La Restauració i els Inicis del Catalanisme (1875-1898)

• a) Proclamar la República a Espanya.
• b) Restablir la monarquia constitucional a Espanya sota Alfons XII.
• c) Abolir tots els drets públics a Espanya.
• d) Instaurar una dictadura militar.

Resposta: b) Restablir la monarquia constitucional a Espanya sota Alfons XII.. El Manifest de Sandhurst buscava restablir la monarquia constitucional com a solució als problemes d'Espanya, sota el regnat d'Alfons XII.

• a) A l'exèrcit espanyol.
• b) A la noblesa europea.
• c) A la nació espanyola.
• d) Al govern britànic.

Resposta: c) A la nació espanyola.. Alfons XII s'adreçava directament a la nació espanyola, oferint-se com a solució als seus problemes i prometent un govern constitucional.

• a) La rebutjava completament.
• b) Prometia respectar i adaptar la Constitució a les necessitats d'Espanya.
• c) Proposava una nova Constitució basada en principis absolutistes.
• d) Ignorava la importància de la Constitució.

Resposta: b) Prometia respectar i adaptar la Constitució a les necessitats d'Espanya.. Alfons XII expressava la seva intenció de respectar i adaptar la Constitució per tal d'assegurar l'estabilitat i el progrés d'Espanya.

• a) General Martínez Campos
• b) Antonio Cánovas del Castillo
• c) Práxedes Mateo Sagasta
• d) Alfons XII

Resposta: b) Antonio Cánovas del Castillo. Antonio Cánovas del Castillo va ser la figura clau en la consolidació de la Restauració, gràcies a la seva habilitat política i estratègies.

• a) Manifest Comunista
• b) Manifest de Sandhurst
• c) Pacte del Pardo
• d) Tractat de París

Resposta: b) Manifest de Sandhurst. El Manifest de Sandhurst, publicat per Alfons XII, va ser un acte clau que va preparar el terreny per a la seva proclamació com a rei.

• a) Conservador i Republicà
• b) Liberal i Socialista
• c) Conservador i Liberal
• d) Federal i Carlí

Resposta: c) Conservador i Liberal. El Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, liderat per Sagasta, van ser els dos pilars del sistema de torn pacífic.

• a) La Guerra dels Deu Anys a Cuba
• b) La Tercera Guerra Carlina
• c) La Guerra Chiquita
• d) La Guerra de Successió Espanyola

Resposta: b) La Tercera Guerra Carlina. La fi de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) va ser un dels èxits que van consolidar la Restauració.

• a) El concert econòmic
• b) La Guàrdia Civil
• c) Els furs
• d) El servei militar obligatori

Resposta: c) Els furs. Després de la Tercera Guerra Carlina, es van abolir els furs al País Basc i Navarra, tot i que es va establir el concert econòmic.

• a) Tractat de París
• b) Pau de Zanjón
• c) Pacte del Pardo
• d) Manifest de Sandhurst

Resposta: b) Pau de Zanjón. La Pau de Zanjón de 1878 va prometre la pacificació de Cuba després de la Guerra dels Deu Anys.

• a) Promoure la llibertat religiosa i d'expressió.
• b) Defensar la propietat privada i l'ordre social.
• c) Expandir el sufragi a totes les classes socials.
• d) Fomentar la industrialització i el comerç internacional.

Resposta: b) Defensar la propietat privada i l'ordre social.. La base social del sistema canovista, formada per terratinents, burgesia i alta jerarquia, tenia com a objectiu principal defensar la propietat privada i l'ordre social establert.

• a) Sobirania popular.
• b) Sobirania nacional.
• c) Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
• d) Sobirania exclusiva del monarca.

Resposta: c) Sobirania compartida entre el rei i les Corts.. La Constitució de 1876 establia una sobirania compartida entre el rei i les Corts, marcant un equilibri de poder entre la monarquia i el parlament.

• a) Nomenar directament els presidents del govern sense eleccions.
• b) Dissoldre les Corts i convocar eleccions, nomenant el president del govern.
• c) Limitar-se a funcions representatives sense influir en la política.
• d) Controlar exclusivament l'exèrcit i la política exterior.

Resposta: b) Dissoldre les Corts i convocar eleccions, nomenant el president del govern.. En el torn pacífic, el rei tenia el dret de vet, nomenava el cap de govern i podia dissoldre i convocar les Corts, influint en l'alternança política.

• a) Terratinents cerealistes castellans i andalusos
• b) Burgesia basca i catalana
• c) Petita burgesia urbana
• d) Alta jerarquia eclesiàstica

Resposta: c) Petita burgesia urbana. La base social del sistema canovista estava formada per terratinents cerealistes, burgesia basca i catalana, alta jerarquia eclesiàstica i alts càrrecs militars. La petita burgesia urbana no formava part d'aquesta base.

• a) Sufragi universal masculí des de l'inici
• b) Sufragi censatari, restringit a propietaris
• c) Sufragi sense concretar a la Constitució de 1876
• d) Sufragi femení

Resposta: c) Sufragi sense concretar a la Constitució de 1876. La Constitució de 1876 no especificava el tipus de sufragi, deixant-ho a la legislació posterior. Inicialment va ser censatari i més tard es va aprovar el sufragi universal masculí.

• a) Assegurar eleccions justes i transparents
• b) Alternança pacífica de partits al poder
• c) Excloure els partits d'oposició del govern
• d) Afavorir sempre el Partit Conservador

Resposta: b) Alternança pacífica de partits al poder. El 'Torn Pacífic' buscava una alternança pacífica entre el Partit Conservador i el Partit Liberal, evitant conflictes i inestabilitat política.

• a) La dissolució anticipada de les Corts.
• b) L'encasillado, que manipulava les eleccions.
• c) La suspensió de les garanties constitucionals.
• d) La prohibició de partits polítics opositors.

Resposta: b) L'encasillado, que manipulava les eleccions.. L'encasillado era el principal mecanisme, ja que permetia al Ministeri de Governació manipular les eleccions per assegurar el resultat desitjat.

• a) L'ús de màquines de votació electròniques.
• b) El caciquisme i les tupinades.
• c) La transmissió en directe dels resultats electorals.
• d) El vot per correu massiu.

Resposta: b) El caciquisme i les tupinades.. El caciquisme i les tupinades eren pràctiques habituals per manipular les eleccions i assegurar que guanyés el partit governant.

• a) Reforçava la legitimitat del sistema.
• b) Permetia una major participació ciutadana.
• c) Deslegitimava el règim parlamentari falsejat.
• d) Garantia la netedat de les eleccions.

Resposta: c) Deslegitimava el règim parlamentari falsejat.. L'abstencionisme, tot i ser una conseqüència del sistema falsejat, contribuïa a deslegitimar el règim en mostrar la falta de confiança dels ciutadans en el procés electoral.

• a) Un període de govern conservador.
• b) Un període de regència sota Maria Cristina.
• c) Un període de govern liberal.
• d) Un període de inestabilitat política.

Resposta: c) Un període de govern liberal.. Després de la mort d'Alfons XII i el Pacte del Pardo, va seguir un període de govern liberal entre 1885 i 1890.

• a) La Llei d'Amnistia.
• b) La Llei d'Associacions.
• c) La Llei de Reforma Agrària.
• d) La Llei de Sufragi Femení.

Resposta: b) La Llei d'Associacions.. La Llei d'Associacions es va aprovar el 1887 i va legalitzar els partits polítics, cosa que va permetre una major participació i organització política.

• a) La reinstauració de la Inquisició.
• b) L'abolició de l'esclavitud.
• c) La restricció del sufragi universal.
• d) La limitació de la llibertat d'associació.

Resposta: b) L'abolició de l'esclavitud.. L'abolició de l'esclavitud va ser un canvi social significatiu que es va dur a terme durant un període de govern liberal, concretament el 1888.

• a) Partit Republicà Progressista
• b) Partit Republicà Democràtic Federal
• c) Unió Republicana
• d) Partit Demòcrata Possibilista

Resposta: b) Partit Republicà Democràtic Federal. Pi i Margall va fundar el Partit Republicà Democràtic Federal el 1868, defensant un estat federal sorgit de la unió voluntària.

• a) Establir una monarquia parlamentària
• b) Promoure la laïcitat de l'Estat
• c) Restringir el sufragi universal masculí
• d) Fomentar el centralisme polític

Resposta: b) Promoure la laïcitat de l'Estat. Un dels objectius principals del republicanisme era promoure la laïcitat de l'Estat, separant la influència de l'Església en els afers polítics i socials.

• a) Unió Catòlica
• b) Partit Integrista
• c) Acta de Loredan
• d) Partit Republicà Democràtic Federal

Resposta: b) Partit Integrista. Ramón Nocedal va fundar el Partit Integrista el 1888, després d'una escissió dins del carlisme.

• a) Sindicalisme catòlic
• b) Sindicalisme anarquista
• c) Sindicalisme socialista
• d) Sindicalisme corporativista

Resposta: b) Sindicalisme anarquista. Durant la Restauració, el sindicalisme anarquista va ser la principal força en el moviment obrer, caracteritzat per la clandestinitat i la repressió inicial.

• a) L'abolició de la propietat privada
• b) La jornada laboral de 8 hores
• c) El sufragi universal femení
• d) La independència de Catalunya

Resposta: b) La jornada laboral de 8 hores. Les manifestacions del Primer de Maig tenien com a principal reclamació la jornada laboral de 8 hores, una demanda clau del moviment obrer a finals del segle XIX.

• a) Els anarcocol·lectivistes defensaven l'acció terrorista, mentre que els anarcocomunistes preferien l'acció sindical.
• b) Els anarcocol·lectivistes eren liderats per Kropotkin i Malatesta, mentre que els anarcocomunistes seguien Bakunin.
• c) Els anarcocol·lectivistes defensaven l'acció sindical, mentre que els anarcocomunistes promovien l'acció terrorista.
• d) Els anarcocol·lectivistes buscaven la creació de comunes agrícoles, mentre que els anarcocomunistes volien la industrialització.

Resposta: c) Els anarcocol·lectivistes defensaven l'acció sindical, mentre que els anarcocomunistes promovien l'acció terrorista.. Els anarcocol·lectivistes, seguidors de Bakunin, prioritzaven l'acció sindical, mentre que els anarcocomunistes, influenciats per Kropotkin i Malatesta, apostaven per l'acció terrorista.

• a) L'abolició de l'esclavitud
• b) L'establiment d'un aranzel favorable
• c) La concessió d'àmplia amnistia
• d) La representació amb diputats a les Corts

Resposta: b) L'establiment d'un aranzel favorable. Tot i que es van prometre una àmplia amnistia, l'abolició de l'esclavitud i la representació amb diputats a les Corts, no es va complir l'establiment d'un aranzel favorable, cosa que va generar descontentament.

• a) Aranzel d'Alba
• b) Aranzel de Cánovas
• c) Aranzel de Sagasta
• d) Aranzel de Weyler

Resposta: b) Aranzel de Cánovas. L'Aranzel Cánovas de 1891 va encarir la importació de blat de Castella i teixits catalans, dificultant les exportacions i afectant el comerç amb els Estats Units.

• a) Partido Liberal Cubano
• b) Partido Revolucionario Cubano
• c) Partido Unión Constitucional
• d) Partido Autonomista Cubano

Resposta: c) Partido Unión Constitucional. El Partido Unión Constitucional estava format per peninsulars i criolls que es mostraven contraris a les reformes que s'havien promès per a Cuba.

• a) La mort de Cánovas del Castillo.
• b) La publicació del Manifest de Sandhurst.
• c) La rebel·lió a la part oriental de Cuba.
• d) L'abolició de l'esclavitud a Cuba.

Resposta: c) La rebel·lió a la part oriental de Cuba.. El 'Crit de Baire' va ser una rebel·lió que va començar a la part oriental de Cuba el 24 de febrer de 1895, marcant una nova fase en la Guerra de Cuba.

• a) Valerià Weyler.
• b) Arsenio Martínez-Campos.
• c) José Martí.
• d) Máximo Gómez.

Resposta: a) Valerià Weyler.. Després de Martínez Campos, el general Weyler va ser enviat a Cuba per Espanya amb l'objectiu de reprimir la insurrecció.

• a) Política d'extermini.
• b) Política de reconciliació.
• c) Política de concentració.
• d) Política d'integració.

Resposta: c) Política de concentració.. El general Weyler va implementar la 'política de concentració', que implicava el despoblament i la creació de camps de concentració, causant alta mortalitat i destrucció.

• a) Sucre
• b) Tabac
• c) Arròs
• d) Cafè

Resposta: b) Tabac. La producció de tabac era una de les principals activitats econòmiques a Filipines, i la seva administració per part de les autoritats espanyoles generava descontentament entre la població local.

• a) Promoure la integració de Filipines a Espanya
• b) Fomentar reformes pacífiques a Filipines
• c) Organitzar una revolució armada immediata
• d) Establir un govern teocràtic a Filipines

Resposta: b) Fomentar reformes pacífiques a Filipines. La Lliga Filipina, fundada per José Rizal, tenia com a objectiu principal promoure reformes pacífiques a Filipines per millorar les condicions de vida i augmentar l'autonomia del país.

• a) La manca de suport popular a les reformes
• b) La persecució dels membres de la Lliga Filipina
• c) La invasió nord-americana de Filipines
• d) L'establiment d'un règim militar a Espanya

Resposta: b) La persecució dels membres de la Lliga Filipina. La persecució dels membres de la Lliga Filipina per part de les autoritats espanyoles va portar a la radicalització del moviment independentista i a la formació de grups més radicals com el Katipunan.

• a) Theodore Roosevelt
• b) William McKinley
• c) Grover Cleveland
• d) Benjamin Harrison

Resposta: b) William McKinley. William McKinley era el president dels Estats Units quan va començar la guerra hispanoamericana el 1898.

• a) L'enfonsament del Lusitania
• b) L'explosió del Maine
• c) L'atac a Pearl Harbor
• d) L'incident del Golf de Tonkin

Resposta: b) L'explosió del Maine. L'explosió del Maine al port de l'Havana va ser un esdeveniment que va augmentar la tensió entre Espanya i els Estats Units, i va ser un factor important per a l'inici de la guerra.

• a) Cuba
• b) Filipines
• c) Puerto Rico
• d) Guam

Resposta: c) Puerto Rico. Les tropes nord-americanes van desembarcar a Puerto Rico al juliol de 1898, consolidant el control dels Estats Units sobre l'illa.

• a) Promoure la industrialització ràpida del país.
• b) Reformar i modernitzar l'Estat i la societat espanyola.
• c) Restaurar l'imperi colonial espanyol a Amèrica.
• d) Fomentar la descentralització política i administrativa.

Resposta: b) Reformar i modernitzar l'Estat i la societat espanyola.. El regeneracionisme buscava transformar Espanya mitjançant reformes polítiques, econòmiques i socials per modernitzar el país.

• a) La Lliga Regionalista.
• b) El Ministeri d'Instrucció Pública.
• c) La Institución Libre de Enseñanza.
• d) La Unió Catalanista.

Resposta: c) La Institución Libre de Enseñanza.. La Institución Libre de Enseñanza va ser fundada per professors universitaris i intel·lectuals que buscaven una educació sense influències religioses o polítiques.

• a) Enric Prat de la Riba.
• b) Joaquín Costa.
• c) Valentí Almirall.
• d) Josep Torras i Bages.

Resposta: b) Joaquín Costa.. Joaquín Costa va ser un defensor destacat de l'alfabetització com a mitjà per modernitzar i regenerar la societat espanyola.

• a) La publicació de 'Lo Catalanisme' de Valentí Almirall.
• b) La fundació de la Lliga de Catalunya.
• c) La publicació de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
• d) La celebració del Primer Congrés Catalanista.

Resposta: c) La publicació de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.. L'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, publicada el 1833, és considerada l'obra que marca l'inici del moviment de la Renaixença, un període de recuperació de la llengua i la cultura catalanes.

• a) Promoure la sàtira política a través del teatre.
• b) Crear un model de llengua literària culta en català.
• c) Fomentar la creació de corals populars catalanes.
• d) Impulsar el federalisme a Catalunya.

Resposta: b) Crear un model de llengua literària culta en català.. La recuperació dels Jocs Florals el 1858 tenia com a objectiu principal establir i promoure un model de llengua literària culta en català, fomentant la creació d'obres literàries en aquesta llengua.

• a) Anselm Clavé.
• b) Frederic Soler.
• c) Valentí Almirall.
• d) Abdó Terrades.

Resposta: b) Frederic Soler.. Frederic Soler, conegut sota el pseudònim de Serafí Pitarra, va ser un dramaturg que va impulsar els Focs Artificials i va destacar per les seves obres de teatre caricaturesques i sarcàstiques.

• a) Monarquia parlamentària
• b) República democràtica representativa
• c) Dictadura il·lustrada
• d) Estat socialista

Resposta: b) República democràtica representativa. El Projecte de Constitució per a l'Estat Català de 1883 definia la forma de govern com una república democràtica representativa, on el poder resideix en els ciutadans que l'exerceixen mitjançant representants.

• a) Regular els impostos sobre el comerç exterior
• b) Regular les hores de treball
• c) Regular la política exterior
• d) Regular l'exèrcit espanyol

Resposta: b) Regular les hores de treball. L'Estat regional, segons el Projecte de Constitució, es reservava la facultat de fer lleis per regularitzar les hores de treball, mostrant una preocupació per les condicions laborals.

• a) L'Estat subvencionava tots els cultes per igual
• b) L'exercici de tots els cultes era lliure
• c) Només es permetia el culte catòlic
• d) L'Estat controlava i dirigia tots els cultes

Resposta: b) L'exercici de tots els cultes era lliure. El Projecte de Constitució defensava la llibertat de culte a Catalunya, garantint que tothom pogués practicar la seva religió sense impediments.

• a) L'abolició del dret civil català
• b) La defensa del proteccionisme econòmic
• c) La implementació del lliurecanvisme
• d) La reducció de la influència de l'Església

Resposta: b) La defensa del proteccionisme econòmic. Els conservadors defensaven el proteccionisme econòmic per protegir la indústria catalana de la competència estrangera.

• a) La Vanguardia
• b) El Diluvio
• c) Diario de Barcelona
• d) El Socialista

Resposta: c) Diario de Barcelona. El Diario de Barcelona era un diari vinculat al partit conservador i defensava les seves idees.

• a) Promoure el republicanisme federal
• b) Defensar el centralisme de Cánovas
• c) Criticar la corrupció electoral i el caciquisme
• d) Impulsar l'autonomia de Cuba

Resposta: c) Criticar la corrupció electoral i el caciquisme. La Lliga d'Ordre Social criticava la corrupció electoral i el caciquisme, buscant una política més neta i transparent.

• a) La Renaixensa
• b) Diari Català
• c) La Veu de Montserrat
• d) L'Esquella de la Torratxa

Resposta: b) Diari Català. Valentí Almirall va fundar el 'Diari Català' el 1879, convertint-se en una plataforma clau del catalanisme progressista i marcant un distanciament de les idees de Pi i Margall.

• a) Josep Morgades
• b) Jaume Colell
• c) Josep Torras i Bages
• d) Valentí Almirall

Resposta: c) Josep Torras i Bages. Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, va ser el principal exponent del Vigatanisme, defensant la família, la propietat i la religió, i idealitzant l'Edat Mitjana com a model per a Catalunya.

• a) Promoure el republicanisme federal a Espanya
• b) Fomentar la industrialització de Catalunya
• c) Promoure el catalanisme
• d) Crear una nova constitució per a Espanya

Resposta: c) Promoure el catalanisme. El Centre Català, fundat el 1882, tenia com a objectiu principal promoure el catalanisme, convertint-se en una associació política clau per a la defensa de la cultura i els interessos catalans.

• a) Promoure la integració de Catalunya en el sistema polític espanyol.
• b) Fomentar el desenvolupament econòmic de Catalunya a través de la industrialització.
• c) Promoure el catalanisme i defensar els interessos de Catalunya.
• d) Crear una aliança amb altres regions d'Espanya per lluitar contra el centralisme.

Resposta: c) Promoure el catalanisme i defensar els interessos de Catalunya.. El Centre Català va ser fundat amb l'objectiu principal de promoure el catalanisme i defensar els interessos de Catalunya, convertint-se en una associació política clau en el moviment catalanista.

• a) La manca de llibertats individuals a Catalunya.
• b) El centralisme, la manca de proteccionisme econòmic i la pèrdua del dret civil català.
• c) La situació de pobresa i marginació de la classe obrera catalana.
• d) La repressió política i cultural contra el catalanisme.

Resposta: b) El centralisme, la manca de proteccionisme econòmic i la pèrdua del dret civil català.. El Memorial de Greuges va denunciar el centralisme del govern espanyol, la manca de proteccionisme econòmic per a la indústria catalana i la pèrdua del dret civil català, sent una protesta contra les polítiques que perjudicaven Catalunya.

• a) La independència total de Catalunya.
• b) L'amnistia per als presos polítics catalans.
• c) L'autonomia política per a Catalunya.
• d) La creació d'un exèrcit català propi.

Resposta: c) L'autonomia política per a Catalunya.. El Missatge a la Reina Regent el 1888 va incloure una demanda d'autonomia política per a Catalunya, reflectint les aspiracions de autogovern dins d'Espanya.