1. Context històric i anàlisi arquitectònica
Flashcards
- Quins arquitectes van dissenyar el Partenó?
- Ictinos i Cal·lícrates.
- En quins anys es va construir el Partenó?
- Entre els anys 447 i 432 aC.
- Qui dirigia la reconstrucció general de l'Acròpolis?
- L'escultor Fídies, sota encàrrec del magistrat Pèricles.
- Com es defineix la tipologia de planta del Partenó?
- Planta rectangular, octàstil, perípter i amfipròstil (amb dos pòrtics hexàstils).
Preguntes tipus test
- Quin propòsit polític perseguia el vast programa edilici encarregat per Pèricles a l'Acròpolis?
- a) Celebrar la victòria final d'Atenes en les guerres del Peloponès davant de totes les polis gregues.
- b) Construir una fortalesa defensiva per protegir els ciutadans d'un atac immediat de Macedònia.
- c) Retre homenatge a l'aliança militar signada entre Atenes i Esparta a la Lliga del Peloponès.
- d) Plasmar en pedra el lideratge i el poder hegemònic d'Atenes sobre el conjunt del món grec.
Resposta: d) Plasmar en pedra el lideratge i el poder hegemònic d'Atenes sobre el conjunt del món grec.. El text assenyala que Atenes volia plasmar en pedra el seu paper com a capdavantera del món grec a través d'aquest programa edilici.
- Quins van ser els arquitectes responsables del projecte del Partenó?
- a) Ictinos i Fídies.
- b) Ictinos i Cal·lícrates.
- c) Cal·lícrates i Pèricles.
- d) Fídies i Pèricles.
Resposta: b) Ictinos i Cal·lícrates.. El document especifica que el Partenó és una obra d'Ictinos i Cal·lícrates, mentre que la reconstrucció global de l'Acròpolis era dirigida per Fídies.
- Amb quina finalitat s'utilitzen l'èntasi a les columnes i la curvatura a l'estilòbat del Partenó?
- a) Per corregir les deformacions dels efectes òptics i preservar la impressió d'harmonia frontal.
- b) Per facilitar el desguàs ràpid de l'aigua de pluja procedent de la teulada a dues aigües.
- c) Per reduir el pes total dels carreus sobre els fonaments excavats a la roca de l'Acròpolis.
- d) Per adaptar l'estructura dòrica a la incorporació excepcional de capitells d'ordre jònic.
Resposta: a) Per corregir les deformacions dels efectes òptics i preservar la impressió d'harmonia frontal.. El text especifica que tant els intercolumnis d'interval variable com l'èntasi i la curvatura de l'estilòbat corregeixen els efectes òptics de la visió humana.
2. Programa escultòric, significació i evolució històrica
Flashcards
- On es trobava l'estàtua criselefantina d'Atena i qui en va ser l'autor?
- A la cel·la del Partenó; va ser creada per l'escultor Fídies.
- Quins tres cicles mitològics es representaven a les noranta-dues mètopes?
- La Gigantomàquia, l'Amazonomàquia i la Centauromàquia.
- Quina temàtica representava el frontó de la façana occidental del Partenó?
- La disputa entre Atena i Posidó pel domini d'Atenes.
- Quina funció tenia l'opistòdom del temple del Partenó?
- Custodiar el tresor del temple i de la ciutat.
Preguntes tipus test
- Quina temàtica representaven les escultures del frontó oriental del Partenó?
- a) La processó cívica de les Panatenees
- b) El naixement de la deessa Atena
- c) La disputa entre Atena i Posidó per la ciutat
- d) La lluita mítica entre déus i gegants
Resposta: b) El naixement de la deessa Atena. El frontó de la façana oriental estava dedicat al naixement d'Atena, mentre que la disputa amb Posidó per la ciutat se situava a la façana occidental.
- Per quina raó la ubicació del fris de les Panatenees resulta excepcional en el Partenó?
- a) Perquè ocupa el perímetre interior dels murs de cel·la i opistòdom en un temple dòric
- b) Perquè només decorava la cara interna del pòrtic occidental de l'edifici
- c) Perquè està situat a l'exterior de l'arquitrau en lloc de coronar la cornisa
- d) Perquè va ser esculpit en fusta policromada en comptes de marbre del Pentèlic
Resposta: a) Perquè ocupa el perímetre interior dels murs de cel·la i opistòdom en un temple dòric. El fris jònic continu situat al perímetre interior dels murs de la cel·la i l'opistòdom és una disposició del tot infreqüent per a un temple d'ordre dòric.
- Quin era el propòsit funcional principal del temple grec tradicional?
- a) Custodiar la imatge divina i preservar els tresors de la comunitat
- b) Facilitar el sacrifici comunitari i el culte directe dels fidels al seu interior
- c) Acollir assemblees multitudinàries de ciutadans durant les festes cíviques
- d) Servir d'allotjament als sacerdots majors i custodiar els arxius de la polis
Resposta: a) Custodiar la imatge divina i preservar els tresors de la comunitat. El temple grec no estava destinat a acollir el culte dels fidels a l'interior, sinó a conservar la representació dels déus a la cel·la i guardar el tresor a l'opistòdom.
I 4 flashcards i 3 preguntes més al document.
Text del document
Partenó. El Partenó és un temple d'estil grec clàssic i ordre dòric, obra d'Ictinos i Cal·lícrates. Està construït amb marbre del Pentèlic i fusta. Data dels anys 447-432 aC, i és una construcció arquitravada. Es troba situat al seu enclavament original, al turó atenenc de l'Acròpolis, i estava dedicat a la deessa Atena, protectora de la ciutat (Atena Pàrtenos). Fa 69,5X31 m. Después de les destruccions causades per les guerres mèdiques, Pèricles encarrega el projecte als seus autors l'any 480, en el marc de la reconstrucció de l'Acròpolis, dirigida per Fídies. Aquest magistrat atenenc va ser tant important que el segle V aC ha estat anomenat « el segle de Pèricles ».
Atenes coneix aleshores el moment del seu màxim esplendor, i proposa com a model el seu sistema democràtic, aglutinant d'altres polis en la Lliga de Delos. La seva voluntat hegemònica la duu a l'enfrontament amb Esparta i la seva Lliga del Peloponès. El vast programa edilici endegat per Pèricles cal entendre'l en aquesta clau: Atenes vol plasmar en pedra el seu paper com a capdavantera del món grec. El conflicte acabarà duent a les guerres del Peloponès, i deixarà el sistema grec de polis obert a la intervenció macedònia. El Partenó és l'exemple més conegut de temple grec clàssic.
És un temple de planta rectangular, octàstil, perípter i amfipròstil (té dos pòrtics hexàstils), format per una pronaos, una cel·la i un opistòdom. Com que és d'ordre dòric, les seves columnes tenen un capitell format per un àbac, un equí sense decoració i un 1 collarí, que descansen sobre un fust marcadament estriat, format per diverses peces. Les columnes, sense base com correspon a l'ordre dòric, descarreguen directament sobre l'estilòbat, que al seu torn s'aixeca sobre dos estereòbats.
Aquestes columnes fan 10,5 m d'alçada, per un diàmetre d'1,8 m a la base, i estan separades per intercolumnis d'interval variable, que corregeixen l'efecte òptic des d'una visió frontal, que és la que es prioritza. Si la separació fos regular, l'espectador tindria la sensació que les columnes s'acosten. Igualment, presenten un èntasi a les 2/5 parts de la seva alçada, per consideracions del mateix tipus. El mateix passa amb l'estilòbat i els estereòbats, lleugerament corbats. El nombre de les columnes laterals és excepcional, i trenca el canon tradicional: aquest recomanava una relació de 6:13,mentre que el partenó presenta 8:17.
Els murs de la cel·la i l'opistòdom són isòdoms, formats per carreus no gaire grans. A sobre d'ells i de les columnes descansa l'entaulament, format per un arquitrau llis i sense decoració ; un fris dividit en tríglifs i mètopes, decorades amb relleus ; i una cornisa que sobresurt. Com que la teulada, avui perduda, era a dues aigües, a les façanes hi ha un frontó que estava ple d'escultures. També en aquests elements suportats hi ha una curvatura de finalitats correctores de la visió. Originalment, als vèrtexs hi havia col·locades unes acròteres.
El volum exterior és el d'un paral·lelepíde, trencat per la teulada a dues aigües; mentre que l'interior, de dimensions reduïdes, només rep la il·luminació de la porta. El Partenó està urbanísticament situat en el conjunt de 2 l'Acròpolis,a la qual, paradoxalment, donava l'esquena, ja que el temple presenta la façana principal cap a l'est. Això, i les seves reduïdes dimensions, s'explica perquè el temple grec no estava destinat al culte dels fidels, sinó a conservar la representació dels déus. La seva cel·la hostatjava l'estàtua criselefantina d'Atena, obra de Fídies; i l'opistòdom, el tresor del temple.
El temple, a més de la decoració escultòrica, tenia també, originalment, una viva policromia, ja que la blancor original de l'estatuària clàssica és només fruit de la pèrdua dels colors originals. El Partenó és un edifici arquetípic de l'arquitectura grega: sistema arquitravat, columnes d'ordre ben definit, una forma clarament referida a la seva funció. Però també és un edifici extraordinari. En primer lloc, perquè es troba al recinte sagrat de l'Acròpolis, i era el temple de la deesa principal: això explica la cura que s'hi posa per evitar que els condicionants del sentit humà de la visió interfereixin en l'ideal grec d'harmonia, proporció i escala humana.
En segon lloc, perquè l'Atenes de Pèricles s'exhibeix a sí mateixa i davant els ulls del món en un edifici tant emblemàtic. És per això que hi treballen els millors artistes de l'època, i no només en l'arquitectura, sinó també en l'escultura, obra de Fídies i el seu taller. Les escultures dels frontons estaven dedicades al naixement d'Atena (façana oriental) i la disputa d'aquesta deessa amb Posidó per la posessió de la ciutat (façana occidental). La major part d'aquestes escultures es troben al British Museum des del 1799, i són l'objecte d'un litigi entre Grècia i la Gran Bretanya.
Les noranta-dues mètopes amb relleus, de les que es conserven dinou, en diferents museus del 3 món, estaven dedicades a la Gigantomàquia, l'Amazonomàquia i la Centauromàquia. Ocupant tot el perímetre interior dels murs de cel·la i opistòdom hi havia el fris de les Panatenees, una posició del tot infreqüent en un temple dòric, que només s'entèn si es recorda que és una reconstrucció tardana. El fris, els diferents panells del qual també estan dispersos, va marcar un model tant gran que s'ha arribat a parlar d'"estil Partenó" de relleus. La història del Partenó reflectéix també les batzagades de la història europea, en general, i la grega, en particular.
Al segle VI va ser transformat en església pels bizantins, i en mesquita pels turcs al XV, afegint-se-li minaret. Al segle XVII va ser transformat en polvorí, i fins i tot va explotar durant la guerra entre els venecians i els otomans. Reconstruït después que Grècia assolís la independència, va ser reconstruït. Avui, però, la principal amenaza a què s'ha d'enfrontar és la pol·lució de la ciutat. En qualsevol cas, el segle V aC marca, amb el Partenó, un model de bellesa arquitectònica al qual s'hi ha referit, en positiu o en negatiu, tota l'evolució arquitectònica posterior. 4 5