La Crisi de la Restauració a Espanya (1898-1931)

I 108 flashcards i 73 preguntes més al document.

Text del document

Història " Elsa Molina TEMA 6. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1899-1931) 1.

EL FRACÀS DEL REGENERACIONISME 1.1 EL GOVERN SILVELA I EL TANCAMENT DE CAIXES Poques setmanes després pèrdua guerra hispanoamericana militar de prestigi, general Polavieja, fer públic document caràcter regeneracionista on defensava necessitat aplicar a Espanya programa de reformes que incloïa concessió a Catalunya de certa descentralització administrativa Reina regent encomanar formació nou govern a Francisco Silvela, que assumir direcció Partit Conservador després mort Cánovas Polavieja ser nomenat ministre de Guerra, i prestigiós jurista català, Manuel Duran i Blas, obtingué ministre de Justícia Nou govern amb greu problema econòmic ja que hisenda pública estava molt endeutada com a conseqüència despeses originades per guerra.

Amb finalitat arranjar aquest problema ministre hisenda Raimundo Fdez.

Villaverde anunciar, juliol 1899, pressupost amb fort augment impostos especialment per industria i comerç A Barcelona, amb impuls part premsa catalanista i republicana, iniciar campanya contra impostos 185 gremis constituir Lliga de Defensa Industrial i Comercial i decidir no pagar-los (Tancament de Caixes) Alguns contribuents embargats i alcalde, doctor Bartomeu Robert, contrari als embargaments, va dimitir Govern declarar estat de guerra i finalment es va acabar pagant, però classes mitjanes urbanes acabar de perdre confiança en govern que no havia complert promeses de reformes i descentralització Al mateix temps Tancament de Caixes, patronal catalana promoure campanya a favor concert econòmic que obtenir suport Diputació de Barcelona i organitzar diversos actes de propaganda Diverses societats econòmiques i culturals catalanes enviar nou missatge a reina regent en què es demanava necessitat reformar sistema parlamentari espanyol i descentralització Estat Cap de les propostes van prosperar 1 Història " Elsa Molina 1.2 UN RÈGIM POLÍTIC EN CRISI 1902 amb 16 anys Alfons XIII, ser proclamat major d'edat i assumir totes les funcions com a rei Nou monarca practicar intromissió creixent en el joc polític proposant com a presidents de governs els dirigents polítics de la seva preferència, que de vegade ni tan sols coincidien amb líders partits Resultat formació governs molt inestables i augment divisions dins partits.

Aquest fet ser facilitat pq dos dirigents històrics havien mort (Cánovas 1897 i Sagasta 1903) i no hi havia lideratges indiscutibles en cap dos partits dinàstics Aquestes divisions lideratges afectar estabilitat política, una de les bases sistema Restauració 1.3 EL PARTIT CONSERVADOR Antoni Maura nou líder Partit Conservador després fracàs govern regeneracionista de Silvela. President govern 103-1904, 1907-1909, 1918, 1919 i 1921-1922. 1rs governs Maura política de reformes amb finalitat mantenir sistema polític Restauració amb eslògan de Joaquín Costa "revolución desde arriba" Maura renovar marina mercant i guerra, regular dret vaga i introduir arbitratges en relacions laborals.

Reformar llei electoral amb finalitat reduir caciquisme i redactar llei d'administració local q no arribar a ser aprovada i on s'establia reforma de caràcter descentralitzador de municipis i províncies en introduir vot corporatiu que provocar oposició sectors + liberals i democràtics. Tb intentar arribar a entesa amb catalanistes conservadors de Lliga Regionalista 1.4 LA SETMANA TRÀGICA I LA CAIGUDA DE MAURA 1906 França i Espanya repartir Marroc. Espanya zona aspra i muntanyosa al nord, Rif Ocupació militar espanyola, no fàcil pq berbers oposar forta resistència 1909 berbers Rif derrotar exèrcit espanyol (Barranco del Lobo).

Govern decidir enviar reforços militars constituïts per reservistes, pares de famílies A Barcelona port embarcament soldats i desencadenar-se motí popular en què grups d'incontrolats cremar edificis religiosos i ciutat omplir-se de barricades. Era revolta de caràcter antimilitar i anticlerical que esdevenir caòtica Resultat Setmana Tràgica 113 morts, centenars ferits i sentanera edificis religiosos cremats 2 Història " Elsa Molina Finalitzada revolta autoritats desencadenar repressió arbitrària i dura. Tancar centres obrers, publicacions i escoles laiques.

Centenars de detencions, + 200 dirigents anarquistes i republicans ser desterrats i afusellats 5 detinguts Entre afusellats estava conegut anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador Escola Moderna que no participà en fets però ser acusat de ser-ne inspirador intel·lectual Repressió desprestigiar govern i tb mateixa monarquia, tant sectors populars com davant opinió pública europea Liberals sumar-se a campanya contra Maura i en premsa i en Congrés Diputats líders unir seves veus a republicans i socialistes per exigir dimissió govern Rei cessar Maura Lideratge Partit Conservador passar a Eduardo Dato que comptava amb simpaties alfons XIII.

Aquest fet provocar divisió conservadors en 2: datistes o "idonis" i mauristes de caràct.

+ conservador Assassinat Dato 1921 per part anarquistes obrir nova crisi en Partit Conservador 1.5 EL PARTIT LIBERAL Després breu període Segismundo Serret president govern arribar al poder José Canalejas (1910-1912) q dur a terme últim intent regeneracionista Amb reformes, Canalejas intentar donar resposta a problemes país desde òptica liberal però topar-se amb oposició sectors socials i polítics + conservadors Política exterior signat tractats amb govern francès pel repartiment zones influència Marroc Política interior, Canalejas prohibir establiment a Espanya de nous ordres religiosos ("ley del candado" 1910) fet que suposar-li crítica sectors eclesiàstics.

Incrementar fiscalitat classes + privilegiades, alhora suprimir arbitris, impost molt impopular, sobre consum Reivindicacions obreres reprimir vagues però elaborar lleis de protecció social que regulaven jornada màxima treball, contractes aprenentatge i treball femení. Establir servei militar obligatori en surprimir-ne alliberaments en metàl·lic. Tb intentar donar 1a satisfacció a aspiracions catalanes mitjançant Llei de mancomunitats provincials Amb mort Canalejas (1912), assassinat per anarquista desaparèixer darrera gran figura política Restauració i liberalisme dividir-se entre partidaris García Prieto dels comte de Romanones i Santiago Alba 3 Història " Elsa Molina 2.

LES FORCES D'OPOSICIÓ 2.1 L'OPOSICIÓ POLÍTICA EL REPUBLICANISME A principis S. XX republicanisme dividit en multitud de centres i grups Vell republicanisme (Unió Republicana de Nicolás Salmerón) coexistia amb opcions renovadores com Partit Republicà Radical (1908) d'Alejandro Lerroux que comptava amb diaris i cases poble que prestaven serveis recreatius i assistencials a classes populars Partit Radical presentava iniciatives parlamentàries a favor d'algunes reivindicacions obreres, denunciava repressió govern, feia peticions d'indults i d'amnisties i defensava jurídicament sindicalistes represaliats i presos.

+ endavant estendre's per resta Espanya amb plantejaments + moderats Lerrouxisme gran influència entre classes mitjanes i proletariat barceloní emprant discurs profundament anticatalanista i anticlerical, fins punt de ser majoria a l'Ajuntament País valencià destacar figura novel·lista Vicent Blasco Ibáñez que desenvolupà crítica radical sistema polític i tenir ampli ressò popular blasquisme (moviment) Fundació Partit Reformista (1912) de Melquíades Álvarez aconseguir suport importants intel·lectuals però seu republicanisme molt tebi EL CARLISME Situat en altre extrem arc polític que continuar amb seva oposició monarquia alfonsina Encara que era opció electoral molt minoritària, mantenir-se arrelat a Navarra, País Basc i Catalunya interior Pretendent carlí Jaume de Borbó (1870-1931) que mantenir forces discrepàncies amb cap del partit, Juan Vázquez de Mella que aquest últim finalment fundar Partit Tradicionalista (1919) EL REGIONALISME Al País Basc Partit Nacionalista Basc (PNB) experimentar gran creixement entre classes mitjanes i part burgesia basca Aconseguir representació nombrosos municipis i diputacions i des de 1918, obtingué diputats a Corts.

A Galícia galleguisme es mantngué com moviment essencialment cultural A Andalusia tb es va anar gestant moviment reivindicatiu de identitat andalusa 1915 Blas Infante publicà El ideal andaluz i 1918 congrés de ronda aprovar escut, bandera i himne Andalusia 4 Història " Elsa Molina EL SOCIALISME PSOE de Pablo Iglesias fer salt endavant any 1909 quan constituir coalició electoral entre tots partits i tendències republicanes i PSOE Conjunció Republicana-no-socialista permetre increment vots republicans i certa implantació nuclis urbans Gràcies a aquesta coalició PSOE aconseguí 1r diputat en eleccions generals 1910 1.2 L'OPOSICIÓ SINDICAL EL SINDICALISME ANARQUISTA Després procés Montjuïc, sindicalisme barceloní es va reorganitzar 1902 80.000 obrers participar en vaga general duració 1 setmana 1907 + 50 societats anarquistes i socialistes crear federació sindical Solidaritat Obrera 1908 reconstruir-se com a sindicat en àmbit català 1910 convertir-se en Confederació General del Treball Espanyola.

Hi predominava anarcosindicalisme i socialistes que ja tenien sindicat (UGT) q es van retirar de l'organització 1911 passar a anomenar-se Confederació Nacional del Treball (CNT) 1918 sota influència ambient revolucionari època, CNT celebrar Congrés Regional de Catalunya, Congrés de Sants, on acordar-se creació sindicats únics Sindicats d'ofici ser substituïts pels sindicats d'indústria q agrupaven treballadors = branca producció Sindicat prendre orientació clarament anarcosindicalista.

Dirigents + destacats Salvador Seguí (el Noi del Sucre), Joan Peiró i Ángel Pestaña 1919 ingressar a la CNT Federación Nacional de Agricultures, d'orientació anarquista i amb forta presència entre jornalers andalusos CNT esdevenir sindicat + important d'Espanya amb gran implantació a Catalunya, Andalusia i País Valencià LA UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS (UGT) Sindicat socialista continuar estretament vinculat al PSOE, Pablo Iglesias president UGT utilitzar vaga com eina reivindicativa.

Inicialment, organitzar-se federacions d'ofici però 1925 adoptar = sistema q CNT federacions d'indústria 5 Història " Elsa Molina UGT anar creixent principalment a Madrid, País BAsc i entre miners Astúries i jornalers camp Andalusia A Catalunya sindicat minoritari, havia nuclis ugetistes a Barcelona, Mataró i Reus on publicaven diari Justícia Social UGT i CNT protagonitzar conjuntament vagues generals desembre 1916 i agost 1917 3.

LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME Començaments S.XX, catalanisme esdevingué moviment de ,asses amb partits organitzats i nº creixent diputats, senadors, alcaldes i regidors 3.1 EL NAIXEMENT DE LA LLIGA REGIONALISTA Des de 1898 Unió Catalanista dividida entre: - Partidaris ajornar lluita electoral, defensada per Àngel Guimerà i grup diari La Renaixensa - Grup periòdic La Veu de Catalunya, amb Enric Prat de la Riba Grup periòdic separar-se de Unió Catalanista i fundar Centre Nacionalista Català (1899) que fusionar-se 1901 amb Unió Regionalista i així va néixer Lliga Regionalista q fins 1923 partit + important Catalunya Lliga Regionalista força política conservadora amb ampli suport entre burgesia industrial i comercial i classes mitjanes.

Dirigents + importants Francesc Cambó, Dr.

Robert i arquitecte Josep Puig i Cadafalch Eleccions generals 1901 Lliga presentar circumscripció de Barcelona, candidatura dels 4 presidents pq estava constituda x antics presidents societats econòmique i culturals barcelonines que s'havien distingit en Tancament de Caixes i en defensa del Concert econòmic Malgrat intents govern manipular escrutini vots, tots 4 candidats sortir elegits diputats Eleccions municipals 1901 Lliga aconseguir a Barcelona 11 regidors, republicans 11 i partits dinàstics 4 A Barcelona, caciquisme havia estat vençut i alternança liberals i conservadors ser substituïda x pugna entre catalanistes i republicans 6 Història " Elsa Molina 3.2 EL REPUBLICANISME CATALANISTA Dins Lliga, diverses tendències Visita a Barcelona d'Alfons XIII i del president govern, Antoni Maura en 1904 provocar tensions entre aquestes faccions Sector + esquerra i republicà partit defensar boicot als actes estada reial, mentre + moderat bolia aprofita ocasió x exposar al rei demandes catalanisme.

Cambó llegir discurs davant rei q li demanava autonomia municipal Catalanistes republicans, liderats x arquitecte Domènech i Montaner, abandonar Lliga i fundar setmanari El Poble Català 1907 constituir nou partit, Centre Nacionalista Republicà q en 1910 juntament amb restes antic partit Federal constituir Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) 1914 establir aliança amb Partit Radical (pacte de Sant Gervasi) xo fracàs electoral provocar crisi i desaparició UFNR Haver iniciatives posteriors x articular catalanisme esquerres.

+ important Partit Republicà Català que fundar Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Lluís Companys (1917) 3.3 LA SOLIDARITAT CATALANA Creixement catalanisme provocar hostilitat exèrcit que considerava el moviment un factor d ruptura d unitat Espanya 1905 arran acudit publicat al setmanari humorístic catalanista Cucut!, on es ridiculitzava exèrcit pels seus fracassos militars, grup oficials guarnició d Barcelona assaltar redacció i la del diari de la Lliga Regionalista, La Veu de Catalunya En lloc d castigar militars, govern promulgar Llei de jurisdiccions q posava sota jurisdicció ofeses orals o escrites a unitat d la pàtria, bandera i honor exèrcit. Això trencava una d les caract.

sistema Restauració: la subordinació dl poder militar al civil A més, era amenaça a llibertat d'expressió i criminalitzava catalanisme polític A Catalunya, llei ser contestada amb constitució Solidaritat Catalana, aliança forces polítiques catalanes des dels carlins fins republicans, passant per regionalistes. Només quedar-se fora partits dinàstics i lerrouxistes Uns mesos després, Solidaritat constituir coalició electoral, amb objectiu aconseguir derogació llei autonomia Catalunya Després triomfar eleccions provincials, Solidaritat Catalana obtenir èxit esclatant a eleccions generals 1907 on es van obtenir 40 dels 44 escons q catalunya tenia al Congrés dels Diputats.

Aquest fet suposar fi caciquisme a tot el país 7 Història " Elsa Molina Lliga capitalitzar èxit electoral i des d'aleshores catalanisme convertir-se en gran moviment de masses arrelat a tot Catalunya 4. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA 4.1 FORMACIÓ I ORGANITZACIÓ DE LA MANCOMUNITAT 1907 Enric Prat de la Riba, màxim dirigent Lliga Regionalista, ser elegit president Diputació Barcelona.

Diputacions organismes administratius provincials encarregats reforçar acció municipis Diputació Barcelona, amb suport tots partits excepte lerrouxistes, aprovat declaració demanant organisme comú amb altres diputacions catalanes Després intens procés negociador, govern Canalejas acceptar proposta creació mancomunitats d diputacions Llei mancomunitats provincials aprovada octubre 1912 pel Congrés. Assassinat canalejas retardar procés.

Govern conservador Eduardo Dato possibilitar-ne creació finals 1913 Mancomunitat a Catalunya constituir 6 abril 1914 Llei permetia constitució diverses mancomunitats però única q es formalitzà ser Mancomunitat de Catalunya Mancomunitat no veritable autonomia política sino federació de diputacions pq no rebre cap transferència d competències per part Estat.

SEu valor simbòlic era gran ja q x 1a vegada des de 1714, Catalunya disposava d poder regionals unificat Organismes Mancomunitat: Assemblea General, Consell Permanent o Govern i president Prat de la Riba ser elegit primer president per unanimitat i governar amb suport tradicionalistes i monàrquics Després mort Prat agost 1917, arquitecte Josep Puig i Cadafalch el va rellevar 8 Història " Elsa Molina 4.2 L'OBRA DE GOVERN: LES INFRAESTRUCTURES Mancomunitat dur a terme important obra coordinació serveis existents i crear nous.

En seu desenvolupament col·laborar molts professionals i intel·lectuals d'ideologies Mancomunitat realitzar importants actuacions encaminades a modernitzar país, millorar-ne serveis públics i normalitzar cultura catalana.

Un dels seus objectius q a cada poble de Cat hi ha d'haver escola, biblioteca popular i telèfon públic Mancomunitat fomentar agricultura i ramaderia amb creació camps d'experimentació d conreus, granges model, serveis d'assistència tècnica i escoles de tècnics agraris com Escola Superior d'Agricultura Tb dur a terme important tasca construcció carreteres i camins i impulsar extensió xarxa telefònica i elèctrica Mancomunitat preveure ambiciós projecte obres públiques però manca recursos econòmics i dictadura Primo de Rivera fer-ho impossible En àmbit científic fundar: - Observatori Fabra - Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques - Servei Geogràfic de Catalunya - Servei del Mapa Geològic i Topogràfic - Servei de Meteorologia de Catalunya En sanitat crear Laboratoris Provincials d'Higiene 4.3 L'OBRA DE GOVERN: L'ENSENYAMENT I LA CULTURA En ensenyament crear-se escoles rurals i Estudis Normals adreçats a formació mestres primària.

Tb posar en funcionament Consell de Pedagogia i editar revistes i llibres Foment formació professional, prioritari, plasmar-se amb creació Escola de Treball i Universitat Industrial amb objectiu formar obrers i tècnics qualificats x indústria Tb impulsar-se ensenyaments artístics amb: - Escola d'Arts i Oficis - Escola Catalana d'Art Dramàtic - Institut Català d'Arts del Llibre Fundar-se escoles específiques x dones, x 1a vegada a Espanya, com: - Escola de Tall - Escola Superior de Bibliotecàries - Escola d'Infermeres Acció cultural ser cabdal per Mancomunitat 9 Història " Elsa Molina Activitat principal anar a càrrec d'Institut d'Estudis Catalans, fundat 1907 x Diputació de Barcelona.

Era acadèmia científica formada x 3 seccions: Historico-Arqueologica, Ciències i Filològica Secció Filològica impulsar 1 d les tasques + importants d normalització d cultura catalana: unificació ortogràfica de Pompeu Fabra Crear-se Biblioteca d Catalunya i xarxa biblioteques populars a diversos municipis Tb desenvolupar-se important tasca protecció i diculgació patrimoni cultural, per això constituir-se Servei d Conservació i Catalogació d Monuments i Junta d Museus q dur a terme excavacions d'Empúries i rescat i trasllat a Barcelona d pintures romàniques dl Pirineu 5. LA CRISI DE I917 5.1 L'IMPACTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 1914 Primera Guerra Mundial, Espanya declarar-se neutral.

Amb exèrcit mal preparat i sense interessos a Europa, neutralitat única opció possible i ben vista per immensa majoria població Opinió pública dividir-se entre germanòfils, partidaris imperis centrals, i aliadòfils, partidaris França i Gran Bretanya Germanòfils provenien d sectors + conservadors i aliadòfils dls + progressistes A Catalunya predominaven aliadòfils i miler de voluntaris catalans participar en guerra enquadrats en exèrcit francès Neutralitat suposar estímul per economia Guerra generar increment demanda productes agraris i industrials i empreses augmentar producció Bonança econòmica i especulació comportar gran pujada de preus.

Molts intermediaris, comerciants i industrials enriquir-se. Es tractava de creixement conjuntural i beneficis mp reinvertir-se en millora sistemes producció 5.2 L'INFLUX DE LA REVOLUCIÓ RUSSA I DELS TRACTATS DE PAU En plena guerra produir-se Revolució Russa Febrer 1917 una revolució acabar amb monarquia tsar Nicolau II mentre q octubre 1917 una segona revolució donar poder als bolxevics liderats x Lenin.

Això provocar fort impacte en societat europea: - Per obrers donava esperança i assenyalava camí q calia seguir - Entre burgesia provocar por i desconfiança envers classe obrera 10 Història " Elsa Molina Altre procés q tenir forta influència reconeixement nous estats a Europa Amb fi Primera Guerra Mundial independitzar-se Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Hongria Txecoslovàquia i Lugoslàvia S'imposava doctrina Wilson q defensava dret lliure determinació d nacions sense estat 1921 Irlanda aconseguir independència dl Regne Unit Aquets 2 fets anteriors tenir molta influència en moviments nacionalistes europeus, com el català A Catalunya tenir lloc important campanya autonomista i al mateix temps alguns nacionalistes reclamar obertament independència, com Estat Català, moviment polític fundat x Francesc Macià 1922 5.3 1917: UNA TRIPLE CRISI 1917 Viure a Espanya triple crisi militar, política i social q posar en greus dificultats continuïtat sistema polític Restauració LA CRISI MILITAR En context situació social inestable i govern feble, alguns oficials exèrcit manifestar-se públivament en demanda millores econòmiques i professionals 1916 constituir-se mena d sindicat, Junta Militares de Defensa q arribar a tenir 9.000 afiliats.

Es posava d manifest autonomia exèrcit respecte poder cibil i desig protagonisme + gran militars en vida país LA CRISI POLÍTICA Republicans, socialistes i catalanistes criticar amb duresa partits dinàstics i exigiren reforma constitucional per democratitzar Estat Davant clima tensió generalitzada, govern Dato suspendre garanties constitucionals i tancar Corts.

Parlamentaris catalans, dirigits x Lliga Regionalista, demanar q es tornessin a obrir, redactar programa on reclamaven reconeixement realitat plurinacional Estat i convocar Assemblea de Parlamentaris a Barcelona q comptar amb presència republicans i socialistes Assemblea demanar convocatòria eleccions x elegir corts constituents Govern prohibir Assemblea i tancar diaris republicans i catalanistes Govern Dato dimitir aquell mateix mes i Alfons XIII proposar govern de concentració presidit x García Prieto i integrat x liberals, conservadors i regionalistes Liga acceptar incorporar-se al govern, cosa q ser considerada traïció per part republicans i socialistes i, suposar fi Assemblea d Parlamentaris 11 Història " Elsa Molina 1918 Cambó entrar al govern.

Per regionalistes, pas cap a incidència + gran dl catalanisme conservador en governabilitat d l'Estat Alternança política dls 2 partits dinàstics s'havia trencat LA CRISI SOCIAL Entre classes populars, descontentament x pujada preus era general Sindicats començar a impulsar mobilitzacions: 18 desembre 1916, CNT i UGT convocar, contra carestia vida, primera vaga general d tot Espanya, q resultar èxit participació Situació social empitjorar mesos següents CNT i UGT crear comitè conjunt amb capacitat x declarar vaga general revolucionària i organitzar accions força Dins moviment obrer hi havia sectors q volien democratitzar règim, xo tb hi havia altres q eren partidaris d passar a accions revolucionàries Agost 1917 vaga ferroviaris radicalitzar-se i estendre's a tots els sectors Sindicats fer seu programa d reformes d'Assemblea d Parlamentaris Exèrcit reprimir durament mobilitzacions treballadors Membres comitè vaga ser jutjats en consell d guerra i condemnats a cadena perpètua 6.

LA DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ (1918-1923) Crisi 1917 resoldre's amb formació govern d concentració xo entesa d conservadors, liberals i catalanistes no gens fàcil i situació crisi anar-se aguditzant anys següents 6.1 LA CAMPANYA AUTONOMISTA CATALANA Finals 1918 just acabada Primera Guerra Mundial, Lliga Regionalista, amb col·laboració altres forces polítiques, impulsà campanya dins Espanya i tb exterior, per tal q Catalunya, com nacionalitat històrica, disposés veritable autonomia política en s Estat Espanyol Mancomunitat tenir gran protagonisme en campanya autonomista i, després aconseguir suport municipis catalans, lliurà al govern projecte Bases per a l'Autonomia de Catalunya Reivindicació autonomia Catalunya provocar hostilitat molts sectors espanyols: comissió Corts elaborà projecte estatut, molt moderat i Mancomunitat.

altre d molt + autonomista, que aconseguí suport 1046 municipis catalans dels 1072 q hi havia Finalment, projecte quedar abadonat 12 Història " Elsa Molina 6.2 LA VAGA DE LA CANADENCA (1919) Conflictivitat laboral anys Primera Guerra Mundial no aturar amb fi conflicte Febrer 1919 iniciar-se a Barcelona vaya empresa elèctrica Barcelona Traction, Light and Power Company, coneguda com La Canadenca CNT aconseguir aturar, amb solidaritat, empreses industrials q depenien del subministrament elèctric, tramvies ciutat, aigua, gas i resta empreses elèctriques A principi març vaga era general Finalment, amb medicació governamental, comitè vaga i patronal signar acord on es readmetien treballadors acomiadats, s'aconseguien millores salarials i reivindicació històrica jornada 8h Capità general no alliberar tots els detinguts, q era una d les condicions pactades, i obrers reprendre vaga.

Tornar-se a declarar estat guerra Autoritats, amb suport burgesia, ressucitar sometent, q col·laborar per restaurar ordre Patronal amenaçar amb tancament d totes les fàbriques (locaut) si no es tornava a la feina A mitjan abril vaga acabar-se 6.3 EL PISTOLERISME CNT coexistien 2 tendències: anarcosindicalisme, partidaris estratègia sindical, q eren majoria i dirigien sindicat, i anarquistes, volien desencadenar revolució d manera immediata Alguns grups anarquistes, com Los Solidarios, van atemptar, en nom CNT, contra autoritats, patrons, encarregats i obrers d'altres tendències ideològiques i fins i tot assassinar president govern Eduardo Dato (1921) Violència anarquista tenir seu equivalent en violència patronal i governativa Per contrastar força CNT, patronal fomentar anomenats Sindicats Lliures (1919), membres dels quals empraven violencia contra cenetistes Mitjançant Llei d fugues, policia i Guàrdia Civil podien disparar contra detinguts en cas intent fugida i diversos sindicalistes ser assassinats per forces ordre Al mateix temps, molts dirigents republicans i obrers ser detinguts i empresonats i altres ser assassinats, com advocat laboralista Francesc Layret i dirigent CNT Salvador Seguí Violència social no limitar a Barcelona, sino q tb produir en altres territoris Estat A Andalusia tenir lloc trienni bolxevic (1918-1921) on jornalers protagonitzar seguit actuacions violentes q incloïen destrucció collites i ocupació finques 13 Història " Elsa Molina 6.4 EL DESASTRE D'ANNUAL En conferència Algesires (1906), França i Espanya repartir-se Marroc França part + gran, a l'oest i sud.

Espanya franja al nord, el Rif Atacs tribus nòmades obligar govern espanyol a establir forta presència militar a zones ocupades 1920 des de Melilla, iniciar-se campanya x ampliar territori ocupat. Això provocar alçament generalitzat liderat x Mohamed ibn Abd el-Krim General Silvestre, obeint ordres rei, sense assegurar rereguarda, avançar fins cor del Rif Marroquins atacar expedició i tropes espanyoles haver d fer operació retirada Annual (1921).

En aquella operació moriri milers soldats i perdre molt material bèl·lic Desastre militar d'Annual commocionar profundament societat espanyola època i crear clima comparable al provocat x crisi 1898 Govern dimitir i nomenar-se comissió al Congrés del Diputats x establir-ne responsabilitats (expedient Picasso) Discussió parlamentària alertar sectors monàrquics, q temien q es posés al descobert responsabilitat rei en campanya fracasada 7.

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 7.1 EL COP D'ESTAT 13 setembre 1923 capità general Catalunya, Miguel Primo de Rivera, dur a terme cop d'estat q significar fi sistema polític Restauració En situació d recessió econòmica, després Gran Guerra, moviment obrer radicalitzar-se Vagues i pistolerisme freqüents. Republicans i socialistes cada cop + influents i entre catalanistes augmentaven demandes autonomia Després desastre Annual, exèrcit volia recuperar prestigi perdut Successius governs mostrar-se incapaços d'afrontar els problemes i mateix règim polític estava totalent desprestigiat.

Així monarca, exèrcit, burgesia i sectors conservadors donar suport al cop, que ser incruent Primo de Rivera ser nomenat president govern x Alfons XIII i constituir govern format x generals: Directori Militar Diputacions i ajuntament ser dissolts i passar a ser governats x persones afins a nou règim 1924 crear nova força política, Unió Patriòtica 14 Història " Elsa Molina 7.2 LA POLÍTICA DE LA DICTADURA I LA FI DE LA GUERRA DEL MARROC Dictadura limitar llibertat d'expressió i perseguir associacions anarquistes i comunistes UGT ser tolerada i seu dirigent Francisco Largo Caballero ser nomenat conseller Estat Primo de Rivera tb fer política anticatalana i 1925 dissoldre Mancomunitat Clausurar-se 150 entitats catalanes i molts diaris ser suspesos.

Prohibir-se bandera catalana, sardana, ensenyament llengua catalana i seu ús públic. Tb prohibir-se jocs florals i suspendre durant 6 mesos activitats Barça pq públic xiular himne espanyol 1rs anys Dictadura coincidir amb època d'esxpansió econòmica Nou règim fer política d dirigisme econòmic, caracteritzada x intervencionisme Estat i monopolisme Estat fomentar construcció obres públiques: hidràuliques, ferrocarril. carreteres i camins.

Tb construir-se, amb col·laboració ajuntaments, 5 000 noves escoles Contruir tb grans monopolis: 1924, cedir-se monopoli telèfons a empresa nord-americana ITT, q establir Compañía Telefónica Nacional de España, i 1927, importació, refinació, distribució i venda petroli a Comañía Arrendetaria del Monopolio de Petróleos (CAMPSA), d capital mixt públic i privat xo controlada x Estat En comerç exterior seguir-se política proteccionista per tal beneficiar empreses espanyoles En política social combinar-se repressió moviment obrer amb cert paternalisme social Promulgar-se lleis d descans dominical i regulació treball a domicili i codi d treball.

Contruir-se comitès partidaris obrers i empresaris per tal reglamentar aspectes com salaris i condicions d treball, amb finalitat controlar conflictes laborals i evitar vagues Fi guerra Marroc prioritat x govern Setembre 1925 armada i exèrcit espanyol efectuar desembarcament d'Alhumecas, Gran operació naval amb suport aeri, q gràcies a col·laboració exèrcit francès, va permetre derrotar forces Abd el-Krim Èxit operació permetre a Primo de Rivera nomenar Directori Civil, format x ministres Unió Patriòtica, alguns amb passat vinculat a partits dinàstics com José Calvo Sotelo 15 Història " Elsa Molina 7.3 OPOSICIÓ I CAIGUDA DEL RÈGIM Política Primo de Rivera provocar oposició diversos sectors social i polítics Molts intel·lectuals com Miguel de Unamuno i Vicent Blasco Ibáñez ser desterrats o exiliar-se Professors i estudiants universitaris crear organitzacions crítiques amb règim com Federación Universitaria Escolar (FUE) En moviment obrer clandestinitats CNT afavorir sector + radical, partidari insurrecció armada i violència social.

Aquest sector fundar Federación Anarquista Ibérica (FAI), formada x antics pistolers anarquistes Finalment, davant política anticatalana dictadura, nacionalistes anar-se radicalitzant 1916 grup armat Estat Català intentar insurrecció x Prats de Molló (Cat Nord), xo ser detinguts x policia francesa.

Cap escamot, Francesc Macià, ser arrestat a Bèlgica Mentre crítiques Dictadura s'anaven generalitzant, situació econòmica empitjorava A partir 1927 atur començar augmentar i 1929 descontentament estendre's a empresaris i inversors i produir-se fugida capitals cap a l'estranger Alguns sectors exèrcit (Sanjuanada, 1916) ja no confiaven en Primo de Rivera i matix rei el considerava un obstacle pq opinió pública identificava monarquia amb Dictadura 28 gener 1930 Primo de Rivera presentar dimissió al rei. Aleshores general Dámaso Berenguer formar govern provisional conegut irònicament com Dictablanda 16