Model Holístic, Transicions i Carrera Dual

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA DE L'ACTIVITAT FÍSICA I DE L'ESPORT Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya AprenAI 2026-2027 Apunts de Psicologia de l'Esport sobre el Model Holístic de Wylleman, els desafiaments de la transició júnior-sènior i l'impacte protector de la carrera dual.

APREN.AI Índex 1 Fonaments de la carrera esportiva i el Model Holístic Transicions vitals i esportives Les dimensions del Model Holístic de Wylleman 2 La transició de júnior a sènior (TJS) i reptes d'afrontament Percentatges de progressió longitudinal Desafiaments associats a la TJS: Estudi en futbol Recursos d'afrontament: Interns i externs 3 La retirada esportiva i el valor protector de la carrera dual Visió prospectiva, vivència i racionalització Comparativa entre trajectòria dual i trajectòria lineal Risc per a la salut física postretirada Models estructurals de la carrera dual 4 Resum per repassar Transicions i Model Holístic de Wylleman Transició Júnior a Sènior (TJS) Retirada i Carrera Dual Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 1 1 Fonaments de la carrera esportiva i el Model Holístic EN ACABAR SABRÀS Distingir els enfocaments teòrics històrics sobre la retirada esportiva. Diferenciar transicions normatives i no normatives mitjançant situacions reals. Descriure les sis dimensions interactives del Model Holístic de Wylleman. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què l'èxit o el fracàs d'un esportista als 18 anys poques vegades depèn exclusivament dels seus entrenaments?

L'estudi de la trajectòria de l'atleta va néixer originàriament centrat en els problemes associats al final de l'activitat competitiva. Amb el pas del temps, l'atenció teòrica sobre el cessament esportiu ha evolucionat a través de diferents marcs conceptuals: Models sociogeronològics (Rosenberg, 1981): analitzen l'abandó com un procés d'envelliment i pèrdua de rols. Models tanatològics o de mort social (Lerch, 1982): conceben la fi de la carrera com un dol equivalent a una defunció simbòlica en l'entorn comunitari. Models transicionals (Wylleman i Lavallee, 2004): interpreten el procés com una fase de canvi vital que requereix adaptació dinàmica.

DEFINICIÓ La carrera esportiva és l'activitat multianual voluntària orientada a assolir rendiment, èxits competitius i automillora contínua en una o diverses modalitats esportives mitjançant etapes progressives. Transicions vitals i esportives Una transició és el procés que té lloc entre dues etapes de la vida. Es produeix quan un esdeveniment (o la manca d'un fet esperat) altera les assumpcions de l'individu sobre si mateix i el seu entorn, exigint modificacions correlatives en la seva conducta i en els seus vincles relacionals.

En l'àmbit competitiu, les transicions en la carrera esportiva són períodes de transformació en què l'atleta afronta un conjunt de demandes i desafiaments específics per mantenir amb èxit la seva trajectòria o bé per adaptar-se a l'abandonament definitiu. Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 2 Tipus de transició Característiques principals Exemples típics Normatives Són previsibles, programades i derivades de la pròpia lògica del sistema esportiu i evolutiu. Pas d'esport base a categories absolutes; percepció de declivi físic cap als 30-35 anys. No normatives (idiosincràtiques) Impredictibles, involuntàries o lligades a circumstàncies particulars no planificades.

Lesions greus, canvi sobtat d'entrenador o de club, ajornament d'uns Jocs Olímpics o canvi sobtat d'esport (com passar de tennis a pàdel). COMPROVA-HO 2 Quina diferència fonamental separa una transició normativa d'una no normativa segons la seva planificació? Les dimensions del Model Holístic de Wylleman El desenvolupament esportiu no ocorre de manera aïllada, sinó que interactua constantment amb les altres esferes vitals de la persona al llarg dels anys. Esquema del model holístic de Wylleman sobre les etapes del desenvolupament esportiu.

El model analitza sis nivells d'evolució simultània: Desenvolupament esportiu: progressió des de la iniciació infantil, passant pel desenvolupament i el mestratge competitiu, fins a la discontinuació. L'edat d'èxit varia segons la disciplina: la gimnàstica artística destaca per assolir el cim a edats primerenques, mentre que a les curses de muntanya l'elit sol arribar més tard, amb grans marques a partir dels 28-30 anys. 1 Desenvolupament psicològic: transita des de la infància fins a l'adolescència (caracteritzada per la confrontació de l'autoritat paterna) i finalment l'adultesa.

2 Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 3 PER RECORDAR-HO Existeixen dos moments crítics amb màxima acumulació de transicions: la franja dels 15 als 20 anys (salt a sènior, canvi educatiu, autonomia legal) i la franja dels 30 als 35 anys (declivi físic, retirada i reorientació familiar/laboral). ERROR FREQÜENT Oblidar que l'entrenador ha de gestionar a l'atleta jove (especialment entre els 15 i els 20 anys) tenint en compte les seves obligacions acadèmiques i situacions familiars, i no pas avaluar-lo exclusivament pel seu rendiment tècnic o físic a la pista. Desenvolupament psicosocial: canvi en la xarxa de suport rellevant.

A la infantesa predominen pares i germans; a l'adolescència guanyen pes els companys i l'entrenador; a l'etapa adulta apareixen la parella sentimental i, posteriorment, la pròpia família que es construeix. 3 Desenvolupament acadèmic / vocacional: itinerari escolar i laboral que va des de primària i secundària fins als cicles formatius, la carrera universitària o la incorporació al mercat laboral, finalitzant en l'etapa postcarrera.

4 Desenvolupament econòmic: dependència inicial exclusiva de la família, seguida de suport mixt a l'adolescència (ajuts de clubs, comunitats autònomes o patrocinadors) i, a l'etapa adulta, finançament per institucions governamentals (CSD, COE), contractes o recursos professionals propis. 5 Nivell legal: pas obligatori de la minoria d'edat a la majoria d'edat als 18 anys. 6 Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 4 ESQUEMA Nivells del Model Holístic de Carrera Esportiva IDEES CLAU La comprensió de la retirada va evolucionar des de visions mèdiques o tanatològiques cap al model transicional.

Les transicions esportives es divideixen en normatives (previsibles i estructurals) i no normatives (idiosincràtiques i accidentals). El model holístic contempla sis àrees interactives: esportiva, psicològica, psicosocial, acadèmico-vocacional, econòmica i legal. Les edats d'arribada a l'elit varien notablement segons l'esport (molt joves en gimnàstica artística i més tardans, a partir de 28-30 anys, en curses de muntanya). Els períodes d'edat dels 15-20 anys i dels 30-35 anys concentren el major nombre de canvis simultanis. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quins són els dos períodes d'edat on coincideixen més transicions normatives segons el model holístic? 4.

Com canvia la xarxa de suport psicosocial principal d'un esportista entre la infantesa i l'adolescència? Esportiu Iniciació, desenvolupament, mestratge i discontinuació Psicològic Infància, pubertat/adolescència i adultesa Psicosocial Pares, companys, entrenadors i parella Acadèmic/Vocacional Primària, secundària, universitat i feina Econòmic Família, ajuts esportius i recursos propis Legal Minoria i majoria d'edat Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 5 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin model teòric equiparava la retirada esportiva a una mort social? 6. Quin dels següents esdeveniments constitueix una transició no normativa? 7.

En quina disciplina esportiva el rendiment d'elit sol assolir-se a partir dels 28-30 anys? 8. Quina àrea del model holístic analitza la dependència familiar o beques com el CSD? 2 La transició de júnior a sènior (TJS) i reptes d'afrontament EN ACABAR SABRÀS Identificar les taxes reals de progressió i abandonament durant la transició júnior a sènior. Distingir les demandes competitives que s'originen dins i fora del terreny de joc. Classificar els recursos d'afrontament de l'atleta en interns i externs. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Dels esportistes destacats en categories infantils i júniors, quants acaben realment vivint de l'esport professional?

El pas d'etapes de formació a la competició absoluta representa un dels moments més exigents en la trajectòria de qualsevol atleta. La transició de júnior a sènior (TJS) és una transició normativa i universal; tanmateix, les taxes d'arribada al professionalisme són dràsticament reduïdes. Entre els 14 i els 18 anys, menys del 10 % dels atletes sobreviuen en el sistema esportiu competitiu. L'abandonament és especialment notable entre els 14 i 15 anys, motivat per l'augment sobtat de l'exigència o per la manca de voluntat de fer el salt a l'alta competició.

Model paral·lel de Stambulova a) Model tanatològic de Lerch b) Model sociogeronològic de Rosenberg c) Model transicional de Wylleman d) El pas de categoria júnior a sènior a) Aconseguir la majoria d'edat legal b) Una lesió greu inesperada c) L'accés a l'educació secundària d) Natació sincronitzada a) Patinatge artístic b) Curses de muntanya c) Gimnàstica artística d) Desenvolupament acadèmic a) Desenvolupament econòmic b) Desenvolupament psicosocial c) Desenvolupament legal d) Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 6 Percentatges de progressió longitudinal Els estudis longitudinals sobre el seguiment de júniors ofereixen una distribució que desmitifica el pas directe a l'èxit: 24 %: abandonament de la pràctica.

31 %: carrera estancada (continuen competint sense progressar de nivell). 28 %: rendiment irregular (fluctuacions constants d'estat de forma i resultats). 17 %: consolidació en l'elit. Aquesta tendència es replica en esports concrets com el futbol (Grossmann i Lames, 2015), on menys del 10 % dels futbolistes sub-17 prometedors assoleixen un contracte professional, mentre que un 45 % abandona directament la disciplina o la intenció de competir a l'alt nivell. COMPROVA-HO 10 Segons el seguiment longitudinal a atletes júniors, quin percentatge real aconsegueix consolidar-se a l'elit?

Desafiaments associats a la TJS: Estudi en futbol En una investigació qualitativa transversal retrospectiva amb 16 futbolistes (8 nois i 8 noies d'entre 18 i 28 anys), es van categoritzar els reptes de la TJS en dos escenaris complementaris: Context Àmbit Manifestació del desafiament Dins del camp (on the field) Esportiu Canvi profund en la dinàmica d'entrenaments i competicions; ritme i exigència superiors amb rivals de màxim nivell. Psicològic Augment dràstic de la pressió interna autoimposada i de les expectatives externes del club o públic.

Fora del camp (off the field) Organitzatiu / Esportiu Més viatges, desplaçaments llargs, estades lluny de la llar i estructures de lligues professionals complexes. Psicosocial Reestructuració de la vida social, contacte amb nous grups i carència d'estratègies d'acollida per part dels clubs. Acadèmic / Laboral Dificultat per compatibilitzar estudis i esport, freqüents canvis de residència i reajustament de prioritats vitals.

Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 7 PROCÉS Distribució dels esportistes en la TJS Recursos d'afrontament: Interns i externs Per superar la TJS, els atletes han de mobilitzar tant recursos propis com suports del seu context: Recursos interns: qualitat tècnico-tàctica i talent innat, hàbits saludables indispensables (nutrició rigorosa, hidratació i cura preventiva del cos com els estiraments), autoestima consolidada, confiança, humilitat, constància, il·lusió i competències d'autogestió del temps per harmonitzar estudis i feina.

Recursos externs: instal·lacions idònies i mitjans tècnics aportats pel club, suport psicosocial per part de professionals de la psicologia, amics o companys de vestidor, i facilitats acadèmiques atorgades per universitats o companys d'aula que comparteixen apunts. L'estudi sobre l'entorn en bàsquet (amb 6 jugadors professionals de la selecció, 6 germans i 10 pares) demostra empíricament que el recolzament incondicional de pares i germans actua com a amortidor bàsic contra l'estrès competitiu en aquest període crític. ERROR FREQÜENT Creure que el talent esportiu per si sol garanteix l'èxit en la transició a sènior.

La manca d'hàbits d'autocura (descans, nutrició) o la incapacitat de gestionar el temps acadèmic provoquen l'estancament de més del 30 % dels esportistes talentosos. Júnior inicial Grup d'atletes formatius 1 Abandonament 24 % marxen de l'esport 2 Estancament 31 % continuen sense millora 3 Rendiment irregular 28 % amb alts i baixos 4 Consolidació a l'elit Només el 17 % té èxit complet 5 Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 8 IDEES CLAU La transició júnior-sènior (TJS) té taxes d'èxit inferiors al 20 %, amb un gran percentatge d'estancament o abandonament.

Els reptes de la TJS es divideixen en demandes dins del terreny de joc (pressió, exigència competitiva) i fora del terreny de joc (viatges, canvis de residència, gestió acadèmica). Els recursos interns inclouen el talent, la resiliència psicològica i els hàbits de salut física. Els recursos externs depenen del suport psicosocial familiar, instal·lacions del club i adaptacions del sistema formatiu. L'entorn familiar directe (pares i germans) exerceix un rol protector fonamental en el salt al professionalisme. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quins són els dos tipus de desafiaments que afronta un futbolista en la transició a sènior segons la seva ubicació? 12.

Quin comportament segueix el 31 % dels esportistes joves segons l'estudi longitudinal de transició? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin percentatge de jugadors sub-17 prometedors arriba a signar contracte professional segons Grossmann i Lames? 14. Quin dels següents elements és un recurs d'afrontament d'origen intern? 15. A quina edat es detecta un abandonament massiu per no voler assumir l'exigència de l'elit? 16. Quin objectiu tenia l'estudi de bàsquet mencionat als apunts?

Més del 45 % a) Exactament el 17 % b) Aproximadament el 25 % c) Menys del 10 % d) Bones instal·lacions d'entrenament a) Suport d'un psicòleg extern b) Hàbits de cura corporal i nutrició c) Recolzament de la família d) Als 14-15 anys a) Als 22-24 anys b) Als 10-11 anys c) Als 28-30 anys d) Calcular la despesa econòmica dels clubs a) Avaluar el rol de pares i germans a la TJS b) Mesurar la taxa de lesions al genoll c) Analitzar el rendiment tàctic de la selecció d) Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 9 3 La retirada esportiva i el valor protector de la carrera dual EN ACABAR SABRÀS Contrastar els efectes de la trajectòria lineal i la trajectòria dual en el moment de la retirada.

Descriure les etapes temporalitzades d'anàlisi de la retirada esportiva. Identificar les característiques diferencials dels models lineal, convergent i paral·lel. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Estudiar una carrera universitària mentre es competeix a l'elit perjudica el rendiment físic de l'atleta? La desvinculació de l'alta competició constitueix un dels esdeveniments més delicats en la trajectòria vital. Un estudi longitudinal sobre esportistes olímpics entrevistats a principis dels anys 2000 va analitzar la seva adaptació 15 anys després, constatant que la preparació prèvia determina de forma radical el benestar emocional i professional posterior.

Visió prospectiva, vivència i racionalització Per comprendre adequadament els esdeveniments psicològics associats al final de la carrera, cal analitzar tres moments temporals: DEFINICIÓ La carrera dual (Stambulova i Wylleman, 2015) es defineix com la conciliació planificada de la pràctica esportiva d'alt nivell amb els estudis acadèmics o el mercat laboral, optimitzant la transició júnior-sènior i facilitant la futura retirada.

Comparativa entre trajectòria dual i trajectòria lineal Les conseqüències d'haver compaginat l'activitat esportiva amb la formació es reflecteixen amb claredat després de la retirada: Visió prospectiva: la manera com l'atleta anticipa la retirada i imagina el seu futur anys abans de plegar. 1 Vivència durant la retirada: l'experiència emocional, social i adaptativa en el moment exacte de desvincular-se. 2 Racionalització posterior: el procés reflexiu i la integració de l'etapa esportiva en la nova identitat quotidiana.

3 Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 10 Dimensió Trajectòria dual (esport + formació/feina) Trajectòria lineal (només esport) Planificació del comiat Planifiquen millor la retirada, la preveuen amb temps i s'avancen als esdeveniments. Planificació deficitària o absent; la fi arriba sense preparació. Voluntarietat L'abandonament sol ser un acte voluntari i assumit per la persona. És l'esport qui els deixa en no poder assolir l'exigència requerida. Construcció de la identitat Identitat multidimensional: disposen de més alternatives, rols vitals i opcions per escollir. Identitat unidimensional: l'individu només se sap definir com a esportista; en retirar- se, perd el sentit de si mateix.

Percepció de la xarxa social Perceben recolzament diversificat del seu entorn formatiu, laboral i personal. Sensació d'abandonament per part de l'entorn en quedar desconnectats dels cercles esportius exclusius. Estratègies d'afrontament Actives: cerquen proactivament recursos per al futur professional. Passives: adopten resignació i desconeixen què els oferirà el futur. COMPROVA-HO 18 Quina conseqüència identitària pateixen els esportistes de trajectòria purament lineal en abandonar la competició?

Risc per a la salut física postretirada La transició motriu té una importància crítica: els exesportistes que passen sobtadament d'una càrrega d'entrenament màxima a un estil de vida absolutament sedentari presenten pitjors marcadors de salut física que la població general sedentària. Models estructurals de la carrera dual Al llarg del temps s'han definit tres enfocaments sobre com integrar l'esport i la trajectòria acadèmica o professional: Model lineal: dedicació exclusiva a l'esport. En arribar la retirada, l'atleta no sap a què dedicar-se ni té sortides immediates.

1 Model convergent: la dedicació principal és a l'esport i de manera secundària a la formació o feina; en retirar-se, la idea és continuar vinculat al món de l'esport. 2 Model paral·lel: l'esport i els estudis/feina tenen el mateix nivell d'importància. Encara que puntualment es prioritzi més l'alta competició, després de retirar-se la persona continua vinculada a l'esport o a la seva professió amb un ventall d'opcions més ampli. 3 Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 11 EXEMPLE Un esportista amb qualitats d'elit que treballa amb el psicòleg esportiu l'adquisició de competències d'organització i gestió del temps per aprovar la universitat mentre competeix, complint el model paral·lel.

PER RECORDAR-HO Compaginar la formació amb l'esport no perjudica els resultats: està contrastat empíricament que l'esportista que segueix un model dual millora el seu rendiment competitiu. ERROR FREQÜENT Creure que dedicar-se només a l'esport garanteix millors marques esportives. Les dades demostren que la carrera dual proporciona més estabilitat mental, satisfacció de necessitats bàsiques i un rendiment més sostingut en pista.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Formació paral·lela Estudis o feina durant la competició Habilitats temporals Adquisició d'autogestió del temps Impacte de la Trajectòria Dual en la Retirada Identitat multidimensional La persona és més que un esportista Retirada voluntària Previsió i planificació prèvia Reinserció laboral fàcil Més alternatives de treball fora de l'esport IDEES CLAU L'avaluació de la retirada exigeix considerar la visió prospectiva, la vivència immediata i la racionalització posterior. Els atletes amb trajectòria dual gaudeixen d'una identitat multidimensional, retirada voluntària i estratègies actives d'afrontament.

La trajectòria lineal genera risc d'identitat unidimensional, dependència social de l'esport i sensació d'abandonament. El sedentarisme postretirada comporta majors riscos per a la salut que el sedentarisme de la població general. Dels tres models (lineal, convergent i paral·lel), el model paral·lel ofereix la màxima adaptabilitat en mantenir ambdós àmbits al mateix nivell. Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 12 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. En què consisteix el model paral·lel de carrera dual? 20. Quins són els tres moments temporals essencials per analitzar psicològicament la retirada esportiva? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21.

Quin tipus d'identitat caracteritza l'atleta que només s'ha dedicat a l'esport? 22. Com afronten la retirada els esportistes que segueixen una carrera dual? 23. Què succeeix amb el rendiment esportiu quan es compaginen estudis i alta competició? 24. Quin model de carrera dual prioritza l'esport mentre es forma de manera secundària per seguir vinculat a l'àmbit esportiu? 4 Resum per repassar Transicions i Model Holístic de Wylleman Concepte Definició resumida Transició esportiva Fase de canvi entre dues etapes amb demandes que exigeixen adaptació de conducta i relacions per seguir competint o afrontar la retirada.

Transicions normatives Canvis previsibles lligats a la lògica de l'edat i el calendari competitiu (ex.: salt júnior a sènior, declivi físic als 30-35 anys).

Identitat unidimensional a) Identitat multidimensional b) Identitat convergent c) Identitat prospectiva d) Negant el final de la carrera a) De manera passiva i resignada b) Amb estratègies d'afrontament actives c) Sentint abandonament del seu entorn d) Provoca un estancament obligat a) Disminueix de manera acusada b) S'anul·la la motivació competitiva c) Està comprovat que la persona rendeix més d) Model convergent a) Model paral·lel b) Model retrospectiu c) Model lineal d) Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 13 Concepte Definició resumida Transicions no normatives Esdeveniments imprevistos i situacionals (ex.: lesions greus, canvi d'entrenador o de club, ajornament de competicions).

Nivells del Model Holístic Sis dimensions simultànies: esportiva, psicològica, psicosocial, acadèmico- vocacional, econòmica i legal. Franges crítiques de transició Dels 15 als 20 anys (acumulació de canvis esportius, educatius i legals) i dels 30 als 35 anys (retirada i inserció sociolaboral). Transició Júnior a Sènior (TJS) Concepte / Dada Definició resumida Taxa de supervivència esportiva Menys del 10 % dels atletes entre 14 i 18 anys continuen en el sistema esportiu d'alt nivell. Destí dels júniors (longitudinal) 24 % abandonament, 31 % carrera estancada, 28 % rendiment irregular i només 17 % consolidació en l'elit.

Desafiaments dins del camp Increment del ritme d'entrenament/competició, nivell dels rivals i pressió psicològica interna i externa. Desafiaments fora del camp Increment de viatges, compatibilització amb estudis/feina, canvis de residència i reestructuració social. Recursos d'afrontament Interns (talent, autoestima, hàbits de salut, gestió del temps) i externs (suport familiar, club, facilitats acadèmiques). Retirada i Carrera Dual Concepte Definició resumida Carrera dual Conciliació de la pràctica esportiva d'alt nivell amb la formació acadèmica o laboral (Stambulova i Wylleman, 2015). Trajectòria dual vs.

lineal La dual aporta identitat multidimensional, retirada voluntària i afrontament actiu; la lineal genera risc d'identitat unidimensional i desemparament. Risc físic postretirada El sedentarisme sobtat en exesportistes genera pitjors marcadors de salut que el de la població general sedentària. Models de carrera dual Lineal (només esport), convergent (esport prioritari i formació secundària) i paral·lel (esport i formació/feina al mateix nivell). Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 14 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè als 18 anys coincideixen canvis crítics en l'àmbit acadèmic, psicosocial, econòmic i legal que condicionen directament la seva estabilitat i rendiment. 2.

La transició normativa és previsible i inherent a la lògica esportiva (com el canvi d'edat o categoria), mentre que la no normativa sorgeix d'esdeveniments imprevistos o circumstancials com una lesió o un canvi de club. 3. La primera franja se situa entre els 15 i els 20 anys, i la segona té lloc entre els 30 i els 35 anys. 4. A la infantesa la figura clau són els pares i germans, mentre que a l'adolescència la influència principal es desplaça cap als companys d'equip i l'entrenador. 5. b) Model tanatològic de Lerch. El model tanatològic proposat per Lerch (1982) definia la pèrdua de l'estatus esportiu com un dol o mort social. 6. c) Una lesió greu inesperada.

Una lesió no segueix una planificació ni la lògica previsible del calendari esportiu; és un fet circumstancial i idiosincràtic. 7. c) Curses de muntanya. A les curses de muntanya el desenvolupament d'elit arriba més tard que en altres disciplines com la gimnàstica artística. 8. b) Desenvolupament econòmic. L'àrea de desenvolupament econòmic comprèn des de la dependència familiar inicial fins als ingressos per patrocinadors i beques públiques. 9. Molt pocs: les dades mostren que menys del 10 % arriba a un contracte professional i només el 17 % aconsegueix consolidar-se en l'elit. 10. Únicament el 17 % dels esportistes joves arriba a consolidar-se a l'elit competitiva. 11.

Desafiaments dins del camp (pressió competitiva, ritme superior de joc) i fora del camp (compatibilització acadèmica, viatges, nous entorns socials). 12. Experimenten una carrera estancada, mantenint-se en la pràctica esportiva però sense aconseguir un progrés significatiu cap a l'elit. 13. d) Menys del 10 %. L'estudi de Grossmann i Lames (2015) assenyala que menys del 10 % dels joves futbolistes d'elit aconsegueix un contracte professional. 14. c) Hàbits de cura corporal i nutrició. La cura corporal, els estiraments, la nutrició i l'autoestima són factors interns propis de la disciplina i conducta de l'atleta. 15. a) Als 14-15 anys.

Entre els 14 i 15 anys molts esportistes deixen l'esport base davant les creixents demandes de rendiment i temps. 16. b) Avaluar el rol de pares i germans a la TJS. L'estudi en bàsquet analitzava específicament el paper de suport que juguen pares i germans durant la transició. 17. No; està comprovat que l'equilibri que aporta la formació acadèmica permet a l'atleta gestionar millor la pressió i rendir millor esportivament. 18. Pateixen una crisi d'identitat unidimensional, ja que en haver definit el seu valor només com a atletes, desconeixen qui són i què fer en finalitzar la carrera. 19.

Consisteix a mantenir l'esport i els estudis o la feina amb el mateix nivell d'importància al llarg de la trajectòria, permetent més opcions laborals en la retirada. 20. La visió prospectiva (abans de plegar), la vivència directa (durant el procés) i la racionalització posterior (un cop abandonat l'esport). Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 15 21. a) Identitat unidimensional. La trajectòria lineal fomenta una identitat unidimensional on l'autoestima i l'autoreconeixement depenen exclusivament del rol d'esportista. 22. c) Amb estratègies d'afrontament actives. Disposar de formació permet als esportistes duals anticipar el canvi i activar conductes d'afrontament actiu per buscar feina.

23. d) Està comprovat que la persona rendeix més. Les dades de les fonts confirmen que compaginar esport i formació afavoreix que la persona assoleixi un rendiment esportiu superior. 24. a) Model convergent. En el model convergent l'esport és una dedicació secundària mentre s'avança en els estudis o en la professió principal. Model Holístic, Transicions i Carrera Dual 16