La Fallida del Sistema de la Restauració a Espanya (1898-1931)

I 30 flashcards i 20 preguntes més al document.

Text del document

1 LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) TEMA 3 0. CONTEXT SOCIAL I ECONÒMIC 0.1 POBLACIÓ A ESPANYA DURANT EL SEGLE XIX Creixement demogràfic limitat : Als principals països europeus créixer de manera vertiginosa (s. XIX). A Espanya creix però no tant 1797: 11 milions d'habitants 1877: 16 milions 1900: +18 milions. Millores en la dieta i expansió de conreus augment població. Però: natalitat i mortalitat molt elevades . Alta taxa de mortalitat per guerres, epidèmies i escás creixement de la industria.

A CATALUNYA: créixer més que la resta d'Espanya (inicia a la 2n 1/2 s.XIX) Exode rural venia a treballar a les fàbriques catalanes L'exode rural, un país rural i el creixement de les ciutats Èxode rural cap a ciutats com Barcelona, Madrid i Bilbao. Migració cap a Amèrica Llatina (Cuba, Argentina, Mèxic) indians eren catalán que viatjaren a Cuba en la recerca de fortuna.

Formació d'una clase urbana País majoritàriament agrícola 80 % de la població vivia encara en localitats que no superaven els 10.000 habitants Una societat gairebé analfabeta 1900 un 56% d'adults no sabien llegir entre les dones % + 2 Nobles i Clergues (Propietaris) No conreen les terres, viuen de rendes Arrendataris (Pagesos) Conreen la terra, però han de pagar rendes als propietaris Repartiment de la collita Petita part per als pagesos (subsistència mínima) Gran part per als propietaris (renda passiva) El caràcter rendista i poc emprenedor dels propietaris Constituïa un fre que impedia que a Espanya es produís un impuls econòmic semblant al de altres països europeus El paper de la dona al segle xixi principis del segle xx Paper determinat pels valors burgesos i de la concepció catòlica i tradicional de la vida.

S'esperava de les dones de la burgesia i les classes mitjanes es que es cassessin i tinguessin fills pocs estudis i una moralitat estricta Les obreres, pageses i jornaleres que, a més de les feines domèstiques, també eren treballadores 0.2 LES TRANSFORMACIONS AGRÍCOLES Agricultura a principis del segle xix Control de la terra per l'Església i la noblesa poca modernització.

o No inversió en maquinària o No es busca més rendiment de les seves terres Desamortitzacions i conseqüències Desamortització de Mendizábal (1835) Els béns dels ordres religiosos per fer front al deute públic de la Primera Guerra Carlina 3 Desamortització Madoz (1855) Les terres cultivables del patrimoni municipal, estatal i de les ordres militars. Conseqüències o Redistribució de terres (però només per a terratinents).

o Inestabilitat i inseguretat per a molts agricultors perdren els drets d'ús dels béns comunals proletarització de la pagesia o Ampliació de les terres cultivades no nova classe de terratinents emprenedors i actius, però si important ampliació de les terres cultivades destinades als cereals Els avenços en l'agricultura comercial A la costa mediterrània una agricultura orientada a la comercialització, tant al mercat interior com exterior. (vinya, cítrics, arròs, l'oli d'oliva o l'espart) Catalunya: desenvolupament d'una agricultura comercial (vinya, olivera, cítrics).

o Els contractes a llarg termini havien permès als pagesos tenir el domini útil de la terra 0.3 INDÚSTRIA Revolució Industrial només arribaria a Catalunya i el País Basc Catalunya: indústria tèxtil cotonera . o Imitació del model industrial anglès. Maquinària, tecnología, el seu model de colònia industrial i estudiaren les estratègies comercials. o El proteccionisme. Es va evitar la importació de teixits anglesos a Espanya o Els problemes de la indústria tèxtil i les colònies industrials.

Guerra de Secessió dels Estats Units (1861 – 1865) "fam de cotós els industrials catalans a compren cotó a altres països 4 0.4 LA MINERIA A ASTÚRIES I LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA AL PAÍS BASC País Basc: indústria siderúrgica (grans jaciments de ferro de gran qualitat). Astúries: explotació minera (carbó).

El creixement econòmic al País Basc s'explica per dues raons : o política proteccionista o el monopoli del mercat espanyol, i l'expansió de l'acer, que va substituir el ferro dolç 0.5 TRANSPORT I COMERÇ: LA CREACIÓ DEL MERCAT COMÚ ESPANYOL (1837 – 1892) 1837 al 1892 Espanya un procés d'unificació del sistema econòmic gràcies a la creació d'un mercat únic 1854-1896: Construcció de la xarxa ferroviària revolució del sistema de transport espanyol i comercialització. Error: estructura radial (Madrid com a centre) i ample de via diferent d'Europa 1868: Unificació monetària (Laureà Figuerola ministre d'Hisenda) creació de la pesseta . Unificació impostos 1.

ASPECTES POLÍTICS: EL REFORMISME DINÀSTIC 1.1 FRACÀS DEL GOVERN REGENERACIONISTA (1898-1901) El desastre del 1898 va mostrar les deficiències del Règim de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en les idees regeneracionistes. El moviment regeneracionista, format per un grups d'intel·lectuals la figura de més destacada de les quals vaser JoaquínCosta, vasuposarunseguit d'actuacions per treure el país de la situació d'endarreriment. 5 Mesures proposades pels regeneracionistes: 1. L'impuls de l'educació 2. La dignificació de la vida parlamentària 3. obertura cap a Europa 4.

el foment d'obres públiques EL PRIMER GOVERN REGENERACIONISTA 1898 Reina Maria Cristina (Reina Regent) atorga la confiança per formar govern a un nou líder conservador, Francisco Silvela. Polítiques regeneracionistes: 1. Projecte de descentralització administrativa 2. Nova política pressupostària augment dels tributs sobre els productes de primera necessitat. 3. Crear impostos per poder pagar els deutes contrets durant la Guerra de Cuba. TANCAMENT DE CAIXES A CATALUNYA (1899) Aquestes noves càrregues fiscals imposades pel Ministre Villaverde van originar una forta protesta a Catalunya el setembre de 1899 Comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral.

Govern vol embargar els morosos Bartomeu Robert es nega a executar els embargaments després d'un ordre reial es veu obligat a aceptar però dsp dimiteix VAGA GENERAL que s'estén a diverses ciutats (Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca Govern empresona els morosos suspèn les garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos declara l'estat de guerra. Què significa? Trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics. El Catalanisme comença a consolidar-se com a alternativa a la caduca política de la Restauració. Fi del govern regeneracionista i el 1901 es reprèn el torn dinàstic 6 Renovació dels Partits Dinàstics 1902 Alfons XIII puja al tro.

Renovació del lideratge dins dels partits dinàstics Nova generació de polítics influïda pel regeneracionisme 1903 arriba al Capdavant del partit conservador Antoni Maura José Canalejas líder del partit liberal. Reforma però es manté el torn dinàstic i el falsejament electoral 1.2 LES REFORMES DE MAURA Govern de Maura: "Revolució des de dalt"= necessitat de reformar el sistema polític des del govern. Va intentar dotar el sistema d'una nova base social "MASSES NEUTRES" Volia configurar un estat fort que desbanqués als cacics i que impedís que les classes populars tinguessin massa protagonisme. Llei electoral (1907): no aconsegueix evitar la corrupció però fa més difícil el frau electoral.

Projecte de reforma de l'administració local: Dotar de més autonomia els ajuntaments i les administracions. Lleis Socials: Llei de Descans Dominical Instituto Nacional de Previsión Social (assegurances obreres) Mesures econòmiques: Reactivar la indústria Estimulació agricultura Mantenir l'ordre públic de forma intransigent especialment durant la setmana tràgica en què va fer caure el govern conservador. 7 1.3 LES REFORMES DE CANALEJAS GOVERN LIBERAL DE CANALEJAS (1910-1912) Intenta apropar-se als sectors populars Reformisme social més gran Impost progressiu sobre les rendes que va provocar la protesta de les classes benestants Llei de lleves (1912) que feia obligatori el servei militar.

Lleis per millorar les condicions laborals. Limitació de poder de l'Església: Reforma del finançament de l'església la Santa Seu s'hi va negar. Ley del Candado: 1910 limitava l'establiment de nous ordres religiosos. Negociació d'una llei de Mancomunitats que possibilitava la unió de les diputacions provincials per fer-se càrrec de la gestió d'alguns serveis públics 1.4 LES FORCES D'OPOSICIÓ L'hegemonia electorals dels partits dinàstics afectada pel creixement de les diferents forces d'oposició que aconsegueixen augmentar la influència política i ampliar la base social Republicanisme i Lerrouxisme Republicanisme: Força principal d'oposició al començament segle XX.

Tenien una creixent representació parlamentària Estava fragmentats, dividits i sovint enfrontats Destaca la creació de: Unión Republicana (1903) – Nicolás Salmerón. Lerrouxisme: Republicanisme liderat a Barcelona per Alejandro Lerroux. o Lerroux era un periodista i polític d'origen andalús. o Tenia un discurs radical i demagògic (va saber atraure els obrers fent cas d'algunes demandes). Molt popular. Canalejas va ser assassinat per un anarquista el 1912 i això va posar fi al projecte renovador. 8 o Espanyolista, en oposició als catalanistes. o Anticlericalisme o Discurs demagògic i revolucionari o Es separa de Unión Republicana el 1908 i funda el Partit Republicà Radical.

o El 1910 perd suport després de la Setmana Tràgica. Modera el seu discurs i es trasllada a Madrid. Carlisme i tradicionalistes Els tradicionalistes carlins van anar afeblint-se progressivament, i es van anar reduint a grups minoritaris. Van anar abandonant la via insurreccional i van derivar a formular una opció política en forma de partits i agrupacions. La de Carles de Borbó (Carles VII), l'any 1909, va convertir el seu fill de Jaume de Borbó no pretendent a la corona. Un dels seus dirigents, Juan Vázquez de Mella, va abandonar la militància i el 1919 va fundar el partit catòlic tradicionalista.

Les bases socials del tradicionalista estaven concentrades a Navarra, País Basc i Catalunya però també hi havia grups a Andalusia. L'any 1907 es funda el requetè: organització de caràcter paramilitar. Actuà a les ciutats com a força de xoc contra els republicans i obrers. Les Forces Obreres El procés d'industrialització a Cataunya va continuar durant les primeres dècades del segle XX. Hi va haver un augment del nombre de treballadors en el sector industrial i del seu pes en el conjunt de l'economia catalana i espanyola.

Paral·lelament, es va incrementar la conflictivitat laboral entre obrers i patronal per: Jornada laboral Qüestió salarial Precarietat en els llocs de treball El 1902 hi va haver una gran vaga obrera a Barcelona: en demanda de la jornada de 8 hores que va acabar fracassant. 9 El sindicat UGT no va donar suport a la Vaga i va perdre gairebé tota la influencia a Catalunya. 1911 intent de vaga general revolucionària que va tenir incidencia Catalunya, València, Andalusia, Astúres, el País Basc i Madrid Augmenta el suport al SOCIALISME i l'ANARQUISME que augmenten molt la seva militància a l'inici del segle XX.

Socialisme: suport a Madrid i Nord d'Espanya PSOE: A les primeres dècades del XX increment de nombre de afiliats (creat al 1879). Defensa l'acció política Aliances electorals. El 1910 Pablo Iglesias aconsegueix acta de diputat com a membre de la coalició republicanosocialista. UGT: Increment d'afiliats en gran nombre durant les primeres dècades del s.XX Acció política per a aconseguir reformes socials i laborals. Defensava la participació de representants obrers en organismes estatals. Francisco Largo Caballero (secretari general de la UGT – 1918). L'anarquisme Molta força entre la classe obrera catalana.

Anarcosindicalisme Reducció de la jornada laboral i augment salarial 1907 Creació de Solidaritat obrera a Barcelona: federació d'associacions de caire apolític i associatiu. Francesc Ferrer i Guàrdia. 1910 Confederació Nacional del Treball (CNT) Objectiu Difusió i estabilització del moviment anarquista. Ideologia llibertària. 1. No participació de les institucions estatals. 2. Volia eliminar la propietat privada i de l'Estat i la destrucció del capitalisme. 10 3. Defensa l'acció revolucionària vagues i boicots Vaga general revolucionària. 4. Necessitat de negociació directa entre obrers i amos (sense Estat) 5.

Apoliticisme = absentisme electoral La CNT va tenir molta implantació a Andalusia, País Valencià i sobretot a Catalunya, on fou la força sindical hegemònica.

Líders: Salvador Seguí – El noi de Sucre, Àngel Pestaña, Joan Peiró 1.5 POLÍTIQUES SOCIALS I LABORALS DELS GOVERNS DE LA RESTAURACIÓ LES PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX Repressió continuada del govern contra acció sindical, en especial contra la CNT Períodes de prohibició i persecució contra els dirigents i l'activitat de la CNT (per exemple entre 1911-1914) Intervenció estatal en les relacions laborals i inici d'una legislació social en el camp del treball: 1900 Ley de accidentes del Trabajo / Ley sobre el Trabajo de mujeres y menores 1904 Es regulà el dia festiu setmanal (el diumenge) 1906 Es creà la Inspecció de Treball – per controlar el bon compliment de la legislación de treball.

1908 es creà la figura dels "tribunals" com a negociadors i mitjancers en els conflictes laborals entre obrers i patronal (així com l'Instituto Nacional de Previsión – amb responsabilitat de seguretat social). 1909 Es va aprovar la Ley de Huelgas 1912 es va prohibir el treball nocturn de la dona 1919 s'aconseguí la jornada laboral diària de 8 hores (i la semana de 48 hores) En període no es van produir en avenços significatiu pel que fa al dret a l'educació per als fills de la classe obrera (escolarització universal, obligatòria i gratuita) Els sindicats van posar molt l'accent en aquest punt, convençuts del paper principal de l'educació i de la cultura per assolir un món millor.

Fundació de nombrosos ateneus populars a tota Catalunya Organitació de cursos per a infants, i de biblioteques, actes populars, conferències i activitats culturals per a la classe obrera. 11 2. EL CATALANISME (1901-1909) 2.1 LA CONSOLIDACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA La Lliga va ser el partit hegemònic a Catalunya en les primeres dècades del segle XX. Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó La Nacionalitat Catalana (1906) escrit per Enric Prat de la Riba definia l'ideari de la Lliga: Reclamava el dret a l'autonomia política. Modernitzar i descentralitzar la política espanyola i per tant, per això hi intervenien.

*Desavinences internes Ideologia diferent 1904 visita d'Alfons XIII a Barcelona: boicot a la visita per part d'un grup de regidors de la lliga escissió al Centre Nacionalista Republicà (1906) encapçalat per Lluís Domènech i Muntaner: nacionalista, democràtic i republicà. 2.2 ELS FETS DEL CU-CUT I LA LLEI DE JURISDICCIONS TENSIÓ La presència de diputats catalanistes al Congrés dels Diputats va ser rebuda amb hostilitat dels partits dinàstics, pels governs de Madrid i per la premsa de la capital que llençava constantment campanyes en contra d'ells. FETS El 1905 el setmanari satíric el Cu-Cut va publicar un acudit que ridiculitzava els militars espanyols. S'anomenava Banquet de la victòria.

El 25 de novembre de 1905 van tenir lloc el que s'anomena "els fets o els incidents del Cu-Cut!": un grup de militars va assaltar la seu del Cu-Cut i també de la Veu de Catalunya – ja que considerava que l'acudit havia estat ofensiu. El govern NO va sancionar aquesta actitud, va suspendre les publicacions i va promulgar la 12 LLEI DE JURISDICCIONS: És una llei que l'any 1905-1906 (govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XII). permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra l'exèrcit o contra la unitat de l'Estat Espanyol o contra els seus símbols.

Es va interpretar la llei com un atac a Catalunya. 2.3 SOLIDARITAT CATALANA El rebuig a aquesta llei: gestà un nou moviment patriòtic que reafirmava la personalitat i els drets de Catalunya. Va ser l'origen de SOLIDARITAT CATALANA (1906) -que és una coalició que aplegava totes les forces catalanes, menys els partits dinàstics i lerrouxistes. A les eleccions de 1907 els partits de Solidaritat van presentar una candidatura conjunta i un programa comú – EL PROGRAMA DEL TÍVOLI: Defensa la derogació de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat d'autogovern.

Va ser un gran TRIOMF: van aconseguir 41 dels 44 escons catalans a les eleccions generals de 1907 consolidant així l'hegemonia del catalanisme sobre els partits dinàstics. Crisi interna ideològica: Projecte de reforma de l'administració local (1907): la Lliga volia negociar amb Madrid i l'esquerra considerava un projecte poc democràtic. 1908 Projecte de l'ajuntament de Barcelona que comportava la introducció a les escoles municipals de la cooficialitat del català, la coeducació i la neutralitat religiosa La Lliga s'hi oposa (defensa l'Església). Fets de la Setmana Tràgica la Lliga veia amb bons ulls la repressió i els republicans, en canvi, van criticar fortament l'actuació governamental.

2.4 EL CATALANISME D'ESQUERRES Els escindits de la lliga havien fundat el CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ (1906) – Lluís Domènech i Montaner: 13 Nacionalista Democràtic República *També s'hi van afegir alguns militants del federalisme. Van fer molt d'activisme a partir del diari "El Poble Català" i la fundació de molts ateneus. També van promoure el sindicat Centre autonomista de dependents del comerç i de la indústria. La crisi de Solidaritat Catalana – va fer que les forces catalanes s'acostessin i que l'any 1910 fundessin la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).

La seva aliança posterior amb el Partido Radical de Lerroux, l'anomenat Pacte de San Gervasi –vadesagradar als electors que els vancastigar desfetaelectoralde 1914 desaparició del partit l'any 1916. 3. EL CONFLICTE DEL MARROC I LA SETMANA TRÀGICA 3.1 LA QÜESTIÓ MILITAR Alfons XIII monarca estretament lligat a l'estament militar. La influència d'aquesta institució en la vida política del país va anar creixent a mesura que avançava el seu regnat.

Institució militar molt deteriorada 3.2 CONFLICTE DEL MARROC, POLÍTICA COLONIALISTA A partir de 1900, Espanya consolida la penetració al nord d'Àfrica Possibles beneficis econòmics Restaurar el prestigi colonial (i per tant, de l'exèrcit) perdut de 1898 Aconseguir un nou protagonisme – nova potència colonial. PER QUÈ? 14 La confrontació dels interessos colonials d'Espanya i de França al Marroc i la intervenció d'Alemanya i del Regne Unit, la Conferència d'Algecires (1906) A Espanya li van concedir una franja al nord, el Rif i un enclavament a la costa atlàntica (Ifni i Río de Oro).

Especialmental Rif, hivahaver atacs dels rifenys – i aixòva obligara mantenir una forta presència militar espanyola. El govern de Maura va decidir incrementar el nombre de soldats es criden lleves integrades per reservistes molts d'ells casats i des de Barcelona. *Reservista: Individu pertanyent a la reserva, després d'haver acabat el servei militar 3.3 LA MOBILITZACIÓ POPULAR: LA SETMANA TRÀGICA La mobilització popular provocarà fortes protestes, especialment a Barcelona, i serà conegut com la SETMANA TRÀGICA Els incidents s'inicien el 18 de juliol, durant l'embarcament de tropes al port de Barcelona comencen a haver-hi aldarulls al port.

El 24 de juliol els republicans lerrouxistes, els socialistes i els anarquistes (Solidaritat Obrera) van fer una crida a la vaga general pel dia 26 de juliol la vaga va anar acompanyada d'esclats de violència per tota la ciutat de marcat caràcter antimilitarista i anticlerical La revolta popular va durar una setmana: va tenir un molt fort component antimilitarista i un rebuig a l'hegemonia social i cultural de l'església. Als carrers es van aixecar barricades Es van cremar esglésies i convents (+de80) Es van produir enfrontament Es va radicalitzar el moviment insurreccional i va derivar cap a l'actuació incontrolada de grups que es movien sense direcció ni coordinació COM?

Cal tenir en compte que el sistema de reclutament de quintes comportava que només els homes de les famílies humils, que no podien pagar el rescat, fossin reclutats per la guerra.

15 L'estat – dirigit per Maura- va declarar l'ESTAT DE GUERRA i va enviar a Barcelona reforços militars des de València que van reprimir durament el moviment i van aconseguir restablir l'ordre el dia 2 d'agost 3.4 CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA La repressió va ser molt dura i indiscriminada: Moltes detencions (més de 1900) 216 consells de guerra 17 penes de mort de les quals se'n van executar 5 Francesc Ferrer i Guàrdia, anarquista i fundador de l'Escola Moderna – qui va ser acusat d'instigar la revolta - i el procés del qual va generar grans protestes dins i fora d'Espanya. Va tenir una àmplia repercussió internacional L'onada de protestes va fer caure el govern de Maura.

Campanya amb el tema MAURA NO. El torn dinàstic va passar als liberals amb un nou Govern de Segismundo Moret. La brutalitat de la repressió pels fets de la Setmana Tràgica i la manca de garanties jurídiques, i sobretot el cas de Ferrer i Guàrdia van provocar un gran desprestigi interior i exterior per a Espanya i el seu règim Conseqüències per a Catalunya: Es desintegra la coalició Solidaritat Catalana La Lliga Regionalista pateix un important retrocés electoral Desengany d'important sectors de la classe obrera respecte els republicans – arrelament de l'anarquisme. L'any 1910 es va fundar la CNT, que en només 10 anys va arribar a 750.000 afiliats.

Els lerrouxistes perden influència entre els treballadors degut al paper ambigu que van tenir durant la setmana tràgica 16 4. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA I L'EVOLUCIÓ DEL CATALANISME 4.1 EL PROCÉS DE FORMACIÓ El 1716 amb el Decret de Nova Planta Derogació de totes les institucions polítiques catalanes. Des de les forces catalanistes es demanava tenir més poder polític a Catalunya. 1907 Enric Prat de la Riba president de la Diputació de Barcelona Voluntat de crear un organisme comú que mancomunés les 4 diputacions catalanes amb l'objectiu d'introduir la base d'un poder regional.

Millorar les infraestructures Modernitzar el sistema educatiu Fomentar la llengua i la cultura catalanes es precisament aquest any (1907) que es crea l'Institut d'Estudis catalans, la biblioteca de l'institut es va obrir al públic amb el nom de Biblioteca de Catalunya. 1911 es proposa la idea de Mancomunitat al Govern Liberal Govern de Liberal de Canalejas aprova el projecte de Mancomunitats (1912) queda bloquejat després del seu assassinat 1913 Govern Conservador de Dato Decret que autoritza les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins administratius. 4.2 LA MANCOMUNITAT: ESTRUCTURA La mancomunitat es constitueix el 6 d'abril de 1914. La seva estructura política és...

Presidència: Enric Prat de la Riba Consell permanent de 8 membres És un ens administratiu Delegació de les funcions que tenien les diputacions. Mateix pressupost Pot ser suspès pel govern en qualsevol moment 17 La Lliga Regionalista va tenir una presència majoritària a la Mancomunitat van dur a terme una política de govern orientada a estimular el desenvolupament cultural i la modernització econòmica i social de Catalunya. 4.3 LA MANCOMUNITAT Lliga Regionalista presència majoritària. 3 presidents: Prat de la Riba (1914 – 1917). Puig i Cadafalch (1917-1923) Alfons Sala, nomenat per Primo de Rivera fins el (1923-1925).

4.4 LA MANCOMUNITAT: OBRA DE GOVERN Accions 2 direccions fonamentals Desenvolupament econòmic Pla de millora d'infraestructures: xarxa viària, sistema postal i telefònic. Modernitzar l'agricultura i ramaderia: o Es fomenta el cooperativisme o Escoles de tècnics agraris o Camps d'experimentació de conreus Desenvolupament cultural i educatiu Renovació pedagògica Creació d'escoles Crear institucions que preparessin professionals per la indústria i el comerç: Escola Industrial, Escola del Treball i Escola de l'Administració local Consolidació de la llengua i cultura Creació de les biblioteques populars (1918) Institucionalització de la llengua catalana unificació ortogràfica (Pompeu Fabra).

Difusió del patrimoni cultural. 1918 Campanya en defensa de l'Autonomia 1919 Projecte d'Estatut de Catalunya: es proposava la formació d'un govern Català i d'un parlament elegit per Sufragi Universal No va ser ben rebut a Madrid. Moment de fortes tensions socials i la Lliga prioritza restablir l'ordre social 18 5. CRISI DE 1917 I DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA El 1917 esclata el descontentament polític i social amb els governs dinàstics QUÈ ESTÀ PASSANT AL MÓN EL 1917? 5.1.

L'IMPACTE DE LA GRAN GUERRA 1914 1r Guerra Mundial (GM) Eduardo Dato declara neutralitat Nivell Ideológic Nivell Economic poltítica Triple crisi militar Protesta generalitzada social Admirant el model militarista i autoritari de la Mon. Alemanya Germanòfils Noblesa, exèrcit, cercles conservadors i monarca Alfons XIII S'identificaven amb el model de democràcia liberal de França Aliadòfils o el Regne Unit.

Liberals, catalanistes, republicans i part dels intel·lectuals Espanya = Neutral afavoreix fort creixement economic matèries primeres Expostacions textil metal·lúrgia Importacions Beneficis empreserials Competència Superàvit en la balança comercial espanyola + ingresos -despreses 19 5.2 LA PROTESTA MILITAR DE 1917 (CRISI MILITAR) Descontentament dins de l'exèrcit Molts oficials per pocs soldats o Ascensió pels mèrits de guerra beneficiava els Africanistes (perquè és on hi havia guerra) pugna interna entre "africanistes" i "peninsulars" Salaris baixos pèrdua progressiva del poder adquisitiu del cos militar per la inflació 5.3 CRISI POLÍTICA 1916 govern gavinet liberal, president Conde Romanes clausurar les corts per acusacions de corrupció política mesura excepcional (extrema) 1917 govern conservador de Dato li reclamaven la reobertura de la cambra s'hi neguen i es declara l'Estat d'excepció i s'endureix la censura de premsa.

Beneficis obtinguts caràcter especulatiu i no es van invertir en modernitzar el sistema productiu ni les infraestructures nacionals, ni tampoc van repercutir en una millora de les condicions salarials de la classe treballadora. Demanda exterior Mercat interior=escassetat oferta preus de productes bàsics conflictivitat social 1916 la CNT i la UGT exigeixen al govern la intervenció estatal per contrarestar la inflació – sota l'amenaça d'una vaga general 1917: Formació de juntes de defensa que reclamaven: Aricans + Penisulars Augment salarial. Fan manifest Ascensos per antiguitat.

Culpen al govern Llenguatge regeneracionista Reclamen renovación política L'exèrcit tornava a entrar així en la vida política espanyola com un element de distorsió i conflicte. 20 Diputats catalans (Lliga Regionalista) reclamen la reobertura de la cambra convoquen els parlamentaris catalans en una Assamblea a Barcelona. 5 Juliol 1917 Assemblea de parlamentaris catalans Reclamen la formació d'un govern provisional noves corts constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l'estat Des d'aquesta assemblea es demana la reunió de tots els diputats i senadors espanyols 19 de juliol de 1917. La convocatòria va tenir un èxit limitat i només hi van acudir republicans i socialistes.

Hi assisteixen 71 de 760 convocats. Reunió prohibida pel govern i dissolta per la guàrdia civil El moviment parlamentari va desaparèixer. Causes: 1. Monàrquiques i juntes de defensa no van donar suport al moviment. 2. Discrepàncies entre catalanistes conservadors i d'esquerra. 3. La Lliga Regionalista va moderar la seva actitud al comprovar que la crítica al govern podia posar en perill la monarquia i la seva prioritat de mantenir l'ordre públic 5.4 VAGA GENERAL 1917 (CRISI SOCIAL) Al març de 1917 [CNT / UGT] Manifest conjunt que demanava la intervenció del govern per aturar la pujada de preus Al mes d'agost el conflicte ferroviari a València provoca la crida de la Vaga General d'UGT.

Agost 1917 Vaga general Seguiment desigual: Incidents a Madrid, Barcelona, País Basc i Astúries. Esclats de violència i enfrontaments amb la policia i l'exèrcit Largo Caballero i Julián Besteiro detinguts 21 El Govern declara la Llei Marcial i sufoca el moviment amb repressió de l'exèrcit 5.5 CRISI DEFINITIVA PER SOLUCIONAR LA CRISI 1. Formació Govern de Concentració líders dinàstics I Lliga Regionalista Discrepàncies per ideologies massa diferents 2. 1918 torn dinàstic no hi havia estabilitat 3. El 1921 fou assassinat Eduardo Dato 4. 1921 Derrota militar al Marroc DESASTRE D'ANUAL 5.

Nou govern de concentració (Gobierno Nacional): integrava els líders de les diferents faccions dinàstiques, un de la Lliga i un del partido reformista NO VA DONAR ESTABILITAT POLÍTIC 1918 – 1923 10 canvis de govern CRISI POLÍTICA INSTITUCIONAL Els governs van haver de recórrer a mesures excepcionals Suspensió de les garanties constitucionals Clausura del Parlament 6.

LA CAMPANYA PER L'AUTONOMIA La Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van encetar el 1918 una campanya en defensa de l'autonomia A principis del 1919 es presenta a Madrid un projecte d'estatut de Catalunya que proposava la formació d'un govern català i un parlament elegit per sufragi universal mesura legal excepcional en què un govern atorga més poder a l'exèrcit o a la policia perquè controli el país. Aquest règim extrem, que normalment es regula a la constitució, s'aplica en casos de crisis greus, quan hi ha guerres, rebel·lions o situacions perilloses contra l'ordre públic 22 El projecte va ser mal rebut a Madrid – el govern s'hi va oposar i el monarca no hi va donar suport.

Intensa campanya en contra per les diputacions provincials castellanes i també per algunes entitats econòmiques. Aquesta campanya va coincidir amb un moment de fortes tensions socials a Catalunya les prioritats eren restablir l'ordre social. 7. L'ENFORTIMENT DEL CATALANISME D'ESQUERRES El Catalanisme d'esquerres es van proposar catalanitzar el republicanisme van voler atraure sectors de l'obrerisme per tal de que fossin base social del catalanisme d'esquerres. 1917 Francesc Layret, advocat i polític Catalanista, i Lluís Companys van organitzar el Partit Republicà Català. 1922 Escissió de la lliga Acció Catalana.

1922 Estat Català (Francesc Macià) 1923 Unió Socialista de Catalunya: Manuel Serra i Rafael Campanals 8. CONFLICTIVITAT SOCIAL I ELS ANYS DEL PISTOLERISME Al final de la primera guerra mundial. A nivell europeu... Pau de Versalles – 1918 – final de la guerra amb victòria aliada. Entre les condicions dels guanyadors figurava la "doctrina Wilson", que reconeixia el dret a l'autodeterminació de les nacionalitats històriques europees Naixement de nous estat-nació 23 Important embranzida del nacionalisme català i basc a l'Estat Espanyol, on s'incrementen les demandes d'autonomia i algunes postures favorables a l'Independentisme.

Campanya per l'autonomia (Catalunya) Influència de la Revolució Russa (1918) Auge del moviment obrer a partir model soviètica Por de la burgesia davant l'èxit revolucionar a Rússia i la seva expansió Pressió al Govern per la repressió del moviment obrer i el manteniment de l'ordre establert. A nivell europeu, va augmentar molt la conflictivitat social. 8.1 A ESPANYA…

A Espanya, el final de la Guerra va suposar un canvi brusc en les condicions econòmiques: La producció va disminuir MOBILITZACIÓ SOCIAL L'atur va augmentar I AUGMENT DEL SINDICALISME Els preus van augmentar A Andalusia la situació de misèria dels pagesos va donar lloc al Trienni Bolxevic (1918 – 1921 ) : Revoltes, manifestacions i vagues al Sud de la Península (els pagesos comencen a ocupar camps) . Resposta de l'estat : declaració de l'estat de guerra, il·legalització de les organitzacions obreres i detenció de líders sindicals A Catalunya, el conflicte rabassaire es va accentuar. Es crea la Unió de Rabassaires (1922).

El Congrés de Sants (Barcelona) de 1918 es torna a declarar l'apoliticisme del sindicat i es van crear els sindicats únics. El període (1916 -1923) va ser un període de molta conflictivitat social es coneix com. " Els anys del pistolerisme" 24 El Conflicte obrer va afectar a moltes regions PERÒ SOBRETOT A BARCELONA (1916 – 1923) Un dels conflictes més destacats és la Vaga de la Canadenca (1919): Barcelona. Empresa que subministrava l'electricitat a la major part de la ciutat.

El conflicte va començar el gener de 1919 quan l'empresa que distribuïa electricitat a gran part de Barcelona, coneguda com "La Canadenca"per ser de capital canadenc, va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. Hi va haver protestes i la resposta de l'empresa va ser acomiadar diversos treballadors. Els treballadors van anar a la vaga. La patronal va respondre a la vaga amb un un lock out (tancament temporal de l'empresa per part del patró) i molta repressió.

La vaga i les protestes es van radicalitzar (especialment la CNT) i estendre per altres punts de la ciutat i altres empreses elèctriques – fent que al Febrer, Barcelona estigui sense energia elèctrica. El govern envia l'exèrcit i es nega a negociar amb els sindicats. El 13 de març es declara l'estat de guerra a Barcelona. La vaga es transforma en una VAGA GENERAL a tota la ciutat de Barcelona Al 19 de març de 1919, s'arribà a un acord satisfactori amb la patronal: o Readmissió dels acomiadats o Alliberament dels presos. o L'aplicació de la jornada de 8 hores (que s'acabarà aprovant el 3 d'abril de 1919).

Arran de la vaga de la Canadenca, entre 1919-1923 va iniciar un període de duríssim enfrontament entre sindicats i patronal, amb la intervenció repressiva de l'exèrcit al territori català. La Patronal La patronal va unir-se en la Federació Patronal, i va crear el Sindicat Lliure per restar força als altres sindicats. 25 Estava dotada de bandes de pistolers per atemorir els obrers i liquidar els líders sindicals. Els Sindicats Els grups vinculats amb la CNT van dur a terme atemptats contra autoritats, patrons i encarregats, i forces de l'ordre. Grup Los Solidarios atemptava.

El Govern El govern va declarar l'estat d'excepció entre 1919 i 1922 amb la suspensió de garanties constitucionals Hi va haver una dura repressió policial als sindicats mentre es protegia l'acció dels pistolers de la patronal Es va declarar la Llei de Fugues: autorització legal per les autoritats per disparar a algú en cas que intentés fugir. 9. EL DESASTRE D'ANNUAL Què porta al cop d'Estat? Desastre d'Annual 1921 1r GM Marroc paralitzat 1919 Es torna a activar el Marroc rifenys començen noves insurreccions El 1919 el Govern envia al General Berenguer a pacificar el novament sublevat Rif.

El 1920 arriba al Marroc el General Silvestre, relacionat personalment amb el gggggg Alfons XII volia iniciar una campanya militar contra els rifenys L'estratègia de Silvestre: consistia en creuar la regió del Rif des de Melilla fins Alhucemas per dividir-la en dos, malgrat l'oposició del seu superior Berenguer, que veu que la missió és impracticable per la dificultat dels proveïments.

ÈPOCA CONEGUDA COM EL PISTOLERISME (1916-1923), AMB ESPECIAL INCIDÈNCIA A BARCELONA Més de 800 atemptats i al voltant de 300 assassinats Assassinats: Salvador Seguí (1923), advocat laboralista Francesc Layret (1920), President del Govern Eduardo Dato 26 El 21 de juliol de 1921 els homes d'Abd-el-Krim ataquen les posicions espanyoles causant unes 320 baixes. Una segona línia de defensa a uns 20 km també és derrotada, es salven 15 homes d'un total de 400.

Això s'anomena el desastre d'Annual Pèrdua de gran part del territori ocupat Fins l'any 1924 els rifenys dominaren a la pràctica tot el Protectorat excepte Ceuta, Melilla i alguns enclavaments militars més, alhora que anaven armant-se amb els diners dels rescats 13.000 baixes L'absoluta desfeta espanyola al Marroc posà al descobert el grau de corrupció que imperava en l'exèrcit, la dubtosa fiabilitat de l'armament i la molt discutible actuació dels comandaments. El gran escàndol que va suposar sobre l'opinió pública espanyola va obligar al govern de Maura a obrir una investigació oficial.

INFORME PICASSO: el govern i l'administració colonial a Melilla van ser acusats de negligència i corrupció. 1. Es va ordenar la tornada a Espanya de Silvestre 2. Es va cessar a Berenguer 3. Es va nomenar a Silvela com a comissari especial del Marroc, amb competència sobre els militars la qual cosa va provocar una forta tensió en el si de l'Exèrcit. Les conclusions de l'Informe del general Picasso mai no es van arribar a fer públiques.

Picasso va descobrir una quantitat ingent d'anomalies, de corrupcions i d'errors Una d'aquestes qüestions fou el famós telegrama del Rei a Silvestre donant-li presses per acabar aviat la seva campanya que, de fet, implicava directament la Corona en la desfeta d'Annual. Les tropes espanyoles, refugiades a Annual foren envoltades per 2500 rifenys Silvestre ordena retirada precipitada + 6000 3000 fugitius (reorganitzats pel General Navarro al Mont Arruit) després de 12 dies es rendeixen a Abd- el-Krim degollats són pels rifenys excepte Navarro i alguns oficials Mobilització de sectors de l'exèrcit i de la dreta Sol·lució de la crisi en una dictadura militar?

La necessitat d'impedir que l'informe sortís a la llum i que la Monarquia quedés definitivament desprestigiada fou l'última gran causa que va portar al cop d'Estat del general Primo de Rivera el setembre de 1923. 27 10. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923 – 1930) 10.1 EL COP MILITAR 13 de setembre de 1923 el Capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera va protagonitzar un cop militar. Declara l'estat de guerra Alfons XIII accepta un Directori presidit per Primo de Rivera Primo de Rivera suspèn el regim constitucional DICTADURA MILITAR.

Manifest del cop d'Estat: Pretensions regeneracionistes: Voluntat d'acabar amb les pràctiques caciquistes la corrupció política Posar fi a la indisciplina social les amenaces de la unitat nacional *Les polítiques que es van dur a terme mostren tendències d'evitar que el règim polític acabés democratitzant-se del tot.

10.2 ETAPES DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923 – 1930) 1923-25: Directori Militar 1925-30: Directori Civil (*Amb pes militar!): govern de la Unión Patriótica i formació d'una asamblea nacional consultiva (1927) fins a la dimissió de Primo de Rivera (1929) 1930 Comença la dictablanda 10.3 CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES DE LA DICTADURA: INTERVENCIONISME ESTATAL I DIRIGISME ECONÒMIC Fins el 1929 el context econòmic a és favorable i d'expansió a nivell mundial.

La dictadura té una política econòmica i laboral de fort caràcter intervencionista i proteccionista Nacionalització d'importants sectors de l'economia Foment d'obres públiques i infraestructures 28 Foment d'indústria (no es soluciona el problema agrari): política de subvenció directa de la indústria per compensar la falta de competitivitat amb altres països. Es concedeixen monopolis: o Monopoli de telefonia a la Compañía Telefónica Nacional de España. o Exclusivitat d'importació, refinatge i distribució i venda de petroli a la Companyia Campsa.

Gran acumulació de dèficit pressupostari que va anar endeutant l'Estat fins el 1929 quan va arribar la gran crisi econòmica internacional (crack del 29). 10.4 CARACTERÍSTIQUES POLÍTIQUES DE LA DICTADURA Política Interior Militarització de l'ordre públic Suspensió del règim constitucional: Dissolució de les cambres legislatives. Cessament de les autoritats civils Prohibició de les activitats de partits polítics i sindicats. Dissolució dels ajuntaments Substituïts per unes juntes integrades pels contribuents més importants de cada localitat. Comporta això l'eliminació del Caciquisme?

Repressió de l'obrerisme radical i de la CNT Anticatalanisme : En un primer moment, Primo de Rivera havia fet promeses catalanistes quelcom que havia fet els sectors conservadors de Catalunya, i en especial la Lliga, donessin suport al cop d'estat però aviat hi va haver el Decret contra el separatisme (1923) Desmantellament de les institucions públiques i privades catalanistes Mancomunitat passarà a ser dirigida per Alfons Sala i abolida definitivament el 1925. Es prohibeixen manifestacions en llengua catalana.

29 Política exterior Desembarcament a Alhucemas Conscient de la importància de mantenir el suport de l'exèrcit, Primo de Rivera va intentar resoldre la qüestió del Marroc A partir de 1927 pacificació total del Protectorat del Marroc i ocupació efectiva del territorio El Directori Civil (1925-1930) Resolts el problema de l'ordre públic i la qüestió marroquina s'estableix un Directori civil presidit per Primo de Rivera: José Calvo Sotelo, Ministre d'Hisenda i Eduard Aunós Ministre de Treball.

A partir de 1926 Institucionalització del règim amb la voluntat de donar-li continuïtat i permanència Partit únic Unión Patriòtica Estat corporatiu a imitació del feixisme italià Consolidació en el poder institucionalització del poder. o Primo de Rivera buscava el suport dels sectors conservadors, de la banca i de la indústria (aprofitant la bona conjectura econòmica) Institucionalització del Somatén: força armada ciutadana creada el 1919 amb capacitat de donar suport a la policia i a l'exèrcit en conflictes interiors. Consell de Treball o Organització Corporativa Nacional: sindicat vertical que incloïa obrers i empresaris en els anomenats comitès paritaris.

El 1925 va intervenir militarment al Rif. Les accions militars van suposar la derrota d'Abd el- Krim i el final de la guerra del Marroc. Els atacs rifenys dirigits per Abd el-Krim contra el protectorat francès, van facilitar la col·laboració militar d'Espanya i França. Es va concretar en el desembarcament espanyol a la badia d'Alhucemas mentre les tropes franceses avançaven pel sud des de Fes. 30 Reglamentava el salaris i les condicions de treball i la negociació entre patrons i treballador sota el control de l'estat. Assemblea Nacional Consultiva: Es convoca el 1927.

o Integrat per les representacions de les corporacions escollits per sufragi indirecte, per funcionaris de l'administració i per representants socials triats des del poder. o Funció consultiva i control governamental 10.5 OPOSICIÓ AL RÈGIM DICTATORIAL: L'oposició a la dictadura es basava en: a) Els republicans: units en l'Aliança republicana que va fer una forta campanya des de l'estranger. b) La dictadura també va trobar una forta oposició en el món intel·lectual i universitari: Federació Universitària Espanyola (FUE). Sindicat de caràcter republicà. c) Els catalanistes d'esquerres, on destacaven l'Estat Català de Macià o el Partit Republicà Català.

d) El moviment obrer radical i especialment la CNT i els comunistes. *Els sectors més radicals de la CNT partidaris de la insurrecció armada contra Primo de Rivera, van crear la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) el 1927. Oposició al règim dictatorial Accions d'oposició: es creen federacions, organitzacions d'oposició a la dictadura, es fan conspiracions i propaganda des de l'exterior: Sanjuanada (1926): conspiracions militar (hi participen els antics partits del Torn). Intentd'Invasió armada de Catalunyades de Prats de Mollóprotagonitzatper Estat Català l'any 1926 dirigit per Francesc Macià. El PSOE el 1929 rebutja obertament la dictadura i es pronuncia a favor de la república.

31 10.6 PERSECUCIÓ DEL CATALANISME 1. En un primer moment, Primo de Rivera havia fet promeses catalanistes quelcom que havia fet els sectors conservadors de Catalunya, i en especial la Lliga, donessin suport al cop d'estat. 2. Setembre de 1923 decret per a la repressió del separatisme: a partir del qual es començava a desmantellar les institucions públiques i privades catalanistes (ateneus, societats, associacions...) 3. Mancomunitat es va destituir a Puig i Cadafalch i es va nomenar l'anticatalantista Alfons Sala 1925 es dissol definitivament. 4. Es va prohibir manifestacions en llengua catalana i l'ús públic de la bandera catalana, la celebració de l'11 de setembre i els jocs florals 5.

Censura *Pugna amb alguns sectors eclesiàstics: especialment amb el cardenal Vidal i Barraquer, en oposar-se a l'ús del català en les predicacions (1928). El 1929 es celebra l'Exposició Universal de Barcelona ja en plena crisi de la Dictadura, Primo de Rivera va intentar reconcilar-se amb la burgesia catalana. 10.7 CAIGUDA DEL DICTADOR La dictadura comença a perdre els suports que havia tingut inicialment (exèrcit i classes dominants) Situació social greu empitjorament podria comportar la crisi de la monarquía Crisi del 1929 arriba a Espanya Dèficit estatal alt.

Ràpid increment de l'atur Descontentament social creixent Oposició s'intensifica 32 El 1930 Alfons XIII retirà la confiança del dictador l'obligà a presentar la dimissió. Al cap de dos mesos, el 17 de març de 1930 Miguel Primo de Rivera exiliat a París. Alfons XIII Tornar al règim de Monarquia Constitucional General Berenguer Període de Dictablanda (1930-31) (nom humorístic) 10.8 MOBILITZACIÓ REPUBLICANA Insurrecció de Jaca Aixecament de la guarnició de Jaca els dies 12-13 de desembre de 1930 les ordres del capità Fermín Galán. Aquest proclamà la República i avançà sobre Osca però, aturat a Cillas, fou fet presoner i afusellat, juntament amb el capità Ángel García Hernández (dia 14).

Insurrecció de Cuatro Vientos Alçament de caràcter republicà que s'esdevingué el 15 de desembre de 1930 a l'aeròdrom de Cuatro Vientos, prop de Madrid.

Fou provocat per la repressió de la insurrecció de Jaca 10.9 LA CONVOCATÒRIA D'ELECCIONS MUNICIPALS Febrer 1931 Berenguer és substituït per un govern presidit per l'Almirall Aznar que convoca uns comicis als tres nivells establerts: Mobilització de l'oposició republicana PACTE DE SANT SEBASTIÀ l'agost de 1930 Socialistes Republicans Nacionalistes catalans Programa per a presentar- se a les eleccions municipals i constituir un comitè revolucionari (presidit per Niceto Alcalá Zamora) El signants van adquirir el compromís que el nou règim reconeixeria el dret a l'autonomia de Catalunya, del País Basc i de Galícia.

Es prepara una vaga general (que no va arribar a fer-se) 33 Municipals Provincials legislatives Municipals el 12 d'abril de 1931 S'havia Alfons XIII compromès amb la dictadura? LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ La fi de la monarquia no va ser el resultat d'una revolució sinó del deteriorament del sistema polític, començat del 1898 progressivament afeblit durant les crisis de 1909, el 1917 i el 1923 i definitivament desprestigiat durant la dictadura.

L'ensorrament del 1931 fou el resultat d'una llarga crisi institucional que els governs de la monarquia van ser incapaços que els governs de la monarquia van ser incapaços de resoldre i que va posar fi al sistema de la restauració i també a la monarquia mateixa. 34