Restauració borbònica (1874-1898): sistema polític, crisis i nacionalismes

Actualitzat el · AprenAI

Apunts sobre la primera etapa de la Restauració borbònica: el sistema de torn dinàstic entre conservadors i liberals, les forces d'oposició (republicanisme, carlisme i moviment obrer), la situació econòmica i social, les crisis de finals de segle com el Desastre del 98, la Constitució de 1876 i l'origen del catalanisme polític.

Història d'Espanya · Selectivitat (PAU Catalunya)

24 pàgines · 8 temes · 24 flashcards · 14 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. El sistema de la Restauració i el torn dinàstic · p. 1-2
  2. 2. Les oposicions al sistema: republicanisme i carlisme · p. 3-4
  3. 3. El moviment obrer i l'anarquisme · p. 4-6
  4. 4. Economia i societat del segle XIX · p. 7-9
  5. 5. El Pacte del Pardo i la crisi agrària · p. 9-11
  6. 6. El Desastre del 98 i el regeneracionisme · p. 11-16
  7. 7. La Constitució de 1876 i els partits liberal i conservador · p. 17-20
  8. 8. El nacionalisme i el catalanisme polític · p. 21-24

1. El sistema de la Restauració i el torn dinàstic

Flashcards

Qui va fer el pronunciament de Sagunto el 1874?
El general Martínez Campos, que va permetre imposar la restauració borbònica amb Alfons XII.
Qui va fer el cop d'estat a Sandhurst?
Cánovas del Castillo, que volia una monarquia conservadora.
Què és el manifest de Sandhurst?
Document on s'explica com serà la restauració borbònica.
Què és una monarquia constitucional?
Sistema on hi ha lleis i divisió de poder que tothom ha de complir.

Preguntes tipus test

  1. Quin objectiu tenia la restauració borbònica davant la crisi de la 1a República?
    • a) Donar més poder polític als militars
    • b) Acabar amb la inestabilitat econòmica, política i social
    • c) Proclamar una nova república federal
    • d) Eliminar la monarquia constitucional

    Resposta: b) Acabar amb la inestabilitat econòmica, política i social. La restauració volia acabar amb la inestabilitat econòmica, política i social, i tornar a un sistema monàrquic conservador.

  2. Entre 1881 i 1883 governa Sagasta. Quin partit i quin líder governaven just abans?
    • a) Liberal, amb Sagasta
    • b) Conservador, amb Sagasta
    • c) Liberal, amb Cánovas
    • d) Conservador, amb Cánovas

    Resposta: d) Conservador, amb Cánovas. Entre 1875 i 1881 governava Cánovas, que era conservador. Després el relleu va passar als liberals de Sagasta, dins del torn entre els dos partits.

  3. Per què el monarca pot decidir el relleu del govern dins del sistema?
    • a) Perquè actua com a àrbitre de la vida política
    • b) Perquè l'exèrcit controla les eleccions
    • c) Perquè les eleccions no es fan durant la Restauració
    • d) Perquè governa directament sense partits

    Resposta: a) Perquè actua com a àrbitre de la vida política. La monarquia actua com a àrbitre de la vida política i, quan detecta que un partit es desgasta, permet que l'altre formi govern.

2. Les oposicions al sistema: republicanisme i carlisme

Flashcards

Ideals bàsics del republicanisme del segle XIX
Defensar la república com a forma d'estat, un Estat laic, reformes per als més necessitats, més importància de l'educació i el progrés científic.
Partit possibilista: líder i postura
Emilio Castelar. Acceptava el joc polític de la Restauració i defensava una participació minoritària del partit en el govern.
Partit Republicà Progressista: líder i via
Ruiz Zorrila. Defensava la via insurreccional.
Partit centralista: líder i via
Salmerón. Volia centralitzar totes les tendències republicanes i apostava per la lluita parlamentària.

Preguntes tipus test

  1. Un grup republicà creu que la república només es pot aconseguir amb un aixecament armat. Quin partit encaixa millor amb aquesta estratègia?
    • a) Partit Republicà Progressista
    • b) Partit centralista
    • c) Partit Republicà Federal
    • d) Partit possibilista

    Resposta: a) Partit Republicà Progressista. El Partit Republicà Progressista, liderat per Ruiz Zorrila, defensava la via insurreccional. El possibilista acceptava el joc polític de la Restauració i el centralista apostava per la lluita parlamentària.

  2. Quina conseqüència va tenir per a la Unió Republicana que els seus membres no arribessin a acords després de les eleccions?
    • a) Es va desfer la unió.
    • b) Va aconseguir la majoria absoluta al Parlament.
    • c) Es va convertir en un partit de masses.
    • d) Va adoptar la via insurreccional.

    Resposta: a) Es va desfer la unió.. Els republicans van obtenir una minoria en les eleccions, però entre ells no van arribar a acords i la unió es va desfer.

  3. Un republicà pensa que la millor manera de transformar l'Estat és presentar propostes i debatre-les al Parlament, sense fer servir la força. Quin partit podria defensar aquest plantejament?
    • a) Partit centralista (Salmerón)
    • b) Partit Tradicionalista
    • c) Comunió Tradicionalista
    • d) Partit Republicà Progressista (Ruiz Zorrila)

    Resposta: a) Partit centralista (Salmerón). El partit centralista de Salmerón tenia com a estratègia la lluita parlamentària. Els dos darrers són partits carlins, no republicans.

3. El moviment obrer i l'anarquisme

4. Economia i societat del segle XIX

5. El Pacte del Pardo i la crisi agrària

6. El Desastre del 98 i el regeneracionisme

7. La Constitució de 1876 i els partits liberal i conservador

8. El nacionalisme i el catalanisme polític

I 16 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

Restauració borbònica 1a Etapa de la Restauració (1874-1898) La inestabilitat del final de la 1a república acaba amb un cop d’estat del general Pavía (1874). Aquest retira la república. Al mateix temps, el general Martínez Campos fa un pronunciament a Sagunto i s’imposa la restauració borbònica amb Alfons XII, que passa a ser rei amb l’objectiu d’acabar amb la inestabilitat econòmica, polític i social, alhora que vol tornar a un sistema monàrquic conservador i evitar que els exèrcits es manifestin (acabar amb els cops d’estat i els pronunciaments).

Volen que l’exèrcit estigui a les ordres del govern civil Al manifest de Sandhurst s’explica com serà la restauració borbònica Aquest sistema de la restauració és un sistema conservador Canovas del Castillo és qui fa el cop d’estat a Sandhurst. Vol la monarquia conservadora. Alhora vol introduir el bipartidisme: 2 partits governants.

S’hi dona lloc a una monarquia constitucional: hi ha lleis i divisió de poder que tothom ha de cumplir La constitució del 1876 (per la qual es regeix el sistema) és molt conservadora Sistema de restauració → Canovas del Castillo (partit conservador líder) → idees en manifest de sandhurst → constitució conservadora influenciada pel bipartidisme anglès Hi ha dos partits escollits per “votacions”: conservador i liberal (es van alternant) Trets bàsics ● Alternança entre els partits dinàstics ● Partit liberal ● Partir conservador ● La monarquia actua com a àrbitre de la vida política ● L’exèrcit queda fora de la vida política per evitar pronunciaments i cops d’estat ● Bipartidisme La resturació és un torn dinàstic entre el partit conservador i el liberal Un dels dos partits governava i quan el monarca detectava que es desgastava, l’altre partit formava govern i guanyava les eleccions Governs de la restauració Cánovas era conservador mentre que Sagasta era liberal 1875-1881: Cánovas 1881-1883: Sagasta 1884-1885: Cánovas 1885-1890: Sagasta 1890-1892: Cánovas 1892-1895: Sagasta 1895-1897 Cánovas 1897:1899: Sagasta Al 1897 s’acavarà amb Cánovas del Castillo Aquests dos partits es van succeint fins al 1923, quan s’inicia la dictadura de Primo de Rivera Les forces de l’oposició al marge de la Restauració: El Republicanisme Aquestes tenen les bases populars més àmplies, tenen els següents òrgans de premsa: - La campana de Grècia, l’Esquella de la Torratxa Defensen la república com a forma d’estat, laics, més reformes pels més necessitats, més importància de l’educació i el progrés científic.

Dins dels republicans hi havia diferents partits: ● Partit possibilista (Emilio Castelar): Al 1876 entren en les eleccions i Castelar surt com a diputat per Barcelona. Tenia postures cada vegada més moderades. Acceptava el joc polític de la Restauració. Partidari d’una participació minotària del partit en el govern ● Partit Republicà Progressista (Ruiz Zorrila): Defensa la via isurrecional ● Partit centralista (Salmeron): No tenen gaire força a Catalunya. Volien centralitzar totes les tendències republicanes. Lluita parlamentària ● Partit Republicà Federal (Pi i Margall): Partit més influent a Catalunya.

Al 1883 es fa el 1r congrés regional federal on es fan les bases per un Estat Català amb el programa Federal al 1894 que es basa en un Estat Federal i reofrmisme social. Hi haurà una escissió de Valentí Almirall ● Societats civils: Associacions amb diares per exposar idees reublicanes, més força des de la població Al 1890 (Sagasta) s’aprova el sufragi universal i els republicans s’uneixen en la Unió Repulicana: unió de federals, centralistes i progresistes.

Les eleccions del 1998 aconsegueixen una minoria, però entre ells no arriban a acords i es desfarà la unió Les forces de l’oposició al marge de la Restauració: El Republicanisme Els carlistes volien que el germà de Ferrar VII governés, ho defensaran fins a la Guerra Civil. Dirigents: Cándido Nocedal i després el seu fill Ramon Nocedal Al 1888 es fundarà el Partido Tradicionalista Defensen un estat d’antic règim, encara defensaran el sistema absolutista. És la tradició més absoluta que es generacional Molt religiosos i conservadors Defensen a “Dios, la patria i el rey” Defensaran els furs, d’aquest sortirà el nacionalisme més conservador A Catalunya hi havia molts carlins.

Amb la intervenció del rei Alfons XII els van derrotar. Van intentar arribar al poder al País Basc i Navarra però finalment el general Martínez Campos els acaba derrotant l’any 1876 Aquesta derrota suposa l’abolició dels furs al País Basc i Navarra - Els furs són lleis tradicionals que no estan recollides en cap document perque estan establerts per les antigues generacions.

Es respecten per ser tradicionals - A Catalunya no es poden abolir perquè ja ho havia fer Ferran V amb el Decret de Nova Planta al 1714 Aquesta abolició vol dir que els impostos que rebien els habitants d’aquestes comunitats ja no serien tots per a ells, sinó que una part dels impostos anirien a l‘Estat central Als dos anys d’abolir els furs a aquestes comunitats, se’ls fa una concessió. Cobraran una part de la diputació i no hauran de pagar tants impostos L’església va fer pressió per canviar als carlins i al 1890 aquest van voler convertir-se en un partit de masses. Ells es van batejar amb el nom de Comunió Tradicionalista.

Al 1996 van aconseguir 10 diputats Les forces de l’oposició al marge de la Restauració: Moviment obrer (tot el s. XIX) ● Capitalisme: nova organitzacio de traball -> assalariat. Ofereixen la seva força laboral a canvi d’un salari. Els empresaris volen maximitzar els beneficis al mínim cost possible, el que provoca salaris baixos i condicions laborals precàries ● Al segle XIX va néixer la industrialització a Catalunya, i les fàbriques utilitzaven una mà d’obra assalariada.

Classes Antagòniques ● Burgesia: amos dels mitjans de producció (fàbriques, màquines, matèries primeres i dels productes que s’elaboren) ● Obrers (proletariat): Els treballadors, en el sistema capitalista, depenien d’un contracte laboral per garantir la seva subsistència. Això implicada que havien de vendre la seva força de treball a canvi d’un salari que sovint era insuficient per cobrir les seves necessitats bàsiques, deixant-los en una situació de vulnerabilitat i explotació. ● Salaris: amb proufeines donaven per menjar.

Calia que les dones i els fills (a partir de 6 anys) treballessin per mantenir a la família ● Jornades laborals: Molt llargues, 6/7 dies a la setmana amb jornades laborals d’aproximadament 12 hores. No hi havia cap protecció ni dret del treballador ● Habitatges: petits, miserables, vivien amuntegats. No tenien serveis de llum, aigua corrent, clavegueram, higiene i els carrers no eren empredrats ● Assistència mèdica: No hi havia assistència mèdica i les malalties infeccioses es propagaven ràpidament i afectaven una població molt vulnerable a causa de la mala alimentació i del treball esgotador.

No hi havia assistència mèdica gratuïta ● Escolarització: pocs infants anaven a l’escola Conflicte social (lluita de classes): Els treballadors van prendre consciència que calia millorar la seva situació, aquí sorgeix el moviement obrer en busca de la defensa dels drets dels treballadors - 1820: primeres protestes. Defensen el dret d’associació i la milllora de condicions laborals - 1840: primers sindicats. Defensa dels obrers.

Fins al Sexenni Democràtic no volien abolir el capitalisme, només el volen reformar Ideologies: ● Marxisme (Marx i Engels): dona lloc al socialisme/comunisme ● Anarquisme ● Reformistes: lluiten pels drets però no es posicionen Moviment obrer a la Restauració (primera etapa) El moviment obrer, que havia gaudit d’àmplies llibertats durant el sexenni democràtic va ser durament reprimit per Cánovas. Els sindicats i associacions, de predomini anarquista, varen ser declarats i·legals i els seus líders empresonats o desterrats. Com a reacció es va produir una radicalització. En 1878 i 1879 es produïren dos atemptats anarquistes contra Alfons XII (fallits). En 1893 un altre contra Martínez Campos.

També en 1893 i 1894 hi varen haver un parell a Barcelona. A Catalunya, Astúries i Andalusia hi haurà molta anarquisme Al 1879 Iglesias funda el PSOE, al començament segueix una línia marxista, una línia revolucionaria (dictadura del proletariat) Al 1881 estan governant els liberals. Sempre que hi ha un govern liberal hi ha més permissiviat, la repressió s’afluixa. Això va permetre ampliar la llei d’associacions. Gràcies a això es creen organitzacions de treballadors que defensen els drets dels obrers. Al 1888 es creat la UGT (Unió General del Treballador) un sindicat obrer.

Al principi tenen pocs afiliats, però després van augmentant i arribaran a ser una potencia política bastant forta Mentre que al centra arrela molt el marxisme, a Barcelona i Andalusia arrela molt més l’anarquisme ● Un sindicat neix per ajudar als treballadors a aconseguir drets mitjançant diferents eines amb els patrons, ex; manifestacions, vagues, assembleas (mai es presentarà a unes eleccions) ● El partit polític és el que es presenta a les eleccions per guanyar-les i formar govern El partit del PSOE és un partit clandestí i té una creixement molt lent. Defense el rigor electoral, la via parlamentària, la via legal i els drets dels obrers.

A Catalunya tindran poca influència tot i ser la població amb més massa obrera del país, però incidirà més l’anarquisme. Al 1888 neix la UGT i al 1910 l’anarquiste (CNT) defensant una acció directa ● No pot haver un partit anarquista perquè no creuen en un poder superior (govern) Processos de Montjuïc: condemnes per atemptats a Barcelona ECONOMIA S.XIX En general Espanya era un país rural i endarrerit econòmicament respecta a països industrialitzats a Europa.

En quan a la societat, encara perduraven alguns privilegis de l’Àntic Règim: molt poder de l’aristocràcia i de l’església ● Sector primari (terres) - latifundis: gran tamany de terra, endarrerits i sense gran conreació Les terres majoritàriament pertanyien a nobles i eglésies, amb el que produeixen ja viuen bé, no els hi cal fer molt més, no invertien, produïen i vivien en les seves terres. Exisita el greu problema del mal repartiments de les terres. Es donava amb mes intensitat a la meitat sud: Andalusia, Extremadura i Castella la Manxa. Es produeix un procés de privalització de les terres.

Es portarà a terme la desamortització de les terres de l’església i també dels Ajuntaments (es privatitzen les terres comunals i això va significar un perjudici per la classe baixa). El govern volia obtenir ingressos i al mateix temps millorar la situació dels camperols. Però la major part de terres van ser comprades per membres de la burguesia (els camperols no disposaven de diners suficients) i la situació al camp va continaur sent un problema per la gran quantiat de pagesos i sense terres i aquelles que no tenien conreació ● Sector secundari (la indústria) Les zones més industrialitzades eren Catalunya i el País Basc. Les principals indústries eren la tèxtil i la siderúrgica.

Els problemes més importants d’aquest sector eren: l’escàs mercat consumidor (tant a l’interior, com a les colònies que s’anaven independitzant). També l’elevat preu del carbó que s’havia d’importar sobretot d’Anglaterra (Londres) i resultava car. Davant d’això els empresaris industrials van optar per desenvolupar l’energia hidràullica situant indústries properes als rius Ter i Llobregat. Va ser les anomenades colònies indústrals que es van desenvolupar a Catalunya. També es van manifestar partidaris de mesures proteccionistes (posar aranzels als productes que s’importaven i que resultaven més barats que els fabricats a Espanya).

Això els va apropar a les postures polítiques del liberalisme més conservador. L’endarreriment d’acquest sector va provocar una dolenta situació dels treballadors de les fàbriques (proletaris). Els obrers s’organitzaren creant partits polítics i sindicats per defensar els seus interessos. Però davant les escasses millores es van produir molts conflictes entre obrers i empresaris. Van destacar a Espanya els grups anarquistes (pincipalment a Catalunya i a Ansalusia) Paternalisme (amb el poble sense el poble): Negoci rodó. Vivien amb un sou que només funcionava dins de la colònia, fent que tot el que pagaven tornava al burgés.

A més no arrivaven les protestes ni moviments obrers de la ciutat No havia un mercat intern de consum, el tèxtil era per fer robes, els obrers no podien comprar tèxtils. Els obrers no es podrien comprar tèxtils, per tant només la burgesia els comprava i no hi havia mercat intern de consum Era més barat comprar productes exportats que de fabricació interna, llavors van posar l’aranzel proteccionista Aranzel proteccionista: Incrementar amb impostos els productes exportats perquè fossin més cars que els productes produïts localment.

Reacció: demanar al govern de posar això per protegir la seva producció ● Això era més protegit pels conservadors, serà un element de lluita entre els partits polítics ● Transports Es van invertir molts recursos en la creació d’una xarxa de ferrocarrils. Es va dissenyar un sistema radial amb centre al centre. Un problema va ser el diferent ample de via perquè era diferent a l’europeu i va dificultar les comunicacions amb la resta d’Europa.

Moltes persones van preferir invertir en la construcció del ferrocarril abans d’invertir en la creació d’indústries (eren inversions més segures) ● Societat Durant el segle XIX la població va crèixer (passa de 10,5 milions a 18,5 milions), però ho va fer menys que a la resta d’Europa occidental Es va incrementar l’emigració cap a Amèrica: sobretot des de Galícia, Astúries o Andalusia També va crèixer l’emigració cap a les ciutats, fet anomenat èxode rural. Les principals ciutats receptores van ser el centre i Barcelona. Es va produïr el creixement dels eixamples i de les perifèries urbanes. L’esperança era molt baixa (35) a principis del Segle XIX. La dels infants també.

En la ciutat hi havia l’esperança, no volien ser manats com una família pel camp En el camp hi havia seguretat, una casa i feina, però els manava una família Les crisis polítiques de la 1º etapa de la restauració ● Pacto del Pardo ● Crisi agrària ● Indústria ● El Desastre del 98 El 1898 separa la primera etapa de la segona Pacto del Pardo Alfons XII acaba al 1885 i fins al 1905 que entra Alfons XIII està Maria Cristina i surt el temor de la desestabilització del sistema (desequilibris dins del sistema).

Això fa qu eliberals i conservadors signin el Pacte del Pardo: dóna pas a un govern liberal, govern llarg de Sagasta (85-90) durant el qual es va fer l’abolició de l’esclavitud, llei d’associacions i el sufragi universal masculí. El problema és que a l’hora pràctica va seguir el caciquisme i la corrupció, cosa que va comportar molts problemes a inicis del s.XX, la massa del pais no participa en la vida política tot i en teoria haver-hi una democràcia Pacte del pardo: passi el que passi es continuarà amb un model de govern liberal Crisi agrària Causes: - - Primera causa: aquesta crisi va ser per la importacio del blat i farina després de males collites (1879-82).

Això va fer que s’hagin de comprar els cerelas de l’exterior i comporta la baixada dels preus i desaparició dels beneficis Segona causa: 1879 arribada de la plaga de la filoxera a Catalunya. Els anys anteriors arriba a França el que suposà un augment per Catalunya que ocupa el lloc de França en l’exportació de vi, però ara als 80’s s’arriba a la pèrdua de la vinya autòctona Conseqüències: - 1a conseqüència: conflicte rebassaire; destrucció de vinyes per la filoxera fa que els propietaris volguin canviar els contractes que hi havia per uns altres menys duradors als quals els rabassarires que havien invertit no volien perquè passaven a ser simples arrendataris.

Al 1891 es funda UNIÓ DE RABASSAIRES. De 1917-22 la situació es torna molt violenta al camp català i es funda UNIÓ DE RABASSAIRES (sindicat majoritari) i altres cultivadors del camp - 2a conseqüència: Cánovas del Castillo aprova l’aranzel proteccionista al 1891. Era l’aranzel més fort for wheat and carbó que no pas per la indústria, cosa que va fer que la indústria s’enderrerís.

Els primers anys de la Restauració (1876-86) van conèixer una època d’eufòria per a la indústria catalana que va coincidir amb l’eufoòria vitícola i que es coneix amb el nom de la FEBRE D’OR, però tot i aquest creixement l’estructura industrial catalana es mantenia dins les mateixes pautes del període anterior: predomini de les petites indústries de tipus familiar, tècniques endarrerides si les comprarem amb les europees i manca d’un mercat nacional homogeni. ● La indústria catalana cotonera es va veure afectada per la crisi agrària, amb la conseqüent reducció de la demanda de productes tèxtils.

L’acció dels fabricants es va centrar, en lloc de modernitzar-se, a impredir la presència de la competència estrangera i a exigir uns nivells de protecció duaners que els asseguressin la reserva exclusiva del mercat interior i sobretot del colonial (Cuba, Puerto Rico i les Filipines) ● El sorgiment de la indústria siderúrgica de Biscaia va estar intimament relacionat amb la gran eufòria de l’explotació de mineral de ferro. El fet, excepcional en el conjunt de la Península, que un good sector de la burgesia participés conjuntament amb companyies britàniques dels guanys de l’explotació de les mines de ferro, va possibilitar l’acumulació de capitals en mans dels empresaris d’aquest indret.

Això va fer possible el llançament de la siderúrgia a partir de 1882 i que aquesta es convertís en un dels sectors més poderosos de la indústria espanyola. Però a partir de la dècada de 1890, la siderúrgia no va poder fer front a les innovacions tecnològiques introduïdes a Gran Bretanya i Alemanya. La devallada de les exportacions va obligar aquesta indústria a centrar-se en el mercat espanyol. La conversió al proteccionisme dels grans industrials va anar acompanyada de la creació d’un consorci industrial siderúrgic que suprimir la competència entre les empreses, repartia el mercat espanyol i fixava preus monopolístics.

Desastre del 98 ● L’imperi colonial espanyol desde 1824, Espanya només tenia les colònies de Puerto Rico i Cu, i les Filipines i altres illes petites al Pacific. Cu era la principal possessió, amb interessos i negocis importants espanyols i amb un gran flux d’emigració espanyola. La vida econòmica es basava en plantació de sucre, cafè and cigarretes. Els espanyols volien anar a CU per fer-se rics. Hi havia molts esclaus. De sucre, cafè i cigarretes n’havien d’importar a Espanyaa però havien de comprar obligatòriament productes espanyols tenint USA al costat. ● La política aranzelària que imposaven els governs espanyols convertia les illes en mercats captius.

Estaven obligats a comprar a elevats preus els productes espanyols, fonamental el wheat castellà i els teixits catalans, la legislació espanyols els dificultava l’exportació cap a Europa o USA. Els espanyols posaven estriccions, forbidennes, etc. per a que això no pogués passar, com a conseqüència la satisfacció a Espanya va disminuir ● El cas de les Filipines va ser diferent: spanish population was few, interessos econòmics espanyols es basaen en la producció de cigarretes i va ser una porta d’intercanvis amb àsia, l’illa estava controlada per militars i hi havia presència d’ordres religiosos.

A escala política, aquests territoris tenien un tractament colonial i no tenien cap dret a enviar representats a les corts espanyoles ni a tenir institucions de govern o a intervenir en l’elaboració de les lleis que afectanven les illes. Conveni de Zanjón del 1878 es van pactar mesures per: ● facilitat l’autonomia de la colònia ● abolir l’esclavitud ● presència de diputats de la colònia al Parlament espanyol. El sector més intransigent, oposat a les reformes va formar el Partido Unión Constitucional. Els grups més progressistes van fundar el Partido Liberal de Cu. La majoria dels polítics espanyols no estaven d’acord en donar l’autornia a aquesta.

Sagastam durant els governs liberals, no va poder aconseguir finalitzar l’esclavitud fins al 1888. Es va fer un Pla de Reformes Colonials que va ser rebutjat a les Corts. El malestar de la població de la colònia va augmentar a partir del 1891, quan Espanya va introduïr un impost a la importació de productes que no procedien d’Espanya: Aranzel Cánovas. Aquesta mesura va incomodar USA, que comprava una bona part del sucre i cigarrets de la colònia tot i que havia de pagar forst aranzels per aquests productes. ● L’esclat de la guerra: l’incompliment dels compromisos del Conveni de Zanjón, el nou aranzel i el suport estatunidenc va fer que el 1895 es reiniciés el conflicte.

La insurrecció es va iniciar a Baire (Grito de Baire) Líder: José Martí, fundador del Partido Revolucionario. Principals dirigents militars: Maceo i Máximo Gómez. Comença la independència amb guerres. Els intents d’Espanya per posar fi al conflicte van combinar el diàleg, en elcas dek general Martínez Campos (enviat per intentar solucionar el conflicte pacifícament però no s’en surt i posen a Weyler) i una forta repressió, en el cas de Weyler (va encendre els ànims i USA va iniciar una campanya de premsa contra Espanya). Weyler, va forçar als camperols a concentrar-se en unes villes determinades i va castigar als presoners rebels.

Espanya va enviar uns 200.000 soldats a l’illa, molts els quals estaven malament a causa de les malalties tropicals i la manca de serveis sanitaris. Les tropes espanyoles no van poder derrotar militarment els insurrectes. A Espanya, l’assassinat de Cánovas del Castillo (a favor de Weyler) l’any 1897, va donar lloc a un imprevist canvi de govern. Sagasta, el nou president, va iniciar una estratègia de conciliació: ● va sustituir el general Weyler ● va decretar l’autonomia de la colònia ● el sufragi universal masculí ● la igualtat de drets entre insulars i peninsulars i l’autonomia arenzelària Amb tot, les mesures van arribar massa tard per convèncer els partidaris de la independència.

Volien fer veure que tindran estatut però ja era massa tard, ja que estaven enfadats. Els americans van enviar un vaixell al port per intentar defensar els interessos de la illa però un va explotar i ho van fer servir com a excusa per declarar la guerra a Espanya. La insurrecció filipina El malestar provenia del descontentament de la població amb els mètodes de l’administració espanyola i l’excessiu poder dels ordres religiosos LA GUERRA CONTRA ELS ESTATS UNITS I LA PÈRDUA DE LES ÚLTIMES COLÒNIES La política espanyola havia intentar evitar un enfrontament amb USA. Per la seva banda, l’opinió pública i la majoria dels polítics estatunidencs eren favoredors a la intervenció militar.

La insurrecció cu va ser l’oportunitat per mostrar el suport de USA als independentistes de la colònia d’Amèrica. McKinley, enviava armes als rebels per via marítima, va decidir a intervenir directament en el conflicte. USA va fer servir com a excusa per declarar la guerra l’explosió i enfonsament del ser vaixell de guerra que estava a l’Havana. Espanya no volia renunciar a l’illa i va provocar l’enfrontament entre els dos països. Com a extensió del conflicte, es va reprendre la insurecció a Filipines. El potencial militar dels Estats Units va destruïr fàcilment la flota espanyola en dos conflictes navals, Santiago i Cavite (Filipines).

Aquest desastre va fer que el govern espanyol demanés la pau. Es va firmar el TRactar de Paris i Espanya va cedir les tres colònies als Estats Units. També es van vendre les últimes colònies del Pacífic a Alemanya, ja que no les podien mantenir. Conseqüències del desastre del 98 La derrota en la guerra amb USA va resultar humiliant per la societat espanyola i va comportar commoció moral i col·lectiva. L’impacte es coneix com el “desastre del 98”. Va despertar les consciències dels seus contemporanis mostrant el panorama d’un imperi derrotat i d’un país en crisi.

El desastre va originar un profund pessimisme, que es va fer veure en un grup de liderats i pensadors: Generación del 98 (Pío Baroja, Miguel de Unamuno, Antonio Machado…). Van intentar analitzar el “issue d’Espanya” en un sentit crític, i van argumentar que després de les pèrdues, s0havia de fer una regeneració moral, social i cultural del país.

La guerra va comportar algunes pèrdues materials a la colònia, no va ser així a la metòpoli on van tenir fins i tot algun efecte positiu: ● els efectes econòmics van ser greus a llarg termini perquè van significar la pèrdua dels ingressos procedents de les colònies, com també d’uns mercats preferents ● d’altra banda, la tornada a Espanya de diners de la colònia americana va ser l’origen de nous bancs i va permetre la recuperació econòmica d’Espanya en iniciar-se el segle XX ● el desastre del 98 també va posar en una situació molt delicada el sistema de la Restauració i els dos partitis polítics del torn ● la crisi va estimular també el creixement dels moviments nacionalistes a Catalunya i pa, on es va denuciar la incapacitat dels partits dinàstics.

La necessitat de renovació i regeneració del sistema polític i de la societat espanyola va ser àmpliament defensada pel corrent regeneracionista, que va denunciar els efectes del sistema de la Restauració Conseqüencies del desastre del 98: corrent regeneracionista Amb l’objectiu de sortir d’aquesta època de crisi en la que han entrat sorgeix el Regeneracionisme. Durant el sexenni democràtic es va voler modernitzar a Espanya. Un cop perd la guerra, recuperen aquesta filosofia per modernitzar-la i fer-la avançar. Aleshores, un grup d’intel·lectuals es junta i creen la Institución Libre de Enseñanza. Aquesta està formada per professors d’universitats.

Com en aquella època no hi havoa llibertat de càtedra, és a dir, que no els deixaven ensenyar el que volguessis, aquests professors marxen de la universitat i creen aquesta institució. Un dels intel3lectuaks més importants va ser Giner de los Ríos D’altra banda, entra a Esapnya un corrent anomentat Krausisme. Aquest defensa que l’educació ha de basar-se en l’aspecte científic i no ha de ternir cap relació amb l’església. Les classes havien de basar-se en el rigor, no en les supersticions. La Institución Libre de Enseñanza considera que l’església tenia massa pes a l’educació. La societat en aquest moment era molt catòlica i amb un mentalitat molt tancada.

Aleshores la ILE agafa les idees del regeneracionisme i fa una crítica de la història d’Espanya amb l’objectiu de regenerar la societat El lema del regeneracionisme es “escuela, despensa y siete llaves al sepulcro del Cid”. Escuela perquè la gent ha de tenir accés a l’educació; despensa perquè si la gent estudiar, podrà omplir la seva despensa; y siete llaves al sepulcro del Cid perquè volen deixar enrere la idea de que Espanya és un gran potència, un gran imperi i ser més realistes. En aquesta època sorgeixen paral·lelament uns grans autors literaris que formen la generació del 98.

Aquesta és una generació de literats que tenen una visió pessimista ii que tamb´´e reflexionen sobre el que ha passat. Consequüències del desastre del 98 a Catalunya: A CATALUNYA: les conseqüències del 98 a Catalunya, el desastre va tenir conseqüències immediates: ● en el terreny econòmic, les exportacions catalanes a les antigues colònies van experimentar una reducció considerable, i, a més, s’havia de fer front a l’elevat endeutament provocat per l’alt cost de la guerra.

De tota manera, la repatriació de capitals realitzada pels “indians” va moderar els efectes econòmics del 98 ● la repercussió política més immediata va ser l’enfrontament amb el primer govern de la postguerra, el conservador, presidit per Silvela, arrel de l’increment d’impostos per pagar els deutes de la guerra (reforma Villaverde) ○ la reacció dels gremis de comerciants de barna va ser negar-se a pagar i van protagonitzar el Tancament de Caixes 1899.

La resposta repressiva va incrementar la irritació contra el govern i els partits dinàstics ● davant d’aquesta situació, sectors importants de la urgesia van començar a prendre consciència de la incapacitat dels partits dinàstics de la Restauració per desenvolupar una política renovadora i van donar el seu suport a les noves formacions catalanistes, que reivindicaven l’autonomia i prometien una política modernitzadora de l’Estat espanyol ● del tancant de caixes va sortir una entesa política entre les entitats econòmiques, culturals i ciutadans d’havien mobilitzat contra el govern i els grups polítics catalanistes per crear una candidatura política per fer caure als partits dinàstics a les eleccions de 1901.

a tota Catalunya la crisi de 1898 va comportar la fi del torn pacífic i la irrupció de noves forces a l’escena política ● moviment regeneracionista: Joaquim Costa: té el suport de les classes mitjanes, necessitat de deixar enrere els mites del passat, modernitzar l’economia i la societat i ser alfaets. renocació des de dalt. tots els intents fracassen ● moviment nacionalistes catalans i ascos: incrementen molt perquè industrials veien com els partits dinàstics no podien fer una política renovadora.

esclata el tancament de caixes: la reina maria cristina al 1899 en un intent regeneracionista crida a formar govern al conservador Francismo Silvela i deixa entrar a gent com Duran i as (conservador català) i Polavieja per fer una sèrie de reformes que van ser la reforma fiscal del ministre villaverde: nous impostos per fer front als deutes de la guerra, però a catalunya els comerciants es neguen a pagar-los i són recolzats per impostos per fer front als deutes de la guerra, però a catalunya els comerciants es neguen a pagar-los i són recolzats per l’alacalde robert que no volia fer fora als comerciants.

duran i as i polavieja dimiteixen, la societat creu que ha estat enganyada per Silvela i les èlits catalanes es van separant cada cop més de les centrals i el catalanisme va agafant força.

Constitució del 1876 ● El rei té més poder que el parlament ● El rei és el moderador entre els dos partits polítics i intenta que el poder vagi canviat de mans de manera política ● Els senadors són vitalicis: els senadors provenienn de les élits més poderoses i conservadores ● El rei escollia als senadors ● La constitució va ser pactada entre les élits socials i de caràcter moderat ● Sobirania compartida entre les corts i la corona, no és del poble ○ les corts estan formades per gent que ha elegit el monarca, i provenen també de les élits altes ● La corona té dret a vet: pot decidir parar una llei o reforma ○ té potestat legislativa compartida amb les corts: les lleis estan fetes per les corts i el rei les ha d’acceptar ○ nomenament de ministres: no es monarquia absoluta però si que és molt corrupta ● Les corts s’organitzen en dues cambres: el congrés i el senat ○ poder legislatiu triat pel rei ● Confessionalitat catòlica de l’Estat: la religió oficial dels país és la catòlica ● El clero rebia un pressupost per part de l’Estat ○ no hi havia la possibilitat de donar part dels ingressos a l’esglèsia ● Declaració de drets: si es donava el dreat a la impremta es podien donar lloc a oposicions ○ tot i que a l’hora pràctica es restringia molt la llibertat d’impremta ● Llei de 1879: sufragi sensatari (flexible) ○ voten els homes de majoria d’edat de les altes élits, la resta no vota ○ el govern decideix si es pot arribar a un sufragi universal ● Estat molt centralitzat: com és una constitució conservadora es parteix de la idea central: ○ la capital com el centre i tot s’organitza a partir d’aquesta ○ el poder local queda molt retallat, i el que hi ha funciona com a transmissió del poder central ● Poder judicial: s’havien de presentar oposicions als jutges, però amb tanta corrupció no s’hi podria fer res CONSTITUCIÓ MOLT CONSERVADORA!!

Liberals vs.

conservadors Trets comuns entre els liberals i els conservadors ● Els dos partits acceptaven el torn pacífic ● Els dos eren partits de minories d’élits econòmiques i de classe mitjana acomodada ○ els conservadors tenien més propietats agrícoles ○ entre els liberals hi havia més professions ● Els dos defensen la monarquia i la constitució del 76: la propietat privada i la consolidació de l’estat liberal unitari i centralista Trets diferenciadors entre els liberals i els conservadors Partit conservador: Cànovas del Catillo ● Líder: Cànovas del Castillo ○ defensa l’església i l’ordre social ○ immobilisme social ○ sufragi censatar ○ desconfien d’una ampliació de les llibertats ● Líder Catalunya: Manuel Duran i Bas.

Diari de Barcelona. S’oposen a la voluntat centralitzadora de Cànovas Partit liberal: Práxedes Mateo Sagasta ● Líder: Práxedes Mateo Sagasta. Antics progressistes i unionites, també alguns exrepublicants moderats ○ més laics i progressistes ○ defensen el sufragi universal ○ ampliació de llibertats ○ reformisme social ○ volen treure privilegis de l’esglèsia i les grans èlits ● Líder Catalunya: Victor Balaguer i Francesc Rius i Taulet. Diari “La Vanguardia”.

Defensen les llibertats individuals, menys influència de l’esglèsia i sufragi universal Nacionalisme a la 1a etapa de la restauració Cànovas i Sagasta van continuar amb el procés de creació d’un Estat Espanyol centralitzar: poder concentrat a la capital i uniformat (mateix dret, mateixa educació, administració única) i van iniciar una cofificació de les lleis segons el model castellà que anul·lava els codis regionals (amenaçava el codi civil català). Es va produir una reacció contra aquest estat centralista i un enfrontament entre el nacionalisme castellà i els perifèrics (català, asc i gallec) El nacionalisme era una tendència general a Europa.

Considerava com a nació les viles que tenien una mateixa llengua, una història passada amb els que havia donat personalitat i uns drets i costums particulars catalanisme polític A catalunya es va anar construïnt un nou catalanisme, reunia dues idees principals ● progrés, procedent del federalisme. volia la república, laïcisme i increment dels drets democràtics i socials: es convertí en una força política durant el sexenni revolucionari i després amb la 1º rep.

● tradició, procedent del carlisme L’originalitat del catalisme va ser aquesta mix: modernitat (transformació industrial, política) i la tradició de la llengua i dels símbols del passat propi El federalimse Els pensadors rep i fed defensaven la necessitat d’una política catalana particular. En el període de 1868 a 1874 (sexenni revolucionari, 1873-74 1º república) el partit REP DEMOCRÀTIC FEDERAL fou la forá hegemònica a Catalunya.

En 1869 VALENTÍ ALMIRALL va promoure el pacte de Tortosa, que reclamava una nova organització federal de l’estat espanyol, la descentralització que fes possible de reconstruir l’antiga Corona d’Aragó A la 1º etapa de la restauració: la constitució de 1873 va significar un intent no reeixit de dur a la pràctica aquest progecte democratitzador i descentralitzador.

Un cop restaurat l’ordre i la monarquia, el deferalisme va hver de cercar noves estratègies, Aleshores VALENTÍ ALMIRALL reconduí el moviment cap a posicions nacionalistes: s’escindeix del partit rep democràtic al 1881 i la seva idea era que s’havia de proclamar un estat català a de pactar la federació amb les altres villes hispàniques perquè l’estat centralista no deixava progressar la perifèria més avançada com catalunya. ● 1879: crea el diari català: unir totes les vessants del catalanisme i aconseguir un acord per crear un estat català ● 1880: organitza el congrés catalanista ● 1882: fundà el CENTRE CATALÀ entitat cultural que volia agrupar les forces catalanistes de totes les tendències.

Nomes aconseguí d’atrahre les classes mitjanes i la intel·lectual laica i democràtica. El Centre Català es limitava a adreçar protestes al govern central quan aquest prenia una decisió política contràtia als interessos catalans. Valentí Almirall és l’impulsor del catalanisme polític, del pas del federalisme de Pi (fou el principal inspurador de federalisme, defensava un estat com a resultat de pactes entre individu, municipis i regió). Així Espanya o Ibèria amb Portugal havia d’ésser el resultat de la federació voluntària dels diferents villes de la Penínusla al catalanisme polític.

● 1883: s’organitza el congrés catalanista ● 1885: en una reunió a la ciutat es redacta un document de protesta contra dues amenaces: unificació del codi civil i un tractat comercial amb anglaterra i frança que preparva el govern.

Aquest document s’anomena MEMORIAL DE GREUGES i fou presentat a Alfons XII i era un al·legat en defensa de la indústria, el dret i la personalitat cultural dels catalans enfront la uniformització, la castellanització i el centralisme, ● 1886: publica LO CATALANISME on establis els fonts ideològics d’un catalanisme PROGRESSISTA, que reconeix la realitat historiocultural de catalunya, el seu particularisme, en la llengua i el dret civil propi i la seva intervenció regeneracionista dins d’espanya. no volia la separacuño de catalunya de l’estat espanyol, però tampoc la unificació. la seva concepció del catalanisme fou sempre contrària a qualsevol argumentació separatista.

considerava que catalunya representava un element de progrés per a espanya i la revitalització de catalunya fruit de la que descentralització política comportaria una profunda transformació i regeneració de la vida política espanuola. rep laic i progressista. representa l’evolució des del rep federal fins al catalanisme laic, democràtic i d’esquerres ● la campanya en defensa del dret civil (lleis pròpies de catalunya → furs) va tenir èxit però el moviemtn d’Almirall no va atraure a la riquesa catalana per organitzar un partit polític perquè era massa deferal i la riquesa continuava cotant els partits dinàstics. per l’altre costat tampoc va atreure els fons populars.

aquestes discrepàncies es veuen molt clarament en els dos congressos i per tant el projecte d’almirall de crear un partit que arreplegués els diferents corrents ideològics del catalanisme va fracassar. CATALISME CONSERVADOR Els elements socials més conservadors (riquesa i l’esglèsia) van ser els que un cop fracassat ell catalanisme progressista d’Almirall, van donar força a les reivindicacions autonòmiques de Catalunya. El 1887 el grup més conservador del centre català (centre catalanista, entitat cultural d’Almirall) s’escindñi per fundar LA LLIGA DE CATALUNYA La lliga de Catalunya: va sintotitzar amb la riquesa que començava a desmarcar-se pels partits dinàstics.

Al 1888 fan el missatge a la regina adreçat a maria cristina demanant autonomia i al 1889 fan la campanya en defensa del dret català i el govern la va respectar: fou la primera victòria del catalanisme Vigatanisme: moviment català cultural de Vic que impulsa a tots els eclesiàsttic que gavien donat suport al carlisme i en oposició al liberalisme després que la Santa Seu donés suport a Alfons XII (Restauració primera) i anaven cap a posicions d’un catalanisme conservaodr Aquest moviment estar’a liderat per Josep Torras, refusa qualsevol platejament revolucionari i defensa la tornada al sistema de l’edat mitjana, defensen un regionalisme.

És el catalanisme més conservador i una alternativa catòlica i conservadora en la família, la propietat i la religió Altres partits conservadors: Unió Catalanista: es funda l’any 1891 i és una confederació d’entitats catalanistes de la qual formaven part gent diversa però que pertanyien a classes iguals intel·lectuals com Narcís Verdaguer, Domènech i Muntaner, polítics com Prat i eclesiàstics com Torras.

Va preparar una reunió de representatns de tot el principat, que es va reunir a Manresa i van aprovar LES VASES DE MANRESA ● Eren com un estatus d’autonomia ● Fixaven un repartiment dels guanys del govern entre el poder central i el regional ● Plena sovirania de Catalunya en el govern interior ● Competències en matèria legilslativa, educació, justícia, ordre… ● Tornar a les celles constitucions catalanes Sintetitzaven les aspiracions autonomistes que volia el reconeixemnt de l’autonomia, el respecte a la llengua i cultura pròpies i la fixació d’unes corst atrivuides.

Tenien un cataràcter medieval i presentaven un regionalisme tradicionalisme i corporatiu (amplia autonomia per CAtalunya, no federalisme per tota Espanya) Els postulars es van arrelar entre els rics catalans després del 98. Aquests van rechazar els partits hogemònics de la restauració tot seguint el desastre del 98. Centre Nacional Català ● Surt al 1990 i esta format per pofessionals joves vocats políticament con Prat o Camvó, volien intervenia en el catalaisme en la política via electoral Lliga Regionalista ● Tots dos es complementes, uns són més intelectuals i els altres més intel·lectuals.

Es presentaran a les eleccions del 1901: candidatura dels quatre presidents, serà la primera vegada que es presentaran a unes eleccions i a Catalunya tindran èxit davant dels partits dinàstics. ● Molta foprça entre ls sectos professionals i gran propietaris, tindran la força dins el catalanisme polític durant la primera meitat del S.XX.

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat