Anàlisi de la Transició Democràtica a Espanya (1975-1982)

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

Unitat 8: La Transició democràtica 1975-1982 2n BATXILLERAT – Història d'Espanya Prof: Kyra Climent Hª d'Espanya U8: La Transició (1975-1986) Prof: Kyra Climent 1 Contingut INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................................................................2 1. ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978) .................................................................................................................2 1.1. EL GOVERN D'ARIAS NAVARRO.........................................................................................................................2 1.2.

LA REFORMA D'ADOLFO SUÁREZ......................................................................................................................3 1.3. LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES DE 1977.....................................................................................3 1.4. ELS PACTES DE LA MONCLOA ...........................................................................................................................4 2. LA CONSTITUCIÓ DE 1978.........................................................................................................................................5 3.

LA RECUPERACIÓ DE L'AUTONOMIA CATALANA......................................................................................................5 3.1. RECUPERACIÓ DE LA GENERALITAT I L'ESTATUT DE SAU ......................................................................................5 3.2. ALTRES REGIONS I L'ESTAT DE LES AUTONOMIES .................................................................................................6 4. LA CONSOLIDACIÓ DEMOCRÀTICA (1978-1982).......................................................................................................6 4.1.

EL SEGON GOVERN DE SUÁREZ..............................................................................................................................6 4.2. EL COP D'ESTAT DEL 23-F.......................................................................................................................................6 4.3. EL GOVERN DE CALVO SOTELO I LA CRISI DE LA UCD............................................................................................7 5. ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2008)......................................................................................................7 5.1.

1982-1996 – GOVERNS DEL PSOE DE FELIPE GONZÁLEZ .......................................................................................7 5.2. 1996-2004 – GOVERNS DEL PP, DE JOSÉ MARIA AZNAR. ......................................................................................8 6. LA CATALUNYA AUTÒNOMA.....................................................................................................................................8 7.

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I CANVIS SOCIALS................................................................................................9 Hª d'Espanya U8: La Transició (1975-1986) Prof: Kyra Climent 2 INTRODUCCIÓ Al morir Franco va començar un procés de transició política cap a un sistema democràtic a Espanya. Els canvis es van donar a nivell polític, però no va ser un procés fàcil, doncs hi va haver resistències per part de sectors aferrissats defensors de la dictadura. Tampoc va acontentar a tota l'oposició les condicions en que es va establir el règim democràtic. Però els canvis van permetre entrar en una etapa de funcionament democràtic,.

El canvi polític va anar acompanyat d'una modernització socioeconòmica i de les mentalitats, gràcies a la integració espanyola en les institucions internacionals europees. Cronologia: 1975 (mort de Franco) – 1982 (el PSOE guanya les eleccions generals). Es divideix en 2 etapes: 1975-1978 – de la mort de Franco fins la promulgació de la Constitució. 1978-1982 – de l'aprovació de la Constitució fins la victòria del PSOE en les eleccions generals. A Catalunya es restableix l'estatut d'autonomia, i al 1980 se celebren les primeres eleccions autonòmiques. A partir de 1982, es considera que s'entra en un període de normalitat democràtica. 1982-1996 – govern del PSOE (Felipe González).

1996-2004 – govern del PP (José Mª Aznar). 2004-2011 – govern PSOE (José Luis Rodríguez Zapatero). 2011- 2018 – govern PP (Mariano Rajoy). 2018-actualitat – PSOE (Pedro Sánchez) 1. ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978) 1.1. EL GOVERN D'ARIAS NAVARRO 20 novembre 1975 – mor Franco. Es presenten 3 opcions per al futur d'Espanya: Continuïtat del règim, defensada pels immobilistes. No acceptaven cap canvi i davant les protestes només defensaven repressió policial. Reforma des de dins del règim, gradual, lenta i democràcia limitada. Ruptura amb la dictadura i avença cap a una democràcia real. 22 novembre 1975 – Juan Carlos de Borbó és proclamat rei.

Carlos Arias Navarro continua com a cap de govern. Incorpora a reformistes (Manuel Fraga Iribarne i José Mª de Areilza) en el govern per iniciar les reformes. Però en realitat continuava apostant pel continuisme i les reformes plantejades eren insuficients (limitacions enormes sobre els drets de reunió i associació, no es preveia l'existència de partits, ...). No acontenta ni a l'oposició, ni als reformistes franquistes. Davant aquesta situació, l'oposició es va organitzar en organismes unitaris per definir un programa comú antifranquista. Espanya: Junta democrática i Plataforma de Convergencia democràtica, es van unir en la Coordinación Democrática o Platajunta.

Proposaven la ruptura democràtica, un procés constituent i la formació d'un govern provisional fins la celebració d'eleccions generals. A Catalunya, hi havia l'Assemblea de Catalunya (formada al 1971) i al 1975 es va crear el Consell de Forces Polítiques de Catalunya (11 partits de dreta, centre i esquerra). La oposició espanyola i la catalana es recolzaven mútuament en les seves demandes. L'oposició va impulsar la mobilització popular (manifestacions, vagues, campanyes reivindicatives,...) per reclamar llibertats democràtiques, amnistia política i estatuts d'autonomia. També augmenta i es polititza la tensió laboral i les diferents reivindicacions s'uneixen.

Hivern 1975-1976 – augment de mobilitzacions, importants a Catalunya (Barcelona, dies 1 i 8 de febrer, Sabadell, Baix Llobregat), País Basc i Madrid. Contundent repressió del govern. La vaga general de Vitòria, març 1976 va acabar amb 5 morts i desenes de ferits. Hª d'Espanya U8: La Transició (1975-1986) Prof: Kyra Climent 3 1.2. LA REFORMA D'ADOLFO SUÁREZ 30 juny 1976 – Arias Navarro dimiteix (forçosament), substituït per Adolfo Suárez. Els reformistes intenten pactar amb l'oposició una reforma progressiva de les lleis i institucions franquistes.

Suárez inicia contactes amb l'oposició democràtica, promulga l'indult dels presos polítics i proposa la Llei de Reforma Política (LRP): reconeixement dels drets fonamentals, però amb limitacions, i previsió d'un sistema electoral democràtic, amb dues cambres (bicameral: congrés i senat). Per poder aprovar la llei calia neutralitzar el sector immobilista i aconseguir la participació de l'oposició democràtica.

La llei va ser aprovada a les Corts orgàniques (tot i que preveia la seva dissolució), gràcies a negociacions secretes de Suárez amb el procuradors (se'ls va prometre no demanar-los responsabilitats polítiques), i va ser sotmesa a un referèndum (15 desembre 1976), amb una alta participació (més 70%). L'oposició va demanar l'abstenció a la votació per considerar la llei insuficient (va ser d'un 30%). La llei va ser aprovada amb un 81% vots favorables al referèndum.

Les negociacions entre el govern i l'oposició (inclòs el PCE), pretenien establir les condicions bàsiques per a la celebració d'eleccions generals democràtiques: Llibertat sindical Amnistia política i indult de presos polítics Legalització de partits (excepte PCE, ERC i alguns partits d'esquerres) Dissolució del Tribunal d'Ordre Públic Liquidació del Movimiento Nacional i la seva premsa Anul·lació del Sindicato Vertical. Mentrestant, al carrer continuaven les mobilitzacions laborals, d'estudiants i veïnals per demanar la democràcia. A aquesta mobilització es va sumar la violència política i social que amenaçaven el procés democràtic.

L'extrema dreta intentava forçar un cop d'estat militar que tornés als fonaments del règim (involució política). Grups violents com els Guerrilleros de Cristo Rey i la Triple A van assassinar a 5 advocats laboralistes (vinculats al PCE i a CCOO) a un despatx del Carrer Atocha (Madrid) o conspiraven contra la nova situació política. Van aparèixer també grups terroristes d'extrema esquerra com els GRAPO (Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre) i els FRAP (Frente Revolucionario Antifascista Patriótico).

Els atemptats terroristes més greus els protagonitzava ETA (organització terrorista de l'esquerra nacionalista basca), que rebutjava la Constitució del 78 perquè no reconeixia el dret a l'autodeterminació (un dels atemptats més greus va ser l'any 1987 a l'Hipercor de Barcelona). A Catalunya va aparèixer Terra Lliure, organització independentista que va protagonitzar alguns atemptats i segrestos (dissolta a 1995). Abril-maig 1977 – es legalitzen el PCE i PSUC. Últim pas per poder garantir unes eleccions realment democràtiques. Tot i que això va suposar una crisi del govern de Suárez, enfrontat amb alguns comandaments militars. 1.3.

LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES DE 1977 15 juny 1977 – Primeres eleccions generals democràtiques. Es presenten els partits que havien format l'oposició al règim: PSOE i PCE. Manuel Fraga funda Alianza Popular (precedent de l'actual PP), partit de dretes. El govern funda la Unión de Centro Democrático (UCD), liderat per Suárez. La participació va ser alta. Resultats Espanya (sobre 350): Evidencien el bipartidisme polític. UCD - 166 diputats Suárez forma el primer govern democràtic PSOE – 118 Hª d'Espanya U8: La Transició (1975-1986) Prof: Kyra Climent 4 A Catalunya els resultats reflectien la pluralitat política, més complexa que a Espanya.

En general, triomfen les esquerres (Socialistes de Catalunya, PSUC). Partits de les eleccions de 1977: UCD – Unión de Centro Democrático (Suárez) PSOE – Felipe González PCE – Partido Comunista (Santiago Carillo) AP – Alianza Popular (anterior al PP, fundat per Manuel Fraga Iribarne) PDC – Partido demócrata Cristiano PNB – Partit Nacionalista Basc. PSP-US – socialistes populars UC-DCC – Unió del Centre Democràtic Cristià de Catalunya PSUC – Partit Socialista unificat de Catalunya EC-ERC – Estat Català- Esquerra Republicana de Catalunya 1.4. ELS PACTES DE LA MONCLOA Un dels problemes principals als quals va haver de fer front l'Espanya de la Transició va ser la Crisi del Petroli de 1973.

El preu del petroli va pujar provocant una crisi econòmica internacional. Les efectes van ser greus per l'economia espanyola sobretot a partir de 1974 per la disminució d'exportacions, el descens d'inversions estrangeres, la reducció del turisme (i dels seus ingressos) i el retorn d'emigrants i baixada de remeses monetàries (enviaments de diners que feien des de l'estranger). La crisi energètica va portar a una crisi industrial, van tancar empreses i va créixer l'atur, baixant la renta per càpita. I es va produir un augment de la inflació d'un 20%. A Catalunya, amb un sector industrial més desenvolupat que la resta d'Espanya, l'efecte de la crisi es va notar encara més.

Atur: del 8,1% (1973) al 19,9% (1982). Zones més afectades: Vallès, Baix Llobregat, Barcelonès. Per fer front a la crisi, l'octubre 1977, es van signar els Pactes de la Moncloa. acords signats entre el govern (UCD) i l'oposició, els sindicats i les empreses per sanejar l'economia i impulsar un programa d'actuació política. Objectius: Reduir la inflació Reformes per repartir els costos de la crisi Mesures: Devaluació de la pesseta per controlar preus. Control de la despesa pública. Racionalització del consum energètic. Moderació salarial. Reforma fiscal (s'implanta l'IRPF) i laboral que agilitzava la contractació temporal. Es posen les bases de l'Estat del benestar.

Es reforma la Seguretat Social (incrementant el finançament públic), estenent l'assegurança d'atur, l'assistència sanitària i incrementant les jubilacions. Hª d'Espanya U8: La Transició (1975-1986) Prof: Kyra Climent 5 2. LA CONSTITUCIÓ DE 1978 Les noves Corts inicien la redacció d'una nova constitució, negociada entre tots els partits, fomentant la política de consens, que pretenia arribar a l'acord entre totes les forces polítiques per negociar un text que pogués ser acceptat per tots. La Constitució era de caràcter progressista però mantenia una certa ambigüitat per facilitar aquesta acceptació. 6 desembre 1978 – es va celebrar el referèndum d'aprovació de la Constitució.

Punts: Espanya és un "Estat social i democràtic de dret". Monarquia parlamentària (funcions representatives de la Corona). Exèrcit sotmès al poder civil. Estat no confessional. Abolició de la pena de mort Amplis drets fonamentals i llibertats civils i polítiques. sense discriminació per naixement, sexe, raça religió. Sufragi universal - Dret de vot a partir del 18 anys Lliure mercat Possibilitat de planificació econòmica i intervenció estatal Dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions (comunitats autònomes) Llengua oficial: castellà i a nivell regional les llengües autonòmiques (cooficials) Instauració Tribunal Constitucional Separació poders Reforma del codi penal 3.

LA RECUPERACIÓ DE L'AUTONOMIA CATALANA 3.1. RECUPERACIÓ DE LA GENERALITAT I L'ESTATUT DE SAU A les eleccions de 1975, a Catalunya el 75% dels vots van ser per als partits partidaris de restablir la Generalitat i l'Estatut de 1932. Juny 1977 – Assemblea de Parlamentaris Catalans demana la restauració de la Generalitat i de l'estatut i el retorn de Josep Tarradellas (president a l'exili), i la formació d'un govern provisional. La proposta política va anar acompanyada d'una important mobilització popular: campanya "Volem l'estatut" i les manifestacions massives de les diades de 1976 (Sant Boi de Llobregat) i 1977 (Barcelona), d'aproximadament 1 milió de persones.

S'aconsegueixen les demandes després de les negociacions entre Suárez i Tarradellas. Desembre 1977 – primer govern de la Generalitat provisional – representació de totes les forces polítiques, excepte Alianza Popular (contraris a l'autonomia). Tenia poques competències però va ser important el decret de l'ensenyament obligatori en català. Gener 1978 – es forma la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat per tractar el repartiment de competències. L'Assemblea de Parlamentaris Catalans nomena una Comissió de 20 diputats per redactar el projecte d'estatut, que havia d'aconseguir les màximes competències possibles per la Generalitat.

L'Estatut de Sau va ser aprovat amb un ampli consens polític (16 desembre 1978). Març 1979, es presenta a Madrid, és debatut llargament i retallat en alguns aspectes. Finalment, desembre 1979, és aprovat per les Corts. L'estatut va ser votat en referèndum (15 octubre 1979) amb una participació del 59.6% i un 88.1% de vots favorables. Característiques: Catalunya = nacionalitat amb autogovern, constituïda com Comunitat Autònoma de l'Estat espanyol. Hª d'Espanya U8: La Transició (1975-1986) Prof: Kyra Climent 6 Català = llengua cooficial amb el castellà.

Generalitat = Parlament (poder legislatiu; votat amb sufragi universal) + President (poder executiu; elegit pel Parlament) + Consell Executiu (comparteix poder executiu amb el president). Poder judicial en mans del Tribunal Superior de Justícia. Generalitat amb competències legislatives i executives exclusives (dret civil català, turisme, cultura, investigació, règim local, ordenació del territori, obres públiques internes, assistència social i educació) i compartides (treball, justícia, ports i aeroports, ordenació del transport, medi ambient, presons,...). Creació d'una policia autonòmica (Mossos d'Esquadra).

Finançament amb transferències de l'Estat i recursos propis (impostos cedits per l'Estat). 3.2. ALTRES REGIONS I L'ESTAT DE LES AUTONOMIES Al 1978, es posen les bases per recuperar les autonomies basca i gallega. 6 gener 1978 –Consell General Basc (majoria PNB i PSOE) Lehendakari: Ramon Rubial (socialista). Març 1978 – Xunta Provisional de Galícia, impulsada per la UCD. Espanya va construir l'Estat de les Autonomies regulant, en la Constitució, la possibilitat que les nacionalitats es convertissin en comunitats autònomes i tinguessin el seu propi estatut d'autonomia.

Hi havia 2 procediments per accedir-hi: un més ràpid i complet (al qual accedien directament les nacionalitats històriques: Catalunya, País Basc i Galícia) i una altre, l'article 143 (calia complir uns requisits i celebrar un referèndum). El procés de l'article 143 va ser seguit per la majoria dels territoris. 4. LA CONSOLIDACIÓ DEMOCRÀTICA (1978-1982) 4.1. EL SEGON GOVERN DE SUÁREZ Març 1979 – eleccions generals (convocades per Suárez després de l'aprovació de la Constitució). Resultats semblants a les de 1977: victòria per UCD, seguits per PSOE, a major distància, el PCE. Coalición Democrática (nom amb que es va presentar Alianza Popular), només obté 10 diputats.

A Catalunya guanyen les esquerres (PSC i PSUC), seguits per Convergència i Unió (Jordi Pujol) i Centristes de Catalunya-UCD. Suárez forma govern en minoria parlamentària i continua les reformes en la línia dels Pactes de la Moncloa. 1980 – Estatut dels Treballadors. Però, la UCD pateix una crisi interna i Suárez és qüestionat com a líder. A la inestabilitat política cal afegir el fracàs relatiu de la UCD a les primeres eleccions municipals democràtiques (guanyades a molts ajuntaments per les esquerres) i la desestabilització que causaven els atemptats d'ETA. La debilitat del govern farà que el PSOE presenti una moció de censura1 (maig 1980), que va perdre per molt poc.

Però va aturar i paralitzar les actuacions del govern i el 29 gener 1981, Suárez va dimitir. 4.2. EL COP D'ESTAT DEL 23-F 23 febrer 1981 – mentre se celebrava la sessió d'investidura com a president de Leopoldo Calvo Sotelo (successor de Suárez), un grup de guàrdies civils liderats pel tinent coronel Antonio Tejero van entrar armats al congrés dels diputats, van interrompre la votació i van retenir els diputats. Paral·lelament, a València, el capità general Jaime Milans del Bosch va declarar l'estat de guerra i va treure les tropes al carrer.

Els objectius dels colpistes eren confusos i segurament no coincidents del tot, però el que tots volien era paralitzar el procés democràtic i assegurar un protagonisme rellevant per a l'exèrcit en el nou govern. A més cal 1 Moció de censura: procediment pel qual un parlament exigeix la responsabilitat política al poder executiu. La moció sol partir d'un episodi de crisi i qui la presenta proposa un president del govern amb un programa polític propi. La moció es vota i si triomfa, el president ha de dimitir.

Hª d'Espanya U8: La Transició (1975-1986) Prof: Kyra Climent 7 tenir en compte que estaven alarmats per actuacions com la legalització del partit comunista, els processos autonomistes, la reforma de l'exèrcit. A més de la multiplicació dels atemptats terroristes. El cop d'estat no es va estendre gràcies, en part, a la intervenció del rei Joan Carles I, qui aquella nit va comparèixer a la TV per desautoritzar els insurrectes i recolzar el règim constitucional. El dia següent (10h del matí), els militars deposaven les armes i abandonaven el congrés. 27 febrer – les ciutats espanyoles s'omplien de gent amb manifestacions massives a favor de la democràcia. 4.3.

EL GOVERN DE CALVO SOTELO I LA CRISI DE LA UCD 25 febrer 1981 – Calvo Sotelo és investit president. La política del seu govern va continuar en la línia del de Suárez: Acord Nacional d'Ocupació – signat amb empresaris i sindicats per contribuir des del món laboral a l'estabilitat democràtica. Llei del divorci (abril 1981) 30 maig 1982: Ingrés a l'OTAN – oposició de les esquerres 30 juny 1982: Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOHPA) – pacte UCD-PSOE per posar sostre a les competències autonòmiques i homogeneïtzar-les. Calvo Sotelo no aconsegueix frenar la inestabilitat dins l'UCD. Suárez marxa i forma el seu propi partit (Centro Democrático Social).

La situació porta a Calvo Sotelo a convocar eleccions anticipades per octubre 1982. Les eleccions 1982 són guanyades pel PSOE, i Felipe González forma govern. Es considera que marquen la fi de la transició política i l'inici de l'etapa de normalitat constitucional. 5. ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2008) Les eleccions del 1982, van suposar un canvi en les forces polítiques. PSOE, partit més votat. Alianza Popular (després Partit Popular) passa a ser la segona força política espanyola. UCD acaba desapareixent. El partit comunista perd votants i acaba reconvertint-se en Izquierda Unida (federació de grups d'esquerra).

A Catalunya, continua guanyant el PSC (secció catalana del PSOE) i creix a la segona posició Convergència i Unió. PSUC entra en una crisi interna irreversible. 5.1. 1982-1996 – GOVERNS DEL PSOE DE FELIPE GONZÁLEZ Polítiques per fer front a la crisi i avançar en l'Estat del benestar. Quan no va tenir majoria absoluta va buscar el recolzament dels partits autonomistes (CiU i PNB). Política econòmica: Reconversió bancària i industrial per fer front a la crisi, adaptació tecnològica, etc. Permet reduccions de plantilla.

Política social: despenalització de l'avortament (certs casos), Llei de Reforma Universitària (1983) i LOGSE (1990) Reforma de l'exèrcit – reducció número soldats, modernització i subordinació al poder civil. 1988 - Pacte d'Ajuria Enea: acord signat per tots els partits polítics democràtics per fer front al terrorisme d'ETA. Política internacional: 1986 - entrada d'Espanya en la CEE (Comunitat Econòmica Europea). Referèndum de ratificació de l'entrada d'Espanya en l'OTAN (52,5% vots favorables). Les reformes econòmiques van empitjorar les relacions del govern socialista amb els sindicats (UGT i CCOO), el que va desembocar en la vaga general del 14 desembre 1988.

1990-1995, noves mesures socials i laborals (assistència sanitària universal gratuïta, subsidis d'atur, garantia del sistema de pensions – Pacte de Toledo). Hª d'Espanya U8: La Transició (1975-1986) Prof: Kyra Climent 8 La crisi del govern va empitjorar amb la descoberta de casos de corrupció (cas Roldán) i el cas GAL, els Grupos Antiterrorista de Liberación, un "guerra bruta" contra el terrorisme d'ETA (pistolers i policies que van atemptar contra presumptes membres de l'organització. Hi va haver errors, ja que no tots eren terroristes). A tot això caldrà sumar l'arribada de la crisi econòmica de 1992. 5.2. 1996-2004 – GOVERNS DEL PP, DE JOSÉ MARIA AZNAR.

1996-2000 - primer govern sense majoria absoluta. Orientació centrista, per mantenir el suport dels seus socis de govern (entre ells CiU). Manté les polítiques socials i l'estat del benestar. Èxit més rellevant: entrada d'Espanya en la zona euro (2002), a costa de la privatització d'empreses públiques i equilibrar els pressupostos de l'Estat. Destaca el situació del País Basc, on empitjoren les relacions govern-PNB, arran de l'assassinat del regidor del PP per Ermua Miguel Angel Blanco. El PNB signa el Pacte de Lizarra (1998), que incorpora l'esquerra abertzale (propers a ETA) i exclou a partits no nacionalistes. 2000- 2004 – govern amb majoria absoluta.

Coincideix amb un context econòmic favorable. Es considera que el govern fa un gir cap a la dreta en quant a polítiques socials. Va fer front a la vaga general de 20 juny 2002 i a les mobilitzacions massives per demanar la retirada de les tropes espanyoles de la segona guerra d'Iraq. 11 març 2003 – 3 dies abans de les eleccions generals, Madrid pateix els atemptats d'Atocha (quasi 200 morts i més de 1000 ferits). Atac terrorista més greu que havia patit mai Espanya. Tot i les evidències que havien estat els islamistes d'Al-Qaeda, el govern va atribuir els atemptats a ETA. Això va provocar un desprestigi del govern i es creu que va ser uns dels motius pels quals van perdre les eleccions.

Les eleccions de 2004, van ser guanyades novament pel PSOE amb José Luís Rodríguez Zapatero. Comença una etapa de molta crispació política entre PP i PSOE. 6. LA CATALUNYA AUTÒNOMA A Catalunya, la complexa situació política fa que el sistema bipartidista espanyol no es repeteixi i es dona un panorama de pluralitat política. Fins fa poc, les eleccions autonòmiques donaven la majoria als partits nacionalistes, mentre les locals i generals afavorien els partits d'esquerres. 1980-2003 – Govern de CIU. 20 març 1980 – eleccions autonòmiques guanyades per Convergència i Unió (CiU). Jordi Pujol esdevé president de la Generalitat i ho serà durant 23 anys.

El govern català buscarà consolidar les institucions pròpies i impulsar el desenvolupament de matèries com ensenyament i sanitat. Farà una gran tasca de recuperació de la llengua i cultura catalanes, sense oblidar mantenir la cohesió social (cal recordar la presència important d'emigrants d'altres regions espanyoles). 1983 – Llei de Normalització Lingüística, per promoure el català a les escoles i l'administració. Creació de televisions públiques exclusives en català (TV3, Canal 33 i 3/24). Llei d'ordenació del territori (en 41 comarques). Millora d'infraestructures i serveis públics, que portarà al debat sobre el finançament (vigent actualment i ha portat al moviment de secessió).

2003-2006 - Govern del Tripartit. President: Pascual Maragall. Eleccions autonòmiques guanyades per CiU, però PSC, ERC i Iniciativa per Catalunya – Verds (ICV) formen un govern de coalició, amb el programa del Pacte del Tinell. Destaca el projecte de nou estatut que van impulsar per augmentar les competències catalanes, que finalment va suposar un fracàs (no va ser recolzat pel PSOE a Madrid, oposició anticatalanista de sectors del PP,...) i va evidenciar el distanciament entre PSC-ERC. Les eleccions de 2006 son guanyades per CiU, però es repeteix la coalició de les esquerres en el Segon Tripartit. Hª d'Espanya U8: La Transició (1975-1986) Prof: Kyra Climent 9 7.

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I CANVIS SOCIALS 1985-2008 – Espanya i Catalunya participen d'un creixement econòmic que les converteix en societats plenament desenvolupades, i les acosta moltíssim als nivells dels països més desenvolupats. L'economia espanyola passa per diverses fases (coincidint amb els cicles econòmics mundials): 1986-1991 – fase de creixement. 1992-1997 – recessió i crisi econòmica internacional, que també arriba a Espanya. 1998-2008 – nova fase de creixement i recuperació afavorida per l'entrada d'Europa en l'euro. A partir de 2008, nova crisi econòmica de la qual encara no s'ha sortit.

Tot i l'avenç econòmic, Espanya continua patint problemes estructurals importants que fan que pateixi les èpoques de crisi més que altres països avançats. Espanya ha patit un canvi demogràfic i social. El sector primari ha perdut importància, i els sectors secundari i terciari són els més desenvolupats. Espanya també s'ha convertint en rebedora d'immigració (sobretot del Marroc i Amèrica Llatina). El que li planteja el repte de la integració i no marginació d'aquests nous habitants. També la dona s'ha incorporat massivament al mercat laboral, tot i amb diferències salarials importants. A Catalunya, les diferències amb la resta d'Espanya s'han fet més petites.

I el sector serveis ha crescut per sobre de l'industrial. Les mentalitats estan també canviant amb noves estructures familiars i alternatives a les tradicionals (monoparentals, parelles homosexuals, parelles de fet,...). l'emancipació de la joventut s'endarrereix, la societat s'ha secularitzat (menys influència de l'església), es lluita per la igualtat entre sexes i l'augment de la tolerància.