La Restauració Borbònica (1875-1931)

• a) Des de Madrid, un cop Alfons XII ja havia tornat.
• b) Des de París, per un grup de polítics exiliats.
• c) Des d'Anglaterra, mentre Alfons XII estava a l'exili.
• d) Des de Sagunt, després del pronunciament militar.

Resposta: c) Des d'Anglaterra, mentre Alfons XII estava a l'exili.. El Manifest de Sandhurst va ser publicat des de l'exili a Anglaterra per Alfons XII, no des de la península o una altra capital europea.

• a) Martínez Campos
• b) Cánovas del Castillo
• c) Alfons XII
• d) Prim

Resposta: a) Martínez Campos. El Pronunciament de Sagunt va ser liderat pel general Martínez Campos, que va prendre el poder per facilitar la tornada d'Alfons XII.

• a) La signatura d'un tractat de pau amb Cuba.
• b) La convocatòria d'eleccions a Corts Constituents.
• c) La supressió de totes les llibertats civils.
• d) La declaració d'un estat d'excepció permanent.

Resposta: b) La convocatòria d'eleccions a Corts Constituents.. Després del retorn d'Alfons XII, la primera mesura va ser la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents per establir el nou marc legal del regne.

• a) Exclusivament liberal i progressista.
• b) Clarament republicana i laica.
• c) Liberal i conservadora, buscant l'estabilitat.
• d) Una continuació directa de la Constitució de 1869.

Resposta: c) Liberal i conservadora, buscant l'estabilitat.. La Constitució de 1876 va ser el marc legal de la Restauració Borbònica i es va caracteritzar per elements liberals i conservadors, buscant un equilibri per garantir l'estabilitat del sistema.

• a) Compartida entre el rei i les Corts.
• b) Exclusivament nacional, residint en el poble.
• c) Totalment en mans del monarca.
• d) Exercida únicament pel Parlament.

Resposta: a) Compartida entre el rei i les Corts.. La Constitució de 1876 establia que la sobirania era compartida entre el Rei i les Corts, a diferència de la sobirania nacional que s'havia proclamat en constitucions anteriors.

• a) Una institució merament simbòlica sense poders reals.
• b) Una institució superior amb un paper moderador.
• c) Una institució amb poder absolut i sense limitacions.
• d) Una institució al servei directe del partit governant.

Resposta: b) Una institució superior amb un paper moderador.. La monarquia, segons la Constitució de 1876, era una institució superior i tenia un paper moderador, actuant com a àrbitre en la vida política sense intervenir directament en el dia a dia dels partits.

• a) Antonio Cánovas del Castillo
• b) Práxedes Mateo Sagasta
• c) Emilio Castelar
• d) Francesc Pi i Margall

Resposta: a) Antonio Cánovas del Castillo. El Partit Conservador, un dels pilars del sistema bipartidista de la Restauració, estava liderat per Antonio Cánovas del Castillo, el seu principal ideòleg i artífex.

• a) Sufragi universal
• b) Ampliació de drets i llibertats
• c) Immobilisme social
• d) Reformisme social

Resposta: c) Immobilisme social. El Partit Liberal defensava el sufragi universal (masculí), el reformisme social i l'ampliació de drets i llibertats. L'immobilisme social era una característica de la ideologia conservadora, no de la liberal.

• a) Eliminar completament l'oposició
• b) Aconseguir l'estabilitat del sistema
• c) Permetre la lliure expressió democràtica
• d) Fomentar la participació de les minories

Resposta: b) Aconseguir l'estabilitat del sistema. L'alternança pacífica entre conservadors i liberals tenia com a objectiu principal garantir l'estabilitat política del sistema, evitant així revoltes i pronunciaments militars que havien caracteritzat períodes anteriors.

• a) Liberal i progressista
• b) Anarquista i abstencionista
• c) Autènticament catòlica
• d) Republicana i federal

Resposta: c) Autènticament catòlica. El Carlisme és descrit com una força política autènticament catòlica, tot i que amb la paradoxa del suport eclesiàstic als Borbons.

• a) Pablo Iglesias
• b) Pi i Margall
• c) Salmerón
• d) Sardà i Salvany

Resposta: a) Pablo Iglesias. Pablo Iglesias va ser el primer diputat del socialisme, escollit l'any 1910, marcant una fita important per al moviment.

• a) Salmerón i Lerroux
• b) Pi i Margall
• c) Pablo Iglesias
• d) Sardà i Salvany

Resposta: b) Pi i Margall. El Partit República Federal estava liderat per Pi i Margall, un dels teòrics més importants del federalisme a Espanya.

• a) Cuba podia comerciar lliurement amb qualsevol país.
• b) Espanya comprava tots els productes cubans a preus justos.
• c) Espanya decidia a qui i a quin preu Cuba venia les seves mercaderies.
• d) Els cubans tenien llibertat per exportar els seus productes.

Resposta: c) Espanya decidia a qui i a quin preu Cuba venia les seves mercaderies.. El monopoli comercial espanyol significava que Espanya decidia a qui i a quin preu Cuba venia les seves mercaderies, controlant així el comerç de l'illa en benefici propi.

• a) Guerra d'Independència
• b) Guerra dels Deu Anys
• c) Guerra Chiquita
• d) Conflicte de l'Aranzel Cánovas

Resposta: a) Guerra d'Independència. La Guerra d'Independència entre 1895 i 1898 va ser el conflicte que va culminar amb la intervenció dels Estats Units i la pèrdua de Cuba per part d'Espanya.

• a) Una reforma agrària
• b) Una mesura proteccionista
• c) Un acord comercial amb els EUA
• d) Una llei d'autonomia per a Cuba

Resposta: b) Una mesura proteccionista. L'Aranzel Cánovas va ser una mesura de proteccionisme econòmic implementada el 1891, que gravava els productes estrangers per protegir la producció espanyola i cubana.

• a) Una vaga general per millorar les condicions laborals.
• b) La clausura de bancs per una crisi econòmica.
• c) La negativa de burgesos i botiguers a pagar més impostos.
• d) Un moviment per la descentralització administrativa.

Resposta: c) La negativa de burgesos i botiguers a pagar més impostos.. El Tancament de Caixes va ser una protesta dels comerciants i industrials de Barcelona contra l'augment d'impostos implementat pel govern de Silvela per finançar les reformes.

• a) Establir una democràcia plena immediatament.
• b) Impulsar canvis controlats per evitar revolucions populars.
• c) Centralitzar el poder i eliminar les autonomies.
• d) Reforçar el sistema del caciquisme i el falsejament electoral.

Resposta: b) Impulsar canvis controlats per evitar revolucions populars.. La 'revolució des de dalt' impulsada per Alfons XIII tenia com a finalitat introduir canvis controlats per evitar que la població, que demanava transformacions, optés per revolucions més radicals que poguessin desestabilitzar el sistema.

• a) Dividir la societat, eliminar els cacics i evitar classes populars fortes.
• b) Unir totes les ideologies sota un mateix projecte de govern.
• c) Potenciar el poder dels cacics per assegurar el control electoral.
• d) Fomentar la participació de les classes populars en la política.

Resposta: a) Dividir la societat, eliminar els cacics i evitar classes populars fortes.. El Govern de Maura buscava crear un Estat fort, i per aconseguir-ho, considerava clau dividir la societat, sense classes populars fortes ni la influència dels cacics, per mantenir el control des de la monarquia.

• a) Els carlistes i els republicans
• b) Els nacionalistes catalans i bascos
• c) Els conservadors i els liberals
• d) Els socialistes i els anarquistes

Resposta: c) Els conservadors i els liberals. Durant el període de la Restauració Borbònica (1900-1930), els partits Conservador i Liberal, que havien estat els pilars del sistema, van anar perdent força progressivament, tal com s'indica a la secció 'Dins del sistema (cada cop amb menys força)'.

• a) 1902
• b) 1910
• c) 1915
• d) 1918

Resposta: b) 1910. La Confederació Nacional del Treball (CNT) es va fundar l'any 1910, segons l'esquema de l'obrerisme anarquista a Catalunya.

• a) Francesc Ferrer i Guàrdia
• b) Alejandro Lerroux
• c) Pablo Iglesias
• d) Salvador Seguí

Resposta: d) Salvador Seguí. Salvador Seguí és mencionat com el líder de la CNT, conegut popularment com el 'Noi del Sucre'.

• a) La Guerra Civil Espanyola.
• b) El Desastre de Cuba.
• c) La Revolució Industrial.
• d) La Primera Guerra Mundial.

Resposta: b) El Desastre de Cuba.. La política colonial al Marroc buscava recuperar el prestigi militar d'Espanya després de la pèrdua de les últimes colònies d'ultramar, especialment Cuba, en el Desastre de 1898.

• a) Va ser un moviment organitzat per partits polítics d'esquerra.
• b) Va sorgir de forma espontània com a protesta contra la lleva.
• c) Va ser una revolta exclusivament anticlerical.
• d) Va ser impulsada principalment per empresaris industrials.

Resposta: b) Va sorgir de forma espontània com a protesta contra la lleva.. La Setmana Tràgica va sorgir com un moviment popular espontani de protesta contra la lleva de soldats per a la guerra del Marroc, iniciant-se amb l'embarcament de tropes al port de Barcelona.

• a) La caiguda del govern de Maura.
• b) L'enfortiment de la CNT.
• c) El debilitament dels partits dinàstics.
• d) La declaració de la Segona República Espanyola.

Resposta: d) La declaració de la Segona República Espanyola.. La Setmana Tràgica va provocar la caiguda del govern de Maura, l'enfortiment de la CNT i altres republicans, i el debilitament dels partits dinàstics, catalanistes i lerrouxistes. La Segona República es va proclamar molt més tard, el 1931.

• a) Va provocar un augment generalitzat dels salaris i una millora de les condicions de vida.
• b) Va permetre grans negocis als empresaris, però va empitjorar les condicions de vida de les classes populars per l'augment dels preus i l'estancament salarial.
• c) Va conduir a una gran recessió econòmica i atur massiu.
• d) No va tenir cap impacte significatiu en l'economia interna d'Espanya.

Resposta: b) Va permetre grans negocis als empresaris, però va empitjorar les condicions de vida de les classes populars per l'augment dels preus i l'estancament salarial.. La neutralitat d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial va permetre als empresaris obtenir grans beneficis a través de l'exportació. No obstant això, aquesta situació va provocar un augment significatiu dels preus interns, sense que els salaris de les classes populars augmentessin proporcionalment, deteriorant les seves condicions de vida.

• a) La reducció de la jornada laboral i l'abolició de la monarquia.
• b) La nacionalització de les indústries i la reforma agrària.
• c) L'aturada de la pujada de preus, la proclamació de la República i una Nova Constitució.
• d) La millora de les condicions laborals i la creació de sindicats lliures.

Resposta: c) L'aturada de la pujada de preus, la proclamació de la República i una Nova Constitució.. La crisi laboral i social de 1917 es va manifestar amb una vaga general convocada per la CNT i la UGT. Les seves principals reivindicacions eren l'aturada de la pujada de preus, la proclamació de la República i l'aprovació d'una Nova Constitució.

• a) El malestar dels oficials de l'exèrcit per la pèrdua de poder adquisitiu i el sistema d'ascensos.
• b) La necessitat de millorar la defensa militar del Protectorat del Marroc.
• c) Una iniciativa del govern per reformar l'estructura de l'exèrcit.
• d) La pressió de les potències estrangeres per modernitzar les forces armades espanyoles.

Resposta: a) El malestar dels oficials de l'exèrcit per la pèrdua de poder adquisitiu i el sistema d'ascensos.. Les Juntes de Defensa es van crear a causa del malestar entre els oficials de l'exèrcit. Aquest malestar era degut a l'excés d'oficials en comparació amb el nombre de soldats, la pèrdua de poder adquisitiu dels seus salaris i la percepció de favoritismes en els ascensos, especialment cap als anomenats 'africanistes'.

• a) La reducció de la jornada laboral a 6 hores.
• b) La paralització total de l'empresa elèctrica La Canadenca.
• c) L'augment de salaris per a tots els treballadors.
• d) La dimissió del govern.

Resposta: b) La paralització total de l'empresa elèctrica La Canadenca.. La vaga de la Canadenca va provocar el despatx de treballadors i la paralització total de l'empresa elèctrica, que era vital per al subministrament.

• a) Grans reformes polítiques promogudes pel govern.
• b) Una aliança entre la dreta i l'exèrcit.
• c) L'ocupació de terres per part de pagesos, especialment a Andalusia.
• d) Una ofensiva militar exitosa al Marroc.

Resposta: c) L'ocupació de terres per part de pagesos, especialment a Andalusia.. El Trienni Bolxevic (1918-1921) va estar motivat per la Revolució Russa i es va manifestar amb l'ocupació de terres per part dels pagesos, sobretot a Andalusia, amb l'objectiu de poder conrear-les per menjar.

• a) Van iniciar negociacions pacífiques.
• b) Van realitzar accions violentes similars.
• c) Van demanar la intervenció de l'exèrcit.
• d) Van organitzar una vaga general indefinida.

Resposta: b) Van realitzar accions violentes similars.. En resposta a la contractació de mercenaris o policia per part dels dirigents de fàbriques per eliminar líders obrers, els treballadors van dur a terme accions semblants, generant un cicle de violència.

• a) El 13 de setembre de 1925, amb el desembarcament d'Alhucemas.
• b) El 13 de setembre de 1923, amb la declaració d'Estat de Guerra.
• c) El 30 de novembre de 1930, amb la dimissió de Primo de Rivera.
• d) El 1922, amb l'arribada de Mussolini al poder a Itàlia.

Resposta: b) El 13 de setembre de 1923, amb la declaració d'Estat de Guerra.. El 13 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera va declarar l'Estat de Guerra, un fet clau que va marcar l'inici de la seva dictadura.

• a) Un govern constituït únicament per militars.
• b) Un govern amb participació de civils i militars.
• c) Un govern amb majoria de partits polítics.
• d) Un govern provisional fins a la restauració de la Constitució.

Resposta: a) Un govern constituït únicament per militars.. El Directori militar, que va governar entre 1923 i 1925, estava constituït exclusivament per militars, reflectint la naturalesa del cop d'estat.

• a) Reformar la Constitució.
• b) Democratitzar el sistema polític.
• c) Evitar la descentralització.
• d) Reduir els poders del Rei.

Resposta: c) Evitar la descentralització.. Un dels objectius de Primo de Rivera era evitar la descentralització, contràriament al que volia una part de la societat catalana i altres regions.

• a) Augment de natalitat i mortalitat.
• b) Disminució de natalitat i augment de mortalitat.
• c) Disminució de natalitat i mortalitat.
• d) Augment de natalitat i disminució de mortalitat.

Resposta: c) Disminució de natalitat i mortalitat.. Durant aquest període, tant les taxes de natalitat com les de mortalitat van experimentar una disminució, la qual cosa va contribuir a un creixement demogràfic.

• a) Un model demogràfic avançat respecte a Europa, especialment a Catalunya.
• b) Un model demogràfic endarrerit respecte a Europa, però amb un ritme més ràpid a Catalunya.
• c) Un model demogràfic estancat sense variacions significatives a Europa ni a Catalunya.
• d) Un model demogràfic similar al d'Europa, amb lleugeres diferències regionals.

Resposta: b) Un model demogràfic endarrerit respecte a Europa, però amb un ritme més ràpid a Catalunya.. El model demogràfic espanyol estava endarrerit en comparació amb la resta d'Europa, però a Catalunya el procés de modernització demogràfica va ser més ràpid.

• a) Va provocar un augment de la població urbana.
• b) Va provocar una disminució de la població rural.
• c) Va provocar una disminució de la població urbana.
• d) Va mantenir la població rural com a majoritària.

Resposta: a) Va provocar un augment de la població urbana.. L'èxode rural va ser el moviment de població del camp a la ciutat, que va resultar en un augment significatiu de la població urbana.

• a) La zona interior, especialitzada en la vinya.
• b) Totes les zones tenien un dinamisme similar.
• c) La zona mediterrània, amb cultius com la vinya i l'olivera.
• d) La zona del nord, amb cultius de cereal.

Resposta: c) La zona mediterrània, amb cultius com la vinya i l'olivera.. El document indica clarament que la zona mediterrània era la més dinàmica, amb cultius com la vinya i l'olivera, mentre que l'interior era més immobilista amb el cereal.

• a) La desigualtat de propietats, amb latifundis i minifundis.
• b) La manca de mà d'obra qualificada.
• c) L'excés de productes d'exportació.
• d) La dependència exclusiva dels cultius mediterranis.

Resposta: a) La desigualtat de propietats, amb latifundis i minifundis.. Un dels problemes agraris estructurals esmentats és la desigualtat de propietats, que es manifesta en la contraposició entre latifundis i minifundis.

• a) Va portar a l'especialització exclusiva en cereal.
• b) Va ser una plaga que va afectar tota la vinya, causant la rabassa.
• c) Va impulsar la modernització de la ramaderia.
• d) Va provocar un augment significatiu dels preus del vi.

Resposta: b) Va ser una plaga que va afectar tota la vinya, causant la rabassa.. La fil·loxera es descriu com una plaga que va afectar tota la vinya i que va provocar la rabassa, una forma de contracte agrari.

• a) La influència de l'alta noblesa.
• b) La Revolució Industrial.
• c) Les guerres carlines.
• d) La política de la Restauració Borbònica.

Resposta: b) La Revolució Industrial.. La Revolució Industrial va ser el motor principal de la creació de noves classes socials com la burgesia industrial i el proletariat, a causa dels canvis en els models de producció i la propietat dels mitjans.

• a) La posició dins la família reial.
• b) El llinatge i l'herència.
• c) La riquesa i els béns materials.
• d) La pertinença a la fe religiosa dominant.

Resposta: c) La riquesa i els béns materials.. La transició de la societat estamental a la de classes va implicar que la posició social ja no es basava en el naixement o el privilegi, sinó en la riquesa i la capacitat econòmica de l'individu.

• a) Una societat on tothom pertanyia a la mateixa classe social.
• b) Un grup social amb una gran consciència de classe obrera.
• c) La unió de l'alta noblesa i la burgesia per controlar la riquesa.
• d) Una societat on molta gent no sabia a quina classe pertanyia, formant la "classe mitjana".

Resposta: d) Una societat on molta gent no sabia a quina classe pertanyia, formant la "classe mitjana".. La societat de masses es caracteritzava per una gran part de la població que no s'identificava clarament amb la burgesia ni amb el proletariat, formant una "classe mitjana" amb una identitat social menys definida.