U1. La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1874-1931)

Actualitzat el · AprenAI

Presentació sobre la Restauració borbònica a Espanya, abordant el sistema canovista, el torn de partits, la crisi del 1898, els governs regeneracionistes, la conflictivitat social i la dictadura de Primo de Rivera.

Història d'Espanya · Selectivitat (PAU Catalunya)

37 pàgines · 6 temes

Índex

  1. 1. La consolidació del sistema i el torn pacífic (1874-1898) · p. 3-11
  2. 2. La guerra de Cuba i el desastre de 1898 · p. 12-13
  3. 3. Els governs regeneracionistes (1899-1923) · p. 14-22
  4. 4. La conflictivitat social i el moviment obrer (1899-1923) · p. 23-26
  5. 5. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) · p. 27-34
  6. 6. Annex de conceptes clau · p. 35-37

1. La consolidació del sistema i el torn pacífic (1874-1898)

2. La guerra de Cuba i el desastre de 1898

3. Els governs regeneracionistes (1899-1923)

4. La conflictivitat social i el moviment obrer (1899-1923)

5. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

6. Annex de conceptes clau

Text del document

Història 2n de Batxillerat U1.

LA RESTAURACIÓ: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1874-1931) Consolidació del sistema (1874-1898) TORN PACÍFIC DE PARTITS (1874-1898) “Desastre de 1898” Regnat d’Alfons XII (1874-1885) Regència de Mª Cristina d’ Àustria (1885-1902) La Restauració (1874-1931) Crisi del sistema (1898-1931) GOVERNS REGENERACIONISTES (1899-1923) DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) Regnat d’Alfons XIII (1902-1931) La consolidació del sistema (1874-1898) La consolidació del sistema (1874-1898) ● La restauració borbònica (1874-1931) va ser un període iniciat amb el restabliment de la monarquia borbònica en la persona d’Alfons XII, després del cop d’estat del general Martínez Campos (1874), i que finalitzà amb la proclamació de la Segona República Espanyola (1931).

● Es va dividir en dues etapes: -La consolidació del sistema (1874-1898) -La crisi del sistema (1898-1931) ● Va significar la reformulació conservadora de l’Estat liberal amb la implantació d’un nou sistema polític que establia un règim liberal moderat (contrari a la monarquia absoluta però de caràcter conservador). La consolidació del sistema (1874-1898) ● Va ser la fórmula escollida per l’oligarquia agrària i industrial (classes altes) per garantir l’estabilitat política i l’ordre social (evitar el perill revolucionari del poble), després de l'experiència del sexenni democràtic.

● Les classes benestants de tot l’Estat van donar suport al sistema, a més del rei Alfons XII i de la jerarquia de l’Església. ● La intenció dels polítics liberals moderats era construir i consolidar un Estat fort, capaç de garantir els interessos dels grans propietaris i dels diferents grups econòmics que dominaven l’Estat. ● Els liberals moderats eren contraris al republicanisme, al nacionalisme i a l’obrerisme (socialisme i anarquisme).

La consolidació del sistema (1874-1898) ● El sistema va ser impulsat i presidit pel conservador Antonio Cánovas del Castillo i regulat per la Constitució de 1876, vigent fins al 1931 (excepte durant la dictadura de Primo de Rivera): -Sobirania compartida -Amplis poders a la monarquia (dissoldre i nomenar governs) -El rei com a cap de l‘exèrcit -Corts bicamerals (poder legislatiu repartit en dues cambres) -Confessionalitat de l'Estat -Els drets podien ser restringits pel partit governant -El sufragi també podia variar segons el moment polític El torn pacífic (1874-1898) ● El sistema canovista es basava en l'existència de dos grans partits, el conservador i el liberal, partits dinàstics (lleials a la monarquia) que s’alternaven pacíficament en el poder a la manera anglesa (bipartidisme).

● El torn pacífic de partits pretenia evitar conflictes i inestabilitat política, posant fi al protagonisme dels militars i les revoltes populars. ● També pretenia pacificar el país finalitzant la guerra carlina (1872-1876) i la insurrecció cubana (1868-1878). ● Totes les altres forces polítiques restaven excloses del torn (carlins, demòcrates, republicans i socialistes).

El torn pacífic (1874-1898) ● Partit conservador (moderat): -Liderat per Cánovas del Castillo -Defensor dels grans terratinents, les grans fortunes -Sufragi més restringit -Limitació de llibertats (d’opinió, premsa, manifestació...) ● Partit liberal (progressista): -Liderat per Sagasta -Defensor de la petita burgesia -Sufragi més ampli -Ampliació de llibertats -Estat laic El torn pacífic (1874-1898) ● Quan el partit de govern es desgastava, el rei atorgava el poder a l’altre partit que, per assegurar-se la majoria parlamentària, convocava unes eleccions que sempre guanyava.

● Per tal de garantir el torn dels dos partits de poder, el funcionament del sistema estava manipulat pel caciquisme (les persones més poderoses coaccionaven el vot a les zones rurals) i el frau electoral, també conegut com a “tupinada” o “encasillado” (es manipulaven els resultats seguint ordres del govern, falsificant actes, comprant vots, amenaçant els electors o amb el vot de persones difuntes).

Oposició al sistema de la Restauració (1874-1898) ● Grups d’oposició: -Carlisme (cada cop més debilitat després de la derrota a la Tercera Guerra Carlina, 1876) -Republicans (dos líders diferenciats, l'unionista i conservador Emilio Castelar i el federalista Francesc Pi i Margall) (amb l’adopció del sufragi universal masculí el 1890, assoliren representació al Parlament) -Intel·lectuals (denunciaren la corrupció del sistema, influenciats per corrents racionalistes i darwinistes) -Nacionalisme (primers regionalismes català, basc i gallec) Oposició al sistema de la Restauració (1874-1898) -Obrerisme (fundació del PSOE, 1879, liderat per Pablo Iglesias, i de la UGT, 1888, socialistes, i importants atemptats dels anarcoterroristes, entre ells el del mateix Cánovas del Castillo, 1897, així com les bombes del Liceu, 1893, i del Corpus, 1896, que motivà el Procés de Montjuïc i una gran repressió de l’anarquisme) ● La mort prematura del rei Alfons XII el 1885 suposà l’inici de la Regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902).

● El 1898 es perderen les darreres colònies espanyoles: Cuba, Puerto Rico i Filipines (“Desastre de 1898”). ● Això va provocar un estat de frustració i pessimisme en la societat espanyola i la crisi del sistema de la Restauració. La guerra de Cuba (1895-1898) ● El proteccionisme duaner espanyol envers les colònies perjudicava les elits econòmiques criolles (descendents dels colonitzadors però nascuts a les colònies) i el seu comerç amb d’altres països. ● La negativa espanyola a fer reformes polítiques a les colònies, dotar-les d’autonomia i reduir el control econòmic exercit des d’Espanya va provocar una nova insurrecció a Cuba, 1895, liderada per José Martí, i a Filipines, 1896.

● Els Estats Units es veien perjudicats pels aranzels que els impedien el comerç amb Cuba, sobretot la compra de sucre, i van donar suport als insurrectes. La guerra de Cuba (1895-1898) ● El 1898, quan Espanya portava tres anys de guerra contra els insurrectes cubans, l’explosió i l'enfonsament del cuirassat nord-americà Maine al port de l’Havana va servir als Estats Units de pretext per tal de poder declarar la guerra a Espanya (Guerra Hispano nord-americana). ● Al Tractat de París, 1898, es va signar la pau i Espanya va perdre les seves darreres colònies d’un immens imperi que havia durat més de tres segles. La crisi del sistema.

Els governs regeneracionistes (1899-1931) Els governs regeneracionistes (1899-1923) ● A partir del desastre colonial de 1898, es començà a qüestionar el sistema canovista. ● La crisi del sistema va suposar el naixement del regeneracionisme, un corrent que pretenia renovar el país, econòmicament, políticament, socialment i culturalment.

● Es va intentar renovar el sistema des de dins i des de fora: -Des de dins del sistema (propostes regeneracionistes dels conservadors i dels liberals) -Des de fora del sistema (alternatives proposades pels grups de l’oposició política al sistema) ● Hi va haver tres grans governs regeneracionistes (1899-1913) i nombrosos canvis de govern fins al cop d’estat militar de Primo de Rivera (1923).

Els governs regeneracionistes (1899-1923) ● Govern de Silvela-Polavieja (1899-1900): -Govern conservador -Intent de reformar el sistema polític -Creació de nous impostos per pagar els deutes de la guerra de Cuba -Forta protesta a Catalunya amb el “Tancament de Caixes” (negativa a pagar els nous impostos) i vaga general de comerciants -Declaració de l’estat de guerra a Catalunya Els governs regeneracionistes (1899-1923) ● Govern de Maura (1903-1909): -Govern conservador -Reformisme autoritari per aplicar els canvis des de dalt i evitar una nova revolució com la de 1868 -Nova llei electoral per evitar el caciquisme i el frau electoral (1907) -Conferència Internacional d’Algesires que dividia el Marroc en dues zones d’influència (una zona francesa i una altra espanyola a la zona del Rif) -Guerra al Marroc pels interessos colonials espanyols que desencadenà una protesta el 1909 contra la mobilització de reservistes a Barcelona (la Setmana Tràgica) Els governs regeneracionistes (1899-1923) -Les classes benestants podien evitar el reclutament obligatori pagant una elevada quantitat de diners -La revolta es va iniciar amb una vaga general i l’aixecament de barricades, i va adoptar un fort component revolucionari i anticlerical (crema d’edificis religiosos) -El pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l’Escola Moderna, va ser culpabilitzat dels fets i afusellat, cosa que va despertar una onada de protestes internacionals que acabà provocant la dimissió de Maura Els governs regeneracionistes (1899-1923) ● Govern de Canalejas (1910-1912): -Govern liberal -Intent d’un reformisme social (lleis per millorar les condicions laborals) -Limitació del poder de l’Església (Llei del Candenat, 1910, limitava l’establiment de nous ordres religiosos a Espanya) -Substitució de l’impost de consum per un impost progressiu sobre les rendes (va provocar les protestes de les classes benestants) -Servei militar establert obligatori (Llei de Lleves, 1912, suprimia l’exempció en metàl·lic que va provocar la revolta de la Setmana Tràgica) Els governs regeneracionistes (1899-1923) -Proposta de reforma de l’administració local (Llei de Mancomunitats, permetia “mancomunar”, agrupar, diputacions provincials i augmentar l’autonomia dels ajuntaments, i donà lloc més tard a la creació de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925) -Canalejas va ser assassinat per un anarquista (1912) ● Alfons XIII va encarregar la formació d’un nou govern al conservador Eduardo Dato (1913-1917) que va mantenir Espanya en una posició de neutralitat durant la Primera Guerra Mundial (1914- 1918).

● Aquest fet va permetre augmentar l’exportació de productes industrials i agraris espanyols, cosa que va augmentar els beneficis dels empresaris. Els governs regeneracionistes (1899-1923) ● Això va provocar una pujada de preus a Espanya, que no va anar acompanyada d’un augment de salaris, i la crisi econòmica de 1917, que va empitjorar les condicions de vida de la classe treballadora. ● Desembocà en un important moviment vaguístic i en la formació de l’Assemblea de Parlamentaris (diputats i senadors) com a oposició al govern d’Eduardo Dato (1917).

● Per a resoldre aquesta situació es va recórrer a la formació d’un govern de concentració amb la participació dels partits dinàstics (conservador i liberal) i de la Lliga Regionalista (catalanisme de dretes i monàrquic). ● L’any següent es va tornar al sistema de torn de partits (bipartidisme), sense aconseguir una estabilitat política. Els governs regeneracionistes (1899-1923) ● Entre 1918 i 1923 hi va haver deu canvis de govern. ● El 1921 Eduardo Dato va ser assassinat per tres anarquistes catalans pel seu paper en la repressió contra el moviment obrer.

● El 1921 també va tenir lloc el Desastre d’Annual, una batalla en la Guerra del Rif marroquí que va provocar una terrible desfeta de l’exèrcit espanyol (milers de soldats morts). ● Es va produir un augment important de l’oposició (republicans, catalanistes, carlins, socialistes i anarquistes). La conflictivitat social (1899-1923) ● El triomf de la Revolució Russa de 1917 suposà la presa de poder de la classe obrera a Rússia, cosa que va provocar un sentiment d’eufòria entre els treballadors a nivell internacional. ● Un sector minoritari de l’anarquisme recolzava el terrorisme contra l’Estat, l’exèrcit, la burgesia i l’Església.

● El sector majoritari defensava l’acció sindical, amb la creació de Solidaritat Obrera, 1907, i la CNT, 1910, i promovia l’abstenció electoral i la vaga revolucionària. ● La CNT, el 1919 tenia 700.000 afiliats a tot l’Estat espanyol, 400.000 dels quals a Catalunya. La conflictivitat social (1899-1923) ● L’any 1919 té lloc la vaga de la Canadenca a Barcelona, la fita més important del moviment obrer català.

● Es va aconseguir aturar la indústria barcelonina durant un mes i mig, i l’assoliment de les reivindicacions obreres: -Jornada laboral de 8 hores -Augment de salaris -Capacitat legal de negociació dels sindicats ● Els empresaris van crear el Sindicat Lliure per fer front al sindicalisme d’esquerres (anarquista i socialista). ● Entre 1918 i 1923 la patronal catalana (l’empresariat) va practicar el pistolerisme contra la classe obrera. La conflictivitat social (1899-1923) ● Es contractaven sicaris (mafiosos i delinqüents comuns) per assassinar els líders obrers anarquistes, amb el consentiment de les autoritats espanyoles.

● Destaquen dos assassinats: el de Francesc Layret, polític i advocat laboralista, 1920, i el del líder sindical de la CNT, Salvador Seguí, el 1923. En cap dels dos casos la policia no va fer cap detenció. ● L’any 1920 el govern va aprovar la Llei de Fugues per eliminar dirigents anarcosindicalistes (permetia disparar a un sospitós si intentava fugir, cosa que equivalia a poder executar-lo per l’esquena). La conflictivitat social (1899-1923) ● El 1922 apareix la Unió de Rabassaires, un sindicat pagès que defensava els interessos de la petita empresa familiar i dels arrendataris en front de l’Institut de Sant Isidre (organització agrària que aplegava grans propietaris agrícoles catalans).

● S’inicien els conflictes derivats dels contractes de rabassa morta (els pagesos podien treballar els camps dels terratinents propietaris mentre els ceps de vinya fossin vius, però amb l’arribada d’una plaga els pagesos es quedaven sense feina). La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) ● El 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb el consentiment d’Alfons XIII, va protagonitzar un cop d’Estat que va donar pas a una dictadura militar (1923-1930).

● Causes de la intervenció militar de Primo de Rivera: -El fracàs de les solucions regeneracionistes dels dos partits dinàstics -Diverses crisis econòmiques de 1905, 1909 i sobretot la de 1917 -Escalada de violència social (pistolerisme) -Radicalització de l’oposició (republicans, anarquistes, socialistes...

amb més protestes i manifestacions) La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) -Enfortiment del nacionalisme català d’esquerres (demanda d’autogovern) -Fracàs a la guerra colonial al Marroc (Desastre d’Annual) ● La dictadura de Primo de Rivera va rebre suport de: -El rei Alfons XIII (cap de l’Estat) -L’empresariat industrial (burgesia) i els grans terratinents -Els grups polítics conservadors -Els catalanistes de dreta de la Lliga Regionalista La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) ● Es va dividir en dues etapes: -Directori militar (1923-1925) (l’executiu estava format per militars) -Directori civil (1925-1930) (s’integraren personalitats civils en el govern en un intent d’institucionalitzar la dictadura, imitant el model italià de Benito Mussolini) ● Mesures que imposà la Dictadura de Primo de Rivera: -Suspensió del sistema constitucional -Prohibició de partits polítics i sindicats -Censura de premsa -Desmantellament de la Mancomunitat de Catalunya La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) -Repressió del catalanisme (prohibició de l’ús del català en la vida pública, clausura d’institucions i prohibició de la senyera) -Destitució dels càrrecs electes -Es reemplaçà el Parlament espanyol per l’Assemblea Nacional Consultiva -Substitució dels ajuntaments per juntes formades per contribuents importants -Es creà un sindicat vertical per controlar les demandes dels treballadors (Organització Corporativa Nacional, OCN) -L’any 1925 es produeix el desembarcament d’Alhucemas i aconsegueix aturar la resistència de les tribus marroquines La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) -Aprofitant la bonança econòmica dels anys vint, la dictadura realitzà una política proteccionista amb intervencions de l’Estat en diferents àmbits econòmics i nombroses obres públiques (carreteres, embassaments, metro...) -Tot i així, l’economia espanyola quedà dependent del context internacional, és a dir, de la resta del món ● Oposició a la Dictadura de Primo de Rivera: -PSOE (partit socialista) i UGT (sindicat socialista) fan un paper molt neutre perquè la dictadura reprimia sobretot els anarquistes de la CNT (que s’oposaven a la dictadura) -Els republicans s’uniren en l’Alianza Republicana i intentaren un cop d’estat contra Primo de Rivera, el qual fracassà La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) -Intel·lectuals espanyols denunciaren la irracionalitat de la dictadura i redactaren el “Manifesto de los escritores castellanos en defensa de la lengua catalana” -El catalanisme de dretes de la Lliga Regionalista jugà un paper ambivalent durant tota la dictadura (inicialment aplaudint el cop d’estat, tot i que després es queixaren de l’anticatalanisme del règim) -El catalanisme d’esquerres protagonitzà el 1926 una acció armada que fracassà, els Fets de Prats de Molló, liderats per Francesc Macià La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) -L’anarquisme de la CNT protagonitzà diversos intents insurreccionals de caràcter armat -El 1927 es fundà la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), un grup integrat a la CNT però molt més radical i combatiu La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) ● Final de la Dictadura de Primo de Rivera: -No va aconseguir els seus objectius (acabar amb la conflictivitat social, la lluita obrera, el catalanisme, ...) -Pèrdua de suport de l’exèrcit i del rei Alfons XIII al dictador -El fracàs de la dictadura va suposar el desprestigi de la monarquia d’Alfons XIII i el final del sistema de la Restauració -Primo de Rivera va acabar dimitint el 1930 i Alfons XIII s’exilià després que es proclamés la Segona República Espanyola el 14 d’abril de 1931 Annex de conceptes (El moviment obrer i la conflictivitat social) Sindicat Únic: Model d’organització de la CNT aprovat al Congrés de Sants (1918) que agrupava els treballadors per rams productius i no per oficis concrets.

Va unificar el moviment de l'anarcosindicalisme català, va potenciar la solidaritat obrera i va ser clau per a l'èxit de la Vaga de la Canadenca. Trienni Bolxevic: Període d’extrema agitació social i revoltes camperoles entre 1918 i 1921 localitzat principalment al camp andalús. Impulsat per la misèria crònica i la influència de la Revolució Russa (1917), va consistir en la vaga de jornalers, ocupacions de terres i crema de collites, sufocades per l'exèrcit. Vaga de la Canadenca (1919): Gran vaga de l'empresa elèctrica barcelonina Riegos y Fuerza del Ebro, dirigida pel Sindicat Únic de la CNT.

Va paralitzar l'economia de Barcelona durant 44 dies i es va tancar amb una gran victòria obrera, forçant el govern espanyol a decretar la jornada laboral màxima de 8 hores. Pistolerisme: Període de violència socialitzada a Catalunya (1918-1923) marcat pels assassinats creuats entre líders obrers anarquistes de la CNT i sicaris de la patronal (Sindicat Lliure). Va comptar amb la complicitat de l'Estat i l'aplicació de la "llei de fugues" per part de les autoritats governatives. Annex de conceptes (Demografia, urbanisme i societat) Èxode rural: Procés de migració massiva de població del camp cap a les ciutats industrials entre finals del segle XIX i les primeres dècades del XX.

Catalunya i el País Basc (migració interna) i Amèrica Llatina (externa) van ser les principals destinacions a causa de la crisi agrària i l'atracció fabril. Eixamples: Projectes de planificació urbana del segle XIX (com el Pla Cerdà a Barcelona) per fer créixer les ciutats enderrocant les muralles. Es caracteritzaven per grans avingudes i mansions que es van convertir en l'aparador de la burgesia, en contrast amb els barris obrers perifèrics insalubres. Liceu: Gran teatre d’òpera inaugurat el 1847 que va esdevenir el principal espai de socialització, exhibició de riquesa i prestigi cultural de la burgesia barcelonina de l'època.

Precisament pel seu fort simbolisme de classe, va ser objectiu d’un conegut atemptat anarquista el 1893. Exposició Universal de Barcelona (1888): Primer gran esdeveniment internacional celebrat a la ciutat, que va servir de motor econòmic i va impulsar una gran transformació urbanística. Va modernitzar la capital catalana amb la urbanització del Parc de la Ciutadella, el passeig de Lluís Companys i la construcció del monument a Colom.

Consolidació del sistema (1874-1898) TORN PACÍFIC DE PARTITS (1874-1898) Partit conservador i Partit liberal “Desastre de 1898” La Restauració (1874-1931) Govern de Silvela-Polavieja (1899-1900) Regnat d’Alfons XII (1874-1885) Regència de Mª Cristina d’Àustria (1885-1902) Govern de Maura (1903-1909) Crisi del sistema (1898-1931) GOVERNS REGENERACIONISTES (1899-1923) Govern de Canalejas (1910-1912) Govern de Eduardo Dato (1913-1917) Governs de concentració (1917-1923) DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) Directori militar (1923-1925) Directori civil (1925-1930) Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Subido por alumnos de 2º Bachillerato de Institut Alfons Costafreda · Exámenes y apuntes de Institut Alfons Costafreda

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat