Anàlisi de l'August de Prima Porta

Actualitzat el · AprenAI

Apunts d'Història de l'Art centrats en l'anàlisi de l'escultura romana de l'August de Prima Porta, cobrint la fitxa tècnica, el context històric, els models i influències, la funció i la lectura formal i iconogràfica.

Història de l'Art · Selectivitat (PAU Catalunya)

4 pàgines · 5 temes · 7 flashcards · 5 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Fitxa tècnica · p. 1
  2. 2. Context històric · p. 1-2
  3. 3. Models i influències · p. 2-3
  4. 4. Funció i significat · p. 3
  5. 5. Anàlisi formal · p. 3-4

1. Fitxa tècnica

Flashcards

Cronologia de l'original i de la còpia de l'August de Prima Porta
Original de bronze: cap al 20 aC. Còpia de marbre: 14 dC.
Estil artístic de l'August de Prima Porta
Romà imperial.
Ubicació actual de l'escultura conservada
Museus Vaticans.
Data i lloc exacte del descobriment de la còpia
20 d'abril de 1863, a la vil·la de Lívia, a Prima Porta.

Preguntes tipus test

  1. Quina relació tècnica i material existeix entre l'obra original de l'August de Prima Porta i l'exemplar conservat als Museus Vaticans?
    • a) L'original es va realitzar en bronze mitjançant fosa, mentre que la còpia conservada és de marbre de Carrara treballat amb talla.
    • b) Totes dues peces es van produir en marbre policromat mitjançant la tècnica de la fosa directa en motlle de guix.
    • c) L'original es va esculpir directament en marbre de Carrara i la peça conservada correspon a una fosa de bronze posterior.
    • d) L'original i la còpia van compartir el bronze com a matèria primera emprant exclusivament el mètode de la talla.

    Resposta: a) L'original es va realitzar en bronze mitjançant fosa, mentre que la còpia conservada és de marbre de Carrara treballat amb talla.. L'obra original va ser feta de bronze mitjançant fosa (aproximadament cap al 20 aC), mentre que la còpia és de marbre de Carrara realitzada amb talla (datada cap al 14 dC).

  2. A qui s'atribueix l'encàrrec de la còpia pòstuma de marbre descoberta a Prima Porta?
    • a) A Juli Cèsar com a ofrena prèvia a la constitució de l'Imperi.
    • b) A les tropes romanes destacades als territoris pacificats.
    • c) Al Senat romà de manera exclusiva per commemorar la pau.
    • d) A l'esposa de l'emperador, Lívia, per a la seva vil·la.

    Resposta: d) A l'esposa de l'emperador, Lívia, per a la seva vil·la.. Mentre que el Senat romà va encarregar l'original, la còpia pòstuma en marbre s'associa a Lívia.

2. Context històric

Flashcards

Cronologia de les tres etapes de la història de Roma
Monarquia (753-509 aC), República (509-27 aC) i Imperi (27 aC-476 dC).
Anys d'inici i final del mandat d'Octavi August
Del 27 aC (inici de l'Imperi) al 14 dC.
Concepte de Pax Romana impulsat per August
Període d'estabilitat, prosperitat econòmica, comerç i construcció iniciat per August.

Preguntes tipus test

  1. Quina diferència principal s'observa en l'escultura entre la República romana i l'Imperi d'August?
    • a) Durant la República l'art és exclusivament religiós, mentre que en l'Imperi passa a ser exclusivament militar.
    • b) La República rebutja qualsevol influència etrusca, mentre que l'Imperi adopta directament els cànons egipcis.
    • c) La República utilitza la idealització divina dels líders, mentre que l'Imperi torna a l'austeritat del retrat funerari.
    • d) La República s'enfoca en el realisme individualitzat, mentre que l'Imperi combina el realisme amb la idealització propagandística.

    Resposta: d) La República s'enfoca en el realisme individualitzat, mentre que l'Imperi combina el realisme amb la idealització propagandística.. A la República destaca el realisme i els trets psicològics o de l'edat, mentre que a l'Imperi s'introdueix la idealització per transmetre poder i estabilitat.

  2. Quin paper jugava l'art en el programa polític d'August durant la Pax Romana?
    • a) Es limitava a registrar cronològicament els decrets emesos pel Senat romà.
    • b) Servia com a instrument per difondre la imatge de l'emperador a les províncies i legitimar el seu poder.
    • c) Tenia una finalitat purament decorativa per a les vil·les privades dels patricis romans.
    • d) Funcionava com a homenatge exclusiu a les divinitats tradicionals sense al·lusions polítiques.

    Resposta: b) Servia com a instrument per difondre la imatge de l'emperador a les províncies i legitimar el seu poder.. L'art s'utilitzava com a eina de propaganda per reforçar l'obediència, consolidar l'estabilitat i legitimar l'autoritat d'August a tot l'imperi.

  3. Com legitimava August el seu origen diví segons la tradició de la seva família adoptiva?
    • a) Mitjançant una proclamació directa del Senat declarant-lo fill de Mart.
    • b) A través de la seva consagració exclusiva pel col·legi sacerdotal etrusc.
    • c) Assumint el llinatge reial directe dels primers reis de la Monarquia romana.
    • d) Mitjançant la família Júlia, que deia descendir de Venus a través d'Enees.

    Resposta: d) Mitjançant la família Júlia, que deia descendir de Venus a través d'Enees.. Havent estat adoptat per Juli Cèsar, va ingressar a la família Júlia, que afirmava descendir de la deessa Venus a través d'Enees.

3. Models i influències

4. Funció i significat

5. Anàlisi formal

Text del document

1. FITXA TÈCNICA ●​ Títol: August de Prima Porta. ●​ Autor: desconegut. ●​ Cronologia: original de bronze, aproximadament del 20 aC; còpia de marbre del 14 dC. ●​ Estil: romà imperial. ●​ Material: original de bronze (desaparegut); còpia de marbre de Carrara. ●​ Tècnica: fosa (original) i talla (còpia). ●​ Tipologia: escultura exempta, individual. ●​ Dimensions: 2,04 m. ●​ Localització actual: Museus Vaticans. ●​ Descobriment: 20 d'abril de 1863, a la vil·la de Lívia, a Prima Porta, prop de Roma. ●​ Comitent: el Senat romà per a la representació original; la còpia pòstuma s'associa a Lívia. Dades basades en els teus apunts i documents. 4[1][1].

AUGUST Pr.P.Resum-09 (1).pdf AUGUST-DE-PRIMA-PORTA_-LidiaCepa (1).pdf 2. CONTEXT HISTÒRIC Roma es divideix en tres etapes: ●​ Monarquia: 753-509 aC. ●​ República: 509-27 aC. ●​ Imperi: 27 aC-476 dC (Imperi romà d'Occident). República vs. Imperi República Imperi 509-27 aC 27 aC-476 dC Realisme en el retrat Idealització del governant Trets físics i psicològics individualitzats Imatge de perfecció, autoritat i poder Virtus, honor i servei a Roma; importància del Senat Poder concentrat en l'emperador, tot i mantenir institucions republicanes República: l'escultura romana destaca pel realisme, especialment en els retrats, que representen les arrugues, l'edat i els trets psicològics.

Es relaciona amb la tradició etrusca i els retrats funeraris. Imperi: amb August, l'art es converteix en un instrument de propaganda política. Combina el realisme romà amb la idealització grega per transmetre poder, estabilitat i grandesa. Època d'August Octavi August va iniciar l'Imperi l'any 27 aC, després de les guerres civils. Va governar fins al 14 dC i va impulsar la Pax Romana, un període d'estabilitat, prosperitat econòmica, desenvolupament comercial i construcció de grans obres. L'art servia per difondre la imatge de l'emperador arreu de les províncies, reforçar l'obediència i legitimar el seu poder.

August es presentava com a continuador de la República, garant de la pau i respectuós amb les tradicions. L'escultura original commemorava els èxits militars i la pacificació de territoris. La còpia pòstuma el representa també com un personatge divinitzat. Octavio Augusto fue adoptado por su tío abuelo Juli Cèsar, que el va nomenar hereu. Així, va entrar a la família Júlia, que afirmava descendir de Venus (Afrodita) a través d'Enees, fill de la deessa. Després de les guerres civils, va arribar al poder i el Senat li va concedir el títol d'August l'any 27 aC, iniciant l'Imperi romà. 3.

MODELS I INFLUÈNCIES L'obra combina dues grans influències: ●​ Grega: el Dorífor de Policlet, del qual adopta el contrapposto, les proporcions equilibrades, l'anatomia idealitzada i la postura. ●​ Etrusca i romana republicana: el realisme del rostre, la individualització dels trets i la tradició del retrat, visible també en obres com el retrat de Luci Juni Brut. L'escultura combina, per tant, idealisme grec i realisme romà, amb una clara finalitat política. Els tres models de representació d'August 1. Cap militar (imperator) Representat com a general, amb cuirassa i paludamentum, dirigint les tropes. Transmet victòria, autoritat i capacitat militar. 2.

Cap religiós (Pontifex Maximus) Representat amb la toga i el cap cobert. Expressa la seva autoritat religiosa i el respecte per les tradicions. 3. Cap civil Representat amb toga, com a governant i màxima autoritat civil. Transmet ordre, legalitat i estabilitat. 5. FUNCIÓ I SIGNIFICAT ●​ ●​ ●​ ●​ Militar: presenta August com un general victoriós i pacificador. Civil i política: legitima el seu poder i transmet autoritat i estabilitat. Religiosa: el relaciona amb els déus i el seu origen diví. Estètica i commemorativa: exalta August i celebra les seves victòries. Origen diví: August va ser adoptat per Juli Cèsar i pertanyia a la família Júlia, que afirmava descendir de Venus a través d'Enees.

Cupido i el dofí simbolitzen aquest origen diví. Peus descalços: simbolitzen la divinització d'August després de la seva mort, associant-lo amb els déus. 4. ANÀLISI FORMAL – August de Prima Porta L'August de Prima Porta és una escultura exempta de cos sencer, feta de marbre i de 2,04 metres d'alçada. Tot i que es pot observar des de diferents angles, està pensada principalment per ser vista de front. La postura i la composició: August està dret i adopta el contrapposto, és a dir, reparteix el pes del cos entre les cames, amb una de més rígida i l'altra més relaxada. Aquesta postura, inspirada en el Dorífor de Policlet, dona naturalitat i moviment a l'escultura.

Té el braç dret aixecat, com si estigués dirigint les tropes, mentre que amb l'esquerre subjecta el mantell militar, anomenat paludamentum. La roba i la cuirassa: August porta una túnica, una cuirassa musculada amb relleus i un mantell militar anomenat paludamentum, que li envolta la cintura. Els plecs de la roba creen diagonals i donen sensació de moviment. La cuirassa està dividida en diferents escenes. Al centre, un guerrer (representant els parts) retorna a un romà les insígnies militars romanes que havien estat perdudes quan els parts van derrotar l'exèrcit de Cras a la batalla de Carrhae. Aquesta devolució simbolitza la recuperació de l'honor i el prestigi de Roma gràcies a August.

També hi apareixen déus i personificacions de territoris pacificats, com Hispània i la Gàl·lia, que representen les seves victòries i conquestes. D'aquesta manera, la cuirassa serveix com a propaganda política i militar. El rostre: té els cabells arrissats i un rostre jove, serè i idealitzat, tot i conservar trets individuals. Transmet autoritat, tranquil·litat i humanitat. Cupido i el dofí: al costat de la cama dreta hi ha Cupido sobre un dofí. Aquest grup ajuda a sostenir el marbre i simbolitza l'origen diví de la família Júlia, descendent de Venus a través d'Enees. La tècnica, el color i la textura: la còpia està feta amb la tècnica de la talla en marbre.

La superfície és llisa i polida, mentre que els relleus i els plecs creen clarobscurs. Originalment estava policromada, amb colors vius com el vermell i el blau. En conjunt, l'escultura combina equilibri, naturalitat i idealització per representar August com un emperador poderós, jove i victoriós. L'August de Prima Porta combina el realisme romà i l'idealisme grec per representar August com un emperador jove, poderós i protegit pels déus. La postura, la cuirassa i els símbols mitològics serveixen per glorificar les seves victòries i legitimar el seu poder.

Més apunts d'Història de l'Art

Exàmens, temes i apunts de Història de l'Art

Subido por alumnos de 2º Bachillerato de Institut El Calamot · Exámenes y apuntes de Institut El Calamot

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat