1. Context Segle XX i Introducció a Nussbaum
Flashcards
- Quines són les característiques de les capacitats bàsiques segons Nussbaum?
- Innates, biològiques i no treballables directament, però estimulades per prosperar.
- Com es desenvolupen les capacitats internes segons Nussbaum?
- Es desenvolupen a través de l'aprenentatge i la política pot incidir-hi.
- Què són les capacitats combinades?
- Relació entre les capacitats internes i el context socioeconòmic.
- Quins models polítics contraposats existien al segle XX segons el text?
- Comunisme i capitalisme.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor les capacitats bàsiques segons Nussbaum?
- a) Són adquirides a través de l'educació formal.
- b) Són imposades per l'Estat.
- c) Són innates i biològiques, però es poden estimular.
- d) Són irrellevants per al desenvolupament personal.
Resposta: c) Són innates i biològiques, però es poden estimular.. Les capacitats bàsiques són innates i biològiques, i es poden estimular per al desenvolupament.
- Com es desenvolupen les capacitats internes segons Nussbaum?
- a) Són determinades exclusivament per factors genètics.
- b) Es desenvolupen a través de l'aprenentatge i poden ser influenciades per polítiques.
- c) Són independents del context social.
- d) Són irrellevants per a la justícia social.
Resposta: b) Es desenvolupen a través de l'aprenentatge i poden ser influenciades per polítiques.. Les capacitats internes es desenvolupen a través de l'aprenentatge i poden ser influenciades per polítiques.
- Què representen les capacitats combinades en la teoria de Nussbaum?
- a) La relació entre les capacitats internes i el context socioeconòmic.
- b) La suma de les capacitats bàsiques i internes.
- c) La capacitat de competir en el mercat laboral.
- d) La capacitat de participar en la política.
Resposta: a) La relació entre les capacitats internes i el context socioeconòmic.. Les capacitats combinades representen la relació entre les capacitats internes i el context socioeconòmic.
2. Creant Capacitats: Vasanti i les Capacitats Centrals
Flashcards
- Què són les capacitats bàsiques segons Nussbaum?
- Capacitats innates, biològiques, que necessiten estimulació per prosperar.
- Què són les capacitats internes?
- Capacitats que es desenvolupen a través de l'aprenentatge i en les quals la política pot influir.
- Què són les capacitats combinades?
- Relació entre les capacitats internes i el context socioeconòmic.
- Enumera algunes de les capacitats centrals segons Nussbaum i Sen.
- Vida, salut, integritat física, emocions, raó pràctica, afiliació, entre d'altres.
Preguntes tipus test
- Què defineixen les capacitats combinades?
- a) Capacitats innates i biològiques.
- b) Capacitats desenvolupades a través de l'educació formal.
- c) Relació entre capacitats internes i context socioeconòmic.
- d) Capacitats que només depenen de la voluntat individual.
Resposta: c) Relació entre capacitats internes i context socioeconòmic.. Les capacitats combinades representen la interacció entre les habilitats internes d'una persona i les condicions socials i econòmiques que l'envolten, determinant així el seu funcionament real en la societat.
- Què implica el concepte de 'seguretat' en la teoria de les capacitats?
- a) La certesa que les capacitats es mantindran en el futur.
- b) L'acumulació de riquesa material.
- c) La protecció contra la violència física.
- d) L'accés a serveis de salut de qualitat.
Resposta: a) La certesa que les capacitats es mantindran en el futur.. La seguretat, en el context de les capacitats, es refereix a la garantia que les capacitats adquirides es mantindran en el futur, proporcionant estabilitat i confiança a les persones.
- Què caracteritza un 'funcionament fèrtil'?
- a) Un funcionament que només satisfà les necessitats bàsiques.
- b) Un funcionament que deriva en l'aprenentatge.
- c) Un funcionament que aïlla la persona del seu entorn.
- d) Un funcionament que depèn exclusivament de recursos externs.
Resposta: b) Un funcionament que deriva en l'aprenentatge.. El 'funcionament fèrtil' es defineix com aquell que no només permet a la persona actuar, sinó que també promou l'aprenentatge i el desenvolupament continu, enriquint les seves capacitats.
3. Crítica a l'IDH i les Capacitats de Nussbaum
Flashcards
- Quins són els components principals de l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) creat per l'ONU?
- El PIB/càpita, l'esperança de vida i l'educació.
- Quines variables s'han afegit recentment a l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)?
- Variables de gènere i empoderament.
- Segons Nussbaum, quantes capacitats són més importants que les variables utilitzades per l'ONU en l'IDH?
- 10 capacitats.
- Quins col·lectius considera Nussbaum que s'han de tenir més en compte en les polítiques socials?
- Col·lectius desafavorits com dones i discapacitats.
Preguntes tipus test
- Quins factors principals componen l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) utilitzat per l'ONU?
- a) PIB/càpita, esperança de vida i educació.
- b) Índex de Gini, taxa de natalitat i mortalitat infantil.
- c) Nivell d'atur, inflació i deute públic.
- d) Emissions de CO2, consum energètic i biodiversitat.
Resposta: a) PIB/càpita, esperança de vida i educació.. L'IDH es calcula utilitzant el PIB/càpita, l'esperança de vida i l'educació, tal com s'indica en el text.
- Com compara Nussbaum les seves '10 capacitats' amb les variables utilitzades per l'ONU en l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)?
- a) Són menys importants per avaluar el progrés social.
- b) Són més importants que les variables utilitzades per l'ONU.
- c) Són equivalents a les variables de l'ONU.
- d) No tenen relació amb el desenvolupament humà.
Resposta: b) Són més importants que les variables utilitzades per l'ONU.. Nussbaum argumenta que les seves 10 capacitats són més comprensives i importants per avaluar el benestar social que les variables quantitatives de l'ONU.
- Quina és la posició de Nussbaum sobre la necessitat d'una lectura quantitativa en les polítiques socials?
- a) Sempre és necessària per garantir la precisió.
- b) És irrellevant si les dades quantitatives són sòlides.
- c) No sempre és necessària si es garanteix el benestar social.
- d) És l'únic indicador vàlid de progrés social.
Resposta: c) No sempre és necessària si es garanteix el benestar social.. Nussbaum emfatitza la importància d'una avaluació qualitativa que garanteixi el benestar social, en lloc de dependre exclusivament de mesures quantitatives.
4. Les Fronteres de la Justícia: Contractualisme i Enfocament Basat en els Recursos
Flashcards
- Qui va escriure 'Una teoria de la justícia'?
- John Rawls
- Com s'anomena la condició en què els individus desconeixen la seva posició social al prendre decisions sobre la societat?
- Un vel d'ignorància
- Segons Nussbaum, què s'obvia en el contractualisme de Rawls en relació amb les persones amb discapacitat?
- Capacitats cognitives
- Què cal igualar per a tothom, segons Rawls, en l'enfocament basat en els recursos?
- Béns primaris
Preguntes tipus test
- Segons el text, com esdevé l'home un ésser polític en el contractualisme?
- a) L'home és inherentment apolític.
- b) L'home és polític per naturalesa.
- c) L'home esdevé polític per influència de la societat.
- d) L'home mai no és polític.
Resposta: c) L'home esdevé polític per influència de la societat.. El contractualisme, segons el text, considera que l'home esdevé polític per influència de la societat, adaptant-se a ella, no per naturalesa pròpia.
- Quina és la crítica de Nussbaum al contractualisme en relació amb les capacitats cognitives?
- a) Exclou a gent amb discapacitats cognitives.
- b) Prioritza la justícia sobre la llibertat.
- c) Assegura la igualtat de resultats per a tothom.
- d) Fomenta la participació de tothom en la societat.
Resposta: a) Exclou a gent amb discapacitats cognitives.. Nussbaum argumenta que el contractualisme de Rawls exigeix altes capacitats cognitives, excloent a persones amb discapacitats cognitives.
- Per què la renda bàsica pot no ser suficient segons Nussbaum?
- a) Garanteix la igualtat d'oportunitats.
- b) Elimina les desigualtats socials.
- c) Assegura la llibertat d'expressió.
- d) Pot no ser suficient per evitar discriminacions.
Resposta: d) Pot no ser suficient per evitar discriminacions.. Segons Nussbaum, encara que es proporcioni una renda bàsica, les persones poden seguir sent subjectes a discriminacions o desigualtats socials.
5. Drets Humans i Utilitarisme de Mill
Flashcards
- Què és l'afiliació segons Nussbaum?
- La capacitat de conviure i participar en interaccions socials.
- Quin és el principi fonamental de l'Utilitarisme de Mill?
- La màxima felicitat per al màxim nombre de persones.
- Quin és l'objectiu de la política segons Nussbaum?
- Garantir que tothom arribi a un llindar mínim de felicitat.
- Nomena cinc de les deu capacitats centrals que Nussbaum desenvolupa amb Amartya Sen.
- Vida, salut, integritat física, possibilitats de desenvolupar facultats, emocions, raó pràctica, afiliació, altres espècies, joc i control sobre el propi entorn.
Preguntes tipus test
- Quina és una crítica de Nussbaum a la posició original plantejada per John Rawls?
- a) Que no té en compte la justícia global.
- b) Que exclou a persones amb discapacitats cognitives.
- c) Que és massa abstracta i teòrica.
- d) Que no considera la importància de la llibertat individual.
Resposta: b) Que exclou a persones amb discapacitats cognitives.. Nussbaum critica que la situació original de Rawls exigeix altes capacitats cognitives, excloent a persones amb discapacitats cognitives.
- Com concep Nussbaum la relació entre llibertat i felicitat en contraposició a l'Utilitarisme?
- a) És el mitjà per aconseguir la felicitat.
- b) No té relació amb la felicitat.
- c) És un fi en si mateix.
- d) Només és important si garanteix la seguretat.
Resposta: c) És un fi en si mateix.. Segons Nussbaum, la llibertat és un fi en si mateix i les capacitats són llibertats substancials, no un mitjà per a la felicitat.
- Quina és una de les mesures que proposa Nussbaum respecte a l'educació?
- a) Obligar a l'escolarització fins als 16 anys.
- b) Oferir educació diferenciada segons les capacitats.
- c) Garantir la llibertat total dels pares en l'educació dels fills.
- d) Promoure l'educació en valors religiosos.
Resposta: a) Obligar a l'escolarització fins als 16 anys.. Nussbaum defensa que l'Estat ha d'obligar a l'escolarització fins als 16 anys per garantir un bon funcionament social i erradicar l'analfabetisme.
6. Educació i Comparació entre Plató i Nussbaum
Flashcards
- Segons Nussbaum, quin és l'objectiu de l'educació?
- Benestar individual
- Què ha de fer l'Estat segons Nussbaum respecte a l'escolarització?
- Obligar els nens i nenes a estar escolaritzats fins als 16 anys
- Què cal tractar segons Nussbaum per garantir el benestar individual?
- Capacitats bàsiques diferenciades
- Segons Plató, quin és l'objectiu de l'educació?
- Benestar de la polis
Preguntes tipus test
- Quina és la postura de Nussbaum respecte a l'educació obligatòria?
- a) Obligar a l'educació als menors de 16 anys.
- b) Deixar l'educació a elecció dels pares.
- c) Promoure només l'educació superior.
- d) Limitar l'accés a l'educació a certs grups.
Resposta: a) Obligar a l'educació als menors de 16 anys.. Nussbaum defensa que l'Estat ha d'assegurar una formació adequada per a tothom fins als 16 anys per garantir un bon funcionament en la societat.
- Quina és la visió de Plató sobre les necessitats educatives dels individus?
- a) Tots els individus han de rebre la mateixa educació.
- b) Els individus neixen amb diferents aptituds i necessiten educacions diferenciades.
- c) L'educació ha de ser igualitària sense importar les aptituds.
- d) Només els individus amb aptituds superiors necessiten educació.
Resposta: b) Els individus neixen amb diferents aptituds i necessiten educacions diferenciades.. Plató creia que cada individu neix amb aptituds diferents i, per tant, necessita una educació adaptada a la seva naturalesa.
- Segons Nussbaum, quin és l'objectiu principal de l'educació?
- a) El benestar de la polis.
- b) L'èxit econòmic de l'Estat.
- c) El benestar individual.
- d) La defensa nacional.
Resposta: c) El benestar individual.. Nussbaum posa èmfasi en el benestar individual com a objectiu central de l'educació, promovent el desenvolupament de les capacitats de cada persona.
I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.
Text del document
Martha Nussbaum (1947 - ) Context segle XX Contraposició de models polítics / concepcions estatals Comunisme intervencionisme, estat fort basat en la subordinació individual Capitalisme no intervencionisme excepte en cas que la llibertat individual dels subjectes sigui violada d'alguna manera 1947 Col·lapsa la URSS capitalisme Neoliberalisme (individus , societat X) + Globalització (món interconnectat) El sistema actual causa diferències Elits € Pobresa i desesperació € Se sol dir que PIB competir > compartir NO Nussbaum es necessita un marc liberal, però l'Estat no es pot desentendre de qüestions socials —————— Creant Capacitats (2011) ———————————————————————— Vasanti Noia de família pobra a l'India No va a l'escola (analfabeta), malnutrida Es casa marit alcohòlic i ludòpata, esterilitzat Es divorcia, té sort i els pares l'acullen a casa, però com a dona índia no té dret a l'herència, ni es pot formar, ni pot treballar L'augment del PIB milloraria la seva situació?
NO Tothom ha de tenir capacitats Bàsiques: innates, biològiques, no treballables però estimulades per prosperar Internes: es desenvolupen a través de l'aprenentatge, hi pot incidir la política Combinades: relació entre les capacitats internes i el context socioeconòmic en què es troben.
Resposta a: "Què és capaç de fer i ser una persona?" S'han de treballar fort Funcionament cadascú tria les seves possibilitats perquè n'hi hagi ha d'haver capacitats Kant La persona és un fi en sí mateixa, té valor i dignitat + Liberalisme La importància de la llibertat, el lliure albir + S'han d'oferir les capacitats i deixar triar a qui en tingui la capacitat La política s'ha d'ocupar amb mateixa consideració de les situacions més complexes o problemàtiques, per assegurar que tothom arriba al llindar mínim de felicitat Important no infantilitzar, fonamentar l'agència, l'autonomia, l'activitat i l'empoderament CAPACITATS CENTRALS (desenvolupades amb Amartya Sen) Vida Capacitar les persones per poder desenvolupar una esperança de vida digna Salut Marc de possibilitats per desenvolupar una vida saludable en un bon entorn Integritat Física Estar protegit d'atacs violents, també a la llar; elecció en qüestions socials i reproductives Possibilitats de Desenvolupar les Facultats Promoure l'educació i l'accés a la cultura per habilitar el desenvolupament de les facultats sensitives, cognitives i imaginatives Emocions Poder estimar, tenir un desenvolupament emocional sa Raó Pràctica Poder planificar la vida d'acord amb una determinada idea del bé Afiliació Poder conviure i participar en interaccions socials, reunions, sindicats Altres espècies Tenir una relació propera i respectuosa amb altres éssers vius Joc Tenir dret a l'oci, a les activitats recreatives, les distraccions Control sobre el Propi Entorn Implicació directa en la societat a nivell polític, material, legal i laboral També cal, però, posar èmfasi en: Seguretat: no tenir capacitats i prou, tenir la certesa que al futur les tindrem Funcionament fèrtil: funcionament que derivi en l'aprenentatge Desavantatge corrosiu: situació que dificulta l'exercici de les capacitats Crítica a l'IDH PIB = reduccionista la ONU crea l'IDH (PIB/càpita, esperança de vida, educació) S'ha enriquit ara amb variables de gènere i empoderament Nussbaum 10 capacitats > variables ONU Lectura quantitativa no té per què ser necessària si qualitativament la política s'assegura un cert benestar social S'ha de tenir més en compte col·lectius més desafavorits (dones, discapacitats) ——————— Les Fronteres de la Justícia ————————————————————— CONTRACTUALISME L'home polític per naturalesa, esdevé polític per influència de la societat, com a adaptació John Rawls: "Una teoria de la justícia" Situació original, prèvia grup d'individus es reuneix per a decidir com serà la societat Han de discutir afectats per un vel d'ignorància; no saber a quina posició estaran ells, perquè si no es beneficiaran.
Si aquests no saben la seva posició, triaran una distribució de bens igualitària, per no arriscar-se a sortir perdent Nussbaum Estem obviant que es demanen altes capacitats cognitives per a prendre decisions Estem per tant excloent a gent amb discapacitats cognitives, que no poden tenir idees per construir la societat.
EX " Kant, que proposava una ètica en què s'exigien aquestes capacitats Amb aquests principis de decisió, estem menyspreant la dimensió sentimental humana i posant la racional per davant de tot ENFOCAMENT BASAT EN ELS RECURSOS Rawls: cal la igualtat de béns primaris per a tothom Nussbaum No partim del mateix lloc, no tothom necessita el mateix Uns béns no tenen per què arreglar la vida d'algú Encara pot ser subjecte a discriminacions o desigualtats socials La renta bàsica no és suficient llibertat d'expressió, dret d'associació,... DRETS HUMANS Incontestables, però escrits el 1948 Falten certes variables noves: feminisme, gènere, discapacitats, ètnia, drets animals,...
No és suficient signar-los; cal una implicació directa ——————— Sense Fins de Lucre ————————————————————————— UTILITARISME DE MILL > Màx felicitat per al màx nº de persones - no classista, = per tothom > Les conseqüències són l'important - Políticament, això és molt cert > Canvi a l'utilitarisme d'Abentham en quant a qualitat millor que quantitat > felicitat universal - Tothom té desitjos i preferències adaptatives segons classe, ètnia,... > Llibertat X felicitat o plaer - És un fi en sí mateix, no un mitjà - Capacitats = llibertats substancials > L'utilitarisme és una mitjana - 1 família increïblement feliç, 1 miserable.
La mitjana diu que estem bé Educació Estat ha d'obligar els nens i les nenes a estar escolaritzats fins els 16 anys Analfabetisme = discapacitat social, s'ha d'erradicar L'eduació és clau per obrir portes a capacitats adultes Hem de protegir els infants de males decisions dels seus pares Protecció asimètrica, personalitzada segons el cas Comparació entre Plató i Nussbaum Plató Nussbaum > Els individus neixen diferents necessiten educacions diferents Part racional govern Part irascible defensa Part concupliscible producció > Molt important i necessària perquè els individus puguin assolir les seves virtuts > Objectiu de tot: benestar de la polis > Cal tractar capacitats bàsiques diferenciades > Totes les persones són un fi en sí mateix, mereixedores de tracte digne > L'Estat ha d'obligar a l'educació als menors de 16 anys perquè tinguin una formació adequada i puguin tenir un bon funcionament > La tria de la feina és lliure > Objectiu de tot: el benestar individual