Text del document
Unitat 2 Plató (Llibre II 368 c - 378 c): com es constitueix una ciutat (Llibre IV 427 c - 434 d i 434 d - 445 e): reflexiona sobre la virtut i la funció de cada classe social + justícia i tres tipus d'ànima (Llibre VII 532 l - 535a i 514 c-520 c): mite de la caverna i dialèctica Punts: 4.1, 4.2 i 4.4. Plató crea el primer gran sistema filosòfic. Plató neix al 427 aC i mor al 347 aC. El seu nom vertader era Arístocles, Plató només era el seu sobrenom. Entra en contacte amb Sòcrates i de seguida es va convertir en deixeble i admirador del seu mestre. Plató després de la mort de Sòcrates marxen d'Atenes per temor de ser perseguits i eliminats com al seu mestre.
Entra en contacte amb altres filòsofs coneguts i a Sicília concretament a Siracusa governa un tira que es diu Dionisi primer que fa esclau a Plató. L'amic de Plató Dion el compra i l'allibera i aquest torna a Atenes. Una vegada en Atenes Plató fundarà la seva escola filosòfica anomenada Acadèmia. Plató torna a Sicília per la coronació d'un nou tira i el nou tira fill de l'altres empresona a Plató. L'alliberen i torna a Atenes i Dionís li interessa la filosofia, llavors Plató torna altra vegada a Sicília. Com veu que no li estan fent cas torna a l'acadèmia i mor al 347 aC. Plató està proposant com a crear una ciutat perfecta.
Podem determinar 4 grans períodes en la història de Plató: - Període Socràtic; segueix el pensament de Sòcrates i defensa les idees del seu mestre (apologia de Sòcrates). - Període de transició o antisofista; critica les idees dels sofistes. (El convit i la Llei I de la República) - Període de maduresa; Fadó, Febre i República (II-X). - Període Vellesa; fa referència al període d'autocrítica i revisió de les seves posicions filosòfiques. Unitat 3 La teoria de les Idees Eidos Eidos: Formas, arquétipo, essència, figura, model. Dualisme ontològic o metafísica: Món sensible Món intel·ligible 1) Realitat d'ordre material (el món sensible és el món material que podem olorar, tocar, etc).
2) Existència participada o relativa (Les realitat sensibles estan condicionades per les realitats intel·ligibles i depenen d'aquests per existir). 3) Còpia imperfecta, les coses sensibles imiten o participen de les Idees. 4) Els objectes que captem pels sentits estan sotmesos al camí (generació i corrupció) 5) Món d'aparences, és el món dels fenòmens, és a dir, no d'allò que realment són les coses sinó d'allò que apareix o es manifesta d'ells. 6) Món del canvi, de la pluralitat i la multiplicitat (hi ha una pluralitat de coses que se semblen i alhora hi ha moltes coses sotmeses al canvi) 1) Realitat intel·ligible i intangible. (no té una realitat material ni física.
És una realitat extramental, és a dir, fora de la ment). 2) Existència perfecta, absoluta, eterna, immutable i única. 3) Les Idees són les causes de les coses (si no existeixen les Idees els objectes no podrien existir). 4) Les Idees són immutables i inalterables. Són captades per l'enteniment la raó. 5) Les Idees estan jeraritzades (no totes les lleis tenen el mateix estatus. Jerarquia ontològica perquè algunes tenen més ……. des del punt ontològic) 6) És el món que realment existeix (objecte de coneixement dallo que és estable i universal). Entre aquestes dues idees totes les coses que existeixen són còpies d'aquestes idees.
Finalisme vs mecanicisme (concepcions teleològiques): - A partir de la modernitat sorgeix una explicació mecaniciste. - Mecanicisme és aquella concepció de la realitat on aquesta s'explica només a partir de lleis i causes mecàniques del moviment. - El finalisme seria aquella concepció de la realitat on aquesta la realitat es troba orientada cap a la consecució d'unes determinades finalitats. Aquests fins actuen com a causes explicatives de la constitució i desenvolupament de la realitat. - Assemblar-se el més possible als models del món de les idees. Timeu: - Ens parla de l'origen del cosmos. - Ens explica les causes que originen o que constitueixen el món.
Tipus de causes: - Causa material matèria amorfa, caòtica o informe que no té forma i aquesta causa material explicaria allò que hi ha al món sensible d'imperfecció. - Causa exemplar les idees que actuen com a models i explica allò que hi ha al món d'ordre, bellesa i raó. - Causa ordenadora DEMIURG, el demiurg pren les idees com a models exeplars i teleològics i a partir d'element primigeni i amorf que és la matèria per etern, configura totes les realitats sensibles i les organitza segons el mateix orde racional i de bellesa del món intel·ligible. Jerarquia de les Idees (de més a menys valor): - Idees d'objectes naturals i artificials.
- Idees sobre objectes matemàtics i lògics (allò vertader, allò semblant, triangle, 84, gran, petit, igualtat, pluralitat) aquestes idees són lògiques - Idees ètiques i estètiques (bondat, justícia, bellesa, lleialtat) - Idea del bé. igual que el sol és causa d'il·luminar i donar llum als objectes: causa de que es pugui donar el coneixement i causa de l'existència de la resta de les idees. Les idees com a models com a exemplars hem presoposar que ha d'existir la del bé.
Unitat 3 La teoria del coneixement 3.1 Antecedents DUALISME ONTOLÒGIC DUALISME EPISTEMOLÒGIC MON INTELIGIBLE MON SENSIBLE EPISTEMOLÒGIC (ciència, la raó i l'enteniment i coneixerem les idees que habiten al món intel·ligible) DOXA (opinió, aquell coneixement que s'obté a través dels sentits a través de les aparences) 3.2 Els graus del coneixement L'al·legoria de la línia o símil de la línia. al final del llibre VI apareix el símil de la línia. EIKASIA (imaginació): Parlem de EIKASIA com a facultat de veure imatges (captar-les o percebre-les). Percepció acrítica incapaç de relacionar les percepcions amb altres o també de diferenciar entre un objecte i el seu reflex.
PISTIS (creença): Coneixement que obtenim mitjançant l'experiència sensible (tant l'experiència sensible nostra com la d'altres). Encara que és capaç de relacionar les seves percepcions, no estan sotmesos a anàlisi crític, és una percepció acrítica. No és l'autèntic coneixement, però tampoc és un coneixement fals és un coneixement insuficient. DIANOIA (pensament discursiu): Capacitat d'anàlisi lògica i crític. Es serveixen dels objectes sensibles com a còpies o imatges de les realitats matemàtiques l'existència de la qual té lloc al segment C (segment superior) necessitarem els objectes materials per comprendre i conèixer les idees matemàtiques i lògiques.
NOESI (pensament intuïtiu o raó intuïtiva): Captació immediata de les idees sense cap mena de mediació APREHENDRE (captar intel·lectualment mitjançant la raó) de les idees captar immediatament o agafar intel·lectualment per mitjà de la raó o de l'enteniment. Percepció directa de les idees sense cap mitjans. Quins són els grans camins o vies que ens permeten captar les idees o arribar al món de les idees?
- Ciències propedèutiques (preparatòries): aritmètica, geometria, estereometria, astronomia i música ciències matemàtiques (DIANOIA) - Dialèctica: noció complexa del pensament de Plató té més d'un sentit 1r sentit (algunes vegades apareix com el mètode racional per excel·lència, consisteix en el joc de preguntes i respostes (diàleg) i segueix un doble procés complementari d'anàlisi i síntesi) (joc de preguntes i respostes per a arribar a l'excel·lència) 2n sentit (es presenta com la ciència suprema que té per objecte discernir (diferenciar) les diferents idees) 3r sentit (deixa de ser un mètode i una disciplina racional per a convertir-se en una espècie d'art amb l'objectiu d'evocar les idees) 4t sentit (tots aquests sentits estan relacionats) La dialèctica serveix per a pujar de la multiplicitat d'allò sensible al cim (cima) del món de les idees (la idea del bé) i mostrar que és el fonament de la resta d'idees.
La dialèctica descendent suposa comprendre la relació entre idees una vegada hem conegut o vist la idea del bé. - Ciències propedèutiques (Llibre de la República) - Dialèctica (Llibre de la República) - Teoria de la reminiscència Fedó, Menó Conèixer és recordar. L'ànima habita el món intel·ligible i llavors té el coneixement d'aquestes idees (contempla les idees). L'anima cau i s'uneix amb un cos i com a conseqüència es perd el coneixement d'aquestes idees (s'oblida) que queden amagades però no perdudes per a sempre.
Tenir experiència dels objectes materials fa recordar i entendre que aquests objectes materials són còpies (imperfectes que imiten a les idees) i torna a recordar o recuperar el coneixement de les idees que havia desaparegut en unir-se a un cos. - Impuls eròtic Convit, Fedre Camí o via per a arribar a la idea de bellesa (però és una via irracional) Objectius de l'"eros" (bellesa) (de menys a més): cos bell de la persona que estimem, hi ha cossos bells, bellesa a l'ànima, bellesa en les normes i les lleis, és ciències són belles, idea de bellesa.
- Catarsi o purificació Fedó En vida l'ànima ha de ser arrossegada per aquests desitjos - Per a Plató l'ànima és únicament racional, però aquesta ànima pot estar seduïda (perdre el seu objectiu) per 3.2 Antropologia L'ésser humà està format per dues substàncies i realitats: - Cos i ànima Dualisme antropològic. Són dues substàncies heterogènies (diferents). Cos Naturalesa material. Origen Món sensible Ànima Naturalesa espiritual. Origen Món intel·ligible - La unió de cos i ànima és una unió accidental (l'ànima hauria d'estar al món de les idees) "El cos és la presó de l'ànima". - L'ànima per a Plató serà més important perquè diu que l'ànima és principi de vida i de moviment.
Perquè alguna cosa sigui animat i no inanimat ha de tenir ànima. - Fins al Fedó Plató tindrà una concepció unitària o simplista de l'ànima. L'ànima racional i pot estar il·luminada o no pel coneixement L'ànima si té coneixement llavors serà virtuosa. L'ànima s'enfronta al cos El cos és la seu (sede) dels instints, pulsions, passions, etc. (aspectes irracionals) Ànima és racional. Pot estar il·luminat o no pel coneixement. El conflicte entre la part racional i la part irracional la trasllada a l'interior de l'ànima és quan desenvolupa el que es coneix com a "concepció tripartita (tres parts de funcions) de l'ànima" (apareix a la República, el Fedre i al Timeu).
Part racional (raó) part racional de l'ànima, conèixer el món intel·ligible i el món de les idees (conèixer les idees), dirigir a les altres dues parts irracionals. Part irascible (ànim) part irracional de l'ànima, valentia i força de voluntat, seguir les ordres i els dictàmens de la part racional. La part irascible també té relació amb les parts nobles. Part concupiscible (apetit) part irracional de l'ànima, té relació amb les passions, pulsions, etc. Ètica Política Part de l'ànima Virtut Classes socials Part racional Virtut de la Saviesa i prudència (saber que fer correctament en cada moment, saber que està bé i que està malament).
(Té les tres virtuts, però destaca la saviesa) En el pensament de Plató hi ha una correlació estructural entre l'individu i la Polis. Qui ha dirigir la ciutat (els governants) s'anomena el filòsof rei. Amb aquell coneixement governada, farà lleis i governarà la ciutat a partir del coneixement que té. Com a conseqüència del coneixement que en té que domina en la saviesa llavors diem que té una virtut de la saviesa. Part irascible Virtut de la Fortalesa (sí cada part de l'ànima compleix la seva funció o tasca arribarà a aquesta virtut).
(Té dues virtuts, però destaca la fortalesa) Els guardians la seva tasca és protegir de possibles agressions externes i dins de la ciutat mantenir l'ordre i fer complir les lleis. La virtut que destacarà en els guardians serà la fortalesa. Part concupiscible Virtut de la Temprança (moderació de les pulsions i desitjos). (Té una virtut que és la temprança) Els productors (camperols, comerciants) la seva funció és produir béns i serveis i, per tant, la virtut que han de tenir és la temprança (moderació d'aquestes pulsions i desitjos) Una altra virtut Justícia (resultat de l'harmonia de les parts).
(com a resultat de l'acompliment de cada funció o virtut de l'ànima, tenim com a resultat que governa la justícia a l'ànima). (està governant la (a nivell de la Polis) (a nivell de l'ànima cada persona compleix la seva funció) Si cada classe social compleix la seva tasca o funció (harmonia) diem que en aquesta ciutat governa la Justícia. injustícia si la part concupiscible com el desig sexual s'incompleix. També hi ha una injustícia quan alguna d'aquestes virtuts no es compleixen). (quan la part irascible sucumbeix, la part irracional és la que domina). Si cada part de l'ànima compleix la seva funció, llavors hi ha una virtut.
Cada individu pertany a una determinada classe social tenim present les seves característiques naturals i la PAIDEIA (educació). Els individus tenen uns dots i característiques naturals. L'estat s'encarrega de l'educació i seran educats en gimnàstica i música: - A partir dels 20 anys perquè destaquen per les seves capacitats físiques, s'esforcen, etc, passaran al següent nivell i els que no es convertiran en guardians. - Entre 20 i 30 anys seran educats en les ciències propedèutiques. - Als 35 a la dialèctica. - Dels 35 als 50 a tenir responsabilitat. - A partir dels 50 governaran.