1. Context històric i evolució artística
2. Antecedents: L'art cretomicènic
3. Característiques generals i urbanisme
4. Arquitectura i ordres arquitectònics
5. Tipologies arquitectòniques: religiosa i civil
6. Escultura: característiques i període arcaic
7. Escultura: períodes clàssic i hel·lenístic
8. Ceràmica i mosaic
Text del document
ART CLÀSSIC: GRÈCIA Referents històrics. La cultura i art grecs neixen als segle IX VIII a.C. Després de la de la civilització cretomicènica (2600-1200 a.C.) L'any 1200 a.C. es produeix la invasió del Peloponès per part dels doris. El territori comença a recuperar-se i s'estén la colonització per la Mediterrània. Al segle VII el contacte amb la cultura egípcia i mesopotàmica va provocar l'inici de l'art hel·lènic. La victòria contra els perses a les guerres mèdiques (499-479 a. C.) inicia un període d'autonomia cultural. L'Atenes de Pèricles és el centre cultural.
Quan Atenes vol controlar les altres polis sorgeix la guerra del Peloponès (431-404 a.C.) Comença la decadència de les ciutats estat. Els macedonis dirigits per Alexandre el Gran al segle IV a.C. conquereixen tot el territori inclòs l'Imperi Persa. La mort sobtada d'Alexandre l'any 323 a.C. va fragmentar l'Imperi macedoni. Localització i evolució artística El marc geogrà c i cultural de la Grècia antiga la formen: l'Àtica, la península del Peloponès, l'Àsia Menor i les illes del mar Egeu. Després de la civilització cretomicènica i l'art anomenat prehel·lènic, l'art grec es divideix en tres etapes. a) Arcaic (segle VII-475 a.C.) Es xen els estils arquitectònics.
b) Clàssic (475-323 a.C.) Entre la de les guerres Mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran. Moment de màxim esplendor de l'art grec. Es divideix en primer classicisme (475-400 a.C.9 i segon classicisme (399-323 a. C) c) Hel·lenisme (323-31 a.C.) Grècia exporta el seu art a Macedònia ns a ser absorbida per Roma. Antecedents: L'art Cretomicènic. Antecedent de l'art grec, es dona a dues cultures: la minoica o cretenca (2600 a.C.) i la micènica (1600- 1200 a.C.) Art cretenc o minoic. El palau és l'edi ci principal. In uenciat pels palaus orientals i pensat com una ciutat amb diferents zones al voltant d'un pati rectangular central.
Destaquen les columnes vermelles, amb un fust variable que va augmentant a mesura que puja. Capitell amb una motllura convexa i un bloc quadrangular. Els murs decorats amb baixos relleus i pintures al fresc, amb escenes de la vida quotidiana i la natura. gamma cromàtica rica, representació de per l de les gures amb un contorn de línia negra in uència egípcia. la pintura té més moviment que la egípcia, com es veu al Fresc de la Tauromàquia del palau de Cnossos. La ceràmica evoluciona de la Ceràmica de Camares ,decorada amb motius geomètrics, ns a una decoració més naturalista de motius marins L'escultura només es conserven petites estatuetes de vori, bronze i argila.
Art micènic Destaquen grans muralles amb pedres enormes que mostren el caràcter guerrer dels micènics. Destaca el recinte emmurallat de Micenes amb la Porta dels lleons. un dels pocs exemples conservats d'escultura micènica. Dintre destaca el palau organitzat al voltant del mègaron, format per una estança rectangular (domos) i un pòrtic amb columnes i un vestíbul (prodomos). És l'origen del temple grec. També trobem tolos, tombes dels prínceps, orígen dels edi cis circulars grecs. Espais amb una falsa cúpula tenien a l'interior aixovars funeraris amb orfebreria com la Màscara d'Agamèmnon.
La ceràmica no té tanta riquesa decorativa com la minoica i es redueix a motius orals i ornamentals, preludi de la posterior ceràmica geomètrica grega. Característiques generals de l'art grec La cultura i l'art occidental està marcada per l'art grec. Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa marcaran l'art romà el renaixement i el neoclassicisme. L'home és la mesura de totes les coses és la base de l'art grec. L'arquitectura i l'escultura deixa de banda el monumentalisme oriental. Se centra en buscar la bellesa per mig de l'harmonia i la proporcionalitat en relació a l'ésser humà. Els edi cis es tornen cada vegada més elegants i esvelts.
Els càlculs matemàtics determinen la mesura de tots els elements. En l'escultura el camí cap a la bellesa passa pel naturalisme en la gura humana. En pintura no es tenen gaire referències. Només ens han arribat la decoració de gures vermelles i negres en ceràmica. Urbanisme L'urbanisme de les ciutats es basava en: a) La independència de les polis. b) El disseny muntanyós del terreny. c) La democràcia d'Atenes. Les polis estaven emmurallades. A la part més alta estava l'acròpoli on estan tots els recintes sagrats. L'àgora o plaça pública, on se desenvolupen activitats polítiques, mercantils i administratives. El model de ciutat segueix el que Hipòdam de Milet va fer per reconstruir la ciutat.
La ciutat té una forma ortogonal amb carrers rectes que es creuen en angle recte. Servirà de model per a d'altres ciutats. Era una preocupació per crear una ciutat al servei de la gent que tingui present les dimensions i la perspectiva. És a Grècia on neix l'urbanisme. Arquitectura Es centra en l'ordre i la raó. Es preocupa per adaptar els edi cis a l'escala humana. Busca la bellesa per mig de l'equilibri de les formes i tots els elements. Sistema constructiu arquitravat. Amb línies verticals i horitzontals. En alçada es superposen: plataforma, columna, entaulament i coberta. La plataforma formada per graons. La columna amb base, fust i capitell. L'entaulament amb fris i cornisa.
La coberta de dos aiguavessos tancada per un frontó triangular. Per aconseguir l'harmonia visual es van utilitzar els càlculs matemàtics. Van utilitzar il·lusions òptiques corbant alguns elements com les columnes. L'abombament al centre del fust anomenat èntasi feia que de lluny l'ull humà veigués la columna recta. Estils arquitectònics. tres ordres arquitectònics. a) Dòric (a partir del segle VII a.C.) b) Jònic (a partir del segle VI a.C.) c) Corinti (a partir del segle IV a.C.) Dòric Estereòbata: sòcol o pedestal sobre el que s'aixeca l'edi ci. Estilòbata: plataforma en la que descansa la columna. Fust: estriat de cantells vius format per tambors.
Capitell sense decoració, format per: collarí (separa el fust del capitell), equi (peça del capitell que fa de transició entre la part quadrada i la circular) àbac (peça superior del capitell sobre la que descansa l'arquitrau) Entaulament format per: arquitrau llis, fris alternant mètopes (decorades) i tríglifs (amb tres bandes) Cornisa simple amb acroteris, gàrgola i un frontó dintre del qual s'enquadra el timpà decorat amb escultures. Jònic Base: formada per una motllura convexa (Tor) i una còncava (Escòcia) Fust: de cantells plans i més esvelt que el dòric. Capitell: acabat amb dues volutes en espiral. Arquitrau: amb tres franges superposades. Fris: decorat amb relleus o pintures.
Cornisa: més elaborada i menys sortint. Corinti Base: Tor i escòcia. Fust: més esvelt que el jònic. Capitell: decorat amb fulles d'acant. Arquitrau: de tres platabandes. Fris llis i cornisa menys volada i decorada. Arquitectura religiosa El temple és l'edi ci més important. A l'interior es guarda la gura de la divinitat. Al principi són de fusta, però a partir del segle VII passen a ser de pedra i marbre blanc policromat. La policromia s'ha perdut. L'estructura deriva del mègaron i és de planta rectangular i dividida en tres espais. Parts del temple. a) Pronaos o entrada. b) Naos o cel·la. Espai sagrat on estava la gura de la divinitat. c) Opistòdom.
Cambra adossada incomunicada de la cel·la on es guarda el tresor del temple. Noms dels temples segons el nombre de columnes. Dístil: dues columnes al davant. Tetràstil: quatre columnes. Hexàstil: sis columnes. octàstil: vuit columnes. decàstil: deu columnes. Si el temple està envoltat de columnes és perípter. Si té una sola ler és monòpter. Si en té dues és dípter. Sí les columnes estan adossades al mur és pseudoperípter. Quan el temple només té columnes a les dues façanes és am pròstil. És pròstil quan només en té a una façana. És apter in antis quan les columnes entre les antis. També hi han temples circulars o tolos, encara que no són freqüents. Arquitectura civil. El teatre.
Lloc on es representen les obres. Calia afavorir la visibilitat i l'acústica. Es construeix apro tant el desnivell d'un turó per posar-li les grades en forma circular o cavea. La representació es feia a l'escena i el prosceni. L'orquestra era un espai circular on es situava el cor. Destaca el teatre d'Epidaure. Altres edi cis: pòrtics coberts (estoa), estadis, gimnasos o palestres. Escultura. Fonamentalment en marbre o bronze. Dues tipologies: a) Relleu. per decorar timpans i frisos, en temples i altars. b) Escultura exempta. Evoluciona amb el cànon de bellesa. Es basa en la proporció, l'equilibri, la simetria, expressivitat, volum i dinamisme.
El tema central és la gura humana, representant déus, deesses, herois, atletes. Totes estaven policromades però amb el temps s'ha perdut. Les primeres escultures són del segle VIII a.C. Petites gures votives (ofrenes) o religioses fetes amb vori terracota o cera. També hi havia escultures de fusta (xòanon). Eren imatges de culte. Al segle VII el contacte amb el Pròxim Orient in ueix en l'escultura monumental. A l'evolució posterior s'hi diferencien tres etapes.
Arcaica, clàssica i hel·lenística Període arcaic (segles VII-VI a.C.) Figures masculines Koúroi o curos (atletes nus) Figures femenines Kórai o cores (dones vestides, segurament sacerdotesses) In uenciades pel model oriental egipci: rigidesa, frontalitat, tot i que avança la cama esquerra. Monumentalitat: poden arribar a fer 3m. Concepció esquemàtica del cos i rostre de forma geomètrica. Obres La dama d'Auxerre (s VI a.C.) Segurament representa una sacerdotessa. Cos rígid, faccions hieràtiques. Peus i mans desproporcionats. Cleobis i Bitó (s VI a.C.) Trets arcaics, però amb un cert moviment en la cama i un cert modelatge del cos. L'Efeb de Críties.( s V a.C.) Transició a l'etapa clàssica.
Moviment més naturalista. Període clàssic (segles V-IV a.C.) L'artista vol reproduir l'anatomia humana de forma proporcionada.Es busca el model ideal de bellesa humana. Políclet, Miró i Fidies els més destacats Els artistes, amb un gran domini de la tècnica arrodoneixen la musculatura i representen les gures en postures més naturals com el contrapposto ( gura en repòs) o la corba praxiteliana ( gura en forma de S). També apareixen cànons de proporció matemàtica entre el cap i el cos. Al segle IV sorgeix el període postclàssic. Major preocupació per representar els sentiments i emocions per mitjà de l'expressivitat als rostres. Praxíteles, Escopes, Lisip.
Obres El diadumen de Políclet (s V a.C.) re ecteix l'ideal de bellesa del cos humà. El Discòbol de Miró (s V a.C.). Representa la bellesa del moviment en el moment de llançar el disc. Apol·lo de Belvedere, de Leòcares (s IV a.C.) la corba praxiteliana li dona moviment natural. Període Hel·lenístic (s iV-i a.C.) És una síntesi de l'etapa anterior. Amb composicions més dinàmiques. Trenca amb el cànon de serenitat i equilibri clàssics. En l'Afrodita de Melos encara veiem harmonia i proporció. Però després arriba la tensió i el moviment. Gran expressivitat en els personatges, mostrant els sentiments de sofriment i passió (pathos). Destaquen grups escultòrics. També sorgeix el retrat i l'anècdota.
Obres. La Victòria de Samotràcia. (200 a.C.) Tensió a les ales, moviment a la roba, sensulitat. Apol·loni i Taurisco de Tralles (130 a.C.) Monumentalisme i dinamisme. Expressivitat i teatralitat. El nen de l'espina (s III-II a.C.) Realisme de la vida quotidiana, gust per l'anècdota. Ceràmica. Tres grans períodes. a) Ceràmica geomètrica (sX-VIII a.C.) Decoració amb sanefes geomètriques dinàmiques en franges paral·leles. A partir del segle VIII la figura humana esquematitzada. b) Ceràmica arcàica (s VII-V a.C.). dues etapes. -Ceràmica de gures negres sobre fons vermelles, amb escenes mitològiques dels poemes èpics d'Homer -Ceràmica de figures vermelles sobre fons negres.Temàtica quotidiana.
Més realista i detallista. c) Ceràmica clàssica. (sV a.C.) Decoració de gures vermelles sobre fons negres. Composicions més complexes i pareguda a la pintura El mosaic. Decora terres i murs de cases i monuments. Original de Macedònia (s V a.C.) s'estén a Grècia. El període hel·lenístic és el de màxim esplendor. a) Mosaic de còdols. Pedres de vegades acolorides (de platja o riu). Mosaic d'olint i mosaic de Pel·la, amb escenes mitològiques i de caça molt dinàmiques. b) Mosaic de tessel·les (opus tesselatum). Petites pedres de diferents colors (tessel·les). Quan les pedres són diminutes (opus vermiculatum) Mosaic de Morgantina i mosaics de Delos.