Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS EDUCACIÓ I CONTEXTOS EDUCATIUS Grau en Educació Primària Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts del Bloc B d'Educació i Contexts Educatius (UAB): 4A de Tomasevski, models escolars, marc legal (LOGSE, LOE, LEC) i principis d'educació inclusiva.

APREN.AI Índex 1 El dret a l'educació i marcs internacionals Evolució històrica i generacions de drets Corpus jurídic internacional L'esquema de les 4A de Tomasevski i deures estatals Reptes contemporanis: l'informe EPT i els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2 Polítiques educatives, governança i sistemes comparats Descentralització administrativa i nivells de governança Models d'organització internacional i polítiques d'itineraris Concepcions sobre la igualtat d'oportunitats i ideologies 3 Marc legislatiu a Espanya i Catalunya: de la LGE a la LEC Evolució de les lleis orgàniques estatals El marc autonòmic: Estatut d'Autonomia i Llei d'Educació de Catalunya (LEC) Àmbits de l'autonomia de centres (Decret de 2010) 4 Inclusió educativa, diversitat i el rol de la professió docent Visions errònies de la diversitat i lectures d'inclusió Delimitació conceptual: exclusió, segregació, integració i inclusió Factors d'exclusió i corresponsabilitat institucional Marc normatiu català i la tasca docent transformadora 5 Resum per repassar Drets humans i dimensions del dret educatiu Models escolars i igualtat d'oportunitats Inclusió escolar i acció docent Evolució cronològica de marcs legals i tractats Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 1 1 El dret a l'educació i marcs internacionals EN ACABAR SABRÀS Classificar els drets humans per generacions i situar-hi el dret a l'educació. Diferenciar els components de les 4A establerts per Katarina Tomasevski. Identificar els tractats internacionals i els objectius globals que regulen l'educació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què no n'hi ha prou que l'Estat construeixi suficients escoles per considerar que es compleix el dret a l'educació?

Els drets humans representen prerrogatives i llibertats fonamentals inherents a qualsevol persona pel simple fet de néixer. La seva consolidació és el resultat històric de tres grans onades o generacions de mobilització social. Actualment gaudeixen de reconeixement com a drets universals, indivisibles i inalienables, alhora que marquen un horitzó ètic i utòpic de millora col·lectiva.

Evolució històrica i generacions de drets La formulació contemporània d'aquests principis s'estructura en tres etapes evolutives clarament diferenciades segons el seu context i finalitat: Generació Marc històric d'origen Propòsit prioritari Drets integrats 1a generació (segle XVIII) Il·lustració i revolucions liberals Salvar la integritat individual davant el poder de l'Estat Dret a la vida, llibertat, seguretat física, garanties civils, així com llibertats de reunió, expressió i associació. 2a generació (segle XIX) Lluita obrera i industrialització Assolir la igualtat d'oportunitats real Dret a l'educació, al treball digne, a un salari equitatiu, al descans laboral i a l'oci.

3a generació (anys setanta) Fenomen de la globalització Preservar els drets en clau planetària i col·lectiva Dret a la pau, a viure en un medi sa i a una qualitat de vida òptima. Dins d'aquesta evolució, la UNESCO situa el dret educatiu com un pilar estratègic fonamentat en la no- discriminació, el sentiment de solidaritat comunitària i la paritat de tracte i condicions per a qualsevol ciutadà. COMPROVA-HO 2 A quina onada històrica de drets pertany l'educació i quin és el seu objectiu vertebrador? Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 2 Corpus jurídic internacional L'educació és un dret que abasta infants i persones adultes.

Inclou l'adquisició d'aprenentatges, la facilitat d'ingrés i la participació efectiva. Els principals tractats internacionals que configuren aquest corpus són: 1948: Declaració Universal dels Drets Humans (ONU). 1959: Declaració sobre els Drets de l'Infant (ONU). 1960: Convenció relativa a la Lluita contra les Discriminacions en l'Esfera de l'Ensenyament (UNESCO). 1989: Convenció sobre l'Ensenyança Tècnica i Professional, conjuntament amb la Convenció sobre els Drets de l'Infant.

L'esquema de les 4A de Tomasevski i deures estatals Per avaluar l'eficàcia real de l'educació, la relatora Katarina Tomasevski va establir quatre dimensions interconnectades, conegudes com les 4A: Dimensió Significat essencial Compromís i deures associats per part de l'Estat Assequibilitat L'Estat garanteix places gratuïtes i obligatòries per a tota la població en edat escolar. Com a dret civil i polític, crear centres i estructures educatives. Com a dret social i econòmic, establir la gratuïtat i l'obligatorietat. Com a dret cultural, respectar la diversitat i les minories. Accessibilitat Eliminació activa de traves i barreres d'accés sense cap mena de biaix excloent.

Proclamar la gratuïtat estricta de l'etapa obligatòria i promoure la continuïtat cap als estudis postobligatoris. Acceptabilitat Preservació de la qualitat pedagògica d'acord amb els marcs de drets humans. Assegurar entorns sans i segurs, docents ben qualificats, ús de la llengua materna, erradicació absoluta dels càstigs corporals i reconeixement dels infants com a subjectes de ple dret. Adaptabilitat Flexibilitat de l'ensenyament per ajustar-se a l'interès superior i als requeriments de cada infant. Adaptar constantment els recursos a les necessitats particulars de l'alumnat.

Aquests marcs obliguen als poders públics a actuar sota tres directrius: respectar el dret (evitar interferències i legislar mesures facilitadores), protegir-lo (evitar intromissions d'agents aliens) i acomplir-lo (dotar-lo de recursos efectius). ERROR FREQÜENT Confondre assequibilitat amb accessibilitat. L'assequibilitat implica l'existència mateixa del servei, la construcció d'escoles i la gratuïtat formal. L'accessibilitat garanteix que qualsevol persona hi pugui ingressar sense barreres físiques, legals o econòmiques discriminatòries.

Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 3 Reptes contemporanis: l'informe EPT i els Objectius de Desenvolupament Sostenible La comunitat internacional continua actualitzant aquests objectius a través de cimeres globals. L'informe Educació per a Tothom (EPT) va sintetitzar prioritats fonamentals: Aquestes fites conflueixen amb el quart Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS 4), centrat en una formació inclusiva, equitativa i de qualitat.

Els seus compromisos contemplen l'accés complet a primària i secundària, l'obertura sense discriminació cap a l'ensenyament tècnic, superior i professional, la reducció de les bretxes de gènere, l'impuls del desenvolupament sostenible, i l'increment de la disponibilitat de beques i professorat format. COMPROVA-HO 3 Quines són les tres obligacions legals que contreu l'Estat davant les dimensions de les 4A? ESQUEMA Les 4A del Dret a l'Educació Atenció integral i educació de la primera infància. 1 Generalització de l'ensenyament primari de caràcter universal. 2 Cobertura de la formació contínua i permanent per a joves i adults. 3 Alfabetització dels adults.

4 Equitat de gènere en tot l'itinerari formatiu. 5 Foment sostingut de la qualitat pedagògica. 6 Assequibilitat Disponibilitat d'escoles públiques i gratuïtat obligatòria Accessibilitat Accés sense cap mena de discriminació Acceptabilitat Qualitat pedagògica i seguretat als centres Adaptabilitat Flexibilitat envers l'interès superior dels nens Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 4 IDEES CLAU L'educació és un dret humà de segona generació nascut de la lluita obrera del segle XIX. El model de Tomasevski defineix les 4A: Assequibilitat, Accessibilitat, Acceptabilitat i Adaptabilitat. L'Estat té la triple obligació de respectar, protegir i acomplir aquest dret fonamental.

L'ODS 4 i el programa EPT orienten les prioritats mundials cap a l'equitat, la gratuïtat i la qualitat formativa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. En què es distingeix l'acceptabilitat de l'adaptabilitat segons Tomasevski? 5. Quin tractat aprovat l'any 1989 és considerat clau per a la protecció dels drets dels menors? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. A quina generació de drets humans pertany el dret a la llibertat d'expressió? 7. Quina dimensió de Tomasevski exigeix que l'escola s'ajusti a l'interès superior de l'infant? 8. Quin document internacional de la UNESCO combat de manera explícita la discriminació formativa? 9.

Quin és l'objecte central de l'ODS número 4 de les Nacions Unides? Quarta generació a) Segona generació b) Primera generació c) Tercera generació d) Assequibilitat a) Accessibilitat b) Acceptabilitat c) Adaptabilitat d) Declaració de 1948 a) Pacte de 1970 b) Convenció de 1989 c) Convenció de 1960 d) Educació inclusiva, equitativa i de qualitat a) Creació de centres privats d'elit b) Reducció d'itineraris universitaris c) Erradicació exclusiva de l'analfabetisme adult d) Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 5 2 Polítiques educatives, governança i sistemes comparats EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els quatre esgraons de descentralització territorial segons McGinn i Welsh.

Classificar els països segons els models d'estructura educativa i les polítiques de repetició. Analitzar les divergències entre conservadors i socialdemòcrates en la distribució de recursos. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Tothom rep la mateixa educació en un model basat en la igualtat d'oportunitats? Les decisions que vertebren el sistema escolar depenen de l'organització administrativa dels territoris i de les concepcions ideològiques sobre la justícia distributiva dels recursos públics.

Descentralització administrativa i nivells de governança Segons la tipologia formulada per McGinn i Welsh (1999), la gestió educativa es vertebra en quatre nivells territorials de presa de decisions: En el marc de Catalunya i l'Estat espanyol, aquest repartiment involucra una estructura piramidal: el Ministerio de Educación dicta les bases generals; el Departament d'Ensenyament executa les polítiques a la comunitat autònoma; finalment, les diputacions, consells comarcals, ajuntaments i serveis territorials gestionen les competències locals.

PROCÉS Nivells de descentralització (McGinn i Welsh) 1 Nivell I: Estat Administració centralitzada del govern estatal 2 Nivell II: Regió Comunitats autònomes o estats federats 3 Nivell III: Municipi Ajuntaments, consells comarcals i districtes locals 4 Nivell IV: Escola Gestió autònoma des dels mateixos centres Nivell I (Administració centralitzada): depèn de l'Estat o del govern central. 1 Nivell II (Administració regional o federal): transferència a comunitats autònomes o estats federats. 2 Nivell III (Administració municipal i local): competències adscrites a municipis, districtes i ajuntaments. 3 Nivell IV (Sistemes basats en l'escola): centres amb autonomia de gestió interna.

4 Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 6 COMPROVA-HO 11 Segons McGinn i Welsh, quin nivell de descentralització atorga la capacitat decisòria directament a les escoles? Models d'organització internacional i polítiques d'itineraris Els sistemes occidentals articulen l'ensenyament obligatori a través de tres estructures principals: Model estructural Característiques pedagògiques Països de referència Estructura única Formació continuada i obligatòria unificada; no presenta ramificacions ni itineraris segregats. Suècia, Finlàndia i Dinamarca.

Tronc comú Distinció formal entre Educació Primària (EP) i Educació Secundària (ES), mantenint un currículum comú sense itineraris especialitzats. França, Espanya, Escòcia... Estructura diferenciada Separació entre primària i secundària, introduint branques o itineraris formatius especialitzats a secundària. Bèlgica, Àustria, Països Baixos... Aquesta diversificació depèn de l'edat d'elecció dels itineraris. A Alemanya i Àustria l'alumnat es distribueix en escoles diferents a partir dels 10 anys; als Països Baixos i Luxemburg ho fa als 12 anys; a Bèlgica als 14 anys; i a França, Itàlia, Grècia, Irlanda i Portugal als 15 anys, habitualment en edificis separats.

En canvi, el Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Espanya preserven el model de escola comprensiva fins als 16 anys, oferint recorreguts diversos dins del mateix centre. Criteris sobre la repetició de curs Pel que fa a la repetició de curs, la normativa varia significativament: Prohibida: Països nòrdics. Excepcional: Portugal. Límit d'un cop per etapa: Espanya i França. Permesa una vegada per cada curs: Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Països Baixos.

Concepcions sobre la igualtat d'oportunitats i ideologies La distribució dels recursos educatius respon a diverses filosofies morals i polítiques: Concepció Criteri fonamental de repartiment Llibertat natural Considera vàlides totes les característiques individuals de partida; destina la millor educació a les persones més intel·ligents i amb més riquesa. Meritocràcia Prioritza exclusivament el talent; els qui demostren més capacitats mereixen un servei formatiu superior.

Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 7 Concepció Criteri fonamental de repartiment Compensatòria No utilitza trets innats per prioritzar; concedeix una educació ajustada i específica segons els recursos i mancances de cadascú. Igualitària o universal Tothom rep la mateixa educació sense cap tipus de tractament singularitzat per origen econòmic o facultats. Aquest debat enfronta tradicionalment els models conservador i socialdemòcrata: Etapa formativa Plantejament conservador Plantejament socialdemòcrata Educació obligatòria Itineraris diversificats primerencs, selecció d'estudiants, suport a la inversió privada i beques meritòries per als més destacats.

Model comprensiu comú, educació compensatòria, gratuïtat íntegra i combinació mixta d'inversió. Educació postobligatòria Mecanismes d'accés selectius, predomini del finançament privat i beques vinculades estrictament al rendiment. Polítiques de segones oportunitats i assignació d'ajuts econòmics a l'alumnat desafavorit. ERROR FREQÜENT Confondre l'enfocament d'igualtat compensatòria amb la visió igualitària universal. El model universal proporciona a tothom exactament els mateixos recursos sense distingir situacions, mentre que el compensatori ofereix més suport i mesures diferenciades a qui parteix de menys capacitats o recursos per anivellar el punt d'arribada.

IDEES CLAU L'administració educativa s'organitza en quatre nivells, des del govern central fins a la gestió autònoma del centre. Els sistemes escolars es classifiquen en estructura única, tronc comú i estructura diferenciada segons quan introdueixen itineraris. L'escola comprensiva manté tot l'alumnat sota un tronc formatiu unificat fins als 16 anys. Les respostes a la igualtat van des del lliure mercat natural i la meritocràcia fins a les posicions igualitàries i compensatòries. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. A quina edat es trien itineraris a Alemanya en contrast amb el model comprensiva espanyol? 13. Com gestionen la repetició de curs els països nòrdics respecte a Bèlgica o Alemanya?

Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quin tipus de sistema escolar manté un itinerari únic sense cap separació per etapes? 15. A quina edat separen els itineraris educatius a França o Itàlia? 16. Quina concepció assigna una educació diferenciada en funció dels recursos i necessitats personals? 17. Com entenen les beques els corrents conservadors en etapes obligatòries? 3 Marc legislatiu a Espanya i Catalunya: de la LGE a la LEC EN ACABAR SABRÀS Seqüenciar les reformes educatives espanyoles des de 1970 fins a la LOMCE. Explicar els fonaments de la LEC i l'Estatut en política educativa catalana.

Distingir les competències directores en autonomia de gestió, pedagògica i organitzativa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Fins a quina edat era obligatori estudiar a Espanya abans de l'any 1990? L'ordenament jurídic contemporani a Espanya i Catalunya reflecteix canvis polítics successius sobre l'estructura dels cicles, el tractament de la diversitat i les competències de govern.

Evolució de les lleis orgàniques estatals La trajectòria legislativa moderna s'inicia amb el final del franquisme i s'estén fins a les darreres reformes educatives: Estructura diferenciada a) Model d'itineraris selectius b) Estructura única c) Tronc comú d) Als 10 anys a) Als 15 anys b) Als 14 anys c) Als 12 anys d) Compensatòria a) Meritocràtica b) Igualitària c) Llibertat natural d) Com a premi exclusiu per als millors a) De repartiment universal equitatiu b) Destinades als sectors desfavorits c) Orientades a segones oportunitats d) Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 9 PER RECORDAR-HO La LOGSE (1990) estén l'escolaritat obligatòria fins als 16 anys i formula l'atenció a la diversitat, mentre que la LOMCE (2013) recupera les avaluacions finals externes (revàlides) i rebaixa el rol de les llengües cooficials.

El marc autonòmic: Estatut d'Autonomia i Llei d'Educació de Catalunya (LEC) A Catalunya, la regulació parteix de l'Estatut d'Autonomia de 2006: Article 6: declara el català llengua pròpia. Els alumnes han d'acabar 4t d'ESO amb ple domini del català i del castellà. Article 131: assigna a la Generalitat la competència en matèria educativa. Sobre aquesta base s'aprova la Llei d'Educació de Catalunya (LEC, 2009). Els seus objectius prioritaris són blindar la immersió lingüística i el plurilingüisme, estrènyer vincles entre centres i entorn social, i ordenar els currículums docents.

Com a principis rectors consagra l'autonomia de centre, la revalorització professional del professorat, el lideratge compartit i l'avaluació per a la millora de la qualitat. COMPROVA-HO 19 Quina fita lingüística estableix l'article 6 de l'Estatut per als estudiants en finalitzar l'ESO? Àmbits de l'autonomia de centres (Decret de 2010) El Decret d'autonomia dels centres educatius desplegat el 2010 desglossa aquesta capacitat en tres eixos d'acció: LGE (1970): va crear l'EGB unificada de vuit cursos, el Batxillerat (BUP i COU) amb dos itineraris, i va integrar la Formació Professional al sistema. L'etapa preescolar (infantil) no era obligatòria ni gratuïta.

Va introduir la democratització i gratuïtat de l'ensenyament i, després de la Constitució de 1978, les llengües cooficials. 1 LOGSE (1990): va fixar l'educació obligatòria i gratuïta de qualitat dels 6 als 16 anys. Va concebre l'escola com a mecanisme neutralitzador de desigualtats, va renovar metodologies i continguts, i va establir per primer cop l'atenció a la diversitat. 2 LOE (2006): va insistir en la qualitat per a ambdós sexes, va prohibir la segregació per gènere, va reforçar la inclusió i va augmentar la transparència en l'avaluació externa del sistema educatiu. 3 LOMCE (2013): va reformar la LOE amb l'objectiu de reduir la despesa pública.

Va degradar les llengües cooficials a matèries d'especialització, va establir avaluacions a final de primària i secundària (revàlides), va reduir el poder de decisió de les AMPA, va eliminar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i va imposar l'oferta obligatòria de Religió. 4 Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 10 Modalitat d'autonomia Competències de la direcció del centre Competències del Departament Autonomia de gestió Definir criteris complementaris per seleccionar professorat titular o substitut i imposar sancions o incoar expedients.

- Autonomia pedagògica Definir agrupaments d'alumnes, càrrega horària per matèria, establir noves assignatures, gestionar espais i assignar docents als grups a través del Projecte Educatiu de Centre (PEC). - Autonomia organitzativa Configurar càrrecs de responsabilitat i òrgans interns de gestió. Determinar l'assignació pressupostària assignada a cada escola. ERROR FREQÜENT Atribuir la partida pressupostària a l'autonomia econòmica de l'equip directiu. El finançament i l'assignació monetària de cada centre continuen depenent exclusivament del Departament d'Ensenyament; la direcció gestiona la distribució interna dels recursos assignats.

CRONOLOGIA Evolució legislativa de l'educació a Espanya IDEES CLAU La LGE de 1970 va instituir l'EGB de vuit anys i la LOGSE de 1990 va elevar la gratuïtat obligatòria als 16 anys. La LOMCE (2013) va reformar la LOE amb revàlides, pèrdua de pes de l'AMPA i relegació de les llengües cooficials. L'Estatut de 2006 i la LEC de 2009 estableixen el català com a llengua vehicular i garanteixen les competències de la Generalitat. El Decret de 2010 estructura l'autonomia de centre en tres eixos: gestió de personal, organització interna i pedagogia curricular.

1970: LGE Crea l'EGB de vuit cursos, BUP i FP integrada 1990: LOGSE Obligatòria fins als 16 anys i atenció a la diversitat 2006: LOE No segregació per sexes i avaluacions transparents 2013: LOMCE Revàlides, reducció de despesa i especialització lingüística Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 11 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 20. Quina llei orgànica estatal va introduir de forma pionera el concepte d'atenció a la diversitat? 21. En quina modalitat d'autonomia pot la direcció d'escola assignar docents i reagrupar l'alumnat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 22. Quina llei espanyola va unificar l'Educació General Bàsica (EGB) en vuit cursos? 23.

Quin canvi substancial va aplicar la LOMCE respecte als idiomes cooficials? 24. Quin article de l'Estatut d'Autonomia estableix que l'educació és competència de la Generalitat? 25. Qui decideix la partida pressupostària econòmica dels centres públics catalans? 4 Inclusió educativa, diversitat i el rol de la professió docent EN ACABAR SABRÀS Contrastar els models d'exclusió, segregació, integració i inclusió educativa. Analitzar els factors d'exclusió socioeducativa i el paper coordinat de l'escola, docents i alumnat. Explicar les orientacions pedagògiques per a la construcció del saber i el treball cooperatiu.

La LGE de 1970 a) La Llei Moyano b) La LOGSE de 1990 c) La LOE de 2006 d) Va blindar la immersió lingüística a) Els va declarar troncals obligatoris b) Els va suprimir de les aules c) Els va convertir en matèries d'especialització d) Article 2 a) Article 6 b) Article 131 c) Article 150 d) L'AMPA del municipi a) El consell escolar b) El Departament d'Ensenyament c) La direcció del centre d) Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 12 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 26 Si una escola accepta un infant amb diversitat funcional però li exigeix seguir el mateix ritme rígid que a la resta, parlem d'inclusió?

L'atenció a la diversitat constitueix l'eix central d'un model pedagògic compromès amb la justícia social. Allunyar-se de la segregació implica replantejar els processos escolars i la funció dels educadors. Visions errònies de la diversitat i lectures d'inclusió Existeixen dues mirades deformades que bloquegen l'acció educativa: Considerar la diversitat com un tret limitat a pocs col·lectius, justificant accions residuals o aïllades. Tractar la diversitat com un mite abstracte, cosa que condueix a la inacció pedagògica.

En contraposició, autors com Ainscow (2001) i Giné (2008) identifiquen quatre maneres graduals d'entendre la inclusió escolar: Delimitació conceptual: exclusió, segregació, integració i inclusió La literatura científica i la pràctica educativa distingeixen quatre estadis en el tractament de l'alumnat heterogeni: Model Definició operativa Dinàmica escolar que genera Exclusió Privació absoluta del dret o expulsió primerenca del sistema. Impossibilitat d'incorporar-se a l'ensenyament reglat o permanència molt precària. Segregació Classificació i separació física de l'alumnat segons condicions o trets personals. Escolarització en espais, aules o centres completament aïllats de la resta.

Integració Incorporació de l'alumnat a l'escola ordinària supeditada a la seva capacitat d'adaptar-se al patró comú existent. Es creen recursos addicionals sense alterar la rigidesa del currículum ni les metodologies del centre. Inclusió Procés actiu d'identificació i eliminació sistemàtica de totes les barreres per a l'aprenentatge. L'escola es transforma per adaptar-se a tot l'alumnat i oferir-li un ensenyament de màxima qualitat. COMPROVA-HO 27 Quina és la diferència substancial entre el model integrador i el model inclusiu? Vinculada prioritàriament a l'alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE). 1 Associada a la protecció dels col·lectius en situació de risc d'exclusió social.

2 Plantejada com la recerca d'una escola millor per a tothom. 3 Entesa com un principi ètic i estructural vertebrador de l'educació i la societat global. 4 Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 13 Factors d'exclusió i corresponsabilitat institucional L'exclusió escolar sovint deriva de condicions d'exclusió social que actuen com a barreres estructurals. Entre els seus determinants principals destaquen: el territori de procedència, la classe social, la condició de persona immigrant i el gènere.

Superar aquestes traves requereix reestructurar el funcionament escolar, generar entorns col·laboratius i segurs, i promoure valors compartits a partir d'un compromís a tres bandes: Escola: combina exigència pedagògica i afecte personal. S'obre a les famílies i a l'entorn comunitari, manté flexibilitat creativa, desplega protocols enfront de les desigualtats i consolida un perfil obertament inclusiu. Alumnat: rep estímuls positius sobre el seu potencial acadèmic, disposa de recursos econòmics i acompanyament psicosocial, compta amb espais per mostrar els seus coneixements i disposa d'oportunitats per consolidar la seva identitat personal.

Docents: eviten transmetre baixes expectatives sobre l'alumnat, treballen interdisciplinàriament en xarxa amb altres professionals, conviden la comunitat a aportar sabers i assumeixen plenament la doble tasca d'ensenyar i tutoritzar. Marc normatiu català i la tasca docent transformadora A Catalunya, la LEC (2009) postula que cal adaptar l'ensenyament a la diversitat per fer real la igualtat d'oportunitats, assenyala la cohesió i la inclusió com a fonament de l'escola per a tothom, i permet als centres d'Educació Especial prestar serveis de suport als centres ordinaris. Complementàriament, el Decret 150/2017 consagra la naturalesa inclusiva obligatòria del sistema educatiu català.

Davant d'aquest marc, la professió docent es concep com una tasca altruista orientada a ensenyar a pensar amb esperit crític, i no pas a obeir pautes cegues. Això demana plantejar metodologies concretes a les aules: ERROR FREQÜENT Creure que el Decret 150/2017 o la LEC eliminen completament la funció dels centres d'educació especial. La normativa determina que aquests centres col·laboren activament desenvolupant serveis de suport especialitzats per a centres ordinaris. Considerar l'infant com un ésser lliure i dissenyar entorns rics en materials estimulants. 1 Substituir les tasques mecàniques per situacions-problema contextualitzades.

2 Potenciar el treball cooperatiu mitjançant estructures com el mètode jigsaw (trencaclosques), on cada membre resulta imprescindible per a l'èxit col·lectiu. 3 Construir sabers significatius i crítics en lloc de transferir dades memorístiques que repliquin inèrcies del passat. 4 Ensenyar a avaluar i seleccionar fonts d'informació de forma autònoma abans d'oferir respostes tancades. 5 Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 14 IDEES CLAU La diversitat és un valor universal; no es redueix a un col·lectiu aïllat ni a un mite passiu. La inclusió implica transformar l'escola i eliminar barreres, superant la mera integració de l'alumnat.

L'èxit escolar depèn de la coordinació entre un centre acollidor, docents cooperatius i la promoció de l'alumnat. El Decret 150/2017 formalitza el model inclusiu a Catalunya, recolzat en pràctiques com el treball per reptes i el mètode jigsaw. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Quines són les quatre etapes per abordar la diferència a les aules fins a assolir l'atenció equitativa? 29. Quin paper atorga la LEC (2009) als centres d'Educació Especial? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quin decret consagra formalment el sistema educatiu català com a plenament inclusiu? 31. Què distingeix la integració educativa del model d'inclusió? 32.

Com proposa la pedagogia transformadora abordar els continguts curriculars? 33. Quin mètode cooperatiu es fonamenta en la premissa que cada membre aporta informació essencial?

Llei Moyano de 1857 a) Decret 150/2017 b) Llei General de 1970 c) Decret d'Autonomia de 2010 d) L'alumne s'ha d'adaptar al centre sense reformes estructurals a) Es prohibeix qualsevol suport professional addicional b) L'alumnat és traslladat fora del centre regular c) L'escola reestructura tot el currículum per a tothom d) Evitant la manipulació de materials estimulants a) Mitjançant transferència directa de coneixement teòric b) Proposant situacions-problema i aprenentatge cooperatiu c) Amb exàmens memorístics individuals continus d) Instrucció individual a) Model d'itineraris b) Examen magistral c) Mètode jigsaw d) Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 15 5 Resum per repassar Drets humans i dimensions del dret educatiu Fonaments doctrinals del dret a l'educació i el marc avaluatiu de les 4A establert per Katarina Tomasevski: Concepte Definició essencial Drets de 1a generació Llibertats civils i polítiques del segle XVIII destinades a defensar l'individu davant de l'Estat.

Drets de 2a generació Drets socials i econòmics sorgits al segle XIX per garantir la igualtat d'oportunitats real. Drets de 3a generació Drets globals i planetaris nascuts als anys setanta, com la pau, el medi sa i la qualitat de vida. Assequibilitat Obligació pública de garantir suficients centres educatius i la gratuïtat obligatòria per a tothom. Accessibilitat Erradicació efectiva de qualsevol obstacle o discriminació d'accés a les etapes obligatòries i postobligatòries. Acceptabilitat Garantia de qualitat als centres, seguretat, ús de la llengua materna i absència de càstigs corporals.

Adaptabilitat Ajust permanent de l'acció escolar a les necessitats i a l'interès superior de cada infant. Models escolars i igualtat d'oportunitats Organització comparada dels itineraris formatius i corrents ideològics sobre la distribució dels recursos: Concepte Definició essencial Estructura única Sistema continu i obligatori unificat sense itineraris diferenciats (Suècia, Finlàndia, Dinamarca). Tronc comú Model que diferencia primària i secundària però manté un currículum unificat sense branques (Espanya, França). Estructura diferenciada Separació per etapes que introdueix itineraris especialitzats a secundària (Alemanya, Bèlgica, Països Baixos).

Llibertat natural Visió que accepta els condicionants d'origen i prioritza la millor educació per als més rics i intel·ligents. Meritocràcia Concepció que situa el talent individual com a únic criteri i reserva la millor educació als més capacitats. Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 16 Concepte Definició essencial Igualtat compensatòria Assignació asimètrica de recursos per oferir més suports educatius als sectors amb més desavantatges. Igualtat universal Provisió estrictament idèntica de recursos i atenció educativa per a tot l'alumnat sense cap distinció.

Inclusió escolar i acció docent Gradacions en el tractament de l'heterogeneïtat i principis d'innovació pedagògica: Concepte Definició essencial Exclusió Impossibilitat d'accedir a l'educació reglada o expulsió precoç del sistema educatiu. Segregació Escolarització separada de l'alumnat en aules o centres específics segons les seves condicions individuals. Integració Ingrés de l'alumnat al centre ordinari condicionat a la seva pròpia adaptació al funcionament general. Inclusió Transformació profunda del centre per eliminar de soca-rel les barreres per a l'aprenentatge de tothom.

Autonomia de centres Capacitat directiva desplegada en gestió de plantilla, organització interna i adaptació pedagògica. Situacions- problema Plantejaments contextualitzats que substitueixen tasques mecàniques per afavorir la construcció del saber. Mètode jigsaw Estructura cooperativa de trencaclosques on cada alumne aporta una part imprescindible per al grup. Evolució cronològica de marcs legals i tractats Principals fites normatives internacionals, estatals i catalanes reguladores de l'educació: Any Norma o referent Fita essencial 1948 DUDH (ONU) Proclamació internacional de l'educació com a dret humà universal.

1959 Declaració dels Drets de l'Infant Reconeixement de la protecció prioritària dels infants en matèria formativa. 1960 Convenció de la UNESCO Compromís mundial contra les discriminacions en l'esfera de l'ensenyament. 1970 LGE Unificació de l'EGB en vuit cursos, creació del BUP i integració de la Formació Professional. Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 17 Any Norma o referent Fita essencial 1989 Convenció dels Drets de l'Infant Fixació dels menors com a subjectes de ple dret i impuls a l'ensenyament tècnic. 1990 LOGSE Escolaritat obligatòria fins als 16 anys i implantació pionera de l'atenció a la diversitat.

2006 Estatut d'Autonomia de Catalunya Competència educativa de la Generalitat i domini obligat de català i castellà en acabar l'ESO. 2006 LOE Garantia de qualitat, transparència avaluativa i prohibició de segregació per raó de gènere. 2009 LEC Blindatge de la immersió lingüística, atenció a la diversitat i autonomia de centre a Catalunya. 2010 Decret d'autonomia Regulació de l'autonomia directiva pedagògica, organitzativa i de gestió a les escoles catalanes. 2013 LOMCE Establiment de revàlides externes i consideració de les llengües cooficials com a d'especialització. 2017 Decret 150/2017 Consagració del model d'escola inclusiva per a tot el sistema educatiu català.

Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 18 Solucions de les preguntes de repàs 1. Cal que a més siguin gratuïtes, accessibles sense discriminació, tinguin criteris de qualitat i seguretat, i s'adaptin a l'alumnat. 2. Neix amb la segona generació al segle XIX, impulsada per la lluita obrera, amb la intenció d'assegurar la igualtat d'oportunitats. 3. Respectar (no posar traves i dictar mesures favorables), protegir (impedir que tercers violin el dret) i acomplir (assegurar-ne la realització efectiva). 4.

L'acceptabilitat analitza la qualitat de l'entorn i dels processos (seguretat, docents qualificats, llengua materna i absència de violència), mentre que l'adaptabilitat exigeix modificar l'acció educativa segons l'interès superior de l'infant. 5. La Convenció sobre els Drets de l'Infant de les Nacions Unides, aprovada el 1989 juntament amb la Convenció sobre l'Ensenyança Tècnica i Professional. 6. c) Primera generació. Les llibertats civils bàsiques com l'expressió o la reunió es van formular a la primera generació del segle XVIII. 7. d) Adaptabilitat. L'adaptabilitat obliga el sistema educatiu a evolucionar en funció de les necessitats i condicions de l'alumne. 8. d) Convenció de 1960.

La Convenció relativa a la Lluita contra les Discriminacions en l'Esfera de l'Ensenyança de la UNESCO data de 1960. 9. a) Educació inclusiva, equitativa i de qualitat. L'ODS 4 pretén garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, així com oportunitats durant tota la vida. 10. No necessàriament: segons la mirada ideològica es pot defensar el talent (meritocràcia), l'ajut als febles (compensatòria) o l'homogeneïtat estricta (universal). 11. El Nivell IV, que correspon als sistemes de gestió basats en el propi centre escolar. 12.

A Alemanya i Àustria es divideixen als 10 anys en centres separats, mentre que el model comprensiva espanyol manté el tronc comú fins als 16 anys dins del mateix centre. 13. Als països nòrdics està estrictament prohibida, mentre que a Bèlgica o Alemanya es permet repetir una vegada cada any. 14. c) Estructura única. L'estructura única, habitual a Escandinàvia, ofereix un ensenyament obligatori continu sense branques separades. 15. b) Als 15 anys. França, Itàlia, Grècia, Irlanda i Portugal diferencien els seus itineraris a partir dels 15 anys. 16. a) Compensatòria. La justícia compensatòria adapta la provisió educativa per equilibrar les mancances de recursos individuals. 17.

a) Com a premi exclusiu per als millors. El model conservador vincula els ajuts i beques directament a l'excel·lència i als resultats dels millors alumnes. 18. Abans de la LOGSE l'escolaritat obligatòria finalitzava als 14 anys amb l'EGB; el 1990 es va ampliar formalment fins als 16 anys. 19. Garanteix que, en culminar 4t d'ESO, dominin tant el català com el castellà. 20. La LOGSE, aprovada l'any 1990, juntament amb l'extensió de l'obligatorietat formativa fins als 16 anys. 21. Dins de l'autonomia pedagògica regulada a partir del Decret d'autonomia de 2010. Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 19 22. a) La LGE de 1970.

La Llei General d'Educació de 1970 va crear l'EGB unificada de vuit cursos abans del batxillerat. 23. d) Els va convertir en matèries d'especialització. La LOMCE (2013) va catalogar les llengües cooficials com a assignatures d'especialització. 24. c) Article 131. L'article 131 de l'Estatut estableix que l'educació és competència pròpia de la Generalitat de Catalunya. 25. c) El Departament d'Ensenyament. Segons l'autonomia organitzativa, el Departament és qui fixa l'assignació de diners de cada escola. 26. No, es tracta d'integració: l'infant s'ha d'ajustar al model ordinari; la inclusió exigeix transformar l'entorn per respondre a les seves necessitats. 27.

En la integració l'alumne ha d'adaptar-se a l'escola tradicional, mentre que en la inclusió l'escola es reestructura completament per suprimir barreres i atendre a tothom. 28. Exclusió (expulsió del sistema), segregació (separació física), integració (adaptació de l'infant sense canvis al centre) i inclusió (transformació del centre per suprimir barreres). 29. Els capacita per desenvolupar recursos i prestar serveis especialitzats de suport pedagògic als centres ordinaris. 30. b) Decret 150/2017. El Decret 150/2017 regula l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema inclusiu a Catalunya. 31. a) L'alumne s'ha d'adaptar al centre sense reformes estructurals.

A la integració l'estudiant s'incorpora però és ell qui ha d'adaptar-se a una dinàmica escolar no modificada. 32. c) Proposant situacions-problema i aprenentatge cooperatiu. Es prioritzen les situacions-problema i el treball en equip per construir aprenentatges actius. 33. d) Mètode jigsaw. La tècnica del trencaclosques o jigsaw garanteix la interdependència en repartir el coneixement entre els integrants del grup. Educació i Contexts Educatius: Dret, Polítiques i Inclusió 20