Introducció al moviment obrer
Els antecedents: les primeres protestes obreres i organitzacions sindicals
Flashcards
- Quina era la posició de la legislació liberal espanyola respecte a l'associacionisme obrer al segle XIX?
- La primitiva legislació liberal no regulava les relacions laborals i prohibia l'associació obrera, considerant-la contrària a la llibertat de contractació.
- Com es caracteritzaven les primeres formes de protesta obrera a Espanya?
- Les primeres manifestacions de protesta obrera van ser violentes, clandestines i espontànies, com les protestes ludites.
- Què era el luddisme?
- El luddisme va ser un moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del segle XIX per impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines a la indústria.
- Quin canvi de perspectiva van experimentar els treballadors catalans respecte a l'origen dels seus problemes?
- Els treballadors catalans es van adonar que l'origen dels seus problemes no eren les màquines, sinó les condicions de treball imposades pels propietaris.
Preguntes tipus test
- Quina era la característica principal de les primeres manifestacions de protesta obrera davant la legislació liberal del segle XIX?
- a) Eren principalment legals i pacífiques.
- b) Es basaven en la negociació col·lectiva amb els propietaris.
- c) Prenien un caràcter violent, clandestí i espontani.
- d) Estaven liderades per grans organitzacions sindicals ja establertes.
Resposta: c) Prenien un caràcter violent, clandestí i espontani.. La legislació liberal inicial prohibia l'associació obrera i no regulava les relacions laborals, considerant-la contrària a la llibertat de contractació. Per tant, les primeres protestes van haver de ser violentes, clandestines i espontànies.
- Quin era el propòsit fonamental de les societats de socors mutus que van sorgir com a primera forma d'associacionisme obrer?
- a) Organitzar vagues i boicots contra les fàbriques.
- b) Promoure la destrucció de màquines industrials.
- c) Establir partits polítics per defensar els drets obrers.
- d) Assegurar ajuda als obrers en cas d'atur, malaltia o mort.
Resposta: d) Assegurar ajuda als obrers en cas d'atur, malaltia o mort.. Les societats de socors mutus tenien com a objectiu principal proporcionar una xarxa de seguretat als obrers, oferint ajuda econòmica en situacions de precarietat com l'atur o la malaltia, i suport a les famílies en cas de defunció de l'obrer.
- En quin any van néixer les primeres organitzacions sindicals a Espanya, segons el document?
- a) 1830
- b) 1820
- c) 1840
- d) 1850
Resposta: c) 1840. El text indica clarament que 'Més endavant, el 1840, van néixer les primeres organitzacions sindicals a Espanya', concretament la Societat de Teixidors i l'Associació Mútua de Teixidors de Barcelona.
L'arribada de la Primera Internacional a Espanya
Flashcards
- En quin període van tornar a estar permeses les organitzacions obreres a Espanya?
- Durant el Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari (1868-1874).
- Qui va ser l'enviat de l'AIT que va arribar a Espanya després del triomf de "la Gloriosa"?
- Giuseppe Fanelli, un enginyer italià.
- Quina era la veritable afiliació de Giuseppe Fanelli, més enllà de ser un enviat de l'AIT?
- Era membre d'una organització anarquista seguidora de Bakunin.
- Quins ideals va difondre Giuseppe Fanelli a Espanya, presentant-los com si fossin de l'AIT?
- La supressió de l'Estat, l'apoliticisme i la col·lectivització.
Preguntes tipus test
- Durant quin període es va permetre de nou l'existència d'organitzacions obreres a Espanya, impulsant la reorganització del moviment?
- a) La Restauració
- b) El Sexenni Democràtic
- c) La Primera República
- d) El Regnat d'Isabel II
Resposta: b) El Sexenni Democràtic. Les organitzacions obreres van tornar a estar permeses durant el Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari (1868-1874), fet que va afavorir la reorganització del moviment obrer.
- Amb quina ideologia política es va identificar inicialment el moviment obrer a Catalunya durant el Sexenni Democràtic?
- a) Marxisme
- b) Anarquisme
- c) Republicanisme federal
- d) Socialisme
Resposta: c) Republicanisme federal. Inicialment, el moviment obrer, sobretot a Catalunya, s'identificava amb el republicanisme federal.
- Qui va ser l'enginyer italià enviat per l'AIT a Espanya després de "la Gloriosa"?
- a) Paul Lafargue
- b) Pablo Iglesias
- c) Giuseppe Fanelli
- d) Francisco Mora
Resposta: c) Giuseppe Fanelli. L'enginyer italià Giuseppe Fanelli va ser l'enviat de l'AIT que va arribar a Espanya poc després del triomf de "la Gloriosa".
Corrents anarquistes i agitació social
Flashcards
- Quines són les dues tendències principals dins de l'anarquisme esmentades en el text i en què es diferencien?
- L'anarcocomunisme es basava en l'acció individual i directa contra la societat burgesa i capitalista, mentre que l'anarcosindicalisme optava per la formació de sindicats i l'ús de la vaga com a estratègia per defensar els drets dels treballadors.
- Quin va ser el nou nom de la FRE-AIT a partir de 1881 i per què es va produir aquest canvi?
- La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) va canviar el seu nom pel de Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) l'any 1881.
- Quins eren els objectius principals dels atemptats organitzats per la tendència anarcocomunista?
- Els atemptats de l'anarcocomunisme anaven dirigits contra els fonaments del capitalisme: l'Estat, l'Església i la burgesia.
- Quines dues visions van generar desacords dins de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE)?
- Els desacords dins de la FTRE es van produir entre els partidaris de l'acció sindical (seguint la línia de Bakunin) i els partidaris de l'acció terrorista (seguint la línia de Kropotkin i Malatesta).
Preguntes tipus test
- Per quina raó principal la FRE-AIT va canviar el seu nom pel de Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) el 1881?
- a) Per diferenciar-se de les idees marxistes.
- b) Perquè buscava una major implantació a nivell local.
- c) A causa de la prohibició de les vagues.
- d) Per adaptar-se a la nova legalitat que prohibia les organitzacions internacionals.
Resposta: d) Per adaptar-se a la nova legalitat que prohibia les organitzacions internacionals.. La Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) va canviar el seu nom l'any 1881 per adaptar-se a una nova legalitat que prohibia les organitzacions de caràcter internacional dirigides des de l'estranger.
- Quina era la principal forma d'actuació de la tendència anarcocomunista?
- a) Acció individual i directa contra la societat burgesa i capitalista.
- b) Formació de sindicats per a la defensa dels drets laborals.
- c) Participació política mitjançant la creació de partits obrers.
- d) Promoció de la vaga com a única arma de protesta.
Resposta: a) Acció individual i directa contra la societat burgesa i capitalista.. L'anarcocomunisme es caracteritzava per la formació de grups autònoms que realitzaven accions individuals i directes contra la societat burgesa i capitalista.
- Quin sindicat, fundat el 1910, va esdevenir de gran popularitat entre els obrers catalans i representava la tendència anarcosindicalista?
- a) La Societat de Teixidors.
- b) L'Associació Mútua de Teixidors de Barcelona.
- c) La Confederació Nacional del Treball (CNT).
- d) La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT).
Resposta: c) La Confederació Nacional del Treball (CNT).. El text indica que la Confederació Nacional del Treball (CNT) va ser fundada el 1910 i es va convertir en un sindicat de gran popularitat entre els obrers catalans, representant la línia anarcosindicalista.
Crisi i escissió de la Federació Regional Espanyola (FRE) i el socialisme obrer
Flashcards
- Qui va arribar a Madrid l'any 1871 per impulsar posicions marxistes?
- Paul Lafargue, gendre de Karl Marx.
- Quin nom va rebre el grup d'internacionalistes madrilenys fundat el 1872?
- La Nueva Federación Madrileña.
- Quin era el caràcter ideològic de la Nueva Federación Madrileña?
- Marxista.
- Quina organització obrera es va transformar en l'Agrupació Socialista Madrileña l'any 1879?
- La Nueva Federación Madrileña.
Preguntes tipus test
- Qui va ser un dels principals impulsors del grup d'internacionalistes madrilenys favorables a les posicions marxistes?
- a) Giuseppe Fanelli
- b) Pablo Iglesias
- c) Francisco Mora
- d) Paul Lafargue
Resposta: d) Paul Lafargue. Paul Lafargue va arribar a Madrid el 1871 i va impulsar la creació d'aquest grup, encapçalat per Pablo Iglesias i Francisco Mora, entre d'altres.
- Quin era l'objectiu principal que el grup marxista madrileny, liderat per Pablo Iglesias i Francisco Mora, defensava per a la classe obrera?
- a) La formació de societats de socors mutus
- b) La supressió de l'Estat i l'apoliticisme
- c) La conquesta del poder polític
- d) L'organització d'atemptats directes contra el capitalisme
Resposta: c) La conquesta del poder polític. Aquest grup va fer una àmplia campanya a favor de la necessitat que la classe obrera conquerís el poder polític.
- Quantes persones afiliades a la Internacional hi havia a Espanya durant la Primera República, malgrat la seva il·legalització a Europa?
- a) A prop de 7.000
- b) Més de 100.000
- c) A prop de 40.000
- d) Menys de 1.000
Resposta: c) A prop de 40.000. Durant la Primera República, els afiliats a la Internacional a Espanya van arribar a prop de 40.000.
I 64 flashcards i 44 preguntes més al document.
Text del document
1a AVALUACIÓ Curs 24-25 1 1R TEMA - LA CONSOLIDACIÓ DEL MOVIMENT OBRER Durant el segle XIX, els obrers van anar agafant consciència de pertànyer a una classe amb uns interessos comuns, fet que els portarà a organitzar-se i a associar-se per tal de reivindicar una millora en les seves duríssimes condicions laborals. Quines eren aquestes duríssimes condicions de vida i laborals dels obrers? 5.1. Els antecedents: les primeres protestes obreres i organitzacions sindicals La primitiva legislació liberal no contemplava cap tipus de normativa que regulés les relacions laborals i prohibia de manera explícita l'associació obrera, ja que es considerava contrària a la llibertat de contractació.
Davant d'aquesta situació, les primeres manifestacions de protesta van prendre un caràcter violent, clandestí i espontani; ens referim, naturalment, a les protestes ludites1 . Molt aviat, però, els treballadors catalans es van adonar que l'origen dels seus problemes no eren pas les màquines, sinó les condicions de treball que imposaven els propietaris. Així, l'eix de la protesta obrera es va anar centrant en les millores laborals i en la defensa del dret d'associació.
D'aquesta manera sorgí el primer associacionisme obrer, les societats de socors mutus, a les quals els obrers lliuraven una petita quota per assegurar-se una ajuda en cas d'atur o de malaltia, i l'assistència dels seus en cas de mort. Més endavant, el 1840, van néixer les primeres organitzacions sindicals a Espanya: la Societat de Teixidors (que s'encarregava de les reivindicacions laborals: pujar els salaris, la reducció de la jornada...), i l'Associació Mútua de Teixidors de Barcelona (la qual tenia un caràcter de societat mutualista). 5.2.
L'arribada de la Primera Internacional a Espanya Durant el Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari (1868-1874), les organitzacions obreres van tornar a estar permeses, fet que afavorí la reorganització del moviment obrer, el qual s'identificaria amb el republicanisme federal (sobretot a Catalunya). Però el fracàs de les insurreccions federals, les disputes internes dins del propi federalisme i la manca de reformes efectives, va anar allunyant cada cop més el proletariat, entre el qual es va anar escampant el rebuig a la participació política.
1 El luddisme fou un moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del segle XIX per tal d'impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria. 1a AVALUACIÓ Curs 24-25 2 Poc després del triomf de "la Gloriosa", a Espanya va arribar un enviat de l'AIT2 , l'enginyer italià Giuseppe Fanelli, que va viatjar a Madrid i a Barcelona amb la intenció de crear-hi els primers nuclis d'afiliats a la Primera Internacional.
Fanelli, qui realment era membre d'una organització anarquista seguidora de Bakunin, va difondre els ideals anarquistes (supressió de l'Estat, apoliticisme, col·lectivització, etc.) com si fossin de l'AIT; fet que va contribuir a l'expansió i l'arrelament de les idees anarquistes entre el proletariat català i la pagesia andalusa. D'aquesta manera, a partir del 1869 l'internacionalisme es va difondre per tota Espanya (l'any 1870 ja hi havia uns 7.081 afiliats, dels quals un terç eren a Barcelona ciutat).
Un any després, entre el 19 i el 25 de juny del 1870, se celebrà a Barcelona el Primer Congrés Obrer, creant-s'hi la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT), on s'adoptaren acords concordants amb la línia anarquista de l'obrerisme. També s'hi va definir la vaga com l'arma fonamental del proletariat, així com el seu apoliticisme i la realització de la revolució social per la via de l'acció directa. 5.3.
Corrents anarquistes i agitació social Dins de l'anarquisme hi ha dues tendències: L'any 1881, la FRE-AIT va canviar el seu nom pel de Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), a causa d'adaptar-se a la nova legalitat que prohibia les organitzacions de caràcter internacional dirigides des de l'estranger. La nova federació, que tenia la seva major implantació entre els jornalers d'Andalusia i els obrers de Catalunya, va augmentar el seu nombre d'afiliats i va desenvolupar una acció sindical de caràcter reivindicatiu.
Els desacords dins d'aquesta organització (divisió entre partidaris de l'acció sindical -Bakunin- i partidaris de l'acció terrorista -Kropotkin i 2 Sigles de Associació Internacional de Treballadors o Primera Internacional. Logotip de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Font: <https://www.fideus.com/> 1a AVALUACIÓ Curs 24-25 3 Malatesta-), unit a la repressió constant sobre el moviment obrer i pagès, van afavorir que una part de l'anarquisme optés per l'acció directa i organitzés atemptats contra els fonaments del capitalisme: l'Estat, l'Església i la burgesia. Va ser durant els anys 90 dels s.
XIX que es produirien els actes més remarcables de violència a Catalunya: atemptats contra personatges de la vida política (A. Cánovas i Martínez Campos); bombes al Liceu de Barcelona (institució representativa de la societat burgesa); o contra la processó del Corpus de Barcelona (símbol de la litúrgia eclesiàstica). Aquests atemptats anarquistes van ser seguits d'una gran repressió, moltes vegades indiscriminada, i van provocar una espiral de violència basada en la dinàmica d'acció repressió acció. El moment clau d'aquesta espiral van ser els Processos de Montjuic3 , en els quals van ser condemnats i executats cinc anarquistes.
A Andalusia, l'anarquisme va ser acusat d'estar al darrera de "La Mano Negra", una societat clandestina, molt violenta, a la qual s'atribuïren assassinats i els incendis de collites i d'edificis. Actualment, però, tot l'àmbit acadèmic està d'acord en què va ser un invent del govern per tal d'aplacar les revoltes als camps del sud ui de calmar a la població. 5.4. La crisi i l'escissió de la Federació Regional Espanyola (FRE) i el socialisme obrer L'any 1871 va arribar a Madrid el gendre de Karl Marx, Paul Lafargue, qui impulsaria la creació d'un grup d'internacionalistes madrilenys més favorables a les posicions marxistes.
Aquest grup, encapçalat per Pablo Iglesias i Francisco Mora, entre d'altres, va fer una àmplia campanya a favor 3 Processos de Montjuic - Procés militar conseqüència de l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, que causà 12 morts i uns 35 ferits. La repressió afectà especialment l'obrerisme anarquista català, i foren detingudes unes quatre-centes persones que van ser recloses al castell de Montjuïc. Les diligències foren dutes a terme sense garanties jurídiques, ja que les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, obtingudes mitjançant tortures.
Van ser condemnats a mort 5 persones, i a banda de diverses penes, es desterraren els 63 absolts restants. Tant la premsa nacional com la internacional es feu ressò dels fets. Després de l'assassinat de Cánovas del Castillo (1897), Sagasta permeté la tornada dels desterrats, i pel gener del 1901 dictà l'indult dels qui encara restaven empresonats. Font: <https://www.enciclopedia.cat/> Portada del diari francès "Le petit journal", amb la noticia de l'atemptat del Liceu (nov. 1893). Font: <https://somosentrespacios.com/historia-de- barcelona/teatro-del-liceu-de-barcelona> 1a AVALUACIÓ Curs 24-25 4 de la necessitat que la classe obrera conquerís el poder polític.
Un any més tard, el 1872, aquest grup va fundar la Nueva Federación Madrileña, de caràcter marxista. Tot i que la Internacional va ser declarada il·legal arreu d'Europa l'any 1871, a Espanya els seus afiliats van continuar creixent, i durant la Primera República van arribar a prop de 40.000. Amb la Restauració s'il·legalitzaren de nou totes les associacions obreres, fins que amb l'ascens al poder dels liberals, el 1881, es va introduir certa permissivitat (Llei d'Associacions).
En la clandestinitat, la Nueva Federación Madrilenya es transformaria l'any 1879 en l'Agrupació Socialista Madrilenya, fundada per Pablo Iglesias, la qual seria el nucli originari del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)4 . Malgrat això, no serà fins el 1888 quan es constituirà com a partit polític. El mateix any, el PSOE celebrà el seu primer congrés a Barcelona, on es fundà la Unió General de Treballadors (UGT); un sindicat vinculat al partit socialista que responia al model de sindicat de masses que englobava tots els sectors de producció i que s'organitzava en seccions d'ofici a cada localitat.
4 El PSOE va créixer lentament arreu d'Espanya, i al final del segle ja hi havia agrupacions socialistes a molts llocs, però va ser a Madrid, al País Basc i a Astúries on va arrelar abans. El desenvolupament va ser difícil en llocs on l'anarcosindicalisme hi predominava, com Catalunya i Andalusia. Placa davant del Restaurant Casa Labra, calle de Tetuán nº 12, Madrid.