Característiques generals de l'economia (1875-1900)
Flashcards
- Quines són les característiques generals de l'economia espanyola entre 1875 i 1900?
- Una tendència general al creixement, amb una lenta transformació de la base econòmica i social i una dualitat entre zones agrícoles poc competitives i zones més industrialitzades.
- Com va intervenir l'Estat en l'economia espanyola durant el període 1875-1900?
- L'Estat va intervenir mitjançant aranzels proteccionistes (1891) i l'estímul de la inversió privada amb exempcions fiscals, subsidis i comandes directes de l'administració.
- Què va caracteritzar l'etapa d'expansió a l'inici de la Restauració?
- L'auge de les exportacions de minerals, vins, oli, cítrics i teixits a les colònies, acompanyat de la 'Febre d'or' a Catalunya (1871-1885).
- Què va succeir a la segona meitat dels anys 80 en l'economia espanyola?
- Va ser una crisi agrària (vinya i cereals) i borsària que es va iniciar el 1882.
Preguntes tipus test
- Quina característica general descriu millor l'economia espanyola entre 1875 i 1900?
- a) Un creixement econòmic accelerat i uniforme a tot el territori.
- b) Una dualitat entre zones agrícoles poc competitives i zones industrialitzades.
- c) Una dependència gairebé total de l'exportació de teixits.
- d) La inexistència d'intervenció estatal en l'economia.
Resposta: b) Una dualitat entre zones agrícoles poc competitives i zones industrialitzades.. El text indica que un dels trets de l'economia espanyola entre 1875 i 1900 era l'existència d'una dualitat entre zones agrícoles poc competitives i zones més industrialitzades, fet que reflecteix una industrialització desigual i concentrada.
- Quina va ser la política d'intervenció de l'Estat en l'economia espanyola durant la Restauració (1875-1900)?
- a) La liberalització total del comerç exterior.
- b) La prohibició de qualsevol estímul a la inversió privada.
- c) L'aplicació d'aranzels proteccionistes i estímuls a la inversió privada.
- d) La nacionalització de les principals indústries.
Resposta: c) L'aplicació d'aranzels proteccionistes i estímuls a la inversió privada.. L'Estat va implementar aranzels proteccionistes a partir de 1891 per protegir la producció nacional i va estimular la inversió privada amb exempcions fiscals, subsidis i comandes directes de l'administració.
- Quin esdeveniment econòmic va marcar l'inici de la Restauració a Espanya?
- a) L'auge de les exportacions de minerals i productes agraris a les colònies.
- b) Una profunda crisi agrària per la fil·loxera.
- c) La pèrdua immediata de tots els mercats colonials.
- d) Una forta caiguda de la producció industrial a Catalunya.
Resposta: a) L'auge de les exportacions de minerals i productes agraris a les colònies.. L'inici de la Restauració es va caracteritzar per una fase d'expansió amb un augment significatiu de les exportacions de minerals, vins, oli, cítrics i teixits cap a les colònies, juntament amb la 'Febre d'or' a Catalunya.
Demografia (1875-1900)
Flashcards
- Quina va ser la població aproximada d'Espanya l'any 1800 segons el document?
- 10 milions d'habitants.
- Quants habitants tenia Espanya l'any 1900?
- 18,5 milions d'habitants.
- Com eren les taxes de natalitat i mortalitat a Espanya entre 1875 i 1900?
- Altes.
- Quina era la taxa de natalitat general a Espanya en aquest període?
- 33,8‰.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions descriu millor el creixement demogràfic a Espanya entre 1875 i 1900 en comparació amb els països industrialitzats?
- a) Va ser superior.
- b) Va ser similar.
- c) Va ser menor.
- d) No hi va haver creixement.
Resposta: c) Va ser menor.. El document indica clarament que el creixement de la població a Espanya va ser "menor que als països industrialitzats" durant aquest període.
- Quina de les següents ciutats és esmentada com a centre industrial creixent durant el període de 1875-1900?
- a) Sevilla
- b) València
- c) Barcelona
- d) Bilbao
Resposta: c) Barcelona. El text especifica que Barcelona va ser un "centre industrial" important, a diferència de Madrid, que era el centre polític.
- Quin factor va contribuir a l'emigració a Ultramar des d'Espanya durant aquest període?
- a) L'auge de la indústria.
- b) La millora del transport marítim.
- c) La baixa natalitat.
- d) La gran ocupació interior.
Resposta: b) La millora del transport marítim.. El document menciona la "millora del transport marítim" com un dels factors que van impulsar l'emigració a Ultramar, juntament amb la poca ocupació interior.
Agricultura (1875-1900)
Flashcards
- Quines eren les dues formes extremes de propietat de la terra a Espanya entre 1875 i 1900?
- Latifundisme (Extremadura i Andalusia) i Minifundisme (Galícia).
- Quins factors van contribuir a l'augment de la producció agrària durant el període 1875-1900?
- L'increment de la superfície de conreu, l'extensió de nous conreus, la intensificació del regadiu i l'ús d'adobs.
- Quin tipus de conreus es va especialitzar a l'interior d'Espanya, principalment per al consum intern?
- Cereals.
- Quins conreus es van especialitzar a la zona litoral per a l'exportació?
- Vinya, olivera i cítrics.
Preguntes tipus test
- Quina regió espanyola es caracteritzava principalment pel latifundisme durant el període 1875-1900?
- a) Extremadura i Andalusia.
- b) Galícia i Astúries.
- c) Catalunya i País Valencià.
- d) Castella i Lleó.
Resposta: a) Extremadura i Andalusia.. El latifundisme, caracteritzat per grans extensions de terra en poques mans, era prevalent a Extremadura i Andalusia, com s'indica en el text.
- Quin dels següents factors va ser clau per a l'augment de la producció agrària a Espanya entre 1875 i 1900?
- a) L'ús exclusiu de maquinària moderna.
- b) La disminució de la superfície de conreu.
- c) L'increment de la superfície de conreu i l'ús d'adobs.
- d) La reducció dels regadius.
Resposta: c) L'increment de la superfície de conreu i l'ús d'adobs.. L'augment de la producció agrària es va aconseguir per l'increment de la superfície de conreu, l'extensió de nous conreus, la intensificació del regadiu i l'ús d'adobs, no només per un únic factor.
- Quin tipus de conreu es va especialitzar a l'interior d'Espanya, destinat principalment al consum intern?
- a) Vinya.
- b) Cereals.
- c) Cítrics.
- d) Olivera.
Resposta: b) Cereals.. El text especifica que els cereals es conreaven a l'interior del país, principalment per a consum intern, mentre que els altres conreus es destinaven a l'exportació des del litoral.
Indústria (1875-1900)
Flashcards
- Quines van ser les principals dificultats per a la industrialització a Espanya entre 1875 i 1900?
- La manca de capital, la manca de tecnologia pròpia, la manca de fonts d'energia i matèries industrials, i l'escassetat del comerç interior.
- Com es va distribuir geogràficament la industrialització a Espanya durant el període 1875-1900?
- Es va concentrar principalment a la perifèria, on hi havia millor accés al transport, matèries primeres i un millor desenvolupament agrari.
- Quina va ser la indústria principal que es va consolidar a Catalunya durant aquesta etapa?
- El tèxtil cotoner, que va consolidar-se amb maquinària moderna i l'ús de l'energia hidràulica.
- Quina va ser la indústria més destacada al País Basc en aquest període?
- La siderúrgia, gràcies al capital acumulat de l'exportació de ferro i l'intercanvi amb Cardiff (ferro per carbó).
Preguntes tipus test
- Quina de les següents va ser una dificultat important per a la industrialització a Espanya entre 1875 i 1900?
- a) La manca de capital i les inversions especulatives.
- b) L'excessiu comerç interior i la gran capacitat adquisitiva.
- c) L'abundància de tecnologia pròpia i innovadora.
- d) La gran competitivitat exterior dels productes espanyols.
Resposta: a) La manca de capital i les inversions especulatives.. La manca de capital va ser una de les principals barreres per a la industrialització a Espanya, ja que les inversions privades eren escasses i especulatives, i sovint es van haver de suplir amb inversions estrangeres.
- Com es va caracteritzar el nivell d'industrialització a Espanya durant el període 1875-1900 en termes de distribució geogràfica?
- a) Una distribució uniforme per tot el territori nacional.
- b) Una concentració exclusiva al centre de la península, com Madrid.
- c) Una concentració a la perifèria, amb accés al transport i matèries primeres.
- d) Un desenvolupament industrial exclusivament lligat a l'agricultura.
Resposta: c) Una concentració a la perifèria, amb accés al transport i matèries primeres.. La industrialització a Espanya es va caracteritzar per una concentració a la perifèria, especialment en zones amb accés a transports i matèries primeres, com Catalunya i el País Basc, en lloc d'una distribució uniforme per tot el territori.
- Quina font d'energia va ser fonamental per a la nova fase expansiva del tèxtil cotoner a Catalunya?
- a) El carbó importat de Gran Bretanya.
- b) L'energia hidràulica mitjançant turbines.
- c) El petroli i els seus derivats.
- d) L'energia eòlica amb molins moderns.
Resposta: b) L'energia hidràulica mitjançant turbines.. A Catalunya, la consolidació del tèxtil cotoner va estar estretament lligada a la utilització de l'energia hidràulica mitjançant turbines, especialment a les colònies industrials situades al llarg dels rius.
Transports i comunicacions (1875-1900)
Flashcards
- Quan es va iniciar la construcció del ferrocarril a Espanya segons el text?
- Des de 1855.
- Quin mitjà de comunicació es va expandir a Espanya a partir de 1860?
- El telègraf.
- Quina nova xarxa de comunicació va començar a desenvolupar-se a Espanya durant aquest període (1875-1900)?
- La xarxa telefònica.
- Com es descrivia el mercat interior espanyol a finals del segle XIX?
- Era escàs per la manca de demanda.
Preguntes tipus test
- Segons el document, quina de les següents afirmacions és correcta sobre la construcció del ferrocarril a Espanya durant el període 1875-1900?
- a) Va començar el 1875.
- b) Va començar el 1855.
- c) No va haver-hi construcció de ferrocarril.
- d) Es va completar totalment el 1890.
Resposta: b) Va començar el 1855.. La construcció del ferrocarril a Espanya es va iniciar des de l'any 1855, abans de l'inici del període de la Restauració, i va continuar durant aquesta etapa.
- Quina de les següents tecnologies de comunicació va començar la seva expansió a Espanya a partir de 1860?
- a) La ràdio.
- b) La televisió.
- c) El telègraf.
- d) El telèfon mòbil.
Resposta: c) El telègraf.. L'expansió del telègraf a Espanya va començar l'any 1860, sent un dels primers avenços importants en comunicacions.
- Quin era l'estat del mercat interior a Espanya durant el període 1875-1900?
- a) Molt dinàmic per l'alta demanda.
- b) Escàs per la manca de demanda.
- c) Centrat exclusivament en productes industrials.
- d) Totalment dependent del comerç exterior.
Resposta: b) Escàs per la manca de demanda.. El mercat interior espanyol era considerat escàs principalment per la manca de demanda, el que limitava el seu desenvolupament.
Comerç (1875-1900)
Flashcards
- Quina era la característica principal del mercat interior espanyol entre 1875 i 1900?
- Era escàs per la manca de demanda.
- Què va ser clau per impulsar el comerç durant aquest període a Espanya?
- La millora del transport.
- Quins dos tipus de productes eren els més exportats per Espanya en el comerç exterior de 1875-1900?
- Productes agraris i minerals.
- Quines dues matèries primeres s'importaven principalment a Espanya a finals del segle XIX?
- Carbó i cotó en floca.
Preguntes tipus test
- Quina era la principal limitació del mercat interior espanyol en el període 1875-1900?
- a) Excés de producció
- b) Manca de demanda
- c) Barreres duaneres internes
- d) Insuficiència de transport
Resposta: b) Manca de demanda. El mercat interior espanyol era escàs principalment a causa de la manca de demanda, la qual cosa limitava la seva expansió.
- Quins tipus de productes dominaven les importacions espanyoles entre 1875 i 1900?
- a) Productes manufacturats i aliments processats
- b) Cereals i vi
- c) Carbó i cotó en floca
- d) Or i plata
Resposta: c) Carbó i cotó en floca. Les importacions més destacades en aquest període eren el carbó, essencial per a l'energia, i el cotó en floca, matèria primera fonamental per a la indústria tèxtil.
- Què va representar la pèrdua del mercat colonial per al comerç exterior espanyol a finals del segle XIX?
- a) Una nova oportunitat per a l'expansió en altres continents.
- b) Un impuls per a la diversificació d'exportacions.
- c) Un descens de les exportacions i l'encariment de productes de les antigues colònies.
- d) Una millora de la balança comercial.
Resposta: c) Un descens de les exportacions i l'encariment de productes de les antigues colònies.. La pèrdua del mercat colonial va comportar un descens de les exportacions espanyoles cap a aquests territoris i un augment del preu dels productes que abans s'obtenien de les colònies.
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del s. XX
Flashcards
- Define el concepto de administración.
- Es el proceso de planificar, organizar, dirigir y controlar los recursos y actividades de una organización para alcanzar sus objetivos de manera eficiente y eficaz.
- ¿Quién es considerado el padre de la administración moderna y por qué?
- Henry Fayol es considerado el padre de la administración moderna por sus aportaciones al estudio de las funciones administrativas y los principios de la administración.
- ¿Cuáles son las cuatro funciones principales de la administración?
- Las cuatro funciones principales son: planificación, organización, dirección y control.
- ¿Cuál es la diferencia entre eficiencia y eficacia en administración?
- La eficiencia se refiere a hacer las cosas correctamente, utilizando los recursos de la mejor manera posible para minimizar costos. La eficacia, por otro lado, es hacer las cosas correctas, es decir, alcanzar los objetivos establecidos.
Preguntes tipus test
- ¿Cuál de las siguientes afirmaciones describe mejor el concepto de administración?
- a) El arte de tomar decisiones rápidas en situaciones de crisis.
- b) La gestión de recursos financieros para maximizar ganancias.
- c) El proceso de planificar, organizar, dirigir y controlar los recursos de una organización.
- d) La supervisión de empleados para asegurar el cumplimiento de normas.
Resposta: c) El proceso de planificar, organizar, dirigir y controlar los recursos de una organización.. La administración se define como el proceso de planificar, organizar, dirigir y controlar los recursos y actividades para alcanzar objetivos. Las otras opciones describen solo partes del proceso o conceptos relacionados pero no la definición completa.
- ¿Quién es considerado el padre de la administración moderna?
- a) Frederick Taylor
- b) Henry Fayol
- c) Peter Drucker
- d) Max Weber
Resposta: b) Henry Fayol. Henry Fayol es ampliamente reconocido como el padre de la administración moderna, especialmente por su enfoque en las funciones administrativas y los principios generales de la administración. Frederick Taylor es conocido por la administración científica, y Peter Drucker por la gestión por objetivos, pero no son el 'padre de la administración moderna' en el mismo sentido que Fayol.
- ¿Cuál de las siguientes es una característica clave de la función de planificación en la administración?
- a) Establecer metas y estrategias para lograrlas.
- b) Asignar tareas y responsabilidades a los equipos.
- c) Motivar a los empleados para que alcancen los objetivos.
- d) Monitorear el desempeño y corregir desviaciones.
Resposta: a) Establecer metas y estrategias para lograrlas.. La planificación es la primera función administrativa y se centra en establecer metas y definir las estrategias para alcanzarlas. La organización, dirección y control son funciones posteriores o complementarias.
Demografia (Primer terç del s. XX)
Flashcards
- En quina etapa demogràfica va entrar Espanya al primer terç del segle XX?
- Espanya va entrar en l'etapa de la transició demogràfica.
- Quin va ser el creixement de la població espanyola entre 1900 i 1920?
- La població espanyola va créixer de 18,5 milions (1900) a 21,3 milions (1920).
- Quines dues tendències demogràfiques van caracteritzar el creixement de la població espanyola al primer terç del segle XX?
- La disminució de la mortalitat i el manteniment d'una natalitat alta.
- Quins factors van contribuir a la disminució de la taxa de mortalitat a Espanya?
- Millores en l'alimentació, infraestructures urbanes (neteja, clavegueram, aigua potable) i higiene dels aliments.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents NO va ser una causa principal de la disminució de la taxa de mortalitat a Espanya al primer terç del segle XX?
- a) Millores en l'alimentació.
- b) Serveis de neteja i clavegueram.
- c) Augment de les guerres civils.
- d) Higiene dels aliments.
Resposta: c) Augment de les guerres civils.. La disminució de la taxa de mortalitat a Espanya al primer terç del segle XX es va atribuir a millores en l'alimentació, les infraestructures urbanes (clavegueram, aigua potable, neteja) i la higiene dels aliments, així com a la disminució de les malalties infeccioses. Les guerres civils no van ser una causa de la disminució de la mortalitat en aquest període, sinó que més aviat la podrien haver augmentat o mantingut alta.
- Quina era la població aproximada d'Espanya l'any 1900?
- a) 10 milions
- b) 15 milions
- c) 18.5 milions
- d) 21.3 milions
Resposta: c) 18.5 milions. L'any 1900, la població aproximada d'Espanya era de 18,5 milions d'habitants, segons les dades proporcionades.
- Quin dels següents factors va ser el principal motor del considerable augment de població a Catalunya durant la segona dècada del segle XX?
- a) Un augment de la natalitat.
- b) Una disminució dràstica de la mortalitat.
- c) Una onada migratòria.
- d) Millores en la producció agrícola local.
Resposta: c) Una onada migratòria.. Tot i que la natalitat va experimentar un lleuger descens i la mortalitat va disminuir de forma notable, el text indica clarament que l'augment considerable de població a Catalunya en la segona dècada del segle XX no es va deure al creixement vegetatiu, sinó a una important onada migratòria.
Agricultura (Primer terç del s. XX)
Flashcards
- Quina va ser la principal causa i efecte de la crisi cerealística a Espanya a finals del s. XIX?
- La crisi cerealística a Espanya va ser més forta que en altres països europeus a causa de l'arribada de productes a preus més baixos d'Argentina, EUA, Canadà i Rússia.
- Quina plaga va afectar la viticultura catalana a finals del s. XIX i principis del s. XX?
- La plaga de la fil·loxera, provinent de França.
- Quina organització va originar protestes per demanar un aranzel proteccionista davant la crisi cerealística?
- La Lliga Agrària, formada per propietaris cerealístics.
- Quina va ser una de les conseqüències socials de la crisi agrària durant el primer terç del s. XX?
- La disminució dels salaris dels jornalers i les protestes pageses.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents NO va ser una conseqüència directa de la crisi cerealística a Espanya?
- a) Baixada dels preus dels productes
- b) Reducció dels ingressos dels pagesos
- c) Augment dels salaris dels jornalers
- d) Protestes de la Lliga Agrària
Resposta: c) Augment dels salaris dels jornalers. La crisi cerealística va provocar una baixada dels preus dels productes, una reducció dels ingressos i una disminució dels beneficis, la qual cosa va portar a la disminució dels salaris dels jornalers i les protestes, no al seu augment.
- Quin tipus de conflicte social va sorgir a Catalunya com a conseqüència de la crisi de la viticultura i la seva recuperació?
- a) Un conflicte obrer-patronal generalitzat
- b) Un conflicte entre rabassaires i propietaris per la 'rabassa morta'
- c) Una disputa entre comunitats autònomes per les quotes de producció
- d) Una crisi de govern per la manca de mesures de suport
Resposta: b) Un conflicte entre rabassaires i propietaris per la 'rabassa morta'. La plaga de la fil·loxera va provocar la pèrdua de collites i va afectar tant a propietaris com a rabassaires. La replantació amb ceps americans va generar un conflicte sobre la validesa dels contractes de rabassa morta, que involucrava directament a rabassaires i propietaris.
- Amb quin objectiu principal es van introduir les plantes farratgeres en l'agricultura espanyola durant el primer terç del s. XX?
- a) Augmentar la producció de cereals bàsics
- b) Reduir la dependència de les importacions de farratge
- c) Augmentar la producció de carn i llet mitjançant la ramaderia
- d) Millorar la qualitat del sòl per a futurs conreus
Resposta: c) Augmentar la producció de carn i llet mitjançant la ramaderia. La introducció de plantes farratgeres, com el seu nom indica (farratge), estava destinada principalment a alimentar el bestiar, la qual cosa permetia augmentar la producció de carn i llet, no directament a l'exportació.
Indústria (Primer terç del s. XX)
Flashcards
- ¿Qué es la fotosíntesis?
- La fotosíntesis es el proceso mediante el cual las plantas, algas y algunas bacterias transforman la energía luminosa en energía química, sintetizando compuestos orgánicos como la glucosa a partir de dióxido de carbono y agua.
- ¿Dónde ocurre la fotosíntesis en las plantas?
- La fotosíntesis se lleva a cabo principalmente en los cloroplastos, orgánulos celulares que contienen clorofila.
- ¿Cuáles son las dos fases principales de la fotosíntesis?
- Las dos fases principales son la fase luminosa (o reacciones dependientes de la luz) y la fase oscura (o ciclo de Calvin).
- ¿Qué ocurre en la fase luminosa de la fotosíntesis?
- Durante la fase luminosa, la energía lumínica es capturada y utilizada para producir ATP y NADPH, liberando oxígeno como subproducto.
Preguntes tipus test
- ¿En qué parte del cloroplasto tiene lugar la fase luminosa de la fotosíntesis?
- a) Estroma del cloroplasto
- b) Tilacoides del cloroplasto
- c) Membrana plasmática
- d) Citoplasma
Resposta: b) Tilacoides del cloroplasto. La fase luminosa de la fotosíntesis ocurre en los tilacoides de los cloroplastos, donde se capta la energía lumínica para producir ATP y NADPH. La fase oscura se realiza en el estroma.
- ¿Cuál de los siguientes es un subproducto liberado durante la fase luminosa de la fotosíntesis?
- a) Dióxido de carbono
- b) ATP
- c) NADPH
- d) Oxígeno
Resposta: d) Oxígeno. El oxígeno es liberado como un subproducto de la fase luminosa, resultado de la fotólisis del agua. El dióxido de carbono es un reactivo en la fase oscura, y el ATP y NADPH son productos intermedios utilizados en la fase oscura.
- ¿Cuál es el principal compuesto orgánico sintetizado al final de la fotosíntesis?
- a) Glucosa
- b) Clorofila
- c) Agua
- d) Oxígeno
Resposta: a) Glucosa. La glucosa (C6H12O6) es el azúcar principal sintetizado durante la fase oscura de la fotosíntesis, sirviendo como fuente de energía para el organismo.
Recuperació de la crisi després del 98
Conjuntura de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Efectes de la crisi del 29
Canvis socials
Societat urbana
I 100 flashcards i 65 preguntes més al document.
Text del document
1 HISTÒRIA 2n de Batxillerat TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS DURANT L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ. A) CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ECONOMIA (1875-1900) En aquesta etapa es dona una tendència general al creixement, amb una lenta transformació de la base econòmica i social. Existeix una dualitat entre extenses zones agrícoles poc competitives i zones més industrialitzades. Es donen profunds desequilibris en la distribució de la renda entre les àrees geogràfiques. Intervenció de l'estat: Aranzels proteccionistes (1891) Estímul de la inversió privada (exempcions fiscals, subsidis, comandes directes de l'administració) Etapes a) Inici Restauració.
Expansió: Auge de les exportacions de minerals, vins, oli, cítrics, teixits a les colònies. Febre d'or a Catalunya (1871-1885) b) Segona meitat dels anys 80. Crisi agrària (vinya i cereals) i borsària (1882). c) Des de 1891. Aranzel proteccionista de la producció nacional. d) Crisi 1898: pèrdua mercats colonials (descens exportacions i encariment dels productes de les antigues colònies). Demografia Creixement de la població, tot i que menor que als països industrialitzats: 10 milions d'habitants al 1800 18,5 milions d'habitants al 1900. Mortalitat i natalitat altes. Taxa natalitat 33,8%º, taxa mortal 28,9%º Catalunya: taxa natalitat 26%º, taxa mort. 23,3%º. Augment esperança de vida.
Distribució irregular de la població. Emigració interior (del camp a la ciutat, del centre a la perifèria). 2 Emigració a Ultramar per poca ocupació interior i millora del transport marítim. Focus d'emigració: Galícia, Astúries, Cantàbria, Canàries. Destinacions principals: Argentina, Mèxic, Cuba i Brasil. Catalans a Cuba. Urbanització creixent: Madrid (centre polític), Barcelona (centre industrial). Construcció de l'Eixample a Barcelona i agregació de municipis perifèrics (Decret de 1897).
Agricultura Desigualtat en l'estructura de propietat de la terra, malgrat la desvinculació i les desamortitzacions: Latifundisme (Extremadura i Andalusia) Minifundisme (Galícia) Propietats mitjanes a la resta del territori. Augment de la producció agrària per l'increment de la superfície de conreu, l'extensió de nous conreus, la intensificació de regadiu en algunes zones, adobs. Especialització per zones: cereals a l'interior (per a consum interior), vinya, olivera, cítrics al litoral (per a l'exportació). Catalunya: Domini de la propietat mitjana i petita i de l'arrendament a llarg termini.
Major dinamisme agrari (vinya, olivera, fruiters), arròs als deltes, però insuficiència d'altres cereals i llegums. Dècada 1890: Crisi cerealística per competència estrangera (Argentina, EUA, Canadà, Rússia). Caiguda dels beneficis, davallada dels salaris dels jornalers, conflictivitat pagesa. Crisi de la viticultura per la fil·loxera (des de 1879). Replantació amb cep americà, però disminució de la superfície de vinya. Conflicte rabassaire a Catalunya. Indústria Dificultats per a la industrialització com a conseqüència de: - El poc capital i les inversions especulatives que es supleixen per inversions estrangeres. - Manca de tecnologia pròpia.
- Manca de fonts d'energia i matèries industrials. - Escassedat del comerç interior per la poca capacitat adquisitiva. Poca competitivitat exterior. Nivell desigual d'industrialització: - Concentració a la perifèria: més accés al transport i matèries primeres, millor desenvolupament agrari, existència de rutes terrestres o marítimes. Zones principals: a) Catalunya: - Nova fase expansiva amb consolidació del tèxtil cotoner: maquinària moderna (filatura i tissatge) i utilització de l'energia hidràulica (turbina). 3 - Auge de les colònies ( al llarg dels rius Llobregat, Ter Cardener, Besós). - Diversificació: llana (Sabadell i Terrassa), metal·lúrgia (Maquinista T.
i M.), paper, farinera, surera. Producció de gas per a l'enllumenat i inicis electricitat i telefonia. b) País Basc: - Siderúrgia. - Capital acumulat de l'exportació de ferro. - Des de 1876, intercanvi Bilbao-Cardiff (ferro-carbó). - Construcció d'alts forns i procés de concentració d'empreses. - Instal·lació del primer convertidor Bessemer per a la fabricació d'acer. c) Altres zones: - Indústries agroalimentàries per a mercats propers. - Madrid, indústria tipogràfica i editorial. - Importància de l'exportació de minerals (Llei de Mines de 1868): ferro, plom, mercuri, coure i sofre, sobretot per part de companyies estrangeres.
Transports i comunicacions: Construcció del ferrocarril des de 1855. Millora de les infraestructures. Expansió del telègraf des de 1860 i inici de la xarxa telefònica. Comerç Mercat interior escàs per la manca de demanda. Impuls per la millora del transport. Augment del comerç exterior: exportacions agràries i minerals Importacions de carbó i cotó en floca. Pèrdua del mercat colonial (Desastre 98). B) TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX DEMOGRAFIA Espanya entra en l'etapa de la transició demogràfica: - La població espanyola creix de manera considerable com a conseqüència d'una disminució de la mortalitat i el manteniment d'una natalitat alta.
- Disminueix la taxa de mortalitat com a conseqüència de les millores en alimentació, de les infraestructures urbanes relacionades amb la higiene (serveis de neteja i clavegueram, potabilitat de l'aigua, higiene dels aliments). Disminueixen les malalties infeccioses. Disminució de la mortalitat infantil. Augment de l'esperança de vida. - L'any 1900 Espanya tenia 18'5 milions d'habitants. El 1920 va arribar a 21,3. Catalunya: - Experimenta un major creixement que el conjunt espanyol. - Experimenta una major disminució de la mortalitat que Espanya, davalla de forma notable. - La natalitat també experimenta un lleuger descens. 4 - Augmenta l'esperança de vida.
- Es produeix un augment considerable , no pel creixement vegetatiu sinó per l'onada migratòria de la segona dècada del s. XX Moviments migratoris: - Entre 1900 i 1931 a Espanya es produeixen importants migracions interiors (redistribució regional de la població). Es produeix una disminució de la població rural i un augment de la població urbana. - Els principals pols d'atracció d'immigrants van ser Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla (principals centres industrials) - Catalunya va rebre molts immigrants, especialment la província de Barcelona. - Al 1930 un de cada cinc residents a Catalunya havia nascut fora del territori.
- L'emigració d'ultramar, iniciada el 1880, disminueix com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial. La majoria eren joves i es dirigien a l'Amèrica Llatina. Urbanització: - Creix a partir de l'acabament de la primera Guerra Mundial. - Les ciutats que experimenten un major creixement són Madrid i Barcelona. Arriben a superar el milió d'habitants el 1930. Creixen també els centres industrials al País Basc, Astúries i Catalunya. AGRICULTURA Crisi Agrària: - S'estén per Europa a finals de s. XIX . A Espanya la crisi cerealística va ser més forta que als altres països europeus. La causa va ser l'arribada a Europa de productes procedents d'Argentina, EUA, Canadà i Rússia a preus més baixos.
Això va portar com a conseqüència la baixada dels preus dels productes, la reducció dels ingressos i la disminució dels beneficis. - Com a conseqüència d'aquesta crisi la Lliga Agrària (propietaris cerealístics) va originar un seguit de protestes amb l'objectiu de demanar un aranzel proteccionista. - La crisi va portar a la disminució del salaris dels jornalers i com a conseqüència protestes pageses durant el primer terç del s. XX . - Crisi de la viticultura: especialment a Catalunya com a conseqüència de la plaga de la fil·loxera provinent de França. Al 1910 s'havia escampat per Catalunya. Es van perdre les collites i la crisi va afectar tant a propietaris com a rabassaires (pagesos).
Es van replantar totes les vinyes amb un nou cep americà (de Califòrnia) immune a la malaltia. - Això va portar a un conflicte entre rabassaires i propietaris. Els primers van defensar mantenir els contractes de rabassa morta, els segons defensaven que la mort de dos terços dels ceps anul·lava els contractes. El que volien era eliminar els drets dels pagesos i convertir-los en simples arrendataris. 5 Recuperació de la crisi. - L'augment de la demanda urbana va fer augmentar la producció. - L'augment es va aconseguir gràcies a la utilització de fertilitzants artificials, selecció de llavors, disminució de guaret, increment de mecanització, augment dels regadius.
- S'introdueixen plantes farratgeres, destinades a la ramaderia. Això permet augmentar la producció de carn i llet. - Especialització de conreus: olivera, vinya i cítrics, destinats , en part, a l'exportació. - Entre 1900 i 1931 va augmentar la producció un 55% - En general els rendiments continuaven sent baixos, els preus es van mantenir alts. La població urbana va haver de consumir a preus més alts que el mercat internacional. Com a conseqüència la renda disponible per comprar productes manufacturats va ser baixa, això va obstaculitzar el creixement industrial. - A Catalunya la producció va augmentar més que a Espanya.
Augmenta la producció d'arròs al Delta de l'Ebre, el sector ramader (boví i porquí), la viticultura va disminuir. Productes destinats a l'exportació: vi, oli, fruita seca, patates, cítrics. Problemes del camp: - Desigualtats en l'estructura de la propietat de la terra. - Grans zones de latifundis: Extremadura i Andalusia; i minifundis a Galícia. - Conflictivitat social. - Per fer front als problemes van augmentar els regadius. Es van crear confederacions hidrogràfiques ( dictadura de Primo de Rivera) i el Pla Nacional d'Obres Hidràuliques (Segona República). - El principal problema va ser la gran quantitat de pagesos sense terra. Es van fer algunes petites reformes, que van ser insuficients.
Calia fer una reforma agrària que no es va portar a terme fins a la Segona República. INDÚSTRIA Canvi energètic i tecnològic: - Revolució tecnològica: noves fonts d'energia (electricitat i petroli) - Mecanització de la major part de la producció industrial gràcies a la comercialització de l'electricitat. - Primer es va donar l'electrificació a les grans ciutats i després es va generalitzar a les indústries. - A Catalunya va desaparèixer la dependència energètica del carbó. Es van construir centrals elèctriques al Pirineu per produir hidroelectricitat. - Es dona una nova revolució del transport amb l'automòbil. - Millores en la transmissió d'informació: telègraf, telèfon, ràdio.
Indústria: - Augmenta la producció industrial. - Catalunya continua mantenint el lideratge, amb el País Basc. - Continua la importància de les indústries de béns de consum. 6 - Indústria tradicional: Tèxtil i alimentària continuen en expansió S'expansiona la química ( fertilitzants, medicaments, pintures, explosius) Desenvolupament de la indústria siderúrgica1 de biscaïna: 1902: ALTOS HORNOS DE VIZCAYA. - Noves indústries: Elèctrica. Metal·lúrgica2 , gràcies a l'automòbil i els electrodomèstics Automòbil: Hispano Suiza, Refinaria del petroli: Campsa (1927) Construcció . Indústria del ciment (Asland al 1928) - Indústria catalana: Experimenta una diversificació. Increment del sector elèctric.
Instal·lació de les primeres multinacionals: La Canadenca i Catalana de Gas i Electricitat (1911). Catalunya exporta la seva producció industrial a la resta d'Espanya i compra matèries primeres, productes semi elaborats i aliments a Espanya. La indústria es localitza fonamentalment a Barcelona i la seva àrea metropolitana. - Desequilibri territorial: La industrialització s'estén pel territori. Els tres principals centres: Catalunya, País Basc, Madrid. També es desenvolupa la indústria a Galícia, la cornisa cantàbrica, Valencia i Alacant. Malgrat tot es van continuar mantenint els desequilibris.
- comunicacions: Millora dels camins i carreteres que es comencen a asfaltar per facilitar la circulació dels automòbils. Construcció de noves xarxes de ferrocarril i electrificació. Transports urbans: tramvia, metro. 1 Transforma la matèria primera en materials. 2 Dona forma als metalls, crea els objectes 7 Telèfons. La primera empresa va ser Societat General de Telèfons de Barcelona, que després seria absorbida per la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya, que n'obtindria el monopoli. Ràdio. Fonamentalment les infraestructures van ser finançades per l'Estat. - Intervencionisme estatal: L'Estat intervé mitjançant ajudes Política proteccionista.
Va afectar negativament la indústria ja que va mantenir la productivitat baixa i poc competitiva. Però va permetre fomentar la indústria nacional i l'articulació del mercat interior. RECUPERACIÓ DE LA CRISI DESPRÉS DEL 98 - La repercussió econòmica del desastre del 98 va ser més lleu del que es pensava, malgrat la pèrdua del mercat colonial i la devaluació de la pesseta3 . - Van disminuir les exportacions del tèxtil català, de les farines castellanes. - Es van encarir els productes comprats a les antigues colònies. - La recuperació va ser ràpida: La inflació4 va ser baixa. Reducció del deute públic Repatriació de molts capitals Creació de nous bancs i empreses.
Hi va haver una renovació de l'estructura productiva. Hi va haver un creixement industrial Canvi energètic (electricitat) CONJUNTURA DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1814-1918) - La neutralitat espanyola va afavorir l'expansió econòmica. - Augmenta la demanda exterior. Espanya esdevé subministradora de productes industrials i agraris als països bel·ligerants. - Es va produir un creixement de la producció. - En van sortir beneficiades: la siderúrgia basca, la mineria d'Astúries i el tèxtil i la metal·lúrgia catalanes. 3 Reducció del valor de la moneda respecte d' altres Estats. 4 Increment generalitzat dels preus. 8 - La balança de pagaments va ser positiva. - Creixement fortament especulatiu.
- Aspectes negatius: Increment dels preus. Inflació sense precedents. Els beneficis no es van invertir en millorar els sistemes productius. No van augmentar els salaris. Les classes populars van empitjorar el nivell de vida Malestar social: vagues i reivindicacions obreres. - En acabar la guerra: Cau la demanda dels països bèl·ligerants. Esclata una forta crisi econòmica (1920-1923) Desapareixen les exportacions i els productes es venen al mercat interior que resulta insuficient. Es redueix la producció,tanquen moltes empreses i apareix l'atur. Els sectors que se'n van sortir millor van ser els més modernitzats: químic, siderúrgic.
EFECTES DE LA CRISI DEL 29 - 1929: inici de la depressió econòmica mundial com a conseqüència de l'enfonsament de la Borsa de Nova York (s'enfonsa el valor de les accions). - Les repercussions a Espanya van ser menors que a la resta de països europeus com a conseqüència de la política proteccionista i de la poca implicació en el mercat internacional. - Els sectors més afectats van ser els més dinàmics , com els productes d'exportació agrícoles i els minerals. - Baixa la demanda de productes d'exportació. - Es van reduir els preus dels productes espanyols en moneda estrangera (depreciació de la moneda) que va millorar la competitivitat de les exportacions.
CANVIS SOCIALS SOCIETAT RURAL: - A Espanya la població rural va continuar sent important, per la lentitud en el procés d'industrialització. - A Catalunya va augmentar més la població urbana pel procés d'industrialització i al població rural va disminuir. - Propietaris rurals: 9 Antiga oligarquia: va augmentar el seu patrimoni amb la compra de terres. Actitud absentista. La Manxa, Extremadura, Andalusia. La nova burgesia agrària: propietària d'empreses, va comprar terres. Propietaris petits i mitjanes: Castella, Lleó, Aragó, Catalunya, País Valencià. Els propietaris tenien poder social i polític. Ocupaven càrrecs públics. - Pagesos: Percentatge superior a Europa.
Les condicions depenien del tipus de tinença de la terra o Pagesos propietaris o Arrendataris o Jornalers i del tipus de propietat, diferent segons la regió d'Espanya: o Galícia: minifundis i subarrendaments de la propietat o Extremadura i Andalusia: latifundis i jornalers en condicions precàries. o Catalunya: propietats mitjanes, contractes d'arrendament estables. Es van crear cooperatives agràries amb la creació de cellers cooperatius per vi, oli i la seva comercialització. Es desenvolupar l'associacionisme. SOCIETAT URBANA: - Augmenta la importància de les classes urbanes: burgesia, classes mitjanes i proletariat. Apareix la societat de masses. - Segregació social per barris.
- Burgesia industrial: A Espanya és escassa. És important a Catalunya i al País Basc. Va creixent en importància al primer terç del s. XX pel desenvolupament econòmic. Es va consolidant una burgesia financera. - Classes mitjanes: Funcionaris, comerciants, treballadors de la banca, professions liberals,... - Classe obrera: Augmenta considerablement al primer terç del s. XX Molt important a Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid. Millors condicions que els jornalers agrícoles. Llargues jornades laborals, sous baixos, habitatges amb poques condicions.
- Es va anar estenent la cultura entre les classes populars, en part per els mitjans de comunicació de masses 10 - Millora l'educació, augmenta l'alfabetització. Desenvolupament de la formació professional. - Augment de les edicions de llibres. Sorgeix la premsa de masses. Es va anar desenvolupant una opinió pública independent. - Aparició d'ateneus, casinos, excursionisme, esport. Aparició de clubs esportius.