Orígens i Consolidació del Catalanisme Polític (1833-1936)

I 114 flashcards i 76 preguntes més al document.

Text del document

—------------------------------------------------------------------------------------------ 2n Trimestre ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC (1833 - 1931) Precedents a nivell cultural: *nota: Catalanisme = Nacionalisme Català Apareix en el segle 19 a partir del romanticisme (moviment cultural que exalta els sentiments per sobre la raó), també coincideix amb la creació del estats moderns, en el romanticisme busca en aquests estats la seva època daurada, en catalunya aquest moviment es conegut com la renaixença (moviment literari i cultural), és un moviment pròpiament pròpiament de catalunya emparentat amb el romanticisme, busca la recuperació de la llengua catalana i també la busca del sentiment català L'origen de la renaixença és l'Oda a la Pàtria de Carles Aribau (1833), es recuperen tradicions medievals (jocs florals), destaquen diversos autors ; Angels Guimerà (Teatre) o Jacint Verdaguer (Poesia) .

La renaixença és un moviment culte, per tant, el poble no ho entén. per això sorgeix en contraposició una renaixença popular que parla un català que arribi al poble i on els temes són més interessants. Una manera de fer arribar la renaixença popular serà la música. Un autor destacat es Anselm Clavé, també el Orfeó català s'utilitza per transmetre no només la llengua sinó també valors nacionalistes catalans. També s'utilitzen els diaris com a difusió. Com a òrgan de premsa: Diari Català (Valentí Almirall). A la premsa satírica i destaca: Campana de Gràcia i l'Esquella de la Torratxa.

També hi destaca el Diario de Barcelona Precedents a nivell polític: Té una gran relació amb la instauració del liberalisme: Suposa la instauració d'un estat centralista Hi trobem els carlins, són d'ultra dretes, ells defensen les lleis pròpies (furs) per això, donen suport al catalanisme. També hi trobem les bullangues, revoltes populars, relacionades amb falta d'aliments, augment d'impostos, lleves per anar l'excèrcit. Les classes populars es revoltaven. Aquestes qüestions estan relacionades amb l'Estat centralista i la instauració del liberalisme.

El federalisme, té una gran força a Catalunya (Pi i Margall), l'iniciador del catalanisme polític és valentí almirall, ell creu que l'estat espanyol s'ha de descentralitza i defensa les particularitats de cada territori, Pi i Margall intentarà impulsar-ho mitjançant el pacte de Tortosa. Personatges importants catalanisme polític Valentí Almirall, prové del federalisme i proposa defensa la llengua cultura i ocupar-se de les qüestions materials. Promou el primer congrés catalanista (1880) agrupa diferents tendències del catalanisme. En aquest congrés es crea un organisme, el Centre Català, una entitat per difondre el català i de defensar-la.

També s'encarregarà del dret civil català, la dimissió comarcal de Catalunya i l'exigència de proteccionisme econòmic. El Centre Català hi hauran discrepàncies entre els que volen que sigui un organisme de tipus polític i els que no. S'acaba trencant l'organisme. Memorial de Greuges conjunt de queixes, un document que el centre envira a alfons XII D'aquest trencament del Centre Català sorgeix La lliga de Catalunya, el catalanisme polític passa d'un catalanisme progressista a un de conservador. EL CATALANISME CONSERVADOR En uns inicis el catalanisme està relacionat amb els carlins.

S'inicia a la zona de Vic conegut com el vigatanisme, és un element clau per a l'inici del catalanisme conservador. El personatge més important és Josep Torras i Bages. La seva obra és La tradició catalana . La lliga de Catalunya és l'escissió més conservadora , hi trobem a: Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba. Una de les primeres iniciatives va ser el Missatge de la reina regent (Maria Cristina) , en el qual es demana autonomia per Catalunya. La segona iniciativa, una iniciativa en defensa del dret civil català.

LA FORMACIÓ DE LA UNIÓ CATALANISTA Aquesta té la voluntat d'agrupar tot el catalanisme com grups, centre d'associacions, centres, ateneus. Vol agrupar-lo a nivell comarcal. També s'incorpora un programa comú de tot el catalanisme, aquest serà nomenat les Bases de Manresa (Bases de la Constitució Regional Catalana) on centrerà tota la ideologia conservadora. Qui forma part a nivell social d'aquesta lliga regionalista: La burgesia catalana Aquest moviment busca una autonomia molt amplia per catalunya a més d'un autogovern. (Bases de la Constitució Regional Catalana) Separat en 17 bases En la primera es tracta en el poder central on es configura com a federal.

Les altres 16 bases tractaven el poder regional català que proposa la sobirania de Catalunya, és a dir Catalunya tindria competències absolutes en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic, encunvasió de moneda. La primera actuació internacional del catalanisme va ser el lliurement al cònsol grec. Enric Prat de la Riba fa una felicitació als hel·lens, concretament al rei Jordi I Durant el desastre (cuba) comencen sorgir governs regeneracionistes (com el centre adhesions de Silvela- Polavieja) Aquests son burgesos catalans sense experiència política, en un principi donen suport al govern.

Els governs regeneracionistes fracasaran en part perquè perden suport a Catalunya ( (reforma fiscal de villaverde Paguen molts més impostos) Això, fa que el centre d'adhesions del govern de Silvela i Polavieja deixen de donar suport al govern s'enfrontaran a ell.

Els comerciants de barcelona decideixen fer un tancament de caixes (no pagar impostos) Són aquests burgesos el que creen una nova reorganització : La Unió Regionalista II República (1931-1936) Almirall aznar prepara eleccions municipals per calmar a la població (Per entendre anem una mica enrere) : En 1930 Sant sebastià (donosti) i haurà una reunió d'opositors a la dictadura; Republicans, Socialistes i Nacionalistes Perifèrics (catalans i vascos) Voldran instaurar la república a España En el 12 d'abril de 1931 es celebren a Espanya aquestes eleccions municipals. La campanya electoral es converteix en un pladicit, una lluita entre els que volen la monarquia i la república.

A més a més, a les grans ciutats guanyaran les forces republicanes, i triunfa una coalició republicanosocialista i en les zones agràries s'imposen candidatures monàrquiques, és a dir als partits dinàstics. El 14 d'abril la localitat de eibar es proclama la Segona República i després es van afegint els demés ajuntaments on han guanyat les forces republicanes. Paral·lelament a Catalunya guanya les eleccions ERC (Esquerra Republicana Catalana) per sobre de la Lliga Regionalista.

El mateix 14 d'abril Lluís companys proclama la república i el cap de l'altre partit, líder Francesc Macià fa el mateix des de l'antic palau de la generalitat Francesc Macià proclama la república catalana integrada en una federació de Repúbliques ibèriques. Discurs de Macià: Està proclamant la República catalana dins d'espanya donant per fet que espanya és federal El mateix dia de la proclamació del nou règim es va construir un Govern provisional per Niceto Alcalá-Zamora integrat pels membres del pacte de San Sebastià. El primer problema que es troba és Catalunya, s'ha de realitzar una unes eleccions noves i una nova constitució. Les eleccions es convoquen pel 31 de maig.

Alcalá-Zamora es trasllada a Barcelona per negociar amb Francesc Macià.. On se li concedeix de manera provisional autonomia a catalunya. Macià va acceptar la proposta. A més a més, el Govern Provisional també tindrà l'oposició de l'església catòlica, oposició dels militars, latifundistes A més les fortunes espanyoles retiran els dinera del banc d'espanya posant en una situació complicada a l'economia Amb tot això, es celebren les eleccions i la victòria serà per la. Es construeix el primer parlament, del congrés dels diputats (unicameral). Aquest nou parlament redactarà la nova constitució, s¡inicia així el primer bienni de la república conegut com bienni reformista o bienni d'esquerres.

Nova constitució Republicana (1931) - Sufragi Universal per a majors de 23 anys. - La forma del nou govern es una República - Cap d'estat és el president de la república, judicial (jutges independents) executiu (govern) - Estat Laic (No hi ha religió oficial és a dir totes tenen els mateixos drets) La constitució otorga una sèrie de drets i obligacions àmplies: ningú pot ser discriminat etc. - Matrimoni civil i divorci: per primer cop es permet el divorci i el matrimoni civil - En el àmbit territorial: La constitució diu que es un estat integral enacar que permet que alguns territoris historis (catalunya, gailica i pais vasc) tinguin autonomia que posteriorment serà redactat en un estatut?

Exercici Idees principals del text: 1.3) Quines reivindicacions catalanes observes en el text? - Defensa de l'organització territorial de Catalunya - La defensa de la llengua catalana i del seu ús en l'administració, escoles. 1.1) Idees principals del text: - El text fa una crítica del centralisme espanyol. Es divideix entre esquerres i dretes perquè a nivell polític està polaritzat: les dretes dominen en els dos primers biennis. ESQUERRES: 1.) REPUBLICANS Acción Republicana. A partir de 1934 s'unirà amb diferents forces polítiques acaba formant Izquierda Republicana. Líder principal Manuel Azaña, serà president del govern del primer bienni i president de la república.

També es troba el Partido Radical-Socialista ( M. Domingo) A més a més també Al servicio de la República (J.Ortega y Gasset) 2.) AUTONOMISTES: ERC, serà la gran força del catalanisme (F.Macià i Ll. Companys). També destaca Organització Republicana Gallega Autónoma (S. Casares Quiroga) 3.) MOVIMENT OBRER: El gran partit és el PSOE liderat per Prieto i J. Besteiro (Partido Socialista Obrer Espanyol) i la UGT (Francisco Largo Caballero). Sorgiment de PCE liderat per J.Díaz y Dolores Ibárruri. El partit comunista tindrà molt poca importància únicament la tindrà en la guerra civil. La CNT serà el gran sindicat de l'anarquisme en València i Andalusia.

El FAI també anirà amb la CNT i és molt més radical (F. Montseny, F. Acasso i G.Oliver). Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) critica el comunisme que s'instaura a la unió soviètica i fa que es converteixi en contra de l'estalinisme, enemic del PCE. DRETES: El primer grup són els republicans que estan subdividits en centre dreta i dreta: 1.) REPUBLICANS 1.1 ) Centredreta: Partido Republicano Radical (PRR) (Partit de lerroux): Lerroux acabarà sent president del govern. Partido republicano Progresista : El partit no té gaire importancia pero el president és Niceto Alcalá Zamora qui va ser president temporal a l'inici de la república.

1.2.) Dreta:Confederación Española de derechas Autónomas: Per els republicans aquest partit (CEDA) no era considerat república sino que es podria considerar monàrquic. 2.) Autonomistes: (només apuntats els que l digui) Lliga Catalana (LC) Liderat per francesc cambó i el Partit Nacionalista Basc (PNB) 3.) CONTRARIS A LA REPÚBLICA: 3.1. ) Monàrquics: Renovacion española (Alfonsins); Partit monàrquic antirepublica president J.calvo Sotelo també Comunion tradicionalista (antics carlins) 3.2.) Autoritaris: Falange Española (FE): dirigit per (Primo de rivera fill del dictador) , JONS també partit autoritari dirigit per Ledesma i Redondo.

PRIMER GOVERN DE LA REPÚBLICA President de la república: Niceto Alcalá Zamora President del Govern: Azaña Govern d'esquerres que inician el Bienni reformista que vol transformar espanya en un país democràtic, és un govern d'esquerres i vol acabar amb el caciquisme i privilegis que sempre han dominat el país com l'església, latifundistes l'exèrcit els grans industrials.

A partir d'això s'inicien una sèrie de reformes que aquestes classes conservadores s'oposin a la república i a més a més, El context internacional que es troba el govern és hostil: 1.) El triomf de la Revolució Russa (1917) 2.) La situació econòmica està perjudicada a causa del crack del 29 i de per si està en un endarreriment respecte europa i les fortunes espanyoles són enviades a l'estranger. 3.) En els anys 30 el feixisme ja ha triomfat a Europa REFORMES REFORMES RELIGIOSES: Objectius: Un dels grans objectius és secularitza la vida religiosa. Hi ha influència total de les esglésies.

El govern d'esquerres vol convertir l'estat en laic (no hi ha religió que tingui més importància que l'altre). Actuacions: L'església tenia el monopoli de l'ensenyament i l'Estat traurà l'església de les aules. A banda d'això es crea la llei de congregacions que té com objectiu limitar els béns de l'església (limitar el seu poder econòmic) i es una forma d'anar en contra del jesuïtes. Els jesuïtes no accepten això i només obeeixen les ordres del Papa. Conseqüències: Oposició total de l'església i els sectors catòlics a la República. Portarà al ressorgiment de l'anticlericalisme. REFORMA A NIVELL DE L'EXÈRCIT: Objectius: - Modernitzar l'exèrcit - Formar un exèrcit professional i democràtic.

Sotmès sota el poder civil i sense jurisdicció especial. Fora de la vida política Accions: - Acabar amb la macrocefàlia, és a dir, masses oficials de mitjana o alta graduació en relació a la dels soldats rasos. - Llei de retir de l'oficialitat, obligava a tots els oficials a jurar fidelitat al nou govern i qui no es volgués sotmetre al nou govern civil es jubilava cobrant el seu sou íntegre. - Tancament de l'Acadèmia Saragossa, on hi havien els militars més contraris al sistema. - Reduir oficials - Creació de un cos de l'exèrcit que sigui fidel a la república anomenada Guàrdia d'assalt.

Problemes i Conseqüències: - Manca de pressupost - Oposició de l'exèrcit a la República, en especial els africanistes - Any 1932 conegut com Sajurjada (un intent de cop d'estat que fracassa) REFORMA AGRÀRIA Objectius: - Acabar amb el latifundisme. i latifundistes: Això provocava molts problemes per la productivitat de la terra era molt baixa i també problemes laborals per part dels jornalers: salaris ridículs, pocs drets. A Catalunya era diferent que a l'Estat espanyol perquè a la zona catalana no existeixen grans extensions de terra en poques mans.

Emfiteusi contracte medieval d'arrendament hereditari també hi ha el contracte dels rabassaires , treballadors en que tenen assegurada la feina si les rabasses no morien (vi). - Millorar el repartiment de la terra - Millorar la productivitat i modernitzar, en el sector agrari Accions: - Es prohibeix rescindir arrendaments - Reduir jornades laboral a 8 hores i establir un sou mínim. - Llei de reforma agraria (IRA), el du a terme l'institut de Reforma Agrària. Permet expropiar les terres de los Grandes de Espanya (titol nobiliari) sense cap tipus d'indemnització també expropiació amb indemnització a les terres mal cultivades. També permetia expropiar amb indemnització les terres mal cultivades.

No és una col·lectivització (no és tot pels treballadors) Problemes: - Econòmics - Oposició dels propietaris. - S'alenteix el procés de reformes = lentitud - Que a causa de les terres promeses hi haurà desesperació dels pagesos, revoltes i ocupació de terres. REFORMA SOCIOLABORAL Amb l'objectiu de millorar les condicions dels treballadors, liderat per Francisco Largo Caballero durant la segona república, - Líder Francisco Largo Caballero - S'aprova la Llei de contractes de treball, regula la negociació col·lectiva - Llei de jurat mixtos, reconeix el poder d'arbitratge vinculat en cas de desacord.

- Llei de termes municipals i Llei de conreu forçós - S'estableix la setmana laboral de 40 hores i s'estimulen els augments salarials (també dies de vacances) - Fixació de salaris mínims - Creació d'assegurances socials - Lleis existencials, assistència a malalts i ancians. - Protecció en casos de malaltia, accident, atur forçat, vellesa o invalidesa. També otorga protecció especial al treball de les dones i dels joves. - Salut Pública, l'estat ajuda econòmicament amb assistència psiquiàtrica o malalties infeccioses.

Llei de coordinació sanitària REFORMA EDUCATIVA Objectius: - Acabar amb analfabatisme i millorar nivell cultural dels espanyols - Treure l'església de l'educació - Crear una educació Laica, Universal, obligatoria, gratuita i mixta Actuacions: - Les ja vistes en la reforma religiosa - Incrementar en un 50% el pressupost - 10k escoles noves i 7k mestres més - Campanyes culturals: Missions pedagògiques: biblioteques, teatre, cinema a les zones rurals. La barraca (Lorca) REFORMA DE L'ESTAT CENTRAL Objectius: - La constitució deixava clar la indivisibilitat de l'Estat, així com la impossibilitat de federar-se.

Deixava oberta la possibilitat d'autonomia de les nacionalitats històriques partir de l'elaboració d'estatuts d'autonomia. A Galicia no es va arribar a redactar. Al País Basc la Guerra Civil va impedir la seva aplicació. L'únic lloc on es va posar en funcionament l'estatut va ser a Catalunya - Sanjurjada de 1932. Oposició de l'exèrcit LA GENERALITAT PROVISIONAL I L'ESTATUT DE NÚRIA Després de la proclamació per part de Francesc Macià. Es va redactar l'Estatut d'Autonomia. El projecte de l'Estatut rep el nom d'Estatut de Núria. - L'Estatut de Núria partia del caràcter federal de la República i de la sobirania del poble de Catalunya.

- Declara el català com a llengua oficial juntament amb el castellà - A més preveu la possibilitat de federar-se amb els països catalans. - Assumia competències exclusives en ensenyament, cultura, policia i ordre públic, sanitat, obres públiques, agricultura, dret civil, ordenació territorial, règim municipal i tribunals de justícia. Per al finançament autonòmic es disposava de la gestió d'impostos directes, els indirectes estaven gestionats per L'administració Central. Oposició radical de la dreta espanyola, sense Catalunya no hi ha República.

L'intent de cop d'estat de Sanjurjo fa que hi hagi un estatut a Catalunya vagi endavant, Amb Manuel Lazana s'acaba aprovant l'estatut d'autonomia de forma oficial. ESTATUT DE 1932 L'estatut aprovat per les Corts era força diferent al de Núria. Catalunya es constitueix com una regió autònoma dintre de l'estat espanyol.

- Catala i Castella llengües oficials - Competències de la Generalitat eren en plenes en dret civil i règim administratiu intern, i molt amplies en ordre públic i justícia - Creació del Tribunal de Cassació (òrgan suprem d'apel·lació) - Es crea el Tribunal de Garanties Constitucionals Generalitat Republicana Després de l'aprovació de l'estatut d'autonomia, la generalitat va convocar la primeres eleccions. On va guanyar amb molta superioritat ERC, liderat per Francesc Macià. Que després de la seva mort en el 1933 el sustituirá Lluís Companys. Tasca de Govern de la Generalitat Econòmic: - Es creen els serveis d'estadística, l'institut d'investigacions econòmiques i les caixes de dipòsit.

Agricultura: - Es van fomentar la creació de cooperatives i també es va posar sobe la taula el problema dels rabassaires que estan sota el contracte de rabassa morta. La Generalitat intenta fer lleis per afavorir-los: baixen els preus dels arrandaments i elaboren una llei denominada llei contracte de conreus. Els rabassaires creen la unió de rabassaires, un sindicat molt proper a esquerra republicana, concretament a Lluís Companys Social: - 1934 : Llei de bases, vol organitzar un sanitat pública. Per organitzar els serveis de sanitat i assistència social de la Generalitat - Mesures social i ajuts socials per millorar la situació dels aturats.

- Es creen centres d'ensenyament secundari i professional, la que més destaca és L'institut-Escola Territorial Apareixen les comarques, dividides en 38, però no és posa en funcionament fins a la guerra civil Cruïlla republicana: Una part important del moviment obrer que ha donat suport, deixi de donar-li. Cada vegada es radicalitza més. La CNT i FAI cada cop són més radicals. El sector que controlava Salvador Seguí, Peiró, Pestanya, trentistas son partidaris de col·laborar amb la república. Hi ha un altre grup molt radical vinculat a la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) , Durruti, Garcia Oliver i Ascaso. S'imposen dintre de la CNT. Comencen a realitzar accions per intentar la revolució.

La conflictivitat social va assolir el seu màxim a partir del 1932 quan els intents revolucionaris de la CNT van sumar-se els sectors més radicals del socialisme com la UGT liderada per Largo Caballero. A les zones agràries dintre de la ugt hi ha un grup que destaca que es la Federació De treballadors de la Terra. Augment de la radicalització del partit obrer i una situació internacional que es junta en ja per si una molt mala situació econòmica a espanya. La vaga més important sera en el gener de 1933 en el poble de Casas Viejas a sud d'Espanya (Cádiz) on el govern reprimira amb molta força on enviara a la guardia de assalt inclus hi hauran morts de pagesos.

Azaña dimiteix i hi han unes noves eleccions debut a que la situacio era insostenible. BIENNI DE DRETES (1933-1935) Les noves eleccions donen la victòria a les dretes. Dimiteix Azaña. S'inicia el bienni de dretes. Les dretes guanyen perquè hi ha una crisi entre les esquerres (lentitud reformes, repressió com "casas viejas"), a més els anarquistes, la CNT, boicotejaran les eleccions i demanaran que els seus afiliats no votin. A mesura que ha començat la republica els sectors més conservadors els seus drets s'han anat retallant i fa que s'organitzin.

Les dues grans forçes de dretes són el Confederación Española de Derechas autónomas (CEDA), partit monàrquic que agrupa diferents forces de les dretes. Gil Robles és el seu líder i per tant, és un partit antirepublica i el Partido Radical, liderat per Lerroux Lerroux guanya les eleccions. El president de la República és Alcalá Zamora i el president del govern: Lerroux. Rep suport parlamentari de la CEDA.

Paralització de les reformes: El primer que es fa és parar totes les reformes del bienni anterior com: - Reforma agrària, es fa una devolució de terres a la noblesa, - Es comença a frenar el procés laizització creen un nou pressupost culte i clero, és a dir, donant diners a l'església - Es crea una llei d'amnistia a favor dels militars sublevats en el 1932 de la sanjurjada. Es frena el projecte estatut basc Això provoca: - Radicalització del PSOE i UGT (Largo Caballero) - CNT - Vagues i conflictes, tensió social creixen molt a Espanya Gil Robles amb CEDA exigeix entrar al govern de dretes de la República.

Això voldrà dir que les esquerres consideren que ha entrat un partit que es vol carregar la República i provoca una vaga general a tot Espanya (no participació CNT) que provoca una situació de tensió a tot Espanya que explotarà a l'Octubre de 1934 a Espanya, sobretot més importància a Astúries i Catalunya. Fets d'octubre a Asturias: - Revolta social, on els miners ocuparan pobles de la conca minera i assaltaran casernes de la guardia civil. - El govern de lerroux reaccionara enviant l'exèrcit, franco sera el militar que lidara la legió.

- La repressió sera durissima on hi hauran 1000 morts, 2000 ferits i 5000 detinguts Fets d'octubre a Catalunya: - A catalunya entre el govern de generalitat i el govern de dretes hi haurà tensió desde el principi. - El partit de Companys és molt proper al partit de pagesos anomenat Unió de Rabassaires, fara un llei que permetra adquirir la propietat de la terra. (Llei de contractes de conreu) - Això provoca la oposició al propietaris de la terra que busquen suport en la Lliga regionalista. - Els propietaris de les terres s'organitzaran amb la patronal de l'institut agrari de sant isidre que busquen suport de la Lliga.

- El tribunal rechazara la llei i davant aquest fet la generalitat tornarà a crear una pràcticament igual però canviant el nom. - En aquest punt la tensió ja és molt alta que explotara octubre de 1934. Davant de l'entrada de la CEDA al govern companys considera que la república està en perill i per això ofereix a Catalunya per reformar la república de Catalunya. Encara el problema serà que companys no calcularà bé les seves forces que ja no seran iguals que en 1931 (declaració de la república) El govern respondrà enviant l'exèrcit on detendrà a molts de la generalitat i també a Azaña que estava en Barcelona.

Exercici a classe: Companys no declara la independència LA RECTIFICACIÓ CONSERVADORA DE LA REPÚBLICA (1934-1935) Les conseqüències dels fets d'octubre van ser notables. A partir d'això, la presència de la CEDA en el govern era més important. En el govern la ceda va arribar a tenir 5 ministre, en destaca Gil Robles. S'anomena Francisco Franco l'Estat major Central de l'exèrcit. A més a més, volen modificar la constitució cap a la dreta. Escàndols de corrupció afecten al partido radical.

Concretament dos: l'estraperlo (relacionat amb l'entrada de ruletes de casinos espanyols = la banca sempre guanyava, membres relacionats amb el Partido Radical es van enriquir) i el cas Nombela (malversació de fons públics que beneficia als membres del Partido Radical). Davant d'aquest escàndol dimiteix com a president del govern. Gil Robles demana ser escollit president del govern, Alcalá Zamora (presidente de la república) diu que s'han de convocar eleccions. Les noves eleccions programades pel febrer de 1936. ELECCIONS DE FEBRER DEL 1936 Eleccions purament polaritzades, és a dir dividides entre les esquerres i les dretes.

Uniran forces conegudes com el Front Popular, una coalició de totes les forces d'esquerres per tal de recuperar el govern de la República. La CNT donarà llibertat de vot i intenta que votin a favor de la República. A Catalunya es coneix com Front d'Esquerres liderada per ERC. El que fa que s'uneixin les esquerres és per la repressió dels fets d'octubre del 1934 i demana amnistia Les dretes es presenten desunides i acaben crean la seva pròpia candidatura unitaria anomenada Frente Nacional Contrarrevolucionario. A Catalunya conegut com Front Català d'Ordre a Catalunya liderat per la Lliga regionalista.

La campanya electoral serà molt dura amb molts incidents, violència i es veu una Espanya dividida en dos: resultats donen la victòria al Front Popular per un petit marge. Nou president és Santiago Casares Quiroga i Manuel Azaña serà president de la República substituin a Alcalà-Zamora. El primer que fan es decretar l'amnistia pels afectats pels fets d'octubre del 1934. (30.000 persones). Es restableix l'autonomia de Catalunya, i es començen a autoritzar els estatuts de Galícia i País Basc. Obliguen a les empreses a tornar contractar els treballadors que havien estat acomiadats en el 1934. Intenta tornar a posar en marxa les reformes del primer bienni.

La situació a Espanya cada cop és més violenta, el moviment obrer amb la vict`roia del Front Popular es veu motivat per anar més enllà en les reformes que s'havien iniciat en el primer bienni. D'altra banda, les dretes tindran una actitud més conspiradora per acabar amb la República. Per una part els grups d'extrema dreta Renovacion española y Falange Española imposaran la violència als carrers. En el parlament espanyol els discursos seran violents. A Catalunya la situació és diferent. ERC i la Lliga moderen les seves posicions i intenten arribar a algun acord. Lluís Companys tornarà a posar la llei de contractes de conreu.

Davant d'aquesta situació les dretes es comencen a moure per acabar amb la República. Volen fer un cop d'Estat militar. El govern de la República. El cop d'Estat té com a líders principals: General Sanjurjo i General Mola. Tindrà finançament de la dreta i de les forces polítiques de dretes i extrema dreta. El cop d'Estat es precipita per motiu de: l'assassinat a mans d'extrema dreta al tinent Castillo provoca que les esquerres assassinin a José Calvo Sotelo i precipita el cop d'Estat contra la República. —---------------------------------—---------- Parcial