Art del Renaixement i Barroc: Context, Característiques i Obres

I 24 flashcards i 16 preguntes més al document.

Text del document

Història de l'art Renaixement i Barroc 1. Renaixement 3 1.1. Context històric 3 1.1.1. Quattrocento 3 1.1.2. Cinquecento 3 1.2. Característiques generals 4 1.3. Característiques arquitectura 4 1.3.1. Manierisme 4 1.4. Característiques escultura 5 1.4.1. Quattrocento 5 1.4.2. Cinquecento 5 1.4.3. Manierisme 5 1.5. Característiques pintura 6 1.5.1. Quattrocento 6 1.5.2. Cinquecento 6 1.5.3. Escola veneciana 6 1.5.4. Manierisme 7 2. Barroc i Rococó 7 2.1. Context històric 7 2.2. Característiques generals 8 2.2.1. Barroc 8 2.2.2. Rococó 8 2.3. Característiques arquitectura 8 2.4. Característiques escultura 9 2.5. Característiques pintura 9 2.5.1. Barroc 9 2.5.2. Rococó 10 3. Obres 11 3.1.

Renaixement 11 3.1.1. Arquitectura 11 3.1.1.1. Església de San Lorenzo de Brunelleschi 11 3.1.1.2. San Pietro in Montorio de Bramante 11 3.1.1.3. Villa Capra de Palladio 11 3.1.2. Escultura 12 3.1.2.1. David de Donatello 12 3.1.2.2. El rapte de les Sabines de Giambologna 12 3.1.2.3. La Pietat de Miquel Àngel 12 3.1.3. Pintura 13 1 3.1.3.1. El naixement de Venus de Botticelli 13 3.1.3.2. L'Escola d'Atenes de Rafael 13 3.1.3.3. Mare de Déu de les Roques de Da Vinci 13 3.1.3.3. Frescos de la Capilla Sixtina de Miquel Àngel 14 3.1.3.5. Dànae i la pluja d'or de Ticià 14 3.1.3.6. L'enterrament del comte d'Orgaz del Greco 14 3.2. Barroc i Rococó 15 3.2.1. Arquitectura 15 3.2.1.1.

Plaça de Sant Pere del Vaticà de Bernini 15 3.2.1.2. San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini 15 3.2.1.3. Palau i Jardins de Versalles de Le Notre i Mansart 15 3.2.2. Escultura 16 3.2.2.1. Apol·lo i Dafne de Bernini 16 3.2.2.2. L'èxtasi de Santa Teresa de Jesús de Bernini 16 3.2.3. Pintura 16 3.2.3.1. La mort de la Verge de Caravaggio 16 3.2.3.2. Al·legoria de la pintura de Vermeer 16 3.2.3.3. La lliçó d'anatomia del Dr.Tulp de Rembrandt 16 3.2.3.4. Les tres gràcies de Rubens 16 3.2.3.5. Las meninas de Velázquez 16 3.2.3.6. Autoretrat de Vigée-Lebrun 16 2 1.Renaixement 1.1.

Context històric - Ciutats petites dominades x famílies aristocràtiques - Petites ciutats-estats - Societat senyorial governada x monarquia, església i aristocràcia. - Poder i influència del Papa - Ciutats centralitzades on l'economia de mercat començava a incrementar gràcies als descobriments geogràfics de Portugal i Espanya a Amèrica (importació d'or, café, etc. donen pas a l'intercanvi i economia basada en comerç). - L'economia basada en comerç sorgiment burgesia urbana q poc a poc va incrementant el poder.

- Sorgiment de les corts - Influència i poder de famílies aristocràtiques: Medici (banquers del Papa q fan de mecenes) - Importància de la inquisició - Pensament: redescobriment del món clàssic. Intenció de refer l'imperi romà. Nova visió de l'home humanisme, antropocentrisme home com a centre i mesura de totes les coses crisi religiosa 1.1.1. Quattrocento - s.XV. Florència com a centre artístic.

- Guerres d'expansió entre Francesc I de França i Carles V-I que converteixen Europa en un camp de batalla - Dinastia dels Mèdici que manté els artistes es manté al poder durant molts anys - A Europa les monarquies governen amb el suport de la burgesia urbana (sorgiment burgesia) - Economia de mercat creix gràcies als descobriments geogràfics d'Espanya i Portugal - Sorgiment de les corts i importància del papat - 1440 creació impremta europea de Guttenberg - Literatura: El Príncep de Maquiavel 1.1.2. Cinquecento - s.XVI. Roma com a centre artístic però art renaixentista es va expandint x Europa - Reforma protestant de Martí Luter crisi religiosa.

Es penjen reformes protestants a l'església de Wittenberg contrarreforma - Concili de Trento 1541-63 contrarreforma catòlica - Il Sacco di Roma x part de Carles V artistes dispersos x Itàlia expansió art renaixement (ara el centre serà Roma) - Manierisme tb durant s.XVI - Literatura: Cervantes, Shakespeare, Erasme de Rotterdam, Tomás Moro amb Utopía… 3 1.2.

Característiques generals - Recuperació de l'antiguitat i desaparició d'allò medieval - Humanisme: corrent ideològic, filo i cultural que valora l'art clàssic grecoromà - Antropocentrisme: home com a centre i mesura de totes les coses - Deu llibres d'arquitectura de Vitruvi (tractat d'arq) fonamental x assimilació del nou estil - Artista artesà artista creador - Matemàtiques aplicades a l'art en búsqueda de la perfecció i el decoro. - Mecenes - s.XVI sorgeix el Manierisme: ruptura dels cànons formals i recerca de noves formes d'expressió formal i conceptual. Es caracteritza x la distorsió de les figures, la creació d'espais irreals i l'ús de colors molt clars i vius.

Temes fantàstics, eròtics i cortesans. Plàstica i arq capritxoses, estranyes i críptiques. Públic: aristocràcia. És un art frívol, refinat, luxós, teatral i sensual. Retrata la societat aristocràtica i frívola (despreocupada). 1.3. Característiques arquitectura - Atracció x món clàssic i trencament amb l'antic gòtic. - Posada en pràctica del tractat de Vitruvi - Firmitas, utilitas i venustas (firmesa, utilitat i bellesa) - Elements de suport: columnes, pilastres, arcs de mig punt, voltes de canó. - Elements suportats: voltes d'aresta, voltes de mitja esfera, voltes bufades, cúpules.

- Ús cànons i ordres clàssics i romans (toscà, jònic, corinti, toscà i compost) - Planta basilical de creu llatina o grega i centralitzada (planta centralitzada) - Òculs i finestres x donar llum - Elements decoratius: serliana, aureoles, guirnaldes, mortes, grotescos, frontons, entaulaments.

- Importància de l'arquitectura civil que destaca per la seva utilitat (utilitas de Vitruvi) - Tipologia d'edificis: esglésies, palaus i vil·les - Materials: pedra, guix, maó, fusta - Ús de la perspectiva i la proporció àurea - Retorn a l'arquitectura clàssica, búsqueda de la bellesa, la perfecció i la lluminositat (amb proporció àurea) - Racionalisme de l'espai - Aproximació de la teoria i l'intel·lectualitat a l'arquitectura - Arquitectura a mesura de l'home antropocentrisme - Importància del decoro (quan tot és perfecte i per tant és bonic, tot allò bonic és perfecte, ús proporció àurea, tot allò perfecte té decoro) - Durant cinquecento destaca el tractat d'arq de Palladio 1.3.1.

Manierisme - Ruptura amb la normativa clàssica - Alteració dels ordres arquitectònics i formació arq experimental - Voluntat antifuncionalista. 4 - Art aristocràtic lligat a corts europees. 1.4. Característiques escultura - Inspiració en models clàssics - Naturalisme, antropocentrisme, expressivitat i individualisme. - Cerca del moviment amb contrapposto - Perspectiva frontal, ús proporció àuria, ús del cànon clàssic (9 caps) - Acurat estudi anatòmic - Independència escultura i arquitectura, importància dels retrats - Temes: interès per l'home i la seva anatomia, religió i mitologia.

- Materials: bronze, fusta, guix i pedra - Esquemes compositius simples i geomètrics - Expressió figurativa, naturalista i idealitzada - Cerca de la bellesa i la perfecció - Monumentalitat i voluminositat 1.4.1. Quattrocento - Inspiració en models clàssics - Perspectiva geomètrica i hàbil joc amb la gradació dels relleus - Proporcionalitat i simetria - Ús del cànon clàssic de 9 caps i el contrapposto - Moviment i expressivitat - Naturalisme, interès x l'home, monumentalisme - Representacions d'episodis bíblics i sants, mitologia, nus, retrats de bust i eqüestres - Materials: marbre, bronze, fusta, guix, pedra, terracota policromada 1.4.2.

Cinquecento - Interès x naturalisme, home i monumentalisme - Predomini línies corbes i ús de la forma serpentinata x reforçar dinamisme - Miquel Àngel esculp x per forza di levare (tallar l'escultura des d'un bloc de pedra, escultura ja està en el bloc de pedra i només s'ha de treure) - Únic punt de vista: perspectiva frontal 1.4.3. Manierisme - Giambologna - Multifacialitat: diferents punts de vista - Figures allargades i retorçades entre sí fent una forma serpentinata - Posicions inestables 1.5.

Característiques pintura - Imitació de la natura i la realitat (pintar tal com és) 5 - Imitació i influència del món clàssic - Temes: religió, mitologia, història i retrats - Tècniques: al fresc, a l'oli, al tremp - Antropocentrisme i humanisme - Figura humana naturalista i idealitzada - Profunditat, expressivitat i moviment - Perspectiva lineal i aèria - Estudi acurat de la llum i el volum - Proporció àuria, ús del cànon - Composició matemàtica i calculada (amb esquemes previs) - Retrats realistes i interès x la natura i el paisatge - Perspectiva artificial i representació d'arq falsa - Simetria, perspectiva geomètrica, composicions tancades, importància del dibuix 1.5.1.

Quattrocento - Perspectiva matemàtica - Pintar l'arquitectura - Representació del cos humà i els rostres de manera realista (volen reflectir el que veuen) - Interès x la natura i el paisatge - Interès x volums i perspectiva - Es preocupen x l'harmonia i les pintures s'organitzen de manera geomètrica - Es tracten temes pagans i mitològics sobretot - Importància del dibuix, la profunditat i l'enquadrament de les figures dins el quadre - Tècniques: fresc i al tremp i després a l'oli 1.5.2. Cinquecento - Es consolida la pintura a l'oli - Ús del clarobscur - Introducció x Da Vinci del sfumato i la perspectiva aèria - Miquel Àngel acentúa la terribilità (és tan expressiu q és terrible) 1.5.3.

Escola veneciana - Després d'il sacco di Roma artistes van sobretot a Venècia - Pèrdua dels contorns del dibuix, unitat cromàtica - Exaltació de la riquesa - Interès x paisatge i pintar arquitectura - Distorsió figures (es situen de manera forçada dins la composició) - Ruptura de la simetria i ús de perspectives amb el punt de fuga fora del quadre - Tiziano a Dànae 1.5.4. Manierisme - Pintura críptica de difícil comprensió - Potenciació de l'al·legoria 6 - Més d'un punt de fuga o aquest fora del quadre - Trencament de la simetria - Postures forçades - Figures de cànon allargat i amb formes helicoïdals (com una flama) - Colors freds 2.Barroc i Rococó 2.1.

Context històric - s.XVII-XVIII - Crisi religiosa entre catòlics i protestants. Europa amb enfrontaments entre regnes x la religió. - Contrareforma catòlica: renovació del dogma de la fe, noves ordres religioses. - Monarquies absolutistes (França amb Lluís XIV, el "rei Sol", diu "l'Estat sóc jo") - Anglaterra: revolució de Cromwell i decapitació Carles I (que volia fer estat abs com França, li tallen el coll upsi) i formen monarquia parlamentària. - s. XVII regnes hispànics entren en decadència política (Felip III, IV, Carles II) i independència regne Portugal i Holanda.

Monarquia absolutista i figura del "valgut" (persona de confiança al rei que bàsicament governa perq el rei és tontito) - s.XVIII canvi de dinastia a Espanya i consolidació dels Borbons (després de la guerra dels segadors) - Conflictes: Guerra dels segadors, Revolució Francesa 1789, Guerres Colonials, Guerres de religió, Guerra dels 30 anys. - Economia: inici del capitalisme, força de la burgesia, economia basada en comerç revolució industrial. - Inici del sentiment nacionalista - Societat: privilegiats (església, monarquia, aristocràcia…) vs no privilegiats però burgesia creix i té poder.

- Pensament: visió pessimista de la vida, mort és considerada com el pas previ a la felicitat, vida són falses il·lusions, món és un lloc caòtic, brevetat de la vida i pas del temps. - Inici separació ciència i fe - Il·lustració: Descartes, Locke, Voltaire, Rousseau, Galileo Galilei, Spinoza, Newton, Hobbes - Creació Enciclopèdia x Diderot - Músics: Telemann, Bach, Vivaldi… - Localització principal Roma - Rococó triomfa a França i Alemanya 2.2. Característiques generals 2.2.1. Barroc - Complexitat del llenguatge artístic 7 - Sorgeix a Itàlia i s'estén x Europa - Art barroc reflexa poders (església, monarquia i burgesia) (qui té diners paga perq li facin un quadre, si no, te jodes).

Per tant, es distingeix l'art promogut x burgesia protestant i art promogut x l'església i reialesa. - Art total: globalitza totes les manifestacions artístiques. Barreja de les diferents arts en una sola obra. - Gust pel moviment. - Interès x naturalisme i retratar allò quotidià i pròxim - Exaltació de lluminositat, reflexos, llums i ombres ús del clarobscur - Exageració de la gestualitat - Transmissió d'emocions - Valoració d'allò estrany, rar malgrat que natural (nans, etc) - Resaltació de l'infinit - Megalomania - Jocs de llum - Teatrelització - Joc intel·lectual i visual amb la realitat 2.2.2.

Rococó - Estil ric i suggeridor, laciu (porno de l'època) - Pintura fora de l'àmbit de l'església - Pintura quotidiana - Pintura fluïda amb colors pastel i lleugers (molt nyonya i dolça) - Idea frívola al darrera (pinten coses maques i dolces q en verdad són porno i turbies) - Destaca a la cort francesa - Art al servei de la comoditat, el luxe i la festa. - Bellesa sensual, reflexa societat frívola que cerca el plaer en l'art (societat que només pensa en la comoditat i el plaer) - Art distanciat i refinat dirigit a l'aristocràcia - To delicat, sensual i picanteeee 2.3.

Característiques arquitectura - Integració arquitectura en el marc urbà, finalitat pràctica - Urbanisme d'integració general i d'integració puntual - Urbanisme de jardins - Urbanisme: centralització de l'espai - Teatrelització - Jocs de llums i ombres - Joc intel·lectual de la visió de l'espai, perspectiva visual (sorpresa de l'espectador :o). Es diu Trump d'oeuil (trucs i enganys visuals x enganyar l'espectador) - Arquitectura civil: palaus. Funcionalitat i representació del poder.

- Palaus rococó: decoració horror vacui a més no poder - Edifici al servei de la comoditat 8 - Arquitectura religiosa: església com a espai x la litúrgia, espai especulatiu (x pensar) - Trencament planta tradicional (com Borromini i la façana ondulada) - Intenció de crear un espai continu sense fi (idea d'infinitud) - Plantes centralitzades, plantes el·líptiques, circulars i mixtes - Dotar edificis de moviment amb línies corbes - Materials: maó, estuc, pedra, guix - Tipologia edificis: religiosos esglésies; civils palaus amb jardins - Abundància d'elements decoratius - Ús dels 5 ordres clàssics a les columnes (dòric, jònic, corinti, toscà i compost) - Megalomania, gegantalitat (columnes q ocupen doble pis) 2.4.

Característiques escultura - Desenvolupada en façanes, retaules… - Materials: pedra, marbre, bronze, fusta, vori, or, argent - Temàtica: temes religiosos, mitològics amb simbolisme de les virtuts humanes - Tipologia: grups escultòrics, monuments funeraris de penya important (papes, reis…) - Teatrelització, expressivitat i exageració.

- Arquitectura es posa al servei de l'escultura i és el seu escenari integració a l'arq - Realisme i moviment - Difondre el missatge religiós a través dels sentits (contrarreforma catòlica posar la religió a la vista) - Objectiu escultura: fer propaganda de qui pagava - Mostrar força i monumentalitat - Plasmar el moviment de l'acte - Multifacialitat: diferents punt de vista - Naturalisme x assolir realisme 2.5. Característiques pintura 2.5.1.

Barroc - Funció propagandística - Temàtiques: al·legòrics, mitològics i històrics - Quadri riportati: pintar al sostre escenes q sembles emmarcades en quadres - Quadratura: prolongació de l'arquitectura mitjançant la pintura - Pintura com a ostentació del monarca i mostra de la seva riquesa - Decoració de palaus i residències luxoses - Predomini color sobre dibuix - Temes: religió, mitologia, nus, paisatges, batalles, retrats de grups, bodegons - Tècniques: a l'oli sobre llenç, al fresc - Naturalisme i realisme, es busquen models en la natura, sense idealització (Caravaggio que utilitza models del carrer) - Llibertat compositiva amb composicions complexes i asimètriques.

- Dinamisme, figures i composicions inestables i línies ondulants. 9 - Abundància d'elements decoratius i efectes il·lusionistes. - Tendències artístiques: 1. Classista: ordenació, valoració del dibuix, rigidesa i ordre en les composicions, formes delimitades x dibuix, no hi ha llibertat compositiva, Poussin i Carracci 2.

Naturalista: temes històrics i religiosos, Caravaggio, models són persones del seu entorn (models del poble amb mirada provocativa, majoritàriament nens), predilecció x cossos marcats dotats de musculatures notables, introducció de la perspectiva obliqua (obliga a l'espectador a entrar visualment a la compo), detallisme bulgar, tècnica alla prima (sense dibuix previ), colors càlids, tractament específic de la llum (et marca allò que vol que vegis), ús de focus lumínics específics. tenebrisme(exageració contrastos llums i ombres) 3. Realista: pren com a model realitat observable i la reflexa amb tota fidelitat possible, Rembrandt, Vermeer, societat tranquil·la i benestant, pintura quotidiana.

4. Academicista: sorgeix a França, Le Brun, uniformització de la pintura mitjançant regles estríctes. 5. Barroca: Rubens, terribilitá de Miquel Àngel, predomini del color sobre el dibuix, composicions obertes, composicions unitàries, composicions complexes, composicions en profunditat. 2.5.2.

Rococó - Reflex societat sofisticada, elegant, exòtica, capritxosa, eròtica, sofisticació de la natura - Pintura galant, gama cromàtica de colors clars i pastel - Dirigit a l'aristocràcia i burgesia - Temes: dona dolça i femenina, amor, festes, reunions (porno de l'època) - Reflecteix ambient societat aristocràtica (reunions, sensualitat…) - Colors clars i delicats - Formes curvilínies - Al servei del gust del públic - Recerca del plaer en l'obra d'art 3. Obres 3.1. Renaixement 3.1.1. Arquitectura 3.1.1.1.

Església de San Lorenzo de Brunelleschi FITXA TÈCNICA - Títol: Església de San Lorenzo - Autor: Filippo Brunelleschi - Cronologia: 1421 - 1470 - Estil: renaixentista del quattrocento 10 - Tipologia: Església - Material: Pedra - Sistema constructiu: Arquitravat i voltat - Localització: Florència (Itàlia) ANÀLISI FORMAL - Materials: pedra i estuc en les cobertes - Espai interior i exterior: 3 naus, la central és el doble de gran que les laterals. Aquestes tenen un seguit de capelles. Columnes corínties que suporten arcs de mig punt de la nau central. Coberta nau central és plana i decorada amb cassetons. Al pis superior s'obres grans finestrals. Planta de creu llatina.

- Sistema constructiu: arquitravat i voltat. Totes les línies horitzontals acaben a l'altar. Els braços del transsepte són quadrats, de la mateixa mida que el creuer. Sobre les columnes de les dues bandes es recolzen arcs de mig punt que sostenen les finestres superiors i la coberta de la nau central. Les naus laterals estan cobertes per voltes bufades suportades pels arcs de la nau central i els murs laterals. Al creuer hi ha una cúpula de mitja esfera sobre petxines que la sustenten. - Elements decoratius: pilastres corínties a les naus laterals. Diferents tons grisosos que contrasten amb el blanc de les parets. En la cúpula del creuer hi ha una pintura al fresc.

- Lluminositat: finestres laterals i òcul al centre de la cúpula. - Església amb càlcul matemàtic i proporció àuria a la mesura de l'home. - Atractiva i ordenada ordenació dels espais i simetria. SIMBOLOGIA I FUNCIÓ - Funció: ús religiós, espai de litúrgia. Espai de pau i reflexió (simetria) - Simbologia: predomina l'horitzontalitat. Espais oberts (arcs i columnes) ofereixen visió àmplia de l'interior. Evita qualsevol tipus de decoració excessiva. - Influències: s'inspira en les esglésies paleocristianes amb la planta de creu llatina. Els entaulaments recorden al bizanci i el romànic.

L'ús de l'arc de mig punt, columnes corínties i finestres recorden a L'Hospital dels Innocents de Brunelleschi. - Models: l'obra serà font d'inspiració de l'església del Santo Spirito del mateix autor. 3.1.1.2. San Pietro in Montorio de Bramante FITXA TÈCNICA - Títol: San Pietro in Montorio - Autor: Donato Bramante - Cronologia: 1502 - Estil: Renaixentista del cinquecento - Tipologia: Església - Mides: 4,5m de diàmetre - Material: Pedra, marbre i granit. - Sistema constructiu: Arquitravat i voltat - Localització: Roma (Itàlia) 11 ANÀLISI FORMAL - Materials: pedra, marbre i granit.

- Espai interior: planta circular elevada damunt d'una cripta (on se suposa que a baix hi ha la relíquia de st Pere). És molt petita, de 4,5m de diàmetre. Hi ha un altar al cantó oposat de la porta d'entrada. - Espai exterior: El peristil (conjunt de columnes que envolta l'edifici) és una successió de columnes d'ordre toscà elevades sobre una escalinata. Sobre aquestes columnes hi ha un entaulament, amb un fris decorat. L'edifici consta de dos pisos. Als murs dels dos pisos s'alternen nínxols i finestrals amb la interposició de pilastres. Els nínxols estan decorats en la seva part alta amb una venera. Sobre l'entaulament hi ha una balaustrada que envolta l'edifici.

Damunt del segon pis hi ha una cúpula. - Sistema constructiu: arquitravat i voltat. 16 columnes s'eleven sobre un sòcol esglaonat. Aquestes suporten l'entaulament amb fris i cornisa. Sobre aquest hi ha una balaustrada. Al pis superior s'ergeix una cúpula coronada per una llanterna. - Elements decoratius: Fris dividit amb tríglifs i mètopes decorat amb elements que recorden st Pere. SIMBOLOGIA I FUNCIÓ - Funció: funció commemorativa i religiosa. Guarda la suposada relíquia de st Pere. - Simbologia: Forma esfèrica (perfecte) correspon a Déu. Idea neoplatònica de la idea, Déu, en la terra. Representació de Déu com a ésser rodó i perfecte.

A les mètopes del fris hi ha imatges d'instruments de la passió de st Pere i objectes de litúrgia que confirmen la funció al·legòrica del edifici. El crepidoma (esclinata) representa les tres virtuts cristianes: fe, esperança i caritat. Cúpula simbolitza connexió entre món terrenal i celestial. - Influències: Segueix el tractat d'arquitectura de Vitruvi i els models d'edifici circular de la Grècia clàssica. S'inspira del Panteó Romà i el temple de Vesta. - Models: El temple s'imitarà durant el cinquecento. Rafael el pintarà en l'obra Esposori de la Mare de Déu. 3.1.1.3.

Villa Capra de Palladio FITXA TÈCNICA - Títol: Villa Capra (La Rotonda) - Autor: Andrea di Pietro Palladio - Cronologia: 1551-53 - Estil: Renaixentista del cinquecento - Tipologia: Civil - Material: Pedra, maó, estuc i marbre - Sistema constructiu: Arquitravat i voltat - Localització: Vicenza (Itàlia) ANÀLISI FORMAL - Materials: pedra, maó, estuc i marbre. - Espai interior: planta centralitzada de creu grega. Edifici simètric. 4 escalinates a cada costat que eleven un pòrtic. Poca il·luminació interior. Obra orientada als 4 punts cardinals. Cúpula central distribueix els espais.

12 - Espai exterior: 4 entrades idèntiques amb escalinata que eleven un pòrtic hexàstil d'ordre jònic amb un entaulament i frontó triangulat rematat amb 3 estàtues decoratives a sobre. - Sistema constructiu: Arquitravat i voltat. L'edifici se sustenta sobre un mur amb 6 columnes jòniques que aguanten un frontó en les 4 entrades. Edifici cobert x una cúpula central amb llanterna. - Quadratura del cercle i horror vacui SIMBOLOGIA I FUNCIÓ - Funció: habitatge particular. Situada damunt un petit turó per tal que el senyor pugui vigilar les terres. - Simbologia: idea de repòs, de segona residència. S'integra al paisatge que l'envolta. - Models: arquitectura Estats Units s.XIX. 3.1.2.

Escultura 3.1.2.1. David de Donatello FITXA TÈCNICA - Títol: David - Autor: Donatello - Cronologia: 1444-46 - Estil: Renaixentista del quattrocento - Tipologia: Escultura exempta - Material: Bronze - Tècnica: Fosa - Mida: 1,58m d'alt - Localització: Museu Nazionale del Bargello, Florència ANÀLISI FORMAL - Descripció: figura nua d'embalum rodó i dempeus. Porta una espasa en una mà i l'altra descansa sobre el maluc mentre sosté una pedra. Sota el peu hi ha el cap de Goliat. Anatomia d'un adolescent. - Carac. formals: acurat estudi anatòmic, embalum rodó, unifacialitat, contrapposto i intent de corba praxiteliana per donar moviment. Cànon de nou caps.

- Material i tècnica: fosa de bronze SIMBOLOGIA I FUNCIÓ - Tema: Bíblic. David, que un cop enfrontat al gegant Goliat, li talla al cap i li ofereix al rei d'Israel Saül. - Font literària: antic testament, llibre de Samuel - Simbologia: Hi ha diferents lectures. En primer lloc, David representa Jesús victoriós contra Satanàs, el bé contra el mal. També, el barret que porta és típic dels pagesos florentins el que dona pas a entendre David com a representació de Florència i Goliat de Milà, victòria de Florència enfront Milà. - Funció: al·legòrica i propagandística dels Medici. 13 3.1.2.2.

El rapte de les Sabines de Giambologna FITXA TÈCNICA - Títol: El rapte de les Sabines - Autor: Giambologna - Cronologia: 1581-1683 - Estil: Manierisme - Tipologia: Grup escultòric d'embalum rodó - Material: Marbre - Tècnica: Talla - Mida: 4,10m d'alt - Tema: llegendari al·legòric - Localització: Plaça de la Signoria. Loggia dei Lanzi, Florència ANÀLISI FORMAL - Descripció: grup escultòric d'embalum rodó de 4,10m d'alt. Tres figures entrellaçades. Es representa un home vell entre les cames d'un altre home sagrastant una dona. - Carc, formals: escultura multifacial. Composada per 3 figures entrellaçades i elevades sobre una base.

Té una composició dinàmica, amb un moviment vertical i helicoïdal. Té una estructura serpentinata (gir de les figures de forma ascendent). Les 3 figures segueixen les proporcions ideals clàssiques. L'eix principal de la composició és l'home jove que agafa la dona la qual crea una línia diagonal amb el seu cos paral·lela a la del home vell. Del genoll del vell, passant pel seu colze fins la mà de la dona hi ha una altra línia diagonal. Acurat estudi anatòmic i muscular en els cossos que es mostren tensos. Hi ha una treatralització amb les expressions dels rostres, les mirades dels personatges que s'uneixen (vell mira la dona). Accentuació del dinamisme i el moviment.

- Material i tècnica: Talla de marbre blanc. Tallada en un sol bloc. Ús de la tècnica de trepanació per jugar amb llums i ombres. SIMBOLOGIA I FUNCIÓ - Tema: Mitològic, història de Roma. El rapte de les sabines - El mite: A l'inici de la fundació de Roma la població era majoritàriament masculina. Ròmul (fundador de Roma) per solucionar-ho va organitzar unes proves esportives en honor a Neptú i va convidar els pobles veïns. Els del poble la Sabínia van anar amb les dones i fills. Van començar els jocs i, després d'un senyal, cada un dels romans va raptar una dona per tal de tenir fills i van fer fora després els seus marits.

Els homes sabins van atacar els romans però quan anàven a enfrontar-se a la batalla final les dones sabines van interposar-se entre ambdós grups perquè paresin de matar-se, ja que si guanyaven uns o altres les dones perderien els seus marits i fills (ja que la guerra va durar uns quants anys i va donar temps a tenir fills amb els romans). Al final la guerra acaba i tots es concilien. - Funció: funció decorativa encarregada pels Medici. - Influències: segueix el model del Geni de la Victòria de Michelangelo. I, més tard, servirà de model a Bernini per fer Rapte de Proserpina. 14 3.1.2.3.

La Pietat de Miquel Àngel FITXA TÈCNICA - Títol: La Pietat del Vaticà - Autor: Michelangelo Buonarroti - Cronologia: 1498-99 - Estil: Renaixement - Tipologia: Grup escultòric d'embalum rodó - Material: Marbre de Carrara - Tècnica: Talla - Mida: 1,74x1,95m - Localització original: Església de Santa Petronella, Roma - Localització actual: Basílica de Sant Pere del Vaticà, Roma ANÀLISI FORMAL - Descripció: escultura d'embalum rodó de 1,74x1,95m. El cos nu de Crist descansa sobre la falda de Maria. Crist està jacent dotat d'un gran tensió. El seu cos queda unit a Maria pels plecs de la seva vestimenta. Rostres serens amb bellesa idealitzada. - Carc.

formals: el conjunt forma una composició piramidal, amb la forma d'un triangle isòsceles tancat. Unifacialitat, només hi ha un punt de vista, la perspectiva frontal. Sensació de dinamisme en el perfecte treball dels vestits. Detallisme i estudi anatòmic acurat en el cos de Crist. Conjunt simètric i harmònic. - Material i tècnica: talla de marbre de Carrara. L'escultura està feta per forza di lavare (d'un sol bloc). Ús de la trepanació per accentuar dinamisme. SIMBOLOGIA I FUNCIÓ - Tema: religiós. - Simbologia: Representació de la Mare de Déu amb el cos de Crist nu a la falda, després del davallament a la creu. Maria es representa molt jove representant la puresa virginal i la bellesa ideal.

La Verge té el cap inclinat acceptant en silenci i amb la mà esquerra fent el gest de la voluntat divina. Crist es mostra com un home qualsevol per en les seves despulles mortals per mostrar la seva naturalesa humana. - Font literària: la imatge no procedeix de cap episodi bíblic de cap evangeli sinó que es basa en una idea pròpia dels místics del s.XV. - Funció: L'obra en un primer moment es trasllada a l'església de Sta. Petronella, possiblement perquè hi havia enterrat qui va encarregar-la, però posteriorment es porta a l´interior de la basílica de Sant Pere. - Influències: pren com a model els antics clàssics amb la força expressiva i el dinamisme de l'época helenística.

Més tard, serà el model d'altres obres del mateix artista o Caravaggio a l'Enterrament de Crist. 15 3.1.3. Pintura 3.1.3.1. El naixement de Venus de Botticelli FITXA TÈCNICA - Títol: El naixement de Venus - Autor: Sandro Botticelli - Cronologia: 1485 - Estil: Renaixement - Tècnica: Pintura al tremp sobre tela - Mida: 1,73x2,78m - Localització: Galleria degli Uffizi, Florència ANÀLISI FORMAL - Carac. formals: pintura al tremp sobre tela. Predomini del dibuix sobre el color. Àmplia gama de colors suaus i pastels i colors freds al fons. Llum uniforme. Predomini de les línies i les corbes. Figures elegants i estilitzades. Equilibri perfecte.

No hi ha perspectiva però hi ha profunditat gràcies al paisatge. Contrast entre serenor de Venus i dinamisme de les altres figures. - Composició: La deessa Venus, nua i amb una anatomia idealitzada però desproporcionada, es situa al centre de la composició sobre una venera. Es troba fent contrapposto x marcar moviment, els cabells i inclinació del cap tb marquen moviment. Venus és l'eix central d'un triangle compositiu on les figures de la dreta i esquerra fan les diagonals, el cap de la deessa és el punt de fuga (totes les línies compositives van cap allà). Perfecte equilibri, harmonia i simetria. Perspectiva frontal i ús de la proporció àuria.

Llum uniforme en tota la pintura (no hi ha clarobscurs), combinació de colors freds i càlids x donar profunditat i volum. Venus amb contrapposto i com si seguís la corba praxiteliana. Lectura de fora cap endins. SIMBOLOGIA I FUNCIÓ - Funció: pintura x encàrrec dels Medici, funció educativa (era per un dels fills) - Simbologia: Al centre hi apareix la Venus nua que neix d'una venera (simbolisme de fecunditat) tapant-se amb les mans i el cabell. A l'esquerra apareixen Eolos i Sefiro bufant per eixugar-la i a la dreta Flora tapant-la amb una flassada de flors. Simbolotza l'arribada de la bellesa al món. - Font literària: Les Metamorfosis d'Ovidi.

- Influències: S'inspira en els models de l'escultura clàssica i la teoria neoplatònica de l'època. 16 3.1.3.2. L'Escola d'Atenes de Rafael FITXA TÈCNICA - Títol: L'Escola d'Atenes - Autor: Rafael Sanzio - Cronologia: 1510-11 - Estil: Renaixement - Tècnica: Pintura al fresc - Mida: 7,72m de base - Localització: Sala de la Signatura, Ciutat del Vaticà ANÀLISI FORMAL - Carac. formals: colors plans, varietat cromàtica, els colors vius dels vestits contrasten amb el blanc de l'edifici. Equilibri formal amb ús de proporció àuria i perspectiva frontal. Dinamisme a través de figures i gestos. Excel·lent dibuix en els rostres.

Harmonia dins de cada grup de personatges i equilibri entre tots els grups. - Composició: els personatges es disposen geomètricament a l'interior d'un temple d'inspiració romana de manera que queda un espai buit central entre els dos personatges principals, aquest és el punt de fuga. Perspectiva lineal on la línia d'horitzó crea una línia isocefalica. SIMBOLOGIA I FUNCIÓ - Simbologia: representació de les arts liberals, la filosofia i la ciència. Tots els personatges se situen en grups al voltant de Plató (porta llibre Timeu a la mà i assenyala a dalt) i Aristòtil (porta llibre Ètica i assenyala a baix). Els situa als dos al mateix nivell, són igual d'importants.

- Funció: el fresc està situat davant La Disputa de la Santa Eucaristia. Oposició de la religió i la filosofia clàssica. - Influències: Rafael s'inspira en Da Vinci i Miquel Àngel en la composició anatòmica i l'sfumato i la distribució de les figures en l'espai. El quadre servirà de model a la pintura barroca. 3.1.3.3. Mare de Déu de les Roques de Da Vinci FITXA TÈCNICA - Títol: Mare de Déu de les Roques - Autor: Leonardo Da Vinci - Cronologia: 1483-86 - Estil: Renaixement - Tècnica: Oli sobre taula passada a tela - Mida: 1,99x1,20m 17 - Localització: Musée du Louvre, París ANÀLISI FORMAL - Carac. formals: predomini del color sobre el dibuix. Ús de sfumato.

- Composició: 3 registres: 1r grup Marededéu, nen Jesús, sant Joan i arcàngel Uriel; 2n grup la cova; 3r paisatge de fons. 1r grup és el principal i s'inscriu en una composició piramidal delimitada entre el cap de la Verge i els cossos dels infants. Ús de la perspectiva lineal per disminuir objectes a diverses distàncies. Disminuint el color d'acord amb la proximitat de les figures i no definint els contorns dels objectes amb sfumato també dona sensació de profunditat i perspectiva. Ús de perspectiva aèria. Joc de mans i mirades interrelacionen els personatges. Composició unitària. Paisatge de fons irreal. - Llum: focus lumínic a les roques i un altre a les figures.

- Tècnica: oli sobre taula passada a tela. SIMBOLOGIA I FUNCIÓ - Simbologia: es representa la Verge Maria amb el nen Jesús i sant Joan sota l'arcàngel Uriel. La Verge en el seu viatge a Egipte fugint d'Herodes, va descansar en una cova on es va trobar amb el nen Joan, cosí de Jesús, a qui havia vetllat i protegit l'arcàngel Uriel. Sant Joan assenyala amb la mà Jesús. - Font literària: Apòcrifs del Nou Testament. - Funció: devocional i religiosa. - Influències: s'inspira en Fra Angelico i Filippo Lippi. 3.1.3.3.

Frescos de la Capilla Sixtina de Miquel Àngel FITXA TÈCNICA - Títol: Volta de la Capilla Sixtina - Autor: Michelangelo Buonarroti - Cronologia: 1508-12 - Estil: Renaixement - Tècnica: Pintura al fresc - Mida: 13,7x39m - Localització: Capella Sixtina, Ciutat del Vaticà ANÀLISI FORMAL - predomini del dibuix sobre el colo, arquitectura fingida, pinta arcs faixons x dividir volta, estudi anatòmic acurat, àmplia gama de colors, dinamisme i expressió, tromp d'oeuil en fer arq fingida, detallisme SIMBOLOGIA I FUNCIÓ - escenes del gènesi - antic testment 3.1.3.5.

Dànae i la pluja d'or de Ticià FITXA TÈCNICA 18 - Títol: Dànae i la pluja d'or - Autor: Tiziano Vecellio - Cronologia: 1553-54 - Estil: Renaixement, escola veneciana - Tècnica: Oli sobre tela - Mida: 1,29x1,81m - Localització: Museo del Prado, Madrid ANÀLISI FORMAL - pintura a l'oli, sfumato en el controrn del dibuic, predomini del color, expresivitat, estudi anatòmic, triangle composittiu, zeus és el punt de fuga, línies paral·lees cossos dànae i criada, línia entre gat, genoll i cap criada, braç, cap i zeus i esquena cap i zeus de criada.

- triangle compositiu, calidesa del color de dànae vs criada fosca, rostres serens, bellesa idealitzada, proporció àurea, perspectiva frontal i profunditat. SIMBOLOGIA I FUNCIÓ 3.1.3.6. L'enterrament del comte d'Orgaz del Greco FITXA TÈCNICA - Títol: L'enterrament del comte d'Orgaz - Autor: Domenikós Theotokopoulos alias El Greco - Cronologia: 1588 - Estil: Manierisme - Tècnica: Oli sobre tela - Mida: 4,80x3,60m - Localització: Església de Sant Tomé, Toledo ANÀLISI FORMAL SIMBOLOGIA I FUNCIÓ 3.2. Barroc i Rococó 3.2.1. Arquitectura 3.2.1.1.

Plaça de Sant Pere del Vaticà de Bernini FITXA TÈCNICA - Títol: Columnata de la plaça de Sant Pere - Autor: Gian Lorenzo Bernini - Cronologia: 1656-67 - Estil: Barroc - Tipologia: Plaça - Material: Marbre Travertí - Localització: Ciutat del Vaticà, Roma 19 ANÀLISI FORMAL - 296 columnes d'ordre toscà sobre plínton i toro que aguanten un entaulament amb balustrada i estàtues x columna. Plaça el·líptica al centre amb una font - Marbre travertí - Perspevtiva, proporció àurea, tremp d'oeuil SIMBOLOGIA I FUNCIÓ - Clau i pany fe és la clau de la vida - braços que abraçen acollir no creieents 3.2.1.2.

San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini FITXA TÈCNICA - Títol: San Carlo alle Quattro Fontane - Autor: Francesco Borromini - Cronologia: 1634-67 - Estil: Barroc - Tipologia: Església - Material: Maó i estuc - Mides: 55x84m - Localització: Roma, Itàlia ANÀLISI FORMAL SIMBOLOGIA I FUNCIÓ 3.2.1.3. Palau i Jardins de Versalles de Le Notre i Mansart FITXA TÈCNICA - Títol: Palau i Jardins de Versalles - Autor: André Le Notre i Jules Mansart - Cronologia: 1662-1700 - Estil: Barroc - Tipologia: Palau i jardí - Material: Pedra i marbre - Mides: 600m - Localització: Versalles, França ANÀLISI FORMAL SIMBOLOGIA I FUNCIÓ 3.2.2. Escultura 3.2.2.1.

Apol·lo i Dafne de Bernini FITXA TÈCNICA - Títol: Apol·lo i Dafne - Autor: Gian Lorenzo Bernini 20 - Cronologia: 1622-25 - Estil: Barroc - Tipologia: Grup escultòric d'embalum rodó - Material: Marbre de Carrara - Tècnica: Talla - Mida: 2,34m d'alt - Localització: Galleria Borghese, Roma ANÀLISI FORMAL - grup escultòric d'embalum rodó, multifacialitat, talla de marbe de carrara, composició dinàmica i inestable, moviment i expressivitat, mà dasfne és punt de fuga, sensualitat, estudi anatòmic, naturalitat SIMBOLOGIA I FUNCIÓ - eros enfadat perq apol·lo es burla d'ell, dispara flexta d'amor a apol·LO I de rebuig a dasfne.

Apolo la persegueix i ella demana ajuda al seu pare que la converteix en llorer. 3.2.2.2. L'èxtasi de Santa Teresa de Jesús de Bernini FITXA TÈCNICA - Títol: Èxtasi de Santa Teresa de Jesús - Autor: Gian Lorenzo Bernini - Cronologia: 1647-52 - Estil: Barroc - Tipologia: Grup escultòric d'embalum rodó - Material: Marbre de Carrara i bronze - Tècnica: Talla - Mida: 3,5m - Localització: Església Santa Maria della Vittoria, Roma ANÀLISI FORMAL SIMBOLOGIA I FUNCIÓ 3.2.3. Pintura 3.2.3.1.

La mort de la Verge de Caravaggio FITXA TÈCNICA - Títol: La mort de la Verge - Autor: Michelangelo Merisi Caravaggio - Cronologia: 1605-06 - Estil: Barroc italià - Tècnica: Oli sobre tela - Mida: 3,65x2,45m - Localització: Museu del Louvre, París 21 ANÀLISI FORMAL SIMBOLOGIA I FUNCIÓ 3.2.3.2. Al·legoria de la pintura de Vermeer FITXA TÈCNICA - Títol: Al·legoria de la pintura - Autor: Johannes Vermeer - Cronologia: 1666-68 - Estil: Barroc - Tècnica: Oli sobre tela - Mida: 1x1,2m - Localització: Kunsthistorisches Museum, Viena ANÀLISI FORMAL SIMBOLOGIA I FUNCIÓ 3.2.3.3. La lliçó d'anatomia del Dr.Tulp de Rembrandt FITXA TÈCNICA - Títol: La lliçó d'anatomia del Dr.

Tulp - Autor: Rembrandt - Cronologia: 1632 - Estil: Barroc - Tècnica: Oli sobre tela - Mida: 1,69x2,16m - Localització: Mauritshuis de La Haia, Viena ANÀLISI FORMAL SIMBOLOGIA I FUNCIÓ 3.2.3.4. Les tres gràcies de Rubens FITXA TÈCNICA - Títol: Les tres gràcies - Autor: Peter Paulus Rubens - Cronologia: 1639 - Estil: Barroc - Tècnica: Oli sobre tela - Mida: 2,21x1,81m - Localització: Museo del Prado, Madrid ANÀLISI FORMAL SIMBOLOGIA I FUNCIÓ 3.2.3.5.

Las meninas de Velázquez FITXA TÈCNICA 22 - Títol: Las Meninas - Autor: Diego Velázquez - Cronologia: 1656 - Estil: Barroc - Tècnica: Oli sobre tela - Mida: 3,81x2,76m - Localització: Museo del Prado, Madrid ANÀLISI FORMAL SIMBOLOGIA I FUNCIÓ 3.2.3.6. Autoretrat de Vigée-Lebrun FITXA TÈCNICA - Títol: Autoretrat - Autor: Elisabeth Vigée Lebrun - Cronologia: 1782 - Estil: Barroc - Tècnica: Oli sobre tela - Mida: 78,5x68cm - Localització: National Gallery, Londres ANÀLISI FORMAL SIMBOLOGIA I FUNCIÓ 23