Anàlisi de l'Utilitarisme de John Stuart Mill

I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

JOHN STUART MILL BIOGRAFIA Era molt intel·ligent i el fill d'un personatge intel·lectual. Bentham va ser una figura important per ell perquè va ser el que va fer un nou corrent, l'utilitarisme. La seva dona va ser Harriete, tenia un perfil d'una dona intel·lectual i abanderada del feminisme. Se situa a l'època victoriana, l'imperialisme, coincideix quan Gran Bretanya es va expandir per tot el món. La seva feina més estable va ser quan es va vincular a la companyia de les Índies.

Però el considerem intel·lectual perquè va escriure un llibre: "Sobre la llibertat", "Utilitarisme" (text en el qual Mill recull totes les seves reflexions sobre aquesta idea de la generació del seu pare, principis utilitaristes que el seu pare va aplicar-li a la seva educació). En la filosofia estava decantat cap a l'empirista, era seguidor de les idees de David Hume, es va dedicar a qüestions de teories del coneixement i en va publicar un llibre. És un filòsof contemporani perquè és un autor del s. XIX. El s.

XIX es caracteritza per la revolució industrial i té com a resultat un canvi socioeconòmic, els canvis socials van ser que va aparèixer una nova classe social i es va anar fent una divisió molt més clara, el treballador i els que no cal que treballin, perquè són els amos de les indústries. Qui marca aquesta diviso és el poder econòmic. Per tant, ell és testimoni d'aquesta nova configuració social la qual presenta una situació d'injustícia molt evident, ja que ser treballador al s. XIX és una situació molt precària. La constitució de les condicions precàries de les classes treballadores és un tema per Mill, perquè hi ha males condicions.

Llavors Mill és un filòsof preocupat per qüestions socials i ell pensa que el filòsof haurien de trobar maneres de reformar la societat. El puritanisme, la societat victoriana estava molt controlada, s'havien de comportar d'una manera molt politana / recatada. Li preocupava la doble moral puritana. Mill el que voldrà fer és contribuir com a pensador intentar resoldre aquesta conflictivitat. El positivisme és una tendència del pensament contemporani a confiar que totes les qüestions humanes es podran resoldre més o menys de forma científica. És la confiança en què gràcies en el coneixement vàlid podrem també organitzar de forma objectiva les qüestions socials, humanes.

Aquesta actitud científica de rigor ens ha de servir per organitzar la política. Tenia una gran confiança d'aquest punt científic. També la ciència ens ha de servir per fer accions morals. És la confiança que la metodologia científica ha de poder ser aplicada també a l'àmbit de les qüestions humanes (socials, polítiques, … ). Mill hi creu, llavors quan ell pensa com hem de millorar la societat ho farà des d'un punt positivisme i intentara trobar un criteri per intervenir en aquesta organització de la societat. Mill considera que l'obligació dels pensadors de la seva època és dona run criteri, una pauta per organitzar la vida social.

En el fons el que pretendrà Mill és proporcionar una pauta que ens permeti decidir de manera objectiva què és el que està bé i què és el que no està bé. Stuart Mill volia trobar com fer decisions, ja que la societat està malament. Ell és reformista, però no està en la política ell és filòsof i vol donar una estratègia racional per fer decisions correctes quan fem lleis. Ajudar als legisladors sàpiguen en cada moment quines són les lleis correctes. Llavors com es pot trobar aquest criteri? D'alguna manera és evident que Mill ja ha crescut amb una ideologia que ja donen unes pautes com això, l'utilitarisme ja és una filosofia que explicarà a la qüestió que li preocupa a mill.

Mill no fa res de nou, ja que quan escrigui les seves obres estarà escrivint sobre un concepte que ja existeix. La feina de Mill consistirà a aprofundir i millorar i sobretot justificar millor les idees de Bentham. Mill fa que aquestes idees de l'utilitarisme es coneguin més i millor perquè a la generació de Bentham aquestes idees eren d'un sector molt petit i gràcies a Mill seran molt més populars. Mill va participar en una societat, en la qual la gent anava a defensar una manera de viure. Mill conclou que sobre qüestions polítiques és difícil huminar, les lleis, són qüestions molts complexes. Convençut que no hi ha un sistema polític tancat que funcioni sempre.

Ell tampoc té una filosofia molt tancada i acabada, el que té és recollida en un parell de llibres les seves reflexions de com organitzar la vida social. Ell vol contribuir amb les seves reflexions teòriques a poder donar uns principis que ens puguin servir per orientar-nos. Mill és molt humil, no és ambicions, no vulguem ser molt dogmàtics hem de ser més flexibles. UTILITARISME Bentham (1748 - 1832) és el primer autor a plantejar el que avui en dia coneixem com a ètica utilitarista (l'utilitarisme). És una postura filosòfica que afirma que tota activitat i acció humana està orientada a la persecució de la felicitat .

Si som empiristes i ens fiem només d'allò que veiem, observem la realitat, tots els homes el que fan és buscar la felicitat. Actua mogut per atenir la felicitat. No s'ha observat cap grup humà que busqui el contrari d'això, és un punt empirista. El problema serà que a partir d'aquí s'havia de definir felicitat, l'únic que afirmen ells és que busquen la felicitat, no com cal aconseguir-la. L'únic que es mou és la persecució de la felicitat. Ell inventarà un càlcul per veure què ens proporciona més felicitat, el càlcul felicitic. Mill farà una revisió sobre l'utilitarisme clàssic, però el principi és respectat.

Mill reprèn aquest principi i afirma la seva validesa i també està d'acord que podem interpretar la paraula felicitat com a plaer o absència de dolor. Avaluar les accions vol dir considerar-les mirant les conseqüències que pot tenir, el més important no és l'acció, sinó com repercutirà. Això és una ètica conseqüencialista, cosa que Kant no afirma. Les accions no conten per cap, les conseqüències per Mill i la intenció per Kant. Qui en pot sortir perjudicat? Només sé si és bona o dolenta si en trobo les conseqüències. Si volem ser útils per la societat, hem de donar una pauta empirista i positivista. En qüestions ètiques també s'han d'analitzar les conseqüències.

FELICITAT I PLAERS La felicitat s'entén com a plaer o absència de dolor , ja que ningú pot dir que el plaer no li proporcioni felicitat. És una cosa efímera i no es pot assolir perquè mai som plenament feliços. El que busquen les accions humanes és no patir, estar en una situació plaent, no dolorosa, fugim de la sensació de dolor perquè és una cosa indesitjable. En el fons és que sempre estem evitant el dolor. Llavors només vol dir que tot allò que fem sempre ho fem només pensant en el que ens proporcionarà més plaer. Tot això està relacionat com una reforma social perquè Mill donarà un criteri, una pauta amb el que es pot permetre o no.

Davant d'una decisió en el qual es plantegi i una cosa s'ha de prohibir o no és utilitzar el principi utilitarista, això proporcionarà plaer o dolor. Això haurà de servir com a criteri per prendre decisions. Per Mill aquest principi és correcte, no ho dubtarà mai, però el com aquest principi s'aplica és el que li aportarà a reflexionar. Quins problemes podrien sorgir en aplicar aquest criteri. És un criteri que parteix d'una profunda condició igualitària perquè qualsevol ésser humà vol ser feliç, per tant, som iguals en aquest aspecte. Bentham va dir que aquest criteri s'havia d'aplicar d'una forma científica.

És a dir, es va inventar una eina per mesurar la quantitat de plaer o dolor que una acció pogués provocar. Hi ha d'haver una manera objectiva i farà el famós càlcul felicitic. CÀLCUL FELICITIC Bentham diu que si s'ha de decidir per les opcions que hem de promoure, necessitaré una mena d'instrument per mesurar-lo. A vegades entre dues accions diferents l'elecció pot ser difícil, ja que es pot estar en una decisió que totes dues proporcionin plaer o tote dues proporcionen dolor. Llavors Bentham busca un càlcul felicitic que permet donar un valor quantitatiu per tenir una manera de decidir-nos de quina és la millor, fem una valoració quantitativa.

Els utilitaristes estan convençuts que això de la felicitat i del plaer és una qüestió objectiva. Els paràmetres del càlcul felicític de Jeremy Bentham es basaven en el principi de la felicitat utilitària , que buscava maximitzar la felicitat general. Aquest càlcul es coneix com a "càlcul de la felicitat" i es va utilitzar per avaluar les conseqüències d'una acció en termes de plaer i dolor. Els paràmetres principals del càlcul felicític eren: 1. Intensitat : Quina és la força del plaer o del dolor causat per l'acció? 2. Durada : Quin serà el temps durant el qual aquest plaer o dolor es mantindrà? 3. Seguretat : Quina és la probabilitat que el plaer o dolor ocorri? 4.

Proximitat (propietat temporal) : Quan es produirà el plaer o dolor, a curt o llarg termini? 5. Fecunditat : Quin és el potencial de l'acció per generar altres plaers o dolors en el futur? 6. Extensió : Quantes persones se'n veuran afectades per aquest plaer o dolor? Bentham va utilitzar aquests paràmetres per mesurar i comparar les possibles conseqüències de diferents accions per decidir quina acció seria la que maximitzaria la felicitat global. Bentham proposa que fem aquest càlcul hedonista per determinar les conseqüències en temes de plaer o dolor a les accions que decidim de fer. Bentham diu que el que importa són les conseqüències no l'acció en si, hem d'interessar-nos.

Haurem de considerar els interessos de les persones afectades tenint en compte que tots aquests tenen una mateixa dignitat i un mateix valor. Hem de pensar a qui perjudica, com ho fa, i què fa. És una forma de fer empirista. OBJECCIONS A L'UTILITARISME 1. L'UTILITARISME ÉS UNA MORAL DE PORCS La primera gran crítica que es va fer a l'utilitarisme és que ells estan defensant tenir en màxim plaer, per tant, seríem animals purs, com el porc que és amb el que es compara. A Anglaterra era un món que es reprimia més i és normal que hi hagués una reacció. Mill mirarà si això de la quantitat està ben definit o no.

Amb un argument perfectament racional i lògic: si qualsevol cosa / plaer de la vida ens fixem no només en les quantitats, el càlcul felicític no acaba de ser del tot bo perquè només mesura quantitat. I a vegades no és la quantitat, sinó la qualitat, el tipus de plaer que volem. El càlcul de Bentham li faltava algunes variables. Mill diu que és absurd que quan pensem en la felicitat també s'han de tenir en compte aspectes qualitatius. Ex: Hyden o ostra? - Perquè hi ha plaers que són més desitjables i no sempre quantitatius. S'ha de donar més importància a la qualitat d'aquests. És millor ser Sòcrates insatisfet que un porc satisfet.

En conclusió, no és la quantitat, sinó la qualitat de la felicitat. Per tant, hi ha plaers més desitjables que d'altres. Necessitem satisfer les nostres capacitats superiors. Els humans tenim unes capacitats intel·lectuals superiors i considerem plaers de millor qualitat aquells plaers que tenen a veure amb les capacitats intel·lectuals. En el fons l'argument de mill no abandona el caràcter de la quantitat, perquè vol un plaer de millor (quantitatius) qualitat, per tant, ens proporciona més (quantitat) plaer. Mill va definir que hi havia dos tipus de plaers que es diferenciaven per la qualitat i no la quantitat.

De manera que hi ha plaers superiors i plaers inferiors (uns més desitjables que altres): - Plaers superiors: aquelles que tenen a veure amb la racionalitat, allò que més ens diferencia de la resta d'animals. Són plaers de tipus moral i intel·lectual (saviesa, generositat, …) - Plaers inferiors: els que més ens apropen als animals (menjar, beure, …). Són plaers més físics. Els plaers són més valuosos. La sensibilitat estètica és resultat de la nostra intel·lectualitat, saber gaudir de l'art, apreciar-lo. És gent formada i que té coneixements artístics, és un plaer preferible.

La intel·ligència i el desig de saber ens proporciona un plaer bastant difícil d'igualar i aquest tipus de plaer és el que Mill creu que preferim. Sentiments morals són el que ens fa pensar en els altres: ajudar un amic és alguna cosa que em fa feliç. Quan en general diem que hem de promoure les accions i les lleis hem de recordar que la felicitat està sobretot en aquest àmbit. Mill intenta matisar l'afirmació de Bentham. Com sabem que preferim això (que preferim els plaers no carnals)? Si el càlcul hedonista no és prou acurat com podem saber quin és el plaer més desitjat? Fa servir conceptes empiristes per resoldre-ho.

Hi ha uns experts en plaer que són les persones que han experimentat a més plaers, han recorregut tota la gamma de plaers, des dels carnals perquè són humans fins als intel·lectuals, són els savis. Respondran que sempre és més desitjable un plaer intel·lectual que carnal. Què proporciona més plaer o felicitat? Respondran segur que mai no en canviarien per una persona que no sap gaudir dels seus plaers superiors. Un ésser humà és més digne per Mill quan té les capacitats superiors desenvolupades. Ningú canviaria coneixement per ignorància.

Per Mill un ésser humà és un ésser dotat amb uns capacitats superiors, ja que són intel·lectuals, i li permeten anar més enllà del que pot anar-hi un animal. Combina la influència positivista, però Mill (en tenir un període de crisi) va trobar refugi en la poesia i connectem amb un tòpic de l'època que és el romanticisme (moviment que defensa les capacitats creatives de l'ésser humà). Mill diu que un ésser humà només serà feliç si pot desenvolupar les capacitats superiors, les quals inclouen la sensibilitat artística. Mill proposa l'utilitarisme eudemonisme, seran útils aquelles accions que em serveixin per estimular les capacitats superiors. 2.

L'UTILITARISME ÉS UNA MORAL EGOISTA Totes les accions humanes estan encaminades a buscar la felicitat, algú podria objectar que això és un pensament egoista. I que si tothom ho fa comportarà problemes i no ens posaríem d'acord. El càlcul felcitic hi ha un paràmetre que és l'extensió, a quanta gent proporcionarà plaer, com que un dels criteris que cal tenir en compte és aquest no es planteja ser egoista. El punt de vista altruista (mirar pels altres) està inclòs en l'utilitarisme. Aquesta idea té el seu origen en una mala interpretació de l'utilitarisme clàssic, ja que Bentham havia defensat que l'ésser humà es mou pel seu propi interès.

El problema ve d'arrel que ells creuen que els humans es mouen pels seus propis interessos. Hi ha una petita base per donar la raó a aquesta objecció. Això no és tot, si es llegeix en determinen es veu que no és una proposta totalment individualista. És veritat que Bentham en tot moment insisteix que aquesta persecució de la felicitat no és incompatible amb la felicitat dels altres, sis tothom persegueix la seva felicitat això serà compatible que socialment hi hagi un benestar. Quan considerem una acció si l'hem de fer o no, no hem de calcular només la quantitat de felicitat que proporcionarà a la persona, sinó a tots els que poden ser afectats.

S'ha de mirar de forma objectiva qui en pot sortir beneficiat o perjudicat. Han de ser compatibles les dues coses, perseguir la meva felicitat i la dels altres. Mill diu que no és Kantià i això no és un imperatiu categòric: "has de fer el que benefici al màxim de persones sempre". No serà immoral si fa alguna cosa que acaba perjudicant algú. Seria una recomanació, una orientació. La versió més kantiana és que hauríem de viure segons lleis, normes que en principi tendirien a produir la màxima felicitat pel màxim nombre. Evidentment, quan tenim en compte que és vist des d'un punt de vista general i social, però si mirem en detall totes les accions.

S'han adonat que un utilitarisme radical porten a problemàtiques, a decisions indesitjables. Si aquest acte fos possible veuríem que és una felicitat sense felicitat, ja que viuríem amb por que passes alguna cosa. És impossible saber si alguna acció és bona o no si no em fixo en les conseqüències que tindrà. Hem de fer una projecció de quines són, per quanta gent, qui en surt perjudicat,... S'ha de calcular fins al context natural de l'acció (del meu entorn). Farà més feliç a més gent o l'impedirà el dolor a més gent, dependrà de les persones afectades.

Augment de plaer o disminució de dolor als que estan directament afectats i se sentin concernits per l'acció en concret (està afectat indirectament) que volem avaluar. Hem de distingir dos àmbits, l'àmbit privat i el públic. De fet, per a Mill, n'hi ha prou, en l'ÀMBIT PRIVAT, de considerar els interessos dels quals puguin sentir-se afectats i concernits i comprovar que la nostra acció no perjudiqui ni violi drets dels altres (drets de tercers). En l'ÀMBIT PÚBLIC, o sigui, POLÍTIC, l'abast és molt més ampli, però tampoc és impossible prendre decisions en què equitativament es considerin els interessos legítims de les persones afectades i que no perjudiquin manifestament la felicitat general.

Són objeccions de caràcter conseqüencialista. Decidiré fer una acció o no per les conseqüències que pot tenir. Hi ha tota una seria d'objeccions que se li fan i van reproduint una objecció única, que no es poden calcular de forma tan clara i objectiva les conseqüències d'una acció. Mill diu que no totes les conseqüències estan en el futur, amb la història podem analitzar què ha passat. Moltes d'aquestes objeccions acabaven manifestat la idees que era molt immoral. Mill està totalment convençut que el plantejament de l'utilitarisme és encertat. Aquest plantejament és un plantejament eficaç i serveix, que és útil i una bona eina per prendre decisions. 3.

NO ES POT ACONSEGUIR LA FELICITAT Els crítics deien que estaven posant la felicitat com a objectiu i mai es pot aconseguir la felicitat, esteu posant una cosa com a objectiu que no es pot aconseguir i el que realment ens farà ser feliços és renunciar a la felicitat, perquè no es podrà aconseguir. És molt millor i més desitjable renunciar-hi. Hi ha una mena de paradoxa que els crítics van posar a sobre la taula. Prova objectiva perquè ho diuen els experts que ho han experimentat. Mill intenta demostrar que té raó ell quan diu que els humans prefereixen els plaers intel·lectuals. No confonguem felicitat amb eufòria (estat d'exaltació), és erroni. No es vol dir una exaltació constant.

Una vida feliç seria una vida en la qual intercalem moments d'eufòria i de més tranquil·litat. Que en la teva vida no predominin els moments de dolors que els de plaers. La felicitat és una qüestió d'equilibri, no sempre estar eufòrics o adolorits. En aquest equilibri trobaríem la mateixa idea de felicitat. Quan perseguim la felicitat volem maximitzar els plaers i minimitzant els dolors. Per fer-ho hem d'exercir les nostres capacitats superiors: cultivar el sentiment d'humanitat o interès col·lectiu. La idea d'una vida activa és diversificar els plaers i no crear-nos expectatives errònies. La recomanació de Mill és no tenir expectatives altes.

Si fallen alguna d'aquestes coses és difícil ser feliç en el món actual. Si fallés la cultura intel·lectual i la falta d'empatia no seríem feliços. La clau és combinar els dos moments, de tranquil·litat i d'excitació. Potser seria més prudent la idea de renunciar a la idea de ser feliços. Hem d'aprendre a viure renunciant a la felicitat. Mill considera que el sacrifici o la renúncia de la pròpia felicita no poden ser mai un bé en si mateixos. Sí que té sentit si és útil, el teu sacrifici té com a conseqüència un augment a la felicitat dels altres. El mateix sacrifici no té sentit, només en té si aquesta qüestió tindrà conseqüències molt positives pels altres.

Totes les següents tenen a veure amb el caràcter conseqüencialista. És impossible saber realment les conseqüències d'una acció, sempre n'hi pot haver d'imprevistes. Mill després de respondre totes les objeccions conclou que continua sent verdader el càlcul felicitic de l'utilitarisme. A totes les objeccions que tenen a veure amb el conseqüencialisme és fals que no es pugui avaluar les conseqüències pel bé d'una acció. És més eficaç la seva doctrina que les de la seva època. L'utilitarisme s'aguanta i és una bona manera de decidir les accions que hem de fer i les que no. Com sabem que aquest principi és verdader?

Mill, fins ara, s'ha dedicat a dir-nos que és efectiu, però ara vol comprovar que és verdader. Vol utilitzar un argument racional i lògic. PROVA DEL PRINCIPI D'UTILITAT No hi ha res superior a la felicitat, perquè la paraula felicitat ja conté el que és màxim. És una manera de demostrar que és el fet màxim. La resta de coses que són bones, diem que les coses són bones perquè en el fons ens proporcionen felicitat. La resta de coses que perseguim són mitjans per aconseguir la felicitat. Només la felicitat és desitjable / bona, és el fi últim de la vida humana, durant el llarg de la nostra vida és aconseguir aquest fi. Per què la felicita és desitjable?

En el fons el principi diu que la felicitat és desitjable i ho sabem perquè tothom la desitja. Per tant, una prova a mig camí entre lògica racional i empírica sabem que els homes busquen ser feliços. Amb aquesta petita estratègia Mill pretén donar en aquest principi donar una mica de categoria de veritat demostrada. De la mateixa manera que diem que el que és visible ho és perquè tothom ho veu, allò desitjable ho és perquè tothom ho desitja. Si cada persona desitja la seva felicitat, la conseqüència és que la suma de totes les persones juntes tindrà com a resultat la felicitat general, és un pensament liberal.

La suma de totes les persones busquen la felicitat general, per reforçar que l'utilitarisme no és una doctrina egoista, sinó que lliga la recerca del bé particular amb la recerca del bé comú. Tot allò que diguis que és desitjable en el fons el fet de ser bo et servirà ser feliç. És bo tot allò que és útil per la felicitat. Les coses bones et proporciones plaer, el que determina que sigui bo és el potencial de la capacitat de ser feliç. L'utilitarisme no nega que hi ha coses bones. Conclusió, l'única cosa que no és mai un mitjà és la felicitat, perquè la felicitat ja és allò que volem. Això ens fa entendre que la felicitat és un fi, no pot ser mai un mitjà.

La felicitat no és una idea abstracta, li estem donant una mica de concreció a la felicitat. Una persona serà feliç quan tingui les necessitats cobertes, llibertats, … Es pot concretar que no és una idea abstracte que no es pugui descriure i detallar. Tota acció humana el que perseguix és la felicitat. És incompatible la felicitat amb el dolor, ningú que estigui patint molt dirà que feliç que soc. Continua sent verdader que felicitat sigui sinònim de plaer o absència de dolor. No puc demostrar que soc feliç, però puc dir que em sento feliç. No es pot donar que un argument racional que soc feliç, però puc dir que felicitat és plaer, quan em sento feliç és un sentiment no ho soc, però ho sento.

La felicitat és igual al plaer, tenim una tendència a buscar sensacions agradables i plaents i ha evitat les sensacions doloroses o desagradables. Mill acabarà el llibre afirmant que l'utilitarisme és un principi útil i eficaç.