Filosofia: Apunts Selectivitat (Presocràtics a Nietzsche)

I 60 flashcards i 40 preguntes més al document.

Text del document

FILOSOFIA: APUNTS SELECTIVITAT Grup A: Plató Grup B: B1. Descartes B2. Locke B3. Hume B4. Kant Grup C: C1. Mill C2. Nietzsche COMPARACIONS Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 PLATÓ I LA FILOSOFIA GREGA Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 1. FILOSOFIA PRE-SOCRÀTICA 1.1 La tasca de l'historiador 1.2. El pas del mite al logos? 1.3. Presocràtics i el principi (*) 1.4. Físics jònics (*) a) Tales de Milet (c. 624 – c. 546 a.C.) b) Anaxímenes de Milet (c. 590 - 528/525 a.C.) c) Anaximandre de Milet (c. 610 - c. 545 a.C.) 1.5. Pitàgores i els pitagòrics 1.6. Heràclit d'Efes 1.7. Parmènides d'Elea 1.8.

Els pluralistes (*) a) Empèdocles d'Agrigent (490 - 430 a.C.) b) Anaxàgores de Clazòmenes (500 - 428 a.C.) c) Atomistes clàssics: Leucip i Demòcrit (s. V a.C.) 2. ELS SOFISTES I L'ATENES CLÀSSICA 2.1. Context polític d'Atenes 2.2. La sofística a) Physis – nómos b) Els sofistes com a educadors: llenguatge i retòrica c) Els sofistes i la virtut d) Característiques generals de la sofística 3. SÒCRATES 3.1.Què sabem de Sòcrates? 3.2. Biografia a) Dades conegudes b) Recorregut intel·lectual de Sòcrates 3.3. La filosofia de Sòcrates a) El mètode socràtic: la maièutica b) L'intel·lectualisme moral 3.4. Condemna i mort de Sòcrates 4. PLATÓ 4.1.

Introducció a Plató (428/426 - 348/347 a.C.) a) Biografia b) El sistema filosòfic de Plató c) El corpus platònic d) Elements característics dels Diàlegs 4.2. Ontologia platònica a) Justificació b) Els dos nivells de realitat c) La participació d) El concepte de idea 4.3. Epistemologia platònica a) Al·legoria de la línia b) Dialèctica c) L'al·legoria de la caverna d) La teoria de la reminiscència 4.4. Psicologia platònica a) La dualitat antropològica b) La teoria de la transmigració c) L'ànima tripartita Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 d) Escatologia platònica e) La filosofia com a preparació per a la mort 4.5.

Política platònica La polis a) Isomorfisme de l'ànima i la polis b) Els tres tipus de ciutadans c) Característiques del sistema platònic d) La justícia e) El rei – filòsof f) L'educació g) L'origen de la ciutat: la necessitat Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 1. FILOSOFIA PRE-SOCRÀTICA 1.1 LA TASCA DE L'HISTORIADOR «En el desarrollo de la filosofía (y de la ciencia) intervienen dos factores diferentes.

Uno es el que puede considerarse su elemento científico específico, la combinación de observación y pensamiento racional consciente, que se supone que es lo que el filósofo como tal debe usar y que, con frecuencia, es el único factor que tiene en cuenta el historiador. Pero, verdaderamente, ningún ser humano se limita exclusivamente a hacer uso del pensamiento racional y de la observación. El segundo factor lo constituyen las presuposiciones inconscientes que están en su espíritu antes de que empiece a filosofar y que pueden ejercer un influjo, incluso más poderoso que el otro factor, sobre el sistema que acabará por producir.» W.K.C.

Guthrie No només es rescaten teories antigues per les teories, també per entendre el pensament que tenien i que hi havia darrere la teoria. Quan s'explica una teoria hem d'entendre que té valor perquè està intentant resoldre una problemàtica. La manera en la que resol la problemàtica ens demostra perquè pensa com pensa i que està solucionant encara que la solució no sigui la correcte. En la teoria es fan referencia a una serie d'elements que desconeixem i que estan subjectivament en nosaltres (hem de descobrir que signifiquen i que representen) pero presents en l'autor (moltes coses no les explica perquè l'autor ho dóna per fet).

No ens hem de quedar només amb la part racional i objectiva, també hi ha una forma de pensar inherent que es subjectiu i que l'autor dóna per fet i que nosaltres hem d'interpretar. Per entendre la fiolosifa hem d'entendre que hi ha un factor racional (la teoria que s'explica) i el factor subjectiu (el que ve inherent en cada persona com la forma de pensar). La part objectiva serà aquella científica i racional i la subjectiva serà la manera que té cada persona d'interpretar el text. 1.2. EL PAS DEL MITE AL LOGOS? Homer (circa ss. IX - VIII a.C.) i Hesíode (c. ss. VII a.C.) Abans de la filosofia hi havia mites.

La cultura grega es fonamenta de mites on a partir de dues figures i de contes s'expliquen teories. Quan comencen a haver-hi filosofs el que hi ha es mitologia. Aquest pas de la mitologia a la fiolosofia no existeix com a tal, és simplista pensar que passem a una explicació de contes a la filosofia. Un autor filòsof com Plató està parlant tot el rato d'elements mitològics, plató no està tan lluny del que pensem.

Per entendre la filosofia grega i entendre a plató em d'entendre aquesta mitologia Tenim dues maneres de llegir un mite: Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 - superficial: la història que s'explica amb els personatges - literal: el que hi ha més endins No es un pas brusc del mite al logos ja que potser en el mite ja hi ha una part de racionalitat. Hem d'intentar comprendre realment el que ens està explicant en els contes ja que potser amb el mite ens està donant una primera explicació racional utilitzant una forma poètica (en forme de mite). En els contes s'agafen conceptes de la physis com a elements per explicar diferents parts de la naturalesa.

el seu element primordial de la naturalesa per explicar el seu arkhé. Per tant, si en el mite ja hi ha racionalitat, en la filosofia racional també hi ha bastant mite. Els grecs utilitzen el mite com una eina per explicar teories. Per tant, podem concluir que no hi ha un salt del mite al logos: és una continuïtat perquè es continua utilitzant el mite (elements que no són purament racionals) per explicar coses racionals. 1.3.

PRESOCRÀTICS I EL PRINCIPI Abans de Sòcrates (s.IV abans de Crist) terme històric: V-VI abans de Crist menyspreatiu: perquè considerem que sòcrates va ser el primer en fer la filosofia i els autors d'abans feien una cosa que no era ben bé la filosofia, donen una resposta a la realitat que no passa per Déu.

tot el que queda dels presocràtics és a través d'autors cristians que els critiquen, la filosofia ha fet una reconstrucció del que volien dir realment temàtiques: arjé i canvi arkhé (arjé) principi - nosaltres tenim un esquema lineal de com funciona el temps, té un inici i un final, és una inda: judeocristià - grecs: no pensen en principi com una cosa temporal ja que per ells el temps és circular i no té un inici ni un fi (és etern) per ells la paraula "principi" allò més bàsic i necessari i que causa tota la resta de coses (no ho causa temporalment), el principi és el més fonamenta il és el que causa la resta de coses, allò que permet donar raó a tota la realitat i allò més fonamental perquè existeixi la realitat, allò que és necessari per explicar tota la resta de la realitat, sosté tota la resta de la realitat problema el principi necessari (arjé) dona lloc a altres coses contingents però que aquestes coses contingents són diferents respecte al que les causa (arjé) i són diferents entre elles però estan originades per el mateix però ha d'haver-hi un procés per explicar que d'una cosa em sorgeixin coses completament diferents Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 1.4.

FÍSICS JÒNICS a) Tales de Milet (c. 624 – c. 546 a.C.) Primer físic jònic, és el primer que és considerat filòsof. Plató (de la imatge de Tales): Tales es dedicava a l'astronomia/cosmos/realitat, i pensant en totes aquestes coses mentres mirava els núvols es va caure en un pou on hi havia una dona. El pou significava les persones tontes i de baixa classe i coneixement. La dona li va dir que anava tan distret amb el que hi havia als núvols que no es donava compte del que tenia al davant. Arkhé de Tales: El fonament de la realitat és l'aigua i tota la resta de coses estan causades per l'aigua.

L'aigua: material Reflecteix el fet de provenir d'un espai rural ja que va observar la seva realitat i per tant la naturalesa i la causa de la naturalesa és l'aigua. Si el foc i l'aigua son elements contraris i l'aigua és el principi de tot, per tant també causa el foc. Tales diu que on fa més calor és als tropics/Equador i la humitat i que per tant va lligat amb l'aigua. b) Anaxímenes de Milet (c. 590 - 528/525 a.C.) Anaxímenes de Milet va ser deixeble de Tales. Arkhé Anaxímenes: Considera que l'arjé és l'aire i és necessari Observa el món material i determina que l'aire és material L'arjé és l'aire i tota la resta és producte d'aquest i d'aquest prové la realitat i els Déus.

Raonaments similars als de Tales, els dos són monistes Com tot pot ser causa de l'aire? La qüestió del canvi: de com es passa de l'aire a tota la resta de coses És invisible quan està esparcit però és fa visible a causa del calor, fred… Pot adoptar formes visibles segons estigui condensat: canvis en la densitat són els mecanismes que intenta justificar per explicar com de l'aire es pot arribar a una cosa sòlida Quan es dispersa es converteix en foc i gràcies a l'aire es fa més gran.

Els vents ens pot colpejar perquè està en procés de condensació i quan es condensen formen núvols i més tard pluja (podem agafar un aire, comprimir-lo i convertir-lo en aigua) Si agafem l'aigua i la condensem encara més es forma terra Més condensació més fermesa - Ex. diuen que per exemple la pedra / metall: són condensacions extremes de l'aire després d'un procés Aire aigua terra Quan es rarifica la fusta i es converteix en pedra c) Anaximandre de Milet (c. 610 - c.

545 a.C.) És anterior a anaxímenes És un físic jònic però està en dubte si és materialista És monista Considerada la primera teoria metafísica Considerat primer autor espiritualista l'arjé to apeiron (allò indeterminat) Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 pensa que no es pot passar de l'aire a una cosa sòlida hem de buscar una cosa que no comparteixi cap característica a les coses material (de l'aire no es pot passar és un error agafar com a arjé una cosa que coincideixi amb una cosa que tenim al nostre abast si vols explicar la realitat com un producte d'una altre cosa hem d'agafar una cosa que estigui fora de la realitat i que no li podem atribuir cap característica a la resta de coses ha de ser una cosa que no sigui cap de les que estan a la nostra realitat i com que no té cap característica de les coses és indeterminat, però alhora pot passar a ser qualsevol cosa de la realitat 1.5.

PITÀGORES I ELS PITAGÒRICS Apunts primer «En tiempo de éstos, e incluso antes, los llamados pitagóricos, que fueron los primeros en cultivar las Matemáticas, no sólo hicieron avanzar a éstas, sino que, nutridos de ellas, creyeron que sus principios eran los principios de todos los entes.» ARISTÒTIL, Metafísica I, 5, 985b 23-36 - apareix al Sud d'Itàlia: Magna Grècia - es van dedicar com a la política, Pitàgores va arribar a ser dirigent de Samos però la gent va començar a perseguir-lo Pitàgores de Samos genera una escola religiosa amb característiques comunes - secretisme (els coneixements que s'expliquen a la escola no es poden explicar si no es forma part de l'escola per tant ens falta informació perquè era secreta) - Pitàgores diví, en aquesta escola: els hi expliquen i comparteixen el seu pensament, quan mor Pitàgores la gent de l'escola l'anomena com un déu - és una secta - tenia un caràcter religiós, el que més li importa a Pitàgores és a desenvolupar una bona forma de vida, determinar com ha de ser la manera de viure, genera una teoria filosòfica per donar suport a aquesta manera de viure Objectiu pitagòric modus vivendi: filosofia subeditada a la manera de viure Ell seu arkhé són els números : creuen que la realitat és matemàtica i que tot surt a partir de relacions matemàtiques que consideren que expliquen com és la naturalesa Són pluralistes.

1.6. HERÀCLIT D'EFES A Turquia "L'obscur" només conservem unes frases sueltas (aforismes) que formen un pensament Tema principal canvi - Afirma que el canvi és una realitat que existeix i que afecta a tota la realitat - Tot està subjecte a constant canvi Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 - Panta rei: expressió "tot flueix" resumeix que totes les coses que estan a la realitat estan en constant canvi - Metàfora: "No puedes sumergirte dos veces en el mismo río" però com que tot està en constant canvi i l'aigua flueix per tant canvia el riu en el que t'has banyat Com és que jo veig les coses iguals tot i que sempre estiguin canviant?

- La realitat està subjecta a tendències o forces contràries, qualsevol element de la realitat està subjectat a estar en constant moviment però subject a forces contràries - ex. L'univers tendeix al desordre però hi ha coses en les que hi ha ordre - En aquesta lluita entre contraris les coses s'equilibren - ex. Heràclit: en un arc quan l'estirem hi ha dues forces estàtiques i en la que hi hagi una mica de canvi, varia - hi ha un equilibri precari entre aquestes forces contràries en les que estan sotmeses aquestes coses en constant canvi de la realitat - harmonia entre contraris: la realitat és aquest equilibri que es dóna entre forces oposades ex.

ni fem sempre el mal ni fem sempre el bé, hi ha un equilibri Arjé: Logos - logos: raó l'ordre de l'univers, és el punt d'equilibri en el canvi constant, l'harmonia entre contraris. Sense l'equilibri la realitat seria un caos i no existiria perquè es colapsaria - quan es materialitza el logos es presenta com a foc - Heràclit d'Efes no és materialista, perquè existeix aquest logos que és immaterial 1.7. PARMÈNIDES D'ELEA Només ens ha arribat un Poema (hexàmetres). Problema central: el canvi. Passa del ser al no-ser i del no-ser al ser. No existeix el canvi.

Dues vies (fragment B2): - via de la veritat "el que és, és" - via de l'opinió: "el que no és, no és" (no es pot ni pensar) arkhé realitat no arkhé realitat X ha d'haver-hi un principi / arkhé si tenim coses vol dir que hi havia un principi. si no hi havia res no pot aparèixer una cosa. si hem passat de l'arkhé a la resta de coses: arkhé no arkhé no taula taula si la taula ha vingut de l'arkhé és perquè la taula és l'arkhé. Tota la realitat és una que coincideix amb l'arkhé i no s'ha produït cap canvi (és un canvi aparent que jo veig amb els meus sentits). Tot és el mateix. Aplicació del principi de no-contradicció. Hi ha dos nivell de relalitat: el real i l'aparent.

Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Només ens ha arribat un poema (hexàmetres): en el qual ens parla del canvi Problema central: el canvi, que implica passar del ser al no-ser i del no-ser al ser - ex.

canvi: adolescent - adult - podem analitzar-lo com el pas de ser adolescents a no ser adolescents o com passar de no ser adult a ser adult (són contraris) - són canvis relatius perquè sempre hi ha una cosa que es manté constant en el canvi: en aquest cas la persona Dues vies (fragment B2) - podem dir que l'arkhé és o no és - Via de la veritat: "el que és, és" partida de la idea de l'arkhé és - Via de l'opinió: "el que no és, no és" partida de la idea de l'arkhé no és a) si pensem basant-nos en el que l'arkhé no és, osigui que abans no hi havia res - avui en dia existeixen coses per tant hem passat de una situació no no hi havia res a que existeixin coses - per tant aquest canvi no es pot entendre ja que no hi ha res que es pugui mantenir constant ja que l'inici és l'arkhé i la realitat sorgeixen a partir d'un arkhé per tan és impossible - aquest canvi és lògicament impossible i per tant aquesta via és impossible b) si pensem basant-nos en el que hi ha arkhé - hi ha un moment en el que a partir de l'arkhé sorgeixen la resta de coses - ex.

arkhé - taula, podem dir que podem passar de ser arkhé a no ser a arkhé i de no ser taula a ser taula, però no hi ha res constant i per tant també és lògicament impossible Conclusió 1) ha d'haver-hi arkhé 2) el canvi no existeix, és impossible i no es pot explicar 3) i per tant tot el que existeix és l'arkhé i aquest arkhé que mai ha pogut canviar vol dir que tot el que existeix és igual entre si i que la realitat és una sola cosa i el mateix, per tant l'arkhé és immutable, perfecte, etern i infinit però això xoca amb la meva experiència, però nosaltres veiem coses diferents perquè estem sotmesos a l'engany dels meus sentits Dos nivell de la realitat: a) el real: una massa esfèrica tota igual sense diferències b) l'aparent: les diferències estan aparentment, però tot és una cosa sola 1.8.

ELS PLURALISTES a) Empèdocles d'Agrigent (490 - 430 a.C.) Recull la proposta de Parmènides, però hi va en contra. El canvi no es pot explicar a partir d'un sol arkhé solució: hi ha múltiples arkhés. Existeixen quatre elements primordials: aire, aigua, terra i foc. Hi ha dues "forces espirituals" que els mouen: Amor i Odi.

recull la proposta de Parmènides, però hi va en contra Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 el canvi no es pot explicar a partir d'un sol arkhé solució: hi ha múltiples arkhés diu que és impossible que a partir d'una cosa poguem explicar tota la resta plantejant una teoria pluralista evitem el problema del canvi perquè no hi ha canvi (de Parmènides) ja que no els podem explicar quatre elements primordials (4 arkhes) aigua, aire, terra i foc no hi ha hagut canvi i segueixen sent aigua, aire, terra i foc, si no que les coses són el resultat de les combinacions d'aquests elements no hi ha canvi, sino variació en les proporcions de la barreja hi ha dues "forces espirituals" el que fa que variin les proporcions, dues tendències oposades entre si: Amor i Odi, dos extrems que van estirant d'un costat i de l'altre b) Anaxàgores de Clazòmenes (500 - 428 a.C.) c) Reelabora la teoria d'Empèdocles d) Principi fonamental: tot és en tot (evita el problema del canvi) el cosmos està format per petites partícules que ja ho contenen tot; llavors (spérmata) o homeomeries (conjunt d'arkhés, petites partícules que contenen tot el que existeix a la realitat, totes els diferents tipus de coses que hi ha a la realitat), totes les homeomeries són iguals, poden fer el paper de qualsevol cosa.

e) És pluralista. ex. llavor arbre perquè una llavor sigui un arbre, ha de mostrar la façana d'arbre, però ja ho era simplement mostra aquella part necessitem la causa de que les coses siguin com són, la causa que fa que les coses siguin coses diferents ment o intel·ligència, ordena el món donant funció a cada una de les homeories, però no les crea. f) Atomistes clàssics: Leucip i Demòcrit (s. V a.C.) Leucip de Milet (s.

V a.C.) i Demòcrit d'Abdera (460 - 370 a.C.) Tenen un punt de vista similar a Anaxàgore, però diferent Creuen que l'univers està format de partícules indivisibles anomenades àtoms aquests àtoms es mouen atzarosament en el buit i xocant en el buit entre ells, quan els àtoms es separen deixar de ser aquella cosa els diferents tipus de matèries estan formats per diferents tipus d'àtoms són pluralistes (tots els àtoms són arkhé) i materialistes (no necessiten res no material per explicar l'Univers) el canvi: variació en la quantitat d'àtoms en una cosa à ("no") - tom ("part") 2. ELS SOFISTES I L'ATENES CLÀSSICA 2.1.

CONTEXT POLÍTIC D'ATENES Situació política: - Democràcia la democràcia a Atenes és directa. - Àgora plaça central, on podem expressar la nostra opinió, discutim tots plegats que fem com a ciutat. - Importància de la paraula al haver-hi moltes persones i moltes opinions pren molta importància la manera d'expressar una opinió política i per tant l'habilitat per convèncer. Ambient urbà. En les ciutats hi havia molta més gent i el que pren més importància ja no és la physis, pren importància el fet de com sobrevivim i la preocupació per allò social. La figura dels sofistes com a educadors filòsofs que es dedicaven a donar classes a gent rica que volia participar en política i ensenyen a parlar.

La figura dels sofistes eren molt mal vistos pels altres filòsofs. Teoricament no podies tenir interès i els sofistes cobraven per ensenyar i els altres filòsofs no cobraven. Semblava que els bons filòsofs no necessitaven cobrar. Els altres filòsofs veien els sofistes com un insult i els filòsofs pensaven que estaven prostituent l'art filòsof. Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 2.2. LA SOFÍSTICA a) Physis – nómos La distinció physis-nómos: - Physis remet a allò natural, allò que és així perquè si. Allò fonamentat de forma natural i, per tant, universal. - Nómos, en canvi, fa referència a allò convencional. A convenció, ho hem acordat que una cosa sigui com és.

Els sofistes es preguntes: tot allò que té a veure amb l'ésser humà amb quin terreny pertany? La seva posició és negar la naturalitat de la llei i la producció humanes. Hem acordat que sigui així. També neguen la naturalitat de la política. Són fills de la democràcia i no accepte les antigues formes aristocràtiques (on hi ha una espècies de dret natural). Són plenament democràtics i per tant la convencionalitat de tot allò que ens envolta. Eren persones itinerants i viatgers. La gent estava molt poc acostumada a veure diferents maneres de fer ja que casi no es viatjava i molta gent no sortia de fora.

Un sofista era molt conscient de que les lleis i les tradicions i les costums eren molt diferents segons on anessis. la filosofia ha de girar entorn a l'ésser humà perquè en realitat només podem entendre el món d'acord a com són els éssers humans. No podem entendre el món tal com és, entendràs en les mesures de les teves possibilitats. No tenim un accès natural a totes les coses, la nostra visió sempre estarà mediada per la nostra visió com a éssers humans. Tota la resta de la realitat s'entén d'una manera o d'una altra i per tant com que mai l'entendrem sense la visió com a ésser humà ens hem de centrar a estudiar l'ésser humà.

És l'ésser humà el que determina què és de determinada manera i què altra; no hi ha res més, no hi ha una veritat ulterior d'origen natural. b) Els sofistes com a educadors: llenguatge i retòrica Si no hi ha un accés real a com son le coses comença a prendre molta importància a com expressem el nostre punt de vista. Farem cas a com són les coses a les persones que s'expressin millor el seu punt de vista per poder-nos convencer millor Tendeixen a ensenyar mitjançant discursos elaborats o a partir d'exercicis de debat "tancats", en els que volen merament ensenyar tècniques útils.

Ensenyen a demostrar una tesi i la contrària: No només hi ha dos arguments, també és bo que aprenguem a convencer amb dos arguments contraris Aquesta concepció es fonamenta en el que podem anomenar convencionalisme de la paraula: creuen que la paraula és un producte purament convencional i, per tant, no hi ha significats establerts universals. Tot depèn de com es digui. Gòrgies de Leontini - Encomi d'Helena Intenta demostrar que helena de troia és una victima, estic convencent-vos del contrari del que pensaveu. És igual el que pensi realment d'Helena. El que guanya és aquell que aconsegueix convèncer.

Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 - Sobre la naturalesa no es pot parlar de la naturalesa en si mateixa. En si mateixa no és res. No té cap significat universal. Si existís una cosa com la naturalesa no la podem conèixer, no tenim accés a aquesta naturalesa. No la podem transmetre ja que estariem transmetent una experiència personal. Tot és convencional o no existeix una realitat universal, si existeix no hi podem accedir existeix i la puc accedir pero no la puc transmetre c) Els sofistes i la virtut Concepte de virtut (areté) excel·lència de l'individu. Ser excel·lent com a ésser humà.

Concepció de virtut en l'època previa a la democracia (presocràtic i previ a la sofistica): el virtuós és millor de forma natural. Ells diuen que la virtut és convencional. En realitat tots som igual. Virtuós és una paraula buida. No és una cosa donada per naturalesa ja que nosaltres acordem que significa ser virtuós. El concepte natural no existeix. Com aconseguim ser més virtuosos que els altres? imposant-nos per sobre dels altres. Acabarà sent virtuós el que convenci als altres que ser virtuós és ser ell. El més virtuós és el que imposat el seu concepte de virtut i haurà convençut als altres que ho és.

El que és virtuós serà perquè ha convençut a tots que el seu concepte de ser virtuós és ser virtuós. A la virtut s'hi arriba convencent als altres. Per arribar a una definició de la virtut hem de passar per convèncer a la resta. Ser virtuós no vol dir convèncer als altres, ja que no hi ha una definició de virtut. L'excel·lència ha de ser quelcom diferent: ser un bon ciutadà. Però què és bo i què no depèn de què s'acordi. Per tant, la clau està en poder defensar i imposar la pròpia opinió. La virtut va lligada al saber convèncer, per tant la virtut per els sofistes es pot ensenyar. En els presocràtics els que són virtuosos son els que neixen virtuosos.

d) Característiques generals de la sofística Gir antropològic gir cap a temes humans i no els interessa la recerca de la veritat, sinó que prefereixen centrar-se en la vida humana. Escepticisme el punt anterior fa que desconfiïn (sigui escèptics) de teories que no tenen aplicació pràctica. No creuen que, en cas que existeixi, puguem arribar a LA veritat. No creuen que hi hagi una veritat natural i encara que hi fos, no la podríem saber. Relativisme no existeix una única veritat, contrari a l'absolutisme (hi ha una sola veritat) * Subjectivisme no hi ha una única veritat. les veritats son generades per el propi subjecte que es el que jo puc conèixer.

aquestes veritats estan fonamentades en l'ésser humà. La veritat no té fonament natural i només arriba a aquesta categoria per imposició Indiferència moral i religiosa és una conseqüència del relativisme en certs camps. Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 3. SÒCRATES 3.1.QUÈ SABEM DE SÒCRATES? Sòcrates deia que l'únic que volia era que les veritat emergeixin de cada un de nosaltres i no volia fama, ni diners, ni res i per això anava del millor i la gent el seguia. No escriu mai res. Fonts de referència: Plató Sòcrates és l'anti-sofista Xenofont punt de vista més històric Aristòfanes Els núvol El mestre més directe de Plató.

Neix al segle V però toca el segle IV a.C. No sabem que pensa de primera ma ja que no va escriure res. Hem hagut d'anar a altres personatges que ens expliquen com pensa Sòcrates. La informació més abundant de Sòcrates és Plató (ell s'anomena com el deixeble de Sòcrates). No ens ho podem creure del tot ja que potser Plató modifica la manera de pensar de sócrates per beneficiar la seva teoria. Sòcrates era antisofista. Sòcrates-sòcrates el que pensem que deia sòcrates Sòcrates Plató el que deia Plató de Sòcrates Xenofont ens explica coses de com era com a persona Sòcrates, no tant del pensament, i coincideix en gran mesura amb el que diu Plató.

Aristòfanes dramaturg: es dedica a fer obres de teatre, dos tipus: tragèdia i comèdia, Aristofanes fa comèdia En l'obra "els núvols" Sòcrates com un personatge, Aristòfanes el caracteritza com un sofista. En la comedia era molt comú el canvi de rol i les maneres de ser per generar situacions còmiques. El més segur és que Aristòfanes el carateritzés just el contrari de com era ell i com que tothom el coneix era una burla cap a Sòcrates perquè tothom sabia que Sócrates era antisofista. 3.2. BIOGRAFIA a) Dades conegudes Totes les descripcions que hi ha en la història tenen en comú és que era molt lleig. L'equiparen amb la figura de silè mig home mig cabra.

És fill de Sofronisc (escultor) i Fenaretes (llevadora, partera, comadrona). Les persones que feien de comadrones generalment eren estèrils o dones més grans que ja no podien tenir més fills. b) Recorregut intel·lectual de Sòcrates ell en un inici l'atreien molt les teories de la filosofia presocràtica (les preguntes per la realitat i la naturalesa, el principi i el canvi). És altament irònic ja que alaba a la filosofia natural però en conclusió no té ni idea de res i que no està fet per això. Ja que aquesta filosofia el que et porta és anar en contra del sentit comú.

Amb aquesta idea irònica vol dir que l'estudi de la naturalesa no l'interessa ni aporta res però li desperta la curiositat que és un llibre de Anaxàgores de Clazòmenes. Parlava de les homeomeries i de les partícules que ho són tot i una ment que ordena les homeomeries per ordenar el món. Si hi ha ordenació per part d'una ment divina, hi ha un fonament objectiu per sostenir una teoria naturalista. Si existeix una ment que ordena el ment pero esta ordenat d'una certa manera, per tant hi ha unes coses que són millors i unes que són pitjors.

Surt l'objectiu filosòfic de Sòcrates, va en contra del sofisme i relativisme sofistics (hi ha una veritat absoluta) i és absolutista (que hi ha una veritat absoluta), però creu que aquestes veritats (ell li diu definicions de les coses) es poden assolir. Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Al que hem de fer és assolir aquesta veritat absoluta que diu que està al interior. És subjectivista i per tant creu que les veritats sorgeixen del propi individu i està en tots nosaltres per igual, tots tenim les veritats absolutes que són de caire moral. Perquè Sòcrates és lleig, perquè l'important en una persona és l'interior.

Les veritats més profundes i el coneixement més pur el tenim a dintre. Amb això espera aconseguir un fonament de la moralitat. Un fonament que digui que és el bé i que és el mal, ens assegurem de que actuin bé. 3.3. LA FILO DE SÒCRATES a) El mètode socràtic: la maièutica 1. Destrucció (ironia): contradicció Es dedicava a passejar-se per la ciutat amb els seus deixebles i criticar als sofistes ja que deia que ells com que sabien tant doncs que l'ensenyessin. des de la ironia de no ser res intenta que l'interlocutor caigui en la contradicció i si no funciona bé i falla es que no es correcte. la primera fase es destruir la teoria de l'altre. 2.

Reconeixement de la ignorancia Volia que els sofistes es donessin compte que no tenien ni idea del que estaven parlant. La seva missió era que les veritats i les idees sorgien de l'interior dels demes. Una dona no es pot quedar embarassada si ja ho està. primer hem de fer espai i treure la teoria perquè el concepte verdader pugui emergir. 3. Construcció És un mètode inductiu anem ascendint des d'allò poc segur fins arribar al principi del raonament, la veritat fonamental. Perquè el que fem és eliminar el pensament que ens han imposat per fer treure el vertader que tenim dins. Deia que era estèril en coneixement i no podia ensenyar a ningú i ningú el pot acusar d'imposar la seva opinió.

L'únic que pot fer és intentar que les veritats sorgeixin d'un mateix. Alguns no van acceptar la seva ignorància i per tant ell ja no té res a fer, la seva ànima ja està tan plena que és impossible instaurar un nou coneixement. Els que tinguin relació amb ell l'aprenentatge ha de passar per dolor, el patiment i l'esforç i per això Sòcrates no escriu, si els hi diu directament la definició no hi ha un aprenentatge (o relaciona amb el part i el dolor de parir). En el fons diu que amb els sofistes no estan aprenent ja que els hi diuen directament i no hi ha realment un aprenentatge. En canvi, amb ell ho passaràs malament però aprendràs de veritat. Perquè no ho escriu Sòcrates?

Perquè si ho explicava ho estava inculcant i ensenyant i no hi ha un procés d'esforç intern. Es una teoria subjectivista pero no relativista b) L'intel·lectualisme moral Virtut = saber (coneixement i conèixer el bé) diferència amb la virtut sofística (parlar bé per convèncer) Considera que per actuar bé cal conèixer el bé. L'actuar i el conèixer van de la mà. Si tu coneixes el bé actues bé. Saber implica actuar bé. Si tu coneixes el bé no pots actuar malament una actuació dolenta implica un desconeixement. Els que no saben potser actuen malament. Quan una persona actua malament és perquè no sap. El que fa el mal ho fa per desconeixement.

No ho fa perquè és mala persona, ho fa des de la ignorància i per tant s'ha d'ensenyar als dolents i no castigar-los. Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 La presó avui en dia és un mecanisme que tenim avui en dia per reeducar a una persona que ha fet el mal per fer el bé. L'acció d'una persona que fa el bé sense saber no es tan merescuda. El saber implica el fer, però no al revés. 3.4.

CONDEMNA I MORT DE SÒCRATES Sòcrates va molestar a gent amb poder a Atenes i el van denunciar per dos motius: - no creu en els déus (impietat) la religió era civil, es podien apropiar d'altres déus d'altres regions per ser acceptats i tothom havia de creure en ells - corromp els joves introduir males idees als joves que feien que fossin males persones Desenvolupament del judici. - Apologia de Sòcrates el judici que se li va fer a Sòcrates L'assemblea vota a condemnar-lo, queden molt propers però decideixen salvar-lo i posar-li una multa. Sòcrates diu que ell mereix tot i ajuda als joves i que tenen gràcies de tenir-lo.

Sòcrates diu que tornin a votar però aquesta vegada per molt el condemnen però no el poden matar, t'acompanyaven a suicidar-te i t'aconsellaven a suicidar-te. És engarjolat i se'l condemna a morir. Té l'opció d'escapar, però prefereix no fer-ho. Fedó: últimes hores de vida de Sòcrates narrades per Plató i en aquell moment tenia visites abans de morir. Un amic seu li diu que pot sobornar al guàrdia perquè sorti, Sòcrates es nega perquè Sòcrates sap què és el bé i fugir és el mal. Si fugia no es mantenia fidel a les seves idees i preferia morir per demostrar que havia mort injustament fent el bé. Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 4. PLATÓ 4.1.

INTRODUCCIÓ A PLATÓ a) Biografia El seu nom veritable és Aristocles ("ample d'espatlles"). Plató és un sobrenom que no sabem d'on ve. És ric i ve d'una família aristocràtica. Carta VII es creu que es de Plató o d'algú molt proper a Plató. El seu tier Càrmides i el tiet de la seva mare, Critias, formen part dels 30 tirans Guerra del Peloponès, govern dels 30 tirans (404 - 403 a.C.) i retorn a Democràcia 30 persones que fan un consell tirànic i dos d'aquests eren familiars de Plató. Plató participa una mica en la vida política i vol portar la justícia a Atenes però veurà que no és possible. Aquest sistema cau i s'estableix una democràcia.

Tots els demòcrates que van venir després dels tirans ho estaven fent bé. Aquesta democràcia semblava que tot anava bé però no ja que van agafar a la millor persona d'Atenes (referint-se al judici de Sòcrates). Plató odiava la democràcia per el que li van fer a Sòcrates. Diu que s'han perdut els valors moral de la ciutadania amb la democràcia i ja no es pot confiar en ningú. Diu que cap forma de govern funciona i el que cal fer és inventar-se un altre que si que funcioni. Plató construeix un govern polític nou en els que els filòsofs són els caps. Coneix a Sòcrates cap el 407 a.C., quan té 20 anys i es queda amb ell fins la seva mort.

Viatja fins a tres vegades a la Magna Grècia i allà estaven els pitagòrics i va aprendre d'ells. Plató era pitagòric i per tant va poder aprendre d'ells. Allà coneix a Arquites, el qual li present a Dionís I de Siracusa, un tirà. Plató parla amb ell i els comença a ensenyar la seva filosofia i la seva filosofia política buscant instaurar aquest nou sistema polític i que creu que serà el millor. Hi viatja molt per intentar instaurar aquest sistema polític. Plató va a Siracusa per instaurar el seu sistema polític però fracasa i hi ha una revolta i el governador l'empresona i el ven com un esclau en un mercat i el troba un conegut, el compra i l'allibera.

Torna a Atenes i forma l'acadèmia l'escola en la que Plató ensenyarà la seva filosofia. Dura des del 300 a.C - 529 d.c. El cristianisme aixafa totes les escoles de la filosofia. b) El sistema filosòfic de Plató Intenció política sistema de govern just Necessitat de generar d'una fonamentació filosòfica- Com ha de ser la persona que governi? Qui ha de governar per a que el sistema polític sigui just? política psicologia epistemologia ontologia Diu que han de governar els filòsofs perquè són els que saben, que és la veritat i com funciona el món? c) El corpus platònic Ens han arribat obres en forma de diàleg. Sòcrates sempre hi apareix com a interlocutor la seva presència varia amb el temps.

No estan ordenats els textos i ens guiem per la presència de Sòcrates. En un inici Plató és molt socràtic i amb el temps ja no. Els ordenem segons el pes que té Sòcrates en els diàlegs i va parlant menys. Diferenciem entre: Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Diàlegs de joventut o socràtics segueix a Sòcrates. Molt més de Sòcrates i no de Plató. Sòcrates és el protagonista. Diàlegs de transició desenvolupa doctrina Diàlegs de maduresa doctrina ja establerta Diàlegs de vellesa auto-crítica o precisions a la seva pròpia teoria. Sòcrates està com a espectador.

Període de maduresa El banquet, Fedó, República (II - X), Fedre considerem que són els textos on Plató està explicant més la seva teoria. d) Elements característics dels Diàlegs Per què diàlegs? Influència de Sòcrates: no escriu mai perquè considera que només la paraula viva és capaç d'arribar a la veritat (personalització del missatge). Plató escriu però vol reproduir la forma del seu mestre que és parlant. Ens ensenya un procés perquè vol que els lectors el fem amb el diàleg. Com que vol arribar al màxim nombre de persones i tots partim d'un punt diferent: presenta un discurs que com a lector et pots enganxar segons el teu interés per captar la teva atenció.

Vol, amb la manera d'escriure, personalitzar el missatge per acabar convèncer al lector perquè se senti identificat i s'enganxi. Agraphata dogmata (doctrines no escrites)? neoplatonisme, Konrad Gaiser, Hans-Joachim Kramer, Giovanni Reale, Thomas Alexander Szelák. Plató era un Pitagòric: hi ha teories que no s'expliquen si no estàs a dins. Pot ser que la seva acadèmia fos una secta i només a aquells que arribessin a un cert nivell se'ls hi explicava noves teories que no podien explicar. Si això fos així tindriem diàlegs parcials que no es podien explicar. Però tot el que sabem de Plató és el que sabem dels diàlegs.

Mite de Teuth i Thamos (Fedre, 274c - 275c) memòria Déu Teuth déu mitològic d'egipte Thamos faraó egipci Teuth crea moltes invecions i Thamos li dona experiments. Teuth ha inventat les lletres i assegura que això farà que no hagin de recaure en la memòria però Thamos li diu que amb les paraules no tindrem necessitat de fer ús de la memòria i caurem en l'oblit total. No els estàs fent més savis, sinó al contrari. Si ens ho deixa per escrit no hi ha un exercici intern ni un aprenentatge o un esforç i per tant no ho podem deixar escrit com a tal. Hem d'escriure en forma de diàleg (com una obra de teatre).

Fàrmac comparació amb que és una cosa sana fins que es dona en excés i es converteix e un verí: les paraules s'han de deixar escrites fins un punt. Fa ús constant dels mites. Utilitza el mite com un exemple per poder entendre una teoria més abstracta. Explica de manera molt senzilla teories complicades. Propedèutic: prepara per l'aprenentatge. 4.2. ONTOLOGIA PLATÒNICA a) Justificació Ontologia com és el món i la realitat Platònica, com ho defineix ell. Influències en l'ontologia: - Parmènides allò que és ha de ser immutable - Heràclit la realitat sensible està en constant canvi Pregunta inicial: d'on podem obtenir el coneixement?

Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Anem a allò que veiem: Què és una taula? El coneixement que podem obtenir veient la taula no serveix perquè està en constant canvi i per tant quan la definim i canvia la nostra definició ja no està correcte. Si tot és així tindriem un coneixement parcial i relatiu (relatiu al moment en què ho veiem). Plató odia als sofistes i per acabar amb ells vol fonamentar un coneixement objectiu. Si el món és variable com el d'Heràclit no podem definir un coneixement. En Parmènides: el món i la realitat no canvien. Diu que en certa manera el món si que varia aleshores barreja una mica les teories.

Vol fer una teoria que tingui el millor de les dues però evitant les crítiques de les dues. Vol coneixement absolut però en un món que vagi canviant Objectiu: combatre el relativisme i fonamentar i un coneixement b) Els dos nivells de realitat Dualisme ontològic: hi ha dues realitats (o categories d'allò real) simultànies. Un món o realitat sensible un món tipus Heràclic: tot està en constant canvi Un món o realitat intel·ligible el món que només podem captar per la raó i la ment. Un món tipus Parmènides. Puc obtenir coneixement vertader. Plató diu que si només tinguéssim el món sensible veig coses del món ens hauriem de preguntar: com sabem que això o allò altre són o no taules?

Plató diu que si podem diferenciar dues taules és que hi ha més que allò sensible que podem tocar. Si puc fer-ho és perquè totes aquestes taules tenen un mateix referent: una taula ideal, no és sensible, com un concepte que és intel·ligible i reuneix totes les característiques necessàries per reconèixer una taula (és tot el que implica ser taula). La perfecció només és intel·ligible, no puc representar una taula com a model ideal ja que estic fent una representació sensible i tot el del món sensible és imperfecte. Aquestes idees estan fora de nosaltres, són realitats extramentals, estan en un lloc no físic i existeixen independentment de nosaltres.

La idea que tenim a la ment és una còpia de LA idea que està en aquest món intel·ligible, però la percepció és sensible. Això és el que coneixem com Teoria de les idees. Món sensible Món intel·ligible Múltiple: hi ha moltes taules Unitat: provenen d'una única idea de taula Mutabilitat i canvi: sotmès al canvi constant. Pot canviar ja que és imperfecte. Immutabilitat: la idea sempre serà igual i és eterna. És perfecte i no pot canviar. Dependència ontològica: si es carrega la idea de cantimplora, també desapareix la idea de cantimplora al món sensible. No poden haver-hi còpies si no hi ha model.

Independència ontològica: és igual si canvien o destrueixen totes les taules ja que la idea es mantindrà allà. Imperfecció Perfecció Corrupció (no eternitat): les coses es moren i es destrueixen en el món sensible Eternitat Sensible: són realitats materials Inesgotabilitat ontològica: mai s'esgota la idea d'una cosa Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Contingent: el món podria no haver sigut així Suprasensible: no té una existència material c) La participació El mecanisme per el qual el món sensible són còpies del món intel·ligible és la participació. La realitat autèntica és la Idea. El món sensible és realitat "de segona categoria", degradada.

La relació entre móns: la participació (methexis). El món sensible és una còpia degradada d'un model, la Idea. La taula sensible participa (s'assembla, és còpia) de la Taula. És un ser i un no-ser. Ser en part. La taula del món sensible és en part la taula del món intel·ligible. S'assembla a la idea de taula sense arribar a ser-la al 100%. Té en part l'ésser, però per altra part no. és un ser i no-ser. Les idees són plenament, les coses són en part plenament. La realitat autèntica és la idea. El món sensible és realitat "de segona categoria", degradada. La relació entre móns: la participació (methexis). El món sensible és una còpia degradada d'un model, La Idea.

La taula sensible participa (s'assembla, és còpia) de la Taula. És un ser i un no-ser. És una participació ontològica: "Què és una taula?" la Taula. El món intel·ligible és raó de ser i sentit del sensible. Les idees són l'essència de les realitats sensibles. Les essències de les coses sensibles són les idees. Les coses no són 100% les seves idees. El mite del Demiürg Plató explica l'origen del món sensible un déu ordenador: el Demiürg. Per explicar perquè el món sensible és una còpia del món intel·ligible. És un mite i per tant no és real. però ens permet entendre quina relació hi ha entre els dos mons. Timeu 27d - 30a: parteix del dualisme ontològic i està fent una diferència entre ells.

Tot el que existeix necessita una causa. el món sensible necessita una causa, aquesta causa serà una divinitat Demiürg. Quan el Demiürg va generar el mon sensible, quin model va seguir? - pot utilitza el ser immutable com a model, i el fet serà necesariament bonic - el generat i no serà bonic l'obtenim copiant el model original: món intel·ligible còpia: món sensible Pregunta: ho va fer mirant directament les idees o ho va fer mirant una còpia de les idees? Ell diu que ho va fer mirant les idees. Si no haguéssim anat a mirar directament les idees no les podriem reconèixer El món sensible és còpia del món intel·ligible. Demiürg pot formar el món perquè té les idees al cap.

Perquè el món no és perfecte? A l'inici quan ho crea ja existia alguna cosa, no ho crea del no res. No va partir de res. Ja hi havia alguna cosa material. Es va trobar les idees i un caos de matèria i la va ordenar. Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Mira les idees i les tradueix al món sensible. La matèria està allà des del principi, la matèria el limita. Per poder arribar a aquest perfecte no has de tenir matèria. La matèria no és res ni té cap forma. El Demiürg posa ordre a les idees. Ordena la matèria ja preexistent i posa ordre observant el món de les idees. d) El concepte de idea En quins sentits parlem de "Idea"? 1.

Fonament del concepte universal o definició d'una cosa (Sòcrates): perquè al final existeix un referent extern objectiu i cada persona en algun moment l'ha hagut de percebre i se li ha quedat el concepte real d'una cosa. En algun moment tots hem tingut accés a la idea externa de la idea de bellesa. 2. L'essència d'una cosa: la resposta a la pregunta "Què és això? remet a la participació 3. L'ideal, el model, l'arquetipus d'una cosa: allò de que la cosa n'és imatge 4. La causa d'una cosa: el perquè una cosa és com és 5. La finalitat: allò a què està dirigit quelcom les coses sensibles intenten representar allò intel·ligible. 4.3. EPISTEMOLOGIA PLATÒNICA Objectiu: com podem conèixer?

Món sensible: relativisme inicial. Allò que captem pels sentits = no coneixement perfecte. Perquè? Els sentits no enganyen. Estatut ontològic dubtós. Món intel·ligible: coneixement immutable. a) Al·legoria de la línia La identitat entre l'ésser i el conèixer. En el pensament grec, molt influit per a Parmènides, hi ha una consideració bàsica que hem de tenir en compte: existeix una correlació entre el ser d'una cosa i la possibilitat de coneixement que ofereix. És a dir, la naturalesa ontològica de cada cosa (el seu grau de ser) té associada un cert gran de coneixement.

Graus del ser graus de conèixer Idea o esquema mental que ens permet ordenar els diferents nivells d'essència de les idees i el grau de coneixement que tenen. Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Graus de coneixement: Opinió (doxa): coneixement vinculat al món sensible ja que està en constant canvi. No et permet conèixer el coneixement absolut, coneixement un relatiu i parcial. No hi ha estrictament veritat, sinó mera opinió que pot ser-ho o no. - Imaginació (eikasía): lligat a les imatges de les coses - Creença (pístis): lligat als cossos sensibles. Perquè com què veiem les meres coses no entenem d'on venen, creiem en la seva existència i ja està.

Ciència (episteme): coneixement que abarca tot el món intel·ligible. coneixement vertader i universal. Ens desvinculem de la sensibilitat i passem als conceptes - Coneixement discursiu (diánoia): realitats matemàtiques, quantitatives. Pensament que implica un desenvolupament mental. Per exemple els arguments per desplegar una argumentació o una operació matemàtica. Considera que el que està més aprop de les idees són les teories matemàtiques ja que és pitagòric (arkhé números). - Coneixement intuïtiu (nóesis: de la ment / intel·ligència): coneix, intuïtiu de les Idees. "Fer el clic", ho entens per intuïció i no hi ha un procés per arribar aquí. No hi ha manera d'explicar-ho.

No hi ha un mètode per assolir tot el coneixement intuïtiu, tu pots anar assolint tota la resta de coneixements però això no t'assegura que arribaràs a assolir el coneixement intuïtiu. Els nivells superiors permeten explicar els nivells inferiors. Si entenc els superiors entenc també els inferiors. Si entenc la idea ho entenc tot. La perfecció seria el concepte de circularitat lloc geomètric en el que tots els punts distren un punt central. Quan entens això ets capaç d'entendre tota la resta de coses. b) Dialèctica Ciència que ens permet arribar a les idees. L'art d'anar ascendint o descendint a les idees. Per nosaltres anteriorment una cosa és un principi i és així i punt.

En algún moment algú ens ho explica i entenem perquè una cosa és com és. Et dones compte que una cosa és un supòsit, una cosa és com és però té una explicació. Cada vegada que arribes a un principi et dones compte que realment és un supòsit i et serveix per continuar pujant els nivells fins arribar al nivell més alt i l'últim que és la idea (l'explicació última). Hi ha dos modus de la dialèctica; Ascendent (inductiu): recorre la línia cap amunt, és a dir, partint d'allò que ofereix un menor grau de coneixement fins allò que n'ofereix més. Descendent (deductiu): va justament al revés: és el coneixement comprensiu de tot a partir del coneixement intuïtiu d'allò millor, de les idees.

Un cop entenc la idea sóc capaç de comprendre tot el que hi ha per sota i no merament com un principi, li puc donar una explicació a tot Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 c) L'al·legoria de la caverna Uns homes estan encadenats en una cova i tenen davant un mur Uns homes passen unes figures amb ocells i ninots i van fent sorolls. Hi ha un foc una mica més enfora i més adalt i els fa les ombres a la paret, les persones només poden veure les ombres i sorolls. Som esclaus de les imatges, és important que no podem girar el coll perquè si no podriem girar el cap i veure els altres presoners A fora hi ha arbres, sol i aigua, on es reflexen els arbres.

Els homes de les figures el deslliguen i l'arrosseguen a fora. Veurà els presoners, la paret, les persones amb els ninots i l'obliguen a sortir. Quan arriba adalt es cega per el sol ja que ve d'un lloc fosc. A mesura que se li va acostumant la vista, el primer que veu són els reflexos de l'aigua, les ombres etc. Al final de tot mira el sol i torna però amb els que l'han fet fora. Quan arriba abaix els hi explica el que ha vist i no s'ho creuen i casi l'intenten matar.

El món sensible: dins de la cova - les ombres: la imatge de la idea primer nivell (imaginació Ontologia Epistemologia MON INTEL·LIGIBLE Exterior: arbres, sol, aigua Idees Coneixement intuïtiu Primeres ombres i reflexos que veiem a l'exterior Conceptes matemàtics Coneixement discursius MÓN SENSIBLE Estàtues coses sensibles / cossos materials Creença Ombres imaginació Imaginació No ésser ignorància homes encadenats: nosaltres al·legoria de la línia i al·legoria de la caverna: narracions complementàries ja que diuen el mateix però el segon es una explicació Lectura ontològica: com es la realitat i quins nivells te Lectura epistemològica: el procés de la persona a la que alliberem i la portem cap amunt representa el procés d'aprenentatge d'una persona Representa que el pugen cap a fora del colli obligant-lo encara que no vulgui, representant que l'educació ve una mica obligada i representa que és un procés difícil i implica patiment i esforç.

El que no genera patiment és quedar-se abaix i no sortir de la teva zona de confort. Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 L'últim que mira és el sol. El sol representa la idea del bé. Una idea de bé que no està posada al mateix nivell que les altres - la idea de bé és una de bé que està per sobre de les idees de la bellesa, de la igualtat… Per tant existeix una jerarquia d'idees. També l'obliguem a baixar i l'intenten matar quan explica el que ha vist adalt. Aquesta persona que ja ha sortit i torna a baixar: filòsof A la persona a la que ha obligat baixar està fent referència a Sòcrates ja que l'intenten matar.

Sòcrates ha vist les idees i quan ho explica li diuen que està boig i per això intenta ajudar a que ho vegin ells. El que veuen ells és la degradació última de les idees però no el creuen i el tracten com a boig. Per tant Plató justifica lo de Sòcrates. Quan baixa l'heu de disculpar ja que porta molt de temps veient les idees. Igual que quan entres amb el canvi amb els ulls no veus res, l'heu de disculpar fins que estigui acostumat al món sensible. L'obligació de fer-lo baixar: la tasca política. Qui ha de governar és el que ha estat adalt i sap com són les idees i com és la veritat per tant ha de baixar i ajudar als altres governant. No li agrada però sap com s'ha de governar adequadament.

La idea de bé - Punt de vista epistemològic Està equiparada amb el sol. Podem veure els reflexos i les ombres gràcies al sol: ho puc veure tot gràcies a la llum del sol. Si jo veig gràcies a la llum del sol, conec gràcies al bé. Fonamentació de l'intel·lectualisme moral. Per conèixer qualsevol cosa necessito llum que sempre remet al sol. La idea del bé és font de coneixement i em permet conèixer la resta de coses Font de la veritat - Punt de vista ontològic L'arbre creix gràcies al sol, sense el sol l'arbre no existiria i no hi hauria vida. El bé també es causa de l'ésser i de que existeixin les idees. El bé és el que causa tot el que té per sota. Causa de tota la resta de coses.

El bé és l'última idea que coneixes. - Punt de vista polític: s'identifica amb la idea de Justícia - Punt de vista ètic: intel·lectualisme socràtic d) La teoria de la reminiscència El problema de conèixer: com és possible que coneguem les idees? Com puc conèixer que alguna cosa és una taula si no he vist mai la idea de Taula? Per resoldra-ho, Plató recorre a la psicologia. Dos elements fonamentals: - Immortalitat de l'ànima: preexisteix i sobreviu al cos - Teoria de la reminiscència (anámnesi) Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 4.4.

PSICOLOGIA PLATÒNICA a) La dualitat antropològica L'ésser humà està format està format per dos elements: ànima i cos (dualista) COS ÀNIMA - material - sensible - corruptible / mortal - immaterial - inmortal Idea del microcosmos: que en els éssers humans estan representats els dos nivells de realitat (material i immaterial) Concepció negativa del cos Per Plató el cos té una versió negativa perquè és una degradació de l'ànima, que és allò positiu. Relació entre l'ànima i el cos: el cos és una presó per l'ànima. Entenem el moment de la mort per la separació d'aquestes i el cos que queda està fet de terra i se'n va allò racional.

Quan et mors la teva ànima lliure de la presó que és el cos i la limita i l'embruteix (la fa menys pura), un cop desvinculada de la materialitat és lliure d'estar en aquest lloc "donde no hay más trabajos nu vez", fent referència al mon intel·ligible. L'ànima pot arribar a aquest món intel·ligible però quan estàs mort. Per tant, segueixo sense poder explicar que puc identificar totes les taules, ja que teoricament no tinc les idees ja que només les assoliré quan em moro. En la religió cristiana si que es segueix aquest esquema, fins l'altra vida no arribem a aquest paradís no terrenal. Proposa recuperar la transmigració per solventar el problema.

b) La teoria de la transmigració Diu que hi ha altra vida després de la mort. La recupera de Pitàgores. Viatge de l'ànima: la nostra ànima ha estat en infinits cossos, per tant està en un cicle etern de repeticions. No només la meva ànima és immortal, sinó que també ha viscut des de sempre (distinció de la religió que diu que hem estat creats). L'ànima ens permet apropar-nos al mon de les idees. Si les ànimes sempre passen de cossos que moren i que neixen, l'ànima no ha pogut assolir les idees. Diu que hi ha un procés entre vides on hi ha accés a les idees el mite d'Er.

Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Transmigració i reminiscència les idees en l'ésser humà són innates ja les tenim quan neixem quan l'ànima s'uneix a un cos s'oblida de les idees perquè el cos embruta l'ànima i limita el cos i es degrada l'ànima. Conèixer per Plató vol dir recordar teoria de la anamnesi. Recordar les idees que tinc en mi que però que no recordo. El que feia Sòcrates per treure les idees de si mateix (subjectivista), Plató diu que era el procés de recordar aquestes idees. A mesura que jo vaig vivint en el món sensible començo a ser conscient que hi ha coses diferents. L'educació em porta a entendre les classificacions de les coses que hi ha.

Anem recordant aquestes idees que tenia l'ànima. Com és que no tothom coneix les idees i són filòsofs? Hi ha gent que no té cap interés en la seva educació. Anteriorment Sòcrates havia dit que el malvat no se'l pot culpar perquè no sap, però si té les eines (educació) i no vol fer l'esforç per recordar les idees, sí que està fent el mal. Perquè uns arriben i uns no? Plató diu que és així. c) L'ànima tripartita Què és l'ànima? Per Plató l'ànima està formada per tres funcions, nivells, àmbits: Ànima racional / intel·ligible permet conèixer i em permet arribar a les idees. Funcions lògiques i d''argumentació que puc fer. Part de pensar. Quan funciona de forma òptima: saviesa.

Situada al cap Ànima irascible / sentimental conclou els sentiments positius: tot aquells impulsos nobles: ambició, noblesa, valentia… Quan funciona de forma òptima: fortalesa. Situada al pit. Ànima concupiscible / passional inclou tot aquells sentiments i passions baixos, lligats amb la corporalitats (possessió i plaer). Quan funciona de forma òptima. Part més vinculada amb el cos. vinculat al dolor. La meva ànima no pot sentir dolor, la part concupiscible és aquesta connexió entre els dos. Situada al ventre. El que caracteritza a un filòsof: per Plató allò millor mai és l'excés, l'ànima virtuosa és aquella en què les parts estan equilibrades.

L'equilibri per Plató és un equilibri proporcional. Quan domina la part racional sobre la irascible i tenim per concupiscible però en menor mesura. Imatge de l'ànima: el mite del carro alat - l'auriga és l'ànima racional la qual controla els altres dues i ajudar al cavall blanc per controlar el negre que tendeix a voler anar per lliure. - el cavall blanc és l'ànima irascible - el cavall negre és l'ànima concupiscible Si una de les part no fa la funció que li pertoca: l'ànima ja no serà virtuosa. Perquè alguns arriben abans a les idees o alguns directament no arriben?

Hi ha un procés durant la mort quan l'ànima no està en cap cos en que observa les idees però no totes les ànimes les observen igual. El mite del carro alat La teoria de l'ànima tripartita no ens diu com és realment l'ànima, no és del tot així, s'assembla a l'ànima, és la forma humana que tenim nosaltres d'entendre l'ànima. Si es pogués representar l'ànima dels déus, ho faria de carro alat, en ells tot és bo i en nosaltres no del tot perfecte. Caiguda de l'ànima en un cos: Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 L'ànima per Plató té ales que la permeten ascendir al món de les idees un cop es mor. La salut de les teves ales depèn de com hagis viscut.

Les ales més fortes et permeten arribar més lluny i les ànimes que es reencarnen són les que no han arribat al món de les idees i han tornat a caure. Quan cauen, van "aleteando" fins que enganxen alguna cosa sòlida i s'enganxen a aquell cos. Els déus van molt ràpid i nosaltres que els intentem seguir no podem. La part concupiscible és la que ens fa caure. Els déus son racionals i no estan lligats a la matèria i per això no cauen. Van tirant fins que et trobes un mur i si el pots passar arribes al món de les idees. Aquest món és: immaterial i supraceleste. L'ànima nostra puja adalt i si pot…