Text del document
OBRES DE REFE ART PREHISTÒRIC ART DEL PRÒXIM ORIENT I EGIPTE ART CLÀSSIC: GRÈCIA ART CLÀSSIC: ROMA - Fris de Meidum: desconegut. 2600 ac - Piramides de Gizeh: HEMIUNU 2551-2494 ac - Kore de peplum: desconegut, s VI ac - Dorífor: Policlet, s V ac - Partenó: desconegut s. V ac - Venus de Cnido: s. Praxíteles, IV ac - Teatre epidaure: Policlet el jove, s IV ac - Laoocont i els seus fills: Agesandre, Polidor, Atenodor de Rodes - August de Prima Porta: desconegut, s. I dc - Colosseu o amfiteatre flavi: desconegut, s..I dc - Columna Trajana: Apol·lodor de Damasc, sII dc - Panteó de Roma: desconegut, s.
II dc ART BIZANTÍ ART ISLÀMIC I MUDÈJAR ART PREROMÀNIC ART ROMÀNIC - Santa Sofia de Constantinoble: Antemi de Tralles i Isidor de Milet, s. VI dc - Mesquita de Còrdova: Abd-al-Rahman, s.
VIII - Frescos de l'Absis de Sant Climent de Taüll: mestre de taüll i taller, s.XII - Portada de Sant Pere de Moissac: desconegut, s.XII - Catedral de Santiago de Compostela: desconegut s.XIII ART GÒTIC ART RENAIXENTISTA ART BARROC I ROCOCÓ NEOCLASSICISME I ROMANTICISME - catedral de notre dame: desconegut, s.XII-XIII - Capella della scrovegni o dell'arena: Bondone, s.XIV - Santa Maria del Mar: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, s.XIV - pou de moises: Sluter, s.XIV-XV - el matrimoni Arnoldfini: Jan Van Eyck, s. XV - llotja de valència: Sala de contractacions: Pere Compte, Joan Ivarra Consolat de mar: Pere Compte, Joan Corbera i Domingo Urtiaga, finals s.
XV - David: Donatello, s XV - El naixement de Venus: Botticelli, s.XV - Sant Pietro in Montorio: Bramante, s.XVI - L'escola d'Atenes: Rafael d'Urbino, s.XVI - Volta de la Capella Sixtina i el Judici Final: Miquel Àngel, s XVI - Villa capra (la rotonda): Palladio, s XVI - Dànae: Ticià, s XVI - La mort de la Mare de Déu: Caravaggio, s. XVII - La lliçó d'anatomia del dr Nicolas Tulp: Rembrandt, s XVII - San Carlo Alle Quatro Fontane: Borromini, s XVII - Èxtasi de Santa Teresa: Bernini, s XVII - Las Meninas: Velázquez, s XVII - Palau de Versalles: Le Vau, Le Notre, Hardouin Mansart, finals s.
XVII-XVIII - El jurament dels Horacis, Jacques-Louis David, s XVIII - El 3 de maig a Madrid: Goya, s XIX DEL REALISME AL MODERNISME PRIMERES AVANTGUARDES ART DE LA 2A MEITAT DEL S.XX FET ARTÍSTIC DEL S.XXI - Dinar campestre: Manet, s XIX - Sol ixent. Impressió: Monet s.XIX - El pensador: Rodin, finals s XIX-XX - La Pedrera: Gaudí, ppis s XX - Composició IV: Kandinsky, ppis s.
XX - Formes úniques de continuitat en l'espai: Boccioni ppis s XX - La font: Duchamp, ppis s XX - Pavelló alemany: Mies van der Rohe, s XX - El profeta: Gargallo, s XX - Guernica: Picasso s XX - Casa Kaufamnn: Wright s XX - El marxisme curarà els malalts: Frisa Kahlo, s XX - Museu Guggenheim: Wright, s XX - U: Jackson Pollock, s XX - Maman: Louis Bourgeoise, s XX - L'artista està present: Marina Abramovic, sXXI - Martyrs i Mary: Bill Viola i Kira Perov EDATS ART PREHISTÒRIC ART DEL PRÒXIM ORIENT I EGIPTE ART CLÀSSIC: GRÈCIA ART CLÀSSIC: ROMA EGIPTE: art per l'eternitat, immortalitat i poder diví del faraó. - Arq: monumental, arquitravada (sense arcs), de pedra per durar per sempre.
- Evolució tombes: mastaba piràmides esglaonada piràmides clàssica hipogeu) - Estructura temple(esfinx, pilonos, pati hipetre, sala hipòstila i santuari) - Arts plàstiques: segueixen llei frontalitat, idealisme monàrquic, perspectiva jeràrquica i cànon de perfil (ull i torns de front, cap i extremitats de perfil) PRÒXIM ORIENT (MESOPOTÀMIA): - Construcció amb tova(fang assecat al sol) i maó cuit, inventen l'arc i la volta. Edifici clau: ZIGURAT (temple-torre esglaonat) L'IDEAL DE BELLESA I L'ANTROPOCENTRISME: ésser humà com a mesura de les coses. Busca harmonia, simetria i proporció matemàtica. ARQUITECTURA: temple = centre.
- Ordres clàssics (Dòric, Jònic i Corinti) - Parts del temple (estilòbat, columna amb base i capitell, entaulament, amb arquitrau, fris i cornisa i el frontó. ESCULTURA I EVOLUCIÓ - ARCAIC: figures rígides, hieràtiques, somriure arcais - CLÀSSIC: eq perfecte, introducció contrapposto. Cànon de proporcions de Policlet (Dorífor) i la "curva praxitel·liana) - HEL·LENÍSTIC: trencament de l'equilibri. Arriba drama, linia diagonal, dinamisme, expressió del patiment (pathos) i el realisme desmesurat (Laocoont i els seus fills) PRAGMATISME I MONUMENTALITAT: l'art s'orienta a l'utilitarisme i propaganda política de l'Imperi. ARQUITECTURA: s'adopten ordes grecs però de manera decorativa.
La gran innovació de l'ús de l'OPUS CAEMENTICIUM (formigó romà), que permet cobrir espais colossals amb arcs de mig punt, voltes de canó i cúpules. Tipologies: teatres, amfiteatres, termes, aqüeductes i monuments commemoratius (arcs de triomfs) ESCULTURA: Destaca el retrat patrici(bustos o caps esculpits de membres de la societat alta) d'un realisme absolut heretat de la tradició etrusca (no idealitzen com els grecs, marquen les arrugues i els defectes), i el relleu històric narratiu per explicar les victòries de l'emperador.
ART BIZANTÍ ART ISLÀMIC I MUDÈJAR ART PREROMÀNIC ART ROMÀNIC L'ESPLENDOR DE LA CORT IMPERIAL I TEOCRÀTICA: L'art fusiona la tradició romana amb el misticisme oriental i cristià. ARQUITECTURA: l'espai interior és el més important: ha de recrear el cel a la terra. La gran innovació és la CÚPULA SOBRE PETXINES(triangles esfèrics que permeten passar de planta quadrada a un cúpula circular). MOSAICS: substitueixen la pintura a les parets. Tenen caràcter bidimensional, fons daurats que simbolitxen la llum divina, i jerarquia rígida.
Conceptes iconogràfics clau: el Pantocràtor (Crist jutge) i la Theotokos (la Verge com a tron de Déu) ART ISLÀMIC: art eclèctic que absorbeix elements de les cultures conquerides i està molt marcat per l'aniconisme (prohibició de representar imatges sagrades) ARQUITECTURA: materials lleugers (maó, guix, fusta) però revestits amb deco exuberant (atauric o vegetal, laceria o geomètrica, i epigràfica amb versicles del Corà). - TIPUS D'ARCS: de ferradura, lobulat i mixtilini - Parts de la mesquita de cordova: sahn o pati, minaret, haram o sala d'oració, quibla i mihrab) ART MUDÈJAR: corrent artístic que neix a la Península Ibèrica on els artesans musulmans treballen en territòri crsità.
Caracteritzat per aplicar tècniques decoratives islàmiques (ús del maó vist, ceràmica vidrada, sostres de fusta) a tipologies constructives cristianes (esglésies romàniques o gòtiques) FRAGMENTACIÓ EUROPEA (s.V-X: diferents estils regionals que neixen a Europa occidental després de la caiguda de Roma (art carolingi, asturià, visigòtic…) CARACTERÍSTIQUES COMUNES: esglésies petites, rurals, sovint de planta basilical o de creu llatina, reaprofiten columnes romanes. Conserven l'ús de l'arc de mig punt o introdueixen l'ardc de ferradura (art visigòtic).
Serveix de banc de proves arquitectòniques (murs gruixuts, finestres molt petites) pel que després serà el romànic L'ART DEL FEUDALISMEI LES PELEGRINACIONS (s.XI-XII): 1r estil unificat d'Europa Occidental. L'art és TEOCÈNTRIC i té funcií didàctica ("Bíblia de pedra"). ARQUITECTURA: esglésies sòlides, amb l'aparença de "fortaleses de Déu". ELEMENTS CLAU: planta de creu llatina amb transsepte, nau central coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, i naus laterals. A la capçalera hi ha l'absis amb l'AMBULATORI o GIROLA per als pelegrins.
Els murs són gruixuts i necessiten contraforts exteriors, cosa que fa que casi no hi hagi finestres (interiors foscos) ARTS PLÀSITQUES: totalmenta antinaturalistes i hieràtiques. Les figures s'adapten al marc arquitectònic (portades i capitells). Es fa servir la perspectiva jeràrquitca i la llei de la frontalitat. En pintura mural (tècnica del fresc) destaca el perfilat amb traç negre i colors plans) ART GÒTIC ART RENAIXENTISTA ART BARROC I ROCOCÓ NEOCLASSICISME I ROMANTICISME EL RENÉIXER DE LES CIUTATS I LA BURGESIA (s. XII-XV): Es passa de la por romànica a un Déu més humà i proper. ARQUITECTURA: els edificis s'eleven cap al cel de forma vertical.
Les grans innovacions tècniques són l'ARC APUNTAT i la VOLTA DE CREURIA, permeten descarregar el pes fora del mur a través dels arcs boterells cap als conttraforts exteriors. Com que el mur ja no aguanta el pes, s'obren grans finestrals decorats amb vitralls de colors que omplen l'espai de llum mística ARTS PLÀSTIQUES: tornada progressiva al naturalisme i l'humanisme. Les figures s'independitzen del mur, tenen volum, es giren, expressen sentiments (dolor, alegria, somriure gòtic) i s'introdueix el paisatge i el fons arquitectònic reals. L'HUMANISME I EL TRENCAMENT AMB L'EDAT MITJANA (s.XV-XVI): l'home torna a ser el centre del món. Es recupera l'antiguitat clàssica grecoromana.
EL QUATTROCENTO (Florència, s.XV): Experimentació i racionalització. - ARQ: recerca de la claredat i la geometria pura, arcs de mig punt, columnes clàssiques - PINTURA/ESCULTURA: Invenció de la perspectiva lineal o matemàtica per crear la il·lusió de les 3 dimensions. Anatomia perfecta, harmonia i composició equilibrades en forma de triangles. EL CINQUECENTO (Roma s. XVI): L'etapa de màxima maduresa artística. - LEONARDO DA VINCI: perspectiva aèria i sfumato - MIQUEL ÀNGEL: força i expressivitat continguda dels seus cossos monumentals a la Capella - RAFAEL: perfecció compositiva - TICIÀ (escola veneciana): color comença a predominar sobre el dibuix BARROC (s.
XVII inicis XVIII): l'art del mov, el drama, la línia corba i la teatralitat. S'usa com a eina propagandística política (monarquies absolutes) i religiosa (la Contrareforma catòlica). - ARQ: Murs ondats, plantes el·líptiques o dinàmiques, trnacament d'entaulaments clàssics i espais monumentals - ESCULTURA: Composicions obertes, diagonals, captures del moment de màxima acció i expressió desbordant - PINTURA: Predomini del color sobre el dibui. Neix el Tenebrisme / clarobscur. ROCOCÓ (mitjan s.XVIII): art aristocràtic, cortesà i refinat. Deixa de banda la grandiositat barroca per centrar-se en la deco íntima, els colors pastís, formes asimètriques i temes lúdics o eròtics.
NEOCLASSICISME (finals s.XVIII - inici XIX): art de la il·lustració i de la Rev Francesa. Reacciona contra els excessos del Barroc i el Rococó proposant una tornada a l'ordre, la raó i la severitat clàssica. En pintura es torna a imposar el dibuix pur sobre el color, amb composicions simètriques, temes històrics i morals i un aspecte escultòric de les figures. (jurament dels horacis) ROMANTICISME (1a meitat s.XIX): reacció abs contra la fredor neoclàssica. Reivindica el sentiment, la passió, la subjectivitat, el drama, la bogeria i la llibertat.
El color torna a triomfar de manera explosiva sobre el dibuix, amb pinzellades lliures, composicions dinàmiques (diagonals i piràmides inestables) i temàtiques de revolucions, desastres, exòtiques o paisatges sublims (El 3 de maig a Madrid, Goya) DEL REALISME AL MODERNISME PRIMERES AVANTGUARDES ART DE LA 2A MEITAT DEL S.XX FET ARTÍSTIC DEL S.XXI REALISME (mitjan s.XIX): influenciat pel positivisme i elsmov obrers, l'art deixa de banda la fantasia romàntica per retratar la realitat crua del dia a dia, la classe treballadora ie ls problemes socials sense idealitzacions (Manet, el dinar campestre) ARQUITECTURA DEL FERRO: La Rev Industrial imposa nous materials (ferro colat, acer, vidre, ciment).
Permet construir espais funcionals, diàfans i barats (estacions trens, la Torre Eiffel…) IMPRESSIONISME (dècada de 1870): el gran trencament pictòric. Pinten directament de la realitat i a l'aire lliure. L'objectiu no es pintar "l'objecte", sinó capturar l'efecte de la llum i el canvi temporal en ell. Usen una pinzellada solta, ràpida, curta i colors purs sense barrejar a la paleta (Sol ixen. Impressió. Monet) POSTIMPRESSIONISME: Artistes que parteixen de l'impressionsme però evolucionen cap a camins Mov de ruputra radical abans de la 2a Gurra Mundial (1939-1945) on l'art trenca amb la necessitat d'imitar la realitat. FAUVISME (Matisse): Emancipació del color.
El color s'usa de forma subjectiva, provocatica i lliure, completament desvinculat de la realitat de l'objecte. CUBISME(Picasso): descomposició de la realitat en formes geomètriques planes. Es trenca amb la perspectiva renaixentista; es mostren multiples punts de vista simultàniament a la tela (Guernica, Picasso) FUTURISME (Boccioni): Exaltació de la màquina, la tecnologia, la velocitat i el mov de la vida moderna (Formes úniques de continuitat en l'espai) EXPRESSIONISME: Deformació de la realitat exterior per expresar l'angoixa interior, solitud i el pessimisme soiacl de l'època de la pre-guerra.
EL TRASLLAT DE LA CAPITALITAT DE L'ART: El centre artístic mundial ees desplaça de París a NY després de la 2a Guerra mundial. Expressionisme – Maman EXPRESSIONISME ABSTRACTE/INFORMALISME: Pintura gestual, abstracta i matèrica que reflecteix el trauma de la guerra. Destaca el dripping de Jackson Pollock (Número 1) POP ART (Andy Warhol): Reacció a l'intel·lectualisme de l'abstracció. Usa les imatges de la cultura de masses, la publicitat, els còmics i el consumisme amb un to irònic i crític. MINIMALISME I ART CONCEPTUAL: El minimalisme redueix l'obra a l'essència estructural ("menys és més").
L'Art Conceptual defensa que la idea o el conepte que hi ha darrere de l'obra és molt més important que l'objecte físic en si. PLURALITAT ABS I HIBRIDACIÓ: Ja no existeixen els "estils" tancats. L'art actual es caracteritza per la barreja de llenguatges (instal·lacions, videoart, performance, art digital) ART GLOBAL I COMPORMÍS SOCIAL: Les obres abordes de ple les problemàtiques contemporànies: el feminisme, identitat de gènere, la postglobalització, la crisi climàtica, la decolonització i el qüesitonament de les institucions artístiques tradicionals (els museus). L'art sovint necessita la participació activa de l'espectador per completar el seu significat. personals molt influents.
- Cézanne: busca geometria de la forma - Van Gogh: l'expressió pura dels sentiments a través del color pur - Gauguin: primitivisme de les formes planes. MODERNISME (final del s.XIX): Mov burgès integrador que trenca amb l'historicisme del passat. Reivindica la belles de l'artesania en l'era industrial. Es caracteritza per la línia corba, formes orgàniques inspirades en la natura i l'asimetria. (La Pedrera, Gaudí) ABSTRACCIÓ (Kandinsky): Trencament total. Es prescindeix per complet de qualsevol refe a un objecte real. L'obra és només línia, forma i color pur (composició IV) DADAISME (Duchamp): Mov antiartístic que neix de l'absurd de la 1a Guerra Mundial.
Introdueix el ready-made (La font) SURREALISME (Dalí, Frida Kahlo): Exploració del món de l'inconscient, de les teories del psicoanàlisi de Freud i el món dels somnis, usant associacions d'objectes absurds o l'automatisme artístic ARQUITECTURA RACIONALISTA (MOV MODERN): Funcionalisme pur, absència total de decoració ornamentada, ús de formigó armat, acer i grans superfícies de vidre que permeten plantes lliures (Pavelló alemany de Mies). Conviu amb l'arq orgànica de Frank Lloyd Wright (Casa Kaufamnn) ARQ "DECONSTRUCTIVISTA" i d'autor: Grans edificis espectacular es converteixen en icones de les ciutat gràcies a formes geomètriques tancades, fragmentades i impossibles (Museu Gugg