Estudi de Descartes: Vida, Mètode i Metafísica

• a) Segle XV
• b) Segle XIV
• c) Segle XVI
• d) Segle XIII

Resposta: a) Segle XV. L'Època Moderna comença al segle XV, concretament l'any 1453.

• a) El Nominalisme de Guillem d'Occam
• b) El descobriment d'Amèrica
• c) La invenció de la impremta
• d) La Guerra dels Cent Anys

Resposta: a) El Nominalisme de Guillem d'Occam. El Nominalisme de Guillem d'Occam és un dels factors clau en la decadència de la tradició escolàstica.

• a) És principalment teòrica i abstracta.
• b) És útil, pràctica i millora les condicions de vida.
• c) Es basa exclusivament en la fe i la revelació divina.
• d) Està aïllada de la filosofia i les matemàtiques.

Resposta: b) És útil, pràctica i millora les condicions de vida.. La ciència moderna es caracteritza per ser útil i pràctica, amb l'objectiu de millorar les condicions de vida, i avançar gràcies a un mètode teòric.

• a) El Nominalisme de Guillem d'Occam.
• b) L'Humanisme renaixentista.
• c) La Reforma protestant.
• d) El descobriment d'Amèrica

Resposta: d) El descobriment d'Amèrica. El descobriment d'Amèrica no està directament relacionat amb la decadència de la tradició escolàstica, a diferència del Nominalisme, l'Humanisme i la Reforma Protestant que van desafiar les seves bases filosòfiques i teològiques.

• a) La llei de la gravitació universal.
• b) Les irregularitats a la superfície lunar (cràters, valls i muntanyes).
• c) El moviment el·líptic dels planetes.
• d) Que la terra gira al voltant del sol

Resposta: b) Les irregularitats a la superfície lunar (cràters, valls i muntanyes).. El descobriment d'irregularitats a la superfície lunar per Galileu va evidenciar que la Lluna no era una 'esfera perfecta' com afirmava Aristòtil, sinó que tenia característiques similars a la Terra, difuminant la distinció entre el món lunar i sublunar.

• a) La teoria de la relativitat.
• b) La llei de la gravitació universal.
• c) Les lleis del moviment.
• d) La teoria heliocèntrica.

Resposta: b) La llei de la gravitació universal.. La llei de la gravitació universal de Newton va ser fonamental per explicar per què els planetes orbiten al voltant del Sol i com es mouen en les seves òrbites, proporcionant una explicació unificada del moviment celeste i terrestre.

• a) Galileu
• b) Copèrnic
• c) Kepler
• d) Newton

Resposta: b) Copèrnic. Copèrnic, a la seva obra 'Sobre les revolucions de les esferes celestes', va proposar que el Sol és al centre de l'univers.

• a) Kepler
• b) Copèrnic
• c) Galileu
• d) Newton

Resposta: c) Galileu. Galileu, amb l'ajuda del telescopi, va fer observacions que van demostrar que la distinció aristotèlica entre món lunar i sublunar no tenia sentit.

• a) Circular
• b) El·líptica
• c) Irregular
• d) Espiral

Resposta: b) El·líptica. Kepler va proposar que les òrbites dels planetes no són circulars, sinó el·líptiques.

• a) Segle XVI
• b) Segle XVII
• c) Segle XVIII
• d) Segle XV

Resposta: a) Segle XVI. Descartes va néixer l'any 1596, que correspon al segle XVI.

• a) Als 44 anys
• b) Als 54 anys
• c) Als 64 anys
• d) Als 74 anys

Resposta: b) Als 54 anys. Descartes va morir als 54 anys a Estocolm.

• a) Medicina
• b) Filosofia
• c) Dret
• d) Teologia

Resposta: c) Dret. Descartes va estudiar Dret a la universitat de Poitiers.

• a) Acceptar-la sense qüestionaments.
• b) Repensar-la completament.
• c) Adaptar-la a la física aristotèlica.
• d) Ignorar-la i seguir amb la tradició escolàstica.

Resposta: b) Repensar-la completament.. Descartes considerava que la física aristotèlica i la tradició escolàstica ja no eren suficients després dels descobriments de Galileu, per tant, calia repensar la matèria física.

• a) Reforçar la física aristotèlica.
• b) Promoure l'escepticisme radical.
• c) Aconseguir un coneixement segur i fiable.
• d) Continuar amb la tradició escolàstica.

Resposta: c) Aconseguir un coneixement segur i fiable.. La principal motivació de Descartes era trobar un coneixement que fos segur i fiable, capaç de resistir qualsevol dubte o crítica.

• a) Al racionalisme.
• b) A l'empirisme.
• c) A l'escepticisme.
• d) A l'idealisme.

Resposta: c) A l'escepticisme.. Descartes es contraposava a la tendència escèptica, que defensava la impossibilitat d'assolir un coneixement veritable i immutable.

• a) Desenvolupar una nova teoria política.
• b) Establir un mètode per assolir un coneixement segur i fiable.
• c) Criticar les institucions religioses de l'època.
• d) Promoure l'escepticisme radical.

Resposta: b) Establir un mètode per assolir un coneixement segur i fiable.. Descartes busca un mètode racional que permeti fonamentar el coneixement de manera segura i fiable, contrarestant l'escepticisme.

• a) 1620
• b) 1637
• c) 1650
• d) 1666

Resposta: b) 1637. 'El Discurs del Mètode' es va publicar el 1637, marcant un punt d'inflexió en la filosofia racional moderna.

• a) Regla de l'evidència
• b) Regla de l'anàlisi
• c) Regla de síntesi
• d) Regla de l'enumeració

Resposta: b) Regla de l'anàlisi. La regla de l'anàlisi estableix que cal descompondre els problemes complexos en components més simples per facilitar-ne la solució.

• a) Desenvolupar una nova forma d'escepticisme radical.
• b) Aconseguir un coneixement segur i fiable.
• c) Promoure la tradició escolàstica medieval.
• d) Refutar els descobriments de Galileu.

Resposta: b) Aconseguir un coneixement segur i fiable.. Descartes busca un coneixement que sigui indubtable i que pugui servir com a base per a totes les altres ciències.

• a) Regla de l'anàlisi
• b) Regla de la síntesi
• c) Regla de l'evidència
• d) Regla de l'enumeració

Resposta: c) Regla de l'evidència. La regla de l'evidència és fonamental per assegurar que només acceptem allò que la raó ens presenta sense cap dubte.

• a) Acceptar les opinions comunes.
• b) Posar tot en dubte.
• c) Confiar en els sentits.
• d) Estudiar les escriptures.

Resposta: b) Posar tot en dubte.. Descartes creu que per trobar una base sòlida per al coneixement, cal qüestionar tot el que hem après i cregut fins ara.

• a) Demostrar que el coneixement és impossible
• b) Combatre l'escepticisme amb un escepticisme radical per trobar una base segura per al coneixement
• c) Refutar les veritats matemàtiques
• d) Provar l'existència d'un geni maligne

Resposta: b) Combatre l'escepticisme amb un escepticisme radical per trobar una base segura per al coneixement. Descartes vol posar-ho tot en dubte per veure si queda alguna cosa indubtable a partir de la qual construir un coneixement segur, combatent així l'escepticisme.

• a) Que els somnis són sempre enganyosos
• b) Que no podem distingir amb certesa entre el somni i la vetlla
• c) Que els somnis revelen la veritat
• d) Que només podem confiar en les experiències que tenim quan estem desperts

Resposta: b) Que no podem distingir amb certesa entre el somni i la vetlla. L'argument del somni planteja la dificultat de distingir entre l'experiència del somni i la de la vetlla, posant en dubte la certesa de les nostres percepcions.

• a) L'existència de Déu
• b) La certesa dels sentits
• c) "Penso, aleshores existeixo" (Cogito ergo sum)
• d) La realitat del món extern

Resposta: c) "Penso, aleshores existeixo" (Cogito ergo sum). Descartes arriba a la conclusió que, fins i tot si s'enganya en tot, el fet mateix d'estar enganyat prova que existeix com a ésser pensant: "Penso, aleshores existeixo".

• a) Els sentits sempre ens enganyen.
• b) Els sentits són perfectes però només per a objectes propers.
• c) Els sentits poden enganyar-nos, especialment amb objectes llunyans.
• d) Els sentits mai ens proporcionen informació útil.

Resposta: c) Els sentits poden enganyar-nos, especialment amb objectes llunyans.. Descartes argumenta que els sentits poden enganyar-nos, particularment quan percebem objectes que estan lluny, cosa que posa en dubte la seva fiabilitat general.

• a) Els somnis són sempre clars i lògics.
• b) No hi ha manera de distingir amb certesa si estem somiant o desperts.
• c) La vetlla és sempre més vívida que el somni.
• d) Podem distingir fàcilment entre somni i vetlla mitjançant la raó.

Resposta: b) No hi ha manera de distingir amb certesa si estem somiant o desperts.. Descartes planteja que la dificultat de diferenciar el somni de la vetlla és un motiu per dubtar de la certesa de les nostres experiències sensorials, ja que els somnis poden semblar tan reals com la vetlla.

• a) Els bojos són més savis que els filòsofs.
• b) Hem d'ignorar completament les opinions dels bojos.
• c) Si els bojos poden ser enganyats, nosaltres també podem ser-ho.
• d) La bogeria és una forma superior de coneixement.

Resposta: c) Si els bojos poden ser enganyats, nosaltres també podem ser-ho.. L'argument de la bogeria suggereix que si les persones amb trastorns mentals poden ser enganyades o tenir percepcions errònies de la realitat, llavors nosaltres també som susceptibles a l'error, qüestionant la nostra capacitat de discernir la veritat.

• a) La nostra capacitat limitada per comprendre conceptes complexos.
• b) L'existència d'un Déu omnipotent que podria enganyar-nos.
• c) La dependència de les matemàtiques en l'experiència sensorial.
• d) La inconsistència lògica inherent a les equacions.

Resposta: b) L'existència d'un Déu omnipotent que podria enganyar-nos.. Descartes planteja la hipòtesi d'un Déu omnipotent que podria fer que ens equivoquem fins i tot en les veritats matemàtiques, com a part del seu dubte metòdic.

• a) Que els humans són intrínsecament malvats.
• b) Que existeix un ésser poderós dedicat a enganyar-nos constantment.
• c) Que la percepció sensorial és sempre enganyosa.
• d) Que la raó humana és incapaç d'assolir la veritat.

Resposta: b) Que existeix un ésser poderós dedicat a enganyar-nos constantment.. La hipòtesi del geni maligne és una construcció cartesiana per portar el dubte a l'extrem, imaginant un ésser que ens enganya sistemàticament.

• a) Perquè són massa abstractes i allunyades de la realitat.
• b) Perquè la seva validesa depèn de la cultura i la societat.
• c) Com a part d'un procés per trobar una base indubtable per al coneixement.
• d) Perquè han estat superades per la física quàntica.

Resposta: c) Com a part d'un procés per trobar una base indubtable per al coneixement.. Descartes utilitza el dubte metòdic, fins i tot sobre les matemàtiques, per veure si pot trobar alguna veritat que resisteixi tot dubte.

• a) L'existència del cos
• b) L'existència de l'ànima
• c) L'existència de la realitat externa
• d) L'existència de Déu

Resposta: b) L'existència de l'ànima. La frase 'Penso, aleshores existeixo' demostra l'existència de l'ànima, ja que el fet de pensar implica l'existència d'un 'jo' pensant, que Descartes identifica amb l'ànima.

• a) La substància extensa
• b) La substància pensant
• c) La substància divina
• d) La substància material

Resposta: b) La substància pensant. La 'Res Cogitans' és la substància pensant, és a dir, allò que pensa, dubta, entén, afirma, nega, vol i no vol, imagina i sent.

• a) Una veritat adventícia
• b) Una veritat factícia
• c) Una veritat innata
• d) Una veritat empírica

Resposta: c) Una veritat innata. El 'Cogito ergo sum' representa una veritat innata, ja que no prové de l'experiència externa ni de la imaginació, sinó que és una intuïció de la raó que se'ns presenta de manera clara i distinta.

• a) Idees factícies
• b) Idees adventícies
• c) Idees innates
• d) Idees abstractes

Resposta: b) Idees adventícies. Les idees adventícies són aquelles que deriven de la nostra experiència sensorial i del món exterior, com veure un cavall o tocar una taula.

• a) Idees adventícies
• b) Idees innates
• c) Idees factícies
• d) Idees abstractes

Resposta: c) Idees factícies. Les idees factícies són construccions de la nostra imaginació, com un unicorn o una taula feta d'or.

• a) Idees adventícies
• b) Idees factícies
• c) Idees innates
• d) Idees abstractes

Resposta: c) Idees innates. Les idees innates són aquelles que semblen estar presents en la nostra ment des del naixement, com les idees d'infinit o de perfecció.

• a) L'experiència sensorial del món que ens envolta.
• b) La nostra pròpia capacitat de raonament i imaginació.
• c) Déu, que ha posat aquesta idea en la nostra ment.
• d) La combinació de les nostres experiències i la nostra imaginació.

Resposta: c) Déu, que ha posat aquesta idea en la nostra ment.. Descartes argumenta que, com que som éssers finits, no podem haver creat la idea d'infinit. Per tant, aquesta idea ha d'haver estat posada en la nostra ment per un ésser infinit, és a dir, Déu.

• a) Com que som imperfectes, la causa de la nostra existència ha de ser perfecta.
• b) Com que podem imaginar coses perfectes, aquestes han d'existir en algun lloc.
• c) Com que dubtem, necessitem una entitat superior que ens garanteixi la veritat.
• d) Com que el món és ordenat, necessitem un creador que l'hagi dissenyat.

Resposta: a) Com que som imperfectes, la causa de la nostra existència ha de ser perfecta.. Descartes argumenta que, com que som éssers imperfectes i dependents, i tenim la idea de perfecció a la nostra ment, la causa de la nostra existència ha de ser un ésser perfecte, és a dir, Déu.

• a) A la primera meditació.
• b) A la tercera meditació.
• c) A la cinquena meditació.
• d) A la sisena meditació.

Resposta: c) A la cinquena meditació.. Descartes presenta l'argument ontològic a la cinquena meditació, basant-se en la idea que si la perfecció és un atribut de Déu, llavors Déu ha d'existir necessàriament.

• a) Indiferent
• b) Veraç
• c) Enganyador
• d) Inexistent

Resposta: b) Veraç. Descartes argumenta que un Déu perfecte ha de ser veraç, ja que l'engany és una imperfecció. Per tant, Déu no enganyaria.

• a) Raó i Emoció
• b) Enteniment i Voluntat
• c) Imaginació i Memòria
• d) Percepció i Intuïció

Resposta: b) Enteniment i Voluntat. Descartes distingeix entre l'enteniment, que concep les idees, i la voluntat, que ens porta a jutjar més enllà del que podem conèixer clarament, causant l'error.

• a) La manca d'informació
• b) La limitació de la raó
• c) L'ús inadequat de la voluntat
• d) La imperfecció dels sentits

Resposta: c) L'ús inadequat de la voluntat. L'error sorgeix quan la voluntat ens porta a jutjar més enllà del que coneixem clarament i distintament, no quan la raó es limita.

• a) Una comprensió profunda i immutable de la realitat.
• b) Una visió subjectiva però sempre precisa de la realitat.
• c) Imatges superficials i canviants de les coses.
• d) Un coneixement objectiu i completament fiable.

Resposta: c) Imatges superficials i canviants de les coses.. Descartes argumenta que el coneixement sensible ens ofereix imatges superficials i subjectes a canvis constants, a diferència del coneixement racional.

• a) Les característiques sensorials específiques i úniques de cada tros de cera.
• b) Les qualitats primàries i secundàries dels cossos, així com les característiques generals o abstractes.
• c) La veritable essència de la cera, que roman constant malgrat els canvis.
• d) La il·lusió dels sentits que ens enganyen sobre la veritable naturalesa de la cera.

Resposta: b) Les qualitats primàries i secundàries dels cossos, així com les característiques generals o abstractes.. El coneixement per la raó, segons Descartes, ens permet descobrir les característiques generals o abstractes dels cossos, així com distingir entre qualitats primàries i secundàries.

• a) La seva essència i naturalesa.
• b) El seu pes i volum.
• c) Les seves característiques sensibles com el sabor, l'olor, el color i la forma.
• d) La seva composició química.

Resposta: c) Les seves característiques sensibles com el sabor, l'olor, el color i la forma.. Quan s'acosta la cera al foc, canvien les seves característiques sensibles: el sabor es desprèn, l'olor s'esvaeix, el color canvia i la forma es perd.

• a) L'existència de la Res Cogitans.
• b) L'existència del Món.
• c) L'existència de Déu.
• d) La relació entre cos i ment.

Resposta: b) L'existència del Món.. Descartes, en la 6a Meditació, estableix l'existència del món com la tercera veritat, després de la Res Cogitans i l'existència de Déu.

• a) La Res Cogitans.
• b) La Res Extensa.
• c) Déu.
• d) Els sentits.

Resposta: c) Déu.. Descartes argumenta que Déu és la garantia de la veritat del món, ja que Déu és veraç i no permetria que ens enganyéssim sobre la realitat del món extern.

• a) La hipòtesi del somni.
• b) La hipòtesi del geni maligne.
• c) La hipòtesi de Déu enganyador.
• d) La hipòtesi dels sentits enganyosos.

Resposta: b) La hipòtesi del geni maligne.. La hipòtesi del geni maligne, que plantejava la possibilitat que un ésser enganyador ens fes creure coses falses, queda descartada en demostrar l'existència d'un Déu veraç.

• a) La manca de claredat en les seves definicions.
• b) La dificultat per explicar la relació entre cos i ment.
• c) La inconsistència amb els descobriments científics de l'època.
• d) La dependència excessiva de l'experiència sensorial.

Resposta: b) La dificultat per explicar la relació entre cos i ment.. Un dels problemes centrals a la filosofia de Descartes és la dificultat per explicar com interactuen el cos i la ment, ja que els considera substàncies diferents.

• a) Una qüestió sobre com la ment controla directament el cos.
• b) Un desafiament per explicar la interacció entre dues substàncies diferents.
• c) Una crítica a la idea que el cos i la ment són inseparables.
• d) Un debat sobre si la ment pot existir sense el cos.

Resposta: b) Un desafiament per explicar la interacció entre dues substàncies diferents.. El problema de la relació cos/ment en Descartes sorgeix perquè considera que són dues substàncies diferents (res cogitans i res extensa), i és difícil explicar com interactuen.

• a) Que no reconeix la complexitat del comportament animal.
• b) Que atribueix consciència als animals de manera injustificada.
• c) Que ignora les diferències anatòmiques entre espècies.
• d) Que redueix els éssers vius a simples màquines sense ànima ni sensibilitat.

Resposta: d) Que redueix els éssers vius a simples màquines sense ànima ni sensibilitat.. La crítica principal és que, en considerar els éssers vius com a 'res extensa', Descartes els redueix a simples màquines sense reconèixer-los cap mena de consciència o sensibilitat.

• a) Empirisme
• b) Racionalisme
• c) Existencialisme
• d) Escepticisme

Resposta: b) Racionalisme. El racionalisme sosté que la raó, i no l'experiència sensorial, és la via més segura per obtenir coneixement.

• a) Locke i Hume
• b) Descartes i Locke
• c) Descartes i Spinoza
• d) Hume i Spinoza

Resposta: c) Descartes i Spinoza. El text identifica Descartes i Spinoza com a exponents del racionalisme.

• a) La imaginació
• b) Els sentits
• c) La raó
• d) La memòria

Resposta: c) La raó. Els racionalistes creuen que la raó és superior als sentits per a obtenir coneixement fiable.