Segle XX, Biografia i Teoria Eticopolítica de Martha Nussbaum

I 140 flashcards i 97 preguntes més al document.

Text del document

MARTHA NUSSBAUM 1. EL SEGLE XX ALS EEUU Postguerra i Guerra Freda (1945-1960) Després de la Segona Guerra Mundial, els EUA es van consolidar com una superpotència global i van entrar en la Guerra Freda contra l'URSS. Aquest període es va caracteritzar per: La Doctrina Truman (1947) i el Pla Marshall per frenar l'expansió del comunisme La fundació de l'OTAN (1949) per a la defensa occidental La Guerra de Corea (1950-1953), que va enfrontar el bloc occidental i el comunista El Macarthisme i la persecució del comunisme dins els EUA. Un gran creixement econòmic i la consolidació del somni americà.

Dècada dels 60: Moviments socials i conflictes Aquest va ser un període de canvis radicals: L'elecció de John F.Kennedy (1960), qui va impulsar el programa espacial i va gestionar la Crisi dels Míssils de Cuba (1962) L'assassinat de Kennedy (1963) i l'ascens de Lyndon B. Johnson.

L'aprovació de la Llei de Drets Civils (1964) i la Llei del Dret a Votar (1965), impulsades pel moviment pels drets civils liderat per Martin Luther King L'expansió de la Guerra de Vietnam, que va generar un fort moviment pacifista L'auge del moviment feminista i dels drets homosexuals L'assassinat de Martin Luthe King i Robert Kennedy (1968) Dècada dels 70: Crisi i desil·lusió L'escàndol del Watergate (1972-1974) va provocar la dimissió del president Richard Nixon La retrada dels EUA de la Guerra de Vietnam (1975) després d'anys de protestes La crisi econòmica provocada per la crisi del petroli (1973) El mandat de Jimmy Carter (1977-1981) marcat per la crisi dels ostatges a l'Iran (1979) i una economia dèbil Era Reagan i el final de la Guerra Freda (1980-1992) Aquest període va estar dominat per les polítiques conservadores de Ronald Reagan (1981-1989) i per esdeveniments que van portar al col·lapse de la Unió Soviètica.

Reaganomics: reducció d'impostos, menys regulació econòmica i augment de la despesa militar. Escalada en la Guerra Freda: suport als mujahidins afganesos contra l'URSS i el programa de defensa "Guerra de les Galàxies". Escàndol Iran-Contra: venda d'armes a l'Iran i finançament il·legal dels contra a Nicaragua. George H.W. Bush (1989-1993) i el final de la Guerra Freda: - Caiguda del Mur de Berlín (1989) - Dissolució de la Unió Soviètica (1991) Guerra del Golf Pèrsic (1991): intervenció contra l'Iraq de Saddam Hussein després de la invasió de Kuwait.

Els anys 90: prosperitat i nous desafiaments Els anys 90 van ser un període de creixement econòmic i estabilitat, però també de tensions socials i geopolítiques. Presidència de Bill Clinton (1993-2001) Economia en creixement gràcies a la globalització i l'expansió d'Internet. Signatura del NAFTA (Acord de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord). Reforma del benestar social i equilibri del pressupost federal. Canvi de segle: nous desafiaments (2000) L'elecció de George W. Bush (2001-2009) en unes eleccions controvertides contra Al Gore, marcades pel recompte de vots a Florida. El creixement econòmic va continuar, però es van començar a veure els primers signes de la crisi financera.

Els Estats Units es trobaven en una posició dominant a nivell mundial, però amb nous desafiaments com el terrorisme internacional. L'any 2001 marcaria un punt d'inflexió amb els atemptats de l'11 de setembre, que canviarien radicalment la política i la societat nord-americanes, obrint una nova era d'intervencionisme militar i tensions globals. 2. BIOGRAFIA Martha Nussbaum (1947-present) Martha Craven Nussbaum és una destacada filòsofa, acadèmica i assagista nord-americana, coneguda per les seves aportacions en filosofia política, ètica, drets humans i teoria de la justícia. És especialment influent en els camps de la filosofia del dret, la teoria feminista i el desenvolupament humà. 3.

TEORIA ETICOPOLÍTICA a) Qui és la Vasaanti? 1. Context social i econòmic de Vasanti Vasanti és una dona índia de classe baixa que va néixer en un entorn amb pocs recursos econòmics. Estat de Gujarat (ÍNDIA). Com moltes altres dones de la seva comunitat, no va tenir accés a una educació formal completa. La seva família la va casar jove, seguint les normes tradicionals de la societat índia, on les dones solen dependre econòmicament del seu marit. 2. Un matrimoni abusiu i manca d'autonomia El seu matrimoni es va convertir en una font de patiment: el seu marit no només era emocionalment distant, sinó que també exercia control financer sobre ella.

No li proporcionava diners per a les seves necessitats bàsiques i no li permetia treballar ni tenir recursos propis. A més, el marit tenia problemes de joc i malbaratava els diners de la família, cosa que empitjorava la seva situació econòmica i la feia més dependent d'ell (el marit s'esterelitza) Vassanti va patir abusos físics i psicològics, però, com passa sovint en comunitats tradicionals, no tenia molts mitjans per escapar d'aquesta situació. 3. La decisió de deixar el marit i els reptes posteriors Finalment, Vassanti va decidir separar-se del seu marit, una decisió difícil en un context on moltes dones són socialment condemnades per abandonar els seus marits.

No tenia estudis ni una feina estable, cosa que la deixava en una situació molt vulnerable. Vassanti va trobar suport en una organització que donava microcrèdits a dones en situacions de pobresa. Va aconseguir un petit préstec que li va permetre començar un negoci, treballant per obtenir ingressos propis. Aquesta oportunitat li va donar una autonomia econòmica que abans no tenia, trencant el cicle de dependència que la mantenia atrapada en una relació abusiva. 4.

Reflexió de Nussbaum sobre el cas de Vassanti Martha Nussbaum utilitza la història de Vassanti per il·lustrar com el desenvolupament humà no s'ha de mesurar només en termes de creixement econòmic o ingrés per càpita, sinó en la capacitat real que tenen les persones per portar una vida digna. A través d'aquest cas, vol mostrar diverses idees clau del seu enfocament: La importància de la llibertat individual: Vassanti, en el seu matrimoni, no tenia llibertat per prendre decisions sobre la seva vida. El desenvolupament ha de permetre que les persones tinguin el poder d'elecció. L'autonomia econòmica com a eina de llibertat: Sense ingressos propis, estava atrapada en una relació abusiva.

L'accés al treball i al crèdit li va donar una via per sortir-ne. El paper de les institucions socials: Les polítiques de suport a les dones i les iniciatives com el microcrèdit són essencials per donar oportunitats a persones marginades. Més enllà del PIB: Si només es mesurés el desenvolupament econòmic d'un país amb indicadors com el PIB, la situació de Vassanti quedaria invisibilitzada. És necessari mirar altres indicadors, com la seguretat, la llibertat i les oportunitats reals de les persones. b) Les capacitats - Què són capaces de fer i de ser les persones? - Quines oportunitats tenen varitablement de la seva disposició per tal de fer i de ser el que volen?

Nussbaum es refereix a les capacitats com un "enfocament", és a dir com una manera de plantejar la qüestió de la justícia en la vida de les persones concretes. L'enfocament de (o des de) les capacitats es planteja més des de la qualitat de vida que des de l'economia i les estadístiques i posa èmfasi en les persones, en tant que les considera finalitats en elles mateixes i no nombres en un càlcul. Enfocament del PIB Enfocament tradicional de l'economia del benestar - Avalua la qualitat de vida d'un país amb relació al seu PIB. - El PIB és un indicador econòmic que mesura el valor total de la producció d'un país durant un any.

A partir d'aquest es compara amb el d'altres països i períodes: es considera que un PIB creixent = una economia sana i un PIB estancat o en retrocés= problemes econòmics Segons Nussbaum, les xifres del PIB són una mitjana que ignora la distribució real de la renda - Exclouen la població pobra (en esp.

a les dones pobres) - No solucionen els problemes d'aquestes perquè, entre d'altres coses, quan assenyala una economia creixent, en realitat la riquesa acaba en mans de les elits Enfocament dels drets humans Enfocament que defensa que totes les persones tenen dret a certs drets centrats en virtut de la seva humanitat i que un dels deures fonamentals de la societat és el de respectar i donar suport a aquests drets - Limitacions dels drets humans segons Nussbaum: No inclou els drets dels animals no humans. Crítiques per manca d'atenció a raça i gènere. Risc de quedar en paraules buides sense acció estatal.

- Proposta de Nussbaum: l'enfocament de les capacitats: S'alinea amb els drets humans (garantir condicions dignes). Aborda els aspectes que els drets humans no consideraven. Busca mecanismes per fer-los efectius a través de polítiques públiques. b.1) Capacitat bàsica Disposicions innates o potencialitats que un ésser humà té des del naixement. Exemples: capacitat de sentir emocions, de percebre l'entorn a través dels sentits, de raonar… No són habilitats desenvolupades, sinó el punt de partida per al creixement personal i social Perquè una capacitat bàsica es converteixi en una capacitat efectiva, cal educació, entrenament i un entorn favorable.

Exemple: Un nadó té la capacitat bàsica de parlar, però si no rep estímuls lingüístics, aquesta capacitat no es desenvoluparà. b.2) Capacitat interna Fa referència a les habilitats i disposicions que una persona desenvolupa al llarg de la seva vida, gràcies a l'educació, l'entrenament i el creixement personal Es tracta d'un conjunt de qualitats internes que permeten actuar d'una determinada manera. Les capacitats internes poden estar presents en una persona, però si no hi ha condicions externes adequades, pot ser imposible posar-les en pràctica.

Exemple: Una dona pot tenir la capacitat interna de llegir (ha après a llegir i entén els textos), però si viu en una societat on les dones no tenen permís per anar a l'escola o accedir a llibres, la seva capacitat no es convertirà en una capacitat combinada. b.3) Capacitat combinada És el resultat de les capacitats internes + les oportunitats externes que permeten que una persona exerceixi plenament les seves capacitats. No n'hi ha prou amb tenir habilitats internes; cal que l'entorn social, polític i econòmic permeti exercir-les. Aquest concepte és clau per entendre per què les polítiques públiques han de centrar-se en garantir drets efectius, no només drets formals.

Exemple: Un ciutadà pot tenir la capacitat interna de votar (coneix el sistema polític i té dret legalment), però si el govern manipula les eleccions o intimida els votants, la seva capacitat combinada de votar és nul·la. b.4) Capacitats centrals Proposa una manera concreta de pensar qùe vol dir viure una vida digna i humana Defensa que no n'hi ha prou amb garantir drets en abstracte o amb tenir llibertat "en teoria", sinó que cal assegurar que totes les persones tinguin unes condicions mínimes reals desenvolupament d'éssers humans complets Expressa una llista de 10 capacitats centrals àmbits bàsics de llibertat i desenvolupament personal tothom hauria de tenir garantit.

Segons Nussbaum, qualsevol societat justa hauria d'assegurar almenys un mínim bàsic d'aquestes capacitats per a tothom. Aquest enfocament busca garantir una vida humana plena i digna per a tothom. 1. Vida Vol dir tenir la possibilitat de viure una vida llarga i digna, sense morir abans d'hora per causes evitables, com malalties sense tractar, guerres o pobresa extrema. - Exemple: garantir l'accés a vacunes o aigua potable a tot el món. 2. Salut Física Tots hauríem de poder tenir una bona salut: accés a alimentació saludable, atenció mèdica, habitatge segur i també una bona salut reproductiva.

- Exemple: que una dona pugui accedir a revisió mèdica durant l'embaràs, o que una persona pugui viure en un lloc sense humitats ni fred extrem. 3. Integritat Física Poder moure's lliurement sense por i sense ser víctima de violència, explotació o abusos. Inclou la llibertat del propi cos. - Exemple: protegir les dones contra la violència masclista o evitar l'explotació infantil. 4. Sentits, Imaginació I Pensament Totes les persones haurien de poder pensar lliurement, aprendre, crear i expressar-se, i això només és possible amb una educació de qualitat i accés a la cultura. - Exemple: poder anar a l'escola, llegir llibres, aprendre música o accedir a internet. 5.

Emocions Poder estimar, tenir amistats, plorar, celebrar, compartir emocions... I fer-ho en un entorn que respecti i no reprimeixi els sentiments. - Exemple: que una persona LGTBI pugui viure la seva afectivitat lliurement i sense por. 6. Raó Pràctica Això vol dir poder pensar de manera crítica, decidir quins valors volem seguir i planificar la nostra vida segons el que considerem que està bé. - Exemple: escollir si vols casar-te o no, què vols estudiar, quina religió seguir (o cap). 7. Afiliació Poder viure amb els altres, relacionar-nos, sentir-nos part d'un grup o comunitat i no ser discriminats per motius com l'origen, la religió o la identitat.

- Exemple: tenir amics, participar a activitats socials, que no et rebutgin per ser migrant. 8. Relació Amb Altres Espècies És important poder viure en harmonia amb la natura, tenint respecte pels animals i el medi ambient. - Exemple: tenir espais verds, protegir els animals, educar en la sostenibilitat. 9. Joc i Oci Tots tenim dret a descansar, riure, jugar i fer activitats que ens agradin, com l'esport, la música o l'art. - Exemple: tenir temps lliure i espais per practicar esport o sortir amb amics. 10. Control del Propi Entorn Es divideix en dos àmbits: Polític: poder participar activament en la vida política (votar, opinar, associar-se, manifestar-se...).

Material: poder tenir feina, propietats i recursos econòmics en condicions d'igualtat. - Exemple: poder votar als 18 anys, accedir a una feina digna sense discriminació. Perquè és important això? Nussbaum ens recorda que una societat justa no es limita a no fer mal, sinó que ha de crear les condicions perquè tothom pugui desenvolupar-se plenament com a persona. Si algú no té accés a alguna d'aquestes capacitats, no està gaudint d'una vida veritablement humana, encara que "tingui drets" sobre el paper. DIFERÈNCIES ENTRE KANT I STUART MILL