Tema 1: Plató — Ontologia i teoria del coneixement
Flashcards
- Quina diferència fonamental hi ha entre la matèria del Món sensible i les entitats del Món intel·ligible en Plató?
- El Món sensible és material, temporal i canviant (inspirat en Heràclit), mentre que el Món intel·ligible està integrat per Idees immaterials, eternes, ingènites i immutables (inspirat en l'Ésser de Parmènides).
- Quin paper compleix el Demiürg en l'origen del cosmos físic?
- És un artesà diví que dona forma a una matèria informe i caòtica preexistent utilitzant les Idees com a patró immutable; per tant, el món sensible és una còpia imperfecta del model ideal.
- Com es diferencien els dos nivells de l'episteme (dianoia i noesi) en el símil de la línia?
- La dianoia (pensament matemàtic) parteix de supòsits que no qüestiona i necessita imatges sensibles com a suport, mentre que la noesi (dialèctica) s'eleva directament per principis purament intel·ligibles fins a la Idea del Bé.
Preguntes tipus test
- Quin autor presocràtic inspira la concepció del Món sensible platònic en continu canvi?
- a) Demòcrit d'Abdera
- b) Parmènides d'Elea
- c) Heràclit d'Efes
- d) Anaxàgores
Resposta: c) Heràclit d'Efes. Heràclit defensava que tota la realitat física es troba en un esdevenir i canvi constants.
- En el símil de la línia, quin grau de coneixement s'ocupa dels objectes materials sensibles?
- a) Eikasia
- b) Pistis
- c) Dianoia
- d) Noesi
Resposta: b) Pistis. La pistis (creença) és el segment de la doxa que percep directament els objectes físics materials.
- Què afirma la teoria platònica de la reminiscència (anàmnesi)?
- a) L'aprenentatge deriva exclusivament dels sentits
- b) La raó inventa els conceptes universals
- c) Conèixer consisteix a recordar Idees prèvies
- d) La ment neix com a taula rasa
Resposta: c) Conèixer consisteix a recordar Idees prèvies. L'ànima va contemplar les Idees abans d'encarnar-se i la realitat física només en reactiva la memòria oblidada.
Tema 1: Plató — Antropologia, ètica i política a la 'República'
Flashcards
- Quina correspondència estableix Plató entre les tres parts de l'ànima, les seves virtuts morals i els estaments de la ciutat ideal?
- La part racional s'associa a la prudència/saviesa i correspon als governants (filòsofs-reis); la part irascible es vincula a la fortalesa/coratge i pertany als guardians defensors; la part concupiscible té com a virtut la moderació/temperança i recau en la classe productora.
- Què pretén aconseguir Plató amb l'abolició de la família i de la propietat privada en les classes dirigents?
- Pretén impedir la corrupció, el lucre individual i el nepotisme, assegurant que els filòsofs i guardians dediquin tota la seva atenció al bé comú de la polis sense distraccions d'interès privat.
- Per quina raó ontològica i moral rebutja Plató la poesia i l'art mimètic a la 'República'?
- Ontològicament, l'art imitatiu és una còpia d'una altra còpia sensible (tercer grau d'allunyament de la Idea); moralment, presenta relats immorals dels déus que deformen l'educació racional dels ciutadans.
Preguntes tipus test
- En el mite de l'auriga, què representa el cavall negre i rebel?
- a) La virtut de la fortalesa
- b) L'ànima irascible
- c) L'ànima concupiscible
- d) La intel·ligència teòrica
Resposta: c) L'ànima concupiscible. El cavall rebel personifica l'ànima concupiscible, guiada pels desitjos corporals i els plaers materials immediats.
- Com defineix Plató la justícia en l'àmbit de la polis ideal?
- a) El sufragi universal i la igualtat de vots
- b) El domini militar de la casta dels guerrers
- c) Cadascú compleix la seva funció segons la seva naturalesa
- d) La redistribució idèntica de tota la riquesa
Resposta: c) Cadascú compleix la seva funció segons la seva naturalesa. La justícia platònica és l'harmonia que resulta de fer cadascú estrictament la tasca pròpia de la seva classe social sense envair les altres.
- A quins grups de la polis ideal s'aplica el denominat comunisme platònic?
- a) Exclusivament a governants i guardians
- b) Només a la classe dels productors
- c) A tots els ciutadans sense excepció
- d) A la totalitat de la població esclava
Resposta: a) Exclusivament a governants i guardians. L'exclusió de propietat privada i família només afecta els governants i militars per preservar la puresa de la seva funció pública.
Tema 2: René Descartes — El mètode i la metafísica del cogito
Flashcards
- En què es diferencia el dubte metòdic cartesià del dubte dels filòsofs escèptics?
- El dubte escèptic és una conclusió permanent que nega la possibilitat d'arribar a cap veritat objectiva, mentre que el dubte cartesià és un procediment metodològic temporal concebut com a instrument per trobar una certesa indubtable i fonamentar el coneixement.
- Per quina raó l'argument del somni no aconsegueix invalidar la veritat de les matemàtiques?
- Perquè les veritats matemàtiques no depenen de l'existència real d'objectes al món físic ni de si estem desperts o adormits: tant en el somni com en la vigília, la suma de dos i tres sempre és cinc.
- Quin paper compleix la hipòtesi del geni maligne en el procés metafísic?
- Porta el dubte a la seva màxima radicalitat (dubte hiperbòlic), permetent posar en dubte fins i tot les veritats de la geometria i l'aritmètica davant la possibilitat teòrica d'estar dissenyats per una entitat enganyadora.
- Què queda de la cera quan s'acosta al foc i com la coneixem?
- Queda només una cosa extensa, flexible i mudable; no la coneixem pels sentits (totes les qualitats sensibles han canviat) ni per la imaginació, sinó per una inspecció de l'enteniment.
Preguntes tipus test
- Quin és el criteri que Descartes estableix a la primera regla del mètode per considerar una veritat vàlida?
- a) Que es presenti a la ment de forma clara i distinta
- b) Que hagi estat corroborada per l'experiència sensible
- c) Que pugui ser demostrada mitjançant sil·logismes lògics
- d) Que coincideixi amb els principis de la física aristotèlica
Resposta: a) Que es presenti a la ment de forma clara i distinta. La regla de l'evidència exigeix que allò admès es presenti amb claredat i distinció totals a la ment, sense motiu per dubtar.
- Quin coneixement aconsegueix anul·lar l'argument del somni en les Meditacions metafísiques?
- a) La certesa de l'existència d'un Déu perfecte
- b) L'existència del món material i del propi cos
- c) Les veritats bàsiques de l'aritmètica i la geometria
- d) L'existència indubtable de la pròpia ment pensant
Resposta: b) L'existència del món material i del propi cos. La impossibilitat de distingir la vigília del somni fa dubtar de les dades sensibles i corporals, però no de les veritats matemàtiques.
- Com descriu Descartes la relació lògica del «cogito ergo sum»?
- a) Una hipòtesi provisional pendent de verificació empírica
- b) Una deducció lògica formal a partir d'un sil·logisme
- c) Una intuïció mental immediata d'evidència absoluta
- d) Una inducció a partir d'actes empírics particulars
Resposta: c) Una intuïció mental immediata d'evidència absoluta. El cogito no s'obté mitjançant una cadena sil·logística, sinó com una evidència captada de forma directa i immediata per la intuïció.
Tema 2: René Descartes — Déu, el món i la teoria de les substàncies
Flashcards
- Com demostra Descartes que Déu no pot ser un enganyador?
- Perquè l'engany és senyal de feblesa o imperfecció moral, i Déu, en ser un ésser supremament perfecte i omnipotent, manca de qualsevol defecte.
- Per quina raó la voluntat és responsable de l'error humà?
- Perquè la voluntat és il·limitada i lliure, i sovint s'anticipa jutjant assumptes abans que l'enteniment limitat n'hagi obtingut evidències clares i distintes.
- Com demostra Descartes a la Meditació VI que els cossos existeixen?
- Tinc una facultat passiva de rebre idees sensibles, que exigeix una facultat activa fora de mi; Déu m'ha donat una forta inclinació a creure que són els cossos qui les produeixen, i com que no és enganyador, els cossos existeixen.
Preguntes tipus test
- Quina classe d'idees prové suposadament de l'experiència dels sentits?
- a) Idees innates
- b) Idees adventícies
- c) Idees geomètriques
- d) Idees factícies
Resposta: b) Idees adventícies. Les idees adventícies són aquelles que semblen derivar del contacte amb els objectes del món exterior.
- Com defineix Descartes la noció de substància en sentit estricte?
- a) Allò que requereix matèria per existir
- b) El conjunt de percepcions d'una ment
- c) Allò que no necessita res més per existir
- d) Qualsevol cos visible dotat de moviment
Resposta: c) Allò que no necessita res més per existir. La substància estricta no depèn de cap altra causa per a la seva existència, atribut exclusiu de Déu.
- Quin és l'atribut essencial de la 'res extensa'?
- a) La facultat de voler
- b) El pensament lliure
- c) La immutabilitat eterna
- d) L'ocupació espacial o extensió
Resposta: d) L'ocupació espacial o extensió. La matèria es defineix primàriament per la seva extensió tridimensional en l'espai físic.
Tema 3: David Hume — Teoria del coneixement i crítica a la metafísica
Flashcards
- En què es diferencien les relacions d'idees de les qüestions de fet segons Hume?
- Les relacions d'idees són sabers a priori propis de la lògica i la matemàtica que ofereixen certesa necessària i la negació dels quals genera contradicció; les qüestions de fet depenen de l'experiència a posteriori, són contingents i el seu contrari sempre és concebible sense contradicció.
- Per quina raó Hume defensa que el Jo no és una substància pensant unitària com afirmava Descartes?
- Perquè segons el principi de la còpia no existeix cap impressió simple, constant i immutable del 'jo', sinó un flux ininterromput d'impressions particulars canviants; la identitat personal és una ficció de la imaginació, a la qual contribueix la memòria.
- Què vol dir Hume quan afirma, al Resum, que la creença no és una idea nova?
- Que creure una cosa i només imaginar-la tenen el mateix contingut; la diferència és la manera de concebre-la: la creença és una idea més viva, ferma i estable, produïda per l'hàbit.
Preguntes tipus test
- Quin és el criteri que utilitza Hume per distingir una impressió d'una idea?
- a) La presència d'un judici moral previ
- b) La veritat lògica i la necessitat racional
- c) La dependència respecte a les idees innates
- d) El grau de vivacitat i el moment temporal
Resposta: d) El grau de vivacitat i el moment temporal. Les impressions destaquen per la seva major força o vivacitat i pel fet de donar-se en el present immediat, a diferència de les idees.
- Per què la connexió necessària de la causalitat manca de fonament vàlid?
- a) Perquè les causes succeeixen després dels efectes
- b) Perquè contradiu els principis geomètrics formals
- c) Perquè només s'aplica al món dels sentiments
- d) Perquè mai tenim impressió sensible d'aquesta connexió
Resposta: d) Perquè mai tenim impressió sensible d'aquesta connexió. Hume demostra que observem successió temporal i contigüitat, però no tenim cap impressió sensible del vincle causal necessari.
- Quin mecanisme psicològic fa sorgir la creença que un efecte seguirà una causa?
- a) L'evidència racional a priori de l'enteniment
- b) La deducció sil·logística de la raó pura
- c) Una idea innata gravada per la divinitat
- d) L'hàbit adquirit per la repetició constant
Resposta: d) L'hàbit adquirit per la repetició constant. El costum o hàbit és la tendència psicològica que, després d'una conjunció repetida en el passat, genera l'expectativa espontània de l'efecte.
Tema 3: David Hume — Emotivisme moral i política
Flashcards
- Per què Hume afirma que la raó és incapaç de determinar per si sola la nostra conducta moral?
- Perquè la raó només analitza relacions abstractes entre idees o descriu fets empírics, però cap d'aquestes dues operacions desperta la passió o el motiu necessari per emprendre o evitar una acció.
- En què consisteix la llei de Hume (o guillotina de Hume)?
- En el pas lògicament il·legítim de judicis purament descriptius sobre allò que succeeix en la realitat (judicis d'«ésser») a judicis normatius d'obligació moral (judicis de «deure ser»).
- Quin paper juga la convenció social en la formació de l'Estat segons Hume?
- Serveix com a acord pràctic i espontani motivat per la utilitat pública, creant institucions i normes per assegurar la cooperació i la convivència sense recórrer a contractes originaris abstractes.
Preguntes tipus test
- Quin és l'origen de les distincions morals segons l'emotivisme de David Hume?
- a) La identificació de propietats físiques dels actes
- b) Un sentiment interior d'aprovació o censura
- c) La deducció racional de principis universals
- d) El compliment d'ordres religioses revelades
Resposta: b) Un sentiment interior d'aprovació o censura. Per a Hume, la bondat o maldat no es coneix intel·lectualment, sinó que se sent mitjançant emocions d'aprovació o rebuig.
- Què denuncia Hume quan parla del salt de l'«ésser» al «deure ser»?
- a) La llei de Hume (guillotina de Hume)
- b) El principi de causalitat necessària
- c) L'error del solipsisme empíric
- d) La dependència de les sensacions
Resposta: a) La llei de Hume (guillotina de Hume). La llei de Hume assenyala el pas indegut d'enunciats descriptius de fets a prescripcions morals. No s'ha de confondre amb la «fal·làcia naturalista», concepte posterior de G. E. Moore.
- Quina facultat garanteix que els judicis morals no siguin purament arbitraris o egoistes?
- a) El càlcul matemàtic de beneficis
- b) La intuïció intel·lectual d'essències
- c) L'imperatiu categòric formal
- d) La simpatia o capacitat d'empatitzar
Resposta: d) La simpatia o capacitat d'empatitzar. La simpatia ens fa sensibles al plaer i dolor aliens, generant sentiments d'aprovació comuns orientats a la utilitat pública.
Tema 4: Immanuel Kant — El criticisme i la teoria del coneixement
Flashcards
- Per què els judicis sintètics a posteriori i els judicis analítics a priori no són suficients per sostenir la ciència teòrica?
- Els judicis analítics a priori són universals i necessaris però manquen de caràcter extensiu (no aporten coneixement nou del món), mentre que els sintètics a posteriori són extensius però manquen d'universalitat i necessitat estricta (depenen de l'experiència contingent). La ciència necessita judicis que siguin extensius i universalment necessaris alhora: els sintètics a priori.
- Què vol dir que Kant faci un «gir copernicà» en el coneixement?
- Que, en lloc de suposar que el subjecte s'adapta passivament a l'objecte, és l'objecte el que s'ajusta a les formes a priori del subjecte (espai, temps, categories); per això només coneixem fenòmens, no les coses en si.
- Com fonamenten l'espai i el temps la geometria i l'aritmètica com a ciències sintètiques a priori?
- La geometria es fonamenta en la forma a priori de l'espai (sentit extern), la qual cosa li permet enunciar relacions espacials necessàries i universals sense comprovació empírica. L'aritmètica es fonamenta en la forma a priori del temps (sentit intern), ja que la successió temporal fa possible la construcció de la sèrie numèrica.
Preguntes tipus test
- Quina tesi caracteritza el gir copernicà plantejat per Immanuel Kant?
- a) El subjecte s'adapta passivament a l'objecte
- b) L'objecte és una substància purament intel·ligible
- c) L'objecte s'ajusta a les facultats cognitives
- d) La raó pura no intervé en l'experiència
Resposta: c) L'objecte s'ajusta a les facultats cognitives. El gir copernicà estableix que són els objectes els que han d'acomodar-se a les estructures cognitives a priori del subjecte.
- Quin tipus de judici fa possible el progrés universal i necessari de la ciència?
- a) Judici analític a priori
- b) Judici sintètic a priori
- c) Judici sintètic a posteriori
- d) Judici analític a posteriori
Resposta: b) Judici sintètic a priori. Només els judicis sintètics a priori combinen l'ampliació de contingut empíric amb la universalitat i necessitat racional.
- Segons l'Estètica transcendental, com defineix Kant l'espai i el temps?
- a) Substàncies absolutes independents del subjecte
- b) Conceptes universals extrets de l'experiència
- c) Formes a priori de la sensibilitat
- d) Propietats objectives de la cosa en si
Resposta: c) Formes a priori de la sensibilitat. L'espai i el temps són condicions subjectives a priori de la nostra receptivitat sensible, no conceptes ni entitats físiques independents.
Tema 4: Immanuel Kant — Analítica, dialèctica transcendental i límits de la metafísica
Flashcards
- Per què afirma Kant que la categoria de causalitat no pot provar l'existència de Déu en l'argument cosmològic?
- Perquè les categories només tenen validesa epistemològica quan s'apliquen a dades intuïdes de l'experiència sensible (fenòmens). Aplicar la causalitat per saltar de l'experiència a una causa transcendent (noümènica) és un ús il·legítim de l'enteniment.
- Quina diferència hi ha entre un paralogisme i una antinòmia en la Dialèctica transcendental?
- El paralogisme és un raonament formalment erroni sobre l'ànima que substancialitza el subjecte pensant («jo penso»). L'antinòmia és un xoc de dues tesis oposades i aparentment demostrables sobre el món com a totalitat còsmica.
Preguntes tipus test
- Quina és la condició indispensable per poder aplicar legítimament les dotze categories?
- a) Rebre dades sensibles del món fenomènic
- b) Realitzar un judici analític purament a priori
- c) Conèixer prèviament el noümen de l'objecte
- d) Deduir-les de la idea innata de Déu
Resposta: a) Rebre dades sensibles del món fenomènic. Les categories són estructures buides que només produeixen coneixement objectiu quan s'apliquen a fenòmens empírics.
- Per quin motiu Kant rebutja que la psicologia racional pugui demostrar la immortalitat de l'ànima?
- a) Perquè incorre en paralogismes que substancialitzen el jo
- b) Perquè la física ja n'ha mesurat la durada
- c) Perquè el cogito cartesià és completament indiscutible
- d) Perquè l'ànima és una realitat material corpòria
Resposta: a) Perquè incorre en paralogismes que substancialitzen el jo. La psicologia racional comet el paralogisme de tractar el «jo penso» com si fos una substància noümènica observable.
- Quin defecte lògic principal retreu Kant a l'argument ontològic de Descartes i sant Anselm?
- a) Que no empra correctament la causalitat mecànica
- b) Que ignora l'ordre natural del cosmos físic
- c) Que tracta l'existència com un predicat real que s'afegeix al concepte
- d) Que es basa únicament en percepcions sensibles enganyoses
Resposta: c) Que tracta l'existència com un predicat real que s'afegeix al concepte. L'existència no és un predicat real: no afegeix cap propietat al concepte (cent tàlers possibles i cent tàlers reals tenen el mateix concepte); només l'experiència mostra que una cosa existeix.
Tema 4: Immanuel Kant — Ètica formal i postulats de la raó pràctica
Flashcards
- Per què una acció simplement conforme al deure no té valor moral segons Kant?
- Perquè, tot i ajustar-se exteriorment a la llei moral, el mòbil de l'acció és una inclinació (immediata, com el gust d'ajudar, o mediata, com l'interès o la por), i no pas el pur respecte al deure.
- En què es diferencien la contradicció en la concepció i la contradicció en la voluntat en el test de l'imperatiu categòric?
- La contradicció en la concepció impossibilita pensar la màxima com a llei universal sense incoherència lògica interna (deures perfectes), mentre que la contradicció en la voluntat permet pensar-la, però cap voluntat racional voldria viure en un món regit per ella (deures imperfectes).
- Quina funció compleix el postulat de Déu en la moral kantiana si aquesta és autònoma?
- Déu no és l'origen de la llei moral, sinó la garantia transcendent que reconcilia la virtut moral amb la felicitat merescuda, fent possible el Summe Bé.
Preguntes tipus test
- Quina característica defineix l'ètica formal de Kant enfront de les ètiques tradicionals?
- a) Acceptar normes morals imposades per l'autoritat externa
- b) Estar basada en preceptes a posteriori de l'experiència
- c) Determinar com hem d'actuar mitjançant la raó a priori
- d) Prescriure accions concretes per aconseguir la felicitat
Resposta: c) Determinar com hem d'actuar mitjançant la raó a priori. L'ètica formal no dicta continguts concrets sinó l'estructura universal i autònoma de la màxima moral.
- Un botiguer cobra el preu just per mantenir la seva reputació. Quin tipus d'acció realitza segons Kant?
- a) Acció contrària al deure
- b) Acció guiada per un imperatiu categòric
- c) Acció per pur respecte al deure
- d) Acció conforme al deure
Resposta: d) Acció conforme al deure. L'acció s'ajusta a la legalitat externa de la norma però està motivada per l'interès propi, no pel deure mateix.
- Quin tipus de deure s'obté si una màxima universalitzada genera una contradicció en la concepció?
- a) Un deure basat en la prudència
- b) Un deure ampli o imperfecte
- c) Un deure hipotètic i condicionat
- d) Un deure estricte o perfecte
Resposta: d) Un deure estricte o perfecte. La impossibilitat lògica d'universalitzar una màxima (com la falsa promesa) fonamenta un deure estricte o perfecte sense excepcions.
Tema 4: Immanuel Kant — La Fonamentació: bona voluntat, imperatius i fórmules (lectures de la PAU)
Flashcards
- Per què Kant diu que ni tan sols la felicitat és bona sense restricció?
- Perquè els dons de la fortuna, entre ells la felicitat, sense una bona voluntat que en corregeixi la influència, poden generar supèrbia i arrogància. Només la bona voluntat és bona en si mateixa.
- Quina diferència hi ha entre un imperatiu d'habilitat i un de prudència?
- L'imperatiu d'habilitat mana un mitjà per a un fi possible qualsevol (és problemàtic i dona regles tècniques); el de prudència mana un mitjà per a un fi que tothom té de fet, la felicitat (és assertòric i només dona consells, perquè la felicitat és un ideal indeterminat).
- Com s'aplica la fórmula de la humanitat a la falsa promesa?
- Qui promet en fals fa servir l'altre com a simple mitjà per aconseguir diners, perquè l'altre no podria consentir a ser tractat així si conegués la intenció. No el respecta com a fi en si mateix.
Preguntes tipus test
- Segons el començament de la secció I de la Fonamentació, què és bo sense restricció?
- a) La felicitat
- b) La bona voluntat
- c) L'enteniment
- d) La moderació
Resposta: b) La bona voluntat. Kant afirma que no es pot pensar res bo sense restricció llevat d'una bona voluntat; la resta pot ser dolent sense ella.
- Una persona ajuda els altres perquè és de temperament compassiu i li agrada fer-ho. Què en diria Kant?
- a) Que segueix un imperatiu categòric
- b) Que actua contra el deure
- c) Que actua per deure
- d) Que actua conforme al deure per inclinació immediata
Resposta: d) Que actua conforme al deure per inclinació immediata. L'acció és amable i mereix elogi, però com que la mou la inclinació immediata no té valor moral.
- «Si vols ser feliç, sigues moderat» és un imperatiu...
- a) de la llei de la natura
- b) hipotètic d'habilitat
- c) categòric
- d) hipotètic de prudència
Resposta: d) hipotètic de prudència. Mana un mitjà per a la felicitat, un fi que tothom té de fet: és un imperatiu assertòric o de prudència.
Tema 5: John Stuart Mill — L'utilitarisme i la llibertat individual
Flashcards
- Quina és la discrepància central entre Jeremy Bentham i John Stuart Mill respecte a la naturalesa del plaer?
- Bentham defensa un criteri purament quantitatiu i homogeni mesurat pel càlcul felícic, mentre que Mill introdueix una distinció qualitativa que atorga un valor intrínsec superior als plaers intel·lectuals i morals per damunt dels corporals.
- En quina circumstància és legítim l'ús de la força coercitiva de la comunitat sobre un individu segons el principi del dany?
- Únicament quan la conducta de l'individu traspassa l'esfera estrictament privada i produeix un dany o perjudici directe a d'altres membres de la societat; mai per motius paternalistes com el seu propi benefici físic o moral.
Preguntes tipus test
- Quin criteri empra Mill per demostrar la superioritat dels plaers intel·lectuals sobre els corporals?
- a) La voluntat de la majoria parlamentària
- b) El càlcul numèric de la seva durada
- c) El testimoni concorde dels jutges competents
- d) La revelació divina de les virtuts cristianes
Resposta: c) El testimoni concorde dels jutges competents. La preferència d'aquells que han conegut i gaudit de tots dos tipus de plaer legitima la superioritat dels plaers superiors.
- Què implica el rebuig del paternalisme d'Estat a 'Sobre la llibertat'?
- a) La intervenció estatal obligatòria en la dieta ciutadana
- b) La il·legitimitat de prohibir actes auto-referents per protegir l'agent
- c) L'eliminació total de la policia i tribunals
- d) La prohibició del sufragi a les minories religioses
Resposta: b) La il·legitimitat de prohibir actes auto-referents per protegir l'agent. L'Estat no té autoritat moral per forçar un individu a tenir cura de si mateix si les seves accions no danyen tercers.
- Com descriu Mill l'amenaça de la 'tirania de la majoria' en societats democràtiques?
- a) Com la imposició social i legal del conformisme
- b) Com el predomini dels filòsofs en el govern
- c) Com la rebel·lió dels esclaus segons el ressentiment
- d) Com un cop d'estat estrictament militar
Resposta: a) Com la imposició social i legal del conformisme. La tirania de la majoria s'exerceix tant per lleis restrictives com pel pes opressor de l'opinió pública sobre la dissidència.
Tema 5: John Stuart Mill — Lectures de la PAU: objeccions a l'utilitarisme i prova del principi d'utilitat
Flashcards
- Com respon Mill l'objecció que no hi ha temps per calcular les conseqüències abans d'actuar?
- La humanitat ha tingut tota la seva història per aprendre els efectes de les accions, i aquest saber s'ha fixat en principis secundaris (no mentir, no robar) que fem servir sense calcular cada vegada, com el navegant fa servir l'almanac nàutic.
- Quins són els passos de la prova del principi d'utilitat?
- (1) L'única prova que una cosa és desitjable és que es desitja, i cadascú desitja la seva felicitat; (2) per tant, la felicitat general és un bé per al conjunt; (3) les altres coses que desitgem, com la virtut, es desitgen com a parts de la felicitat, que és l'únic fi.
- Quina crítica va fer G. E. Moore a la prova de Mill?
- Que «desitjable» no vol dir el mateix que «visible»: no significa que es pot desitjar o que es desitja de fet, sinó que mereix ser desitjat. Passar d'un fet a un valor seria una fal·làcia naturalista.
Preguntes tipus test
- Segons la secció II, què és el criteri del que és correcte?
- a) El respecte a la llei moral
- b) La felicitat de l'agent
- c) La felicitat de tots els afectats
- d) La voluntat de la majoria
Resposta: c) La felicitat de tots els afectats. L'agent ha de ser imparcial entre la seva felicitat i la dels altres, com un espectador desinteressat i benvolent.
- Amb quina analogia argumenta Mill que la felicitat és desitjable?
- a) El camell i el lleó
- b) El rellotge i el rellotger
- c) Allò visible i allò audible
- d) La caverna i el sol
Resposta: c) Allò visible i allò audible. L'única prova que una cosa és visible és que la gent la veu; igualment, l'única prova que és desitjable és que la gent la desitja.
- Com explica Mill que algú desitgi la virtut per si mateixa?
- a) La virtut és un manament de Déu
- b) La virtut és contrària al plaer
- c) La virtut és innata
- d) La virtut ha passat a ser part de la seva felicitat
Resposta: d) La virtut ha passat a ser part de la seva felicitat. Per associació, el que era un mitjà ha esdevingut un ingredient de la felicitat, com passa amb els diners en l'avar.
Tema 6: Friedrich Nietzsche — La crítica a la cultura occidental i la mort de Déu
Flashcards
- Per quina raó qualifica Nietzsche la metafísica platònica de postura contranatural?
- Perquè en situar la perfecció i la veritat en un transmón transcendent i immutable, desqualifica com a pura aparença l'única realitat existent: el món material, corporal i sotmès al canvi continu.
- Quin paper juga el ressentiment en el triomf de la moral dels esclaus segons 'La genealogia de la moral'?
- És el mecanisme psicològic reactiu mitjançant el qual els febles, incapaços d'afirmar-se per si mateixos, condemnen primer com a «malvat» tot el que és fort i noble, proclamant-se a si mateixos «bons» en virtut de la seva pròpia impotència.
- Quina és la diferència clau entre el nihilisme passiu i el nihilisme actiu?
- El nihilisme passiu és la paràlisi i la buidor pessimista derivada de la caiguda dels valors tradicionals, mentre que el nihilisme actiu és la destrucció conscient i enèrgica d'aquests valors caducs per obrir el camí cap a la transmutació i la nova creació vital.
Preguntes tipus test
- A qui responsabilitza principalment Nietzsche de subordinar la vida a la tirania de la raó?
- a) A Sòcrates i Plató
- b) A David Hume
- c) Als sofistes grecs
- d) A Baruch Spinoza
Resposta: a) A Sòcrates i Plató. Nietzsche assenyala Sòcrates i la metafísica platònica com els iniciadors de la decadència vital grega.
- Com defineix Nietzsche la 'veritat' a 'Sobre veritat i mentida en sentit extramoral'?
- a) Exèrcit mòbil de metàfores oblidades
- b) Intuïció racional clara i distinta
- c) Còpia empírica d'impressions sensibles
- d) Correspondència lògica entre judicis
Resposta: a) Exèrcit mòbil de metàfores oblidades. Segons Nietzsche, la veritat és una xarxa de metàfores humanes de les quals s'ha oblidat el caràcter il·lusori.
- Quin és el tret psicològic originari que mou la moral dels esclaus?
- a) El ressentiment reactiu
- b) El desig de grandesa
- c) L'afirmació del plaer
- d) La generositat espontània
Resposta: a) El ressentiment reactiu. La moral d'esclaus neix de la reacció psicològica i de la rancúnia dels febles contra els forts.
Tema 6: Friedrich Nietzsche — Vitalisme, el superhome i l'etern retorn
Flashcards
- Per què el pas del lleó al nen és imprescindible per a la constitució del superhome?
- Perquè el lleó només té força destructiva per dir «jo vull» i alliberar-se de les velles normes («tu has de»), però no sap crear; el nen aporta la innocència, el joc i la capacitat activa de fundar nous valors afirmatius.
- En quin sentit l'etern retorn opera com un criteri selectiu i ètic?
- Funciona com un imperatiu d'afirmació: obliga l'ésser humà a viure i actuar de tal manera que desitgi reviure exactament la mateixa acció infinites vegades, distingint els ressentits dels esperits forts capaços d'amor fati.
Preguntes tipus test
- Quin déu grec representa segons Nietzsche el principi d'individuació, la llum i la bellesa formal?
- a) Dionís
- b) Prometeu
- c) Hades
- d) Apol·lo
Resposta: d) Apol·lo. Apol·lo encarna la serenor, la llum i la forma, mentre que Dionís representa el caos i l'embriaguesa vital.
- Quina actitud encarna l'estadi del camell a les tres metamorfosis?
- a) Voluntat de poder expansiva
- b) Acceptació obedient de la càrrega
- c) Rebel·lió contra el deure
- d) Creació de nous sentits
Resposta: b) Acceptació obedient de la càrrega. El camell és l'esperit obedient que suporta pacientment les obligacions morals imposades per la tradició.
- Què exigeix el principi nietzschià de la fidelitat a la terra?
- a) Preservar l'ecosistema material
- b) Rebutjar tota il·lusió d'un transmón
- c) Retornar a un estat natural salvatge
- d) Subordinar l'instint a l'ordre social
Resposta: b) Rebutjar tota il·lusió d'un transmón. Implica rebutjar déus i mons suprasensibles per assumir la vida corporal terrenal com l'única realitat.
Tema 6: Friedrich Nietzsche — Les lectures de la PAU: compassió, lliure albir, el pes més gran i les illes afortunades
Flashcards
- Per què Nietzsche considera la moral de la compassió un residu cristià?
- Perquè, un cop debilitada la fe, la moral cristiana sobreviu en forma laica: l'altruisme, el «viure per als altres» i la compassió passen a ser «la moral», i amb ells l'afebliment i la uniformització de l'individu.
- Quina relació hi ha entre el pes més gran i l'amor fati?
- La pregunta de si voldries repetir eternament la teva vida és una prova: qui estima la vida tal com és, amb els seus dolors, hi pot dir que sí, i això és l'amor fati.
- Com explica Nietzsche l'aparent contradicció de l'ideal ascètic, «vida contra la vida»?
- No és una contradicció real: és l'instint de protecció d'una vida que degenera i que, per conservar-se, dona un sentit al sofriment a través del sacerdot ascètic.
Preguntes tipus test
- Què critica Nietzsche a Aurora §132?
- a) L'art romàntic
- b) La moral de la compassió i de l'altruisme
- c) La ciència moderna
- d) La tragèdia grega
Resposta: b) La moral de la compassió i de l'altruisme. Hi critica que la compassió i el «viure per als altres» s'hagin convertit en el centre de la moral, com a residu del cristianisme.
- Segons Més enllà del bé i del mal §21, què és la causa sui?
- a) El fonament de la llibertat humana
- b) La millor autocontradicció pensada mai
- c) La definició de la voluntat de poder
- d) Un postulat de la raó pràctica
Resposta: b) La millor autocontradicció pensada mai. Voler ser causa de si mateix és com sortir del pantà estirant-se dels propis cabells: una contradicció.
- A «En les illes afortunades», què proposa Zaratustra en lloc de Déu?
- a) Crear el superhome
- b) Tornar a la natura
- c) La compassió universal
- d) La raó pura
Resposta: a) Crear el superhome. Déu és una conjectura; el que sí podem fer és crear el superhome, o ser-ne els avantpassats.
Tema 7: Martha Nussbaum — L'enfocament de les capacitats humanes
Flashcards
- Quina diferència hi ha entre una capacitat interna i una capacitat combinada segons Nussbaum?
- Una capacitat interna és una facultat o habilitat adquirida per la persona (com ara saber escriure o raonar), mentre que la capacitat combinada és la suma d'aquesta habilitat interna i les condicions socials, jurídiques i materials de l'entorn que fan possible exercir-la realment.
- Per què l'objectiu de la justícia política ha de ser garantir capacitats i no obligar a funcionaments?
- Perquè respecta l'autonomia i la dignitat individual d'arrel kantiana: l'Estat ha d'oferir a la ciutadania les opcions reals per viure dignament, però permetent que cadascú triï lliurement si vol dur a terme aquestes accions o no.
- Per què el cas de la Vasanti il·lustra el fracàs del criteri de la felicitat subjectiva en la justícia distributiva?
- Perquè les persones oprimides sovint desenvolupen preferències adaptatives i es resignen al maltractament per supervivència, de manera que una avaluació basada només en el seu benestar psicològic subjectiu ignoraria la privació de les seves capacitats fonamentals.
Preguntes tipus test
- Com defineix Martha Nussbaum el concepte de 'capacitat'?
- a) Una destresa exclusivament genètica
- b) El nivell de renda individual acumulat
- c) L'oportunitat real d'escollir i actuar
- d) L'execució obligatòria d'actes cívics
Resposta: c) L'oportunitat real d'escollir i actuar. Una capacitat és una llibertat substancial que permet triar estats i accions valuoses, diferenciant-se de la seva mera execució.
- Què distingeix una persona que fa vaga de fam d'una persona que pateix desnutrició involuntària?
- a) El funcionament biològic assolit
- b) El seu nivell de renda familiar
- c) La manca d'interès en l'alimentació
- d) La possessió de la capacitat de nodrir-se
Resposta: d) La possessió de la capacitat de nodrir-se. Ambdues tenen el mateix funcionament (no mengen), però la que fa vaga té l'opció real i lliure d'alimentar-se quan vulgui.
- Quina funció té el llindar mínim en la teoria de les capacitats?
- a) Determinar el mínim exigible de dignitat
- b) Obligar a tothom a pensar igual
- c) Fixar el límit màxim de riquesa
- d) Unificar els salaris dels treballadors
Resposta: a) Determinar el mínim exigible de dignitat. El llindar mínim estableix el nivell bàsic per sota del qual una vida no es pot considerar plenament humana ni digna.
Tema 7: Martha Nussbaum — Justícia social, educació de les emocions i grups vulnerables
Flashcards
- Quina diferència estableix Nussbaum entre una capacitat fèrtil i un desavantatge corrosiu?
- Una capacitat fèrtil és aquella que en facilita o n'activa d'altres (com l'alfabetització), mentre que un desavantatge corrosiu és una mancança bàsica que arrossega el subjecte a la pèrdua progressiva d'altres capacitats (com la pobresa extrema o l'analfabetisme).
- Per quina raó Nussbaum reivindica les humanitats enfront d'un model educatiu merament mercantilista?
- Perquè les humanitats (art, literatura, filosofia) formen ciutadans crítics capaços de dialogar, qüestionar l'autoritat i desenvolupar la imaginació empàtica necessària per mantenir una societat justa.
- Com amplia Nussbaum les fronteres de la justícia en relació amb els animals no humans?
- Considera que els animals són éssers amb dignitat pròpia i capacitats específiques segons la seva espècie, la qual cosa exigeix una relació de justícia directa que protegeixi les seves oportunitats vitals i eviti el seu patiment.
Preguntes tipus test
- Quin és l'objectiu principal de la política pública segons el criteri aspiracional de Nussbaum?
- a) Imposar una noció estricta d'excel·lència moral uniforme
- b) Eliminar desavantatges corrosius i promoure capacitats fèrtils
- c) Fomentar exclusivament el creixement del producte interior brut
- d) Assolir un model utòpic sense intervenció estatal directa
Resposta: b) Eliminar desavantatges corrosius i promoure capacitats fèrtils. La política ha de canalitzar els recursos a remoure mancances bloquejadores i estimular habilitats catalitzadores.
- A quina obra del 1986 aborda Nussbaum la dependència de la vida bona respecte de la fortuna?
- a) Sexe i justícia social
- b) Les fronteres de la justícia
- c) Crear capacitats
- d) La fragilitat del bé
Resposta: d) La fragilitat del bé. A 'La fragilitat del bé' (1986), Nussbaum analitza la influència de la sort i els factors externs en l'eudaimonia grega.
- Quines emocions cíviques considera essencials per sostenir les polítiques públiques de solidaritat?
- a) La compassió i l'empatia
- b) La indiferència i la temprança
- c) La por i el fàstic col·lectiu
- d) El ressentiment i la culpa
Resposta: a) La compassió i l'empatia. La compassió i l'empatia permeten comprendre la situació de vulnerabilitat de l'altre i justificar la cooperació social.
Tema 7: Martha Nussbaum — Crítica al PIB, a l'utilitarisme i al contractualisme
Flashcards
- Quins encerts reconeix Nussbaum a l'utilitarisme i per quin motiu principal el considera, malgrat tot, inacceptable?
- Li reconeix la voluntat d'atendre el patiment terrenal, la igualtat formal (cadascú compta per un) i el paper progressista de Mill en favor de la igualtat de gènere. Però el rebutja perquè subordina l'individu al benestar general: en perseguir la màxima felicitat agregada, accepta que es vulnerin els drets d'una minoria si el saldo global de plaer és positiu, mentre que per a Nussbaum la dignitat de la persona és inviolable.
- Quina fallida bàsica atribueix Nussbaum a la hipòtesi de l'«avantatge mutu» del contractualisme?
- La hipòtesi assumeix que només cooperem amb aquells dels quals obtenim un benefici econòmic o de seguretat equivalent, fet que exclou de la justícia bàsica els col·lectius dependents o amb greu discapacitat, els quals necessiten atenció sense poder garantir un rendiment simètric.
Preguntes tipus test
- Per què el PIB per capita no és un indicador vàlid de justícia social segons Nussbaum?
- a) Perquè exclou el càlcul de transaccions internacionals
- b) Perquè oculta les desigualtats internes i domèstiques
- c) Perquè no calcula els impostos sobre societats
- d) Perquè sobrevalora el paper de la tecnologia
Resposta: b) Perquè oculta les desigualtats internes i domèstiques. La mitjana del PIB amaga les bretxes entre classes i les privacions que pateixen col·lectius com les dones dins de les famílies.
- Què implica el principi de la incommensurabilitat dels béns humans?
- a) Que cada capacitat té un valor intrínsec insubstituïble
- b) Que l'Estat ha de repartir recursos idèntics
- c) Que tot bé material té un preu
- d) Que la felicitat s'obté sumant petits plaers
Resposta: a) Que cada capacitat té un valor intrínsec insubstituïble. Les capacitats no es poden compensar entre si en una escala comuna; la pèrdua de llibertat no es compensa amb diners o salut.
- Per quin motiu el contractualisme clàssic deixa fora les persones amb discapacitat?
- a) Perquè assumeix individus d'igual poder i profit mutu
- b) Perquè exigeix la signatura d'un document físic
- c) Perquè no tenen desitjos ni voluntat pròpia
- d) Perquè no participen en partits polítics legalitzats
Resposta: a) Perquè assumeix individus d'igual poder i profit mutu. El model contractista assumeix signants sans que aporten un benefici recíproc, deixant de banda la cura desinteressada dels més dependents.
Tema 7: Martha Nussbaum — Lectures de la PAU: recursos, mesurament, drets humans, conseqüencialisme i deontologia
Flashcards
- Quines dues objeccions principals fa Nussbaum als enfocaments basats en els recursos?
- Que els recursos són mitjans i no fins, i que les persones en necessiten quantitats diferents per arribar al mateix nivell de capacitat; per això, repartir-los per igual pot mantenir les desigualtats.
- Què aporta l'enfocament de les capacitats a la idea de drets humans?
- Aclareix què vol dir garantir un dret: posar la persona en situació de capacitat combinada per exercir-lo, cosa que demana accions positives i no només que l'Estat no interfereixi, també dins la família.
- Per què l'enfocament de Nussbaum no és un conseqüencialisme clàssic?
- Perquè, tot i mirar els resultats, no maximitza una suma de benestar: les capacitats centrals són drets bàsics que no es poden sacrificar per obtenir més beneficis en un altre àmbit.
Preguntes tipus test
- Quina és la crítica principal de Nussbaum als enfocaments basats en els recursos?
- a) Que cada persona necessita recursos diferents per arribar a la mateixa capacitat
- b) Que no tenen en compte la renda
- c) Que són massa igualitaris
- d) Que ignoren el PIB
Resposta: a) Que cada persona necessita recursos diferents per arribar a la mateixa capacitat. Els recursos són mitjans; el que compta és què pot fer i ser cada persona amb ells, i això varia segons la situació de cadascú.
- Quines dimensions combina l'Índex de Desenvolupament Humà?
- a) PIB, inflació i atur
- b) Esperança de vida, educació i renda
- c) Drets civils, vot i premsa
- d) Felicitat, salut i oci
Resposta: b) Esperança de vida, educació i renda. L'IDH dels Informes de Desenvolupament Humà combina esperança de vida, educació i renda.
- Segons Nussbaum, què vol dir garantir un dret fonamental?
- a) Que l'Estat no hi interfereixi
- b) Que la majoria hi estigui d'acord
- c) Assegurar la capacitat combinada per exercir-lo
- d) Que estigui escrit a la constitució
Resposta: c) Assegurar la capacitat combinada per exercir-lo. Un dret només està garantit si la persona pot exercir-lo de fet, cosa que sovint exigeix accions positives.
Otros
I 0 flashcards i 30 preguntes més al document.
Text del document
APUNTS HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA Selectivitat (PAU Catalunya) AprenAI 2026-2027 Plató, Descartes, Hume, Kant, Mill, Nietzsche i Nussbaum: els 7 autors de la PAU de Catalunya en 15 temes, amb esquemes, tests i resum per repassar. APREN.AI Índex Tema 1: Plató 1 Ontologia i teoria del coneixement 5 1. Context filosòfic i motivació del pensament platònic 5 2. El dualisme ontològic: Món sensible i Món intel·ligible 6 3. L'al·legoria de la caverna 7 4. Teoria del coneixement: El símil de la línia 8 5. Com s'arriba a conèixer: Reminiscència, dialèctica i impuls eròtic 9 6. La dialèctica, culminació de l'educació (República VII, 532b-535a) 11 2 Antropologia, ètica i política a la 'República' 12 1.
El dualisme antropològic i la naturalesa de l'ànima 13 2. L'estructura tripartita de l'ànima: el mite de l'auriga 13 3. La polis ideal i l'isomorfisme ànima-Estat 15 4. El règim dels filòsofs-reis i el comunisme de les elits 17 5. La degeneració progressiva de les formes de govern 17 6.
Rebuig de l'art mimètic i balanç històric 18 Tema 2: René Descartes 3 El mètode i la metafísica del cogito 21 El mètode cartesià i les quatre regles 21 El dubte metòdic com a eina metafísica 22 La primera certesa: el «Cogito ergo sum» 23 Meditació II: «què soc?» i el tros de cera 23 Metodologia del comentari de text a la PAU 24 4 Déu, el món i la teoria de les substàncies 26 La tipologia de les idees i el pont cap a la realitat exterior 26 La demostració de Déu i la superació de l'engany 27 Meditació V: l'essència de les coses materials i, de nou, Déu 27 Meditació VI: l'existència dels cossos i la distinció entre ànima i cos 28 La teoria de les tres substàncies i el mecanicisme 29 El dualisme antropològic interactiu i l'ètica 30 Tema 3: David Hume 5 Teoria del coneixement i crítica a la metafísica 33 1.
Els elements del coneixement: impressions, idees i el principi de la còpia 33 2. La bifurcació de Hume: dos àmbits de coneixement 34 3. La crítica a la causalitat necessària i la gènesi de l'hàbit 35 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 1 4. La dissolució de la metafísica: món, Déu i el Jo 36 5. Altres idees del Resum: associació d'idees, llibertat i necessitat 36 6. Aplicació PAU: Guia metodològica de l'Exercici 2 37 6 Emotivisme moral i política 39 1. La crítica al racionalisme moral i la llei de Hume 40 2. L'emotivisme moral i la simpatia 40 3. Política: convenció social i utilitat pública 41 Tema 4: Immanuel Kant 7 El criticisme i la teoria del coneixement 43 1.
El projecte il·lustrat i les quatre preguntes kantianes 44 2. El gir copernicà en teoria del coneixement 44 3. La tipologia dels judicis i el problema de la ciència 45 4. Espai i temps: les formes a priori de la sensibilitat 45 8 Analítica, dialèctica transcendental i límits de la metafísica 47 L'Analítica transcendental: l'enteniment i la física com a ciència 47 El fenomen i la cosa en si (noümen) 48 La Dialèctica transcendental: crítica a la metafísica dogmàtica 48 Per què la Crítica importa per a la Fonamentació 50 9 Ètica formal i postulats de la raó pràctica 51 1. De l'ètica material a l'ètica formal 51 2. El criteri moral: tipus d'accions respecte al deure 52 3.
L'imperatiu categòric 52 4. Tipologia dels deures i criteris d'universalització 52 5. Els postulats de la raó pràctica 53 10 La Fonamentació: bona voluntat, imperatius i fórmules (lectures de la PAU) 54 1. La bona voluntat (secció I, §1-3) 55 2. El deure i els exemples (secció I, §8-13) 55 3. Voluntat i imperatius (secció II, §12-41) 56 4.
La humanitat com a fi en si mateixa (secció II, §46-54) 57 Tema 5: John Stuart Mill 11 L'utilitarisme i la llibertat individual 61 Context intel·lectual i fonaments de l'utilitarisme 61 La jerarquia qualitativa dels plaers 62 La dimensió col·lectiva: felicitat general i sentiment social 62 La llibertat individual i el principi del dany 63 Tolerància, diversitat i el perill de la tirania de la majoria 64 12 Lectures de la PAU: objeccions a l'utilitarisme i prova del principi d'utilitat 66 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 2 1. La definició de la secció II 67 2. Les objeccions i les respostes de Mill 67 3.
Les sancions i els sentiments socials (secció III, context) 68 4. La prova del principi d'utilitat (secció IV) 68 Tema 6: Friedrich Nietzsche 13 La crítica a la cultura occidental i la mort de Déu 72 1. La crítica a la metafísica i al socratisme: la invenció del «món verdader» 73 2. El llenguatge i la veritat com a metàfora 73 3. La genealogia de la moral: senyors contra esclaus 74 4. La mort de Déu i el doble rostre del nihilisme 75 14 Vitalisme, el superhome i l'etern retorn 76 1. El fonament tràgic: l'apol·lini i el dionisíac 77 2. La voluntat de poder i la fidelitat a la terra 77 3. L'ésser humà com a trànsit i les tres metamorfosis 78 4. El superhome (Übermensch) 78 5.
L'etern retorn com a pedra de toc ètica 79 6. Recepció i influència posterior 79 15 Les lectures de la PAU: compassió, lliure albir, el pes més gran i les illes afortunades 80 1. Aurora, §132: els ressons cristians de la moral de la compassió 80 2. La gaia ciència, §341: el pes més gran 81 3. Així parlà Zaratustra 81 4. Més enllà del bé i del mal, §21 i §260 81 5.
Genealogia de la moral: ressentiment, home del futur i ideal ascètic 82 Tema 7: Martha Nussbaum 16 L'enfocament de les capacitats humanes 85 La distinció entre capacitats i funcionaments 85 Classificació de les capacitats: bàsiques, internes i combinades 86 El cas paradigmàtic de la Vasanti 87 La dignitat humana i el llindar mínim 87 La llista de les 10 capacitats centrals 88 17 Justícia social, educació de les emocions i grups vulnerables 90 1. La vulnerabilitat humana i la fragilitat del bé 90 2. Les fronteres de la justícia 91 3.
Educació humanística i educació de les emocions 92 18 Crítica al PIB, a l'utilitarisme i al contractualisme 93 La fallida del PIB com a mesura del progrés 94 Objeccions a l'utilitarisme agregatiu 94 La crítica al contractualisme clàssic i a Rawls 95 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 3 Taula comparativa dels models teòrics 96 Universalisme ètic i liberalisme polític cosmopolita 96 19 Lectures de la PAU: recursos, mesurament, drets humans, conseqüencialisme i deontologia 97 1. Els enfocaments basats en els recursos (cap. 3) 98 2. Les capacitats i la qüestió del mesurament (cap. 3) 98 3. Els enfocaments basats en els drets humans (cap. 3) 98 4.
Conseqüencialisme i deontologia (cap. 4) 99 20 Resum per repassar 102 Plató 102 Descartes 103 Hume 104 Kant 104 Mill 106 Nietzsche 106 Nussbaum 107 Comparatives clau 108 Cronologia 109 Les lectures de la PAU 109 Com és la prova 110 Exercici 2: situacions típiques per autor 110 Solucions de les preguntes de repàs 112 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 4 1 Ontologia i teoria del coneixement EN ACABAR SABRÀS Saber explicar el dualisme ontològic i la jerarquia de les Idees, amb el Bé al cim. Saber interpretar l'al·legoria de la caverna tal com la llegeix el mateix Plató al text de la PAU (República VII, 514a-520a).
Saber relacionar el símil de la línia amb els graus de coneixement i amb els noms que els dona el llibre VII. Saber explicar per què la dialèctica és la culminació de l'educació dels governants (532b- 535a). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si tota la vida haguessis vist només ombres en una paret, com sabries que no són la realitat? 1. Context filosòfic i motivació del pensament platònic Per comprendre la filosofia de Plató (428-347 aC), cal situar-la com una resposta integral a la crisi política i intel·lectual d'Atenes. Procedent de l'aristocràcia atenenca, Plató va viure la derrota a la Guerra del Peloponès i la condemna a mort del seu mestre Sòcrates sota el règim democràtic restaurat.
Aquest desencís el va portar a rebutjar el relativisme dels sofistes i a cercar una veritat objectiva que pogués fonamentar una polis justa. El sistema platònic és una síntesi original de els principals corrents presocràtics i de l'herència socràtica: Heràclit: Plató accepta que la realitat material es troba en un canvi continu i perpetu esdevenir. Tanmateix, conclou que d'un flux inconstant mai no es pot obtenir coneixement vertader. Parmènides: recull les característiques de l'Ésser (immutable, etern, ingènit i únic), però les aplica a una pluralitat d'entitats pures: les Idees o Formes.
Pitàgores: n'incorpora la devoció per les matemàtiques com a pas previ al saber pur, la concepció de l'ànima immortal i la necessitat de purificació d'aquesta respecte al cos. TEMA 1 Plató 1 Ontologia i teoria del coneixement 2 Antropologia, ètica i política a la 'República' Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 5 Sòcrates: en pren la recerca dels universals i de les definicions essencials, així com l'intel·lectualisme ètic, però porta aquests conceptes morals a una dimensió ontològica autònoma.
L'obra de Plató s'estructura a través de diàlegs distribuïts tradicionalment en cinc períodes: l'etapa socràtica (joventut, fidel a Sòcrates; per exemple, Apologia de Sòcrates o el llibre I de la República), l'etapa de transició (inici del gir propi; Menó, Cràtil), l'etapa de maduresa (exposició sistemàtica de la teoria de les Idees; Fedó, Fedre, La República), l'etapa crítica (revisió i autocrítica; Parmènides, Teetet, El Sofista) i l'etapa postcrítica (vellesa; Timeu, Les Lleis). 2.
El dualisme ontològic: Món sensible i Món intel·ligible La resposta de Plató al debat entre l'esdevenir d'Heràclit i l'ésser de Parmènides és el dualisme ontològic: la postulació de dos àmbits de realitat radicalment diferenciats per la seva naturalesa i consistència. DEFINICIÓ El Món intel·ligible (o Món de les Idees) és la realitat autèntica, formada per entitats immaterials, immutables, eternes i universals. Les Idees no són mers continguts mentals o conceptes subjectius, sinó les essències objectives que fan que les coses siguin allò que són. En contraposició, el Món sensible és l'àmbit material, espaciotemporal, corruptible i imperfecte en què vivim l'experiència ordinària.
Els objectes concrets neixen, canvien i moren, de manera que no gaudeixen de ple ésser. La cosmologia del Timeu: el Demiürg i la matèria Al diàleg Timeu, Plató explica com s'origina el cosmos sensible mitjançant la figura del Demiürg, un artesà diví que actua com a principi ordenador de l'univers: La imperfecció del món sensible no procedeix del Demiürg, sinó de la resistència passiva de la matèria corporal. Per això, el món material és només una còpia imperfecta de l'ordre ideal etern. La relació de participació i la jerarquia de les Idees La connexió entre ambdós mons s'estableix mitjançant la relació de participació (methexis) i d'imitació (mimesis).
Un objecte sensible és bell o just en la mesura que «participa» de la Idea de Bellesa o de Justícia. Com més fidelment reprodueix l'objecte la seva essència pura, major és el seu grau de perfecció relativa. El Món intel·ligible no és un conjunt homogeni, sinó que està rigorosament jerarquitzat: El model ideal: el Demiürg contempla les Idees immutables i perfectes del Món intel·ligible. 1 La matèria caòtica primordial: pren una matèria informe i desordenada preexistent sotmesa a la necessitat. 2 La plasmació sensible: modela la matèria imitant les Idees, imprimint-hi ordre geomètric i bellesa.
3 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 6 ESQUEMA Jerarquia del Món Intel·ligible Per sota de les Idees pròpiament dites hi ha les entitats matemàtiques, realitats intermèdies entre el món sensible i les Idees: les coneix el pensament discursiu (dianoia), mentre que les Idees les capta la intel·ligència (noesi). Entre les Idees, a la base se situen les Idees d'objectes naturals i de valors concrets. En un nivell superior figuren les Idees ètiques i estètiques (com la Justícia o la Bellesa).
Al cim de tota la realitat regna la Idea del Bé, causa ontològica de l'existència de totes les altres Idees i font epistemològica que en fa possible la intel·ligibilitat (comparable al Sol del món físic). 3. L'al·legoria de la caverna Al llibre VII de La República, Plató sintetitza la seva ontologia i el procés d'educació filosòfica a través del conegut mite de la caverna: Uns presoners viuen des de la infantesa encadenats en una cambra subterrània, amb la mirada fixa en una paret. Rere seu crema una foguera, i entre el foc i els captius un mur serveix perquè desfilin portadors que traginen figures d'homes i animals.
Els presoners veuen només les ombres projectades i senten els ecos rebotats; convençuts que aquestes ombres són l'única realitat existent, viuen en la il·lusió total. Si un d'aquests presoners és deslligat i obligat a pujar per un camí costerut cap a l'exterior, el procés és dolorós: Idea del Bé Cúspide de la realitat i causa de veritat Idees ètiques i estètiques Bellesa, Justícia i Saviesa Idees de coses sensibles Arquetips universals d'éssers físics Entitats matemàtiques Intermèdies, per sota de les Idees: objecte de la dianoia La llum de la foguera l'enlluerna i li costa identificar els objectes reals que abans projectaven ombres.
1 En sortir a la superfície, la claror solar el cega per complet; ha de començar mirant els reflexos a l'aigua i els cossos celestes de nit. 2 Un cop acostumat, és capaç de contemplar els objectes reals a plena llum del dia i, finalment, el mateix Sol, comprenent que n'és la causa generadora de totes les coses. 3 En tornar a la caverna mogut pel deure cívic per alliberar els seus companys, la foscor el desorienta de nou; els altres presoners se'n burlen i intentarien matar qualsevol que pretengués arrencar-los de les cadenes.
4 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 7 PER RECORDAR-HO L'interior de la caverna representa el Món sensible (les ombres són les imatges; les estàtues i figures transportades, els objectes físics; el foc, el sol visible). L'exterior és el Món intel·ligible (els objectes naturals són les Idees; el Sol és la Idea del Bé). L'ascens forçat simbolitza la dialèctica pedagògica, i el retorn fallit representa el destí tràgic del filòsof a la polis.
El text de la PAU (República VII, 514a-520a): què en diu el mateix Plató La interpretació de Sòcrates (517a-c): la presó és la regió que es mostra a la vista; el foc, el poder del sol; la pujada i la contemplació de les coses de dalt, l'ascens de l'ànima a la regió intel·ligible. El darrer que es veu, i amb dificultat, és la Idea del Bé, causa de tot el que és recte i bell; qui vulgui actuar amb seny, en la vida privada o en la pública, l'ha d'haver vist. Educar és girar l'ànima (518b-d): l'educació no consisteix a posar la vista en uns ulls cecs, com diuen alguns.
La capacitat d'aprendre ja és a cada ànima; educar és l'art de girar-la sencera del que esdevé cap al que és, de la mateixa manera que l'ull només es pot girar cap a la llum si es gira tot el cos. L'obligació de tornar (519c-520a): els fundadors de la ciutat han d'obligar les millors naturaleses a arribar fins al Bé i, després, a baixar de nou amb els presoners. No és injust: la llei no busca que un sol grup sigui feliç, sinó tota la ciutat, i per això uneix els ciutadans per la persuasió o per la força perquè comparteixin els beneficis que cadascú pot aportar.
ERROR FREQÜENT El presoner no s'allibera tot sol ni torna a la caverna per ambició: algú el deslliga i l'obliga a pujar (l'educació), i torna perquè la ciutat l'obliga en nom del bé comú. Plató no presenta el govern com un privilegi del filòsof, sinó com un deure. COMPROVA-HO 2 Per què diu Plató que educar no és «posar la vista en uns ulls cecs»? 4. Teoria del coneixement: El símil de la línia Al llibre VI de La República, Plató il·lustra la correspondència estricta entre els graus de realitat (ontologia) i els graus de coneixement (epistemologia) mitjançant el símil de la línia.
El coneixement humà es distribueix proporcionalment en dos grans segments, subdividits alhora en dos subsegments cadascun: Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 8 Esquema del símil de la línia dividida entre opinió i saber.
Nivell de coneixement Facultat mental Grau de realitat Objecte ontològic Doxa (Opinió) Carent de certesa absoluta Eikasia (Imaginació / Conjectura) Món sensible (Físic i canviant) Ombres, reflexos i imatges dels objectes Pistis (Creença) Objectes materials, animals i fabricacions Episteme (Ciència) Coneixement universal i necessari Dianoia (Pensament discursiu) Món intel·ligible (Immaterial i immutable) Entitats matemàtiques i figures geomètriques Noesi (Intuïció intel·lectual) Idees pures dialèctiques fins a la Idea del Bé La doxa s'ocupa del que és mutable i es troba a mig camí entre el no-res i el ple ésser. Per contra, l'episteme és l'únic saber autèntic, lliure de contradicció sensible.
Mentre la matemàtica (dianoia) requereix hipòtesis de partida i es recolza encara en representacions visibles (com un triangle dibuixat a la sorra), la noesi dialèctica s'eleva fins als primers principis incondicionats sense cap ajut dels sentits. 5. Com s'arriba a conèixer: Reminiscència, dialèctica i impuls eròtic Com pot l'ésser humà, immers en el món sensible, copsar les Idees universals si cap experiència física no li n'ofereix la puresa? Plató respon que el coneixement no és adquisició exterior, sinó record.
La teoria de la reminiscència (anàmnesi) Segons la teoria de la reminiscència, l'ànima humana, abans d'encarnar-se en un cos material, va preexistir al Món intel·ligible, on va poder contemplar directament les Idees. En caure atrapada al cos terrenal, l'ànima ho oblida tot per l'impacte de la matèria. Tanmateix, la visió dels objectes sensibles imperfectes actua com a detonant o estímul per recordar les essències que ja posseïa prèviament: conèixer és recordar. Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 9 EXEMPLE Al diàleg Menó, Sòcrates guia un jove esclau analfabet sense ensenyar-li geometria teòrica.
Fent-li només preguntes pertinents (mai explicacions directes), l'esclau aconsegueix deduir autònomament com duplicar l'àrea d'un quadrat. Això demostra que les veritats geomètriques ja romanien latents en la seva ànima.
Les eines per assolir el coneixement pur L'ànima disposa de tres grans vies per alliberar-se de les cadenes materials i aconseguir la intuïció intel·lectual: PROCÉS Procés de reminiscència i coneixement Contemplació originària L'ànima contempla les Idees al Món Intel·ligible 1 Caiguda i oblit Unió amb el cos material i pèrdua de la memòria 2 Estímul sensible La percepció de còpies físiques desperta el record 3 Ascens dialèctic i eròtic Superació de les aparences fins a la Idea pura 4 Intuïció intel·lectual Copsament del Bé i purificació de l'ànima 5 L'impuls eròtic (Eros): descrit a El Banquet, l'amor és el motor d'ascensió filosòfica.
Comença per l'atracció cap a un cos bell concret, transcendeix a la bellesa de tots els cossos, progressa cap a la bellesa de les ànimes i de les lleis, fins a elevar-se a la Idea de Bellesa en si mateixa. 1 La Dialèctica: el mètode racional per excel·lència. De caràcter dialògic heretat de la maièutica socràtica, progressa confrontant hipòtesis fins a assolir principis incondicionats. Comprèn un moviment d'ascensió (dels sensibles als universals) i un de descens (des de la Idea suprema per comprendre la relació de tot l'ordre racional). 2 La catarsi: el procés cognitiu funciona com una purificació moral i espiritual.
L'exercici racional deslliga progressivament l'ànima de les passions i servituds corporals, preparant-la per a la contemplació de la veritat i la seva destinació ultraterrena (l'antropologia i ètica platònica s'aprofundiran al Tema 1: Plató — Antropologia, ètica i política a la 'República'). 3 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 10 6. La dialèctica, culminació de l'educació (República VII, 532b-535a) És el segon fragment del llibre VII que entra a la PAU.
Després de repassar les ciències que han d'estudiar els futurs governants (aritmètica, geometria, estereometria, astronomia i harmonia), Sòcrates explica que totes són només el preludi de la melodia que cal aprendre: la dialèctica. La dialèctica arriba al principi: qui intenta, només amb la raó i sense ajut dels sentits, arribar a allò que és cada cosa, i no s'atura fins a captar amb la intel·ligència el que és el Bé en si, arriba al límit de l'intel·ligible, com el presoner alliberat que acaba veient el sol.
Les matemàtiques «somien» l'ésser: la geometria i les ciències afins toquen alguna cosa de l'ésser, però com en un somni, perquè fan servir hipòtesis que deixen sense moure i de les quals no saben donar raó. Només el mètode dialèctic suprimeix les hipòtesis i avança fins al principi mateix. El dialèctic és qui sap donar raó (lógos) de l'essència de cada cosa. Qui no és capaç de definir la Idea del Bé separant-la de totes les altres i de defensar-la de totes les refutacions, «com en una batalla», no coneix el Bé, sinó només imatges seves, per opinió: viu la vida com qui somia.
La dialèctica és el coronament de totes les ciències: està col·locada per sobre de les altres i cap no pot ocupar un lloc més alt. Qui l'ha d'estudiar (535a): cal escollir els més ferms i valents, però sobretot els que tenen les qualitats naturals per a aquests estudis: agudesa, facilitat per aprendre, bona memòria i amor a l'esforç.
PER RECORDAR-HO Al llibre VII (533e-534a) Plató canvia els noms de la línia del llibre VI: anomena ciència (epistéme) el grau més alt, pensament discursiu (diánoia) el segon, creença (pístis) el tercer i imaginació (eikasía) el quart; els dos primers junts són la intel·ligència (nóesis), que té per objecte l'ésser, i els dos darrers, l'opinió (dóxa), que té per objecte el que esdevé. Al llibre VI, en canvi, el segment més alt es diu nóesis. A l'examen, fes servir els noms del text que et donin.
Just després del fragment (537b-540b), Plató fixa el recorregut dels governants: Etapa Edat aproximada Contingut Formació bàsica Fins als 20 anys Música (poesia i ritme), gimnàstica i jocs amb nombres Propedèutica 20-30 anys Les ciències matemàtiques amb una visió de conjunt Dialèctica 30-35 anys Ascens a les Idees fins al Bé Pràctica 35-50 anys Càrrecs militars i civils: «tornar a la caverna» Govern A partir dels 50 Contemplació del Bé i govern de la ciutat per torns Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 11 ERROR FREQÜENT Les matemàtiques no són la ciència suprema per a Plató: són un pas previ (propedèutica) que aparta l'ànima del sensible.
Parteixen d'hipòtesis i s'ajuden de figures; només la dialèctica arriba al principi no hipotètic, el Bé. COMPROVA-HO 3 Per què diu Plató que la geometria «somia» l'ésser? IDEES CLAU Plató articula un dualisme ontològic: el Món sensible (material, canviant, copsable per l'opinió) i el Món intel·ligible (immutabilitat d'Idees objectives, accessibles per la raó). El Demiürg no crea del no-res, sinó que ordena la matèria caòtica copiant el model ideal etern del Món de les Idees. El mite de la caverna simbolitza la condició humana enganyada per les aparences i el dur camí d'educació i alliberament que culmina en la Idea del Bé.
El símil de la línia estableix una correlació exacta entre ontologia i epistemologia, contraposant la doxa (eikasia i pistis) a l'episteme (dianoia i noesi). Conèixer és recordar (teoria de la reminiscència): l'ànima ja contemplava les Idees abans d'encarnar-se, i desperta aquest saber mitjançant la dialèctica, l'amor (Eros) i la catarsi. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quina diferència fonamental hi ha entre la matèria del Món sensible i les entitats del Món intel·ligible en Plató? 5. Quin paper compleix el Demiürg en l'origen del cosmos físic? 6. Com es diferencien els dos nivells de l'episteme (dianoia i noesi) en el símil de la línia?
TEMA 1: PLATÓ 2 Antropologia,ètica i política a la 'República' EN ACABAR SABRÀS Saber explicar l'origen de la ciutat, la divisió del treball i la naturalesa del guardià (República II). Saber reconstruir l'argument del llibre IV sobre les tres parts de l'ànima i definir les quatre virtuts. Saber relacionar la justícia individual i la política (isomorfisme ànima-ciutat). Saber explicar el comunisme dels guardians i la degeneració dels règims. Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 12 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Podries fer tu sol tot el que necessites per viure: menjar, roba, casa, salut? 1.
El dualisme antropològic i la naturalesa de l'ànima Seguint la petjada de la tradició pitagòrica, la visió platònica de la condició humana és estrictament dualista: l'ésser humà és un compost heterogeni format per un cos físic i una ànima immaterial. Lluny de trobar-se en un pla d'igualtat, el cos és considerat una càrcel material, caduca i mutable, mentre que l'ànima constitueix el vertader nucli de la identitat personal.
L'ànima pertany per naturalesa a la dimensió intel·ligible, però en caure al món sensible queda atrapada en la matèria, de manera que la seva estada terrenal és entesa com un període de purificació moral i intel·lectual abans de poder retornar a la contemplació de les Idees. DEFINICIÓ: DUALISME ANTROPOLÒGIC PLATÒNIC L'ésser humà és una unió accidental entre una ànima espiritual, preexistent i immortal, i un cos material i corruptible que actua com a presó temporal de l'esperit.
Arguments a favor de la immortalitat de l'ànima En diàlegs com el Fedó, la pervivència de l'ànima després de la mort física és defensada mitjançant diverses línies de raonament: Principi de vida: L'ànima és el principi vital per excel·lència. Com que una entitat essencial no pot acollir en si mateixa el seu contrari sense desaparèixer com a tal, l'ànima no pot admetre la mort; per tant, és intrínsecament incorruptible. Preexistència i reminiscència: Si el coneixement és record de nocions prèvies a l'encarnació (anàmnesi), l'ànima existia necessàriament abans d'habitar el cos. Aquesta independència anterior fa raonable deduir la seva continuïtat posterior un cop el cos desapareix.
Afinitat amb les Idees: Allò que és compost i canviant es dissol, mentre que allò simple i invisible roman idèntic. Atès que l'ànima coneix les Idees immaterials i té una naturalesa anàloga a elles, és simple i no pot fragmentar-se ni descompondre's. Exigència moral de justícia: Si la mort fos la fi de tot, l'acció moral quedaria desproveïda de sentit transcendent, ja que les persones rectes i les perverses tindrien el mateix destí. Cal un estadi posterior on es restableixi la justícia mitjançant premis o càstigs. 2. L'estructura tripartita de l'ànima: el mite de l'auriga Al diàleg Fedre, la dinàmica interna de l'ànima és explicada mitjançant l'al·legoria del carro alat.
Un conductor humà, l'auriga, intenta dirigir un tiratge compost per dos cavalls de naturalesa contraposada: l'un és blanc, dòcil i tendeix cap al cel; l'altre és negre, indòmit i arrossega el conjunt cap avall.
Aquesta metàfora il·lustra la tensió permanent entre tres facultats o dimensions anímiques que coexisteixen en cada individu: Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 13 Part de l'ànima Símbol al mite Funció i impuls Virtut associada Localització anatòmica Racional (logistikon) Auriga Coneixement, seny i direcció racional de la conducta Saviesa o prudència (frònesi) Cap Irascible (thymoeides) Cavall blanc / noble Voluntat, impuls d'autoafirmació, coratge i defensa de l'honor Fortalesa o valor (andreia) Pit / Cor Concupiscible (epithymetikon) Cavall negre / rebel Instints corporals, desitjos sensibles, supervivència i plaers materials Temperança o moderació (sophrosyne) Ventre / Fetge Quan la part racional perd el domini dels cavalls, el carro s'estavella i l'ànima cau al món material.
El camí de retorn exigeix que la raó recuperi el timó, aliant-se amb la força de l'ànima irascible per mantenir subordinats els desitjos de l'ànima concupiscible. En l'àmbit ètic, la justícia individual consisteix en l'harmonia interior, assolida quan cadascuna de les tres parts compleix la seva tasca sota el guiatge de la raó, fent possible la felicitat vertadera. La demostració de la República IV (436b-441c): el text de la PAU El mite de l'auriga és del Fedre i serveix per il·lustrar la tripartició. El text de la PAU, però, és el llibre IV de la República, on Plató no explica cap mite: demostra que l'ànima té tres parts a partir dels conflictes interiors.
Amb les tres parts establertes, Plató defineix les virtuts de la ciutat (427e-434d) i les retroba a l'ànima (441c-444a): Virtut A la ciutat A l'ànima Saviesa El coneixement dels governants per decidir bé sobre la ciutat sencera. La part racional sap què convé a cada part i al conjunt. Principi de partida: una mateixa cosa no pot fer o patir coses contràries alhora, en el mateix aspecte i respecte a la mateixa cosa. Si dins nostre hi ha impulsos oposats sobre el mateix objecte, han de venir de parts diferents. 1 Raó contra desig: algú té set i alhora no vol beure (sap que li farà mal). Allò que l'empeny a beure és la part concupiscible; allò que l'atura després de raonar és la part racional.
2 Còlera contra desig: Leonci, en passar per davant d'uns cadàvers, vol mirar-los i alhora se n'indigna; finalment hi corre i diu als seus propis ulls: «Mireu, desgraciats, sacieu-vos de l'espectacle!». La indignació lluita contra el desig: la part irascible no és la concupiscible, i sol aliar-se amb la raó. 3 Còlera i raó són diferents: els infants i els animals tenen còlera abans de tenir raó, i Homer mostra Ulisses colpejant-se el pit per renyar el seu propi cor. La raó pot frenar la còlera: són dues parts distintes.
4 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 14 Virtut A la ciutat A l'ànima Valentia Els guardians conserven, enmig de plaers i perills, l'opinió recta rebuda amb l'educació sobre què s'ha de témer, com un tint que no destenyeix. La part irascible manté el que la raó ha dit que cal témer i que no. Temperància L'acord de totes les classes sobre qui ha de manar: una harmonia estesa per tota la ciutat. L'acord de les tres parts perquè governi la raó. Justícia Que cadascú faci el que li és propi i no s'ocupi de les tasques dels altres. Que cada part faci la seva funció: ordre i salut de l'ànima.
La injustícia és una revolta de les parts, quan una vol manar sense que li correspongui, i Plató la compara amb una malaltia: la justícia és a l'ànima el que la salut és al cos (444c-e). Per això la pregunta de si convé més ser just o injust queda resolta: no val la pena viure amb l'ànima malalta, ni que es tinguin tots els béns. ERROR FREQÜENT La temperància no és només la virtut dels productors. Al llibre IV és l'acord de totes les classes (i de totes les parts de l'ànima) sobre qui ha de manar. Els productors l'han de tenir de manera especial, però no és exclusiva seva. COMPROVA-HO 8 Quin argument fa servir Plató al llibre IV per demostrar que l'ànima té parts? 3.
La polis ideal i l'isomorfisme ànima-Estat L'origen de la ciutat (República II, 368c-376c): el text de la PAU Per trobar què és la justícia, Sòcrates proposa mirar-la primer a la ciutat, on es veu «amb lletres grans», i després a l'individu, on es veu «amb lletres petites». Per això explica com neix una ciutat: Ningú no és autosuficient: la ciutat neix perquè cap de nosaltres no es basta a si mateix i tots tenim moltes necessitats (aliment, habitatge, vestit). Ens associem per ajudar-nos.
1 La divisió del treball segons la naturalesa: cadascú neix amb aptituds diferents, i es treballa millor quan cadascú fa una sola feina, la que li correspon per naturalesa, que no pas quan una persona en fa moltes. La ciutat mínima té un pagès, un constructor, un teixidor i un sabater. 2 La ciutat creix: calen fusters, ferrers, pastors, comerciants que importin i exportin, mariners, botiguers i assalariats. És la «ciutat sana», senzilla i pacífica. 3 La ciutat del luxe: Glaucó diu que això és una «ciutat de porcs», i Sòcrates accepta descriure una ciutat amb luxes (perfums, menjars refinats, artistes, metges). Aquesta ciutat «inflamada» necessita més territori, i d'aquí neix la guerra.
4 Els guardians: pel mateix principi de la divisió del treball, la guerra no la pot fer qualsevol: cal un grup que s'hi dediqui en exclusiva, els guardians. 5 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 15 DEFINICIÓ: LA NATURALESA DEL GUARDIÀ El guardià ha de ser com un gos de bona raça: perspicaç, ràpid, fort i, sobretot, fogós (amb ànima irascible), però alhora amable amb els seus i dur amb els enemics. Sòcrates diu que el gos és «filòsof» perquè distingeix l'amic de l'enemic segons si el coneix o no: estima el que coneix. Per tant, el guardià ha de ser per naturalesa filòsof, fogós, ràpid i fort, i caldrà educar-lo amb gimnàstica per al cos i música per a l'ànima.
ERROR FREQÜENT Per a Plató la ciutat no neix d'un pacte entre individus per protegir-se els uns dels altres: aquesta és la tesi que Glaucó ha exposat abans, al mateix llibre II. Neix de les necessitats i de la cooperació: ningú no és autosuficient. COMPROVA-HO 9 Quin principi del llibre II justifica que hi hagi una classe de guardians? La reflexió ètica de Plató desemboca de manera necessària en la política: la justícia personal és impossible en una ciutat injusta. A la República s'estableix un isomorfisme estructural entre l'individu i la societat. L'Estat és la reproducció a gran escala de l'ànima humana.
Com que no tots els ciutadans posseeixen el mateix equilibri intern, cadascú ha d'ocupar el lloc social corresponent a la part anímica que tingui més desenvolupada: ESQUEMA Estructura estamental de la polis ideal Classe governant (filòsofs-reis): En ells predomina l'ànima racional. Són aquells que han assolit el saber dialèctic suprem. La seva virtut és la prudència o saviesa, i tenen la responsabilitat exclusiva de dictar lleis i gestionar el bé comú. Classe defensora (guardians o guerrers): En ells destaca l'ànima irascible. La seva virtut és el coratge o la fortalesa. S'encarreguen de la seguretat exterior i l'ordre cívic intern, acatant fidelment les ordres dels governants.
Classe productora (artesans, agricultors i mercaders): Hi predomina l'ànima concupiscible. La seva missió és garantir el suport material i econòmic de tota la comunitat. Han de conrear la moderació per acatar la direcció de les classes superiors.
Polis justa Harmonia funcional col·lectiva Governants Ànima racional i saviesa Guardians Ànima irascible i fortalesa Productors Ànima concupiscible i moderació Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 16 En aquesta organització, la justícia política no equival a la igualtat formal, sinó a l'ordre funcional: es produeix quan cada estament executa exclusivament la tasca que li és pròpia segons la seva capacitat natural, sense interferir en la dels altres. Aquesta concepció exclou el sorteig democràtic de responsabilitats de govern, ja que el destí col·lectiu ha d'estar subordinat a l'expertesa i al coneixement intel·lectual.
PER RECORDAR-HO L'esquema platònic és piramidal i funcional: qui pensa, mana (filòsof); qui defensa, lluita (guardià); qui produeix, treballa (productor). La justícia és el concert harmònic d'aquestes tres funcions. 4. El règim dels filòsofs-reis i el comunisme de les elits La màxima política platònica estableix que els mals de la comunitat només s'aturaran quan els filòsofs regnin o els reis filosofin. Aquest principi es fonamenta en l'intel·lectualisme moral: només qui coneix la Idea de Bé en si pot aplicar-la a la gestió pública amb objectivitat i sense caure en la corrupció o la demagògia.
Per evitar que els qui detenen el poder emprin la seva posició en benefici propi, Plató planteja una organització comunitària estricta —coneguda tradicionalment com a comunisme platònic— que s'aplica exclusivament a les dues classes superiors (governants i guardians): Supressió de la propietat privada: Ni diners, ni terres, ni béns immobles personals. Reben el manteniment bàsic de la classe productora per tal d'evitar l'avarícia i els interessos corporatius. Abolició de la família tradicional: Governança comunitària de les unions conjugals i criança col·lectiva dels infants per l'Estat.
Cap pare o mare no sabrà qui són els seus fills biològics, erradicant així el nepotisme i les lluites successòries. Igualtat de gènere en la classe dirigent: Les dones reben exactament la mateixa formació física, musical i intel·lectual que els homes, i poden accedir als càrrecs de custòdia militar i a la màxima magistratura filosòfica segons les seves aptituds anímiques. ERROR FREQÜENT El comunisme platònic no és un programa per a tota la societat ni persegueix la redistribució econòmica: s'aplica exclusivament als estaments dirigents per preservar la puresa moral del seu servei públic. Els productors conserven la propietat privada i la vida familiar tradicional. 5.
La degeneració progressiva de les formes de govern Tot ordre polític terrenal, en formar part del món sensible, està sotmès a la degradació temporal. Al llibre VIII de la República, Plató descriu una seqüència descendent que s'inicia des del model perfecte fins al grau suprem d'injustícia: Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 17 PROCÉS Cicle de degeneració dels règims polítics 6. Rebuig de l'art mimètic i balanç històric En el marc de la ciutat ideal, Plató manté una posició crítica envers l'art imitatiu (poesia, pintura, teatre).
Des del pla ontològic, una obra artística és una imitació d'objectes sensibles, que al seu torn són còpies de les Idees; per tant, es tracta d'una còpia d'una còpia, allunyada en un tercer grau de la veritat. Des del punt de vista pedagògic, autors com Homer o Hesíode són expulsats de la polis perquè mostren els déus consumits per vicis, ires i enveges humanes, corrompent l'ànima dels joves guardians que han de ser formats en l'ordre i la disciplina racional.
Aristocràcia Govern savi dels millors 1 Timocràcia Govern militar guiat per l'honor 2 Oligarquia Casta enriquida i cobdiciosa 3 Democràcia Anarquia de masses i demagògia 4 Tirania Poder absolut del demagog sense llei 5 Aristocràcia (o monarquia): El govern dels millors en saviesa i virtut (l'Estat ideal). És l'única forma legítima i plenament justa, presidida pel filòsof-rei. 1 Timocràcia: Sorgeix quan la casta guerrera usurpa el poder polític. El criteri de govern deixa de ser la saviesa i passa a ser l'afany d'honor militar, la glòria bèl·lica i la força física. 2 Oligarquia: L'ambició de poder es transforma en cobejança econòmica.
Una elit enriquida concentra el poder i empobreix la majoria de ciutadans, establint una divisió profunda entre rics i pobres. 3 Democràcia: La rebel·lió popular contra els oligarques instaura el govern de la massa. Per a Plató, lluny de ser un règim perfecte, és un estat caòtic i anàrquic on es confon la llibertat amb la llicència i s'anul·la tot principi de mèrit i jerarquia moral, deixant el poder a mercè de la demagògia. 4 Tirania: Davant el desordre i la por de l'anarquia democràtica, sorgeix un líder demagog que es presenta com a protector del poble i acaba concentrant tot el poder absolut.
És la pitjor degeneració política: el tirà, esclau dels seus impulsos concupiscibles més foscos, sotmet la ciutat al terror per satisfer el seu caprici individual. 5 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 18 Tot i les derivacions teocràtiques o cristianes que rebrà posteriorment a través del neoplatonisme i sant Agustí, la influència de Plató va configurar els fonaments de la tradició filosòfica europea. Com sintetitzà cèlebrement el pensador Alfred North Whitehead, la història de la filosofia occidental es pot interpretar com una sèrie de notes a peu de pàgina de l'obra platònica.
IDEES CLAU L'antropologia platònica és dualista: l'ànima immaterial i immortal està accidentalment atrapada en un cos sensible que actua com la seva presó. L'ànima té una estructura tripartita (racional, irascible i concupiscible), demostrada a la República IV pels conflictes interiors i il·lustrada al mite de l'auriga del Fedre, on la justícia individual rau en el govern de la raó sobre les passions. Hi ha un isomorfisme exacte entre l'individu i la polis: governants (filòsofs), defensors (guardians) i productors han de complir la seva funció específica segons la virtut que els correspon.
Per als governants i guardians s'imposa l'abolició de la propietat privada i de la família nuclear per protegir la gestió col·lectiva del nepotisme i la corrupció. Els sistemes polítics pateixen un cicle involutiu necessari: l'aristocràcia ideal degenera successivament en timocràcia, oligarquia, democràcia i, finalment, tirania. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 10. Quina correspondència estableix Plató entre les tres parts de l'ànima, les seves virtuts morals i els estaments de la ciutat ideal? 11. Què pretén aconseguir Plató amb l'abolició de la família i de la propietat privada en les classes dirigents? 12. Per quina raó ontològica i moral rebutja Plató la poesia i l'art mimètic a la 'República'?
Test · Tema 1 Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin autor presocràtic inspira la concepció del Món sensible platònic en continu canvi? 14. En el símil de la línia, quin grau de coneixement s'ocupa dels objectes materials sensibles? Demòcrit d'Abdera a) Parmènides d'Elea b) Heràclit d'Efes c) Anaxàgores d) Eikasia a) Pistis b) Dianoia c) Noesi d) Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 19 15. Què afirma la teoria platònica de la reminiscència (anàmnesi)? 16. Quina funció té el Sol en el mite de la caverna? 17. Segons República VII (532b-535a), per què la dialèctica és superior a les matemàtiques? 18.
En el mite de l'auriga, què representa el cavall negre i rebel? 19. Com defineix Plató la justícia en l'àmbit de la polis ideal? 20. A quins grups de la polis ideal s'aplica el denominat comunisme platònic? 21. Segons el cicle de degeneració política de la República, quin règim precedeix directament la tirania? 22. Segons República II, per què neix la ciutat? 23. Quin cas fa servir Plató al llibre IV per distingir la part irascible de la concupiscible?
L'aprenentatge deriva exclusivament dels sentits a) La raó inventa els conceptes universals b) Conèixer consisteix a recordar Idees prèvies c) La ment neix com a taula rasa d) Simbolitza el foc interior de la cova a) És una metàfora del cos presoner b) Representa l'engany sofístic c) Representa la Idea suprema del Bé d) Perquè fa servir figures més exactes a) Perquè suprimeix les hipòtesis i arriba al principi b) Perquè es basa en l'observació dels astres c) Perquè l'estudien tots els ciutadans d) La virtut de la fortalesa a) L'ànima irascible b) L'ànima concupiscible c) La intel·ligència teòrica d) El sufragi universal i la igualtat de vots a) El domini militar de la casta dels guerrers b) Cadascú compleix la seva funció segons la seva naturalesa c) La redistribució idèntica de tota la riquesa d) Exclusivament a governants i guardians a) Només a la classe dels productors b) A tots els ciutadans sense excepció c) A la totalitat de la població esclava d) L'oligarquia a) La democràcia b) La timocràcia c) L'aristocràcia d) Per un pacte per no fer-se injustícia a) Perquè ningú no és autosuficient i tots tenim necessitats b) Per ordre dels déus c) Per la força dels guerrers d) El de l'esclau del Menó a) El de Leonci i els cadàvers b) El del carro alat c) El de Giges i l'anell d) Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 20 3 El mètode i la metafísica del cogito EN ACABAR SABRÀS Saber per què Descartes busca un mètode i quines són les quatre regles (context del Discurs).
Saber explicar els tres nivells del dubte de la Meditació I i per què el dubte és metòdic i hiperbòlic. Saber explicar la primera certesa de la Meditació II, què és una «cosa que pensa» i l'exemple de la cera. Saber quins textos de Descartes entren a la PAU (Meditacions I, II, V i VI) i com es responen les preguntes de l'Exercici 1. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Com pots estar segur, ara mateix, que no estàs somiant? Amb l'inici del segle XVII, la filosofia europea trenca definitivament amb la tradició escolàstica medieval. En el context de la Revolució Científica liderada per Nicolau Copèrnic, Galileu Galilei i Johannes Kepler, la física teleològica d'Aristòtil perd validesa.
Davant d'aquest buit epistemològic, sorgeix la necessitat urgent de dissenyar un mètode rigorós capaç de fonamentar amb certesa el coneixement humà. Aquesta conjuntura obre una confrontació que dominarà el pensament modern durant un segle i mig: el racionalisme, encetat per René Descartes (1596-1650), el qual defensa l'autosuficiència de la raó i la presència d'idees innates; i l'empirisme, que sostindrà que tota certesa deriva exclusivament de l'experiència sensible (vegeu «Tema 3: David Hume — Teoria del coneixement i crítica a la metafísica»).
El mètode cartesià i les quatre regles Mentre que filòsofs com Francis Bacon defensaven un mètode purament inductiu basat en la recopilació empírica, Descartes busca una via intuïtiu-deductiva inspirada en la certesa i el rigor de la geometria euclidiana. Al Discurs del mètode (1637), estableix quatre regles universals per conduir la raó sense risc de caure en l'error: TEMA 2 René Descartes 3 El mètode i la metafísica del cogito 4 Déu, el món i la teoria de les substàncies Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 21 Regla Acció bàsica Descripció epistemològica 1. Evidència Acceptar només allò indubtable Evitar la precipitació i la prevenció.
Acceptar com a cert únicament allò que es presenti a l'esperit de manera clara i distinta, sense motiu de dubte. 2. Anàlisi Dividir el problema Descompondre cadascuna de les dificultats en tantes parts simples com sigui possible per examinar-les millor. 3. Síntesi Reconstruir de forma ordenada Conduir el pensament dels objectes més senzills i fàcils de conèixer als més complexos, establint un ordre lògic deductiu. 4. Enumeració Revisar exhaustivament Fer recomptes complets i revisions generals per tenir la total seguretat de no ometre cap baula de la cadena deductiva.
DEFINICIÓ: CLAREDAT I DISTINCIÓ Descartes defineix una idea com a clara quan és present i manifesta a una ment atenta (com quan percebem un dolor punyent); i com a distinta quan és tan precisa i delimitada respecte a qualsevol altra que només conté en si mateixa allò que és evident. El dubte metòdic com a eina metafísica Per aplicar la regla de l'evidència a la metafísica, Descartes emprèn a la primera de les seves Meditacions metafísiques (1641) el procediment conegut com a dubte metòdic.
Aquest dubte té quatre trets essencials: és metòdic (un instrument provisional per trobar la veritat, no un escepticisme destructor permanent), universal (s'aplica a tots els principis sobre els quals reposaven les creences prèvies), teorètic (afecta l'àmbit del coneixement, mantenint una moral per provisió per a la vida pràctica) i hiperbòlic (considera temporalment fals tot allò que presenti la més petita ombra d'incertesa).
El qüestionament cartesià avança de manera progressiva a través de tres nivells d'incertesa: La fal·libilitat dels sentits: Atès que els sentits corporals ens enganyen a vegades (en il·lusions òptiques o miratges), la prudència racional mana no fiar-se mai completament de qui ens ha enganyat ni una sola vegada. Per tant, el coneixement sensible queda suspès. 1 L'argument del somni: Com que no existeixen criteris concloents ni marques infal·libles que permetin distingir la vigília del somni, les percepcions que semblen corporals i reals (com tenir braços o ser davant d'un foc) podrien ser només il·lusions oníriques.
Aquest nivell anul·la l'existència del món exterior i del propi cos físic, però encara respecta les veritats de la geometria i l'aritmètica: tant si dormim com si vigilem, dos més tres continuen fent cinc. 2 La hipòtesi del Déu enganyador o geni maligne: Per posar en crisi fins i tot les veritats matemàtiques, Descartes planteja la hipòtesi teòrica d'un ésser totpoderós i astut (un geni maligne) que empenyi sistemàticament la nostra ment a equivocar-se fins i tot en allò que sembla lògicament transparent. Primer Descartes es pregunta si un Déu omnipotent no podria haver fet que s'equivoqués sempre; com que això sembla contrari a la bondat divina, el substitueix per un geni maligne.
No és una tesi sobre el que existeix, sinó una hipòtesi metodològica per portar el dubte al límit. 3 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 22 PROCÉS Els nivells progressius del dubte metòdic cartesià 1 Engany dels sentits Desconfiança inicial de les dades sensori als per errors d'il·lusió o perspectiva. 2 Argument del somni Incertesa entre vigília i somni; anul·lació del cos i el món físic. 3 Geni malig ne Dubte hiperbòlic que qüestiona fins i tot les veritats matemà tiques i lògiques. 4 Cogito ergo sum Certesa absoluta: si dubto i soc enga nyat, necessàriament penso i existeixo.
La primera certesa: el «Cogito ergo sum» En el punt àlgid del dubte radical, quan sembla impossible aferrar-se a cap coneixement vàlid, Descartes descobreix a la segona meditació una veritat immune a qualsevol engany: fins i tot sota el domini d'un geni maligne supremament poderós, per ser enganyat cal que jo sigui alguna cosa. Si dubto, és que penso; i si penso, existeixo de manera necessària: cogito ergo sum («penso, per tant existeixo»). ERROR FREQÜENT El cogito no és la causa que fa que existim, sinó el fonament epistemològic a partir del qual prenem consciència indubtable de la nostra existència.
A més, no és un sil·logisme lògic amb premisses prèvies («tot allò que pensa existeix»), sinó una intuïció intel·lectual immediata que s'autovalida en el mateix instant en què és concebuda per la ment. L'afirmació del cogito supera l'escepticisme i actua com el punt de recolzament arquimedià del sistema modern. No obstant això, aquesta troballa tanca inicialment el subjecte en el solipsisme: tinc la certesa absoluta que soc una ment que pensa, però encara no he demostrat si el meu cos, les altres persones o el món material realment existeixen (qüestió que es resoldrà demostrant la veracitat divina; vegeu «Tema 2: René Descartes — Déu, el món i la teoria de les substàncies»).
Meditació II: «què soc?» i el tros de cera A la Meditació II la fórmula «penso, per tant existeixo» no hi apareix literalment (és del Discurs i dels Principis). Descartes hi escriu que la proposició «jo soc, jo existeixo» és necessàriament vertadera cada vegada que la pronuncio o la concebo. Després es pregunta què és aquest jo: No sap si té cos, i per tant no es pot definir com a «animal racional» ni per les funcions del cos (nodrir-se, caminar, sentir amb els òrgans). L'únic que no pot separar de si mateix és el pensament: existeix mentre pensa.
Per tant, és una cosa que pensa (res cogitans): una cosa que dubta, entén, afirma, nega, vol, no vol, i també imagina i sent, en tant que li «sembla» que veu o sent, encara que somiï. Com que costa acceptar que la ment es coneix millor que els cossos, Descartes analitza un exemple: un tros de cera acabat de treure del rusc. Abans del foc: té gust de mel, olor de flors, un color, una figura i una mida; és dur, fred, i si el colpeges fa so. 1 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 23 EXEMPLE Des de la finestra veig passar homes pel carrer. En realitat només veig barrets i abrics, que podrien cobrir autòmats; però jutjo que són homes.
El que creia que veia amb els ulls ho comprenc amb la facultat de jutjar, que és a la ment. ERROR FREQÜENT Si el text de l'examen és de la Meditació II, hi trobaràs «jo soc, jo existeixo», no «penso, per tant existeixo». Pots fer servir la fórmula del cogito per explicar-lo, però no la citis com si fos del fragment. COMPROVA-HO 25 Què vol demostrar l'exemple de la cera?
Metodologia del comentari de text a la PAU A les Proves d'Accés a la Universitat (Exercici 1), els textos de Descartes surten només de les Meditacions metafísiques I, II, V i VI: el dubte (I), el «jo soc, jo existeixo» i la cera (II), l'essència de les coses materials i l'argument ontològic (V), i l'existència dels cossos i la distinció entre ànima i cos (VI). El Discurs del mètode no entra com a text: és context.
Per obtenir la màxima puntuació cal seguir una pauta estructurada: Pregunta I (2 punts — Resum d'idees i estructura lògica, 60-120 paraules): Cal identificar la tesi principal de l'autor, explicar com es relacionen les premisses amb aquesta tesi (indicar si el fragment fa avançar el dubte, dedueix el cogito, demostra Déu o recupera el món dels cossos) i respectar escrupolosament el marge d'extensió establert sense fer paràfrasi textual. Pregunta II (1 punt — Definició conceptual en el text): S'han de definir dues paraules o expressions del text, a 0,5 punts cadascuna (p.
ex., «dubte», «clar i distint», «geni maligne», «cosa que pensa»), explicitant el seu sentit precís en la filosofia cartesiana i com s'aplica en aquell fragment concret. Pregunta III (3 punts — Justificació doctrinal a partir del sistema de l'autor): Es demana contextualitzar la frase o passatge dins del projecte filosòfic cartesià global. Cal explicar el problema teòric que resol el text, la cadena de raonament previ (per què cal dubtar) i les conseqüències doctrinals immediates (el descobriment del subjecte com a substància pensant). Prop del foc: perd el gust i l'olor, canvia de color i de figura, es fa més gran, líquid i calent, i ja no sona.
Totes les qualitats sensibles han canviat, i tothom admet que és la mateixa cera. 2 Què en queda? Només «alguna cosa extensa, flexible i mudable». La imaginació no pot recórrer les infinites figures que pot adoptar; per tant, no la conec pels sentits ni per la imaginació, sinó per una inspecció de l'esperit, és a dir, per l'enteniment. 3 Conclusió: els cossos es coneixen per l'enteniment, no pels sentits; i cada vegada que jutjo que la cera existeix, confirmo encara amb més evidència que jo existeixo. La ment és més fàcil de conèixer que el cos.
4 Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 24 EXEMPLE RESOLT: PREGUNTA I (PAU) Enunciat: Sintetitzeu la tesi i les idees principals del text següent on Descartes formula el cogito. Redacció modèlica (78 paraules): Descartes sosté que l'acció de pensar confirma de manera indubtable l'existència del subjecte. Per fonamentar-ho, el text argumenta que, fins i tot assumint que les percepcions sensibles siguin falses i que un ésser enganyador manipuli el judici humà, és lògicament impossible enganyar qui no és res.
En conseqüència, el dubte radical desemboca necessàriament en una certesa primària: mentre hom exerceix el pensament, és inqüestionable la pròpia existència com a subjecte conscient. IDEES CLAU La ruptura amb l'aristotelisme escolàstic condueix Descartes a formular un mètode intuïtiu- deductiu basat en quatre preceptes: evidència, anàlisi, síntesi i enumeració. El dubte metòdic és una eina teorètica i hiperbòlica orientada a trobar un principi absolutament cert sobre el qual assentar la ciència. L'itinerari del dubte qüestiona progressivament els sentits, la realitat física del món mitjançant l'argument del somni, i les veritats matemàtiques mitjançant la hipòtesi del geni maligne.
El «cogito ergo sum» emergeix com la primera veritat indubtable, coneguda per intuïció immediata i no pas com a resultat d'una deducció sil·logística. L'afirmació del jo com a ésser que pensa deixa el filòsof en una situació provisional de solipsisme que requereix noves demostracions per recuperar el món físic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. En què es diferencia el dubte metòdic cartesià del dubte dels filòsofs escèptics? 27. Per quina raó l'argument del somni no aconsegueix invalidar la veritat de les matemàtiques? 28. Quin paper compleix la hipòtesi del geni maligne en el procés metafísic? 29. Què queda de la cera quan s'acosta al foc i com la coneixem?
Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 25 TEMA 2: RENÉ DESCARTES 4 Déu,el món i la teoria de les substàncies EN ACABAR SABRÀS Saber explicar la tipologia de les idees i el paper de la idea de Déu. Saber exposar l'argument ontològic de la Meditació V i per què la certesa de la ciència depèn de Déu. Saber reconstruir la prova de l'existència dels cossos i la distinció real entre ànima i cos de la Meditació VI. Saber explicar les tres substàncies, el mecanicisme i la unió entre ànima i cos («no com un pilot en el seu vaixell»). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 30 Quan et fa mal un queixal, només saps que tens el queixal malmès o ho sents?
La tipologia de les idees i el pont cap a la realitat exterior Un cop assolit el punt de partida indubtable del cogito (com s'ha vist a «Tema 2: René Descartes — El mètode i la metafísica del cogito»), el subjecte pensant es troba immers en el perill del solipsisme: té certesa que pensa, però ignora si allò que pensa correspon a alguna realitat fora de la seva ment. Per avançar, cal analitzar els continguts de la consciència, és a dir, les idees. Segons la seva procedència, es distingeixen tres classes: Idees adventícies: semblen provenir de l'exterior a través dels sentits (com la percepció d'un arbre o la calor d'un foc).
No són fiables per si soles perquè el món sensible encara està sota dubte. Idees factícies: construccions creades per la imaginació combinant altres representacions prèvies (com un centaure o una sirena). Idees innates: continguts que no depenen de l'experiència sensorial ni de la fantasia, sinó que la ment descobreix en ella mateixa des de l'origen (com les veritats lògiques, la noció d'infinit o la idea de perfecció).
Història de la Filosofia Selectivitat: apunts dels 7 autors 26 ESQUEMA Tipologia de les idees segons Descartes La demostració de Déu i la superació de l'engany Per desarticular la hipòtesi del geni maligne i validar la matemàtica i el món material, cal demostrar que Déu existeix i no és enganyador. Entre les proves cartesianes destaca l'argument ontològic: de la mateixa manera que la idea d'un triangle implica tenir tres angles sumant 180 graus, la idea d'un ésser summament perfecte comporta necessàriament la seva existència, ja que una perfecció mancada d'existència seria una contradicció.
Aquesta prova és a priori: parteix només del concepte de Déu, i és la de la Meditació V, que entra a la PAU. Descartes en dona també dues proves a posteriori o causals, a la Meditació III (que no entra com a text de la PAU, però cal conèixer-les). La primera parteix de la idea d'infinit: un ésser finit com jo no pot ser la causa adequada de la idea d'un ésser perfecte i infinit, de manera que només l'ha pogut posar en mi un ésser realment infinit, Déu.
La segona parteix del jo finit i contingent: si jo fos l'autor del meu ésser m'hauria donat totes les perfeccions, i no em puc conservar en l'existència d'un instant a l'altre; per tant, cal un ésser perfecte que em creï i em conservi en l'ésser. A partir d'aquí, s'estableix la veracitat divina: Déu és supremament perfecte i omnipotent. Voler enganyar és indici de flaquesa o imperfecció moral; per tant, un Déu perfecte no pot ser enganyador. Aquesta garantia divina desmantella el geni maligne i restableix la fiabilitat de la raó, de les matemàtiques i de l'observació sensible.
Descartes no volia destruir la ciència del seu temps, sinó oferir una fonamentació epistemològica sòlida a la Revolució Científica copernicana, basada en la combinació de matemàtiques i observació empírica. L'ORIGEN DE L'ERROR HUMÀ Si Déu no ens enganya, per què ens equivoquem? L'error no prové de la natura creada per Déu, sinó del desajust entre dues facultats: l'enteniment (finit, limitat en abast) i la voluntat (infinita i lliure). L'ésser humà s'equivoca per precipitació, quan la voluntat afirma judicis sobre coses que l'enteniment encara no percep amb claredat i distinció.
Meditació V: l'essència de les coses materials i, de nou, Déu Abans de preguntar si els cossos existeixen, Descartes…