1. Tipologies artístiques i fonaments de l'art grec
Flashcards
- Quines disciplines integren principalment les anomenades arts majors?
- Arquitectura, escultura i pintura (així com dibuix, gravat i mosaic).
- Què engloba l'arquitectura commemorativa?
- Construccions com arcs de triomf, obeliscs i monuments funeraris (piràmides, mastabes, panteons).
- Què és el cànon en l'art grec?
- Un sistema de proporcions considerat ideal per a la representació del cos humà.
- Com es defineix l'antropocentrisme grec?
- Concepció intel·lectual que situa l'ésser humà al centre de la cultura i de l'art.
Preguntes tipus test
- Observa la taula . A quina categoria pertanyen el tapís i l'orfebreria?
- a) Altres arts modernes
- b) Arts majors
- c) Arts menors
- d) Arquitectura institucional
Resposta: c) Arts menors. Segons la classificació de la taula, les arts menors inclouen miniatura, orfebreria, tapís, ceràmica i vidre.
- Com es classifica un edifici destinat a les funcions d'ajuntament o palau de justícia?
- a) Arquitectura d'infraestructures
- b) Arquitectura domèstica
- c) Arquitectura institucional
- d) Arquitectura commemorativa
Resposta: c) Arquitectura institucional. L'arquitectura institucional agrupa edificis com ajuntaments, palaus de justícia i espais administratius.
- Com es manifesta l'antropomorfisme en la concepció religiosa dels antics grecs?
- a) En la prohibició de representar imatges amb forma corporal.
- b) En la veneració exclusiva de faraons com a divinitats vivents.
- c) En l'atribució exclusiva de forces de la natura sense personalitat.
- d) En representar déus amb forma, virtuts i defectes humans.
Resposta: d) En representar déus amb forma, virtuts i defectes humans.. L'antropomorfisme implica que els déus es representaven amb forma humana i compartien emocions i defectes de les persones.
FITXA 2.1: Piràmides de Gizeh — Comentari d'obra arquitectònica
Flashcards
- Arquitecte assignat a la construcció de la piràmide de Kheops
- Hemiunu.
- Cronologia de les piràmides de Gizeh
- 2551-2494 aC (Imperi Antic d'Egipte).
- Material constructiu principal de les piràmides de Gizeh
- Blocs de pedra procedents de les muntanyes del sud d'Egipte.
- Acabats ornamentals que coronaven originàriament la piràmide de Kefren
- Granit rosat i plaques d'or.
Preguntes tipus test
- Quin paper estructural tenien les lloses col·locades horitzontalment a la piràmide de Kheops?
- a) Servien exclusivament per segellar l'accés des de la gran galeria.
- b) Connectaven el temple de la vall amb la cambra de la reina.
- c) Ajudaven a distribuir el pes i els empenyiments de l'edificació.
- d) Sostenien la coberta exterior de granit rosat i plaques d'or.
Resposta: c) Ajudaven a distribuir el pes i els empenyiments de l'edificació.. Segons la descripció formal, les lloses disposades horitzontalment complien la funció de repartir eficaçment el pes i les càrregues de la construcció.
- Com es connectaven el temple funerari superior i el temple inferior del conjunt de Gizeh?
- a) Mitjançant una gran galeria subterrània excavada sota el desert.
- b) Mitjançant un mur perimetral dotat de falses cambres i paranys.
- c) A través d'una avinguda que comunicava tots dos edificis rituals.
- d) Per un canal fluvial protegit que arribava directament al palau.
Resposta: c) A través d'una avinguda que comunicava tots dos edificis rituals.. El text assenyala que una avinguda comunicava el temple superior del recinte amb el temple inferior situat vora el riu.
- Quin tractament diferencial rebia el cor durant el ritu de momificació a l'antic Egipte?
- a) Es transportava directament al sepulcre separat de l'esposa.
- b) Es mantenia dins del cos sense extreure's amb les altres vísceres.
- c) Es cremava en un altar dedicat als quatre fills del déu Horus.
- d) Era dipositat en el vas canopi principal abans dels 70 dies.
Resposta: b) Es mantenia dins del cos sense extreure's amb les altres vísceres.. Durant la momificació s'extreien les vísceres per desar-les en vasos canopis, però el cor es deixava dins del cos.
FITXA 7.1: El Partenó — Comentari d'obra arquitectònica
FITXA: Teatre d'Epidaure — Comentari d'obra arquitectònica
I 6 flashcards i 6 preguntes més al document.
Text del document
Tipologies arquitectòniques: 1.Arquitectura domèstica: insula, domus i villa 2.Arquitectura lúdica: E. Antiga: teatres, amfiteatres, circs, termes... Actualment: estadis, cinemes...També podem incloure-hi els museus. 3.Arquitectura institucional: ajuntaments, palaus de justícia, edificis administratius... 4.Arquitectura commemorativa: arcs de triomf, obeliscs, monuments funeraris (piràmides, mastabes, panteons...) 5.Arquitectura comercial: llotges de contractació, mercats, centres comercials... 6.Arquitectura d’infraestructures: autopistes, ponts, estacions, aeroports... 1.
Característiques generals de l’art grec ● Antropocentrisme: concepció que situa l’ésser humà al centre de la cultura i de l’art. ● Cànon: sistema de proporcions considerat ideal per representar el cos humà. ● Recerca de la bellesa: a partir del període clàssic, l’art grec busca un ideal de bellesa basat en l’harmonia i les proporcions. 2. Religió i mitologia La religió va tenir una importància fonamental en la vida quotidiana dels grecs i en la seva producció artística. ● Politeisme: els grecs adoraven nombrosos déus, com Zeus, Apol·lo, Afrodita i Posidó. Zeus era el déu principal.
● Antropomorfisme: els déus eren representats amb forma humana i tenien emocions, virtuts i defectes com les persones. 3. Concepció de l’art i la filosofia Grècia, bressol de la filosofia L’ésser humà ja no es conforma amb les explicacions màgiques de la natura, sinó que intenta comprendre-la mitjançant l’observació i la raó. 4. Arquitectura grega El temple grec El temple grec està format per tres parts principals: ● Pronaos: vestíbul o entrada del temple. ● Cel·la o naos: sala central del temple, on normalment hi havia una escultura d’un déu. ● Opistòdom: part posterior del temple, destinada a guardar objectes o tresors.
Els ordres arquitectònics S’anomena ordre arquitectònic un conjunt de pautes constructives que estableix un sistema de proporcions matemàtiques basades en uns mòduls o mesures bàsiques que es repeteixen en els diferents elements. A Grècia es van desenvolupar tres ordres constructius: ● Dòric ● Jònic ● Corinti 5. Escultura grega Els escultors grecs van intentar millorar constantment la seva tècnica per aconseguir l’harmonia dels cossos i la bellesa. L’escultura grega es divideix en tres períodes, durant els quals les figures perden rigidesa i guanyen expressivitat, dinamisme i perfecció. 5.1.
Període arcaic (segles VII-VI aC) Les escultures d’aquest període sovint estan fetes de pedra o marbre. Presenten una gran influència de l’art egipci i mesopotàmic, cultures amb les quals els grecs tenien contacte a través de les rutes comercials. Característiques principals: ● ● ● ● ● ● Frontalitat i rigidesa. Braços enganxats al cos o sostenint una ofrena. Representació esquemàtica de la musculatura. Somriure arcaic, poc realista. Ulls ametllats. Policromia, amb colors vius i plans. Tipus d’escultures més habituals: ● Kouros: figures masculines, sempre nues, que representen atletes o herois. ● Kore: figures femenines vestides amb túnica, que representen sacerdotesses. 5.2.
Període clàssic (segles V-IV aC) historia El període clàssic (o Grècia clàssica) és l'etapa d'esplendor màxim de la civilització grega. S'estén generalment des del 499 aC (amb la Revolta de Jònia) fins al 323 aC (amb la mort d'Alexandre el Gran), moment en què dóna pas a l'època hel·lenística En aquest període, els escultors busquen representar el cos humà de manera més natural, proporcionada i equilibrada. Característiques principals: ● Cànon: proporcions ideals del cos humà. ● Contrapposto: posició en què el pes del cos recau sobre una cama, mentre l’altra queda relaxada. ● Alternança de les parts del cos tenses i en repòs, que dona una sensació de naturalitat.
● Més harmonia i perfecció en la representació del cos humà. FITXA 2.1: PIRÀMIDES DE GIZEH — Comentari d’obra arquitectònica 1. Classificació de l’obra ● ● ● ● ● ● ● Títol: Piràmides de Gizeh: Kheops, Kefren i Micerí. Autor: Hemiunu, arquitecte de la piràmide de Kheops. Cronologia: 2551-2494 aC. Estil: Egipci. Tipologia: Arquitectura funerària (tombes). Material: Blocs de pedra de les muntanyes del sud d’Egipte. Localització: Als afores de Gizeh, a uns 20 km del Caire. 2. Context històric i artístic Les piràmides es van construir durant l’Imperi Antic d’Egipte, en una societat governada pels faraons, que tenien un gran poder polític i religiós.
Els egipcis creien en la vida després de la mort i, per això, construïen tombes monumentals per als faraons. L’art egipci tenia una funció principalment religiosa i funerària i buscava la durabilitat i l’eternitat. 3. Descripció formal Les piràmides són monuments de caràcter religiós i funerari, construïts per acollir les tombes dels faraons. ● Piràmide de Kheops: Té una base quadrada amb costats d’uns 233 m. Actualment fa 138 m d’alçada, tot i que originalment en feia 146 m. Està construïda amb més de dos milions de blocs de pedra d’unes dues tones cadascun. ● Interior: Té corredors, falses estances i paranys per protegir la tomba, però això no va evitar els saquejos.
L’entrada és al nord i dona a un corredor que es divideix en dos. A través de la gran galeria s’accedeix a diferents cambres, entre les quals hi ha la cambra de la reina i la del faraó. ● Estructura: Les lloses col·locades horitzontalment ajuden a distribuir el pes i els empenyiments de la construcció. ● Piràmide de Kefren: Fa prop de 140 m d’alçada i estava rematada amb plaques d’or i granit rosat. Al seu costat hi ha l’Esfinx de Gizeh. ● Piràmide de Micerí: És la més petita de les tres i al seu interior hi havia els sepulcres del faraó i de la seva esposa. 4. Entorn i integració urbanística Les piràmides formaven part d’un gran conjunt funerari protegit per una muralla.
Dins del recinte hi havia un temple funerari o superior, i una avinguda el comunicava amb el temple inferior, situat a prop del riu, on desembarcava el cos del difunt. El conjunt també comptava amb un palau, piràmides secundàries i espais destinats als artesans i constructors. Als peus de les piràmides es conserven restes d’altres edificacions que completaven la necròpolis. 5. Funció, contingut i significat La funció principal de les piràmides era acollir el cos del faraó, les seves pertinences i els objectes necessaris per a la vida en el més enllà. Els egipcis creien en la vida després de la mort i consideraven important conservar el cos.
Per això practicaven la momificació, que durava aproximadament 70 dies. Durant aquest procés s’extreien les vísceres, excepte el cor. Els òrgans extrets es guardaven en vasos canopis, recipients relacionats amb els quatre fills del déu Horus. Les piràmides simbolitzaven el poder del faraó, les seves creences religioses i el desig d’assolir l’eternitat. 6. Models i influències Les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí presenten dos elements que ja havien aparegut en el conjunt funerari de Djoser: la piràmide i el temple funerari. La piràmide esglaonada de Djoser deriva de la superposició de mastabes.
Amb el temps, aquesta forma es va perfeccionar fins a aconseguir piràmides de superfícies llises, com les de Gizeh. Durant l’Imperi Antic, aquest model es va imitar en altres enterraments reials. Posteriorment, es van deixar de construir piràmides i es va adoptar una altra tipologia de tombes. FITXA 7.1: EL PARTENÓ — Comentari d’obra arquitectònica 1. Classificació de l’obra ● ● ● ● ● ● ● Títol: Partenó. Autors: Ictinos i Cal·lícrates. Cronologia: Entre el 447 i el 438 aC. Estil: Grec clàssic. Tipologia: Temple. Material: Marbre del Pentèlic i fusta. Localització: Acròpolis d’Atenes, Grècia. 2.
Context històric i artístic El Partenó es va construir durant el segle V aC, en l'època de Pèricles, un període de gran esplendor d’Atenes. Després de derrotar els perses, els atenesos van iniciar la reconstrucció de l’Acròpolis, que havia estat destruïda durant les guerres mèdiques. L’art grec clàssic buscava la bellesa, la proporció, l’equilibri i l’harmonia. L’arquitectura es basava en les matemàtiques i en unes proporcions considerades perfectes. 3. Descripció formal El Partenó és un temple construït sobre una base de tres esglaons anomenada estereòbat, que culmina en l’estilòbat, la plataforma on descansen les columnes.
És un temple dòric, octàstil i perípter: ● Dòric: utilitza l’ordre dòric, caracteritzat per columnes robustes i sense base. ● Octàstil: té vuit columnes a la façana principal. ● Perípter: està envoltat per una filera de columnes al seu perímetre. L’interior té una planta rectangular dividida en dues parts principals: el naos, on es trobava l’estàtua de la deessa Atena, i l’opistòdom, on es guardava el tresor del temple. A la façana principal hi ha el pòrtic o pronaos, amb sis columnes, que dona accés al naos. A l’altre extrem hi ha l’opistòdom, també amb un pòrtic de sis columnes a l’exterior i quatre columnes jòniques a l’interior.
L’entaulament està format per tres parts: ● Arquitrau: part inferior, llisa i sense ornamentació. ● Fris: alterna tríglifs i mètopes. ● Cornisa: part superior, decorada amb elements escultòrics i acròteres. Damunt de la cornisa s’aixeca una coberta a dues aigües, que forma els frontons triangulars. El temple estava construït amb marbre blanc del Pentèlic, però originalment tenia policromia de colors vermells, blaus i daurats. Les escultures dels frontons i del fris també formaven part de la decoració. 4. Entorn i integració urbanística El Partenó es troba a l’Acròpolis d’Atenes, el principal recinte religiós de la ciutat.
Està situat en un punt elevat del turó i destaca per la seva grandiositat. La façana principal està orientada a l’est, d’acord amb la tradició dels temples grecs. El Partenó formava part d’un conjunt d’edificis religiosos importants, entre els quals destaquen el temple d’Atena Àptera o Atena Nike, els Propileus i l’Erectèon. 5. Funció, contingut i significat El Partenó era el gran temple que els atenesos van dedicar a la deessa Atena després de la victòria sobre els perses. Durant l’època de Pèricles, la seva construcció va marcar l’inici de la reconstrucció de l’Acròpolis. Al segle VI dC, el temple es va convertir en una església cristiana dedicada a la Saviesa Divina, Santa Sofia.
Durant la dominació turca, al segle XV, es va transformar en una mesquita. Al segle XVII es va utilitzar com a polvorí i, el 1687, una bomba veneciana el va destruir parcialment. Al segle XIX, Lord Elgin es va endur a Anglaterra una part de les escultures del temple, incloent-hi mètopes, parts dels frisos i dels frontons. La decoració escultòrica, obra de Fídies, representava diferents episodis de la vida de la deessa Atena, el seu naixement i la seva lluita amb Posidó per aconseguir el domini d’Atenes. Les mètopes representaven quatre lluites mitològiques: la centauromàquia, la guerra de Troia, l’amazonomàquia i la gigantomaquia.
Al fris interior es representava la processó de les Grans Panatenees, una festa que se celebrava cada quatre anys en honor d’Atena. El Partenó simbolitza el poder, la prosperitat i la identitat religiosa i política d’Atenes. 6. Models i influències El Partenó és una síntesi entre la tradició dòrica, robusta i monumental, i algunes novetats jòniques, que aporten més delicadesa a les proporcions. És un dels millors exemples de la recerca de la perfecció i de l’harmonia de l’art grec clàssic. Per aconseguir-ho, els arquitectes van utilitzar correccions òptiques, com l’èntasi de les columnes, que consisteix en un lleuger eixamplament del fust per corregir la sensació visual d’enfonsament.
Aquestes solucions no eren exclusives del Partenó, ja que també apareixen en altres temples grecs, com el temple de la Concòrdia d’Agrigent, a Sicília. El Partenó es considera una culminació de l’arquitectura grega i un model de refinament, equilibri i unió entre arquitectura i escultura. FITXA: TEATRE D’EPIDAURE — Comentari d’obra arquitectònica 1. Classificació de l’obra ● ● ● ● ● ● ● ● ● Títol: Teatre d’Epidaure. Autor: Policlet el Jove. Cronologia: Segle IV aC, aproximadament cap al 350 aC. Estil: Grec clàssic tardà, amb una evolució cap a l’hel·lenisme. Tipologia: Teatre. Material: Pedra. Sistema constructiu: Arquitravat. Localització: Epidaure, al Peloponès, Grècia.
Dimensions: Uns 120 metres de diàmetre. Aquestes dades segueixen la fitxa tècnica i el contingut de la presentació que m’has passat. 2. Context històric i artístic El teatre es va construir al segle IV aC, durant l’etapa final de l’art grec clàssic i el pas cap a l’hel·lenisme. En aquest període, les ciutats gregues van experimentar canvis polítics i culturals, i l’arquitectura va continuar desenvolupant edificis monumentals. L’art grec buscava l’harmonia, les proporcions i la integració de les construccions amb la natura. Els teatres eren importants perquè combinaven la religió, la cultura i l’oci. 3.
Descripció formal El Teatre d’Epidaure és una construcció a l’aire lliure que aprofita el pendent natural d’un turó per situar-hi les grades. Té una capacitat aproximada de 14.000-15.000 espectadors i es divideix en tres parts principals: ● Càvea o koilon: espai destinat als espectadors, format per grades disposades en forma semicircular. Està dividit per escales radials i per un passadís horitzontal anomenat diazoma. ● Orquestra: espai circular situat al centre, amb un diàmetre aproximat de 20,3 metres. Aquí se situava el cor durant les representacions i hi havia un altar dedicat a Dionís.
● Escena i prosceni: l’escena era l’edifici situat al darrere de l’espai d’actuació, mentre que el prosceni era la plataforma elevada on actuaven els actors.