Funcionament de l'empresa i models de negoci (Selectivitat 2024)

I 156 flashcards i 104 preguntes més al document.

Text del document

Funcionament de l'empresa i disseny de models de negoci N O R A P A R D O T O R R E S S E L E C T I V I T A T 2 0 2 4 BLOC 1 E C O N O M I A I E S C A S S E T A T L ' E M P R E S A I E L S E U E N T O R N ÍNDEX 1.1 Concepte d'economia Els factors de producció i les necessitats El paper dels agents econòmics i la relació entre ells. 1.2 Les habilitats que demana el mercat de treball. Nòmades del coneixement (knowmads). Consideració del paper de la dona emprenedora. La teoria del sostre de vidre. 1.3 Actuacions que duen a terme les empreses quant a RSC. El codi de conducta intern. El balanç social. Els ODS relacionats amb el sector empresarial: 7, 9 i 12.

1.4 Sector d'activitat, àmbit geogràfic, dimensió i propietat del capital. 1.5 L'empresari/ària individual, la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima, la societat laboral i la societat cooperativa. 1.6 Concepte de localització. Factors determinants en la localització empresarial. Concepte de dimensió. Estratègies de creixement empresarial: creixement intern (especialització o expansió i diversificació – matriu d'Ansoff) i extern de l'empresa (concentració i cooperació). Estratègia de concentració: fusió, absorció, participació i hòlding. Estratègia de cooperació o col·laboració: joint- venture. 1.7 Anàlisi de l'entorn.

El macroentorn o entorn genèric: concepte i factors: model PESTEL. El microentorn o entorn específic: model de les 5 forces competitives de PORTER 1 3 5 7 8 13 16 1.1. ANÀLISI DE LA RELACIÓ ENTRE L'ESCASSETAT DE RECURSOS I LES NECESSITATS COM A PROBLEMA BÀSIC DE L'ECONOMIA L'economia: ciència que s'encarrega de satisfer les necessitats humanes, generar-ne de noves, gestionar els recursos limitats i advocar per la creació de nous recursos il·limitats. 1. L'activitat econòmica i els seus agents Béns i serveis Factors de producció 1 Nora Pardo Torres 1.1. 1.2.

Els agents econòmics - Famílies: consumeixen els productes fabricats per les empreses (béns i serveis) i, alhora, els proporcionen els factors de producció necessaris per dur a terme la seva activitat (feina, capital i recursos naturals). - Empreses: produeixen els béns i els serveis que consumeixen les famílies mitjançant els factors de producció que aquestes els proporcionen. - Estat, o sector públic: té una funció reguladora de l'activitat econòmica, ja que estableix un entorn juridicoinstitucional, a més de proporcionar béns i serveis públics, principalment, mitjançant la recaptació d'impostos i cotitzacions. Flux circular de la renda: 2 Nora Pardo Torres 1.2.

IDENTIFICACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL PERFIL EMPRENEDOR LA PERSONA EMPRENEDORA. Un emprenedor és la persona que té una idea innovadora i veu l'oportunitat de fer-la negoci. Amb l'objectiu d'aconseguir beneficis, fa un procés on pren decisions, avalua amenaces i oportunitats, assumeix riscos econòmics i financers. Característiques de la persona emprenedora - Creativitat, enginy, visió i innovació: Cal tenir una idea, a poder ser nova. S'ha de tenir amplitud innovadora i s'han de buscar oportunitats. - Responsabilitat: Prendre's seriosament el negoci i assumir responsablement els riscos i compromisos. - Passió i motivació: Han d'estar motivats, creure en el negoci i comprometre's al 100%.

- Lideratge i confiança en elles mateixes: Els emprenedors han de liderar equips i han de transmetre confiança i entusiasme en el projecte. - Perseverança: Han de tenir clar que els èxits no seran instantanis i que potser han d'esquivar molts obstacles. Perfils de les persones emprenedores. - Innovadora: Té habilitats per identificar oportunitats de mercat i desenvolupar solucions creatives per a problemes. Està impulsada per la innovació. - Visionària: Té visió a futur de l'empresa. Capaç d' inspirar a altres perquè aconsegueixin els seus objectius. - Accidental: De manera inesperada es converteix en empresari. - Social: Vol tenir un impacte positiu en la societat.

Treballa en projectes centrats en aquesta. - D'estil de vida: El seu negoci està dissenyat per adaptar-se al seu estil de vida. - D'alt creixement: Hàbil per identificar oportunitats i desenvolupar plans de negoci de creixement ràpid i sostingut. - De franquícia: Compra els drets d'una marca o negoci existents. Dificultats de l'emprenedoria. - Incertesa financera: Has d'assumir certs riscos financers. L'èxit no està garantit i pot passar temps abans d'aconseguir-lo. És possible que els emprenedors hagin d'aportar dels seus diners o buscar el seu propi finançament a part per posar en marxa el negoci.

- Poca estabilitat: La impredecibilitat pot generar inestabilitat i estrès emocional, ja que poden experimentar alts i baixos en el negoci, per la demanda en el mercat, els reguladors i la competència. - Sobrecàrrega de feina: els emprenedors acostumen a treballar molt. Això pot afectar negativament el dia a dia de la persona. 3 Nora Pardo Torres 1.2. - Poca experiència en la gestió empresarial: Els emprenedors poden ser hàbils en certs camps, però no en la gestió empresarial. Això pot portar a decisions errònies costoses. - Poques xarxes de suport: Emprendre pot ser solitari. Aquests poden tenir dificultats per trobar mentors i altres recursos que els ajudin a enfrontar reptes empresarials.

El nou mercat laboral : knowmads. Aquests són persones qualificades d'entre 25 i 35 anys, generadores i gestores del coneixement i amb habilitats per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics. Presenten autonomia laboral, i tenen fluïdesa a qualsevol feina i aquí adquireixen noves habilitats i coneixements. Característiques dels knowmads. - Adaptables: S'adapten fàcilment als canvis i tenen la ment molt oberta. - Creatives: Tenen la capacitat de connectar idees i projectes, traslladar mètodes de treball i desenvolupar projectes diferents. Parteixen d'alguna cosa nova per crear noves maneres de treballar.

- Autodidactes: Aprenen de si mateixos i del seu col·lectiu, viuen constantment aprenent per descobrir noves formes de desenvolupament. Tenen la necessitat de descobrir i conèixer. - Independents: No s'identifiquen amb ningú, només depenen de si mateixos, del seu coneixement i el seu compromís amb els projectes és total. DONA, EMPRENEDORIA I INCLUSIÓ. La teoria del sostre vidre, descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones, especialment l'accés d'aquestes a càrrecs directius o de molta responsabilitat. Aquesta teoria permet reconèixer les diferències laborals entre homes i dones. Dificultats de les dones per emprendre.

- Falta de referents: No hi ha suficients referents femenins en càrrecs d'importància en les empreses. - Estereotips de gènere: Moltes persones continuen tenint pensaments de la dona antiquats, a causa del paper d'aquesta durant el transcurs de la història. - Conciliació de la vida professional i familiar: Les responsabilitats familiars poden afectar la disponibilitat i compromís amb el negoci. - Discriminació de gènere: Les dones poden enfrontar discriminació en àmbits laborals i financers. - Accés a finançament: Les dones poden tenir dificultat per obtenir finançament per als seus negocis. 4 Nora Pardo Torres 1.3.

CARACTERITZACIÓ DE LES EMPRESES QUE INCORPOREN LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA (RSC) I ELS OBJECTIUS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) EN UN MÓN MÉS SOLIDARI I SOSTENIBLE. LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA RSC és la integració activa i voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les relacions amb els seus grups d'interès (la plantilla, els accionistes, els inversors, els consumidors…). Treballadors: Les empreses socialment responsables es preocupen pel benestar dels seus treballadors i poden oferir salaris justos, horaris adaptats a les situacions personals, fomentar un ambient laboral saludable…

Cadenes de subministrament: Les empreses socialment responsables s'asseguren que els seus proveïdors compleixin els mateixos estàndards socials i ambientals que elles. Comunitat: Les empreses socialment responsables poden donar suport a les comunitats locals mitjançant donacions, patrocinis, programes de voluntariat i altres iniciatives per millorar la qualitat de vida de les persones. Ètica empresarial: Les empreses socialment responsables es comprometen a actuar amb integritat i ètica, i a fer front a la corrupció, al suborn i altres pràctiques comercials deshonestes. Medi ambient: Les socialment responsables busquen reduir el seu impacte ambiental i treballen per protegir el medi ambient.

Això pot incloure la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

AVANTATGES de la RSC - els consumidors valoren molt positivament aquestes accions, millora la imatge de l'empresa - productes amb un valor afegit, més fidelitat i més vendes - millora la motivació i la productivitat de la plantilla - facilita l'accés a ajuts públics INCONVENIENTS - esforç organitzatiu - increment de costos per engegar totes les mesures (esforç econòmic) ASPECTES O ACTUACIONS EN MATÈRIA DE RSC: - Política laboral per millorar el benestar dels treballadors - Col·laborar amb la comunitat local - Minimitzar la petjada ecològica (responsabilitat mediambiental) - Pràctiques empresarials ètiques (fer front a la corrupció, als suborns i d'altres pràctiques deshonestes) - Tracte amb els proveïdors (cal garantir que els proveïdors compleixin amb els mateixos codis de conducta socials i mediambientals per garantir unes pràctiques comercials justos i sostenibles) - Compromís amb els clients (l'empresa ha de complir amb una Comercialització responsable del seu producte - On la qualitat i l'honestedat han de ser la base de la relació amb els clients)…

5 Nora Pardo Torres 1.3. OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els ODS són uns objectius que s'han marcat en l'àmbit mundial per aconseguir un planeta millor, més just i sostenible. De tots els objectius marcats, n'hi ha 3 que afecten directament l'empresa. OBJECTIU 7. ENERGIA SOSTENIBLE I NO CONTAMINANT. Cal garantir l'accés a l'energia de totes les zones del món i invertir en investigació per desenvolupar energies sostenibles i renovables que permetin una major eficiència energètica i menys emissions. OBJECTIU 9. INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURES. Cal garantir unes infraestructures flexibles i de qualitat, promoure la innovació i una indústria sostenible. OBJECTIU 12.

GARANTIR MODALITATS DE CONSUM I PRODUCCIÓ SOSTENIBLES. Cal buscar un consum i producció més sostenible reduint els residus, fomentar el consum de productes menys contaminants i millorar l'educació en matèria de sostenibilitat.

Mesures o accions per millorar o garantir la viabilitat mediambiental - Ús de processos i tecnologia que redueixi l'emissió de gasos contaminants (CO2,..) - Ús de materials reciclats (envasos, embalatges,...) - Fer una bona gestió de residus - Fomentar el reciclatge dels residus que genera l'empresa - Invertir en l'aïllament dels locals i edificis per un menor consum energètic (calefacció i refrigeració) BALANÇ SOCIAL Document que serveix per mesurar i recollir de forma resumida o esquemàtica totes aquestes pràctiques voluntàries tant de l'àmbit social com mediambiental.

L'empresa elaborarà un document anomenat Codi de Conducta Intern on defineix la filosofia, principis, valors ètics i pautes de conducta. Són unes normes internes que ajuda al fet que tota la plantilla conegui la manera com l'empresa espera que actuï (dona a conèixer quines pràctiques són acceptables i quines no) i millora la imatge corporativa davant la societat. CODI DE CONDUCTA INTERN Declaració formal dels principis, valors i estàndards ètics pels quals es regeix la companyia. És a dir, parlem del document que recull l'ètica empresarial de l'organització.

Qualsevol codi de conducta per a una empresa farà referència, com a mínim, als drets fonamentals, laborals, mediambientals i pràctiques contra la corrupció i el suborn. A més d'incloure directrius sobre les relacions entre els treballadors i la companyia i les possibles sancions en què es pot incórrer quan es va en contra del codi. 6 Nora Pardo Torres 1.4. CLASSIFICACIÓ DE LES EMPRESES EN FUNCIÓ DE DIFERENTS CRITERIS 7 Nora Pardo Torres 1.5.

IDENTIFICACIÓ I ELECCIÓ DEL MARC JURÍDIC QUE REGULA L'ACTIVITAT EMPRESARIAL El marc jurídic de les empreses El dret mercantil és la part del dret que regula l'activitat econòmica que porta a terme un empresari per mitjà d'una organització d'elements personals i reals; és a dir, l'activitat econòmica que es fa en una empresa. El Codi de comerç és el marc legislatiu principal de les operacions mercantils a Espanya.

En tot el que fa referència als contractes mercantils, els requisits, les modificacions, l'extinció i la capacitat dels contractants, l'ordre d'aplicació és, primer, el Codi de comerç i les lleis especials i, si això no és possible, les normes i regles generals del dret comú, o civil. La constitució d'una empresa és el conjunt d'obligacions formals i tràmits que cal fer obligatòriament perquè tingui validesa legal. Les característiques jurídiques de les empreses Personalitat jurídica Persona física És la persona física o l'individu que pot exercir els seus drets i complir les obligacions reconegudes per les lleis.

Persona jurídica Quan una entitat adquireix drets i obligacions reconeguts en una llei. Això és l'empresa societat: – Societat civil. – Societat mercantil. – Societats mercantils especials. Responsabilitat dels socis Limitada En cas de fallida, l'import màxim que els socis i sòcies poden perdre és el capital aportat. Il·limitada Els socis responen amb tot el seu patrimoni (fins i tot el personal) davant dels deutes que tingui l'empresa. Nombre mínim de socis Alguns tipus d'empreses necessiten un nombre mínim de socis o sòcies per poder-se constituir. Import mínim de capita Alguns tipus d'empreses necessiten un import mínim de capital (recursos aportats pels socis) per poder-se constituir.

Aquest capital pot consistir en actius físics o monetaris. Raó social És la denominació de l'empresa o el nom legal de la persona jurídica Fiscalitat IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) L'impost que grava l'obtenció de renda per part de les persones físiques. IS (impost sobre societats) L'impost que grava els beneficis de les societats, de les entitats amb personalitat jurídica pròpia (persones jurídiques). 8 Nora Pardo Torres 1.5. L'empresa individual És una empresa en què la personalitat jurídica del propietari (persona física) i la de l'empresa coincideixen. La gestió de l'empresa és responsabilitat del propietari.

EMPRESARI INDIVIDUAL O AUTÒNOM AVANTATGES INCONVENIENTS L'únic soci es garanteix el control de l'empresa. Responsabilitat il·limitada, l'autònom respon amb el soci patrimoni personal dels deutes de l'empresa. No cal capital mínim No pot tenir socis Tràmits de constitució molt senzills Tributa a l'IRPF, on el tipus impositiu és progressiu. Tributa a l'IRPF (tipus progressiu): el percentatge sobre els beneficis serà menor si els guanys de l'empresa són petits. Dificultats per aconseguir finançament perquè les empreses tan petites ofereixen menys garanties. 9 Nora Pardo Torres 1.5. B.

La societat cooperativa (SC) És una societat mercantil de caràcter personalista en què tots els socis i sòcies es comprometen a participar en la manera que s'indiqui als estatuts de l'empresa dels mateixos drets i obligacions. La responsabilitat és subsidiària, personal i solidària amb els deutes davant tercers. Es necessiten com a mínim dos socis per poder-la crear. No cal aportar capital mínim. COOPERATIVA AVANTATGES INCONVENIENTS Tributa a l'IS en règim especial. Tràmits de constitució complexos. Responsabilitat Limitada Cal un nombre mínim de socis (2 si són empreses, 3 si són persones físiques). Rep més ajuts de les administracions pel seu caràcter social.

És obligatori guardar una part important dels beneficis en forma de reserves. C. La societat de responsabilitat limitada (SRL, o SL) Permet a les persones autònomes protegir el seu patrimoni limitant la seva responsabilitat al capital aportat. És una societat mercantil capitalista si el seu capital social està dividit en participacions socials iguals i indivisibles i està integrat per aportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutes de la societat. Només cal un soci per crear-la; en aquest cas, s'anomena societat limitada unipersonal (SLU). El capital mínim per poder-la constituir és 1 €. És una modalitat adequada per a la petita i mitjana empresa, amb pocs socis.

SOCIETAT LIMITADA, SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA, SL O SRL AVANTATGES INCONVENIENTS Responsabilitat Limitada, el soci respon davant els deutes de l'empresa amb el capital aportat només. És difícil vendre les participacions, en cas que un dels socis vulgui desprendre's d'elles. Pot tenir socis. Els costos de constitució són majors que l'autònom. Tributa a l'IS (tipus proporcional): tipus fix que interessa que els beneficis comencen a ser elevats. Hi ha capital mínim, tot i que no és elevat. 10 Nora Pardo Torres 1.5. D.

La societat anònima (SA) És una societat mercantil capitalista amb un capital social dividit i integrat per les aportacions dels socis en forma d'accions i de lliure transmissió. Es tracta d'una modalitat adequada per a les grans empreses, atesa l'àmplia i complexa normativa que s'adapta a projectes mercantils de grans dimensions. Només cal una persona per crear-la. El capital mínim aportat és de 60 000 €, del qual el 25 % ha d'estar totalment subscrit i, almenys, parcialment desemborsat en un 25 % en el moment de la inscripció. SOCIETAT ANÒNIMA AVANTATGES INCONVENIENTS Responsabilitat Limitada. Necessita un capital elevat. Pot emetre accions i emprèstits per finançar-se.

Empresa més costosa i complexa de constituir i funcionar. Les accions són de transmissió lliure, així que són més fàcils de vendre. Es desconeix la identitat dels socis, i els socis fundadors podrien arribar a perdre el control. E.. La societat laboral i participada És una societat mercantil de caràcter especial en què la majoria del capital social és propietat dels treballadors i treballadores que hi presten serveis retribuïts de manera personal i directa i amb una relació laboral indefinida. És una modalitat adequada per a les societats en què els treballadors volen controlar l'empresa i ostentar alhora la qualitat de socis.

Els socis mínims són tres, dels quals dos han de ser treballadors de l'empresa amb contracte indefinit. El nombre de treballadors no pot sobrepassar el 25 % dels socis. El capital mínim per crear-la és d'1 € per a SLL (participacions) i de 60 000 € (accions) per a SAL. La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat. Tributen l'impost sobre societats. 11 Nora Pardo Torres 1.5. Formes jurídiques principals de les empreses Tipus d'empreses Raó social Responsab ilitat dels socis Nombre mínim de socis Capital mínim Fiscalitat Normativa Empresa individual La persona física Il·limitada 1 No IRPF Codi civil. Societat cooperativa Nom + SC Il·limitada 2 No IS Codi de comerç.

Societat limitada Nom + SL o SRL Limitada 1 1 € (100 % desemborsat) IS Llei de societats de capital. Societat anònima Nom + SA Limitada 1 60 000 € (25 % desemborsat, la resta en 5 anys) IS Llei de societats de capital. Societat laboral i participada Nom + SAL Nom + SLL Limitada 3 1 € (SLL) 60 000 € (SAL) IS Llei de societats laborals i participades. 12 Nora Pardo Torres 1.6. LOCALITZACIÓ I DIMENSIÓ DE L'EMPRESA COM A ELEMENTS CARACTERITZADORS DE LA REALITAT EMPRESARIAL La localització. Consisteix a decidir la ubicació o el lloc geogràfic més adequats perquè l'empresa desenvolupi la seva activitat i assoleixi els objectius marcats. 1 Accés als factors de producció.

De matèries primeres, mà d'obra qualificada, proveïdors o altres empreses que es dediquin a la mateixa activitat empresarial o a altres activitats complementàries per generar sinergies, com pot ser el cas dels clústers. Aprovisionaments i subministraments Treball Capital La proximitat de les fonts d'aprovisionament de matèries primeres permetrà l'estalvi de transport i de processos extractius i la facilitat d'aconseguir els subministraments necessaris (electricitat, aigua o connexió telefònica) L'existència d'un mercat de treball en què l'empresa pugui trobar mà d'obra qualificada o no qualificada disponible, en funció de les necessitats empresarials.

La facilitat per tenir bones relacions contractuals amb les entitats bancàries i financeres permetrà aconseguir les fonts de finançament adequades a les inversions de l'empresa. 2 Costos de la instal·lació. No és el mateix instal·lar l'empresa en un lloc o en un altre, ja que els impostos poden ser diferents o la zona pot estar ben comunicada o no. El cost d'invertir en actius, com ara béns immobiliaris, pot variar molt en funció de la zona, sobretot per la gran diferència de valor dels terrenys on l'empresa haurà d'ubicar i construir les instal·lacions productives, els magatzems o els edificis administratius.

El tipus d'instal·lacions productives també pot ser determinant, ja que, si l'empresa necessita créixer molt o preveu fer-ho, s'haurà d'ubicar en una zona que li permeti dur a terme aquest creixement. Una mala decisió d'ubicació pot condicionar l'empresa i en pot frenar el creixement. 3. Característiques de l'entorn. Les regions que estiguin en creixement seran més favorables a la captació d'empreses; en canvi, les que estiguin en una fase de decreixement seran més desfavorables a captar-les.

Infraestructures de transports i comunicacions Legislació Desenvolupament econòmic de la zona Mercat i competència La facilitat per accedir a mitjans de transports (terrestre, ferroviari, marítim, fluvial o multimodal) i les comunicacions per Internet són factors que s'han de tenir molt en compte. El marc normatiu fiscal (impostos), mercantil (normativa que afecta les empreses i l'activitat econòmica), mediambiental (restriccions per protegir l'entorn) i social (normes laborals), a més de les facilitats per crear empreses (ajuts i subvencions).

La ubicació en una regió o àrea desenvolupada econòmicament permet aprofitar oportunitats de negoci o desenvolupar més les potencialitats de l'empresa. El fet que hi hagi prou consumidors interessats en els productes o serveis de l'empresa i de la competència d'altres empreses fa que sigui necessari confeccionar un estudi de mercat. 13 Nora Pardo Torres 1.6. DIMENSIÓ DE L'EMPRESA La dimensió és la capacitat de producció de l'empresa determinada per factors com la tecnologia, el nombre de treballadors i la demanda. És el nivell màxim de producció que pot obtenir l'empresa en un any.

Relacionats amb el concepte de dimensió com a capacitat productiva, cal introduir els conceptes d'ocupació i de subactivitat: l'ocupació és la dimensió realment utilitzada i la subactivitat, la dimensió no utilitzada. L'eficiència requereix adoptar la dimensió òptima, que és aquella que s'apropa a l'ocupació màxima, ja que la subactivitat comporta uns costos pel manteniment d'inversions ocioses. La decisió de la localització i dimensió són interdependents i es prenen conjuntament, ja que estan afectades pels mateixos factors, especialment a aquells relatius als costos de la decisió.

Al marge d'aquesta dimensió inicial, normalment l'empresa anirà augmentant la capacitat productiva al llarg de la seva vida, és a dir, anirà creixent. Aquest creixement pot ser intern i extern i és el que estudiarem a continuació. ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT INTERN Estratègia d'especialització o expansió: augmentar la capacitat productiva mantenint el mateix producte, produint més quantitat (produir més sense canviar el producte). Això es pot aconseguir obrint noves fàbriques, fent la fàbrica existent més gran i/o obrint més botigues.

Lògicament s'hauran d'incrementar les vendes per la qual cosa s'hauran d'implementar mesures de màrqueting: baixar el preu, canviar la qualitat, fer publicitat, arribar a més segments del mercat, fer l'envàs més atractiu... Amb aquestes mesures aconseguirem que el producte sigui consumit per d'altres segments de població, per clients de la competència,... Estratègia de diversificació: la capacitat productiva augmenta pel fet de produir més varietat de productes i serveis(produir més perquè s'amplia la varietat de productes), és a dir diversificar les activitats per arribar a nous mercats.

Una eina útil per analitzar les possibilitats de creixement intern és l'anomenada matriu d'Ansoff, en la que es reflecteixen les combinacions entre el producte i el mercat amb les que es pot trobar l'empresa per créixer. MATRIU D'ANSOFF M E R C A T S A C T U A L S PRODUCTES ACTUALS NOUS (I) Penetració en el mercat: vendre més unitats de producte en el mercat actual. Amb polítiques de màrqueting podem aconseguir vendre més aconseguint clients de la competència o augmentant la freqüència de compra dels existents. (estratègia d'especialització) (III) Desenvolupament de productes: Vendre nous productes a les mateixes persones.

Es pot aconseguir fent productes complementaris, relacionats amb el primer aprofitant el coneixement que té l'empresa del mercat i dels clients. (estratègia de diversificació) N O U S (II) Desenvolupament de mercats: Vendre més unitats de producte en nous mercats. Vendre a persones noves arribant a mercats que abans no s'arribava, ampliant la nostra zona geogràfica i amb nous canals de venda. (estratègia de especialització) (IV) Diversificació: Vendre nous productes en nous mercats. És l'estratègia més arriscada, ja que es vendran productes diferents dirigits a mercats i clients desconeguts (estratègia de diversificació) 14 Nora Pardo Torres 1.6.

ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT EXTERN Estratègia que es basa en augmentar la capacitat productiva de l'empresa invertint o col·laborant amb d'altres empreses. TIPUS DE CREIXEMENT EXTERN Tipus de concentració Característiques Fusió pura (fusió) Consisteix en la unió de dos o més societats per crear-ne una de nova. Les societats fusionades desapareixen i la nova societat assumeix el patrimoni net, actius i passius de les fusionades. Es pretén que la unió de forces permeti assolir objectius que per si mateixes quedaven fora de l'abast. Fusió per absorció (absorció) En aquest cas, una societat adquireix una altra que desapareix. La societat absorbent assumeix tot el patrimoni de l'absorbida.

CONCENTRACIÓ (La concentració empresarial és aquella situació en que dues o més empreses es troben unides amb l'objectiu d'ampliar la seva capacitat i poder de mercat) Participació Es dona quan una empresa compra part o tot el capital social d'una altra, convertint-se en propietària parcial o total d'aquesta última. Depenen del % del capital adquirit el control és major o menor. De fet n'hi ha prou amb adquirir el 51 % del capital per convertir-se en propietari majoritari poder prendre totes les decisions. El control es considera absolut si és del 80% i minoritari si és inferior al 50%.

Hòldings Sorgeix quan un grup empresarial (El grupo empresarial es el conjunto de una o más sociedades independientes jurídicamente entre sí, pero que se encuentran bajo un control ejercido por una matriz y sometidas a una dirección) va adquirint d'altres empreses buscant la rendibilitat de cada una però no la integració de les seves activitats. En alguns països les lleis antimonopoli poden restringir aquest tipus de concentració empresarial. L'objectiu és aconseguir uns majors beneficis aprofitant incentius fiscals (menors impostos gràcies a la consolidació dels resultats) Es solen crear mitjançant bancs i altres entitats financeres. Exemple hòlding: Nestlé o PepsiCo.

COOPERACIÓ/ COL·LABORACIÓ Cooperació Es basa en acords entre empreses independents que s'ajuden i comparteixen recursos i informacions per aconseguir objectius comuns, amb la finalitat de reduir costos i riscos. Clúster Un clúster és un conjunt d'empreses independents d'un mateix sector d'activitat que es troben localitzades en una mateixa zona, de manera que s'aprofiten de les sinergies de la mateixa concentració (el resultat conjunt serà superior que les parts). Aprofiten els reptes comuns per cooperar i ser més competitives. Hi ha clústers tecnològics, energètics, de transport, agrícoles...

Exemples de clústers són Silycon Valley (empreses d'internet), Hollywood (indústria cinematogràfica)... Joint- ventures Són acords, generalment, entre una empresa local i l'altra estrangera. L'empresa estrangera aporta recursos, tecnologia i/o experiència (know-how) a l'empresa local, mentre que el soci local aporta informació, coneixements i facilita la introducció estrangera al mercat local. Exemple: Inditex i el grup Tata formen una 'joint venture' para desenvolupar les tendes de Zara en l'Índia. 15 Nora Pardo Torres 1.7. ANÀLISI DE TENDÈNCIES I VARIABLES MACROECONÒMIQUES DE L'ENTORN DEL MODEL DE NEGOCI L'ENTORN DE L'EMPRESA A.

ENTORN ESPECÍFIC (MICROENTORN) LES CINC FORCES DE PORTER És una eina d'anàlisi que permet als emprenedors comprendre i avaluar els factors que incideixen en el seu negoci de manera directa. 1. El poder de negociació dels clients: Es refereix a la capacitat que tenen els clients per imposar condicions de compravenda, com el preu i la qualitat de productes, els terminis de lliurament… 2. El poder de negociació dels proveïdors: És la capacitat que tenen els proveïdors per imposar les característiques de compravenda, com el preu i la qualitat de productes, els terminis de lliurament… Els proveïdors creen un mercat més atractiu quan tenen una organització significativa dins del seu sector. 3.

L'amenaça de nous competidors: Una indústria no és atractiva si les seves barreres d'entrada i de sortida no són prou accessibles. Quan s'accedeix al mercat, l'amenaça és que hi hagi altres empreses que puguin subministrar els mateixos productes i puguin dominar aquesta quota de mercat. - BARRERES D'ENTRADA: Factors diversos que impedeixen o dificulten que una empresa es posicioni en un nou mercat. (La necessitat d'una inversió elevada o l'existència de clients molt fidels a la marca o amb costos molt elevats per canviar de proveïdors, patents, economies d'escala…) - BARRERES DE SORTIDA: Factors que, quan un nou competidor entra al mercat, dificulten que en pugui sortir.

(Dificultats de desinversió, és a dir, per recuperar la rendibilitat de les inversions, fet que obliga a quedar-se en el sector). 4. L'amenaça de nous productes substitutius: L'existència de productes substitutius farà que no només hagin de competir amb les empreses que ofereixen productes semblants, sinó que també empreses d'altres sectors. 5. La rivalitat entre els competidors: S'han de tenir en compte diversos factors el nombre i la diversitat dels competidors, les barres de mobilitat i de sortida, el ritme de creixement de la indústria i la diferenciació del producte. 16 Nora Pardo Torres 1.7.

B ENTORN GENERAL (MACROENTORN) Factors que incideixen en l'entorn macroeconòmic: Polítics: Les decisions que prenen els governs i que poden afectar l'empresa positivament o negativament. Econòmics: Engloba la situació de l'economia, com ara la inflació, els tipus d'interès, el nivell de desenvolupament d'un país, l'atur, fase del cicle… Socioculturals: Elements com l'estil de vida de la població els costums, el nivell educatiu… Tecnològics: Inclouen les innovacions i els avenços tecnològics que poden influir en l'activitat d'una empresa.

Ecològics: Els aspectes mediambientals en què pot incidir l'activitat d'una empresa (els nivells de contaminació, les pràctiques sostenibles, el canvi climàtic…) Legals: Una sèrie de lleis i normatives a les quals s'ha de cenyir per desenvolupar l'activitat empresarial (salari mínim interprofessional). ANÀLISI PESTEL La seva funció principal és analitzar si el possible entorn general d'una empresa seria favorable per al desenvolupament de la seva activitat. 17 Nora Pardo Torres BLOC 2 E L M O D E L D E N E G O C I I D E G E S T I Ó ÍNDEX 2.1. Descripció de les diferents àrees funcionals bàsiques: producció, comercial, finançament i inversió i recursos humans. 2.2.

Funcions del procés de direcció: planificació, organització, gestió i control. Identificació i descripció de les estructures organitzatives: lineal o jeràrquic, funcional, lineal i assessorament i model Teal. Representació gràfica de l'estructura organitzativa: l'organigrama. Estils de lideratge empresarial: democràtic, autocràtic i liberal. 2.3. Les funcions del departament de recursos humans. El contracte de treball: concepte. Relacions laborals: la representació dels treballadors en l'empresa i el concepte de conveni col·lectiu. Implementació de les polítiques d'igualtat a les empreses: elements bàsics. 2.4. Concepte de procés de producció. La funció de producció.

Concepte, càlcul i interpretació de la productivitat. Diferenciació entre eficàcia, eficiència tècnica i econòmica. 2.5. Els costos de producció: costos fixos, costos variables i costos totals. Càlcul del punt mort o llindar de rendibilitat. Obtenció del benefici/pèrdua de l'empresa. 2.6. Concepte de màrqueting. Estratègies per a cada variable del màrqueting mix. Estratègies de marca Estratègies de preu Canals de distribució i estratègies de distribució Estratègies promocionals Les 4P del màrqueting digital 2.7 Concepte d'inversió. Tipus d'inversió. Mètodes de selecció d'inversions L'estructura financera de l'empresa.

Classificació de les fonts financeres segons la propietat, la procedència dels recursos i el temps. 2.8. El patrimoni empresarial Classificació del Balanç de Situació en masses patrimonials Estructura del compte de Pèrdues i Guanys 2.9. Concepte i objectius de l'anàlisi d'estats financers. L'anàlisi financera Anàlisi econòmica 18 19 25 28 30 32 38 46 52 2.1. LES ÀREES FUNCIONALS DE L'EMPRESA Les funcions internes de l'empresa A qui pot vendre l'empresa? Com fa el producte l'empresa? Com s'organitza i es gestiona el personal de l'empresa? Com aconsegueix els diners que necessita l'empresa i a què els destina? 18 Nora Pardo Torres 2.2.

LA DIRECCIÓ EMPRESARIAL Fases del procés administratiu El procés administratiu és el conjunt de funcions i activitats que efectua la direcció de l'empresa, orientades a l'assoliment de les seves finalitats i objectius. Procés administratiu Fase mecànica Planificació Finalitats, objectius, estratègies, procediment, regles, pressupost. Organització Divisió del treball, jerarquització i departamentalització. Fase dinàmica Gestió/direcció Presa de decisions, comunicació, lideratge, supervisió. Control Establiment d'estàndards, mesurament, correcció.

Funció de planificació Consisteix a fixar uns objectius, marcar estratègies per aconseguir-los, definir les polítiques de l'empresa i establir criteris de decisió, sempre amb la intenció d'aconseguir les finalitats de l'empresa. Funció d'organització És la funció que té com a finalitat dissenyar una estructura on quedin definides totes les tasques que ha de realitzar cada persona que forma part de l'empresa. - Punt de partida. Cal tenir clar els objectius, la missió o visió, així com la planificació més a curt termini de l'empresa. - Recursos. S'ha d'analitzar i valorar si els recursos de què disposa l'empresa són suficients i adequats i, en cas contrari, cal fer un reajustament.

- Distribució de departaments. Segons el tipus de negoci, l'empresa es pot dividir en diferents departaments perquè l'organització sigui més eficaç. - Crear una estructura. Així mateix, s'ha d'establir un ordre jeràrquic en què s'indiquin totes les relacions i responsabilitats de tots els integrants del personal. - Assignar tasques. Els treballs o activitats que s'hagin de dur a terme s'han d'assignar a les persones que es cregui més oportú. L'organització formal es determina com una estructura intencional específica i identificada en què l'empresa situa cada un dels seus elements al lloc més convenient.

S'hi ajusten les persones que formen part de l'empresa en funció de les seves habilitats i capacitats i cooperen entre si. 19 Nora Pardo Torres 2.2. A. Distribució de departaments Departamentalització Descripció Exemple Per funcions El personal s'organitza segons la seva especialització Al departament de finances, que té com a finalitat l'obtenció i la inversió de recursos econòmics. Per productes, serveis o dimensions L'agrupació del personal segons les línies de productes o serveis que s'ofereixin En una empresa d'alimentació, hi pot haver un departament per als productes lactis i un altre de diferent per als sucs.

Per zones geogràfiques La plantilla s'organitza de manera que conegui la zona a què va destinat el producte En una empresa que vengui a Europa i a Àsia, els productes i les característiques dels clients seran diferents Per projectes s'agrupa l'activitat segons les característiques d'un projecte i segons les fases necessàries Els despatxos d'arquitectes que treballen per projectes diferents i que en facin més d'un alhora amb personal i característiques diferents LA COMUNICACIÓ Externa Interna La que du a terme l'empresa per relacionar-se amb els mitjans de comunicació, atendre els clients externs i administrar la gestió social. La que gestiona tots els canals interns.

Formal Informal Transmet la comunicació oficial de l'empresa entre els seus membres. Sorgeix de la relació amb els col·laboradors com a fruit de la confiança. Ascendent Horitzontal Descendent S'origina en els nivells més baixos i es dirigeix als càrrecs superiors de manera vertical. S'origina entre persones que estan en un mateix nivell jeràrquic. Sorgeix de la relació amb els col·laboradors com a fruit de la confiança. 20 Nora Pardo Torres 2.2. Estructura organitzativa 21 Nora Pardo Torres 2.2. MODEL TEAL Una organització TEAL és un tipus d'organització oberta que es basa en l'autogestió dels equips, en lloc de dependre de jerarquies i estructures tradicionals.

En lloc de ser controlats per gerents i supervisors, els empleats tenen el poder de prendre decisions i resoldre problemes de manera autònoma. Això els permet sentir-se més valorats i empoderats en la seva feina, cosa que alhora augmenta el seu compromís i motivació. Les organitzacions TEAL busquen maximitzar l'eficiència i la col·laboració en permetre que els empleats prenguin decisions de manera autònoma i es comuniquin obertament. Aquestes organitzacions es basen en la confiança i el respecte mutu. Al no haver una estructura clara pot generar confusió i conflictes entre els empleats o inseguretat a l'hora de prendre determinades decisions. 22 Nora Pardo Torres 2.2.

L'ORGANIGRAMA L'organització formal d'una empresa es pot representar gràficament mitjançant un organigrama. Un organigrama és la representació gràfica de l'estructura formal d'una empresa i de les seves funcions, dels nivells d'autoritat i dels canals de transmissió d'informació 23 Nora Pardo Torres 2.2. Funció de gestió o direcció ESTIL AUTOCRÀTIC ESTIL LIBERAL ESTIL DEMOCRÀTIC 24 Nora Pardo Torres 2.3. LA GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS El departament de personal s'encarrega de gestionar la plantilla de l'empresa perquè pugui fer la seva feina i afavorir la motivació. LES PRINCIPALS FUNCIONS DEL DEPARTAMENT DE RECURSOS HUMANS 25 Nora Pardo Torres 2.3.

LES RELACIONS LABORALS, ELS REPRESENTANTS DELS/LES TREBALLADORES I EL CONVENI COL·LECTIU La legislació laboral estableix un marc normatiu dins l'àmbit laboral, és a dir, recull els drets i obligacions de l'empresa i dels treballadors/es. La normativa laboral elemental és l'ET, que fixa les bases que després es milloren en els convenis col·lectius sectorials i d'empresa i, en darrer lloc, en el contracte laboral. Les normes de rang inferior no poden contradir les de rang superior però si millorar-les. 26 Nora Pardo Torres 2.3. IMPLEMENTACIÓ DE LES POLÍTIQUES D'IGUALTAT A LES EMPRESES: ELEMENTS BÀSICS 27 Nora Pardo Torres 2.4.

ÀREA DE PRODUCCIÓ Els factors productius són els recursos que utilitza l'empresa per produir béns i serveis. CAPITAL (K) Conjunt de béns creats per l'ésser humà que s'utilitzen per produir: màquines, eines, instal·lacions, ordinadors… TERRA (T) Conjunt de recursos d'origen natural: aigua, minerals, recursos combustibles fòssils (gas, petroli…) TREBALL (L) L'esforç físic o intel·lectual del conjunt de les persones que treballen a l'empresa EMPRENEDORIA I INNOVACIÓ (A) Inclou la capacitat creativa i d'innovar n projectes per l'empresa, la generacio de sinergies amb altres empreses i la capacitat de dirigir una.

LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ Producció (quantitat)= T f (capital, treball, terra, organització empresarial) on la T és la tecnologia emprada (la manera de combinar els factors productius) 28 Nora Pardo Torres 2.4. CONCEPTE, CÀLCUL I INTERPRETACIÓ DE LA PRODUCTIVITAT CONCEPTE DE PRODUCTIVITAT: és la relació entre la quantitat de producte obtinguda i la quantitat de factor emprat. L'empresa ha d'intentar millorar la productivitat dels factors amb el temps, així serà més eficient. DIFERENCIACIÓ ENTRE EFICIÈNCIA TÈCNICA I ECONÒMICA: 29 Nora Pardo Torres 2.5.

DETERMINACIÓ DE L'ESTRUCTURA D'INGRESSOS I COSTOS DE LA IDEA DE NEGOCI PLANTEJADA, CÀLCUL LLINDAR DE RENDIBILITAT O PUNT MORT COSTOS PRODUCTIUS CF (costos fixos) a c/t són costos que no varien amb el volum de producció ex: lloguer local, maquinària, despeses de personal… CV (costos variables) varien amb el volum de producció ex: primeries matèries, mà d'obra directa…

a) cost total CT el cost de tota la producció CT = CF + CV CT = CF + CVu · q b) ingressos totals IT IT = p · q ingressos unitaris preu c) beneficis / pèrdues (Bis) Bis = IT - CT Bis = p · q - (CF + CVu · q) = p · q - CF - CVu · q d) punt mort = llindar de rendibilitat = llindar de beneficis = rendibilitat econòmica = viabilitat econòmica = Q* És la quantitat que ha de vendre l'empresa per començar a obtenir beneficis. p - Cvu = marge de contribució = marge unitari = marge de beneficis 30 Nora Pardo Torres 2.5. Com aconseguim millorar el Q* d'una empresa? Q* NO! Q* l'empresa comença a obtenir beneficis abans 31 Nora Pardo Torres 2.6.

ESTABLIMENT D'ESTRATÈGIES COMERCIALS I DE MÀRQUETING CONCEPTE DE MÀRQUETING No es pot confondre el concepte de màrqueting amb el de publicitat. El màrqueting és molt més que publicitat. El màrqueting és qualsevol activitat o tècnica que utilitza (implementa) una empresa per crear o comunicar una proposta de valor (qualsevol element que permet diferenciar l'empresa de la competència, de manera que els/les consumidores ho consideren com un valor afegit, com un avantatge de la marca) VARIABLES DEL MÀRQUETING MIX L'empresa per fer màrqueting disposa de 4 eines. Són les conegudes 4P del màrqueting mix: PRODUCTE, PREU, PROMOCIÓ I DISTRIBUCIÓ.

En funció de l'objectiu que persegueixi les combinarà d'una manera o una altra. 32 Nora Pardo Torres 2.6. 33 Nora Pardo Torres 2.6. 34 Nora Pardo Torres 2.6. 35 Nora Pardo Torres 2.6. 36 Nora Pardo Torres 2.6. 37 Nora Pardo Torres 2.7. ANÀLISI DE L'ESTRUCTURA DE LES INVERSIONS I SELECCIÓ DE LES FONTS DE FINANÇAMENT La inversió en l'empresa Quant de temps volem tenir la inversió en l'empresa? En quin tipus de bé necessitem invertir? Quin objectiu volem aconseguir amb la inversió? Invertir un cop implica haver de fer més inversions? 38 Nora Pardo Torres 2.7. Mètodes per seleccionar la millor inversió Característiques d'una inversió - Desemborsament inicial.

Es representa amb Do i és la quantitat de recursos que s'utilitzen en la inversió. S'indica en negatiu, ja que es tracta d'una quantitat de diners que es deixa de tenir. - Durada temporal. Es representa mitjançant un segment horitzontal en què s'expressa l'esquema econòmic que mostra tot el projecte d'inversió. El nombre d'anys es representa amb n. - Fluxos nets de caixa. Es representen amb Fi i suposen la diferència entre els cobraments (Ci) i els pagaments (Pi) que suporta l'empresa al llarg de cadascun dels n períodes que dura la inversió com a resultat del desenvolupament del projecte. - Valor residual. És el valor del bé al final de la seva vida útil (per tant, quan ja no té valor d'ús).

Pot passar que aquest valor sigui zero, en cas que el bé no tingui cap acceptació en el mercat, ja sigui en conjunt o per parts. Es representa per R. Aquest valor se sumarà als cobraments de l'últim flux de caixa. Mètodes de selecció i valoració d'inversions MÈTODE DE SELECCIÓ INVERSIÓ ESTÀTIC (PAY-BACK O TERMINI DE RECUPERACIÓ = T) Mètode de selecció d'inversions estàtic que consisteix a calcular el temps que triga l'empresa a recuperar el desemborsament, és a dir, la inversió. S'escollirà el projecte que es recuperi més ràpid, sense tenir en compte la resta de fluxos que genera la inversió.

Si cal calcular mesos es resol un regla de 3 i calculem X (X=diners que falten x 12÷diners del flux) Diners del flux ---- 12 mesos Diners que falten ----X Per exemple: T projecte A= 2 anys i 3 mesos T projecte B= 2 anys T projecte C= 3 anys i 1 mes Segons el pay-back o termini de recuperació escollirem el projecte que es recupera més ràpid, per tant. el projecte B. 39 Nora Pardo Torres 2.7. MÈTODE DE SELECCIÓ DINÀMIC VAN (VALOR ACTUAL NET) Aquest mètode de selecció d'inversions és més realista ja que considera que el diner varia de valor amb el pas del temps.

El canvi de valor es deu a factors com la inflació i el tipus d'interès i es representa per una i=k (taxa d'actualització, taxa de descompte o tipus d'interès). Com major sigui la k (taxa d'actualització) menors beneficis generarà la inversió perquè major serà la pèrdua de valor dels fluxos. Podem calcular exactament els beneficis que genera cada inversions amb la fórmula del VAN. CONCEPTE DE VAN Mètode de selecció d'inversió dinàmic que compara el desemborsament inicial amb la suma dels fluxos de caixa actualitzats al moment 0. D'aquesta manera podrem saber si la inversió genera beneficis o pèrdues. Segons aquest mètode seleccionarem aquell projecte que generi més guanys.

CÀLCUL DEL VAN RESULTAT DEL VAN VAN>0 La suma dels fluxos de caixa actualitzats són superiors al desemborsament inicial, per tant, la inversió donarà beneficis. La suma de les entrades de diners actualitzades al moment 0 és superior a les sortides també valorades al moment 0. La inversió es pot realitzar. VAN<0 La suma dels fluxos de caixa actualitzats són inferiors al desemborsament inicial, generarà pèrdues. Les entrades actualitzades són inferiors a les sortides actualitzades. La inversió no es farà. VAN=0 La suma dels fluxos actualitzats és igual al desemborsament inicial. La inversió no genera ni guanys ni pèrdues. Simplement permet recuperar els diners invertits.

És indiferent fer la inversió. 40 Nora Pardo Torres 2.7. CRITERI DINÀMIC TAXA INTERNA DE RENDIBILITAT O DE RETORN (TIR) La TIR és un mètode de selecció d'inversió dinàmic que permet calcular la rendibilitat de la inversió (r). Aquesta r permet equilibrar les entrades amb les sortides (tot actualitzat al moment 0). Per aconseguir aquest equilibri fem que el VAN sigui 0. VAN=0 Només podem calcular la r si la inversió té 1 o 2 fluxos. Si en té més necessitem eines informàtiques que ens facin el càlcul. Per tant, s'indica l'equació que cal resoldre, sense fer el càlcul de la r.

SELECCIÓ D'INVERSIÓ SEGONS LA TIR Per seleccionar la inversió cal comparar la r amb el cost del capital o taxa de descompte o d'actualització (k). Així s'analitza quines inversions són acceptables (generen beneficis) o no (generen pèrdues). D'entre les acceptables es tria l'opció que presenta una major distància entre el k i la TIR, ja que vol dir que és la més rendible. 41 Nora Pardo Torres 2.7. L'ESTRUCTURA FINANCERA DE L'EMPRESA: FONTS DE FINANÇAMENT FONS DE FINANÇAMENT PRÒPIES EXTERNES (recursos que pertanyen l'empresa, als seus propietaris) - CAPITAL SOCIAL: són les aportacions dineràries dels socis i sòcies que es representaren en accions o participacions + 42 Nora Pardo Torres 2.7.

- SUBVENCIONS (Ajuts procedents de les administracions públiques que es caracteritzen perquè no s'han de tornar) INTERNES (recursos que genera la pròpia empresa i que guarda per reinvertir-los) Les fonts de finançament internes, al seu torn, poden tenir dos orígens: - Autofinançament per enriquiment: són fons que permeten a les empreses fer inversions per créixer. És el cas de les reserves. - Autofinançament per manteniment: són fons que permeten a les empreses mantenir la capacitat productiva. És el cas de les amortitzacions i les provisions. 43 Nora Pardo Torres 2.7. Fonts de finançament alienes a llarg termini Préstec a llarg termini És una opció que tenen les empreses per demanar diners.

Se sol·licita a les entitats financeres. Els diners s'obtenen de manera immediata i la quantitat sol·licitada s'ingressa al compte bancari. Termini de devolució. Durada d'entre cinc i set anys. Condicions i cost. És habitual cobrar una comissió d'obertura i una comissió de cancel·lació anticipada, total o parcial, així com despeses de gestió de l'entitat. Els diners s'han de tornar a un preu que s'anomena interès i que es paga en quotes periòdiques. S'acostumen a demanar avals que donin suport a l'operació com a garantia de pagament en cas que la persona o l'empresa que demana el préstec no el pugui tornar.

Emprèstit Quan les empreses necessiten diners, poden recórrer a altres empreses i oferir-los títols de crèdit, anomenats obligacions, per l'import del préstec. S'emeten quan el cost dels diners en el mercat és elevat així es poden aconseguir diners a un cost inferior. Termini de devolució. Els inversors deixen els diners per un temps limitat superior a un any. Condicions i cost. Es paga una renda fixa, és a dir uns interessos, amb independència del funcionament o dels resultats de l'empresa. Ho fan servir empreses de grans dimensions i de molta facturació. Lísing Moltes vegades les empreses necessiten finançament per invertir directament en immobilitzat.

Això consisteix en el fet que l'empresa financera (pot ser un banc) compra el bé que necessita l'empresa en qüestió (immoble, màquina, local, etc.) a un proveïdor i l'hi lloga. En aquest tipus de finançament hi intervenen tres agents: l'empresa que fabrica el bé, l'entitat financera que el compra i l'empresa, que el lloga a l'entitat financera. Termini de devolució. Hi ha béns (com ara una màquina) que es financen al 100 % en un termini màxim de cinc a set anys. N'hi ha d'altres (com els immobles) que es financen al 60 o al 70 % de la taxació, però el termini del finançament es pot estendre fins a 12 o 15 anys. Condicions i cost.

L'empresa que arrenda el bé per utilitzar-lo paga quotes mensuals que incorporen l'amortització del bé, els interessos del capital, etc. Al final de la vida útil d'aquest bé, l'empresa té l'opció de comprar-lo per un valor pactat prèviament o en acabar el contracte. Se solen demanar avals. Rènting És una opció de finançament per a les empreses en cas que vulguin invertir en immobilitzat, normalment en elements de transport o material tècnic. L'empresa de rènting adquireix el bé al proveïdor i, mitjançant un contracte d'arrendament, el lloga a l'empresa. Termini de devolució. Aquests contractes no superen els cinc anys. Condicions i cost.

No hi ha l'opció de compra al final del contracte, però sí l'opció de renovar el bé en qüestió. Amb les quotes d'arrendament, s'inclou el manteniment del bé, així com les assegurances. 44 Nora Pardo Torres 2.7. Se solen demanar avals. Fonts de finançament alienes a curt termini Pòlissa de crèdit o línia de crèdit La solen fer servir les empreses per finançar les possibles despeses generades en el cicle d'explotació (compra d'existències, salaris, subministraments, etc.), i consisteix en el fet que l'empresa obté un compte de crèdit, que té un límit de diners del qual podrà disposar a mesura que ho necessiti. Condicions i cost.

Es paguen interessos per les quantitats utilitzades i un percentatge de comissió per la part que no s'ha utilitzat. Se solen demanar avals. Descompte d'efectes Aquesta font consisteix a anticipar els cobraments dels clients 30, 60 o 90 dies. És a dir, l'empresa presenta els deutes documentats al banc i aquest n'anticipa el valor. Se solen anticipar documents físics, principalment pagarés o alguna factura. Condicions i cost. El banc cobra uns interessos pel valor anticipat dels deutes presentats. Se solen demanar avals. Crèdit comercial És el finançament automàtic. No s'acostuma a negociar: l'empresa l'aconsegueix quan queda a deure les compres que efectua als proveïdors durant uns dies.

Habitualment, aquest termini és de 30, 60 o 90 dies. Condicions i cost. Per norma general, no hi ha cap cost associat. Se solen demanar avals. Facturatge És una font de finançament en què l'empresa cedeix el 100 % de la facturació d'un client a una entitat financera. Aquesta, cada vegada que rep una factura, anticipa a l'empresa un percentatge del seu valor, normalment el 80 %. Això sol implicar que li anticipa el cobrament del client 30, 60 o 90 dies. Condicions i cost. El cost representa un interès del capital anticipat per l'entitat financera. És una font de finançament que resulta cara per a l'empresa. EN QUÈ ENS FIXAREM PER SELECCIONAR UNA FONT DE FINANÇAMENT 45 Nora Pardo Torres 2.8.

ELABORACIÓ DELS COMPTES ANUALS 1. Què és el patrimoni de l'empresa? El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorada en relació amb la finalitat a la qual es destinen. Els bens Tot aquell element tangible o intangible que té un valor monetari forma part de l'empresa. Els drets (de cobrament) Són els deutes que els clients o altres deutors han de pagar a l'empresa. Les obligacions (de pagament) Són els deutes que l'empresa ha de pagar als proveïdors o a altres creditors. Patrimoni net o recursos propis És la diferència entre els béns i els drets que té l'empresa i el que deu a tercers, i constitueix la riquesa de l'empresa.

Equació del patrimoni Masses i elements patrimonials L'element patrimonial és cada un dels béns, els drets i les obligacions que formen el patrimoni de l'empresa. Massa patrimonial: Organitza i ordena els elements patrimonials. Crèdits: Deutes a curt termini que tenen a l'empresa (que té dret a cobrar) 46 Nora Pardo Torres 2.8. Actiu NO corrent: Aquells elements del patrimoni vinculats a l'empresa durant més d'un exercici econòmic. Immobilitzat intangible: Béns que l'empresa necessita per produir, però que no tenen materialitat, com una patent, una marca o una aplicació informàtica. Normalment, van associats a un valor monetari elevat. - Investigació i desenvolupament.

Inversions en recerca i innovació. - Concessions administratives, propietat industrial i drets de traspàs. Inversions en patents, marques, know-how… - Aplicacions informàtiques. Import satisfet per l'adquisició o el dret d'ús de programes informàtics; també s'inclouen els programes efectuats per la mateixa empresa. Immobilitzat material: Està integrat per aquells actius tangibles i corporis propietat de l'empresa que es destinen a l'activitat productiva durant una sèrie de períodes. - Terrenys i béns naturals. Inclou el valor dels solars, finques rústiques i altres terrenys no urbans, mines i pedreres destinats a l'activitat empresarial. - Construccions.

Inclou el valor dels edificis i les construccions en general, qualsevol que sigui l'aplicació dins l'activitat productiva de l'empresa. - Instal·lacions tècniques. Unitats complexes d'ús especialitzat en el procés productiu. Comprèn edificacions, maquinària, material, peces o elements. - Maquinària. Conjunt de màquines adquirides per l'empresa amb les quals es poden fer extraccions, transformacions o elaborar productes. - Utillatge. Conjunt d'estris o eines que es poden utilitzar autònomament o conjuntament amb la maquinària. - Mobiliari. Mobles i altres materials i equips d'oficina. - Equips per a processos d'informació. Ordinadors i altres conjunts electrònics. - Elements de transport.

Vehicles de tota mena que es poden utilitzar per al transport terrestre, marítim o aeri de persones, animals o mercaderies. - Altre immobilitzat material: altres immobilitzats materials nomenats anteriorment. Inversions immobiliàries: Són immobles o terrenys no associats a l'activitat de l'empresa que es posseeixen per obtenir rendes presents o plusvàlues futures. - Inversions en terrenys i béns naturals. Valor de solars, finques rústiques, etcètera, que es posseeixen per obtenir rendes, plusvàlues o tots dos tipus d'ingressos i no intervenen en l'activitat productiva de l'empresa. - Inversions en construccions.

Valor dels edificis que es posseeixen per obtenir rendes, plusvàlues o tots dos tipus d'ingressos i no intervenen en l'activitat productiva. Inversions financeres a llarg termini: Inversions en altres empreses en forma d'accions i participacions (+ 1 any) 47 Nora Pardo Torres 2.8. Amortitzacions acumulades d'immobilitzat - Amortització acumulada de l'immobilitzat material. - Amortització acumulada de l'immobilitzat intangible. - Amortització acumulada de les inversions immobiliàries. Les inversions o l'actiu d'una empresa es desgasten amb el pas del temps per dos motius: el propi ús i l'obsolescència tecnològica. Aquest desgast implica una pèrdua de valor que cal comptabilitzar anualment.

Amortització acumulada és un compte de patrimoni net (font de finançament) que s'anota l'actiu en negatiu de forma oculta, ja que els elements d'actiu es registren pel seu valor net comptable. Actiu corrent: Aquells elements que es renoven diverses vegades en un mateix exercici econòmic. Existències: Aquells materials que s'utilitzen per elaborar el producte, o bé per les mercaderies ja elaborades que constitueixen l'activitat pròpia de l'empresa. - Comercials. Qualsevol producte adquirit per l'empresa i destinat a la venda sense fer una transformació. - Matèries primeres. Materials que mitjançant l'elaboració o la transformació es destinen a formar part dels productes acabats.

- Productes en curs. Productes en transformació, l'empresa ho fabrica. - Productes acabats. És el final que ja es destina a la venda, compravenda. Deutors comercials i altres comptes a cobrar: Representa els crèdits i els drets a favor de l'empresa per a operacions que ja estan consumades i que li permetran disposar de recursos efectius en un termini relativament curt de temps. - Clients. Drets de cobrament de l'empresa sobre els compradors habituals dels béns i serveis que constitueixen l'activitat principal de l'empresa, per vendes efectuades a crèdit. - Deutors. Drets de cobrament de l'empresa per crèdits a compradors de serveis que no tenen la condició estricta de clients.

- Hisenda Pública, deutora per diversos conceptes. Recull els deutes de les administracions amb l'empresa per conceptes com ara devolucions d'impostos i altres de similars, com ara l'IVA suportat, les retencions i els pagaments a compte - Organismes de Seguretat Socials deutors. Crèdits a favor de l'empresa dels diversos organismes de la Seguretat Social, relacionats amb les prestacions socials que aquests organismes efectuen. Inversions financeres a curt termini: Inversions en altres empreses en forma d'accions i participacions (- 1 any) Efectiu i altres actius líquids - Bancs institucions de crèdit.

Saldos a favor de l'empresa en comptes corrents a la vista i d'estalvi i de disponibilitat immediata en bancs i institucions de crèdit. - Caixa. Diners en efectiu. 48 Nora Pardo Torres 2.8. Patrimoni net i passiu Patrimoni net: Recursos de l'empresa que es destinen a l'autofinançament, però que no cal tornar, com les subvencions o les donacions i els diners aportats pels socis o accionistes. - Capital social. Capital subscrit en les societats mercantils. En aquest cas, es tracta del valor de les aportacions dels socis. - Reserves. Són els beneficis no distribuïts per l'empresa. N'hi ha de diferents tipus: a) Reserva legal (marcada per la llei).

b) Reserva voluntària (acordada voluntàriament pels socis i sòcies). c) Reserva estatutària (indicada en els estatuts de l'empresa). - Resultat de l'exercici. És el valor dels beneficis de l'empresa una vegada ha acabat…