entrades de diners. VAN = 0 És indiferent fer la inversió, ni es guanya ni es perd.

VAN > 0 La inversió es pot dur a terme, aquesta donarà beneficis. El criteri del VAN consisteix a triar, d'entre les inversions que tenen un valor positiu la que el tingui més alt. Criteri de la taxa de rendibilitat interna (TIR): La taxa de rendibilitat interna és aquella que fa que el VAN sigui 0. Es representa per la lletra "r" i indica la màxima rendibilitat de la inversió. Per seleccionar una inversió haurem de calcular la TIR i comparar-ne el valor amb la taxa d'actualització anual (i). Si: r < i La inversió no ens interessa, ja que la rendibilitat és inferior al tipus d'interès del mercat. r = 1 La inversió és indiferent; els resultats només permetran recuperar la inversió.

r > 1 Convé fer la inversió, ja que la rendibilitat del projecte és superior al cost. L'estructura financera de l'empresa L'estructura financera de l'empresa està formada per les fonts de finançament, i aquestes estan formades pels recursos propis de l'empresa i pels recursos aliens. Hi ha diferents criteris per classificar les fonts de finançament: Segons la propietat dels recursos Recursos propis: pertanyen als propietaris de l'empresa. Ex: capital social de l'empresa, reserves… Recursos aliens: no pertanyen als propietaris de l'empresa, sinó que són prestats i s'han de tornar. Ex: préstecs, crèdits…

Segons la procedència dels recursos Finançament extern: procedeixen de fora de l'empresa, no s'han generat amb l'activitat de la mateixa empresa. Ex: préstecs, subvencions, capital social de l'empresa… Finançament intern: es generen dins de l'empresa. Ex: reserves, quotes d'amortització… Segons el període de temps que es necessiten els diners Fonts a llarg termini: s'han de tornar en un període superior a un any. Ex: préstecs a llarg termini… Fonts a curt termini: s'han de tornar en un període inferior a un any. Ex: préstecs a curt termini…

Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat FONTS DE FINANÇAMENT PRÒPIES: Fonts de finançament pròpies externes: capital social i subvencions Capital social: és el més corrent i està format per les aportacions dineràries i no dineràries de socis i sòcies. Aquest es pot ampliar o reduir en funció de les necessitats de les empreses i té dues funcions: evitar que l'empresa necessiti finançament aliè i actuar com a garantia davant de tercers. El capital es pot obtenir per diverses vies: Capital de risc: són empreses financeres d'inversió directa o de fons d'inversió que aporten recursos financers de manera temporal a empreses que tinguin un potencial de creixement.

En aportar recursos a una empresa, les empreses de capital de risc entren a formar part de la seva propietat. Crowdfunding o micromecenatge: és una forma de finançament col·lectiu i col·laboratiu que consisteix a posar en contacte les persones emprenedores que necessiten finançament amb diferents inversos que vulguin apostar per l'empresa. Subvencions: són fons públics a cost zero i que no s'han de tornar, però s'han de justificar. Fonts de finançament pròpies internes o autofinançament: reserves i amortitzacions Reserves: són els beneficis no distribuïts per l'empresa.

Les reserves ajuden l'empresa a créixer i expandir-se, aquesta mena d'autofinançament s'anomena autofinançament d'enriquiment. Amortitzacions: són quantitats que es calculen amb diferents mètodes a partir del valor que va perden l'immobilitzat de l'empresa, ja sigui per l'ús o bé perquè s'ha quedat obsolet a causa de la innovació. Això, servirà per substituir l'immobilitzat en qüestió al final de la seva vida econòmica i incorporarà millores, aquest autofinançament se l'anomena autofinançament de manteniment. FONTS DE FINANÇAMENT ALIENES: Fonts de finançament alienes a llarg termini: Préstec a llarg termini: és una opció que tenen les empreses per demanar diners.

Normalment, se sol·licita a les entitats financeres. - Termini de devolució: generalment tenen una durada d'entre cinc i set anys. - Condicions i cost: és habitual cobrar una comissió d'obertura i una comissió de cancel·lació anticipada. Emprèstit: quan les empreses necessiten diners, també poden recórrer a altres empreses o a particular i oferir-los títols de crèdit, anomenats obligacions, per l'import del préstec. - Termini de devolució: els inversors deixen els diners per un temps limitat superior a un any. - Condicions i cost: es paga una renda fixa, és a dir uns interessos, amb independència del funcionament o dels resultats de l'empresa.

Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Lísing: moltes vegades les empreses necessiten finançament per invertir directament en immobilitzat. En aquest cas, el lísing consisteix en el fet que l'empresa financera compra el bé que necessita l'empresa en qüestió a un proveïdor i l'hi lloga. - Termini de devolució: hi ha béns que es financen al 100% en un termini màxim de cinc a set anys. N'hi ha d'altres que es financen al 60 o al 70% i el termini de finançament es pot estendre fins a 12 o 15 anys. - Condicions i cost: l'empresa que arrenda el bé per utilitzar-lo paga quotes mensuals.

Al final de la vida útil d'aquest bé, l'empresa té l'opció de comprar-lo per un valor pactat prèviament o en acabar el contracte. Rènting: és una opció de finançament aliè per a les empreses en cas que vulguin invertir en immobilitzat. L'empresa de rènting adquireix el bé al proveïdor, i mitjançant un contracte d'arrendament, el lloga a l'empresa. - Termini de devolució: no superen als cinc anys. - Condicions i cost: no hi ha l'opció de compra al final del contracte, però sí l'opció de renovar el bé en qüestió.

Fonts de finançament alienes a curt termini: Pòlissa de crèdit o línia de crèdit: la solen fer servir les empreses per finançar les possibles despeses generades en el cicle d'explotació i consisteix en el fet que l'empresa obté un compte de crèdit, que té un límit de diners del qual podrà disposar a mesura que ho necessiti. - Condicions i cost: es paguen interessos per les quantitats utilitzades i un percentatge de comissió per la part que no s'ha utilitzat. Descompte d'efectes: consisteix a anticipar els cobraments dels clients 30, 60, o 90 dies. És a dir, l'empresa presenta els deutes documentals al banc i aquest n'anticipa el valor.

- Condicions i cost: el banc cobra uns interessos pel valor anticipat dels deutes presentats. Crèdit comercial: l'empresa l'aconsegueix quan queda a deure les compres que efectua als proveïdors durant uns dies. - Condicions i cost: per norma general, no hi ha cap cost associat. Facturatge: és una font de finançament en què l'empresa cedeix el 100% de la facturació d'un client a una entitat financera. Aquesta, cada vegada que rep una factura, anticipa a l'empresa un percentatge del seu valor, normalment el 80%. - Condicions i cost: el cost representa un interès del capital anticipat per l'entitat financera.

Per seleccionar la font de finançament més adequada hem de tenir en compte el grau d'endeutament que pugui assumir l'empresa, el cost que li suposi el deute i el tipus d'inversió. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat 2.8. Elaboració dels comptes anuals: Balanç de Situació i Compte de Pèrdues i Guanys. El patrimoni empresarial: concepte, masses i elements patrimonials d'actiu i de passiu. Classificació del Balanç de Situació en masses patrimonials (veure annex 1). Estructura del compte de Pèrdues i Guanys (vegeu annex 2). El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa. Mostra la seva situació econòmica i financera.

Masses i elements patrimonials: Actiu. Indica les inversions que ha efectuat. Actiu no corrent. Format per aquells elements vinculats a l'empresa durant més d'un exercici econòmic. Actiu corrent. Format per aquells elements que es renoven diverses vegades en un mateix exercici econòmic. Passiu i patrimoni net. Són les fonts de finançament de les inversions efectuades. Patrimoni net. Són els recursos de l'empresa que es destinen a l'autofinançament i aquells que són aliens, però que no cal tornar (subvencions, donacions, diners aportats per socis…) Passiu no corrent. Format per aquelles fonts de recursos que s'han de tornar en un període superior a la durada d'un exercici econòmic.

S'ha de tornar a llarg termini. Passiu corrent. Els deutes que l'empresa que s'han de tornar a curt termini. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Balanç de situació Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Compte de pèrdues i guanys Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat 2.9. Anàlisi de resultats: estudi dels estats financers, anàlisi i interpretació de la informació comptable. Concepte i objectius de l'anàlisi d'estats financers.

L'anàlisi financera: concepte, càlcul i interpretació de fons de maniobra i de les ràtios de disponibilitat, tresoreria, liquiditat, solvència (o garantia), endeutament i estructura del deute (vegeu annex 3). Anàlisi econòmica: càlcul i interpretació de la rendibilitat econòmica, la rendibilitat financera i la rendibilitat de les vendes (vegeu annex 4). L'anàlisi dels estats financers és l'anàlisi del balanç de situació, del compte de pèrdues i guanys i d'altres documents comptables complementaris amb l'objectiu de conèixer la situació econòmica i financera d'una empresa i controlar la consecució dels seus objectius fonamentals.

L'anàlisi financera té per objectiu fonamental estudiar la solvència i la liquiditat de l'empresa. Cal estudiar la: - Solvència. Capacitat de respondre als deutes amb l'actiu de l'empresa. - Liquiditat. Facilitat de convertir l'actiu (inversions) en disponible (mitjans de pagament com banc o caixa). Utilitzant dues tècniques: Fons de Maniobra (FM). És la part de l'actiu corrent (inversions a curt termini) que està finançada amb fons del patrimoni net i passiu no corrent (recursos propis i exigible a llarg termini). Indica la capacitat de l'empresa per afrontar les obligacions a curt termini.

La seves fórmules són: FM = Actiu Corrent Passiu Corrent FM = (Patrimoni Net + Passiu no Corrent) - Actiu no Corrent Interpretació: - FM > 0 L'empresa té marge per operar amb tranquil·litat, ja que amb el seu actiu corrent pot liquidar la totalitat de l'exigible a curt termini (passiu corrent). - FM < 0 Significaria que una part de les inversions a llarg termini (actiu no corrent) estaria finançada amb l'exigible a curt termini i això provocaria que l'empresa tingués problemes per pagar els deutes i es trobés a prop del concurs de creditors. Pot haver-hi problemes de liquiditat. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Ràtios financeres Ràtio de Disponibilitat.

Mesura la capacitat de l'empresa de cobrir els deutes a curt termini amb els comptes més líquids (bancs i caixa). Interpretació: El valor de referència és 0,3. Un valor més petit a 0,3 pot indicar problemes per afrontar els pagaments i més alt pot manifestar que l'empresa pot estar perdent la rendibilitat dels seus actius. Podem establir que el valor òptim se situa entre 0,3 i 0,4. Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci - Selectivitat Ràtio de Tresoreria.

Mesura la capacitat de l'empresa de l'empresa per fer front als deutes a c/t per mitjà dels recursos a c/t, excloent les existències que presenten major dificultat de convertir-se en líquid Interpretació: El valor de la ràtio ha d'estar a prop d'1. Si la ràtio és més petita que 1 voldria dir que, amb els recursos a curt termini, l'empresa no pot pagar els deutes a curt termini i, si és més gran que 1, l'empresa té un excés de liquiditat, pot estar perdent rendibilitat dels seus actius. Ràtio de…