La Restauració borbònica a Espanya (1875-1931)

• a) Un tractat de pau amb Cuba.
• b) Un document per establir el sufragi universal.
• c) La manifestació de la voluntat d'Alfons XII de tornar com a rei.
• d) La declaració del bipartidisme a Espanya.

Resposta: c) La manifestació de la voluntat d'Alfons XII de tornar com a rei.. El Manifest de Sandhurst va ser un document que Alfons XII va signar el 1874, expressant la seva voluntat de tornar a Espanya per convertir-se en rei, com a part de la preparació del seu retorn per part de Cánovas.

• a) El general Weyler.
• b) El general Martínez Campos.
• c) Antonio Cánovas del Castillo.
• d) Práxedes Mateo Sagasta.

Resposta: b) El general Martínez Campos.. El cop d'estat que va facilitar el retorn d'Alfons XII a la corona i l'inici de la Restauració Borbònica va ser liderat pel general Martínez Campos.

• a) Un sistema bipartidista amb alternança pacífica de poder.
• b) Una república amb sufragi universal.
• c) Una dictadura militar.
• d) Un sistema amb múltiples partits en coalició.

Resposta: a) Un sistema bipartidista amb alternança pacífica de poder.. El sistema polític que es va establir amb la Restauració va ser el bipartidisme, caracteritzat per l'alternança pacífica entre el Partit Liberal i el Partit Conservador, sota la direcció de Cánovas i Sagasta respectivament.

• a) Una revolta militar.
• b) Una "campanya publicitària".
• c) Negociacions secretes amb les potències europees.
• d) La publicació d'un manifest sense suport popular.

Resposta: b) Una "campanya publicitària".. El document indica clarament que Cánovas va fer una "campanya publicitària" per al retorn d'Alfons XII.

• a) Era un ferm defensor del sufragi universal per garantir la democràcia.
• b) No era amic del sufragi universal, tot i que era pragmàtic.
• c) Considerava el sufragi universal essencial per a l'estabilitat política.
• d) Va implementar el sufragi universal en la Constitució de 1876.

Resposta: b) No era amic del sufragi universal, tot i que era pragmàtic.. El text afirma que Cánovas "no és amic del sufragi universal" tot i que era pragmàtic i buscava estabilitat.

• a) Era molt detallada i específica en tots els seus articles.
• b) Estava dissenyada per ser ambigua i interpretable.
• c) Promovia una sobirania exclusiva del rei.
• d) Establia un sufragi universal sense restriccions.

Resposta: b) Estava dissenyada per ser ambigua i interpretable.. La Constitució del 1876 és descrita com a "ambigua: poc definida, es pot interpretar de diferents maneres" i feta "a mida dels interessos de Cánovas".

• a) El sufragi masculí
• b) El sufragi femení
• c) El sufragi censatari
• d) El sufragi universal

Resposta: d) El sufragi universal. Cánovas era conservador i monàrquic, i el document especifica clarament que 'no és amic del sufragi universal'.

• a) La Tercera República Francesa
• b) La monarquia absoluta prussiana
• c) La monarquia parlamentària del Regne Unit
• d) El federalisme nord-americà

Resposta: c) La monarquia parlamentària del Regne Unit. El document assenyala que Cánovas va buscar referents en altres països, descartant França i copiant el model del Regne Unit, que era una monarquia parlamentària amb dos partits.

• a) El rei i el govern
• b) El rei i la nació
• c) Les Corts i el rei
• d) La nació i les Corts

Resposta: b) El rei i la nació. La Constitució de 1876 establia una 'divisió de poders: sobirania compartida entre el rei i la nació', reservant poders a la corona.

• a) 1881
• b) 1875
• c) 1898
• d) 1902

Resposta: a) 1881. El sistema bipartidista, amb l'intercanvi pacífic de poder entre conservadors i liberals, es va establir l'any 1881, marcant una nova etapa d'estabilitat política.

• a) Preocupació pels drets i llibertats individuals.
• b) Oposició al sufragi universal.
• c) Representació de les classes populars.
• d) Defensa de l'autonomia regional.

Resposta: b) Oposició al sufragi universal.. El Partit Conservador, liderat per Cánovas, representava les classes socials altes i s'oposava al sufragi universal, reflectint una visió més tradicionalista de la política.

• a) Antonio Cánovas del Castillo.
• b) Alfons XII.
• c) Práxedes Mateo Sagasta.
• d) Valeriano Weyler.

Resposta: c) Práxedes Mateo Sagasta.. Práxedes Mateo Sagasta va ser el líder del Partit Liberal, que es distingia per la seva preocupació pels drets individuals i la defensa del sufragi universal.

• a) Descentralització administrativa.
• b) Estat federal.
• c) Centralització de l'Estat.
• d) Autonomia regional total.

Resposta: c) Centralització de l'Estat.. El document indica clarament que la centralització de l'Estat era un objectiu principal, buscant unificar forces i lleis a Espanya.

• a) L'anarquisme espanyol.
• b) El socialisme obrer.
• c) El nacionalisme basc.
• d) El regeneracionisme.

Resposta: c) El nacionalisme basc.. El text assenyala que l'abolició dels furs va provocar directament el creixement del nacionalisme basc, ja que representava una pèrdua d'autonomia i drets històrics.

• a) 1876
• b) 1881
• c) 1898
• d) 1902

Resposta: c) 1898. El document especifica que l'aprovació d'un nou Codi Civil espanyol amb la intenció de substituir el català va ser el 1898.

• a) Protegir la indústria espanyola i mantenir el control econòmic sobre Cuba.
• b) Fomentar el lliure comerç entre Cuba i els Estats Units.
• c) Establir una autonomia econòmica per a Cuba.
• d) Reduir els impostos sobre els productes estrangers que entraven a Cuba.

Resposta: a) Protegir la indústria espanyola i mantenir el control econòmic sobre Cuba.. La Llei de Relacions Comercials de 1882, aprovada per Cánovas, tenia com a objectiu protegir la indústria espanyola i mantenir el control econòmic sobre Cuba, establint aranzels que afavorien els productes espanyols i desincentivaven el comerç amb altres països com els Estats Units.

• a) Una proposta d'acord de pau de Martínez Campos.
• b) Un ultimàtum dels Estats Units a Espanya abans de la guerra.
• c) Un document que exposava els motius de la revolució cubana contra Espanya.
• d) La declaració d'autonomia econòmica de Cuba.

Resposta: c) Un document que exposava els motius de la revolució cubana contra Espanya.. El Manifest de Montecristi va ser el document on els líders de la revolta cubana, inclosos José Martí, Máximo Gómez i Antonio Maceo, van exposar els motius de la seva revolució contra Espanya, clarificant el seu objectiu d'independència.

• a) José Martí.
• b) Valeriano Weyler.
• c) Máximo Gómez.
• d) Pío Baroja.

Resposta: b) Valeriano Weyler.. Valeriano Weyler va ser enviat a Cuba per Cánovas per substituir Martínez Campos i va implementar la 'Guerra Dura', caracteritzada per mecanismes més durs com el tancament de la població rural en camps de concentració per tallar els subministraments als rebels.

• a) 10 milions de dòlars
• b) 15 milions de dòlars
• c) 20 milions de dòlars
• d) 25 milions de dòlars

Resposta: c) 20 milions de dòlars. El Tractat de París de 1898 va establir la cessió de Cuba i la venda de Filipines, Puerto Rico i Guam per 20 milions de dòlars.

• a) Una crisi econòmica profunda i immediata.
• b) Un retorn de diners per la venda de negocis a Cuba que va millorar la indústria.
• c) Una gran emigració cap a les antigues colònies.
• d) L'augment de les importacions de productes colonials.

Resposta: b) Un retorn de diners per la venda de negocis a Cuba que va millorar la indústria.. A curt termini, la pèrdua de les colònies no es va notar negativament, ja que els espanyols que tenien negocis a Cuba els van vendre, generant un retorn de diners que es va utilitzar per millorar la indústria, creant un cert equilibri econòmic.

• a) Econòmic.
• b) Social.
• c) Polític.
• d) Militar.

Resposta: c) Polític.. A nivell polític, el 'Desastre del 98' va posar de manifest la corrupció i la incapacitat del bipartidisme per resoldre els problemes del país, impulsant el corrent del Regeneracionisme.

• a) Un país amb un desenvolupament industrial avançat.
• b) Una nació amb una població majoritàriament urbana i educada.
• c) Un país endarrerit, amb escàs desenvolupament econòmic i industrialització.
• d) Una potència europea amb una economia diversificada.

Resposta: c) Un país endarrerit, amb escàs desenvolupament econòmic i industrialització.. A principis del segle XIX, Espanya es caracteritzava per un escàs desenvolupament econòmic i industrial, amb una població majoritàriament dedicada a l'agricultura i un alt índex d'analfabetisme, la qual cosa la situava com un país endarrerit en comparació amb altres nacions europees.

• a) El descobriment de noves mines d'or.
• b) Un creixement econòmic impulsat per l'estabilitat política del bipartidisme.
• c) Una crisi financera que va afectar principalment Barcelona.
• d) Un augment dràstic de la producció agrícola.

Resposta: b) Un creixement econòmic impulsat per l'estabilitat política del bipartidisme.. La 'Febre d'or' va ser un període de creixement econòmic impulsat, en gran part, per l'estabilitat política que va aportar el sistema de bipartidisme de la Restauració, que va permetre la creació de noves entitats financeres i un creixement empresarial.

• a) Va augmentar les importacions i exportacions del mercat català de vi.
• b) Va provocar una caiguda dràstica en la producció de vi català.
• c) No va tenir cap impacte en l'economia espanyola.
• d) Va obligar a tancar les entitats financeres a Barcelona.

Resposta: a) Va augmentar les importacions i exportacions del mercat català de vi.. La plaga que va afectar la planta del vi a França i es va estendre pel Mediterrani va tenir un efecte positiu per al mercat català, ja que va augmentar les seves importacions i exportacions de vi en un moment de dificultat per a altres productors europeus.

• a) Un alt grau de mecanització que va permetre grans excedents de producció.
• b) Una agricultura de subsistència amb un mercat intern molt dinàmic i rendible.
• c) Una agricultura de subsistència i una manca de mecanització que va provocar una greu crisi davant les importacions barates.
• d) Una especialització en cultius d'exportació que va garantir la prosperitat de la pagesia.

Resposta: c) Una agricultura de subsistència i una manca de mecanització que va provocar una greu crisi davant les importacions barates.. La situació al camp espanyol es va caracteritzar per una agricultura de subsistència i una manca gairebé total de mecanització, la qual cosa va fer que els productes locals no poguessin competir amb les importacions més barates, generant una greu crisi. No hi havia un gran excedent ni una alta mecanització.

• a) Una malaltia que va afectar principalment les plantacions de cereals a Castella.
• b) Un nou mètode de cultiu introduït per millorar la producció de la vinya.
• c) Un conflicte laboral entre propietaris i rabassaires pel control de les terres.
• d) Una plaga que va provocar una greu crisi econòmica en el sector de la vinya.

Resposta: d) Una plaga que va provocar una greu crisi econòmica en el sector de la vinya.. La fil·loxera va ser una plaga que va afectar les vinyes, causant una greu crisi econòmica en el sector vitivinícola a Espanya a partir de 1879. No va ser una malaltia del cereal ni un conflicte laboral directe, encara que va generar tensions.

• a) Propietaris de grans extensions de terres de conreu a Andalusia.
• b) Treballadors de la vinya que conreaven terres sota un contracte d'arrendament, sovint de 'rabassa morta'.
• c) Comerciants que importaven productes agrícoles barats d'Àsia.
• d) Innovadors agrícoles que introduïen maquinària al camp espanyol.

Resposta: b) Treballadors de la vinya que conreaven terres sota un contracte d'arrendament, sovint de 'rabassa morta'.. Els rabassaires eren treballadors de la vinya que conreaven la terra a canvi d'un arrendament amb els propietaris. Molts tenien contractes de 'rabassa morta', els quals especificaven que podien conrear la terra fins que la vinya morís. Aquest sistema va generar conflictes quan les vinyes van ser afectades per la fil·loxera i els propietaris van voler recuperar les terres.

• a) Vinya a Catalunya
• b) Olives a Andalusia
• c) Arròs a València
• d) Cereals a Castella

Resposta: c) Arròs a València. El document esmenta la vinya a Catalunya, les olives a Andalusia, els cítrics a València i els cereals a Castella i el nord d'Espanya com a principals sectors agrícoles, però no menciona l'arròs.

• a) La manca de mà d'obra qualificada al camp.
• b) L'arribada de productes estrangers més barats a causa de la industrialització i els ferrocarrils.
• c) Un excés de mecanització que va reduir els llocs de treball agrícoles.
• d) Les constants sequeres que afectaven les collites a tot el país.

Resposta: b) L'arribada de productes estrangers més barats a causa de la industrialització i els ferrocarrils.. La greu crisi del camp espanyol va ser provocada principalment per l'arribada de productes més barats d'Àsia arran de la industrialització i els ferrocarrils, que feia que els productes nacionals no poguessin competir.

• a) Van adquirir la propietat de les terres que conreaven.
• b) Van haver de marxar de la terra un cop morien les vinyes.
• c) Els seus contractes es van estendre indefinidament per la crisi.
• d) Van rebre una compensació econòmica substancial per part del govern.

Resposta: b) Van haver de marxar de la terra un cop morien les vinyes.. El contracte de rabassa morta estipulava que els rabassaires podien conrear la terra fins que la vinya morís, moment en què havien de marxar i el propietari recuperava les terres, generant un conflicte.

• a) Una alta mecanització i ús de fertilitzants.
• b) L'agricultura de subsistència sense excedents.
• c) Una gran especialització en cultius d'exportació.
• d) L'ús extensiu de maquinària agrícola moderna.

Resposta: b) L'agricultura de subsistència sense excedents.. A principis del segle XIX, l'agricultura espanyola es caracteritzava per ser de subsistència, el que significava que es produïa just per a les necessitats bàsiques i no es generaven excedents per a la comercialització o l'exportació a gran escala.

• a) Un augment significatiu de la producció de cereals.
• b) La mecanització accelerada del camp andalús.
• c) Una greu crisi econòmica que va afectar la vinya a Espanya.
• d) La introducció de nous cultius d'exportació.

Resposta: c) Una greu crisi econòmica que va afectar la vinya a Espanya.. La fil·loxera va ser una plaga que va afectar directament les vinyes, provocant una greu crisi econòmica en el sector vitivinícola a partir de 1879, ja que moltes plantacions van ser destruïdes.

• a) L'escassetat d'aigua per a les màquines de vapor.
• b) La manca de personal qualificat per operar-les.
• c) La prohibició d'importar carbó estranger.
• d) L'elevat cost del carbó importat, que encaria els productes.

Resposta: d) L'elevat cost del carbó importat, que encaria els productes.. La dependència del carbó estranger, especialment de Gal·les, feia que el preu d'aquesta font d'energia fos molt car. Aquest alt cost del carbó incrementava els costos de producció, fent que els productes espanyols fossin menys competitius en comparació amb els de la competència.

• a) La burgesia
• b) El proletariat
• c) La noblesa
• d) Els camperols

Resposta: b) El proletariat. El proletariat era la nova classe social formada pels treballadors de les fàbriques.

• a) Disponien d'habitatges amplis i bona salut.
• b) Tenien accés a una educació de qualitat i temps lliure.
• c) Patien d'alimentació deficient i habitatges amuntegats.
• d) Gaudien de seguretat laboral i bons salaris.

Resposta: c) Patien d'alimentació deficient i habitatges amuntegats.. Les condicions de vida del proletariat incloïen alimentació deficient, dieta pobra en nutrients i habitatges amuntegats on vivien moltes famílies en poc espai.

• a) El Ministeri de Treball
• b) La Junta de Protecció Social
• c) La Comissió de Reformes Socials
• d) L'Institut Nacional de Previsió

Resposta: c) La Comissió de Reformes Socials. Sagasta va crear la Comissió de Reformes Socials el 1883 per abordar els problemes socials de la classe obrera.

• a) Eren corrents de pensament que defensaven la continuïtat del sistema monàrquic.
• b) Sorgiren per promoure la conciliació entre la burgesia i el proletariat.
• c) Representaven la classe obrera i volien acabar amb el sistema capitalista.
• d) Busquen la reforma del sistema feudal a Espanya.

Resposta: c) Representaven la classe obrera i volien acabar amb el sistema capitalista.. El marxisme i l'anarquisme sorgeixen com a respostes a les desigualtats creades pel sistema capitalista, buscant representar els interessos de la classe obrera i acabar amb aquest sistema.

• a) Un sistema basat en la propietat estatal de tots els mitjans de producció.
• b) Un sistema econòmic basat en el lliure comerç i la cerca del màxim benefici.
• c) Una ideologia que promou la socialització de la propietat sense revolució.
• d) Un model social sense classes i amb la desaparició de l'Estat.

Resposta: b) Un sistema econòmic basat en el lliure comerç i la cerca del màxim benefici.. El capitalisme es defineix com un sistema econòmic basat en el lliure comerç, l'oferta i la demanda, i una competència on l'empresari busca el màxim benefici retallant costos de producció.

• a) El marxisme és partidari de l'acció política i els partits obrers, mentre que l'anarquisme rebutja els partits polítics.
• b) L'anarquisme defensa la dictadura del proletariat, mentre que el marxisme no.
• c) Ambdós defensen la propietat privada, però amb diferents regulacions.
• d) El marxisme cerca l'extinció de l'Estat, mentre que l'anarquisme vol un Estat obrer.

Resposta: a) El marxisme és partidari de l'acció política i els partits obrers, mentre que l'anarquisme rebutja els partits polítics.. Una de les diferències fonamentals és que el marxisme és partidari de l'acció política i la formació de partits obrers, mentre que l'anarquisme rebutja l'autoritat i els partits polítics.

• a) Práxedes Mateo Sagasta
• b) Pablo Iglesias
• c) Francisco Silvela
• d) Valeriano Weyler

Resposta: b) Pablo Iglesias. El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va ser fundat per Pablo Iglesias el 1879, tal com s'indica en el document.

• a) CNT
• b) FTRE
• c) UGT
• d) FRE-AIT

Resposta: c) UGT. El text especifica que el Primer Congrés del PSOE a Barcelona el 1888 va donar lloc a la formació del sindicat UGT (Unió General de Treballadors).

• a) Era un tipògraf i no un treballador de fàbrica
• b) S'oposava a la jornada laboral de 8 hores
• c) No estava inscrit oficialment com a partit
• d) Formava part de la burgesia

Resposta: a) Era un tipògraf i no un treballador de fàbrica. La classe obrera no veia Pablo Iglesias com un igual perquè era un 'treballador assalariat de coll blanc' (tipògraf), a diferència dels treballadors de fàbrica que es 'tacaven les mans'.

• a) Un corrent que qüestiona el bipartidisme i la corrupció a Espanya al segle XX.
• b) Un moviment que buscava reforçar la monarquia absoluta i el centralisme.
• c) Una ideologia que promovia la tornada al sistema de caciquisme.
• d) Un projecte per estabilitzar el torn pacífic de partits sense cap canvi.

Resposta: a) Un corrent que qüestiona el bipartidisme i la corrupció a Espanya al segle XX.. El regeneracionisme va ser un corrent intel·lectual i polític que va sorgir a Espanya a finals del segle XIX i principis del XX amb l'objectiu principal de qüestionar i reformar el sistema polític de la Restauració, caracteritzat pel bipartidisme i la corrupció, especialment després del 'Desastre del 98'.

• a) L'assassinat de Cánovas del Castillo.
• b) La signatura de la Pau de Zanjón.
• c) El 'Desastre del 98'.
• d) La fundació de la Lliga Regionalista.

Resposta: c) El 'Desastre del 98'.. El 'Desastre del 98', que es refereix a la pèrdua de les últimes colònies espanyoles (Cuba, Puerto Rico i Filipines), va ser un xoc profund per a la societat espanyola i va posar en evidència la decadència del sistema de la Restauració, impulsant la necessitat de reformes i el sorgiment del regeneracionisme.

• a) Una nació amb un gran dinamisme econòmic.
• b) Una nació morta, inculta i analfabeta, que fa el que li diuen.
• c) Una nació amb un sistema polític robust i estable.
• d) Una nació que estava a punt de viure una gran revolució industrial.

Resposta: b) Una nació morta, inculta i analfabeta, que fa el que li diuen.. Francisco Silvela va descriure Espanya com una 'nación sin pulso' per il·lustrar la inèrcia i la manca de vitalitat del país, amb una població inculta i analfabeta que no tenia iniciativa pròpia i era fàcilment manipulable.

• a) Un lideratge fort i unificat sota Antoni Maura.
• b) Una gran inestabilitat interna i manca de líder.
• c) Un període de grans reformes socials i econòmiques.
• d) Una aliança sòlida amb els republicans.

Resposta: b) Una gran inestabilitat interna i manca de líder.. El Partit Conservador entre 1902 i 1905 va experimentar una notable inestabilitat interna, amb diversos governs de curta durada i una manca de lideratge clar fins a l'emergència d'Antoni Maura.

• a) Progressista.
• b) Republicà.
• c) Liberal.
• d) Anarquista.

Resposta: c) Liberal.. Antoni Maura, abans de ser líder del Partit Conservador, tenia els seus orígens en el Partit Liberal.

• a) Designar un nou cap de l'exèrcit sense consultar el parlament.
• b) Aprovar la Llei de Jurisdiccions sense el seu suport.
• c) Negar-se a dur a terme la "revolució des de dalt".
• d) Pactar amb els partits catalanistes contra la seva voluntat.

Resposta: a) Designar un nou cap de l'exèrcit sense consultar el parlament.. El 1904, Alfons XIII va designar un nou cap de l'exèrcit sense consultar el parlament, un fet que va desagradar a Maura i el va portar a dimitir, evidenciant la tensa relació entre ambdós i la participació reial en la política.

• a) Restaurar la monarquia absoluta
• b) Promoure el federalisme a Espanya
• c) Modernitzar el país i combatre el caciquisme
• d) Impulsar una revolució obrera

Resposta: c) Modernitzar el país i combatre el caciquisme. Maura pretenia reformar el sistema des de dalt per evitar una revolució des de baix, buscant modernitzar el país i eliminar la corrupció.

• a) El Congrés dels Diputats
• b) L'Institut Geogràfic
• c) Els ajuntaments (cacics)
• d) El Partit Liberal

Resposta: c) Els ajuntaments (cacics). Abans de les reformes de Maura, les llistes electorals eren gestionades pels ajuntaments, controlats pels cacics.

• a) Els militars per assegurar la lleialtat al rei
• b) La burgesia per augmentar la seva influència
• c) La població que no votava per cansament de la política
• d) Els intel·lectuals per obtenir el seu suport a les reformes

Resposta: c) La població que no votava per cansament de la política. Maura volia que gran part de la població que no anava a votar, a la qual anomenava "masses neutres", participés en la política per donar més legitimitat al sistema.

• a) La demanda d'una jornada laboral de 8 hores.
• b) La protesta contra la manca de seguretat en les mines.
• c) L'oposició a les màquines contínues que causaven acomiadaments.
• d) La solidaritat amb altres sectors en vaga a Barcelona.

Resposta: c) L'oposició a les màquines contínues que causaven acomiadaments.. Les vagues de l'Alt Berguedà de 1900 van ser una resposta directa a la introducció de màquines contínues que provocaven l'acomiadament de treballadors, buscant defensar els llocs de feina.

• a) La Patronal va negociar una millora de les condicions laborals.
• b) La Patronal va acomiadar 700 treballadors i va decretar un locaut amb suport governamental.
• c) El govern va intervenir per protegir els drets dels treballadors.
• d) Es va arribar a un acord que va revertir els acomiadaments.

Resposta: b) La Patronal va acomiadar 700 treballadors i va decretar un locaut amb suport governamental.. La Patronal va acomiadar set-cents treballadors que havien participat en la vaga i va imposar un locaut patronal, amb el vistiplau del govern, com a mesura de repressió contra les protestes obreres.

• a) Reduir la jornada laboral a 12 hores.
• b) Augmentar els salaris dels treballadors metal·lúrgics.
• c) Protestar contra els acomiadaments massius en el sector tèxtil.
• d) Exigir la legalització de tots els sindicats obrers.

Resposta: a) Reduir la jornada laboral a 12 hores.. La Primera Gran Vaga de Barcelona de 1902 es va iniciar en el sector metal·lúrgic i el seu principal objectiu era la reducció de la jornada laboral a 12 hores, mostrant una demanda concreta de millora de les condicions de treball.

• a) Una vaga general de transport a Madrid.
• b) Un cop d'estat militar a València.
• c) Un fenomen de protesta obrera a Barcelona.
• d) Una revolta rural a Andalusia.

Resposta: c) Un fenomen de protesta obrera a Barcelona.. La Setmana Tràgica va ser un fenomen de protesta obrera que va tenir lloc a Barcelona el 1909, i no una vaga general de transport ni un cop d'estat militar ni una revolta rural.

• a) La mobilització de soldats reservistes per a la guerra del Marroc.
• b) Una greu crisi econòmica que va provocar atur massiu.
• c) El tancament de caixes imposat pel govern.
• d) La implementació de reformes educatives radicals.

Resposta: a) La mobilització de soldats reservistes per a la guerra del Marroc.. La principal causa de la Setmana Tràgica va ser l'oposició de la classe obrera a la mobilització de soldats reservistes per a la guerra del Marroc, i no la crisi econòmica ni el tancament de caixes ni les reformes educatives.

• a) Soldats espanyols desplegats al Marroc.
• b) Tribus nòmades del Marroc que rebutjaven la presència estrangera.
• c) Comerciants marroquins que es negaven a pagar impostos.
• d) Funcionaris colonials francesos al Marroc.

Resposta: b) Tribus nòmades del Marroc que rebutjaven la presència estrangera.. Els rifenys eren tribus nòmades que no reconeixien el domini espanyol ni francès i volien el seu propi territori, essent un factor clau en el conflicte del Rif.

• a) Augmentar el poder de l'Església i les institucions religioses.
• b) Modernitzar el país i regenerar la política, acostant-se a la classe obrera.
• c) Restaurar el sistema de caciquisme i la corrupció electoral.
• d) Promoure la participació d'Espanya en conflictes internacionals.

Resposta: b) Modernitzar el país i regenerar la política, acostant-se a la classe obrera.. El govern de José Canalejas (1910-1912) va tenir com a objectiu principal la modernització del país, incloent la regeneració política, l'acostament a la classe obrera en qüestions socials i la renovació de la monarquia cap a un model més democràtic.

• a) Prohibir l'obertura de noves institucions religioses.
• b) Permetre a l'Església pagar impostos.
• c) Establir el sufragi universal per a tots els homes.
• d) Crear noves ordres monàstiques.

Resposta: a) Prohibir l'obertura de noves institucions religioses.. La 'Llei del Candado' de 1910 va ser una mesura important del govern de Canalejas que prohibia l'establiment de noves institucions religioses a Espanya, buscant controlar el poder de l'Església en un moment en què no pagaven impostos.

• a) Permetre que només els rics fessin el servei militar.
• b) Disminuir el nombre de soldats al país.
• c) Establir la igualtat en el servei militar, eliminant la possibilitat de pagar per no fer-lo.
• d) Augmentar la durada del servei militar per a tots els ciutadans.

Resposta: c) Establir la igualtat en el servei militar, eliminant la possibilitat de pagar per no fer-lo.. La Llei del servei militar obligatori tenia com a finalitat principal establir la igualtat en el servei militar, eliminant la pràctica de pagar per no fer la mili, la qual cosa beneficiava principalment les classes benestants.

• a) Llei de Mancomunitats
• b) Llei del Candado
• c) Llei del servei militar obligatori
• d) Llei de premsa

Resposta: b) Llei del Candado. La Llei del Candado, aprovada el 1910, prohibia específicament l'obertura de noves institucions religioses a Espanya, ja que l'església no pagava impostos en aquell moment.

• a) José Canalejas
• b) Romanones
• c) Eduardo Dato
• d) Santiago Alba

Resposta: c) Eduardo Dato. Eduardo Dato, un conservador, va ser nomenat nou cap de govern, substituint a Maura el 1912.

• a) La fi del sistema bipartidista
• b) L'assassinat de Canalejas
• c) El naixement de la Mancomunitat de Catalunya
• d) L'entrada d'Espanya a la Primera Guerra Mundial

Resposta: c) El naixement de la Mancomunitat de Catalunya. L'aprovació de la Llei de Mancomunitats el 1912 va conduir directament al naixement de la Mancomunitat de Catalunya, que permetia a les regions catalanes unir-se per gestionar els fons de Madrid en conjunt.

• a) Per la pressió de les potències aliades.
• b) A causa de la seva forta aliança amb Portugal.
• c) Perquè tenia més a perdre si es ficava en el conflicte.
• d) A causa de la desintegració del sistema bipartidista.

Resposta: c) Perquè tenia més a perdre si es ficava en el conflicte.. Espanya va optar per la neutralitat davant la Primera Guerra Mundial principalment perquè tenia més a perdre que a guanyar si s'implicava en el conflicte, donada la seva situació interna i la manca de recursos per a una guerra a gran escala.

• a) Conservadors amb França, progressistes amb Alemanya.
• b) Conservadors amb Alemanya, progressistes amb Gran Bretanya.
• c) Conservadors amb els Estats Units, progressistes amb Rússia.
• d) Conservadors amb Itàlia, progressistes amb l'Imperi Otomà.

Resposta: b) Conservadors amb Alemanya, progressistes amb Gran Bretanya.. Els sectors més conservadors de la societat espanyola s'alineaven amb Alemanya i els austríacs, mentre que els progressistes ho feien amb els britànics i francesos.

• a) Una reducció dràstica de les exportacions.
• b) Una disminució generalitzada dels preus.
• c) Una millora substancial de les condicions laborals.
• d) Un augment de les exportacions industrials i la demanda de productes.

Resposta: d) Un augment de les exportacions industrials i la demanda de productes.. La guerra va provocar un augment significatiu de les exportacions industrials espanyoles per satisfer les necessitats dels països europeus en guerra, juntament amb una millora en la demanda de productes i aliments. No obstant això, això va venir acompanyat d'una inflació de preus que no es va traduir en una millora de les condicions laborals.

• a) Reafirmar el sistema caciquil.
• b) Allunyar-se de les qüestions socials.
• c) Modernitzar el país i renovar la monarquia.
• d) Augmentar els impostos a les institucions religioses.

Resposta: c) Modernitzar el país i renovar la monarquia.. Canalejas volia modernitzar el país, regenerar la política, apropar-se a la classe obrera i renovar la figura de la monarquia cap a un model més democràtic.

• a) Va permetre l'obertura de noves institucions religioses.
• b) Va obligar l'Església a pagar impostos.
• c) Va prohibir l'obertura de noves institucions religioses.
• d) Va establir la llibertat de culte sense restriccions.

Resposta: c) Va prohibir l'obertura de noves institucions religioses.. La Llei del Candado de 1910 prohibia que s'obrissin noves institucions religioses a Espanya.

• a) José Canalejas.
• b) Romanones.
• c) Eduardo Dato.
• d) Santiago Alba.

Resposta: c) Eduardo Dato.. Eduardo Dato és nomenat nou cap de govern i substitueix a Maura.

• a) Econòmica, religiosa i territorial
• b) Diplomàtica, financera i educativa
• c) Militar, política i social
• d) Sanitària, industrial i agrària

Resposta: c) Militar, política i social. La triple crisi de 1917 es va caracteritzar per tenir tres components principals: la crisi militar, la crisi política i la crisi social, cadascuna amb les seves pròpies causes i conseqüències que van afectar el sistema de la Restauració.

• a) La manca de material bèl·lic per a la guerra del Marroc
• b) El fet que l'ofici militar no estava ben pagat
• c) La prohibició de sindicats dins l'exèrcit
• d) La interferència del rei en els assumptes castrenses

Resposta: b) El fet que l'ofici militar no estava ben pagat. Les Juntes de Defensa van sorgir com un moviment de descontentament militar a causa de la insatisfacció amb les condicions salarials i laborals dels oficials, que consideraven que el seu ofici no estava ben pagat.

• a) Eduardo Dato
• b) García Prieto
• c) Alfons XIII
• d) Antoni Maura

Resposta: a) Eduardo Dato. El govern d'Eduardo Dato va ser qui va legalitzar les Juntes de Defensa després que el rei no intervingués en la revolta de l'exèrcit a Barcelona i García Prieto dimitís.

• a) Per la pressió dels sindicats obrers que demanaven reformes socials urgents.
• b) Per la por de l'exèrcit i la burgesia a una possible revolució social.
• c) A causa de la derrota d'Espanya en la Primera Guerra Mundial, que va generar descontentament.
• d) Com a conseqüència d'un cop d'estat militar que va enderrocar el govern anterior.

Resposta: b) Per la por de l'exèrcit i la burgesia a una possible revolució social.. El document indica que el juny de 1917, Dato va formar govern amb el suport de l'exèrcit i la burgesia, ambdós temorosos d'una revolució social, i que l'Assemblea de Parlamentaris va pactar amb el bloc oligàrquic per por a la revolució.

• a) La instauració d'un règim republicà amb àmplia participació ciutadana.
• b) L'enfortiment del sistema de torns de partits, amb una oposició més forta.
• c) El trencament del bipartidisme amb la formació d'un govern de concentració.
• d) La consolidació del poder militar en el govern, amb la dissolució de les Corts.

Resposta: c) El trencament del bipartidisme amb la formació d'un govern de concentració.. Alfons XIII va crear un govern de concentració que incloïa liberals, conservadors i la Lliga Regionalista, fet que va suposar un trencament clar amb el sistema bipartidista tradicional de la Restauració.

• a) Millorar l'estructura sindical mitjançant la creació de sindicats únics per indústria.
• b) Negociar directament amb el govern per obtenir la jornada laboral de vuit hores.
• c) Declarar una vaga general indefinida a tot el territori espanyol.
• d) Fundar un nou partit polític que representés els interessos de la classe obrera.

Resposta: a) Millorar l'estructura sindical mitjançant la creació de sindicats únics per indústria.. El text assenyala que un dels objectius principals del Congrés de Sants de 1918 era la creació dels sindicats únics, que agrupaven els treballadors d'una mateixa indústria per obtenir més força col·lectiva davant la patronal, substituint els sindicats d'ofici.

• a) Va ser un acord entre la patronal i els sindicats per evitar futures vagues.
• b) Va ser una trobada exclusiva de líders anarquistes per planificar accions violentes.
• c) Va reunir una àmplia representació de societats obreres i sindicats catalans per millorar l'estructura sindical.
• d) Va tenir com a objectiu principal fundar un nou partit polític obrer.

Resposta: c) Va reunir una àmplia representació de societats obreres i sindicats catalans per millorar l'estructura sindical.. El Congrés de Sants va reunir 164 delegats de 153 societats obreres i sindicats de Catalunya, demostrant una àmplia representació del moviment obrer català de l'època. L'objectiu era enfortir la lluita obrera i la creació de sindicats únics.

• a) Va fragmentar el moviment obrer en petites unitats, facilitant la negociació individual.
• b) Va atorgar més força col·lectiva als treballadors agrupant-los per indústria, no per ofici.
• c) Va centralitzar el poder en la patronal, ja que els treballadors estaven més desorganitzats.
• d) Va promoure la competència entre els diferents sectors industrials, debilitant la unitat obrera.

Resposta: b) Va atorgar més força col·lectiva als treballadors agrupant-los per indústria, no per ofici.. La creació dels sindicats únics va permetre agrupar els treballadors d'una mateixa branca industrial, substituint els sindicats d'ofici. Aquesta unió va atorgar al moviment obrer una major capacitat de negociació i pressió col·lectiva davant la patronal, fent-los més forts en les seves demandes.

• a) La Revolució Russa de 1917.
• b) La Primera Guerra Mundial.
• c) La crisi econòmica de 1882.
• d) L'assassinat de Cánovas.

Resposta: a) La Revolució Russa de 1917.. La influència directa de la Revolució Russa de 1917, on s'havia derrocat la monarquia, va ser un factor clau. Aquest esdeveniment va inspirar el moviment obrer català i va reforçar la idea que una transformació social profunda era possible, contribuint a la preparació de grans mobilitzacions i l'anarcosindicalisme.

• a) 1909-1914
• b) 1917-1921
• c) 1919-1923
• d) 1923-1929

Resposta: c) 1919-1923. El pistolerisme va ser una etapa de violència extrema que es va desenvolupar entre els anys 1919 i 1923, tal com s'indica al document.

• a) Una època de gran prosperitat econòmica i pau social.
• b) Una etapa de violència extrema entre obrers i patronal.
• c) Un període de forta estabilitat política i democràtica.
• d) La consolidació del sistema bipartidista.

Resposta: b) Una etapa de violència extrema entre obrers i patronal.. El pistolerisme es va caracteritzar per una violència extrema i enfrontaments constants entre els sindicats obrers (especialment la CNT) i la patronal, tal com es descriu en el document.

• a) La fundació del PSOE.
• b) La Vaga de la Canadenca.
• c) L'assassinat d'Eduardo Dato.
• d) La proclamació de la Segona República.

Resposta: b) La Vaga de la Canadenca.. Després de la Vaga de la Canadenca, que va ser un èxit per al moviment obrer, la tensió social va créixer i la CNT es va radicalitzar, adoptant la tàctica de la 'propaganda pel fet'.

• a) Un tractat comercial entre Espanya i França.
• b) Un pacte de defensa mútua contra les tribus locals.
• c) Un acord per ampliar el protectorat espanyol al Marroc.
• d) Una aliança internacional per establir la pau a la regió.

Resposta: c) Un acord per ampliar el protectorat espanyol al Marroc.. L'Acord França-Espanya de 1912 va ser el que va permetre a Espanya estendre el seu protectorat al Marroc, no un tractat comercial ni un pacte de defensa, ni una aliança internacional.

• a) Els governadors colonials marroquins.
• b) Les tribus locals o cabiles.
• c) Els comerciants europeus establerts a la zona.
• d) Els diplomàtics francesos.

Resposta: b) Les tribus locals o cabiles.. El text indica clarament que les tribus locals, conegudes com a cabiles, van ser les que es van resistir a la presència espanyola, no els governadors colonials, els comerciants o els diplomàtics marroquins.

• a) Llances atacs directes i ràpids contra les principals ciutats rifenyes.
• b) Negociava acords de pau amb les tribus locals per evitar el conflicte.
• c) Construïa posicions defensives (blocaos) a mesura que avançava l'ofensiva.
• d) Es basava en la mobilització massiva de tropes sense fortificacions permanents.

Resposta: c) Construïa posicions defensives (blocaos) a mesura que avançava l'ofensiva.. La informació proporcionada estableix que l'estratègia era construir 'blocaos' o posicions defensives a mesura que avançaven, indicant una progressió cautelosa amb fortificacions.

• a) Un govern militar amb plens poders.
• b) Un govern liberal que investigava el Desastre d'Annual.
• c) Un govern que ja havia suspès la Constitució.
• d) Un govern que havia restaurat completament l'ordre social.

Resposta: b) Un govern liberal que investigava el Desastre d'Annual.. El govern de concentració de García Prieto estava investigant les responsabilitats del Desastre d'Annual, la qual cosa generava molta tensió i era una amenaça per a la monarquia i l'exèrcit.

• a) Va convocar noves eleccions immediatament.
• b) Va dissoldre l'exèrcit per evitar revoltes.
• c) Va tancar el Parlament i va suspendre la Constitució.
• d) Va negociar amb els partits de l'oposició.

Resposta: c) Va tancar el Parlament i va suspendre la Constitució.. Després del cop d'estat, Primo de Rivera va tancar el Parlament i va suspendre la Constitució, presentant la seva acció com una solució temporal per restaurar l'ordre.

• a) “Espanya necessita una mà de ferro”.
• b) “El poble és el sobirà absolut”.
• c) “La monarquia és la solució a tots els problemes”.
• d) “La democràcia és l'únic camí cap al progrés”.

Resposta: a) “Espanya necessita una mà de ferro”.. La frase 'Espanya necessita una mà de ferro' és atribuïda a Joaquín Costa i reflecteix la idea de regeneracionisme que Primo de Rivera volia implementar per posar fi a la inestabilitat i el desordre.

• a) 1923
• b) 1925
• c) 1927
• d) 1929

Resposta: b) 1925. La Mancomunitat de Catalunya va ser suprimida oficialment per la dictadura el 1925, dos anys després de la dimissió de Josep Puig i Cadafalch.

• a) Prohibició de l'ús públic del català
• b) Tancament d'institucions culturals catalanes
• c) Promoció de la llengua catalana a les escoles
• d) Demolició d'estàtues a Montjuïc

Resposta: c) Promoció de la llengua catalana a les escoles. La dictadura va prohibir l'ús públic del català, va tancar institucions culturals i va demolir símbols catalanistes. La promoció del català no va ser una de les seves accions.

• a) Restaurar la monarquia parlamentària
• b) Institucionalitzar la dictadura i donar-li estabilitat
• c) Promoure les autonomies regionals
• d) Establir un sistema democràtic ple

Resposta: b) Institucionalitzar la dictadura i donar-li estabilitat. L'objectiu principal del Directori Civil (1925-1929) era institucionalitzar la dictadura i donar-li estabilitat, amb un caràcter de llarg termini.

• a) Reduir la influència de l'exèrcit en la política.
• b) Restablir el sistema de partits democràtics.
• c) Institucionalitzar la dictadura i donar-li estabilitat.
• d) Promoure la descentralització de l'Estat.

Resposta: c) Institucionalitzar la dictadura i donar-li estabilitat.. El Directori Civil va ser una etapa de la dictadura de Primo de Rivera que va buscar consolidar el règim i assegurar-ne la continuïtat a llarg termini, intentant donar-li una aparença d'institucionalitat.

• a) Per partits polítics tradicionals.
• b) Per municipis i sectors professionals.
• c) Per sorteig entre la ciutadania.
• d) Exclusivament per membres de l'exèrcs.

Resposta: b) Per municipis i sectors professionals.. L'Assemblea Nacional Consultiva es va caracteritzar per tenir una representació basada en els municipis i els sectors professionals, evitant la representació per partits polítics.

• a) Fomentar la llibertat sindical.
• b) Augmentar la capacitat de protesta dels treballadors.
• c) Permetre la negociació directa entre sindicats i empresaris.
• d) Reduir la capacitat de protesta dels treballadors.

Resposta: d) Reduir la capacitat de protesta dels treballadors.. L'Organització Corporativa Nacional tenia com a objectiu agrupar patrons i obrers en comitès comuns, substituint els sindicats existents i, per tant, reduint la capacitat de protesta dels treballadors.

• a) El Sindicat d'Estudiants Lliures (SEL)
• b) L'Associació de Joves Universitaris (AJU)
• c) La Federació Universitària Escolar (FUE)
• d) La Lliga d'Estudiants Progresistes (LEP)

Resposta: c) La Federació Universitària Escolar (FUE). La Federació Universitària Escolar (FUE) va ser el moviment estudiantil que es va caracteritzar per la seva postura antiautoritària, oposant-se al règim establert.

• a) L'UGT, amb l'objectiu de reformar el sistema des de dins.
• b) La FAI, promovent l'acció directa i la revolució.
• c) El PSOE, buscant la representació parlamentària.
• d) Els Solidaris, enfocats en la cooperació amb el règim.

Resposta: b) La FAI, promovent l'acció directa i la revolució.. La FAI (Federació Anarquista Ibèrica) es va fundar l'any 1927 i es va consolidar com una organització anarquista radical dins de la CNT, promouent l'acció directa i la revolució com a mètodes per aconseguir els seus objectius.

• a) Va créixer tot i la seva fragmentació en petits partits.
• b) Va disminuir a causa de la repressió del règim.
• c) Es va mantenir estable, sense canvis significatius.
• d) Es va unificar sota un únic partit dominant.

Resposta: a) Va créixer tot i la seva fragmentació en petits partits.. El text esmenta que el republicanisme va créixer durant la dictadura, malgrat la seva fragmentació inicial en molts petits partits i corrents, cosa que indica un augment de la seva influència tot i la manca d'unitat estratègica.

• a) El suport incondicional del rei Alfons XIII.
• b) Una gran estabilitat econòmica i social.
• c) Una crisi econòmica i política accelerada.
• d) La unitat total dins l'exèrcit.

Resposta: c) Una crisi econòmica i política accelerada.. La crisi econòmica, amb endeutament, atur i devaluació de la pesseta, juntament amb la pèrdua de suport polític i popular i la divisió dins l'exèrcit, van ser els factors clau que van precipitar la caiguda del règim de Primo de Rivera.

• a) Alfons XII
• b) Ferran VII
• c) Isabel II
• d) Alfons XIII

Resposta: d) Alfons XIII. El document especifica que el rei Alfons XIII va retirar el seu suport a Primo de Rivera, fet que va precipitar la dimissió d'aquest últim.

• a) Miguel Primo de Rivera
• b) Dámaso Berenguer
• c) José Canalejas
• d) Antonio Maura

Resposta: b) Dámaso Berenguer. La 'dictablanda' es refereix al govern del General Dámaso Berenguer, que va intentar sense èxit restaurar la normalitat constitucional després de la caiguda de Primo de Rivera.