Guia d'estudi per a l'examen d'empresa de selectivitat

I 120 flashcards i 80 preguntes més al document.

Text del document

EXAMEN SELECTIVITAT EMPRESA Bloc 1: Economia i escassetat. L'empresa i el seu entorn. 1.1. Anàlisi de la relació entre l'escassetat de recursos i les necessitats com a problema bàsic de l'economia. 1. Concepte d'economia L'economia és la ciència que estudia com distribuïm els recursos limitats per tal de satisfer les necessitats il·limitades que tenim. Ciència que s'encarrega de satisfer les necessitats humanes, generar-ne de noves, gestionar els recursos limitats i advocar per la creació de nous recursos il·limitats. 2. Factor de producció - Recursos naturals: Les matèries primeres que formen un producte. - Treball: La mà d'obra necessària per desenvolupar l'activitat productiva.

- Capital: Els béns d'inversió necessaris per produir (maquinària, instal·lacions i edificis). - Tecnologia: La manera concreta de combinar els factors de producció en forma de procediments productius. - Organització empresarial: La direcció dels procediments i la gestió dels recursos productius. 3. El paper dels agents econòmics i la relació entre ells Famílies, o economies domèstiques o llars: consumeixen els productes fabricats per les empreses (béns i serveis) i, alhora, els proporcionen els factors de producció necessaris per dur a terme la seva activitat (feina, capital i recursos naturals).

Empreses, o sector privat: produeixen els béns i els serveis que consumeixen les famílies mitjançant els factors de producció que aquestes els proporcionen. Estat, o sector públic: té una funció reguladora de l'activitat econòmica, ja que estableix un entorn juridicoinstitucional, a més de proporcionar béns i serveis públics, principalment, mitjançant la recaptació d'impostos i cotitzacions 1.2. Identificació de les característiques del perfil emprendedor. 1. Les habilitats que demana el mercat de treball Adaptables: fàcil adaptabilitat als canvis i mentalitat oberta (canvis en estructures laborals i domicili).

Independents: depenen de si mateixos, del coneixement, continuar formant-ne part i generar de nou. Autodidactes: aprenen de si mateixos i del col·lectiu de manera contínua. Resilients: confien en si mateixos i en les seves habilitats, no es posen límits i deixen la ment fluir. Creatives: pensament divergent, nous punts de vista… Digitals: gran habilitat digital, continuen adquirint coneixement i el comparteixen, utilitzar i aprofitar el màxim la funcionalitat dels programes i xarxes socials. 2.

Nòmades del coneixement (knowmads) Els knowmads són persones qualificades, d'entre 25 i 35 anys, generadores i gestores del coneixement i amb gran habilitat per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics. 3. Consideració del paper de la dona emprenedora   Falta de referents. Existència de referents femenins, però amb poca visibilitat i oportunitats. Estereotips de gènere. Percepció errònia de debilitat. Conciliació de la vida professional i la familiar. Dificultat d'equilibri. Discriminació de gènere. Percepció errònia d'incapacitat directiva i negació d'homes a tenir una superior dona. Accés a finançament. tendència a invertir menys en projectes de dones. 4.

La teoria del sostre de vidre La teoria del sostre de vidre descriu la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional. 1.3. Caracterització de les empreses que incorporen la responsabilitat social corporativa (RSC) i els objectius el desenvolupament sostenible (ODS) en un món més solidari i sostenible. 1. Actuacions que duen a terme les empreses quant a RSC Què és la RSC? (responsabilitat social corporativa) Actuacions de les empreses d'àmbit social i mediambientals amb l'objectiu de millorar la seva situació competitiva i donar un valor afegit a l'empresa. Quines actuacions dur a terme?

Treballadors: es preocupen pel seu benestar, salaris justos, horaris adaptats, beneficis, capacitació… Cadenes de subministrament: s'asseguren que els seus proveïdors compleixin els mateixos estàndards ambientals i socials. Comunitat: poden donar suport a les comunitats locals (donacions, patrocinis, programes de voluntariat…). Ètica empresarial: compromís d'actuar amb integritat ètica (fer front a la corrupció i suborn entre altres). Medi ambient: busquen reduir l'impacte mediambiental (reducció emissions, gestió adequada de residus, energies renovables…). 2.

Codi de conducta Un Codi de conducta d'empresa és un document redactat voluntàriament per una empresa en el qual s'exposen una sèrie de principis que es compromet unilateralment a seguir. 3. El balanç social Com valorar el RSC? El balanç social ha de calcular, i fer-ne un seguiment i control, de les dades socials per prevenir possibles anomalies. I pot incloure detalls relacionats amb l'impacte social i ambiental de l'activitat que porta a terme. [Gestió de treballadors, impacte ambiental, contribucions a la comunitat, pràctiques d'ètica empresarial i cadenes de subministrament sostenibles]. 4. Els ODS relacionats amb el sector empresarial: 7, 9 i 12.

Els tres que afecten directament les empreses són: OBJECTIU 7 (energia assequible i no contaminant): garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna. OBJECTIU 9 (indústria, innovació i infraestructura): construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació. OBJECTIU 12 (producció i consum responsables): garantir modalitats de consum i producció sostenibles. 1.4. Classificació de les empreses en funció de diferents criteris: sector d'activitat, àmbit geogràfic, dimensió i propietat del capitat. 1.

Sector activitat - Sector primari: recursos naturals (agricultura, ramaderia...) - Sector secundari: transformació o industrialització (manufactures) - Sector terciari: comercialització i serveis. - Sector quaternari: recerca, innovació i desenvolupament de noves tecnologies. 2. Àmbit geogràfic - Locals: una localitat específica. - Regionals: diverses localitats o en una regió. - Nacionals: en un país. - Internacionals: en un país, però exporten a altres països. - Multinacionals: sucursals en altres països. 3. Dimensió - Microempreses: 0-9 treballadors, 2M € de facturació anual i actius totals. - Petites: 10-49 treballadors, 10M € de facturació anual i actius totals.

- Mitjanes: 50-249 treballadors, 50M € de facturació anual i actius totals. - Grans: > 250 treballadors, > 50M € de facturació anual i actius totals. 4. Propietat del capital - Privades: persones particulars. (Apple) - Públiques: Estat. (Correus) - Mixtes: Estat i persones particulars. (Renfe) 5. Destinació dels beneficis - Amb ànim de lucre: beneficis als propietaris. - Sense ànim de lucre: beneficis a finalitats socials. 6. Forma jurídica Persona: - Física: qualsevol de nosaltres Número d'Identificació Fiscal (NIF) - Jurídica (cooperatives, administracions públiques...) Codi d'Identificació Fiscal (CIF) 1.5. Identificació del marc jurídic que regula l'activitat empresarial.

Elecció de la forma jurídica de l'empresa més adient tenint en compte les necessitats de capital, el tipus de responsabilitat, el nombre de socis i els impostos a pagar. Tipus Raó social R.

socis Mínim de socis Capital mínim Fiscalitat Normativa Empresari individual Persona física Il·limitada 1 No hi ha IRPF Codi Civil (drets i obligacions) Societat limitada Nom + SL / SRL Limitada 1 1€ (compromís de 3.000€) IS Llei de societats de capital Societat anònima Nom + SA Limitada 1 60.000€ (25% desemborsat, 5 anys màxim) IS Llei de societats de capital Societat laboral i participada Nom + SAL Nom + SLL Limitada 3 60.000€ (SAL) 1€ (SLL) IS Llei de societats laborals i participades Societat cooperativa Nom + s.coop. Limitada 3 (1r grau) 2 (2n grau) Fixat als estatuts IS Llei de cooperatives Legislació pròpia de cada CC. AA 1.6.

Localització i dimensió de l'empresa com a elements caracteritzadors de la realitat empresarial. 1. Concepte de localització La localització es decidir el lloc més adequat per a desenvolupar l'activitat i assolir els objectius. Influenciat pels factors industrials i comercials. 2. Factor determinats en la localització empresarial 1. Accés a factors de producció: - Aprovisionaments i subministraments: proximitat a matèries primeres i subministraments (aigua, electricitat, connexió telefònica…). - Treball: mercat de treball de mà d'obra qualificada o no. (mà d'obra barata inversió industrial). - Capital: facilitat d'accés a crèdits i finançament d'entitats financeres i bancàries. 2.

Costos de la instal·lació: impostos, cost dels béns immobiliaris, tipus d'instal·lacions productives… 3. Característiques de l'entorn: - Infraestructures de transports i comunicacions: facilitat accés a mitjans de transports, comunicacions a Internet, adequació d'infraestructures. (pols d'atracció empresarial) - Legislació: marc normatiu fiscal (impostos), mercantil (afecta l'empresa i la seva activitat), mediambiental (restriccions per protegir l'entorn), social (normes laborals), facilitacions (ajuts i subvencions). - Desenvolupament econòmic de la zona: desenvolupament econòmic oportunitats de negoci o oportunitat per a desenvolupar la potencialitat de l'empresa.

- Mercat i competència: consumidors i competidors, mercat saturat poc atractiu. 3. Concepte de dimensió La dimensió és la decisió de definir la capacitat productiva més indicada de l'empresa per poder fer front als reptes relacionats amb els seus objectius. 4. Creixement intern El creixement intern de l'empresa és l'increment de la seva capacitat productiva, és a dir, del seu patrimoni mitjançant noves inversions. - Estrategia d'especialització: mateix producte, increment a partir d'estratègies de màrqueting (variar el preu, canviar l'envàs, introduir-lo en nous segments del mercat).

- Estrategia de diversificació: producció de nous béns que tenen relació amb l'original (complementaris) ja que compta amb informació del mercat al qual es vol introduir. MATRIU ANSOFF: - Vendre més productes ja existents al mercat actual per captar consumidors de la competència amb polítiques de màrqueting (menys risc) penetració de mercat. - Vendre els mateixos productes en mercats nous, persones noves, nous segments del mercat, també amb canals de venda en línia desenvolupament del mercat. - Vendre nous productes al mercat actual, productes complementaris, relacionats o afegir un servei postvenda desenvolupament de nous productes.

- Vendre productes nous en un mercat desconegut, avantatge: poc probable que diferents negocis de la mateixa empresa passin situacions adverses diversificació. PRODUCTES Actuals Nous MERCATS Actuals Penetració de mercat Desenvolupament de nous productes Nous Desenvolupament del mercat Diversificació 5. Creixement extern - concentració Fusió pura: És la unió per crear una empresa nova, formant un patrimoni únic. Fusió per absorció: una empresa adquireix una altra, es podrà pagar als antics propietaris amb diners o accions. Participació: una empresa compra part d'una altra. Control absolut (+80%), majoritari (+50%) o minoritari (-50%).

Hòldings: una empresa matriu aconsegueix les accions i participacions d'altres que controla, controla diversos sectors. 6. Creixement extern - cooperació o col·laboració Joint-ventures: Són acords entre dues o més empreses que aporten capital o algun altre actiu. En general, es realitzen entre empreses de diferents països, quan una d'elles vol operar en un país sobre el qual no té gaire informació. L'empresa estrangera aporta capital i tecnologia, mentre que el soci local aporta bàsicament 1.7. Anàlisis de tendències i variables macroeconòmiques de l'entorn del model de negoci. 1. El macroentorn o entorn genéric Compost de factors externs que l'empresa no pot controlar (Model PESTEL).

Politics: procediments i decisions dels governs. Economics: situació general de l'economia, indicadors macroeconòmics (inflació, tipus d'interès, nivell de desenvolupament). Socioculturals: estil de vida, costums, tradicions, nivell educatiu, hàbits de consum. Tecnològics: innovacions i avenços tecnològics que poden influir en l'activitat. Ecològics: aspectes mediambientals en què pot incidir l'activitat (nivells de contaminació, pràctiques sostenibles, canvi climàtic). Legals: lleis i normatives a les quals s'ha de cenyir. 3. El microentorn o entorn específic Factors que incideixen de manera directa en el negoci, l'empresa pot arribar a tenir cert control.

Clients (quantitat i característiques), competidors (quantitat i comportament), entitats financeres (fonamental pel creixement, les empreses s'han de saber adaptar), mercat laboral (capital humà més adequat segons disponibilitat, formació i cost), proveïdors (capacitat d'imposar preus), intermediaris / distribuïdors (mala gestió pèrdua de clients). 4. Model porter (5 forces competitives) Eina d'anàlisi que permet comprendre i avaluar els factors que incideixen en el seu negoci de manera directa: 1. El poder de negociació dels clients 2. El poder de negociació dels proveïdors 3. L'amenaça de nous competidors - Barreres d'entrada: inversió inicial elevada, clients fidels a marques…

- Barreres de sortida: dificultats de desinversió... 4. L'amenaça de nous productes substitutius 5. La rivalitat entre els competidors Bloc 2 2.1. Les àrees funcionals de l'empresa. 1. Producció L'àrea de producció, controla l'aprovisionament de matèries primeres i gestiona la producció de béns i serveis. 2. Comercial La funció de l'àrea o departament comercial és la de dur a terme totes les activitats necessàries per fer arribar els béns i serveis produits a les persones consumidores. Té dues funcions principals. 1. Anàlisi de mercat: fa estudis de mercat per detectar canvis en els consumidors i en l'entorn. 2.

Estratègia de màrqueting: s'encarrega d'establir la millor estratègia per incrementar les vendes i satisfer les necessitats del consumidor. 3. Finançament i inversió S'encarrega de captar els fons necessaris per al funcionament de l'empresa, de dur a terme les inversions i del control econòmic en general. 4. Recursos humans Les seves funcions són les de seleccionar i contractar persones segons els perfils establerts, donar-los formació i en general, organitzar els treballadors. 2.2. La direcció empresarial. Anàlisi de decisions estratègiques de planificació, gestió, presa de decisions i optimització d'activitats, recursos i associacions. Identificació de les estructures organitzatives. 1.

Funcions del procés de direcció: planificació, organització, gestió i control Fase mecànica: fase que s'estableix el que s'ha de fer. 1. Planificació fixar uns objectius, marcar estratègies per aconseguir-los, definir les polítiques de l'empresa i establir criteris de decisió. 2. Organització té com a finalitat dissenyar una estructura on quedin definides totes les tasques que ha de realitzar cada persona que forma part de l'empresa. Fase dinàmica: es posa en pràctica tot el que s'ha planejat i organitzat. 3. Gestió consisteix a intentar que les persones que formen l'empresa duguin a terme les tasques necessàries per aconseguir els objectius marcats, és essencial el lideratge.

El CEO (màxim òrgan directiu), la persona sobre la qual recau la funció de dur a terme les accions perquè es puguin complir els objectius mercats. 4. Control consisteix bàsicament a verificar que tot surti com s'havia previst. Procés administratiu Fase mecànica Planificació Finalitats, objectius, estratègies, polítiques, procediment, regles, pressupost. Organització Divisió del treball, jerarquització i departamentalització, descripció de funcions. Fase dinàmica Gestió o direcció Presa de decisions, comunicació, lideratge, facilitació del treball, supervisió. Control Establiment d'estàndards, mesurament, correcció. 2.

Lineal o jeràrquic Basat en el principi de comandament: cada persona es troba subordinada a un immediat superior. 3. Funcional Basat en l'existència d'especialistes que es dediquen a una tasca concreta, nivells inferiors connectats a diversos caps. 4. Lineal i assessorament Es basa en una estructura central jeràrquica que manté relacions d'assessorament amb especialistes (staff). 5. Model teal Fa referència a aquelles empreses en què l'equip humà es converteix en el protagonista. Hi ha hagut una evolució. Vermell-ambre-taronja-verd-Teal. 6.

Representació gràfica de l'estructura organitzativa: l'organigrama Organigrama: representació gràfica de l'estructura de l'organització empresarial d'una empresa. Vertical: pretén destacar la jerarquía de directrius. Horitzontal: destaca la importància de les funcions (departaments) sobre la jerarquia de comandament. Radial: impacte visual que destaca els nivells més alts de la direcció. 7. El lideratge empresarial Autoritari (teoría X): es basa en un estil dominant per part del líder, decisions unilaterals, obediència i supervisió directa.

Democràtic (teoría Y): el líder pretén ser un membre més del grup o de l'equip, decisions col·lectives sota la seva supervisió, guia i consentiment, promou la participació. Liberal (teoría Z): es basa en una participació mínima del líder, que dona llibertat al personal en les decisions, només intervé quan se li demana i és necessari. Vetlla per un treball conjunt entre empresa i plantilla. 2.3. La gestió dels recursos humans. La contractació i les relacions laborals de l'empresa. Les polítiques d'igualtat a les empreses. 1. Les funcions del departament de recursos humans Organització i gestió del personal: descripció de llocs de treball + planificació noves necessitats del personal.

Reclutament i selecció: procediment per atreure candidats i seleccionar els més adients. Plans d'acollida: actuacions afavorir integració de persones, informar dels objectius, valors i el funcionament de l'activitat empresarial. Formació: plans adaptar competències als canvis de l'entorn i adequar a les característiques dels llocs de treball. Avaluació i control: comparar el rendiment del treballador amb l'exigit. Administració del personal: complir tràmits i processos administratius. Relacions laborals: promoure la comunicació empresa-treballadors (representants sindicals).

Plans de carrera i promoció professional: dissenyar i aplicar plans per al desenvolupament del personal per poder progressar en l'estructura empresarial. Clima i satisfacció laboral: avaluar el nivell de satisfacció, llocs millorables mesures. Prevenció de riscos laborals: estudiar condicions i riscos mesures de protecció i prevenció. 1.1. Reclutament El reclutament és el conjunt de tècniques que tenen l'objectiu de trobar i atreure candidats a cobrir un lloc de treball que compleixin els requisits sol·licitats. Reclutament endogen (intern) - Promoció interna: Consisteix a seleccionar candidats que ja treballen dins l'empresa.

Reclutament exogen (extern) - Serveis públics de col·locació: SEPE, SOC… - Empreses de treball temporal:intermediàries que capten candidats en un sol procés, serveis ràpids, flexibles, discrecionals i remunerats. - Borses de treball d'entitats educatives: exalumnes d'universitats, centres d'FP… - Agències de col·locació: serveis d'ocupació sense ànim de lucre que depenen d'entitats públiques i privades (ajuntaments, cambres de comerç o sindicats). - Reclutament amb eines digitals i a través d'internet:xarxes socials professionals (LinkedIn), xarxes socials generalistes (Instagram), portals d'ocupació que fan d'intermediaris (InfoJobs), tècniques de reclutament electrònic (inbound recruiting).

[Importància de l'employer branding]. 1.2. Selecció La selecció intenta triar els millors candidats per cobrir els llocs de treball d'entre les persones reclutades a través d'una sèrie de proves diverses. El procés té dues fases: Fase de preselecció de candidats - Carta de presentació. - Curriculum vitae. - Videocurrículum. Fase de selecció: - Proves de personalitat - Proves de cultura general - Proves psicotècniques: Mesuren l'intel·ligència, aptituds i habilitats amb tests. - Proves professionals: Es proposen proves específiques relacionades amb l'àmbit professional del lloc de treball per avaluar els coneixements teorics i practics dels candidats.

- Entrevistes personals - Dinàmiques de grup - Videoentrevistes 1.3. Legislació 1. Normes laborals de la Unió Europea 2. Estatut de treballadors 3. Llei de llibertat sindical 4. Convenis col·lectius 5. Contracte de treball 2. El contracte de treball: concepte Document on empresa i treballador acorden les característiques bàsiques i la naturalesa de la seva relació laboral. Caràcter individual, les parts firmen i s'obliguen a complir-ho. El contingut mínim de contracte: - Contingut de la relació laboral. El tipus de treball que s'ha de portar a terme. - Durada. Es pot concertar per temps indefinit (contracte fix) o per una durada determinada (contracte temporal). -   Remuneració salarial.

El salari mensual, les pagues extraordinàries i la resta de components salarials acordats als convenis col·lectius i la normativa laboral. -   Període de prova. És voluntari. No pot superar els sis mesos per a persones técniques titulades (técnics de formació professional i titulats universitaris); per a la resta és de dos mesos, excepte per a les empreses de menys de 25 treballadors, on com a màxim tres mesos. -   Temps de treball. La durada de la jornada laboral, els descansos, les vacances i les hores extraordinàries. -   Forma del contracte. Ha de seguir un model oficial específic per a cada modalitat.

Es pot establir de manera oral o per escrit si supera les quatre setmanes de durada. 3. Relacions laborals: la representació dels treballadors en l'empresa i el concepte de conveni col·lectiu Empresa i treballadors poden negociar part del seu contingut per adaptar-lo a les necessitats de l'activitat econòmica, sempre dins dels límits legals establerts. Negociació col·lectiva + relacions laborals conveni col·lectiu. - Negociació col·lectiva: procés encaminat a aconseguir un acord entre treballadors i empreses sobre les condicions en què es desenvolupa l'activitat laboral. - Relacions laborals: activitats que vinculen l'empresa amb els treballadors a través dels seus representants.

- Conveni col·lectiu: acord entre sindicats i patronals, acorden les condicions de treball i les normes de convivència. 4. Implementació de les polítiques d'igualtat a les empreses: elements bàsics Polítiques d'igualtat i inclusió garantir igualtats entre treballadors lluitar contra les mostres de desigualtat en l'àmbit laboral (discriminació salarial, discriminació en pensions de viduïtat, desocupació més alta entre dones, problemes de conciliació de vida professional i personal). Equiparació salarial homes i dones 1) Pla d'igualtat: conjunt de mesures que permeten integrar la igualtat de relacions laborals en tots els àmbits empresarials.

2) Auditoria retributiva: auditoria externa per comprovar que es compleixi el principi d'igualtat entre homes i dones. Passos per crear un pla d'igualtat: 1. Elaborar un diagnòstic inicial de la situació de l'empresa en mesures d'igualtat. 2. Definir els objectius i les mesures que es duran a terme. 3. Crear un pla d'igualtat. 4. Implementar i controlar el pla d'igualtat mitjançant indicadors de seguiment. 5. Avaluar i revisar el pla d'igualtat. 2.4. Àrea de producció: Descripció del procés productiu i valoració de l'eficiència i la productivitat en l'ús dels recursos. 1.

Concepte de procés de producció Conjunt d'activitats i procediments que ha de seguir una empresa per elaborar i distribuir béns i serveis. Aprovisionament (selecció proveïdors) producció (estàndards de qualitat i comprovació) adaptació del producte al client (canvis en funció del client, transports, criteris d'emmagatzematge…) Productivitat global = valor de producció total/cost total de tots els factors utilitzats - Eficàcia: ser capaç d'assolir un objectiu. - Eficiència: assolir un objectiu amb els mínims recursos possibles (econòmica o tècnica). 2. Concepte.

Funció de producció La quantitat de producte que obté l'empresa (Q) depèn de variables com el nombre de persones treballadores (L), el nombre de màquines (K) i d'altres, que, conjuntament, formen els anomenats factors de producció de l'empresa. Funció de producció: Q = f (L, K...) Factor Concepte Quantificació Cost Capital (k) Conjunt de béns creats pels humans que s'utilitzen per produir. (màquines) Unitats físiques, unitats de massa o volum utilitzat. Preu del lloguer, cost dels diners… Terra (t) Conjunt de recursos d'origen natural aigua, terreny, recursos… Àrea del terreny, massa de mineral, volum de combustible. Lloguer de la terra, manteniment del factor, preu unitat…

Treball (l) Esforç físic o mental de les persones que treballen a l'empresa. Hores de treball o nombre de treballadors. Salari de treballadors, formació sobre el lloc de treball. Emprenedoria i innovació (A) Capacitat creativa, innovadora, generació de sinergies i capacitat d'organitzar i dirigir empreses. Quantitat de projectes duts a terme, nombre de patents, innovacions aplicades. Manteniment de la patent, cost de les persones investigadores. 3. Càlcul. Funció de producció 4. Interpretació de la productivitat La relació entre la quantitat de producte obtinguda i la quantitat de factor emprat es denomina productivitat.

L'empresa busca incrementar la productivitat en el temps de tots els factors que utilitza. 5. Diferenciació entre eficàcia i eficiència Un procés productiu és eficaç si permet obtenir el resultat esperat. Si l'objectiu és, per exemple, produir 1.000 unitats al dia, qualsevol tecnologia utilitzada que ho aconsegueixi sera eficaç. Ara bé, a més d'obtenir la producció prevista, el procés productiu ha de complir l'exigencia económica d'obtenir el major nombre de productes amb determinada dotació de factors productius. Aquesta exigència econòmica rep el nom d'eficiència. 6. Eficiència tècnica.

Concepte, càlcul i interpretació Eficiencia técnica: La tecnología utilitzada en el procés productiu d'una empresa és tècnicament eficient si obté el nombre màxim de productes amb els factors de producció i els recursos de què disposa. Si una empresa pogués obtenir una producció major amb els mateixos recursos, o la mateixa producció amb menys recursos, el seu sistema productiu seria ineficient perquè estaria malbaratament recursos. 2.5. Determinació de l'estructura d'ingressos i costos de la idea de negoci plantejada, calculant-ne el llindar de rendibilitat o punt mort. 1.

Els costos de producció: CF, CV i CT Cost fixe: Associats a factors de producció fixos, no es poden adaptar a la variació de la producció a curt termini. Cost variable: Associats a factors de producció, depenen de la quantitat produïda i s'hi poden adaptar a curt termini. Cost total: cost fixe + cost variable total 2. Càlcul punt mort o llindar de rendibilitat Càlcul del punt mort i de benefici que obté l'empresa amb la venda: 3. Obtenció de benefici/pèrdua de l'empresa 2.6. Establiment d'estratègies comercials i de màrqueting oportunes. 1.

Concepte de màrqueting El màrqueting és qualsevol activitat o practica rellevant que té com a objectiu la creació, la comunicació o l'intercanvi d'una proposta de valor. 2. Estratègies relacionades amb el producte El producte és un bé o servei que ven l'empresa i la seva estratègia de màrqueting comença amb el disseny i continua amb adaptacions segons les preferències del consumidor o la competència. Té un cicle de vida que varia segons el seu èxit al mercat. Les estratègies que fa servir l'empresa en funció de la fase del cicle de venda d'un producte són diferents: - Etapa d'introducció: l'empresa dóna a conèixer el nou producte, característiques i funcions.

Vendes reduïdes i acostumen les pèrdues (preus descremats). - Etapa creixement: vendes creixen, comença a ser conegut el producte. Aprofitament de l'experiència dels consumidors per a possibles millores i es busca com els clients puguin recomanar el producte a altres (preus de penetració). - Etapa maduresa: les vendes s'estabilitzen, dificultat d'incorporar nous clients. Importància fidelització (estratègies de fidelització). - Etapa declivi: disminució vendes (pèrdua d'interès/ aparició de nous productes), s'ha de decidir si es canvia el producte, millora la imatge de la marca o deixa que desaparegui (descomptes). 3.

Estratègies de marca: marca única, múltiples i del distribuidors Marca única: L'empresa assigna la mateixa marca a tots els seus productes. Marques múltiples: L'empresa assigna marques diferents als seus productes. Marques blanques o marques de distribuïdor: Apareixen degut a la creixent importància de la gran distribució, molts productes que no porten la marca del fabricant sinó la del distribuidor. 4.

Estratègies de preu: preus baixos, preus de prestigi, preus en funció del cicle de vida del producte i preus psicològics ESTRATÈGIES DE PREUS EN FUNCIÓ DEL POSICIONAMENT DE MARCA RESPECTE DE LA COMPETÈNCIA Estrategia de preus baixos (low cost): Es fixa un preu inferior al de la competència per destacar en lideratge de costos. Atrau segments de mercat que valoren el preu per sobre d'altres característiques (ex: aerolínies de baix cost). Estrategia de preus mitjans: Són preus similars als de la competència. Estrategia de preus alts, o preus de prestigi: Es posiciona la marca com a selecta, especial, de més qualitat.

ESTRATÈGIES DE PREUS EN FUNCIÓ DE LA FASE DEL CICLE DEL PRODUCTE Fase d'introducció i creixement: - Estrategia de preus descremats, o skimming. Preu inicial alt en la introducció per aprofitar consumidors disposats a pagar més. Després es redueix progressivament per captar segments més sensibles al preu. Exemple: mòbils nous. - Estratègia de preus de penetració. Preu inicial baix per captar clients ràpidament. Quan el producte guanya quota de mercat i notorietat, es poden augmentar els preus durant el creixement. Fase de maduracio: Els preus se solen mantenir estables. Es poden aplicar descomptes a clients habituals amb la intenció de fidelitzar-los.

Fase de declivi: Quan les vendes comencen a diminuir, les empreses han d'aplicar una rebaixa de preus per incentivar-les. ALTRES ESTRATÈGIES DE PREUS Estrategia de preus dinàmics: Els preus varien segons la demanda en temps real. (ex: vols o trens amb tarifes que canvien segons el dia o l'hora). Estrategia de preu de paquets de productes: vendre un conjunt de productes a un preu inferior a la suma d'aquests per separat. Estrategia de preus estacionals: rebaixar el preu en l'època de l'any en què hi ha menys demanda. (ex: hotels en temporada baixa). Estrategia de descompte per quantitat: Com més gran és el format del producte, menor és el preu per unitat (ex: preu per kg).

Estrategia de preus psicològics: Utilitzar valors que poden semblar menors tot i no ser-ho (9,99 €). 5. Canals de distribució Canal directe: El fabricant ven directament al consumidor, mantenint el control total de la distribució. Contacte directe amb el client i l'empresa assumeix tots els costos d'emmagatzematge i transport. Canal indirecte: - Canal curt: Un sol intermediari (detallista), que compra a l'empresa i ven al consumidor final. - Canal llarg: Hi intervenen dos o més intermediaris. Hi ha com a mínim un majorista, el detallista i el consumidor final. - 6.

Estratègies de distribució - Estrategia intensiva: vol arribar al màxim nombre de llocs i consumidors possibles (productes de consum de masses). - Estrategia selectiva: tria de punts de venda concrets per oferir els productes (roba o cosmètica). - Estrategia exclusiva: es trien molt pocs establiments o un de sol, venda directa o canal curt (LV). 7. Estratègies promocionals -  Publicitat: anuncis, cartells… - Promocions del producte, o promoció de vendes: Incentius a curt termini per augmentar vendes (descomptes, ofertes, concursos). Busquen impacte ràpid i puntual. -   Venda personal: Atenció directa i individualitzada per part d'un venedor. - Relacions públiques.

tenir suport d'influencers, unir-se a campanyes solidàries… 8. Les 4P del màrqueting digital Personalització: Adaptació a les necessitats i preferències individuals de cada client. Participació: implicar activament als consumidors en el procés de màrqueting. Persona a persona: fomentar la recomanació entre consumidors i possibles clients. Predicció de models: ús de tecnologies per anticipar les necessitats i comportaments dels consumidors. 2.7. Anàlisi de l'estructura de les inversions i de les fonts de finançament i selecció de les més adients (TEORIA) 1.

Estructura financera de l'empresa L'estructura financera de l'empresa està composta per les fonts de finançament, i aquestes estan formades pels recursos propis de l'empresa i pels recursos aliens, que, amb el temps, s'han de tornar. 2. Classificació de les fonts financeres segons la propietat, la procedència i el temps Criteri de classificació Tipus Definició Exemples Segons la propietat dels recursos Recursos propis Dels propietaris de l'empresa. Capital social, reserves… Recursos aliens Són prestats i s'han de tornar. Préstecs, crèdits hipotecaris… Segons la precedència Finançament extern Recursos que procedeixen de fora. Capital social, crowdfunding…

Finançament intern Recursos generats dins l'empresa, es poden reinvertir. Reserves, quotes d'amortitzacions Segons el període de temps que es necessiten els diners Fonts a ll/t Tornar en més d'1 any. Préstecs a ll/t. Fonts a c/t Tornar en menys d'1 any. Préstecs a c/t. Bloc 3 3.1. Comparació entre diferents models de negoci. 1. Model de negoci Eina que recull els elements bàsics que mostren el funcionament d'una empresa en funció de la resposta que dona a les necessitats del mercat. Elements bàsics: - A qui i com es vendrà. - Quina proposta de valor es posarà. - Quins recursos es necessiten. - Quin benefici s'espera aconseguir. 2.

Freemium Bona part dels serveis sense cost, petit paquet de pagament (premium) per a condicions més beneficioses (Spotify). - Límits establerts: capacitat (restringeix a un nombre de vegades), temps (període de prova), serveis bàsics, publicitat (servei gratuït amb publicitat), ús (nombre limitat de llicències). 3. Long tail El model long tail consisteix a tenir poques unitats de molts productes. 4. Multiplataforma Objectiu de reunir com a mínim dos grups de clients interdependents (Uber). 5. Aplicacions mòbils i d'altres Aplicació de programari que s'utilitza en dispositius electrònics, ús professional i d'oci (Shein). 6.

Subscripció El client paga per l'accés a un producte o servei amb una periodicitat fixada i acordada per avançat. 7. Afiliació Promoció de productes o serveis de tercers a canvi d'una comissió per cada venda o acció generada (Amazon Associates). 8. Franquícia Propietari d'una empresa ven a tercers els drets per explotar el mateix model de negoci. 9. Circular Es basa en el disseny de productes i serveis per optimitzar l'ús de recursos i minimitzar el malbaratament. 10. E-commerce El e-commerce consisteix en la compra i venda de qualsevol producte o servei a través de XXSS. 11. P2P Transaccions directes entre individus, sense la participació d'una empresa com a intermediari (Wallapop). 12.

Identificació per casos reals o ficticis El llenç de model de negoci o model Canvas es una eina estratègica per desenvolupar i mostrar un model de negoci de manera visual a partir de quatre preguntes basiques: qui, que, com i quant, que es desenvolupen en nou apartats que s'han de completar en l'ordre correcte. 3.2. Apreciació de la recerca, el desenvolupament i la innovació. 1. Diferenciació entre recerca, desenvolupament i innovació La recerca és la indagació original planificada que persegueix descobrir nous coneixements i una superior comprensió en l'àmbit científic i tecnològic.

Desenvolupament: aplicació dels resultats de la investigació (o altres tipus de coneixements científics) per a la fabricació de nous materials, productes o per dissenyar nous processos o sistemes de producció, així com la millora tecnològica substancial de materials, productes, processos o sistemes preexistents. Innovació: producte o procés nou/millorat (o ambdós) que difereix dels productes/processos previs de la unitat institucional i que s'ha posat a disposició de potencials usuaris (producte) o s'ha implementat en la unitat institucional (procés). Innovació empresarial: - Producte o procés nou/millorat. - Diferència significativa amb productes o processos anteriors.

- Introducció al mercat o ús real en l'empresa. 3.3. Anàlisi i valoració de les estratègies d'innovació en casos reals i ficticis. 1. Teories i tipus d'innovació: radical, disruptiva i incremental Teoria de Schumpeter: La innovació impulsada pels emprenedors, en forma de nous productes, processos o models de negoci, genera el desenvolupament econòmic mitjançant un procés de "destrucció creativa". Teoria de Drucker: La innovació consisteix en identificar noves oportunitats de negoci i crear solucions per satisfer les necessitats dels clients, destacant la importància de la innovació contínua.

Teoria de la difusió de la innovació de Rogers: Les innovacions es propaguen en una societat a través de diferents grups, des dels innovadors fins als retardats, cadascun adoptant la innovació a diferents ritmes. Teoria de la innovació disruptiva de Christensen: Les innovacions disruptives, que comencen en mercats petits, poden desplaçar les empreses establertes millorant amb el temps i entrant en mercats més grans. Teoria de la innovació de Porter: La innovació és clau per obtenir avantatge competitiu mitjançant diferenciació, millora de processos i nous models de negoci.

Segons l'àrea de millora: Innovació de producte: - Bé o servei nou o millorat: introducció millores que faciliten l'ús, millor eficiència, durabilitat… Innovació de procés: - Elaboració del producte: ús materials més sostenibles, fonts d'energia alternatives… - Distribució i logística: canvis estructura de magatzem, automatització procesos… - Màrqueting, venda i servei postvenda: canvis estratègies de preus, promoció de productes, millora servei d'atenció al client. - Sistemes d'informació i comunicació: millora intranet, canvis programes d'emmagatzematge i recollida de dades.

- Administració i gestió: modificar estructura organitzativa, creació aliances, nova distribució d'hores en línia i presencial… - Desenvolupament de productes i processos: proposar i provar canvis per adaptar el producte a noves preferències del consumidor, incloure noves tecnologies per millorar processos… Innovació Incremental: Millora gradual d'un producte o servei existent. Es basa en la creativitat enfocada i limitada, aportant petits avenços que reforcen el negoci actual. La Innovació Radical/Disruptiva: Introdueix un producte, servei o concepte totalment nou que transforma el mercat, crea noves categories i pot desplaçar empreses consolidades. Té un alt grau d'incertesa i impacte. 2.

Concepte i característiques de l'empresa ambidextra Utilitza la innovació per aconseguir, simultàniament, l'explotació del negoci actual i l'exploració de nous camps d'acció. Es dedica a modernitzar el present i construir el futur. 1. Cuida el model de negoci actual millorant la situació competitiva de l'empresa. Es fan innovacions incrementals per millorar l'eficiència dels processos i productes. 2. Inventa el futur creant nous models de negoci aplicant noves tecnologies, es fomenten innovacions disruptives. 3.4. Eines per innovar en els models de negoci i de gestió. 1.

Identificació per casos reals o ficticis El mapa d'empatia es una eina que permet personalitzar, caracteritzar i conèixer el prototip de client de l'empresa. PASSOS PER CREAR UN MAPA D'EMPATIA 1. Segmentar: Agrupar els clients segons les característiques comunes que tinguin: nivell d'ingressos, estil de vida, edat, etc. 2. Humanitzar: Crear un prototip de cada segment amb el nom, edat, la imatge, etc. El fet de personalitzar ajuda a fer-se una imatge mental i posar el focus en aquesta persona. 3. Empatitzar: És l'etapa clau en que donem resposta a les preguntes bàsiques: que pensa i sent, que veu, que sent, que diu i fa, quines pors i motivacions té. 4.

Validar: El mapa s'ha d'analitzar periòdicament per comprovar si les hipòtesis plantejades són certes o no. S'ha d'afegir nous descobriments i corregir errors. 2. Anàlisi de la competència i nínxols de mercat mitjançant la matriu ERIC i els Oceans Blaus MATRIU ERIC OCEANS BLAUS Aquesta matriu ajuda a prendre decisions per construit una oferta de valor que sigui diferencial. Com es creen els oceans blaus? 1. Creant un negoci completament noy que no existia fins al moment. 2. Afegint una cosa innovadora en una industria que ja existeix. 3.5. Eines originals per presentar un projecte o idea. 1.

Narració d'històries o storytelling i el discurs de l'ascensor o elevator pitch A) Narració d'històries, o storytelling La narració d'històries, o storytelling, és una eina per fer arribar missatges de manera efectiva a una audiència utilitzant paraules, imatges, música o sons que creïn històries que commouen i emocionen. B) Discurs a l'ascensor: elevator pitch El discurs a l'ascensor, o elevator pitch, és una exposició per presentar un projecte que ha de ser impactant, àgil i ràpida, ja que ha de durar entre 45 segons i un minut. Com es pot estructurar un elevator pitch?

Dada en forma de pregunta que capti l'atenció + breu presentació i ensenyar clarament el públic objectiu, el problema i la solució que s'oferirà amb el projecte, així com els avantatges per a l'inversor en el cas que es demani finançament. Bloc 4 4.1. Disseny, planificació, gestió i comunicació amb rigor, iniciativa i creativitat d'un projecte empresarial. 1. El pla de negoci: concepte i estructura Ha de ser una carta de presentació perquè futurs inversors, clients o proveïdors coneguin el projecte d'iniciativa empresarial. Es desenvolupa una idea o un projecte d'empresa a partir d'una iniciativa emprenedora.

Conté una descripció ordenada i justificada del projecte, amb els elements que el componen, i explica el procés de formació, la planificació i l'organització del model de negoci. Inclou entitats financeres i administracions públiques. El pla d'empresa es pot estructurar en els apartats següents: -   Resum. -   Persona emprenedora o equip fundador. -   Pla de màrqueting, producció/operacions, d'organització, juridicofiscal, economicofinancer. - Annexos. 4.2. Avaluació de models de negoci. 1. Les viabilitats empresarials - Viabilitat tècnica: capacitat del projecte/negoci x afrontar taques tècniques i operacionals.

S'avalua si els recursos, coneixement i tecnologia necessaris estan disponibles x implementar activitat empresarial amb èxit. - Viabilitat financera: anàlisi aspectes financers del negoci x garantir que les inversions i el seu finançament siguin equilibrats i permetin la sostenibilitat del negoci. Pla inversions, pla finançament, càlcul FM i ràtios financeres, VAN i TIR. - Viabilitat economica: s'avalua el potencial de rendibilitat del negoci a partir de la demanda i oferta del mercat i les tendències econòmiques. Anàlisis ROE, ROI i punt mort. - Viabilitat comercial: pretén comprovar si el producte/servei té possibilitats de venda al mercat. Estudi de mercat, pla màrqueting, anàlisi DAFO.

Anàlisi DAFO: Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats permet estudiar els quatre factors que caracteritzen el pla de negoci, agrupats en els factors interns (fortaleses i debilitats) i els factors externs (oportunitats i amenaces). 4.3. Definició de proposta de valor, els canals, les relacions amb clients, segmentació de clients, les fonts d'ingressos, les activitats clau, els recursos necessaris, les associacions o aliances i l'estructura de costos. 1. El llenç de model de negoci o model Canvas és una eina estratègica per desenvolupar i mostrar un model de negoci de manera visual a partir de quatre preguntes bàsiques: què, qui, com i quant.

A les persones emprenedores d'aquest negoci els interessarà presentar i explicar la seva idea de negoci a altres persones, empreses o entitats, com ara les següents:   Possibles inversors que puguin aportar capital al projecte. Entitats financeres que aportin finançament en forma de préstecs o altres fonts de finançament al projecte. Entitats públiques que puguin aportar subvencions i bonificacions econòmiques al projecte. Proveïdors que puguin col·laborar proposant aliances clau per desenvolupar la idea de negoci 4.4. Validació del model de negoci: Lean Startup. Desenvolupament de clients. Desenvolupament de producte àgil. 1.

La metodologia Lean Startup i els passos clau: crear o construir, aprendre i mesurar. Steve Blank (Silicon Valley) i Eric Ries. Validar idees de negoci adaptant-les a les necessitats del mercat, no a una visió personal. Es basa en experimentació, feedback i iteració, en lloc de seguir el model tradicional de crear un pla, buscar finançament i desenvolupar el producte abans de conèixer l'opinió dels clients. Fonamentat en tres passos: crear (idea producte), mesurar (conèixer com hi responen els consumidors) i aprendre (a donar utilitat a la informació). L'objectiu és desenvolupar productes útils basant-se en la resposta dels consumidors. 2.

Producte mínim viable Definit per Eric Ries com la versió inicial d'un producte que permet obtenir el màxim aprenentatge dels usuaris amb el mínim esforç. No busca ser perfecte, sinó servir com a primera proposta per als early adopters, usuaris disposats a provar el producte en fases inicials. Això permet aplicar el cicle crear-mesurar-aprendre de manera àgil i validar si la idea té futur. T'ha de permetre valorar la seva viabilitat i oferir pistes del seu futur al mercat. Propietat industrial: dret exclusiu que té la persona inventora o creadora d'una invenció.

Les patents: són títols que reconeixen el dret d'explotar en exclusiva la invenció patentada i impedeixen a tercers la utilització sense el consentiment del titular. La seva durada és de 20 anys. Propietat intel·lectual: conjunt de facultats o drets que la llei concedeix a la persona autoria d'una obra. Secret empresarial: és informació o coneixement que és secret, els seus components no són generalment coneguts i per això aporta valor empresarial. 4.5. Protecció de la idea, del producte i de la marca de negoci. 1.

Concepte de propietat industrial i propietat intel·lectual - Propietat industrial: És un conjunt de drets que una persona física o jurídica pot tenir sobre invencions, dissenys industrials o signes distintius. Aquests drets inclouen l'ús exclusiu i la possibilitat de prohibir-ne l'ús a tercers, però només s'atorguen mitjançant registre. A Espanya, la protecció es gestiona a través de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques; a nivell europeu, per la UEIPO i l'Oficina Europea de Patents; i a nivell mundial, per l'OMPI.

- Propietat intel·lectual: La propietat intel·lectual és el conjunt de drets que corresponen a l'autor/a i altres titulars (artistes, productors/es, organismes de radiodifusió...) respecte de les obres i prestacions fruit de la seva creació. La propietat intel·lectual d'una obra correspon a l'autor/a pel sol fet de la seva creació. Són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible.

La propietat intel·lectual protegeix creacions com llibres, escrits, composicions musicals, obres dramàtiques, coreografies, obres audiovisuals, escultures, obres pictòriques, plànols, maquetes, mapes, fotografies, programes d'ordinador, bases de dades, interpretacions artístiques, fonogrames, gravacions audiovisuals, emissions de radiodifusió... És important destacar que les Idees no són objecte de propietat intel·lectual mentre no es fixen en un suport. 2. Tipus de proteccions: patents, marca registrada, drets d'autor i secrets empresarials - Patents/Models d'unitat: són patentables aquelles invencions noves, quan impliquen activitat i son susceptibles d'aplicació industrial.

- Marques: una marca és un signe que té per finalitat distingir en el mercat els productes o serveis d'una empresa dels de les altres. - Drets d'imatge: els drets a l'honor, a la intimitat o familiar i a la pròpia imatge, estan protegits enfront qualsevol intromissió il·legítima. - Secrets empresarials: es considera secret empresarial qualsevol informació o coneixement, incl`s el tecnologic, cientific, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que sigui secret, que tingui un valor empresarial pel fet de ser secret, i quan s'hagin pres mesures raonables per part del titular per mantenir-ho en secret.