El Règim de la Restauració Borbònica
Flashcards
- Quin esdeveniment va marcar la fi de la Primera República i va obrir la porta a la Restauració Borbònica?
- El cop d'Estat del general Pavía va posar fi a la Primera República, obrint un període d'impàs polític que va facilitar la tornada dels Borbons.
- Qui va proclamar Alfons XII rei d'Espanya i en quina data?
- El general Martínez Campos va ser qui el va proclamar rei a Sagunt el 29 de desembre de 1874.
- Qui va ser la figura política clau en la preparació i l'establiment del règim de la Restauració Borbònica?
- Cánovas del Castillo va ser l'home fort i l'ideòleg principal del nou règim de la Restauració Borbònica.
- Quin document va establir les bases del nou règim de la Restauració i quins principis fonamentals proposava?
- El Manifest de Sandhurst va ser el document on es van establir les bases del nou règim, amb la intenció de garantir un sistema polític liberal moderat, conservador i catòlic.
Preguntes tipus test
- Qui va ser el general que va pronunciar i proclamar rei Alfons XII el 29 de desembre de 1874?
- a) General Pavía
- b) General Serrano
- c) General Martínez Campos
- d) Cánovas del Castillo
Resposta: c) General Martínez Campos. El general Martínez Campos va ser qui va dur a terme el pronunciament de Sagunt el 29 de desembre de 1874, proclamant Alfons XII rei d'Espanya, fet que va marcar l'inici de la Restauració Borbònica.
- Quin document va servir per posar les bases del nou règim de la Restauració Borbònica, sota la direcció de Cánovas del Castillo?
- a) El Manifest de Sandhurst
- b) La Constitució de 1869
- c) El Pacte del Pardo
- d) La declaració del general Serrano
Resposta: a) El Manifest de Sandhurst. El Manifest de Sandhurst va ser el document clau, redactat per Cánovas del Castillo, que va establir les bases ideològiques i polítiques del nou règim, centrat en un sistema liberal moderat, conservadorisme i catolicisme.
- Quin era l'objectiu principal de Cánovas del Castillo en dissenyar el nou sistema polític de la Restauració?
- a) Fomentar una revolució democràtica
- b) Aconseguir l'estabilitat política i frenar les revolucions socials
- c) Establir un sufragi universal immediat
- d) Donar més poder als militars en la política
Resposta: b) Aconseguir l'estabilitat política i frenar les revolucions socials. Un dels objectius principals de Cánovas del Castillo amb el nou sistema era assegurar una estabilitat política duradora i frenar qualsevol intent de revolució social o democràtica, així com els enfrontaments civils i l'intervencionisme militar.
El Nou Sistema Polític
Flashcards
- Quin era l'objectiu principal de Cánovas del Castillo amb el nou sistema polític?
- Estabilitat política i posar fre a qualsevol revolució social o democràtica.
- Quins elements del liberalisme en l'època d'Isabel II volia Cánovas eliminar amb el nou règim?
- El caràcter partidista del liberalisme, l'intervencionisme militar i la proliferació d'enfrontaments civils.
- Qui simbolitzava la "renovació" en el nou règim de la Restauració Borbònica?
- Alfons XII.
- Quina guerra civil calia finalitzar per pacificar el país segons els objectius de Cánovas?
- La guerra carlina.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents NO era un objectiu de Cánovas del Castillo amb el nou sistema polític?
- a) Posar fi a l'intervencionisme militar.
- b) Fomentar les revolucions socials i democràtiques.
- c) Acabar amb el caràcter partidista del liberalisme.
- d) Garantir l'estabilitat política.
Resposta: b) Fomentar les revolucions socials i democràtiques.. Cánovas del Castillo buscava precisament posar fre a qualsevol revolució social o democràtica, no fomentar-les. Els altres punts eren objectius clars del seu nou sistema.
- Quina figura política va ser clau en la preparació del nou règim i la Restauració Borbònica?
- a) General Pavía.
- b) General Serrano.
- c) Cánovas del Castillo.
- d) Práxedes Mateo Sagasta.
Resposta: c) Cánovas del Castillo.. Cánovas del Castillo és descrit com "l'home fort del nou règim" i qui va posar les bases del sistema a través del Manifest de Sandhurst.
- Quin era el símbol de la "renovació" en el nou sistema, buscant deixar enrere el passat?
- a) La Constitució de 1869.
- b) El general Martínez Campos.
- c) Alfons XII.
- d) El Manifest de Sandhurst.
Resposta: c) Alfons XII.. S'afirma que Alfons XII simbolitzava aquesta "renovació", ja que es volia deixar enrere la petjada de la seva mare.
La Constitució de 1876
Flashcards
- Quina era la principal característica de la sobirania segons la Constitució de 1876?
- La sobirania era compartida entre el rei i les Corts.
- Quin tipus de sufragi establia inicialment la Constitució de 1876?
- Sufragi censatari.
- Quin percentatge de la població tenia dret a vot amb el sufragi censatari de 1876?
- El 5% de la població.
- Quina institució declarava la Constitució de 1876 com a superior i moderadora entre els partits?
- La monarquia.
Preguntes tipus test
- Segons la Constitució de 1876, quina era la naturalesa de la sobirania?
- a) Exclusivament del rei.
- b) Exclusivament de les Corts.
- c) Compartida entre el rei i les Corts.
- d) Del poble a través del sufragi universal.
Resposta: c) Compartida entre el rei i les Corts.. La Constitució de 1876 establia clarament que la sobirania era compartida entre el rei i les Corts, un tret característic del liberalisme doctrinari.
- Quin tipus de sufragi es va implantar inicialment amb la Constitució de 1876, i quin canvi va experimentar a partir de 1890?
- a) Universal masculí, passant a censatari.
- b) Censatari, passant a universal masculí.
- c) Universal femení, passant a censatari.
- d) Censatari, mantenint-se inalterable.
Resposta: b) Censatari, passant a universal masculí.. La Constitució de 1876 va establir inicialment el sufragi censatari, que limitava el dret a vot a un petit percentatge de la població. No obstant això, a partir de 1890 el sufragi es va convertir en universal masculí.
- Quina de les següents afirmacions descriu millor el paper de la monarquia segons la Constitució de 1876?
- a) Era una institució subordinada a les decisions del govern.
- b) Era una institució superior i permanent, amb funció moderadora.
- c) Tenia un paper purament simbòlic sense poder real.
- d) Compartia la sobirania amb el Congrés dels Diputats.
Resposta: b) Era una institució superior i permanent, amb funció moderadora.. La Constitució de 1876 declarava la monarquia com una institució superior, al marge de tota decisió política, permanent i amb la funció de moderadora entre els partits.
El Bipartidisme
Flashcards
- Quin era l'objectiu principal del bipartidisme implementat per Cánovas?
- El seu objectiu principal era assegurar l'estabilitat política i evitar pronunciaments militars.
- Què s'entén per 'torn pacífic' dins del sistema de la Restauració?
- Es referia al mètode pel qual el partit liberal i el conservador s'alternaven pacíficament en el poder.
- Quins dos partits polítics eren els pilars del sistema bipartidista de la Restauració?
- El Partit Liberal i el Partit Conservador.
- Quin era el denominador comú entre el partit liberal i el conservador respecte a la corona?
- Ambdós partits donaven suport a la monarquia alfonsina.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal del sistema bipartidista de la Restauració Borbònica?
- a) Promoure la participació de tots els partits polítics en el govern.
- b) Fomentar les revolucions socials i democràtiques.
- c) Garantir l'estabilitat política i evitar pronunciaments militars.
- d) Establir un sistema de partit únic i autoritari.
Resposta: c) Garantir l'estabilitat política i evitar pronunciaments militars.. El sistema bipartidista, establert per Cánovas, tenia com a propòsit fonamental garantir l'estabilitat política del país, evitant la inestabilitat i els pronunciaments militars que havien estat una constant en etapes anteriors de la història espanyola.
- Quin concepte descriu millor el 'torn pacífic' durant la Restauració?
- a) La successió acordada en el poder entre el partit liberal i el conservador.
- b) Un període de calma social sense conflictes armats.
- c) La rotació de generals en el control del govern.
- d) Un sistema de votació transparent i lliure d'irregularitats.
Resposta: a) La successió acordada en el poder entre el partit liberal i el conservador.. El 'torn pacífic' es referia a la successió acordada i preestablerta en el poder entre els dos partits dinàstics, el Partit Liberal i el Partit Conservador, per assegurar l'estabilitat de la monarquia i el sistema constitucional.
- Com es va redefinir el paper dels militars dins del sistema de la Restauració per evitar pronunciaments?
- a) Van monopolitzar el poder polític i van governar directament.
- b) Van ser subordinats al poder civil, però amb més autonomia interna i pressupost.
- c) Van ser completament exclosos de qualsevol influència política.
- d) Van liderar les reformes democràtiques del sistema.
Resposta: b) Van ser subordinats al poder civil, però amb més autonomia interna i pressupost.. Tot i ser subordinats al poder civil per evitar pronunciaments, els militars van rebre una major autonomia en els seus afers interns i un pressupost estatal elevat, la qual cosa els va fer sentir com a la gran salvaguarda del país.
Torn Pacífic i el Sistema
Flashcards
- Quin era l'objectiu principal del Torn Pacífic?
- Assegurar l'estabilitat institucional, evitant inestabilitat i pronunciaments militars.
- Com funcionava el sistema quan el partit governant es desgastava políticament?
- El rei cridava l'altre partit a governar i es convocaven eleccions per aconseguir els diputats necessaris.
- Quant de temps es va mantenir immutable el sistema de la Restauració gràcies a la corrupció i el falsejament electoral?
- Durant 20 anys.
- Quines pràctiques habituals eren conegudes com a 'tupinades'?
- Falsejament de censos, manipulació d'actes i compra de vots.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal del sistema del Torn Pacífic durant la Restauració Borbònica?
- a) Assegurar l'estabilitat institucional de la monarquia.
- b) Fomentar la revolució social i democràtica.
- c) Permetre la monopolització del poder per un sol partit.
- d) Promoure l'intervencionisme militar en la política.
Resposta: a) Assegurar l'estabilitat institucional de la monarquia.. L'objectiu fonamental del Torn Pacífic era garantir la continuïtat i l'estabilitat del sistema monàrquic, evitant els pronunciaments militars i la inestabilitat que havia caracteritzat períodes anteriors.
- Quins factors van permetre que el sistema de la Restauració es mantingués immutable durant 20 anys?
- a) La transparència electoral i la participació ciutadana.
- b) L'ampli suport popular de tots els partits polítics.
- c) La corrupció política i el falsejament electoral.
- d) La rotació espontània i democràtica dels governs.
Resposta: c) La corrupció política i el falsejament electoral.. El sistema es va mantenir durant dues dècades gràcies a la manipulació electoral, que incloïa el falsejament de censos, la compra de vots i el caciquisme, assegurant així les majories necessàries per al partit en el poder.
- Quin va ser el primer gran problema que el règim de la Restauració va haver d'afrontar el 1885?
- a) Va provocar la dissolució immediata de les Corts i el final del sistema.
- b) Va ser un problema important per a la continuïtat del règim a causa de la manca d'hereu directe en aquell moment.
- c) No va tenir cap impacte significatiu en l'estabilitat política del moment.
- d) Va portar a una revolució liberal immediata a tot el país.
Resposta: b) Va ser un problema important per a la continuïtat del règim a causa de la manca d'hereu directe en aquell moment.. La mort d'Alfons XII el 1885 va ser un moment crític perquè el monarca no tenia hereu en aquell moment, posant en perill la continuïtat de la dinastia. No obstant això, la seva esposa estava embarassada, la qual cosa va obrir la porta a una solució dinàstica i la signatura del Pacte del Pardo.
El Període Estable de 1875-1898
Flashcards
- Quin va ser el període cronològic del 'Període Estable' de la Restauració Borbònica?
- El període estable de la Restauració Borbònica va durar des de 1875 fins a 1898.
- Quants governs conservadors i liberals es van alternar durant el període estable de la Restauració?
- Durant el període estable (1875-1898) hi va haver 6 governs conservadors i 4 governs liberals.
- Quina important reforma electoral va implementar el primer govern liberal el 1881?
- El primer govern liberal de 1881 va introduir el sufragi universal per a les eleccions municipals de 1882.
- Quin esdeveniment clau va amenaçar l'estabilitat del règim el 1885?
- El principal problema a sortejar el règim va ser la mort d'Alfons XII el 1885 sense hereu, però amb la seva esposa embarassada.
Preguntes tipus test
- Quants governs conservadors hi va haver durant el període estable de la Restauració Borbònica (1875-1898)?
- a) 4
- b) 6
- c) 8
- d) 10
Resposta: b) 6. El sistema de partits durant el període estable de 1875-1898 va veure 6 governs conservadors i 4 governs liberals, segons el document.
- Quina va ser la primera reforma electoral significativa introduïda pel govern liberal el 1881?
- a) Sufragi universal per a les eleccions nacionals
- b) Sufragi universal per a les eleccions municipals
- c) L'abolició del sufragi censatari en tots els nivells
- d) La introducció del sufragi femení
Resposta: b) Sufragi universal per a les eleccions municipals. El primer govern liberal de 1881 va introduir el sufragi universal específicament per a les eleccions municipals de 1882. El sufragi universal per a tots els àmbits va arribar més tard.
- Quin esdeveniment el 1885 va plantejar un repte important a l'estabilitat del règim de la Restauració?
- a) Un cop militar
- b) L'assassinat de Cánovas
- c) La mort del monarca sense un hereu directe
- d) Una crisi econòmica important
Resposta: c) La mort del monarca sense un hereu directe. La mort d'Alfons XII el 1885, sense hereu directe però amb la seva esposa embarassada, va ser el primer gran problema de successió que va haver de sortejar el règim.
Problemes del Sistema
Flashcards
- Quins van ser els principals signes de desgast del sistema de la Restauració a partir de 1890?
- Els personalismes dels líders, l'assassinat de Cánovas el 1897, i els problemes a les colònies d'ultramar (Cuba i Filipines) que van culminar en el desastre de 1898.
- Quin impacte va tenir l'assassinat de Cánovas en el sistema de la Restauració?
- La mort de Cánovas del Castillo el 1897 en un atemptat va significar la pèrdua de l'ideòleg i pare del règim, deixant un buit important en la seva direcció.
- Quines forces polítiques van quedar al marge del sistema de la Restauració?
- El sistema de la Restauració va deixar fora de joc forces polítiques com els republicans, carlins, nacionalistes i socialistes, malgrat que alguns d'ells tinguessin diputats, ja que la seva capacitat d'aconseguir el poder era irreal.
- Quin líder estava al capdavant dels Republicans Possibilistes, que van acceptar el joc del sistema i tenien posicions moderades?
- Emilio Castelar.
Preguntes tipus test
- Quina afirmació descriu millor la situació del sistema de la Restauració a partir de 1890?
- a) Es va mantenir immutablement estable gràcies al torn pacífic.
- b) Va experimentar una renovació amb l'aparició de nous líders forts.
- c) Va començar a mostrar els primers signes de desgast.
- d) Va reforçar la seva hegemonia amb el suport de totes les forces polítiques.
Resposta: c) Va començar a mostrar els primers signes de desgast.. Després de 1890, el sistema de la Restauració va començar a mostrar signes de desgast, no a mantenir-se immutablement estable.
- Com van afectar els personalismes de Cánovas i Sagasta als partits de la Restauració?
- a) Van enfortir la unitat i cohesió dels partits.
- b) Van permetre una major rotació de nous talents polítics.
- c) Van facilitar una transició suau de poder entre les generacions.
- d) Van comportar un desgast dins dels partits a causa dels personalismes.
Resposta: d) Van comportar un desgast dins dels partits a causa dels personalismes.. Les figures de Cánovas i Sagasta tenien un pes excessiu, i això va provocar dissidències internes i desgast dins dels seus propis partits, no un enfortiment de la unitat.
- Quin va ser un dels efectes més significatius de l'assassinat de Cánovas del Castillo el 1897?
- a) Va provocar la fi immediata del sistema de la Restauració.
- b) Va significar la pèrdua de l'ideòleg i pare del règim.
- c) Va reforçar la confiança en el sistema a través de la repressió.
- d) Va accelerar la integració de les forces republicanes al sistema.
Resposta: b) Va significar la pèrdua de l'ideòleg i pare del règim.. L'assassinat de Cánovas el 1897 va significar la pèrdua de l'ideòleg i pare del règim, un factor clau en el seu debilitament.
Forces Fora del Sistema
Flashcards
- Quines forces polítiques van quedar al marge del sistema de la Restauració?
- Republicans, Carlins, Nacionalistes, Socialistes.
- Qui va ser el líder de la facció republicana dels Possibilistes?
- Emilio Castelar.
- Quina era la característica principal dels republicans Progressistes liderats per Zorrilla?
- No descartaven l'acció directa contra la monarquia i van intentar insurreccions.
- Quin líder republicà volia ser el 'paraigües' de tots els republicans?
- N. Salmeron va fundar el partit republicà centralista amb la intenció d'ajuntar tots els republicans.
Preguntes tipus test
- Quina d'aquestes forces polítiques NO va ser considerada 'fora del sistema' durant la Restauració Borbònica?
- a) Republicans
- b) Carlins
- c) Socialistes
- d) Conservadors
Resposta: d) Conservadors. El sistema de la Restauració va ser dissenyat per excloure forces com els republicans, carlins, nacionalistes i socialistes, que eren considerades crítiques i no s'avenien amb la monarquia alfonsina ni amb el torn pacífic de conservadors i liberals.
- Quina era la característica principal de la facció republicana dels 'Possibilistes' liderada per Emilio Castelar?
- a) Van acceptar participar en el sistema i tenien posicions moderades.
- b) No descartaven l'acció directa contra la monarquia.
- c) Volien fundar un partit per ajuntar tots els republicans.
- d) Tenien la seva major implantació a Catalunya.
Resposta: a) Van acceptar participar en el sistema i tenien posicions moderades.. Els Possibilistes, liderats per Emilio Castelar, van ser la facció republicana que va acceptar participar dins del sistema de la Restauració, adoptant posicions més moderades en comparació amb altres faccions republicanes.
- Quin líder republicà va intentar unificar totes les faccions republicanes sota un mateix partit 'paraigües'?
- a) Emilio Castelar
- b) Zorrilla
- c) N. Salmeron
- d) Pi i Margall
Resposta: c) N. Salmeron. N. Salmeron va fundar el partit republicà centralista amb la clara intenció de ser el 'pal del paller' o 'paraigües' que pogués aglutinar i unir totes les faccions republicanes fragmentades de l'època.
Els Carlins
Flashcards
- Quina va ser la situació del pretendent carlí després del final de la 3a guerra carlina?
- El pretendent carlí va quedar exiliat.
- En quines zones d'Espanya va romandre implantada la ideologia carlina després de la 3a guerra?
- La ideologia carlina va romandre implantada a zones del País Basc, Navarra i Catalunya.
- Quin document va marcar un replantejament de la ideologia carlina a partir de 1886?
- L'Acte de Loredan.
- Quins tres principis fonamentals defensaven els carlins després de l'Acte de Loredan?
- Defensaven l'autoritat del rei carlí, el catolicisme i el foralisme.
Preguntes tipus test
- Quin va ser un dels canvis ideològics més significatius del carlisme a partir de l'Acte de Loredan de 1886?
- a) Van acceptar el sufragi universal.
- b) Van deixar de defensar el catolicisme.
- c) Van acceptar el nou ordre liberal capitalista.
- d) Van donar suport a la democràcia parlamentària.
Resposta: c) Van acceptar el nou ordre liberal capitalista.. A partir de l'Acte de Loredan, els carlins van fer un replantejament i van acceptar el nou ordre liberal capitalista, tot i mantenir altres principis.
- Quina de les següents afirmacions NO formava part de la ideologia carlina després de l'Acte de Loredan?
- a) Defensa de l'autoritat del rei carlí.
- b) Oposició a la democràcia.
- c) Manifestació a favor de l'antic règim.
- d) Defensa del foralisme.
Resposta: c) Manifestació a favor de l'antic règim.. Després de l'Acte de Loredan, els carlins ja no manifestaven a favor de l'antic règim, tot i que mantenien altres aspectes conservadors.
- Per què es va formar el Partit Catòlic Nacional?
- a) Per aglutinar a tots els carlins sota una mateixa bandera.
- b) Perquè alguns carlins consideraven que el moviment no era prou anticapitalista.
- c) Perquè alguns carlins pensaven que no s'anava prou en contra del liberalisme.
- d) Per donar suport al sistema de la Restauració.
Resposta: c) Perquè alguns carlins pensaven que no s'anava prou en contra del liberalisme.. Alguns carlins es van escindir i van formar el Partit Catòlic Nacional perquè pensaven que el carlisme no s'oposava prou al liberalisme.
Moviment Obrer
Flashcards
- Quin impacte va tenir la industrialització en l'aparició del moviment obrer a les grans ciutats?
- La industrialització va provocar la consciència de classes i el sorgiment d'ideologies que denunciaven el capitalisme i reivindicaven millores salarials i socials entre la classe obrera.
- Quines van ser les primeres manifestacions del moviment obrer a Espanya?
- El ludisme, l'incendi de la fàbrica Bonaplata (1835) i les societats de socors mutu (autoritzades el 1839).
- Quina va ser una de les primeres organitzacions sindicals que va aparèixer a Catalunya?
- L'Associació de Teixidors de Barcelona, fundada a partir de 1840.
- Quan es va fundar el PSOE i qui n'era el líder inicial?
- El 1879, amb Pablo Iglesias al capdavant.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions representa les primeres mostres del moviment obrer a Espanya segons el document?
- a) Les societats de socors mutu.
- b) Els actes ludistes i l'incendi de la fàbrica Bonaplata.
- c) La fundació de l'Associació de Teixidors de Barcelona.
- d) La creació del Partit Socialista Obrer Espanyol.
Resposta: b) Els actes ludistes i l'incendi de la fàbrica Bonaplata.. El text indica que el ludisme i l'incendi de la fàbrica Bonaplata (1835) van ser les primeres mostres del moviment obrer, abans de les societats de socors mutu (1839) i les organitzacions sindicals (1840).
- Qui va ser el fundador del PSOE l'any 1879?
- a) Manuel Azaña.
- b) Francisco Largo Caballero.
- c) Pablo Iglesias.
- d) Indalecio Prieto.
Resposta: c) Pablo Iglesias.. El PSOE va ser fundat per Pablo Iglesias el 1879, com s'indica clarament en el text.
- Quin moviment obrer va ser el majoritari a Catalunya a finals del segle XIX?
- a) L'anarquisme.
- b) El socialisme marxista.
- c) El socialisme utòpic.
- d) El republicanisme federal.
Resposta: a) L'anarquisme.. El text especifica que a Catalunya, el moviment obrer majoritari era l'anarquisme, mentre que la implantació del socialisme va ser més lenta.
Els Socialistes
Els Anarquistes
Més es va perdre a Cuba
El Desastre del '98
La Societat a finals del S. XIX
Moviment Obrer a finals del S. XIX
El Drama de la Pagesia: La Fil·loxera
I 60 flashcards i 40 preguntes més al document.
Text del document
UNITAT 2: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1ª etapa 1875-1898) EL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Amb la fi de la primera república degut al cop d'Estat del general Pavía, s'obre un petit impàs polític a Espanya tot separant la tornada dels borbons. Durant els mesos següents a la dissolució de les corts, el general Serrano agafa les regnes del poder i intenta establir un règim republicà de caràcter conservador. La tasca serà envà, doncs l'opció republicana no té ni suport ni forces reals. Entre cortines s'ha anat preparant el retorn d'Alfons XII, ja que la seva mare havia abdicat oficialment al seu favor. El 29 de desembre de 1874, el general Martínez Campos pronuncià i proclamà rei a Alfons XII.
Mesos abans s'havia preparat tot a consciència amb el que serà l'home fort del nou règim: Cánovas del Castillo. Amb aquest dirigent polític s'havien posar les bases del nou règim a través del manifest de Sandhurst amb la intenció de garantir un nou sistema polític liberal moderat que restablís l'ordre social a través del conservadorisme i el catolicisme com a bandera. Començava així el règim de la restauració borbònica.
- Cánovas del Castillo conservadors - Práxedes Mateo Sagasta liberals - Constitució del 1869 - 1874 fi de la 1ª república conservadors i monàrquics - Cánovas del Castillo monàrquic conservador restauració de la monarquia 1ª etapa de la restauració 1875-1898 2ª etapa de la restauració 1898-1931 EL NOU SISTEMA Cánovas del Castillo el que buscava amb el nou sistema era una estabilitat política i posa fre a qualsevol revolució social o democratica. Alhora, volia posar fi al caràcter partidist del liberalisme en època d'Isabel, al intervencionisme militar i a la proliferació d'enfrontaments civils. Els sectors conservadors aplaudeixen això amb les orelles i hi donen suport.
Alhora Alfons XII simbolitza aquesta "renovació", ja que es vol deixar enrere la petjada de la seva mare. Per aconseguir aquests objectius calia pacificar el país posant fi la guerra carlina i redactar una constitució la qual volíen dotar de caire bipartidista. Per fer tot això calia convocar constituents perquè la darrera constitució de 1869, estava sense afecte. Això fa arrufar el nas a Cánovas, que volia evitar el sufragi universal. Tot i així aquestes primeres corts es fan amb aquest model i a posterior-hi es passarà a un sufragi censatari. Es restaurarà la monarquia, es convoquen corts i es redacta una nova constitució.
- Constitució de 1869 sufragi masculí universal eleccions constituents corts - CONSTITUCIÓ 1876 Eleccions corts congreso de los diputados (360) i senat LA CONSTITUCIÓ DE 1876 Aquesta deixa clara que la sobirania és compartida entre el rei i corts i que el sufragi és censatari. Serà una constitució de caire liberal doctrinari amb un caràcter conservador, catòlic i defensor de la propietat. La constitució declarava la monarquia una institució superior al marge de tota decisió política. Aquesta era permanent i feia de moderadora entre els partits. El model de corts bicameral amb una sola cambra de caràcter electiu. Al sena, la meitat dels membres tenen dret a vitalici.
Amb el sufragi censatari (5% de la població). Val dir, que a partir de 1890 el sufragi serà universal masculí. Alhora, la constitució tenia en compte l'esglèsia incloent-la en pressupostos oficials i designant-la com a religió oficial. - 1876 CONSTITUCIÓ sistema bipartidista (TORN PACÍFIC) CÁNOVAS conservadors SAGASTA liberals EL BIPARTIDISME Amb la constitució aprovada, l'altre engranatge del règim seria el bipartidisme. Cánovas va fixar un sistema en que el partit liberal i conservador es tornessin en el poder per evitar inestabilitat i pronunciaments militars. Ambdós partits reunien dins seu tothom qui donava suport a la monarquia alfonsina. D'aquest mètode en deien el torn pacífic.
2 partits de la fam del liberalisme s'anaven succeïnt per garantir l'estabilitat constitucional de l'estat la corona. El sistema, però, deixava absolutament fora de joc a tots els partits crítics amb el sistema. D'altra banda es declara que els militars queden subordinats al poder civil per tal d'evitar pronunciaments. Per contra partida els hi donen més autonomia en afers interns i se'ls dóna un alt pressupost estatal. El militar s'acabarà sentint com a la gran salvaguarda del país i alhora deixarà d'entrar al panorama polític de manera tant constant com en etapes anteriors.
La clau del sistema és que el poder no monopolitzava un sol partit i que els dos partits a poder estaven d'acord en lo més essencial: la defensa de la monarquia, de la constitució i de la propietat privada. Es tractava de tancar files i donar estabilitat a la corona. Els conservadors bàsicament rebien suport de grans burgesos industrials, grans finances, terratinents, altres classes altes i bona part de l'església. Eren partidaris del sufragi censatari. Els liberals rebien suport dels militars, banques, funcionaris, alguns militars i d'altres membre de la burgesia mitjana i petita. Eren partidaris del sufragi universal ja que el partit havia aglutinat alguns demòcrates i republicans moderats.
Així doncs, es veu ben clar que al final la classe social que donava suport als dos partits era la mateixa. TORN PACÍFIC I EL SISTEMA L'objectiu del sistema era clar, assegurar l'estabilitat institucional. Quan el partit que governava demostrava desgast polític i no tenia suport a les corts. El rei cridava l'altre partit a governar i es convocaven eleccions per aconseguir els diputats necessaris per fer el govern. El sistema es va mantenir immutablement durant 20 anys gràcies a la corrupció polític i al fasejament electoral. Les tupinades es van convertir en una pràctica habitual amb el falsejament de censos, manipulació d'actes, compra de vots…
La situació era especialment escandalosa als districtes rurals i el sufragi censatari hi ajudava. La intenció era assegurar amplia majoria al partit de torn. Aquest sistema també es fonamentava en el caciquisme. Amb la influència d'aquests a les seves zones i amb la complicitat dels governadors civils ajudaven a la manipulació de les eleccions i controlaven l'administració com fos. El resultat es que no hi va haver ni una elecció neta. Alfons XII mort de tuberculosis al 1885 EL PERÍODE ESTABLE DE 1875-1898 El sistema de partits fa funcionar de manera impecable fins al desastre del 1898. Hi va haver 6 governs conservadors i 4 librelas.
El primer govern liberal de 1881 va introduir per les eleccions municipals del 1882 el sufragi universal. D'altra band, el primer gran problema a sortejar el règim va ser la mort del propi monarca el 1885 sense hereu, però amb la seva esposa embarassada. Cánovas dimiteix, suggereix a la reina que s'encarregui el govern Sagasta i el sistema reacciona tancant files amb el pacte del Pardo i es donava suport a Mª Cristina com a regent i es garantia la continuïtat de la monarquia com a tal. D'aquí en surt el govern llarg de Sagasta (1885-1890). Durant aquest període s'impulsen petites reformes com la llei d'associacions, l'abolició de l'esclavitud, judicis amb jurat, un nou codi civil…
Tot i que la mesura estreta fou el sufragi universal (pels homes de més de 25 anys) aprovat al 1890 per a tots els àmbits. PROBLEMES PEL SISTEMA A partir de 1890 el sistema i el seu torn pacífic van seguir el seu curs, però es començava a veure els primers signes de desgast d'aquest. Primer de tot els personalismes dels líders van comportar el desgast a dins dels partits. Les figures de Cánovas i Sagasta pesaven massa i hi havia dissidents dins del propi partit. D'altra banda, l'any 1897 Cánovas morirà assassinat en un atemptat. Amb això el règim perdia el que era el seu ideòleg i pare.
Per últim els problemes a les darreres colònies d'ultramar que tenia l'estat espanyol estaven enquistats i es van fer més grans les aspiracions autonomistes i independentistes cubanes i filipines, juntament amb el factor de desgast del sistema i certa crisi econòmica, conduirà al desastre de 198. Aquesta marcarà un punt d'inflexió en el sistema de la restauració. Sagasta Cánovas (mort) (acció directa) Siluela (regeneracionista). FORA DEL SISTEMA Amb el sistema de la restauració es va deixar les altres forces polítiques fora d'aquest, malgrat que algunes tenien diputats, la capacitat d'aconseguir el poder era irreal: republicans, carlins, nacionalistes, socialistes…
Tots queden al marge del sistema. ELS REPUBLICANS Després de la 1a república les forces republicanes estaven molt fragmentades: - POSSIBILISTES Emilio Castelar Van acceptar el joc aviat. Participaven del sistema i tenien posicions moderades. - PROGRESSISTES Zorrilla No descartaven l'acció directa en contra la monarquia arribant a influir en algún militar i intentant fer alguna insurrección que no va reeixir. - CENTRALISTES N. Salmeron Per la seva banda, el líder va fundar el partit republicà centralista volent ser el pal del paler (paraigües) de tots els republicans.
És a dir volia ajuntar a tots els republicans) - FEDERALISTES Pi i Margall A Catalunya eren els qui tenien més implantació amb Pi i Margall al capdavant. A nivell electoral van recular i també van patir divisions internes com la de Valentí Almirall. Totes aquestes opcions republicanes a partir de l'aprovació del sufragi universal de 1890 van provar de fer una coalició republicana amb l'Únió Republicana. Tot i així simplement van aconseguir una minoria, certament més quantiosa al parlament. La base del republicanisme es trobava a les classes populars i obreres, al carrer, les quals estaven canviant d'opcions a través de es aposres pel socialisme, l'anarquisme i l'internacionalisme.
Aquestes sobretot estaven calant fort a les grans ciutats i àrees industrials. ELS CARLINS Amb el final de la 3ª guerra carlina alguns líders destacats del carlisme van reconèixer a Alfons XII i el pretendent quedava exiliat. La ideologia quedava encara implantada a zones del País Basc, Navarra i Catalunya. A partir de 1886 els carlins van fer un replantejament a part de l'acte de Loredan: acceptaven el nou ordre liberal capitalista i ja no manifestaven a favor de l'antic règim, però s'oposaven a la democràcia, defensaven l'autoritat del rei carlí, el catolicisme i el foralisme. Alguns carlins van acabar-se escindint degut a que pensaven que no s'anava prou en contra del liberalisme.
Van formar el partit Catòlic Nacional en un gira cap a l'ultra dreta. El carlisme va intentar reorganitzar-se, ser un partir de masses intentant implantar-se a tot arreu, una oposició al sistema de la restauració, però només es van aconseguir algun diputat. ABANS: privilegiats / no privilegiats ARA: burgesia / proletariat - moviment obrer ludisme, associacions SINDICATS = al marge del sistema polític pels obrers MOVIMENT OBRER: - socialisme = societat socialista no classes socials s.
utòpic (no funciona) marxisme partits socialistes - anarquisme = arribar a l'anarquisme, individualisme, no hi ha propietat privada individual lluitar per si mateix col·lectiva anarcosindicalisme (via col·lectiva) CANVI = REVOLUCIÓ el poder és un engany, intentar millorar la situació fer revolució. ELS SOCIALISTES La industrialització també va provocar que a les grans ciutats i entre la classe obrera aparegués la consciència de classes ideologies que reivindicaven millores salarials i socials denunciant el capitalisme com un sistema injust. Aquests moviments serien antagonistes del sistema.
Les primeres mostres d'aquests moviments són exemples ludistes, l'incendi de la fàbrica Bonaplata (1835) o les societats de socors mutu (autoritzades al 1839). A partir de 1840 també apareixen les primeres organitzacions sindicals com l'associació de teixidors de Barcelona. Dins d'aquest context, lentament es va començar a difondre el socialisme a través de vessants com el socialisme utòpic. També els republicans federals difongueren algunes idees del socialisme. L'any 1879 es fundaria el PSOE amb Pablo Iglesias al capdavant. La implantació del socialisme seria lenta. ELS ANARQUISTES A Catalunya el moviment obrer majoritari seria l'anarquisme.
A partir de 1868 els ideals anarquistes es van difondre a través de les internacionals obreres de la mà de l'italià Giuseppe Fanelli. Això va provocar un impuls d'organitzacions obreres amb tendències clarament anarquistes: supressió de l'estat, col·lectivisme, acció directa… A partir de 1881 apareix la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola amb un gran nombre d'afectats a Catalunya. La repressió de l'estat i desacords interns van fer que l'assassinat de Cánovas, l'atemptat de Liceu o el de la processó de corpus. Aquestes accions van provocar encara més divisions internes amb destacats anarquistes (Federico Urales i Anselmo Lorenzo) condemnant el terrorisme.
Molts plantejaven la revolució social com a objectiu a mitjà termini a través d'organitzacions sindicals. Política que a principis del segle XX donaria els seus fruits. MÉS ES VA PERDRE A CUBA La gora que va vessar el got i va fer trontollar totalment el règim de la restauració va ser el problema cubà. Des de feia temps esperaven més autonomia, lliure comerç i participació a les corts espanyoles. El govern espanyol va ser incapaç de respondre a aquestes aspiracions fent que el separatisme cubà augmentés, n'és un exemple l'aparició del Partido Republicano Cubano de José Martí (1893).
L'ambient encara es va caldejar més amb la pujada d'aranzels als productes importats que no fossin de la península l'any 1891. Amb aquest context i amb els precedents d'intents de insurreccions l'any 1895 el Grito de Baire donà lloc a una rebel·lió generalitzada a l'illa de Santiago de Cuba i que es va estendre d'Oest a Est. El govern espanyol per contrarestar-ho encarregà a Martínez Campos sufocar (a revolta i després buscar una sortida política). Campos, però es va veure incapaç de fer el primer mandat.
REPRESSIÓ I INTERESSOS DEL EUA Martínez Campos, va ser substituit per Valeriano Weyler, que incià una política opresiva organitzant camps de concentració amb "possibles rebels" a les zones rurals. La solució de Weyler no funcionarà i els soldats espanyols patien la guerra de guerrilles a la selva i les malalties tropicals. A més a més la mort de Cánovas encara va desencadenar-ho tot més. El 1897 el general Ramon Blanco intentà controlar la situació fent concessions polítiques que ja anaven tard. Els independentistes tenien força control de l'illa i EUA els donava suport de fer el primer mandat. El 1898 EUA enviava el cuirassat Maine al port de l'Habana amb el pretext de protegir diplomàtics.
El cuirassat va esclatar morint part de la tripulació. Els EUA van declarar la guerra a Espanya culpant-los d'haver esclatat el vaixell i malgrat els esforços militars el desembre del 1898 es firmava la Pau de París amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines. EL MEU AVI VA ANAR A CUBA Malgrat la colonia cubana quedés lluny de Catalunya, el país no era aliè a la guerra. Les opinions eren diverses respecte el conflicte. D'una banda, la burgesia i les classes benestants van donar suport a la política espanyola i a la guerra. La pèrdua de la colònia suposaria la pèrdua de mercat i de beneficis econòmics. Es volia defensar un dels pocs mercats colonials que quedaven a l'estat.
D'altra banda, les classes populars que es veien obligades a lluita en aquesta guerra hi estaven en contra. Els únics que els van donar suport van ser els republicans federals en dret d'autodeterminació cubà. Les forces polítiques catalanes i publicacions catalanistes estaven a la expectativa. Donant un suport inicial a la política central, després van ser crítica amb el fracàs d'una sortida negociada. CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 - forta crisi moral i política - crisi econòmica - aparició de: la generació del 98, regeneracionisme, manifest de Polavieja EL DESASTRE DEL '98 La pèrdua de les colònies van suposar un punt d'inflexió clar per al règim de la restauració i el futur del país.
A l'inici de la crisi econòmica no es va deixar sentir perquè els indians van fer petites reformes a la hisenda per eixugar el deute de la guerra. A nivell polític, el règim resistia, però cada vegada les forces crítiques amb aquest eren més grans. El desastre del '98 suposava un cop molt fort moral i anímic ja que es desmontava el mite de l'imperi espanyol. Sorgeixen la generació del '98 i moviments intel·lectuals crítics com el regeneracionisme amb veus com Joaquim Costa al capdavant. Calia una regeneració política, donar pas al progrés de la ciència, millorar la situació de la població amb la feina, cultura, educació, una regeneració moral, social, política i econòmica del país.
Joaquim costa exigia accions directes per acabar amb els mals del país: millorar la situació del camp espanyol, potenciar les obres públiques i elevar el nivell educatiu i cultural del país. Per costa els problemes eren la base del sistema: caciquisme i corrupció, però defensava la vía d'un cirugià de ferro (líder fort) i l'imperialisme del nord d'Àfrica. El desastre del '98 suposava la fi d'una etapa de la restauració. Apareixeran nous actors polítics, ja que alhora amb la desaparició de Cànovas i la mort de Sagasta el 1903, es perdien els líders fundacionals de la restauració. Alguns d'aquests nous polítics van intentar aplicar la política regeneracionista.
Un exemple n'és el manifest de Polavieja, on el general amb el mateix nom apostava per fer certes reformes al sistema i descentralitzar un xic el poder. Al final aquestes reformes van acabar en petits canvis en el sistema, fent-lo continuar igual. D'altres conseqüències van ser la consolidació del catalanisme polític com a opció política. També l'exèrcit va ser molt criticat i ferit en el seu orgull, cosa que radicalitza alguns dels seus càrrecs que culpaven de tot plehat a la ineficiència política. Aquests s'acabarien convencent que calia augmenta la seva influència i presència en la política. INTERVENCIÓ DEL GENERAL VALERIANO WEYLER 1899. LA SOCIETAT A FINALS DEL S.
XIX La consolidació de l'estat liberal va fer que a finals de segle Espanya deixés enrere del tot els estaments de l'antic règim i passés a una societat de classes. Din de les classes dirigents de la noblesa va anar perdent la seva influència en favor de la burgesia industrial que anava creixent. A Espanya bona part de la noblesa terratinent va conservar un paper rellevant, però molts d'altres van haver de vendre el patrimoni a la burgesia creixen. La burgesia es va concentrar sobretot a les grans ciutat i zones industrialitzades, amb la peculiaritat que la majoria era alta burgesia i que la mitjana burgesia (petits empresaris) eren pocs.
D'altra banda la majoria de la població es concentrava en la classe treballadora. El 65% de la població eren pagesos (dels quals un 80% sense terres a l'estat). A Catalunya va ser on es van concentrat més onrers industrials, sobretot en el tèxtil. MOVIMENT OBRER A FINALS DEL S. XIX Amb el nou panorama social i la creixent industrialització a Catalunya, noves ideologies no van tardar a aparèixer. Als anys '30 ja hi ha exemples de sindicalisme i de fet les organitzacions obreres utilitzaven les vagues i serien prohibides als anys '40.
Tot plegat portarà a un estira i arronsa que acabarà amb l'exigència de prohibir altre cop sindicats l'any 1857, just dos anys després del que es considera la primera vaga general a l'estat espanyol (1855). Un punt d'inflexió clar seria l'arribada de l'internacionalisme a partir de 1868. A partir d'això, sindicalistes com Anselmo Lorenzo i Ramón Farge ajudes a difondre i a fer arrelar els ideals anarquistes a Catalunya, mentre que el cunyat de Karl Marx difonre més les idees socialistes a Madrid. El primer congrés de la federació nacional de l'AIT es va fer a Barcelona al 1879.
El moviment obrer anirà maldant entre la clandestinitat i intentar organitzar associacions de masses com la UGT l'any 1888. Per la seva banda, el governs feia un reformisme esteril. L'autèntic auge del sindicalisme, però, es donarà a Catalunya a inicis del s.XX. EL DRAMA DE LA PAGESIA: LA FIL·LOXERA A finals del s.XIX l'economia i la vida agrícola a Catalunya va patir un canvi radical degut a la plaga de la fil·loxera. Aquesta arrassava els ceps sense remei. Aquest fet va provoca un canvi en el camp, doncs van desaparèixer la majoria de ceps i això va abocar el desastre a molts pagesos.
D'altra banda, també hi va haver una forta crisi al camp degut a l'entrada de cereals importants més barats. Les conseqüències seran una crisi agrària, la baixada dels ingressos agraris i l'aplicació de mesures proteccionistes per intentar salvar la situació. És lògic, que el segon impuls que hi havia en la industrialització amb les noves fonts d'energia i aquesta situació agrària provoquen que l'èxode a les ciutats i zones industrials encara sigui més gran.