Funcionament de l'Empresa i Disseny de Models de Negoci

I 49 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI 2N BATXILLERAT FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI 1. ECONOMIA I ESCASSETAT. L'EMPRESA I EL SEU ENTORN 1.1. ANÀLISI DE LA RELACIÓ ENTRE L'ESCASSETAT DE RECURSOS I LES NECESSITATS COM A PROBLEMA BÀSIC DE L'ECONOMIA Concepte d'economia: ciència que estudia com les persones satisfem les nostres necessitats amb recursos escassos. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ I LES NECESSITATS Recursos naturals: les matèries primeres que formen un producte i que s'obtenen de la natura. Treball: mà d'obra necessària per desenvolupar l'activitat productiva.

Capital: els béns d'inversió necessaris per produir: maquinària, instal·lacions i edificis o recursos financers. Tecnologia: la manera concreta de combinar els factors de producció en forma de procediments productius (es pot fer de manera industrial, artesanal o casolana). Organització empresarial: direcció dels procediments i gestió dels recursos productius. ELS AGENTS ECONÒMICS El funcionament de l'economia i l'evolució de l'activitat econòmica exigeixen que hi hagi diversos agents que interactuïn i prenguin decisions.

Es tracta dels agents econòmics: Famílies o economies domèstiques o llars: consumeixen els productes fabricats per les empreses (béns i serveis) i, alhora, els proporcionen els factors de producció necessaris per dur a terme la seva activitat (feina, capital i recursos naturals). Empreses o sector privat: produeixen els béns i els serveis que consumeixen les famílies mitjançant els factors de producció que aquestes els proporcionen. Estat o sector públic: té una funció reguladora de l'activitat econòmica, ja que estableix un entorn juridicoinstitucional, a més de proporcionar béns i serveis públics, principalment, mitjançant la recaptació d'impostos i cotitzacions.

FLUX CIRCULAR DE LA RENDA 1.2. IDENTIFICACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL PERFIL EMPRENEDOR LES HABILITATS QUE DEMANA EL MERCAT DE TREBALL Hi ha una sèrie de característiques que defineixen la persona emprenedora: Creativitat, enginy, visió i innovació: per emprendre, cal tenir una idea i, si és possible, un projecte nou que no existeixi. S'ha de tenir aptitud innovadora i s'han de buscar oportunitats. 1 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI Passió i motivació: les persones emprenedores han d'estar motivades, creure en el seu negoci i dedicar-s'hi plenament.

Lideratge i confiança en elles mateixes: els emprenedors saben que hauran de liderar equips i els hauran de transmetre entusiasme, confiança en el projecte i ganes de treballar. Responsabilitat: cal prendre's seriosament el negoci i assumir de manera responsable els riscos i compromisos adquirits. Perseverança: s'ha de tenir clar que els èxits no arribaran de seguida i que, segurament, s'hauran d'esquivar molts obstacles. EL NOU MERCAT LABORAL: KNOWMADS Els knowmads són, principalment, persones qualificades, d'entre 25 i 35 anys, generadores i gestores del coneixement amb gran habilitat per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics.

Presenten un alt grau d'autonomia laboral, tenen la capacitat de moure's de manera fluida d'una feina a una altra i són capaços de treballar en diferents tipus de projectes i entorns de treball a mesura que van adquirint habilitats i coneixements. Solen ser persones emprenedores (autònoms) que poden col·laborar amb altres autònoms per fer front a projectes més importants.

Característiques dels knowmads: DONA, EMPRENEDORIA I INCLUSIÓ DIFICULTATS DE LES DONES PER EMPRENDRE Les dificultats principals amb què es poden trobar les dones per emprendre són les següents: 2 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI Falta de referents: els referents femenins existeixen, però normalment no reben la mateixa visibilitat ni les mateixes oportunitats que els referents masculins. Cal dotar les dones del futur de referents que els puguin servir de model. Estereotips de gènere: el paper que han tingut les dones al llarg de la història o el que la història ha donat a conèixer influeix molt negativament en l'avenç de la dona en l'àmbit de l'emprenedoria.

És una percepció que s'ha de canviar per generar-ne una de nova que posi de manifest les capacitats de les dones davant l'adversitat. La percepció errònia de debilitat s'ha de transformar per la de capacitat de decisió i de resolució. Conciliació de la vida professional i la familiar: actualment, moltes dones duen a terme el seu projecte professional juntament amb el projecte personal de vida, que moltes vegades comparteixen amb una altra persona, que no aporta el mateix a les tasques de la vida quotidiana. Això condiciona l'avenç professional de moltes dones.

Discriminació de gènere: alguns negocis d'emprenedoria ensopeguen amb dificultats derivades del simple fet que sigui una dona qui els lidera. Accés a finançament: algunes entitats financeres o alguns inversors independents tendeixen a invertir menys en projectes de dones pel simple fet d'estar liderats per una persona del gènere femení. INCLUSIÓ I EMPRENEDORIA L'emprenedoria inclusiva és la que té en compte tots els integrants de la societat i les capacitats i habilitats que poden tenir, i que construeix el projecte tenint-los en compte i fent les adaptacions necessàries en els llocs de treball perquè tothom en pugui formar part i es pugui sentir integrat.

Hi ha moltes barreres que dificulten l'emprenedoria a determinats col·lectius de la societat. Per abordar aquestes barreres i promoure la inclusió en l'emprenedoria, es poden implementar diverses estratègies: Programes de finançament i assistència tècnica específics per a grups desfavorits: s'han de dissenyar específicament per satisfer les necessitats dels grups desfavorits. Aquests programes poden incloure requisits de selecció especials, com el fet que l'empresa hagi de ser propietat d'una persona de gènere femení o d'una minoria ètnica o cultural, etc.

Programes de mentoria i capacitació per a l'adquisició d'habilitats empresarials i per a l'establiment de contactes empresarials: aquests programes s'han de dissenyar específicament per satisfer les necessitats de les persones emprenedores i han d'estar adaptats a la seva indústria o al seu sector, és a dir, se'ls ofereix assessorament, orientació i suport en diferents camps, com ara finances, màrqueting, etc. Campanyes de sensibilització i educació per fomentar la igualtat d'oportunitats i prevenir la discriminació: es basen en dades i evidències i tenen la finalitat de trobar solucions i accions concretes que repercuteixin positivament en les persones afectades.

La teoria del sostre de vidre, elaborada per G. Bryant el 1984, descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones, especialment l'accés a càrrecs directius o de molta responsabilitat, tot i estar en igualtat de condicions de formació i experiència laboral que els homes. 1.3.

CARACTERITZACIÓ DE LES EMPRESES QUE INCORPOREN LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA (RSC) I ELS OBJECTIUS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) EN UN MÓN MÉS SOLIDARI I SOSTENIBLE LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA (RSC) La responsabilitat social corporativa (RSC) és la integració activa i voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les relacions amb els seus interlocutors, la plantilla, els accionistes, els inversors, els consumidors, el sector públic, etc., amb l'objectiu de beneficiar la societat i, alhora, millorar la situació competitiva i el valor afegit.

3 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI A continuació, es presenten alguns exemples de les àrees en les quals una empresa pot demostrar la seva responsabilitat social: Treballadors: es preocupen pel benestar dels seus treballadors i poden oferir salaris justos, horaris adaptats a les situacions personals, beneficis, etc. Cadenes de subministraments: s'asseguren que els seus proveïdors compleixin els mateixos estàndards socials i ambientals que elles i treballen en conjunt per garantir pràctiques justes i sostenibles en la cadena de subministrament.

Comunitat: poden donar suport a les comunitats locals mitjançant donacions, patrocinis, programes de voluntariat i altres iniciatives per millorar la qualitat de vida de les persones. Ètica empresarial: es comprometen a actuar amb integritat i ètica, i a fer front a la corrupció, al suborn i a altres pràctiques comercials deshonestes. Medi ambient: busquen reduir el seu impacte ambiental i treballen per protegir el medi ambient. Això pot incloure la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, la gestió adequada dels residus i la promoció de l'ús d'energies renovables.

LA POSADA EN MARXA DE L'RSC En l'àmbit de l'RSC, les organitzacions empresarials poden dur a terme moltes actuacions amb l'objectiu de millorar, per exemple, la qualitat de la vida laboral, el medi ambient, el màrqueting per desenvolupar una comercialització responsable, o bé l'ètica empresarial. Les actuacions principals de l'RSC són les següents: Elaborar codis de conducta interns. Establir mesures per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors del centre. Formar la plantilla sobre els aspectes mediambientals relacionats amb l'activitat de l'empresa.

EL CODI DE CONDUCTA INTERN Els pilars bàsics d'una empresa estan recollits en el codi ètic i en el codi de conducta. Al codi ètic i de conducta es defineix la filosofia, principis, valors, pautes ètiques i de conducta de l'empresa, fixant les normes i directrius per afrontar assumptes o dificultats que poden sorgir durant la gestió empresarial per part de les persones treballadores. Estableix les normes internes de l'organització. Introdueix eines en la gestió de la responsabilitat social corporativa (RSC), en què desenvolupen àmbits com el laboral, bon govern, medi ambient, igualtat.

Els beneficis per a les empreses de disposar d'un codi ètic i de conducta són: A nivell intern: Ajuda a fer que tota la plantilla conegui la manera com l'empresa espera que actuï. Ofereix una resposta àgil i eficient en cas de conflicte. Propícia la creació d'una cultura empresarial pròpia. A nivell extern: Millora la imatge corporativa davant la societat. Augmenta la fidelitat de consumidors, proveïdors i altres grups d'interès de l'empresa. BALANÇ SOCIAL El balanç social ha de quantificar les dades socials de l'empresa i fer-ne un seguiment i un control per prevenir possibles anomalies. També pot incloure detalls relacionats amb l'impacte social i ambiental de l'activitat que porta a terme.

Exemples del que s'inclou al balanç social: 4 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI Gestió de treballadors: el balanç pot incloure detalls sobre les pràctiques d'ocupació de l'empresa, com ara el salari mínim, els beneficis per als treballadors, la igualtat de gènere i la diversitat i inclusió de la plantilla. Impacte ambiental: l'informe pot incloure detalls sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, l'ús de recursos naturals, la gestió de residus i l'ús d'energies renovables.

Contribucions a la comunitat: també pot recollir detalls sobre les iniciatives de l'empresa per donar suport a les comunitats locals, incloent-hi programes de voluntariat, donacions i patrocinis. Pràctiques d'ètica empresarial: així mateix, pot incloure detalls sobre com l'empresa fa front a la corrupció, al suborn i a altres pràctiques comercials deshonestes. Cadenes de subministrament sostenibles: l'informe pot incloure detalls sobre com l'empresa treballa amb els proveïdors per assegurar-se que compleixen els mateixos estàndards socials i ambientals.

Participa la plantilla en la seva elaboració: OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Objectius globals adoptats per l'ONU que busquen abordar els principals desafiaments econòmics, socials i ambientals del planeta. Es busca un desenvolupament sostenible, que es pugui mantenir en el futur, i equitatiu, per a què totes les persones el puguin gaudir (Agenda 2030). Dels objectius que es van acordar, n'hi ha tres que afecten directament l'empresa: 7.

Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna: permetre l'accés a l'energia en zones menys desenvolupades, invertir en projectes que investiguin i treballin en les energies renovables i millorar considerablement l'eficiència energètica per reduir el consum i, per tant, les emissions contaminants. 9. Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació: garantir que les infraestructures s'adaptin a les necessitats de les comunitats locals, intentar aconseguir una industrialització sostenible que no perjudiqui el planeta i promoure la col·laboració internacional en innovació i tecnologia. 12.

Garantir modalitats de consum i producció sostenibles: es busca fer un ús més eficient dels recursos naturals disponibles per intentar reduir els aspectes negatius de la producció o els nivells de consumisme. 1.4. CLASSIFICACIÓ DE LES EMPRESES EN FUNCIÓ DE DIFERENTS CRITERIS ACTIVITAT Sector primari Explotació de recursos naturals (agricultura, ramaderia, pesca, mineria, etc.). Sector secundari Activitats transformadores o industrials (manufactures). Sector terciari Activitats comercials i de serveis. Sector quaternari Activitats de recerca, desenvolupament i innovació de noves tecnologies.

5 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI ZONA GEOGRÀFICA Locals Porten a terme la seva activitat en una localitat específica. Regionals Porten a terme la seva activitat en diverses localitats o en una regió. Nacionals Porten a terme la seva activitat en un sol país. Internacionals Operen en un país, però exporten a altres països. Multinacionals Tenen filials o sucursals en altres països.

DIMENSIONS Nombre de treballadors Volum de facturació anual Total actiu Microempreses 0-9 < 2 milions € < 2 milions € Petites 10-49 < 20 milions € < 10 milions € Mitjanes 50-249 < 50 milions € < 43 milions € Grans Més de 250 > 50 milions € > 43 milions € PROPIETAT DEL CAPITAL Privades Són propietat de persones particulars. Públiques Són propietat de l'Estat. Mixtes Són compartides per l'Estat i persones particulars. 1.5. IDENTIFICACIÓ DEL MARC JURÍDIC QUE REGULA L'ACTIVITAT EMPRESARIAL.

ELECCIÓ DE LA FORMA JURÍDICA DE L'EMPRESA MÉS ADIENT TENINT EN COMPTE LES NECESSITATS DE CAPITAL, EL TIPUS DE RESPONSABILITAT, EL NOMBRE DE SOCIS I ELS IMPOSTOS A PAGAR El dret mercantil és la part del dret que regula l'activitat econòmica que porta a terme un empresari per mitjà d'una organització d'elements personals i reals; és a dir, l'activitat econòmica que es fa en una empresa. El Codi de comerç és el marc legislatiu principal de les operacions mercantils a Espanya.

En tot el que fa referència als contractes mercantils, els requisits, les modificacions, l'extinció i la capacitat dels contractants, l'ordre aplicació és, primer, el Codi de comerç i les lleis especials i, si això no és possible, les normes i regles generals del dret comú, o civil. La constitució d'una empresa és el conjunt d'obligacions formals i tràmits que cal fer obligatòriament perquè tingui validesa legal. LES CARACTERÍSTIQUES JURÍDIQUES DE LES EMPRESES Persona física Persona física o l'individu que pot exercir els seus drets i complir les obligacions reconegudes per les lleis (empresa individual).

6 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI Personalitat jurídica Persona jurídica Quan una entitat adquireix drets i obligacions reconeguts en una llei. Dividit en diversos subgrups: – Societat civil. – Societat mercantil. – Societats mercantils especials. Responsabilitat dels socis Limitada En cas de fallida, l'import màxim que els socis i sòcies poden perdre és el capital aportat. Il·limitada Els socis responen amb tot el seu patrimoni (fins i tot el personal) davant dels deutes que tingui l'empresa, excepte en un cas en què es pot mantenir la casa on es resideix habitualment.

Nombre mínim de socis Alguns tipus d'empreses necessiten un nombre mínim de socis o sòcies per poder-se constituir. Import mínim de capital Alguns tipus d'empreses necessiten un import mínim de capital (recursos aportats pels socis) per poder-se constituir. Aquest capital pot consistir en actius físics o monetaris. Raó social És la denominació de l'empresa o el nom legal de la persona jurídica. Fiscalitat IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) L'impost que grava l'obtenció de renda per part de les persones físiques. IS (impost sobre societats) L'impost que grava els beneficis de les societats, és a dir, de les entitats amb personalitat jurídica pròpia (persones jurídiques).

LA FORMA JURÍDICA DE LES EMPRESES EMPRESARI INDIVIDUAL L'empresari individual és una persona física que realiza una activitat per compte propi de manera habitual. D'aquesta manera, assumeix tots els drets i obligacions de l'empresa. Aquesta modalitat és ideal per a petits negocis amb poc risc, on quasi no sigui necessari que la persona aporti capital Característiques: Hi ha que ser major de 18 anys (o 16 anys i estar emancipat). Té responsabilitat il·limitada, és a dir, l'empresari arrisca el seu patrimoni present i futur. No hi ha capital mínim per a començar l'activitat. L'impost a pagar és l'IRPF.

Això implica que, amb pocs beneficis, el percentatge a pagar serà baix però anirà pujant a mesura que augmenten els beneficis. El principal exponent de l'empresari individual són els autònoms. Podem diferenciar tres grups: 1. Autònom individual: és el més comú, quan una persona realitza una activitat de manera independent (un fontanter o un advocat). 2. Autònom amb treballadors: a més de dur a terme l'activitat, s'encarrega de dirigir a un grup de treballadors. 3. Treballador Autònom Econòmicament dependent (TRADE): és aquell que realitza una activitat per a principalment un client. D'aquesta manera, si el 75% dels seus ingressos provenen d'un sol client, serà un treballador dependent.

Per exemple, una empresa d'informàtica contracta els serveis d'un autònom per a que realitzi uns projectes que li suposen 8 hores de treball al dia. Si aquests ingressos són superiors 7 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI al 75% dels ingressos totals de l'autònom, se li considerarà un TRADE, ja que depèn econòmicament d'aquesta empresa. La característica que diferencia a l'autònom TRADE de la resta d'autònoms és que aquest sí que té dret a prestació d'atur, vacances, permís de maternitat i a una indemnització si qui li paga decideix finalitzar el contracte.

Aquesta modalitat es va crear per a fer front als anomenats falsos autònoms, persones que treballaven per a altres empreses però que es pagaven la seva pròpia quota d'afiliació a la Seguretat Social. AVANTATGES INCONVENIENTS L'empresari té tot el control sobre l'empresa. L'empresari ha de fer front a totes les despese. Es necessiten molts pocs tràmits per a crear l'empresa. És perfecta per a petits negocis amb una escassa inversió inicial. La responsabilitat és il·limitada: en el cas de que hi hagin deutes, l'autònom respon amb el seu patrimoni present i futur. Sol ser més rendible per a petits negocis sense grans beneficis (per a elevats beneficis, millor crear una societat).

En cas de tenir molts beneficis, els impostos a pagar són molt elevats. SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA És un tipus de societat mercantil capitalista el capital de la qual està dividit en participacions iguals, acumulables i invisibles. Aquestes participacions no cotitzen a la borsa. Aquesta societat és ideal per a empreses amb pocs socis que no necessiten una gran xifra de capital. Per això, és la forma jurídica preferida pels espanyols al formar una societat. Característiques: El nombre de socis pot ser un o més. Si sols hi ha un soci, la societat passarà a anomenar-se "Societat limitada unipersonal".

La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat, no responen amb els seus béns personals. El capital social mínim és d'1€. Aquest capital està dividit en aportacions iguals, acumulables i invisibles. A més, deuen destinar el 20% dels beneficis anuals a crear una reserva legal fins arribar als 3000€ (el capital mínim que s'exigia abans). La transmissió de les participacions és lliure entre els socis o familiars, però si es desitja transferir a una persona distinta, els altres socis han de donar el consentiment. L'impost a pagar és el de societats.

Òrgans de govern: Junta general: és l'òrgan en el que els socis es reuneixen per prendre decisions, com aprovar o no la gestió dels administradors, per a aprovar els comptes de l'exercici anterior, decidir que fer amb els beneficis, etc. Administradors: és l'òrgan encarregat de gestionar i representar la societat. Són escollits per la junta general, que pot escollir nombrar un sol administrador o més d'un (consell d'administració). No tenen perquè ser socis de l'empresa. Drets dels socis: Dret a participar en el repartiment de beneficis. Dret en l'adquisició de les participacions dels altres socis. Dret a participar en la junta general. Dret d'informació de les decisions preses.

8 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI AVANTATGES INCONVENIENTS Permet crear la societat amb un capital inicial baix. La transmissió de les participacions no és lliure a terceres persones. La responsabilitat dels socis és limitada. No responen front deutes amb el seu propi patrimoni. Els tràmits de constitució són més complexos que altres societats. La pot crear un sol soci. No es necessitat tenir un % important de participacions per tenir poder de decisió en la gestió. SOCIETAT ANÒNIMA És un tipus de societat mercantil capitalista on el capital està dividit en parts iguals, anomenades accions.

Per a formar part d'aquesta societat les aportacions poden ser dineràries o no dineràries (es poden aportar béns o drets, com una màquina o una patent). És adequada per a empreses grans que necessiten molt de capital, on el important és quant aporta cada soci i no qui ho fa, ja que ells no porten la gestió. Les accions si cotitzen en borsa i qualsevol soci pot vendre les seves accions lliurement, el que permet acumular un capital important. Característiques: El nombre de socis pot ser d'un o més, ja siguin persones físiques o jurídiques. Si sols hi ha un soci, la societat passarà a anomenar-se "Societat anònima unipersonal". La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat.

El capital social mínim és de 60.000€ dividits en accions i deu estar totalment subscrit i desemborsat en, almenys, un 25% en el moment de la constitució. La transmissió de les accions és lliure. L'impost a pagar és el de societats. Òrgans de govern: 1. Junta general d'accionistes: és l'òrgan en el que els accionistes es reuneixen per prendre decisions. Les decisions es prenen per majoria, de manera que el nombre de vots de cada accionista depèn del nombre d'accions que posseeixi. Així, si una persona té el 51% de les accions, té el poder total de l'empresa, ja que en les votacions sempre tindrà la majoria. Així, hi ha dos tipus de junta. a.

Junta ordinària: els accionistes es reuneixen una vegada a l'any, dintre dels 6 primers mesos per a aprovar o no la gestió dels administradors (els accionistes no solen gestionar), per a aprovar els comptes de l'exercici anterior i decidir que fer amb els beneficis. b. Junta extraordinària: la convoquen els adminsitradors quan ho creguin oportú per a tractar algun tema d'importància per a la societat o es sol·licitada per almenys 5% dels accionistes. 2. El consell d'administració o administradors: és l'òrgan encarregat de gestionar i representar l'empresa. La junta d'accionistes és l'encarregada d'escollir un (administrador únic) o alguns administradors (consell d'administració).

AVANTATGES INCONVENIENTS És fàcil vendre les accions, el que facilitat que les societats puguin captar molts diners. Es necessita un capital inicial elevat de 60.000€. La responsabilitat dels socis és limitada. No responen front deutes amb el seu patrimoni. Els tràmits de constitució són més complexos que altres societats. Ser una societat anònima sol donar bona imatge, el Es solen necessitar grans inversions. 9 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI que facilita obtenir finançament. SOCIETAT LABORAL És un tipus de societat d'interès social que es crea per a l'ajuda entre els socis.

Són societats anònimes o limitades en les que els treballadors són a la vegada els propietaris de l'empresa i posseeixen les accions o participacions de la mateixa. Si es divideix en accions s'anomena Societat Anònima Laboral (SAL) i si és en participacions, Societat Limitada Laboral (SLL). A més, existeixen accions i participacions de dues classes: Classe laboral: estan destinades als socis treballadors. Classe general: són propietat dels socis no treballadors, si els hi ha. Es considera ideal per a empreses que es desitja que pertanyin als seus treballadors.

Aquesta societat és molt utilitzada quan una empresa està en una situació econòmica molt mala, prop de desaparèixer, i els treballadors la "rescaten" convertint-se així en propietaris. L'objectiu que busca l'Estat amb les societats laborals és que el major nombre de treballadors siguin socis i que els treballadors siguin fixos en l'empresa per a assegurar que l'ocupació sigui estable. Degut que l'Estat té tant d'interès en aquest tipus de societat, hi ha que complir una sèrie de requisits: Almenys el 51% del capital deu estar en mans de treballadors que tenen un contracte indefinit (són fixes en l'empresa, no temporals).

Cal recalcar que l'administració pública pot ser sòcia d'aquestes empreses. Cap dels socis pot tenir més d'una tercera part de les accions o participacions del capital social. El nombre d'hores-any treballades pels treballadors contractats per temps indefinit que no siguin socis, no podrà ser superior al 49% del total hores-any treballades pel conjunt dels socis treballadors. Característiques: El nombre mínim de socis és de 2 en la constitució (3 als 36 mesos). La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat. El capital social mínim: Serà de 60.000€ si parlem d'una societat anònima laboral (SAL) i deurà subscriure's i desemborsar-se almenys un 25%.

Serà d'1€ si és una societat de responsabilitat limitada laboral (SLL). En la transmissió de les accions i participacions de la classe laboral, es donarà preferència als treballadors indefinits que no siguin socis; si aquests no es volguessin, les poden adquirir els socis treballadors en primer lloc, després els socis de classe general i, en el seu defecte, altres treballadors que no tinguin contracte indefinit. L'impost a pagar és el de societats.

Per tant, la societat laboral és molt interessant per a un país, ja que permet crear ocupació estable (amb contractes indefinits) i que els mateixos treballadors siguin els propietaris de les empreses, amb el que contribueix a una major igualtat en la distribució de la renda. Per això, amb els requisits es busca que el capital es distribueixi entre molts socis i treballadors. SOCIETAT COOPERATIVA DE PRIMER I SEGON GRAU Una cooperativa es una societat formada per persones que s'associen per a realitzar unes activitats empresarials que els permetin satisfer les seves necessitats.

Es aquest tipus de societats el més important sol ser mantenir i millorar el treball dels seus membres, pel que aquest tipus de societats són molt interessants per a un país. 10 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI Les cooperatives poden ser de primer o segon grau. Les cooperatives de primer grau es caracteritzen perquè els seus socis són persones naturals. En canvi, les cooperatives de segon grau són associacions de dues o més cooperatives de primer grau, és a dir, els seus socis són persones jurídiques. Per a qui es considera ideal aquesta modalitat?

És perfecta per a socis que tenen uns interessos comuns, volen prendre les seves decisions de manera democràtica i a l'unir-se veuen com poden millorar les seves condicions. Podem aplicar el principi de "la unió fa la força". Característiques: El nombre mínim de socis depèn de si la cooperativa és de primer o segon grau. La cooperativa de primer grau deu tenir un mínim de 3 socis. La cooperativa de segon grau deurà estar formada per almenys 2 cooperatives de primer grau. La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat. El capital social mínim és el que fixen els estatuts de l'empresa. L'impost a pagar és el de societats, però aquesta modalitat té bonificacions.

No tenen ànim de lucre, sinó que els beneficis, anomenats excedents, deuen reinvertir-se en la cooperativa i en millorar l'entorn social. Òrgans de gestió: L'assemblea general: formada per tots els socis de la cooperativa per a arribar a acords. Cada soci té un vot amb independència del capital aportat. Consell rector: s'encarrega de la gestió de la cooperativa, supervisar als directius i representar a la cooperativa. És l'equivalent al consell d'administració en la societat anònima i limitada. Interventors: duen a terme la vigilància dels comptes de la cooperativa. Comitè de recursos: resol les sancions que es posin a alguns dels seus socis.

Tipus de cooperatives Segons els interessos que tinguin els socis, podem parlar de 3 tipus de cooperatives: 1. De treball associat: els socis de la cooperativa són els propis treballadors, que posen en comú una sèrie de béns i treball per a realitzar una activitat. 2. De venda: els socis s'uneixen per a vendre els productes en comú, de manera que així tenen un major poder a l'hora de negociar (com són les cooperatives agràries). 3. De consum: els socis s'uneixen per a comprar productes i així tenir millors preus i condicions. AVANTATGES INCONVENIENTS Existeixen ajudes especials per a cooperatives i es paguen menys impostos. Es necessita molt bona relació entre els socis per que funcioni.

És la societat on els socis participen més i és la més democràtica. Els tràmits de constitució són més complexos que altres societats. El principal objectiu sol ser l'ocupació dels seus membres, pel que en èpoques de crisi el treball a les cooperatives és el més segur. Cada any hi ha que crear un fons de reserva obligatori.

Tipus Raó social Responsa- bilitat Mínim socis Capital mínim Fiscalitat Normativa 11 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI Empresa individual Nom del propietari Il·limitada 1 No IRPF Codi civil (en matèria de drets i obligacions) Societat limitada Nom + SL o SRL Limitada al capital aportat 1 1€ (totalment desemborsat) IS Llei de societats de capital Societat anònima Nom + SA Limitada al capital aportat 1 Mínim de 60.000€ (25% desemborsat, la resta en 5 anys) IS Llei de societats de capital Societat laboral i participada Nom + SLL Nom + SAL Limitada al capital aportat 3 1€ (SLL) 60.000 € (SAL) IS Llei de societats laborals i participades.

Societat cooperativa Nom + S.Coop Limitada al capital aportat 3 (1r grau) 2 (2n grau) Import fixat als estatus IS Llei de cooperatives. Legislació pròpia de cada comunitat autònoma. 1.6. LOCALITZACIÓ I DIMENSIÓ DE L'EMPRESA COM A ELEMENTS CARACTERITZADORS DE LA REALITAT EMPRESARIAL LA LOCALITZACIÓ I LA DIMENSIÓ DE L'EMPRESA Concepte de localització: consisteix a decidir la ubicació o el lloc geogràfic més adequats perquè l'empresa desenvolupi la seva activitat i assoleixi els objectius marcats. És un dels factors més importants, ja que li permetrà tenir avantatge competitiu. Hi ha diversos factors que influeixen en la localització: d'una banda, els industrials; de l'altra, els comercials.

FACTORS DETERMINANTS EN LA LOCALITZACIÓ EMPRESARIAL 1. Accés als factors de producció: de matèries primeres, mà d'obra qualificada, proveïdors o altres empreses que es dediquin a la mateixa activitat empresarial o a altres activitats complementàries per generar sinergies. Aprovisionaments i subministraments: la proximitat de les fonts d'aprovisionament de matèries primeres permetrà l'estalvi de transport i de processos extractius i la facilitat d'aconseguir els subministraments necessaris (electricitat, aigua o connexió telefònica) per a l'empresa.

Treball: l'existència d'un mercat de treball en què l'empresa pugui trobar mà d'obra qualificada o no qualificada disponible, en funció de les necessitats empresarials. Els territoris en què la mà d'obra impliqui un cost més baix atrauran la inversió empresarial. Capital: la facilitat per tenir bones relacions contractuals amb les entitats bancàries i financeres permetrà aconseguir les fonts de finançament adequades a les inversions de l'empresa. 2. Costos de la instal·lació: no és el mateix instal·lar l'empresa en un lloc o en un altre, ja que els impostos poden ser diferents o la zona pot estar ben comunicada o no.

Variació de preus depenent de la zona: el cost d'invertir en actius, com ara béns immobiliaris, pot variar molt en funció de la zona, sobretot per la gran diferència de valor dels terrenys on l'empresa haurà d'ubicar i construir les instal·lacions productives, els magatzems o els edificis administratius. 12 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI 3. Característiques de l'entorn: les regions que estiguin en creixement seran més favorables a la captació d'empreses; en canvi, les que estiguin en una fase de decreixement seran més desfavorables a captar-les.

Infraestructures de transports i comunicacions: la facilitat per accedir a mitjans de transports (terrestre, ferroviari, marítim, fluvial o multimodal) i les comunicacions per Internet són factors que s'han de tenir molt en compte. Legislació: també cal tenir en compte el marc normatiu fiscal (impostos), mercantil (normativa que afecta les empreses i l'activitat econòmica), mediambiental (restriccions per protegir l'entorn) i social (normes laborals), a més de les facilitats per crear empreses (ajuts i subvencions).

Desenvolupament econòmic de la zona: la ubicació en una regió o àrea desenvolupada econòmicament permet aprofitar oportunitats de negoci o desenvolupar més les potencialitats de l'empresa. Mercat i competència: el fet que hi hagi prou consumidors interessats en els productes o serveis de l'empresa i de la competència d'altres empreses fa que sigui necessari confeccionar un estudi de mercat. Concepte de dimensió: és la decisió de definir la capacitat productiva més indicada de l'empresa per poder fer front als reptes relacionats amb els seus objectius.

ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT EMPRESARIAL Creixement intern El creixement intern d'una empresa és l'increment de la seva capacitat productiva, és a dir, del seu patrimoni mitjançant noves inversions. Quan una empresa decideix aplicar una estratègia de creixement, habitualment la seva primera intenció és aquest tipus de creixement. La matriu d'Ansoff és una taula organitzada en quatre categories o unitats de negoci que es poden combinar entre si. A les columnes apareixen representats els productes o serveis que ofereix l'empresa, mentre que a les files es mostren els mercats en els que treballa o pot treballar en un futur l'empresa.

Les estratègies de creixement intern poden realitzar-se mitjançant dues vies: 1. Estratègia d'especialització o expansió: l'empresa segueix venent el mateix producte, o similars, però busca augmentar la demanda. Per aconseguir-ho té 3 opcions: a. Penetració en el mercat (mercats tradicionals + productes tradicionals): es busca vendre més als mateixos mercats. Per a això és necessari atraure als clients de la competència o aconseguir que els nostres clients comprin més del nostre producte. Seran necessàries promocions, publicitat o preus més baixos (exemple: companyies de telefonia que ens truquen per a què ens canviem d'operadora amb ofertes).

13 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI b. Desenvolupament de mercats (mercats nous + productes tradicionals): es busca vendre el producte a grups de persones o zones que abans no compraven el producte (exemple: Cola-Cao normalment ha sigut consumit per nens, ara la marca està tractant de dirigir-se als adults). c. Desenvolupament de productes (mercats tradicionals + productes nous): es venen nous productes complementaris als mateixos clients que abans (exemple: Gillette augmenta la seva oferta de fulletes d'afaitar a after-shave, escumes, gels, etc.). 2.

Estratègia de diversificació (mercats nous + clients nous): es produeixen productes diferents a consumidors als que normalment l'empresa no els ven. Dintre de la diversificació diferenciem: a. Diversificació horitzontal o relacionada: quan sent productes diferents, hi ha algun tipus de connexió entre ells, pel que estem dintre del mateix sector (exemple: el principal producte d'Apple va començar sent un ordinador Mac, però posteriorment va arribar el iPhone, iPad, etc.). b.

Diversificació heterogènia o no relacionada: no hi ha absolutament ninguna relació entre els productes i els mercats nous i antics (exemple: Nokia inicialment era una empresa paperera i avui és coneguda per la venda de mòbils). c. Diversificació vertical: ocorre quan l'empresa vol dur a terme més fases en la cadena de valor (proveïdor-fabricació-distribuïdor). D'aquesta manera el que desitja l'empresa és controlar totes les fases del procés per a no dependre d'altres. Pot ser en dos sentits: i. Diversificació vertical cap a endavant: el fabricant pot obrir les seves botigues pròpies per a distribuir el producte.

El proveïdor, pot vendre el seu producte directament per internet (exemple: Adidas va obrir més de 2000 botigues pròpies a la Xina). ii. Diversificació vertical cap enrere: en aquest cas, s'assumeixen fases anteriors a les que realitza l'empresa. El distribuïdor podria convertir-se en fabricant i el fabricant en el seu propi proveïdor (exemple: Zara no sols distribueix la roba sinó que també és l'encarregat de la seva fabricació). Creixement extern El creixement extern fa referència a l'adquisició, al control, a la fusió d'empreses que ja existeixen, o a la cooperació amb altres empreses amb la finalitat d'accedir a mercats nous o arribar a acords entre si.

Quan el mercat nacional no és suficient per al creixement extern de les empreses, s'internacionalitzen, és a dir, intenten obrir-se camí a l'exterior. 1. Creixement per concentració: a. Fusió (Empresa A + Empresa B = Empresa C): és la unió entre diverses societat per crear-ne una de nova. L'empresa que sorgeix com a fruit de la negociació de les altres assumeix els drets i les obligacions de les empreses que es dissolen (sense liquidar-se) i formen un patrimoni únic. La unió de les forces permetrà perseguir objectius que per si mateixes no podrien aconseguir amb la mateixa eficàcia. b.

Absorció (Empresa A + Empresa B = Empresa AB): una empresa n'adquireix (absorbeix una altra o altres, per la qual cosa aquestes últimes s'extingeixen, de forma que el patrimoni és assumit per la primera. Depenent de com es faci l'absorció, els antics propietaris de l'empresa que desapareix se'ls podrà pagar amb diners o amb accions. c. Participació: es dona quan una empresa compra una part del capital social d'una altra amb la intenció de dominar-la, sigui de manera total o parcial, i amb la particularitat que cap empresa perdi la forma jurídica.

Aquest control pot ser absolut, quan la compra és més del 80% del capital social de l'altra; majoritari, quan és de més del 50%, i minoritari, quan és menor del 50%. 14 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI d. Hòlding: forma d'organització de les empreses segons la qual una companyia matriu aconsegueix les accions i les participacions d'altres empreses que controla. Sols tenen un ordre directiu. Un dels avantatges dels hòlding és que controlen diversos sectors. A més de buscar un benefici o eficiència fiscal, es pot obtenir un millor rendiment dels capitals quan els resultats consolidats de totes les societats són millors que els de cada empresa individual. 2.

Creixement per cooperació: diverses empreses acorden col·laborar i compartir recursos o informació per a aconseguir objectius comuns. a. Joint-venture: són acords entres dues o més empreses que aporten capital o algun altre actiu. En general, es realitzen en empreses de diferents països, quan una d'elles vol operar en un país sobre el qual no té gaire informació. L'empresa estrangera aporta capital i tecnologia, mentre que el soci local aporta bàsicament coneixements sobre el mercat local i com accedir-hi. 1.7. ANÀLISI DE TENDÈNCIES I VARIABLES MACROECONÒMIQUES DE L'ENTORN DEL MODEL DE NEGOCI L'ENTORN DE L'EMPRESA Són tots els factors que envolten a l'empresa i, per tant, l'afecten.

Aquests factors poden ser tan beneficiosos com perjudicials, per la qual cosa influeixen en les decisions de les empreses i en els seus beneficis. Hi ha dos tipus d'entorns que, de manera directa o indirecta, influeixen en l'empresa: l'entorn específic, o microentorn, i l'entorn general, o macroentorn. Els dos repercuteixen en l'empresa, de manera que és important tenir-los sempre en compte a l'hora de prendre qualsevol decisió. ENTORN GENERAL (MACROENTORN) Factors que afecten per igual a totes les empreses d'una regió determinada: Anàlisi PESTEL La seva funció principal és analitzar si el possible entorn general d'una empresa seria favorable per al desenvolupament de la seva activitat.

Per fer una anàlisi PESTEL es prepara una plantilla amb les variables macroeconòmiques que poden afectar l'empresa a fi d'analitzar-les de manera clara i esquemàtica. 15 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI ENTORN ESPECÍFIC (MICROENTORN) Factors particulars que afecten a un conjunt d'empreses i sobre els quals l'empresa pot arribar a tenir un cert control: Les cinc forces de Porter Eina d'anàlisi que permet a les empreses comprendre i avaluar els factors que incideixen en el seu negoci de manera directa. Inclou els aspectes següents: 1.

El poder de negociació dels clients: capacitat que tenen els clients per imposar condicions en les variables fonamentals de l'operació de compravenda, com ara el preu i la qualitat dels productes, els terminis de lliurament i la forma o els terminis de pagament. 2. El poder de negociació dels proveïdors: capacitat que tenen els proveïdors per imposar o determinar les característiques de les operacions de compravenda, com ara el preu i la qualitat dels productes, els terminis de lliurament i la forma o els terminis de pagament. 3. L'amenaça de nous competidors: una indústria no és atractiva si les seves barreres d'entrada i de sortida no són prou accessibles.

Tanmateix, quan s'accedeix al mercat, l'amenaça és que hi hagi altres empreses que puguin subministrar els mateixos productes i nous recursos, i puguin dominar aquesta quota de mercat. 16 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI a. Barreres d'entrada: factors diversos que impedeixen o dificulten que una empresa es posicioni en un nou mercat i que fan que la inversió sigui poc atractiva. (Ex: necessitat d'una inversió inicial elevada). b. Barreres de sortida: factors que, quan un nou competidor entra al mercat, dificulten que en pugui sortir. 4.

L'amenaça de nous productes substitutius: l'existència de productes substitutius farà que no només hagin de competir amb les empreses que ofereixen productes semblants, sinó també amb empreses d'altres sectors. 17 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI 2. EL MODEL DE NEGOCI I DE GESTIÓ 2.1. LES ÀREES FUNCIONALS DE L'EMPRESA LES ÀREES FUNCIONALS DE L'EMPRESA Les àrees funcionals de l'empresa és la divisió de l'empresa en diferents departaments, els quals estan especialitzats en realitzar unes activitats en concret però actuen conjuntament per coordinar i aconseguir els objectius establerts.

Les principals funcions internes o àrees de l'empresa són: àrea comercial, àrea de producció, àrea de finançament i inversió i àrea de recursos humans. ÀREA DE PRODUCCIÓ: COM FA EL PRODUCTE L'EMPRESA? L'àrea de producció, d'una banda, controla l'aprovisionament de les matèries primeres i, de l'altra, gestiona la producció dels béns i serveis. Escollir la tecnologia i el procés productiu que s'utilitzarà. Estar en contacte amb altres àrees (amb la comercial per a què li digui els gustos del consumidor i la del finançament que li informarà de les possibilitats econòmiques). Com ho fa l'àrea de producció: 1.

Aprovisionament de matèries primeres: selecciona i adquireix el conjunt de materials que necessita per a la producció. 2. Gestió de la producció: du a terme el conjunt de processos necessaris per obtenir els béns o serveis. ÀREA COMERCIAL: A QUI POT VENDRE L'EMPRESA? La funció de l'àrea o departament comercial és la de dur a terme totes les activitats necessàries per fer arribar els béns i serveis produïts a les persones consumidores. Té dues funcions principals: 1. Anàlisi del mercat: fa estudis de mercat per detectar canvis en les preferències dels consumidors i en l'entorn. 2.

Estratègia de màrqueting: s'encarrega d'establir la millor estratègia per incrementar les vendes del producte i satisfer les necessitats del consumidor. ÀREA DE FINANÇAMENT I INVERSIÓ: COM ACONSEGUEIX ELS DINERS QUE NECESSITA L'EMPRESA I A QUÈ ELS DESTINA? S'encarrega de captar els fons necessaris per al funcionament de l'empresa, de dur a terme les inversions i del control econòmic en general. Selecciona la font de finançament més adequada. Decideix quines són les inversions que permetran obtenir un millor rendiment. ÀREA DE RECURSOS HUMANS: COM S'ORGANITZA I ES GESTIONA EL PERSONAL DE L'EMPRESA?

Encarregada de seleccionar i contractar persones, donar-los formació i, en general, organitzar tot el personal, a més d'una funció bàsica d'administració, gestionant tota la documentació que es derivi de les altres (contractes, nòmines, etc.), així com vetllar pel clima i la satisfacció laboral. 1. Selecció del personal: selecciona les persones més adequades per a cada lloc de treball en funció del perfil establert. 2. Gestió de personal: s'encarrega de tot el que està relacionat amb les persones que formen l'empresa (contractació, formació, motivació, pagament de salaris, permisos, etc.). 18 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI 2.2. LA DIRECCIÓ EMPRESARIAL.

ANÀLISI DE DECISIONS ESTRATÈGIQUES DE PLANIFICACIÓ, GESTIÓ, PRESA DE DECISIONS I OPTIMITZACIÓ D'ACTIVITATS, RECURSOS I ASSOCIACIONS. IDENTIFICACIÓ DE LES ESTRUCTURES ORGANITZATIVES LA DIRECCIÓ DE L'EMPRESA Dins l'organització de l'empresa, la direcció és una de les funcions més importants i engloba tot el procés administratiu. FASES DEL PROCÉS ADMINISTRATIU El procés administratiu és el conjunt de funcions i activitats que efectua la direcció de l'empresa, orientades a l'assoliment de les seves finalitats i objectius. Aquest procés es compon de dues fases: 1.

Fase mecànica: és la part teòrica de l'administració en què s'estableix el que s'ha de fer i inclou dues funcions o subfases: la planificació i l'organització. 2. Fase dinàmica: es refereix a com posar en pràctica tot el que s'ha plantejat i organitzat prèviament i inclou la gestió, o direcció, i el control. Procés administratiu Fase mecànica Planificació Finalitats, objectius, estratègies, polítiques, procediment, regles, pressupost. Organització Divisió de treball, jerarquització, i departamentalització, descripció de funcions. Fase dinàmica Gestió o direcció Presa de decisions, comunicació, lideratge, facilitació del treball, supervisió.

Control Establiment d'estàndards, mesurament, correcció. FUNCIÓ DE PLANIFICACIÓ La funció de planificació consisteix en fixar uns objectius, marcar estratègies per aconseguir-los definir les polítiques de l'empresa i establir criteris de decisió, sempre amb la intenció d'aconseguir les finalitats de l'empresa. Fases Descripció Anàlisi de la situació de partida S'estudiarà la situació actual de l'empresa i del seu entorn amb la intenció de detectar les oportunitats existents. Determinació d'objectius Es marcaran l'objectiu o objectius que es vulguin aconseguir i les alternatives per poder-los aconseguir.

Avaluació de les alternatives i elecció S'analitzaran els punts forts i febles de cada una de les alternatives: s'avaluaran els costos, els riscos, etc., i es triarà la que s'adapti millor a les necessitats. Formulació de plans Es formularan plans que permetin dur a terme l'alternativa triada. Pressupost Quantificació dels plans en termes econòmics. Acció Es transmetrà la decisió als gestors i aquests la duran a terme marcant les fases i els passos necessaris per aconseguir-ho. Control Es controlaran les desviacions que hi hagi i, si escau, es corregiran. El procés de control del pla s'ha de fer periòdicament.

19 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI FUNCIÓ D'ORGANITZACIÓ L'organització és la funció que té com a finalitat dissenyar una estructura on quedin definides totes les tasques que ha de realitzar cada persona que forma part de l'empresa, així com la seva responsabilitat i autoritat. Per poder dur a terme una bona organització, es poden seguir una sèrie de fases: 1. Punt de partida: cal tenir clar els objectius, la missió o visió, així com la planificació més a curt termini de l'empresa. 2. Recursos s'ha d'analitzar i valorar si els recursos de què disposa l'empresa són suficients i adequats i, en cas contrari, cal fer un reajustament. 3.

Distribució de departaments: segons el tipus de negoci, l'empresa es pot dividir en diferents departaments perquè l'organització sigui més eficaç. 4. Crear una estructura: així mateix, s'ha d'establir un ordre jeràrquic en què s'indiquin totes les relacions i responsabilitats de tots els integrants del personal. 5. Assignar tasques: els treballs o activitats que s'hagin de dur a terme s'han d'assignar a les persones que es cregui més oportú perquè l'organització funcioni correctament. Organització formal: es determina com una estructura intencional específica i identificada en què l'empresa situa cada un dels seus elements al lloc més convenient.

S'hi ajusten les persones que formen part de l'empresa en funció de les seves habilitats i capacitat i cooperen entre si per aconseguir els objectius predeterminats. Organització informal: conjunt de relacions personals i socials que no estan preestablertes per la direcció o l'organització de l'empresa, però que sorgeixen espontàniament quan les persones s'associen entre si. Distribució de departaments Distribució de les tasques necessàries per a produir, les quals les han de dur a terme persones especialitzades en aquestes tasques per tal d'aconseguir l'eficìència. Departamentalització Descripció Exemple Per funcions El personal s'organitza segons la seva especialització.

Empresa constructora que es distribueix per el disseny dels habitatges, la compra de materials, la construcció d'habitatges, etc. Per productes, serveis o dimensions Utilitzat a empreses que fabriquen diferents productes o empreses que amb diverses línies de negoci diferenciades. Empresa de construcció que té diferents línies: construcció habitatge nou, reforma d'habitatges, lloguer, venda d'habitatge nou. Per zones geogràfiques Utilitzat en empreses que comercialitzen en diferents zones, de manera que la plantilla de cada zona coneix les preferències dels consumidors de la zona. Empresa de construcció que opera a Espanya, Suïssa, Anglaterra, Xina.

Per projectes Utilitzat a empreses que duen a terme diversos projectes al mateix temps. Empresa constructora que porta a terme diferents projectes. La comunicació Externa Interna La du a terme l'empresa per relacionar-se amb els mitjans de comunicació, La que gestiona tots els canals. 20 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI atendre els clients externs i administrar la gestió social de l'organització. Formal Informal Transmet la comunicació oficial de l'empresa entre els seus membres. Sorgeix de la relació amb els col·laboradors com a fruit de la confiança.

Ascendent Descendent Horitzontal S'origina en els nivells més baixos de la plantilla i es dirigeix als càrrecs superiors de manera vertical de baix a dalt. Sorgeix de la relació amb els col·laboradors com a fruit de la confiança. S'origina entre persones que estan en un mateix nivell jeràrquic, és a dir entre persones de diferents departaments. Estructura organitzativa En l'estructura organitzativa d'una empresa s'estableix l'ordre jeràrquic de la cadena de directius i es marquen totes les relacions i responsabilitats de cada integrant. Estructura lineal o jeràrquica: es basa en el principi de comandament, és a dir, cada treballador rep ordres d'un sol cap que se situa per damunt.

Estructura funcional o departamental: especialistes en que cadascú es centra en una de les àrees de l'empresa. Els treballadors poden rebre ordres de cadascun dels especialistes. Model lineal i d'assessorament (staff): existeix un departament d'assessorament que es dedica a ajudar i assessorar, però no té autoritat. Model Teal Les organitzacions Teal són aquelles en les que el capital humà és el protagonista i que, a més, simplifiquen la jerarquització i atorguen menys importància al control, fomentant el sentit de la responsabilitat dels seus treballadors i oferint-los continues oportunitats de formació i desenvolupament professional i personal.

Les organitzacions Teal es sostenen en tres pilars: 1. Autogestió: no necessiten escales jeràrquiques com les tradicionals. En elles regna la descentralització, que no implica desordre, i la responsabilitat de la presa de decisions es reparteix donat que es confia en la intel·ligència individual i col·lectiva dels treballadors. Per tant, no hi ha caps (en el sentit usual), el que existeix és una sèrie de mecanismes de coordinació. 2. Plenitud: animen als treballadors a desenvolupar-se no sols com a professionals, sinó també com a éssers humans i per a això tenen en compte l'aspecte emocional, buscant que cada membre de la companyia es senti el millor possible.

Així, augmenta el compromís i els sentit de pertinença, la proactivitat i la creativitat dels treballadors, maximitzant el seu potencial. 3. Evolució: es troba en constant adaptació i compta amb un propòsit evolutiu. Tots els seus membres estan convidats a conèixer i entendre el que l'organització vol ser i quina és la seva finalitat en un procés d'observació, exploració i descobriment en el que tots participen. Avantatges de les organitzacions Teal: 1. Factor humà: el fet que les persones siguin les protagonistes de l'empresa fa que els treballadors es sentin compromesos, motivats i còmodes. 2.

Aprenentatge: aquest tipus d'organitzacions són una font de coneixement constant on no sols no hi ha por a equivocar-se, sino que estimula la iniciativa personal. 21 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI 3. Concepció integral de l'èxit: això significa que l'avanç individual és considerat com un avanç global de l'empresa. Per aconseguir una organització Teal, la transformació ha d'abordar-se des de diferents nivells: Proposar un nou programa i una nova estructura de treball. Renovar la mentalitat, els hàbits i la forma de treballar dels treballadors. Posar en valor a les persones i organitzar-se en base a un propòsit.

Ajudar-se de les noves tecnologies per a obtenir un valor afegit. Construir ambients més flexibles per a descobrir i desenvolupar el potencial dels treballadors. Fomentar l'agilitat en la presa de decisions i la transparència en la gestió de la informació. L'organigrama Un organigrama és la representació gràfica de l'estructura de l'organització empresarial d'una manera sintètica i simplificada i dona a conèixer les característiques principals de l'estructura esmentada.

Classificació segons la forma: 22 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI FUNCIÓ DE GESTIÓ O DIRECCIÓ Gestionar o dirigir consisteix a intentar que les persones que formen l'empresa duguin a terme les tasques necessàries per aconseguir els objectius marcats. El CEO, o director executiu, d'una empresa és aquella persona sobre la qual recau la funció de dur a terme les accions perquè es puguin complir els objectius marcats per la presidència de la companyia o pel màxim òrgan directiu de l'empresa. Hi ha diversos estils de lideratge, que centrarem en tres: 1.

Autoritari: es basa en un estil dominant per part del líder que pren la majoria de les decisions sense consultar a ningú i sense haver de justificar-les. El líder autoritari acostuma a exigir obediència i li agrada supervisar personalment els treballadors. El líder es caracteritza per ser dominant, restrictiu i controlador. AVANTATGES INCONVENIENTS La presa de decisions és ràpida. El fet de rebre ordres contínuament pot generar por i ressentiment. Els directors generals estan permanentment motivats per quedar bé davant el líder. Promou una tendència a la dependència que pot conduir a la pèrdua d'iniciativa pròpia entre els membres de l'empresa. 2.

Democràtic: el líder busca ser un membre més del grup, les decisions es solen prendre de manera compartida entre els treballadors amb la supervisió, guia i consentiment del líder. És habitualment accessible i promou la participació dels treballadors i el treball en equip. AVANTATGES INCONVENIENTS Bon ambient de treball i foment d'una cultura creativa. El líder del grup pot amagar-se en el grup, deixant que aquest prengui totes les decisions. Els fracassos per decisions errònies compartides són més fàcilment assimilables. La presa de decisions pot ser més lenta. 3.

Liberal: es basa en una participació mínima del líder, que proporciona una gran llibertat als treballadors perquè prenguin decisions. El líder participa poc, només dona idees del que cal fer i no hi intervé si no li ho demanen. AVANTATGES INCONVENIENTS Els empleats estan motivats a la iniciativa pròpia. La falta de disponibilitat de lideratge pot generar inseguretat en els empleats amb poca autoconfiança. El líder s'allibera de feina i pot dedicar el seu temps a afegir valor a l'empresa. No hi ha una responsabilitat clara ni dels èxits ni dels errors.

FUNCIÓ DE CONTROL Controlar consisteix, bàsicament, a verificar que tot surti com s'havia previst en fer la planificació, des dels objectius més generals fins als més concrets, així com l'estructura general de l'empresa. Fases Definició 23 FUNCIONAMENT DE L'EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI Marcar estàndards Fixar resultats previstos. Mesurar dades reals Obtenir els resultats a temps per poder-los analitzar Comparar resultats amb els estàndards Buscar desviacions i analitzar-ne els motius. Corregir desviacions Buscar les mesures oportunes.

Hi ha diferents tècniques de control, des del control de pressupostos fins a les auditories i l'estadística: Tècniques de control Definició Pressupostos Es tracta de controlar que la relació numèrica de la planificació (referida als costos de les operacions i els ingressos de les vendes) es compleixi. Auditoria interna i optativa És un tipus de control que es fa des de la mateixa empresa; per tant, l'auditoria verifica la planificació tenint en compte la rendibilitat dels recursos, així com la gestió global de l'empresa, i formula recomanacions per millorar-la. Estadística Es tracta d'acarar dades històriques d'un problema, treure'n conclusions i fer pronòstics. 2.3.

LA GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS. LA CONTRACTACIÓ I LES RELACIONS LABORALS DE L'EMPRESA. LES POLÍTIQUES D'IGUALTAT A LES EMPRESES FUNCIONS DEL DEPARTAMENT DE RECURSOS HUMANS Aquestes són les funcions principals que du a terme el departament de recursos humans: 1. Organització i planificació del personal: organitzar la plantilla de l'empresa mitjançant la descripció dels llocs de treball i la planificació de noves necessitats de personal. 2. Reclutament i selecció: els procediments per atreure candidats i candidates per a cada lloc de treball de l'empresa i l'elecció de les persones més adequades mitjançant una sèrie de proves de selecció. 3.

Plans d'acollida: les actuaciones per afavorir la integració de les persones seleccionades i informar-les dels objectius i els valors de l'empresa i del funcionament de…